A més de SOCÍB/O/coloioniíio de *. el que publica 1' AlbumptniorwhmowmHtal. ae ue ha fundat un altre al), el títol de Sonem catalana d1 txcarúom, J Valen-. Després de servir al càrrec i de practicar bones obres, la literatura es va convertir en la seva passió, i li agradava especialment fer a casa.
FOCH D' AMOR,
LOS REYS,
DEL NATURAL
TIMIDESA
I BOC la dolça rondalla falaguera que dóna vida i calidesa als jocs de la infància. Sóc la dolça paraula que van dir un dia els teus llavis, com la mel olorosa que surt de la bresca nova, amb la qual t'he escrit les gestes dels teus avis.
BONA CAMPANETA
LES QUATRE ORACIONS
SONET
LES FESTES DE MONTPELLER
Després de les intervencions del delegat del Govern i del president de la Societat i de tres extenses i detallades Memòries de 'Istrahalla presentades &. Poques vegades, molt poques vegades es reprodueix aquella celebració de la poesia i la poesia alemanyes, una autèntica festa familiar que mai oblidaré.
LI BON PROUVENÇAU
Jorn de sactMic[iiel archánfïel à eet liores del matf, has començat mon fill Àngel, de Tida '1 camí seriós.
MISSATGE
A PIO IX
Només hi ha una roca: cap onada li té por. la vergonya brolla una font -de fe, bé, bellesa), la vergonya floreix per tot arreu -la flora de l'amor i la fe.
UN INGLÉS
BROTS DE FARIGOLA
Allà hi ha un vell sant —de l'hereu de la treaora; .. les seves santes mans -per l'univers estic, com un anyell terrible- i ploren com un xai amable. De vades 8' verí-1' antich maleyt serp; .. li serveixen en va — cobdícia, erR-ull. plaers, que sosté aquella roca, una base inamovible.
AMOR DE S' ANIMA
La teva mare va dir - que pot passar; .. si ens aplegàvem - es pot dir, hevniosa: .. per recollir menjar - vam estar sis hores, però no vam créixer - només farigola. - j Què raé í.qu- iitii[);.nt vaig enviar Bultt-m Eol)re al mar—. Aixecats per aquells cors que estimen tant sant amor, mira, les seves espines moren i les seves espines creixen.
NOCTüRNO
DESVETLLAMENT
Qui parla de bous (i CSVÍ-OI que parla de la vida de sis conreus, v Os llttivtjvs ijiiíocn la taula.
UNA ABRASSADA
Els que parlen de bous (i CSVÍ-OI que viuen 6 conreus, v Os llttivtjvs ijiiíocn la taula .. la col verda allà la placa negra la placa negra de 1' aucoll. Les flors que són prou certes aixequen bé el cap , i la fragància s'escampa per tot arreu, sent l'honor del jardiner, però és clar que conviuen amb l'herba creixent, que algun dia podria ofegar-los, després d'un cultiu tan estrany, i no és arrencada 'I la ira tornarà. I el jardí 6 és un erm.
TENEBRES
ORFANESA
KKIÍJH FKA^•c,0
- UNY DEL MON,
LO TREVALL DE SANT JOSEPH
AB CUYDADO
LO DALLAYRE
QUI HO ENTÉN ?
CALEN DAU
Per la meva corona: cerca les pontila perles de la rosada, i les beaties del camp per companyia, i per amor la creació eucisantal.
VÍCTOR LIEUTAUD y son brindis à la germandó de
Els seus poemes, sobretot els premiats, són ben coneguts a rovensa i flna a q n i u 'han d m i r a t alguns (41, però es rumoreja que la modèstia ha fet orfe de son antor, (2) Catalotfie de la Biliholhique dr M< ir„iUt: ourraget relalifi à la Prwenre Un dels homes més famosos de la ciutat de Montpeller Senyors, un dels historiadors més savis de l'època, Germain, degà de la Facultat de Lletres, comença la història del vostre país amb la narració d'aquesta misteriosa llegenda. : .. jgmíonj, comte de Magalona, va passejar un dia per la Vall-fera.en aquell temps 11 i salvatge, aspre, incult, avui als aspres barris de la vostra ciutat.Va venir a descobrir, entre la tenebrosa foscor de el bosc, els secrets del passat, en companyia d'un jueu que era un mag poderós.
Es avuy qne Catalunya en Provenaa.—las dues noies, ïeiiipve giiiiuis en alej-re^.—£: s'abracen i es confonen per nu foL uiiir ines què: literatura, quina ciutat, quina família, quina fraternitat nniu. Senyors, tenim m i l anys: mil anys d'història i gra com liomt'as, ual ar. vs dt' I Ücratura e trobadors, mil anys d'Eomanjerisme en glòria e desgràcia. Només per dir-te.. la nostra efusió d'amor, semblant a gtíLrant ell', la faula.'quina lluita revln-r e r e n m i t g sentia, cada cnp que tocava la terra sana.
Recordem els temps d'abans, quan els prínceps catalans governaven a Montpeller i a la Provença, i quan la bandera de les barres vermelles d'Aragd sobre les torres de Barcelona,la teva noble ciutat volava. . V a la platja del mar veí, aquell poètic Iffle-siii ili1 Sr. jnlona, what- aix:i|tliip'r lus t.ruvadors cruardií. i;in- tasglorias, j que un dels nostres companys Sr. Kfl-bretíe, acaba de recuperar la) t.iu ^ iist.
DE BRASSET
A ALÍCIA
L A CREU DEL PORT
LA GANSO DEL TORNER
L'art del pa i l'art de la guerra, cap ofici allibera tan bé la terra!' ofici per tornar, fa '1 canon que mort gita com lo mfstieli salpacer. Però el bo és, i no és massa cansat, que tinc al seu torn un volant colossal. Ayl, qui sap si això al seu torn es podia fer avorriment, amb la maldat, la ignorància que humilia a Beu, la pàtria i la família era un temple universal.
DUES ARPES
Agafa aquesta arpa, poeta, diu liermosa Gaias, omple dues boques de mel i conserva el tresor. Agafa aquesta arpa, poeta, pren-la, que la van separar Garcilés, Ercilla, Lope i d'aquest darrer Quintana. Aquí tens, alegria meva, arraulida als meus braços, i et fa mal el cap als peus, i pots descansar.
He vist que certs noms tenen lletres daurades, he llegit March, Haig i Jordi. Quan el jove es desperta, es desperta en un llit de palmeres, roses i semperviva, allà on descansa el seu cap.
AL ENTRAR A L CONVENT
MARTÍ-FOLGUBRA
AMON FILL
SALT MORTAL
EN LA MORT DE UNA AMIGA
L' ATLANTIDA
LA ESCALA DE LA POMERA
COMPTES
Verge santa poderosa Del dolor del dolor, allibera'm aquell dia De la ira i del terror. Quan la tribu del jutge De les seves tombes atei 'Is morts, Quan el Jutge apareix Amb la creu que porta al coll. Quan estiro la mà esquerra En senyal de males paraules, l'infern obrirà la gola Per empassar milions.
Quan allarga la mà dreta I amb una imatge agradable dic: Fills meus, apropeu-vos, perquè no es perdi tot. Verge santa de misericòrdia, Dolor dels pecadors, atorga'ns, alça les portes del cel, porta'ns al ramat del bon pastor, - Oh portes incommensurables del cel, salva els pecadors d'entrar-hi. Per aquelles set espases ÍJue el teu cor t'ha passat, Pels patons que donaràs al teu fill, Pels trenta anys que tindràs, Per les tres passions, Per la seva mort més dolorosa I per la més dolça paraula Joan, vine aquí la teva mare, .
Mare, no diuen, no, poderosament ens alliberaràs del dolor del dolor, aquell dia de la teva ira, aquell dia de terror, i al teu cor entrem.
A UN PARAYGUA
Amb mi va la meva germana i 'pobreta' la meva mare, que veient la capíicatia sosté que és el mal temps el que l'atura. Y^oarda, per damunt de tot, tota la fe que em deu, e jurar a la muntanya Tálam, ab la llei que jo imposa al vostre retorn. Liasia atns ftrro, BON CONSOL Més digne que Ocnuí, fill, - se suposa que al·ludeixes a un quadre del pintor Súerates, que presentava la mandra enmig d'una dona nua teixint una corda sota una sabata, perquè faci una ructi ee se'l menja Però si les vells alzines de la Gàl·lia canten sota la destral del ioimich, el cor d'herois i cantaires al paviment Vindran de l'amicb de Llobregat L'any 1871 saludà el Consistori dels Jochs Florals amb un poema titulat LA PRÎMULA simbolitzant el renaixement. . deia Poesia Catalana. Per '1 foch T ànima encès Per Fe, per la Pàtria e per 1' Amor, Be agrahim E ' schemesa Del Nord per Tu enviades ' Loa feta e ' E nom honrat per noatr' avor. Pàtria Déu la dona I 1 ' Amor i Fe la fan pàl·lida, De bona matrona noble porta Només la Corona. E del bon rey teníem el premi de la virtut, Y la terra que contenia- Alarb ei-ffull fanaticb caigué.' La Patris Catalana. Digué als consellers i als qui governaven el bé: An&van ft la una La llei que ha de ser una llibertat que només és per a ella. A gran veu la crida Fem el bé amb el JocAi flarali, Senyoi Ab la Hcnyera arida Pe '1 bon Déu beneït del PÈ, de la pàtria i de 1' Amor. AL CRÉIXER DE LA FULLA Uf ^JS tart, quan s'afirma el càlid mig matí e '1 fresc de !• ubaga crida de la calija fugint. DEL ESCRIURE EN CATALÀ L O LAY DE CLARA DE ANDÜZE En cada batalla que escoltes, plaayet ala Lomes el crit del desig (un feble jueu et crida i és agut com una tortuga amorosa. Un lluitador que va caure buti^al al foc de la metralla rep la teva amable i dalejanl tendresa: pensa en les seves mares. Que sigui el dia, mentrestant, quan us recordin els salvadors de la Fe, la dona de foc que donarà honor i glòria a la pàtria. LA FRATERNITAT UNIVERSAL Tot seran festes i petons i palpitacions del cor, tu em fas un petó a la boa i jo als teus ulls de promès. Sabrem què passa per sobre dels nostres caps, i dels imperis que s'aixequen i dels regnes que desapareixen. BON PRESSAGI LO MOLI D'AIGUA LA CREU A UNA MARE Sonen les trompes prop de la platja j al cim de Balvatje des de la zona 'la Suviola, ran de 1' ai^ua caatusaolan. Per reunir Sors i petsinag ajog-sadas les noies van al boBch i van al mar i amb flors tenen els cabells plens de flors i nacre brillant al sol i orelles- a besar-les van a reflexionar i jugar. L'onada murmura i eupiras i al cartoix fa ressò de la campana '1 pidol, la font de la conreria és la font de la poesia tant quan la lluna brilla com quan fa el sol. En el teu si deliciós, com el fill que reposa el front en el de la seva mare, sempre he trobat la pau que en l'ànima IIatzerada conTidaà comptar les estrelles 6 sentia la font córrer. PURA PEL CARRER E. BASSEGODA ANYORAMENT ENCARECH BEN CUMPLERT LA CASTANYADA ANIVERSARI CAS HISTORICH LA FILLA DEL ARGENTER Però, no diguis, no, no dic que tothom vulgui una cura i, en primer lloc, donar-li una cama. AB UN DURO ESPERANSA A MA AYMlA PELS VOLS DE NADAL LLÀGRIMES, i DIÓGENES L O FERRO-CARRIL DE VICHLA PRÍMULA
CANSÓ DE BRESSOL
LA GERMANA DE LA CARITAT. ^
A LA MORT
MONTANYANA
A JÚLIA
LO SENGLOT
