Diversitat de fórmules de gestió del Servei Català de la Salut 166 Membres dels òrgans administratius i participants 169. Règim de separació de funcions del Ministeri de Sanitat i Seguretat Social, del Servei Català de la Salut i dels proveïdors.
La nova dinàmica de treball 2000-2003,
La xarxa
Polítiques estratègiques
- Planificació
- Estàndards de qualitat
- Estratègia de compra de serveis
El Pla de Serveis Sanitaris i Socials de la Salut ("Pla de Serveis") és l'eina de planificació estratègica del Servei Català de la Salut. La valoració de la demanda es basarà en: .. a) l'anàlisi de la demanda esperada (aquelles prestacions i serveis que necessitarà l'assegurat), tot.
Resolucions d’estàndards de qualitat emeses, 2000
- Atenció al client
- Sistemes d’informació,
Qualitat de la informació (especificació exhaustiva de les característiques dels indicadors i dels seus components). Prevenció i control de les infeccions hospitalàries; s'hauria de seguir insistint en la introducció d'un sistema de vigilància epidemiològica.
Altres actuacions
La formació que organitza el propi Servei Català de la Salut es complementa amb una formació externa, organitzada per entitats externes, donant resposta a necessitats formatives específiques. Àmbit del Servei Català de la Salut: serveis lingüístics i serveis d'imatge corporativa (rètols i documentació específica).
La xarxa sanitària
- Atenció primària
- Atenció especialitzada
- Recursos
- Implantació de la reforma de l’atenció primària, 2000
- Distribució percentual dels pacients atesos a
- Llocs de treball per 10.000 habitants de la xarxa sanitària d’atenció primària d’utilització pública, 2000
- Equips d’atenció primària per proveïdors, 2000
- Recursos d’atenció primària d’urgències i/o d’atenció continuada, 2000
- Activitat
- Activitat assistencial d’atenció primària,* 2000
- Sol·licituds d’anàlisis clíniques generades per l’atenció primària,* 2000
- Sol·licituds de radiologia generades per l’atenció primària,* 2000
- Sol·licituds d’interconsulta a l’atenció especialitzada,* 2000
- Indicadors del seguiment de l’avaluació dels contractes d’EAP (xarxa reformada), 2000
- Recursos
- Recursos d’internament, 2000
Font: Servei d'Atenció Primària del Servei Català de la Salut i Coordinació de la Gestió Integrada de Recursos Humans de l'ICS. Els corresponents a la xarxa no reformada provenen del sistema d'indicadors de primera línia (SISAP) de l'ICS.
Recursos d’hospital de dia
Hospitalització de dia. Distribució de centres i places per tipus de servei, 2000 Hospitals de dia en Hospitals de dia Hospitals de dia en
Els resultats obtinguts en trasplantament d'òrgans i la dinàmica interhospitalària establerta per les unitats de coordinació de trasplantaments dels hospitals de la XHUP van augmentar el nombre de trasplantaments sense necessitat d'augmentar proporcionalment el nombre de centres de trasplantament. Pel que fa al trasplantament de teixits, el nombre de trasplantaments realitzats continua augmentant, així com el nombre de centres que incorporen aquesta activitat a la seva pràctica clínica.
Centres autoritzats per fer trasplantaments, 2000
No disposa de recursos sanitaris propis i, per tant, utilitza els recursos disponibles a l'àmbit geogràfic de les regions sanitàries Costa de Ponent, Centre, Girona, Lleida i Barcelonès Nord i Maresme. El nombre total de PADES ha augmentat en dos equips respecte al 1999 (a les regions sanitàries de la Costa de Ponent i la ciutat de Barcelona).
Altres tipus de recursos d’atenció especialitzada per tipus de servei, 2000 Centres de dia
- Activitat
D'un total de 816.752 notificacions d'hospitals d'aguts, 658.742 estan finançades pel Servei Català de la Salut. S'analitzen amb detall 658.742 altes finançades pel Servei Català de la Salut, de les quals 583.432 corresponen a hospitalització normal (88,6%) i 75.310 a intervencions quirúrgiques majors ambulatòries.
Distribució de les altes en hospitals generals d’aguts finançades per l’SCS, 2000
Pel que fa a la descripció de l'activitat dels hospitals generals d'aguts, cal dir que el registre CMBDAH es va utilitzar per elaborar informació sobre les altes convencionals i les intervencions majors de cirurgia ambulatòria. El 94,2% dels episodis tractats als hospitals de la XHUP estan finançats pel Servei Català de la Salut.
Distribució de les altes dels hospitals generals d’aguts de la XHUP segons el finançament, 2000
El 98,7% d'aquesta activitat correspon als 62 hospitals de la XHUP i l'1,3% restant a altres 5 hospitals privats que presten serveis generals d'hospitalització d'aguts finançats pel Servei Català de la Salut. Distribució de les altes dels hospitals generals d'aguts finançats per l'SCS corresponents als grups més habituals de diagnòstics relacionats (segons la 16a versió de
Distribució de les altes dels hospitals generals d’aguts finançades per l’SCS que corresponen als grups de diagnòstics relacionats més freqüents (segons la 16a versió de
Quan es va donar l'alta als hospitals generals amb serveis psiquiàtrics, l'estada mitjana va ser de 14,04 dies. Distribució de les altes d'hospitals psiquiàtrics i de les altes psiquiàtriques d'hospitals generals d'aguts de la XHUP, 2000.
Distribució de les altes dels hospitals psiquiàtrics i de les altes psiquiàtriques dels hospitals generals d’aguts de la XHUP, 2000
Les altes a les sales d'aguts dels hospitals psiquiàtrics tenen una estada mitjana de 21,29 dies i les de subaguts de 91,40 dies. Alguns paràmetres d'alta (aguda i subaguda) en hospitals psiquiàtrics i alta psiquiàtrica en hospitals d'aguts generals de la XHUP, 2000.
Alguns paràmetres de les altes (d’aguts i subaguts) en hospitals psiquiàtrics i de les altes psiquiàtriques en hospitals generals d’aguts de la XHUP, 2000
Pel que fa a l'hospitalització sociosanitària, el nombre de pacients atesos en llits de llarga estada (taula 24) va ser d'11.980 l'any 2000, la qual cosa representa una Les diferències en la durada mitjana d'estada dels pacients atesos en llarga estada observades entre regions sanitàries es deuen sens dubte al fet 62.
Distribució de les altes dels hospitals psiquiàtrics i de les altes psiquiàtriques
El 41% dels pacients provenien d'atenció primària (incloent el PADES) i el 38% dels serveis hospitalaris d'aguts (incloent la UFISS). El 40% dels pacients van ser donats d'alta a casa des de l'atenció primària i el 6% van ser hospitalitzats.
Distribució del nombre de pacients i de les altes d’internament sociosanitari en recursos de llarga estada,* 2000
Els motius d'hospitalització més freqüents eren les malalties de la circulació (20%), de les quals les més freqüents eren les malalties cerebrovasculars (14%).
Distribució del nombre de pacients i de les altes d’internament sociosanitari en recursos de convalescència, 2000
El nombre de pacients atesos en llits de convalescència (taula 25) va ser de 9.104 pacients l'any 2000, la qual cosa representa una disminució respecte a l'any anterior. La durada mitjana de l'estada dels pacients donats d'alta va ser de 42,3 dies, molt semblant a l'any 1999.
Distribució del nombre de pacients i de les altes d’internament sociosanitari en recursos de cures pal·liatives, 2000
Aquesta disminució es produeix com a conseqüència de la creació d'una nova tipologia contractual de llits, l'estada mitjana multifuncional, creada per diversos llits de convalescència i cures pal·liatives. Per tant, alguns pacients atesos l'any 1999 en llits de convalescència van ser tractats l'any 2000 en llits polivalents amb postura mitjana.
Distribució del nombre de pacients i de les altes d’internament sociosanitari en recursos de mitjana estada polivalent, 2000
Altes per desintoxicació hospitalària per edat i sexe, 2000
El 57% dels pacients van ser donats d'alta a domicili als serveis d'atenció primària i el 8,5% van ser ingressats a l'hospital d'aguts. El 18% dels pacients van ser donats d'alta a domicili als serveis d'atenció primària i el 6% van ser ingressats en un servei hospitalari d'aguts.
Altes per desintoxicació hospitalària per als diferents tipus de drogues, 2000
El nombre de pacients atesos en llits de cures pal·liatives (taula 26) l'any 2000 va ser de 4.086, la qual cosa suposa un descens respecte a l'any anterior. Per tant, alguns pacients que van ser tractats en llits pal·liatius l'any 1999 van ser tractats en llits polivalents de durada mitjana l'any 2000.
Distribució del nombre d’urgències ateses als hospitals generals d’aguts de la
Els pacients provenien majoritàriament de l'hospital d'aguts (86%), i un 11% d'atenció primària. Els pacients provenien majoritàriament de l'hospital d'aguts (73%), i el 22,5% provenien de l'atenció primària.
Distribució del nombre de visites de consulta ambulatòria especialitzada, 2000 Consultes externes
De les consultes externes d'especialistes generals, el 72% correspon a consultes externes finançades a hospitals d'aguts i la resta (28%) a visites finançades a altres centres (CAP II i altres consultes externes descentralitzades). A la taula 32 es mostren els resultats de l'informe de l'any 2000 dels 83 centres de salut mental (CSMA i CSMIJ) que van presentar sistemàticament les seves dades.
Visites de consulta ambulatòria psiquiàtrica als centres de salut mental, 2000 Visites
La taula 33 mostra, de forma agregada, les deu categories diagnòstiques més freqüents entre els pacients atesos en centres de salut mental (CSMA i CSMIJ); mateixa taula permet observar-. Les taules 34 i 35 mostren la distribució de les 10 categories diagnòstiques més freqüents en CSMA i CSMIJ segons CIM-9-MC.
Distribució percentual dels pacients atesos als centres de salut mental, 2000
Distribució de les deu categories diagnòstiques, segons CIM-9-MC, més freqüents en ambulatoris psiquiàtrics, 2000.
Distribució de les deu categories diagnòstiques, segons la CIM-9-MC, més freqüents a les consultes ambulatòries psiquiàtriques, 2000
Igual que amb la desintoxicació hospitalària, l'alcohol i l'heroïna són les principals causes d'entrada en tractament ambulatori per a la drogodependència.
Distribució dels pacients que han iniciat tractament de desintoxicació en un centre
Distribució de l’activitat desenvolupada als centres d’atenció i seguiment de drogodependències, 2000
El nombre de sessions hospitalàries diàries realitzades als hospitals d'aguts ha experimentat un increment del 14,2% per a tots els centres de Catalunya, en relació a les realitzades l'any 1999. L'activitat d'aquests dispositius s'inclou dins l'activitat global dels hospitals de dia d'aguts de general. hospitals (Sabadell, Sant Pau o Mútua de Terrassa) o hospitals de dia psiquiàtrics (Mollet, Santa Coloma de Gramenet, Creu de Molers).
Activitat d’hospital de dia, 2000 Hospital general
El nombre de pacients atesos en llits d'hospital de dia l'any 2000 va ser de 7.090, un 39,1% més que l'any anterior. Cal dir que a la Regió Sanitària Tortosa l'hospital de dia sociosanitari s'estada de mitjana 132 dies, probablement perquè l'hospital de dia en aquest cas funciona més com a centre de dia.
Activitat assistencial dels equips de PADES, 2000
Activitat assistencial de les UFISS, 2000 Pacients Pacients donats
Activitat assistencial de rehabilitació en centres de dia de salut mental d’adults, 2000
El nombre de casos que van iniciar tractament de substitució renal durant l'any 2000 (incidència) va ser de 885. En el cas del trasplantament de teixits, el nombre de pacients atesos aquest any va ser l'any 1999, un 11% més que l'any anterior.
Trasplantaments, 2000
- Atenció
El nombre de pacients atesos amb teixit osteotendinós als hospitals públics i privats de Catalunya va ser de 992, el que suposa un augment de l'11% respecte l'any anterior i una freqüència de 163 trasplantaments pmp. El nombre de pacients trasplantats amb cèl·lules progenitores hematopoètiques ha estat de 457, el que representa 75 trasplantaments pmp.
Atenció farmacèutica 3.2. Prestacions
Convenis internacionals 3.4. Rescabalament
- Atenció farmacèutica
- Recursos farmacèutics
- Distribució territorial de les oficines de farmàcia i de les farmacioles, 2000
- Prestació farmacèutica
- Serveis de farmàcia hospitalària i dipòsits de medicaments, 2000
- Distribució percentual dels envasos d’especialitats farmacèutiques i del preu de venda al públic (PVP) per grups terapèutics, 2000
- Consum dels onze subgrups terapèutics que representen la meitat de la despesa corresponent al preu de venda al públic (PVP) de les especialitats farmacèutiques, 2000
- Import dels medicaments dispensats a pacients en règim ambulatori als hospitals de la XHUP, 2000
- Prestacions complementàries
- Articles de prestació ortoprotètica* per grups terapèutics, 2000
- Convenis internacionals
- Demanda d’assistència sanitària per convenis internacionals, per regió sanitària, 2000 Increment
- Rescabalament de despeses
- Demanda de rescabalament de despeses, 2000 Increment
- Execució
1 Quantitat líquida: preu minorista (PVP) menys el pagament del servei realitzat per l'usuari. El consum d'especialitats farmacèutiques La despesa en especialitats farmacèutiques efectuada pel servei català de salut l'any 2000 dispensa-.
L’evolució del
Les operacions de capital
L'any 2000, el pressupost consolidat aprovat del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català de la Salut va assolir la xifra de 738.314 milions de pessetes, un increment del 6,38% respecte al pressupost aprovat per a l'any 1999. Per obtenir la xifra global dels recursos destinats a la prestació dels serveis sanitaris de la Seguretat Social a Catalunya l'any 2000, cal consolidar els pressupostos de l'SCS i de l'ICS, és a dir, sumar-los i excloure les transferències internes que l'SCS hagi fet a l'ICS recollides en el grup de programes 05.
Creixement del pressupost SCS/ICS, 1987-2000
Aquest creixement del pressupost s'estableix, d'una banda, en les previsions del conveni de finançament sanitari signat l'any 1997 entre les comunitats autònomes i l'Administració de l'Estat, que preveia una evolució del creixement del pressupost paral·lel en funció del creixement nominal del PIB. que es va situar en el 5,8% l'any 2000. A 31 de desembre de 2000, cal distingir tres conceptes: el pressupost inicial, resultat de la consolidació dels pressupostos de l'SCS i de l'ICS aprovats pel Parlament de Catalunya; el pressupost definitiu, que inclou l'efecte de les variacions de crèdit que es van produir durant l'exercici tant en els pressupostos de l'SCS com de l'ICS; i el cost de l'exercici.
Execució del pressupost consolidat SCS/ICS en data 31 de desembre de 2000
- L’evolució del pressupost
D'altra banda, com a novetat, la Generalitat de Catalunya va destinar 15.000 milions de pessetes com a recursos addicionals al sistema sanitari català per millorar el finançament dels serveis sanitaris.
Estructura
Les operacions corrents
Les operacions corrents consolidades de SCS/ICS van ascendir a 750.537 milions de pessetes, la qual cosa suposa un increment del 8,41% respecte a la liquidació de l'any anterior. La classificació funcional del negoci corrent consolidat és la següent: el 49,74% es dedica a l'atenció especialitzada; el 45,89%, en sanitat bàsica (del qual el 54,91% es destina a receptes mèdiques) 1,32%, en despeses econòmiques; un 2,17% a les activitats generals de salut i un 0,88% a la formació dels sanitaris.
Despesa de personal
En els darrers anys s'ha observat com el desenvolupament de les activitats assistencials a la xarxa d'atenció primària de l'ICS s'ha caracteritzat per un augment de l'abast de les activitats de l'EAP, paral·lel a una reducció de l'abast del model convencional. unitats d'atenció primària. Pel que fa a l'assistència desenvolupada als hospitals de l'ICS, cal destacar un augment del 13,5% en el nombre de trasplantaments d'òrgans, un augment del 22% en les cirurgies majors ambulatòries i un augment del 14,7%.
Despesa de compra de béns i serveis
Així, a finals de l'any 2000, estaven en funcionament 289 ABS, dels 343 que s'esperava estar en funcionament l'any 2002 (any en què està previst que finalitzi el RAP), amb una taxa d'execució del 84,30%. reforma de l'atenció primària i, en conseqüència, la prestació de l'atenció sanitària segons el model multidisciplinari que utilitza el treball en equip com a eina per augmentar la qualitat i l'eficiència Del total d'ABS en funcionament, SHKB gestiona 242 i les 47 restants són gestionades per altres proveïdors, amb la qual cosa un la cobertura de la població s'aconsegueix en la implementació de la reforma de l'atenció primària dels habitants) del total de Catalunya.
Despesa de compra de serveis sanitaris
Despesa de compra de serveis sanitaris, 2000
Despesa en interessos
Transferències corrents
L'any 2000, cal destacar la publicació, el 24 de juny de 2000, del Reial decret 5/2000, de 23 de juny, de mesures urgents per limitar la despesa farmacèutica per racionalitzar l'ús dels medicaments. L'import total d'aquestes transferències va ser de 2.123 milions de pessetes, un 67,83% superior a l'any 1999, ja que l'any 2000 incloïa la totalitat de la subvenció a l'empresa pública Parc Sanitari Pere Virgili (mentre que l'any 1999 només hi havia la corresponent subvenció amb dues mensualitats).
Pla d’inversions del Servei Català de la Salut/ICS
La formalització del conveni amb l'empresa Gestió d'Infraestructures, SA (GISA) ha permès la realització de les actuacions incloses en el programa extraordinari d'inversions sanitàries prioritàries, necessàries per a la implantació de la reforma de l'atenció primària a tot Catalunya i per a les obres de renovació. de diversos hospitals de l'Institut Català de la Salut. El detall per regió sanitària de la implantació del Pla d'Inversions del Servei Català de la Salut/ICS i els projectes premiats més destacats es poden veure a les taules 58 a 87.
Transferències de capital
Aportacions de capital
- Distribució econòmica i funcional dels projectes d’inversions, 2000
- Execució del pressupost consolidat SCS/ICS el 2000 per regions sanitàries i serveis matrius LLEIDA
- Execució del pressupost consolidat SCS/ICS el 2000 per regions sanitàries i serveis matrius (continuació)
- Regió Sanitària Lleida. Subvencions de capital atorgades, 2000 Atenció primària
- Regió Sanitària Lleida. Aportacions de capital realitzades, 2000
- Regió Sanitària Tarragona. Subvencions de capital atorgades, 2000 Atenció primària
- Regió Sanitària Tarragona. Aportacions de capital realitzades, 2000
- Regió Sanitària Tortosa. Subvencions de capital atorgades, 2000
- Regió Sanitària Girona. Subvencions de capital atorgades, 2000 Atenció primària
- Regió Sanitària Girona. Aportacions de capital realitzades, 2000
- Regió Sanitària Costa de Ponent. Subvencions de capital atorgades, 2000
- Regió Sanitària Barcelonès Nord i Maresme. Subvencions de capital atorgades, 2000
- Regió Sanitària Centre. Subvencions de capital atorgades, 2000 Atenció primària
- Regió Sanitària Centre. Aportacions de capital realitzades, 2000
- Serveis matrius. Aportacions de capital realitzades, 2000
- Les empreses públiques del
Disseny del projecte de remodelació del departament de cremades i cirurgia plàstica de l'Hospital de Traumatologia. Remodelació de la 3a a la 7a planta de l'Hospital General Vall d'Hebron de Barcelona En pessetes.
Sanitària
Sistema d’Emergències Mèdiques, SA
Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca
- Parc Sanitari Pere Virgili
- Institut de Diagnòstic
- Institut de Diagnòstic per la Imatge
- Institut de Diagnòstic per la Imatge
- Institut de Diagnòstic per la Imatge
- Institut de Diagnòstic per la Imatge
- Energètica d’Instal·lacions
- Societats participades per EISSA
- Energètica d’Instal·lacions
- Gestió de Serveis Sanitaris
- Gestió de Serveis Sanitaris. Recursos humans, 2000
- Gestió de Serveis Sanitaris. Informe econòmic, 1999 i 2000
- Gestió de Serveis Sanitaris. Activitat assistencial, 2000
- Gestió
Aquests recursos s'obtenen del Servei Català de la Salut i després es traslladen a l'empresa pública. El Servei Català de la Salut fa concerts amb empreses públiques que presten serveis sanitaris.
Gestió i Prestació de Serveis de Salut
Gestió i Prestació de Serveis de Salut
Gestió i Prestació de Serveis de Salut. Informe econòmic, 1999 i 2000
- Institut
Institut d’Assistència Sanitària
- Sistema d’Emergències
- Agència d’Avaluació de
El nombre de personal equival a 1.732 hores anuals a l'Hospital Santa Caterina, Atenció Primària, UERCG i Serveis Centrals i 1.729 hores anuals a la Xarxa de Salut Mental. L'empresa pública Sistema d'Emergències Mèdiques SA (SEMSA) va ser creada per un acord de govern general de 14 de desembre de 1992 amb l'objectiu fonamental de prestar atenció als casos mèdics urgents i urgents mitjançant la gestió dels recursos personals, materials i econòmics de què disposa per garantir la prevenció. - Atenció hospitalària in situ amb ajuda de transport al centre corresponent, en qualsevol cas de pacients crítics.
Tecnologia i Recerca Mèdiques
Institut Català d’Oncologia
Han passat cinc anys des que es va fundar l'Institut Català d'Oncologia com a empresa pública del Servei Català de la Salut, a partir de l'activitat desenvolupada en aquell moment a la ciutat sanitària i universitària de Bellvitge. Les unitats funcionals de localització tumoral i el programa d'oncologia en col·laboració amb hospitals de la regió són dos exemples paradigmàtics.
Serveis Sanitaris de Referència-Centre
Prioritats estratègiques
S'introdueix una nova definició de la xarxa assistencial, que ha d'integrar totes les àrees assistencials com a garantia de continuïtat assistencial. Així mateix, s'està avançant en l'establiment de la cartera de serveis del Servei Català de la Salut.
Annexos
Normativa Convenis
Diversitat de fórmules de gestió del Servei
Membres dels òrgans de direcció i participació
Normativa
Resolució de 5 de juliol de 2000 per la qual es revisa el catàleg de serveis ortoprotèsics. Ordre de 17 d'octubre de 2000 per la qual es modifica la composició de la Comissió Assessora de Bioètica.
Convenis
Resolució de 7 de novembre de 2000, per la qual es modifica la composició del Comitè Assessor de Tecnologies de Reproducció Humana Assistida. Decret de 19 de desembre de 2000 pel qual es constitueix el Consell Assessor de Qualitat Sanitària.
Convenis amb entitats públiques
Conveni signat el 13 de desembre de 2000 entre el Servei Català de la Salut i l'Institut Català de la Salut sobre la cessió gratuïta d'equips informàtics. Conveni signat el 29 de desembre de 2000 entre el Servei Català de la Salut i el Consorci Sanitari de Barcelona per a la construcció i equipament de centres d'atenció primària de la ciutat de Barcelona.
Convenis amb entitats privades
El conveni signat el 18 d'octubre de 2000 entre el Servei Català de la Salut i Hermes Comunicacions S.A. Conveni signat el 14 de novembre de 2000 entre el Servei Català de la Salut i el Col·legi d'Advocats Sanitaris per a l'organització del IX Congrés de Dret i Salut.
Instruccions
Contracte signat el 24 de novembre de 2000 entre el Servei Català de la Salut i Telefónica de España SAU., per a la renovació de l'autorització del servei reduït de trucades 061 per als serveis d'urgències i emergències sanitàries de Catalunya. Conveni signat l'1 de desembre de 2000 entre el Servei Català de la Salut i la Fundació Jordi Gol i Gurina per a la realització d'un estudi sobre la morbilitat de les persones ateses a l'ABS Manresa (Sagrada Família), Torelló, de Mina, Lope de Vega i Pau.
Diversitat de
ABS Lloret de Mar • ABS Palafrugell (dr. Josep Alsina in Bofill) Zdravstveni konzorcij konzorcija Selva Assistance Baix Empordà (CABE). ABS Mataró 4 (Cirera Molins) • ABS Badalona 9 (Apenins-Montigalà) Preprečevanje, pomoč in socialno-sanitarne storitve (PASS), Badalona Gestió Assistencial, SL (BGA, SL) Mataró Health Consortium.
Membres dels òrgans de direcció
Consell de Direcció del Servei Català de la Salut
Consell Català de la Salut
Glossari de sigles
Índex de taules i gràfics
Taules
Distribució de les deu categories diagnòstiques, segons CIM-9-MC, més freqüents en ambulatoris psiquiàtrics, 2000. Distribució del nombre de cirurgies menors ambulatòries als hospitals d'aguts generals XHUP, 2000.
Gràfics
Altres
