I. 3. Illes Balears(primer semestre de 2006) Antoni Nadal
Ajuts, subvencions i beques
Convocatòria del Consell Insular de Mallorca de subvencions econò- miques per a accions i programes de promoció de l’economia per a l’any 2006. Per valorar els projectes presentats es tindrà en compte, entre altres criteris, la utilització del català com a idioma preferent en el desenvolupa- ment dels projectes (Butlletí Oficial de les Illes Balears —boib—núm. 5, de 12 de gener de 2006, <http://www.caib.es/boib/cercar.ca.jsp>).
El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 16 de gener de 2006, va aprovar la convocatòria d’ajuts per al foment de l’ús del català en els comerços, establiments turístics i clubs esportius de Menorca per al 2006. S’hi destinen 15.000 euros (boibnúm. 14, de 31 de gener de 2006).
El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 16 de gener de 2006, va aprovar la convocatòria d’ajuts a les revistes lo- cals de Menorca en llengua catalana per al 2006. S’hi destinen 10.000 euros (boibnúm. 16, de 4 de febrer de 2006). El Consell Executiu del Consell In- sular de Menorca, en sessió tinguda el 24 d’abril de 2006, va aprovar la convocatòria d’ajuts a les revistes locals de Menorca en llengua catalana per al 2006 (boibnúm. 70, de 13 de maig de 2006).
El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, en sessió tinguda el 30 de gener de 2006, va aprovar la convocatòria de suport genèric a la producció editorial i fonogràfica en llengua catalana per a l’any 2006. S’hi destinen 160.000 euros (boib núm. 22, de 14 de febrer de 2006).
El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, en sessió tinguda el 13 de febrer de 2006, va aprovar la convocatòria de subvencions per a la normalització lingüística a les empreses per a l’any 2006 (revistes, retolació, etiquetatge, material imprès, cartes de restaurant, pàgines web i portals d’Internet). S’hi destinen 400.000 euros (boib núm. 28, de 23 de febrer de 2006). El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, en sessió tin- guda el 12 de juny de 2006, va aprovar la concessió de subvencions per al foment de les revistes en llengua catalana per a l’any 2006 (boibnúm. 89, de 24 de juny de 2006). El Consell Executiu del Consell Insular de Mallor- ca, en sessió tinguda el 12 de juny de 2006, va aprovar la concessió de sub-
vencions per a la normalització lingüística a les empreses per a l’any 2006 (boibnúm. 89, de 24 de juny de 2006).
El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 30 de gener de 2006, va aprovar les bases reguladores de la concessió d’a- juts del Consell Insular de Menorca per a projectes promoguts per entitats culturals i aprovació de la convocatòria per a l’any 2006. Un dels criteris objectius per a la concessió de les subvencions és la utilització del català en la difusió i realització de les activitats. S’hi destinen 196.000 euros (boib núm. 29, de 25 de febrer de 2006).
La presidenta del Consell Insular de Mallorca va aprovar el 20 de fe- brer de 2006 la convocatòria del Consell Insular de Mallorca de subven- cions de normalització lingüística per a butlletins d’associacions de veïns i de federacions d’associacions de veïns i revistes en català d’entitats associa- tives o organitzatives sense finalitat de lucre per a l’any 2006. S’hi destinen 38.000 euros (boibnúm. 30, de 28 de febrer de 2006). La presidenta del Consell Insular de Mallorca va aprovar el 8 de juny de 2006 la concessió de subvencions de normalització lingüística per a butlletins d’associacions de veïns i de federacions d’associacions de veïns i revistes en català d’entitats associatives o organitzatives sense finalitat de lucre per a l’any 2006 (boib núm. 89, de 24 de juny de 2006).
Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 18 d’abril de 2006, per la qual fa pública la convocatòria d’ajuts a l’alumnat de centres docents de les Illes Balears sostinguts amb fons públics per a intercanvis escolars amb l’alumnat de centres docents de les terres de parla catalana, durant el curs escolar 2005-2006. S’hi destinen 20.000 euros (boibnúm. 60, de 25 d’abril de 2006).
Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 16 de maig de 2006, per la qual convoca una beca de formació en pràctiques de terminologia al Termcat i a la Universitat de les Illes Balears. S’hi destinen 10.800 euros (boib núm. 76, de 27 de maig de 2006).
Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 30 de maig de 2006, per la qual convoca ajuts per promoure l’assistència al cinema en llengua catalana durant l’any 2006. La Conselleria d’Educació i Cultura farà efec- tiu 1,5 euros per cada alumne/a que assisteixi a les sessions, en concepte de pagament d’una part del cost de l’entrada; l’altra part serà a càrrec de l’alumne/a (boibnúm. 82, de 8 de juny de 2006). Anunci de la Direcció General de Política Lingüística per donar publicitat a la selecció d’entitats
col·laboradores en la convocatòria d’ajuts per promoure l’assistència al ci- nema en llengua catalana durant l’any 2006 (boibnúm. 82, de 8 de juny de 2006).
Convocatòria de dues beques de formació a la Biblioteca Pública Insu- lar del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, corresponent a l’any 2006 (boibnúm. 19, de 7 de febrer de 2006); convocatòria d’una beca de forma- ció del Consell Insular d’Eivissa i Formentera per a estudiants universitaris al punt de suport d’informació de la Universitat Oberta de Catalunya (boib núm. 22, de 14 de febrer de 2006); convocatòria del Consell Insular d’Ei- vissa i Formentera de dues beques de formació per a persones que hagin participat en el projecte fiopper a la inserció laboral de joves amb alguna discapacitat a l’Arxiu d’Imatge i So i al Museu d’Etnografia d’Eivissa, 2006- 2007 (boibnúm. 23, de 16 de febrer de 2006); convocatòria de beques per a la formació i el perfeccionament a les oficines d’informació turística del Consell Insular d’Eivissa i Formentera (boibnúm. 52, de 8 d’abril de 2006), i convocatòria de beques de pràctiques professionals i formatives per al pe- ríode estival del Consell Insular de Menorca (boibnúm. 60, de 25 d’abril de 2006). Per obtenir totes aquestes beques cal acreditar el domini oral i escrit de les dues llengües cooficials de les Illes Balears.
Premis i concursos
Decret 7/2006, 3 de febrer, pel qual s’aprova la concessió de premis al personal funcionari i laboral al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears per haver obtingut nivells de coneixement de català superiors als exigits per ingressar en la funció pública (boibnúm. 19, de 7 de febrer de 2006). Decret 4/2006, de 10 de març, del president de les Illes Balears, de delegació de la competència per concedir el premi regulat en el Decret 7/2006, de 3 de febrer, per haver obtingut nivells de coneixe- ments de català superiors als exigits per ingressar en la funció pública (boib núm. 37, de 14 de març de 2006). Aquest Decret és aplicable al personal funcionari en servei actiu que presta serveis a l’Administració de la comu- nitat autònoma o a les entitats autònomes que en depenen, i al personal la- boral, en les diverses modalitats, sotmès al Conveni col·lectiu per al perso- nal laboral al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Queda exclòs de l’aplicació d’aquest Decret el personal do- cent i el personal estatutari al servei de la sanitat pública autonòmica, que es regeix per la seva normativa específica. L’objecte d’aquest Decret és re-
gular la concessió d’un premi per al personal funcionari i laboral al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que hagi obtingut algun certificat d’exigència de coneixements de llengua catalana establert reglamentàriament. Aquest premi consisteix en el gaudi, per una sola vegada, de cinc dies hàbils consecutius de permís retribuït per cada un dels certificats obtinguts, sempre que: a) Aquests certificats siguin de nivell superior a l’exigit per ingressar en el cos, l’escala o la categoria professional de la persona sol·licitant, d’acord amb la normativa vigent en el moment d’obtenir-lo. b) S’hagin obtingut a partir de l’entrada en vigor d’aquest De- cret. c) En el moment d’obtenir-lo, la persona interessada presti serveis com a personal de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, inclòs dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret.
Resolució conjunta de les conselleres de Presidència i Esports i d’Im- migració i Cooperació d’1 de febrer de 2006, per la qual estableixen la con- vocatòria dels certàmens i premis del programa cultural Art Jove per al 2006. Inclou el certamen de literatura en les modalitats, entre d’altres, de poesia en català (dotat amb 2.000 euros) i de relat en català (dotat amb 2.000 euros) (boibnúm. 20, de 9 de febrer de 2006).
La consellera executiva del Departament de Cultura del Consell Insu- lar d’Eivissa i Formentera va aprovar el 30 de gener de 2006 les bases del XIV Concurs Literari Sant Jordi per a alumnes de secundària i batxillerat, any 2006. Les obres hauran d’estar escrites en català. Es convoquen dos premis: el Ramon Muntaner de narrativa i el Marià Villangómez de poesia.
Hi ha quatre primers premis dotats amb 310 euros en llibres i quatre se- gons premis dotats amb 190 euros en llibres (boibnúm. 22, de 14 de febrer de 2006).
El 6 de març de 2006, el Ple del Consell Insular de Mallorca va aprovar la convocatòria dels Premis Mallorca 2006 de creació literària en les moda- litats de narrativa en català (dotat amb 70.000 euros) i de poesia en català (dotat amb 10.000 euros) (boibnúm. 41, de 21 de març de 2006).
Resolució del director general de Política Lingüística de 13 de març de 2006, per la qual convoca el concurs de narració en català Vivències per a autors nascuts fora de l’àmbit lingüístic català i arribats a les Bale- ars a partir del 2002. Les narracions es poden presentar per escrit o mit- jançant un enregistrament audiovisual. S’estableixen tres premis: 1r, un bo per a un viatge valorat en 1.000 euros; 2n, un bo per a un viatge valo- rat en 500 euros; 3r, una càmera fotogràfica digital (boibnúm. 42, de 23 de març de 2006).
Anunci de la Conselleria d’Immigració i Cooperació de convocatòria d’un premi de recerca sobre la cooperació internacional al desenvolupa- ment, d’acord amb el conveni de col·laboració que subscrigueren el 23 de febrer de 2006 la Conselleria de Presidència i Esports del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears en matèria de cooperació in- ternacional. El treball es podrà presentar en català o castellà. El premi està dotat amb un import únic de 10.000 euros (boibnúm. 63, de 2 de maig de 2006).
Ensenyament
Decret 52/2006, de 16 de juny, sobre mesures per a fomentar la com- petència lingüística en llengües estrangeres dels alumnes dels centres no universitaris de les Illes Balears sostinguts amb fons públics. Aquest De- cret, conegut per Decret de Trilingüisme o Decret Fiol (pel cognom del conseller que el va proposar), té per finalitat regular les actuacions que po- den dur a terme els centres escolars sostinguts amb fons públics, amb l’ob- jectiu de fomentar les habilitats lingüístiques i la competència comunicati- va dels alumnes en les llengües del currículum, especialment en les llengües estrangeres, dins l’àmbit de les Illes Balears. El model proposat reserva en- tre una cinquena part i una tercera part de l’horari escolar a una llengua es- trangera —preferentment l’anglès— i reparteix al cinquanta per cent la resta, entre català i castellà.
Tret d’un minoritari sector integrista (el diari El Mundo / El Día de Ba- leares, l’Associació Familiar de Balears —afa—, l’AFA Educación i la Fe- deració d’Associacions de Pares i Mares de Balears-Concapa), la comunitat educativa balear va rebutjar el Decret Fiol perquè a) dóna lloc a conflictes escolars des del moment que trenca l’equitat en el repartiment dels recursos als centres educatius, i b) redueix les hores d’ensenyament en llengua catala- na des del moment que eximeix els centres que s’acullin al Decret de fer un mínim del cinquanta per cent de les classes en català com fixa el Decret 92/
1997 (anomenat Decret de Mínims), de 4 de juliol, que regula l’ús i l’en- senyament de i en llengua catalana (bocaibnúm. 89, de 17 de juliol de 1997).
El Govern de les Illes Balears va aprovar el Decret sense tenir en compte que l’informe del Consell Escolar de les Illes Balears era negatiu i amb l’a- vís del Consell Consultiu que pot vulnerar la legalitat. En la deliberació prèvia, el Consell Escolar de les Illes Balears va reclamar a la Conselleria, sense fruit, que refés el Projecte de decret perquè el foment de l’aprenen- tatge d’una llengua estrangera es fes en el marc del Decret de Mínims (pro-
posava que l’ensenyament en llengua estrangera no superés el 20 % de l’horari escolar, i que, abans de posar en marxa aquesta normativa, es du- guessin a terme tasques prèvies, com l’elaboració d’un pla de formació del professorat) i amb respecte a l’autonomia i al projecte lingüístic de cada centre (boibnúm. 87, de 20 de juny de 2006).
Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 30 de gener de 2006, per la qual regula les proves d’accés als cicles formatius de formació professio- nal específica i se’n regula l’organització. Aquesta Ordre regula el procedi- ment que s’ha de seguir per a la realització de les proves d’accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de formació professional especí- fica de règim general, dins l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Les persones que puguin demanar l’exempció de l’avalua- ció de la llengua i de la literatura catalanes de la manera que es determina en la normativa, han de sol·licitar aquesta exempció abans de l’acabament del període d’inscripció a les proves. L’han de tenir abans que es faci la prova i, si no l’han aportada durant el període d’inscripció, l’hauran de lliu- rar als membres de la Comissió Avaluadora el mateix dia de la prova. La normativa sobre aquesta exempció és, transitòriament, l’Ordre del conse- ller d’Educació, Cultura i Esports de 29 d’abril de 1998, de regulació de l’exempció de l’avaluació de la llengua i literatura catalanes. La direcció dels centres educatius que fan proves de grau mitjà ha de reconèixer que estan exemptes de fer la part de llengua catalana totes les persones que pre- sentin el certificat B de català, o un nivell superior, de coneixements de llengua general expedit per la Direcció General de Política Lingüística se- gons el Decret 80/2004, de 10 de setembre, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. La direcció dels centres educatius que fan proves de grau superior ha de reconèixer que estan exemptes de fer la part de la prova relativa a la llengua i literatura catalanes totes les persones que pre- sentin el certificat C de català, o un nivell superior, de coneixements de llengua general expedit per la Direcció General de Política Lingüística se- gons el Decret 80/2004, de 10 de setembre, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. Els continguts de la prova d’accés als cicles forma- tius de grau mitjà s’agrupen en dues parts, part sociocultural i part cientifi- cotecnològica. La part sociocultural constarà de dos textos, un en català i un en castellà. Sobre cada text hi haurà les qüestions següents: a) resum del text, b) explicació del significat de paraules, expressions i idees del text, i c) redacció amb una extensió d’unes 125 paraules, sobre un tema escollit entre dos de proposats. Els continguts de la prova d’accés als cicles forma- tius de grau superior s’agrupen en dues parts, part comuna i part específi-
ca. La part comuna consta de tres textos: un en català, un en castellà i un altre en una de les llengües estrangeres següents: anglès, francès o alemany.
Sobre els textos en català i en castellà hi haurà les qüestions següents: a) co- mentari de text i b) redacció sobre un tema a escollir entre els dos propo- sats a la prova amb una extensió d’unes 150 paraules (boibnúm. 21, d’11 de febrer de 2006).
Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 4 d’abril de 2006, per la qual aprova l’admissió i matriculació d’alumnes dels ensenyaments de règim es- pecial en centres públics per al curs 2006-2007. La prova d’accés al grau mitjà dels ensenyaments d’arts plàstiques i dissenys constarà de dues parts. La primera, d’un exercici de llengua catalana i un exercici de llengua castella- na. La prova d’accés al grau superior dels ensenyaments d’arts plàstiques i dissenys constarà de dues parts. La primera tractarà sobre les matèries co- munes pròpies del currículum del batxillerat: a) llengua catalana, b) llen- gua castellana, c) filosofia, d) història, e) idiomes estrangers. L’alumne/a se- leccionarà quatre de les matèries esmentades i respondrà per escrit una qüestió entre quatre que hagin estat plantejades, de cadascuna de les qua- tre matèries. En el primer exercici de la prova d’accés als estudis superiors de disseny hi haurà, entre d’altres, quatre qüestions sobre llengua i lite- ratura castellanes i llengua i literatura catalanes (boibnúm. 52, de 8 d’abril de 2006).
Resolució del director general de Planificació i Centres Educatius de 31 de gener de 2006, per la qual convoca els exàmens lliures de les escoles oficials d’idiomes de les Illes Balears per al curs 2005-2006 (boibnúm. 24, de 18 de febrer de 2006, correcció d’errors en el boibnúm. 36, d’11 de març de 2006).
Certificats oficials de coneixements de llengua catalana que expedeix la Direcció General de Política Lingüística
Resolució del director general de Política Lingüística de 16 de febrer de 2006, per la qual modifica la composició del Tribunal A nomenat mit- jançant la Resolució del director general de Política Lingüística de 14 de novembre de 2005 (boibnúm. 29, de 25 de febrer de 2006).
Resolució del director general de Política Lingüística de 23 de maig de 2006, per la qual fa pública la relació de persones que han superat les pro- ves de català de gener de 2006 convocades per la Direcció General de Po- lítica Lingüística (boibnúm. 77, de 30 de maig de 2006).
Resolució del director general de Política Lingüística de 26 de maig de 2006, per la qual fa pública la relació de persones que han superat les pro- ves de la convocatòria de març de 2006 per a l’obtenció del certificat de co- neixements orals de català de la Direcció General de Política Lingüística (boibnúm. 81, de 6 de juny de 2006).
Resolució del director general de Política Lingüística d’1 de juny de 2006, per la qual modifica la composició dels tribunals de les proves de juny de 2006 per a l’obtenció dels certificats oficials de coneixements de català, convocades mitjançant la Resolució del director general de Política Lingüística de 6 d’octubre de 2005 (boibnúm. 84, de 13 de juny de 2006).
Funció pública
Anunci de licitació del contracte de serveis d’ensenyament de català a distància (boibnúm. 1, de 3 de gener de 2006).
Resolució del conseller d’Interior de 30 de gener de 2006, per la qual aprova la llista definitiva de candidats admesos i exclosos, amb les causes d’exclusió, del concurs per al proveïment de llocs de treball de l’Adminis- tració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, convocat per Resolu- ció del conseller d’Interior de 25 de novembre de 2005 (boibnúm. 179 extr., de 29 de novembre de 2005), i la llista definitiva de candidats convo- cats a les proves de coneixements de llengua catalana (nivells A i B) (boib núm. 20, de 9 de febrer de 2006).
Resolució del conseller d’Interior de 14 de febrer de 2006, per la qual aprova les llistes definitives d’aspirants admesos i exclosos, amb les causes d’exclusió, i d’aspirants convocats a la prova específica de català i s’indi- quen els llocs i les dates de la realització de la prova específica de català i del primer exercici de les proves selectives per a l’ingrés als cossos superior i de gestió de l’Administració general de la comunitat autònoma de les Illes Balears, convocades per les resolucions del conseller d’Interior de 12 de desembre de 2005 (boibnúm. 188, de 15 de desembre de 2005) (boibnúm.
28, de 23 de febrer de 2006, correcció d’error en el boibnúm. 48, de 4 d’a- bril de 2006).
Anunci d’adjudicació del contracte de serveis d’ensenyament de català a distància (boibnúm. 37, de 14 de març de 2006).
Resolució del conseller d’Interior de 27 de març de 2006, per la qual aprova les llistes definitives d’aspirants admesos i exclosos, amb les causes
d’exclusió, i d’aspirants convocats a la prova específica de català i s’indi- quen els llocs i les dates de la realització de la prova específica de català i del primer exercici de les proves selectives per a l’ingrés als cossos admi- nistratiu i auxiliar de l’Administració general de la comunitat autònoma de les Illes Balears, convocades per les resolucions del conseller d’Interior de 25 de gener de 2006 (boibnúm. 20, de 9 de febrer de 2006) (boibnúm. 45, de 30 de març de 2006; correcció d’errors en el boibnúm. 54, de 13 d’abril de 2006).
Resolució del conseller d’Interior de 26 d’abril de 2006, per la qual dóna publicitat a la convocatòria conjunta, a les bases específiques aprova- des per les respectives corporacions locals i als mèrits de determinació au- tonòmica de la comunitat autònoma de les Illes Balears, pels quals s’han de regir els concursos ordinaris per a la provisió de llocs vacants a les corpo- racions locals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, reservats a per- sonal funcionari de l’Administració local, amb habilitació de caràcter na- cional. Valoració dels coneixements de la llengua catalana amb un màxim de 1,50 punts: Certificat de coneixement de llenguatge administratiu (cer- tificat E): 1,50 punts. Certificat de coneixements superiors de català, orals i escrits (certificat D): 1,20 punts. Certificat de coneixements mitjans de ca- talà, orals i escrits (certificat C): 0,85 punts. La possessió d’un nivell supe- rior exclourà la valoració dels nivells inferiors que es posseeixen. La justi- ficació dels mèrits ressenyats s’ha de dur a terme davant cada entitat local en els casos del concurs ordinari, i davant el Ministeri d’Administracions Públiques en els concursos unitaris, mitjançant l’aportació de la documen- tació següent: títol, diploma o certificat expedit o homologat per l’òrgan competent en matèria de política lingüística del Govern de les Illes Balears, per l’Escola Balear d’Administració Pública o títols, diplomes o certificats equivalents. En cas de dubte sobre les equivalències, se sol·licitarà un in- forme al Servei de Política de Normalització Lingüística (boibnúm. 66, de 6 de maig de 2006).
Resolució del conseller d’Interior de 8 de maig de 2006, per la qual aprova les llistes definitives d’aspirants admesos i exclosos, amb les causes d’exclusió, i d’aspirants convocats a la prova específica de català i s’indi- quen els llocs i les dates de la realització de la prova específica de català i del primer exercici de les proves selectives per a l’ingrés al Cos subaltern de l’Administració general de la comunitat autònoma de les Illes Balears, con- vocades per les resolucions del conseller d’Interior de 9 de març de 2006 (boibnúm. 42, de 23 de març de 2006) (boib núm. 69, d’11 de maig de 2006, correcció d’error en el boibnúm. 77, de 30 de maig de 2006).
Consells insulars
Aprovació definitiva del Reglament d’ús de la llengua catalana al Con- sell Insular de Menorca, aprovat pel Ple del Consell Insular de Menorca el 19 de desembre de 2005 (boibnúm. 30, de 28 de febrer de 2006).
Toponímia
El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 27 de febrer de 2006, va aprovar el canvi de denominació del nom oficial de la ciutat i del municipi de Mahón, que passarà a ser Maó, atès que és el nom en català, llengua pròpia de les Illes Balears (boibnúm. 46, d’1 d’abril de 2006).
Conselleria d’Immigració i Cooperació
Ordre de la consellera d’Immigració i Cooperació de 23 de març de 2006, per la qual s’estableixen les funcions dels llocs de treball del personal funcionari de la Conselleria d’Immigració i Cooperació. El Decret 14/2005, de 18 d’octubre, del president del Govern de les Illes Balears crea la Conselleria d’Immigració i Cooperació i n’estableix l’estructura orgàni- ca bàsica. Un dels llocs de treball és el de tècnic/a superior assessorament lingüístic (cos facultatiu superior especialitat assessor/a lingüístic/a i certi- ficat D de català) (boibnúm. 46, d’1 d’abril de 2006).
Educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 21 de març de 2006, va aprovar la Llei d’educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears. Aquesta Llei té per objecte regular, garantir i promocionar l’educació i la formació permanents de les persones adultes a les Illes Balears. Segons l’exposició de motius, el Govern de les Illes Bale- ars té el deure de possibilitar a la població adulta, tant a la d’origen extern com a l’autòctona, el coneixement del patrimoni lingüístic i cultural propi com a element de cohesió social i d’enriquiment personal. Així, doncs, un dels principis generals de les actuacions del Govern en matèria d’educació i formació permanents de persones adultes serà la promoció de la llengua
«Article 14
La comunitat autònoma té com-
petència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les catalana i la cultura pròpies de les Illes Balears. D’acord amb els articles 5, 6, 7, 13 i 15, un dels objectius d’aquesta Llei és facilitar i promoure el co- neixement i l’ús de la llengua catalana i la cultura pròpies de les Illes Bale- ars i el respecte a les seves característiques naturals i històriques, sens per- judici de fomentar la tolerància i l’intercanvi amb altres cultures. Tindran la consideració d’actuacions prioritàries en aquest camp aquelles que con- dueixen a promoure la preservació i el desenvolupament de la llengua ca- talana i de la cultura pròpies de les Illes Balears. Les administracions pú- bliques de les Illes Balears promouran que les entitats i els centres dedicats a activitats educatives per a persones adultes desenvolupin iniciatives i en- senyaments relacionats amb la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, la cultura, l’economia i la societat de les Illes Balears. Les administracions públiques de les Illes Balears promouran el coneixement de la realitat lin- güística i cultural balear. Es prioritzaran programes que facilitin la integra- ció dels immigrants, en especial en allò que faci referència a l’aprenentatge de les llengües catalana i castellana, com també el coneixement dels trets bàsics de la cultura balear. Una de les línies programàtiques d’actuació serà la formació cultural, orientada a conèixer la realitat cultural i lingüística de les Illes Balears, en especial la llengua catalana, com també les diferents manifestacions que suposin una aportació de la creativitat al patrimoni uni- versal. L’educació de les persones adultes es durà a terme, entre altres pro- grames formatius, mitjançant programes per promoure el coneixement de la llengua catalana i la cultura pròpies de les Illes Balears en tots els seus as- pectes (Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears —bopib—núm.
127, de 31 de març de 2006, <http://web.parlamentib.es/repositori/PU- BLICACIONS/ 6/bopibs/ bopib-06-127.pdf>).
Proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 13 de juny de 2006, va aprovar, d’acord amb l’article 177.2, apartat 3 del Reglament de la Cambra, mitjançant el sistema de votació nominal pública per crida, la Proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (bopib, núm. 137, de 15 de juny de 2006, <http://web.parlamentib.es/repositori/PU- BLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-137.pdf>).
Segons l’Estatut d’Autonomia de 1983:
Illes Balears, d’acord amb la tradició li- terària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats
insulars del català seran objecte d’estu- di i protecció, sense perjudici de la uni- tat de l’idioma.»
«Article 33
Ensenyament de la llengua pròpia La comunitat autònoma té com- petència exclusiva per a l’ensenya- ment de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradi- ció literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les moda- litats insulars del català —mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc—
seran objecte d’estudi i protecció,
sense perjudici de la unitat de la llen- gua.
La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catala- na serà la Universitat de les Illes Bale- ars. La comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb una llei de l’Estat, podrà participar a una institució adreçada a salvaguardar la unitat lin- güística, institució que serà formada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana.»
«Article 54.2
En la resolució dels concursos i les oposicions per proveir llocs de magis- trats i jutges es valoraran com a mèrits
preferents l’especialització en el dret ci- vil de les Illes Balears i el coneixement del català.»
Segons la Proposta de reforma, l’article 14 queda redactat de la mane- ra següent:
L’oposició va considerar que la decisió del PP d’anomenar les modali- tats insulars del català era un intent de secessionisme lingüístic o de foment electoralista dels particularismes locals. Alguns mitjans de comunicació van anunciar que en la tramitació posterior com a llei orgànica a les Corts Generals tots els partits acordarien l’eliminació aquesta menció expressa i deixar l’article 14 (avui 35) com estava. Però un cop aprovada la Llei orgà- nica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (BOEnúm. 52, d’1 de març de 2007), la redacció del fragment en qüestió és aquesta: «Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Me- norca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perju- dici de la unitat de la llengua.»
Segons l’Estatut d’Autonomia de 1983:
Segons la Proposta de reforma, l’article 54 queda redactat de la mane- ra següent:
«Article 96.2
En la resolució dels concursos i de les oposicions per proveir els llocs de ma-
gistrats i jutges serà mèrit preferent l’es- pecialització en el Dret Civil de les Illes Balears i el coneixement de català.»
«Disposició addicional segona Patrimoni lingüístic comú
La comunitat autònoma de les Illes Balears, sent la llengua catalana també patrimoni d’altres comunitats autòno- mes, podrà sol·licitar al Govern de l’Es- tat i a les Corts Generals els convenis de cooperació i de col·laboració que es
considerin oportuns per salvaguardar el patrimoni lingüístic comú, així com per efectuar la comunicació cultural entre les comunitats abans esmentades, sense perjudici dels deures de l’Estat esta- blerts a l’apartat 2 de l’article 149 de la Constitució, i del que disposa l’article 145 d’aquesta.»
Segons la Proposta de reforma, la disposició addicional segona queda redactada de la manera següent:
Segons l’Estatut d’Autonomia de 1983:
«Disposició addicional segona:
La comunitat autònoma de les Illes Balears, essent la llengua catalana tam- bé patrimoni d’altres comunitats autò- nomes, podrà sol·licitar al Govern de l’Estat i a les Corts Generals els conve- nis de cooperació i de col·laboració que es considerin oportuns per tal de salva- guardar el patrimoni lingüístic comú, així com mantenir la comunicació cul- tural entre les comunitats abans esmen- tades, sense perjudici dels deures de l’Estat establerts a l’apartat 2 de l’article
149 de la Constitució i del que disposa l’article 145 d’aquesta.
La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catala- na serà la Universitat de les Illes Bale- ars. La comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb una llei de l’Estat, podrà participar en una institució adreçada a salvaguardar la unitat lin- güística, institució que serà integrada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana.»
