Gina Argemir, Comissió Nacional Obrera de Catalunya (CCOO) José Manuel Fandiño, Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT). Salvador Guillermo, Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (FEPIME) Moisés Bonal, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC). Es permet la reproducció, la distribució i la comunicació pública sempre que s'acreditin l'autor o els autors i l'editor i no es faci ús comercial de l'obra original ni es creïn obres derivades.
Fuentes vectoriales creadas por freepik -https://www.freepik.es/fotos-vectores-gratis/fondo Barcelona, noviembre 2018.
RESUM EXECUTIU
Productivitat i model productiu: comparativa internacional
A partir de la recuperació, la productivitat laboral augmenta en major mesura que en els anys anteriors a la crisi, més precisament un 0,95%. En els anys següents, durant el període de crisi, la productivitat laboral de l'economia catalana va millorar la seva posició relativa respecte a la majoria d'economies comparades (29 dels 37 països). El model de creixement de l'economia catalana presenta un dels pitjors perfils pel que fa al desenvolupament de la productivitat conjunta dels factors entre els països comparats.
Aquest creixement extens representa una contribució molt modesta de l'evolució de la productivitat conjunta dels factors, que creix un 0,18% durant aquests anys.
Productivitat i model productiu: L'impacte en la productivitat de l'especialització
Evolució de la productivitat del treball, la productivitat del capital i la productivitat combinada dels factors productius (PTF) per grans sectors d'activitat. Durant la crisi, la caiguda de la productivitat (-1,2%) reacciona amb més intensitat a l'augment del nombre de branques on la productivitat laboral disminueix; la productivitat cau en 10 de les 23 branques (amb un efecte intrasectorial negatiu del -1,2%). L'efecte combinat d'aquests elements condueix a una reducció menys pronunciada de la productivitat dels factors conjunts.
47 GRÀFIC 23 - Evolució de la productivitat laboral (per treballador), productivitat en termes de capital, productivitat conjunta de factors productius (PTF), empleats i capital social per mida de l'empresa.
INTRODUCCIÓ
Finalment, aquest darrer element es pot expressar com el producte de les hores anuals treballades (H/O) i la taxa d'ocupació de la població (O/P). Al mateix temps que l'evolució de la productivitat total dels factors es pot expressar com l'evolució de la mitjana geomètrica de la productivitat del treball i la productivitat del capital. Aquesta part introductòria es completa amb una anàlisi de l'evolució de la productivitat a Catalunya per sectors d'activitat.
L'objectiu d'aquest treball és avaluar la contribució sectorial a les tendències de productivitat en el conjunt del període analitzat.
ANÀLISI MACROECONÒMICA DE L’EVOLUCIÓ DE LA PRODUCTIVITAT
La productivitat a Catalunya en el context global. Una comparativa internacional
- L’EVOLUCIÓ DEL PIB, LA RENDA PER CÀPITA, LA DOTACIÓ DE CAPITAL PER HABITANT I
- EL MODEL DE CREIXEMENT AGREGAT DE L’ECONOMIA CATALANA
El comportament diferencial de creixement de l'economia catalana es fa encara més clar si el posem en relació amb l'evolució de la població. Unitats: Taxa de creixement anual de la productivitat en termes de treball a preus de 2010 en euros. Catalunya, com també passa amb el conjunt de l'economia espanyola, presenta un perfil lleugerament diferent de l'evolució de la productivitat laboral respecte a la majoria d'economies.
Unitats: Índex bàsic de cada economia de productivitat del capital a preus de 2010 i expressat en euros. Durant els anys 2000-2007, el creixement econòmic es veu compensat per un descens de la productivitat del capital a un ritme del -0,54%. 85 GRÀFIC 41 - Comparació de l'evolució de la productivitat conjunta dels factors productius (PTF) a Catalunya, a preus de 2010, en diferents àmbits, 2000=100.
Unitats: Índex de PTF relativa (Catalunya =100) i ) i taxa de creixement anual acumulada per a cada país de PTF. Aquest creixement extens suposa una contribució molt modesta del desenvolupament de la productivitat conjunta dels factors, que creix en aquests anys un 0,18% a.97 GRÀFIC 46 - Evolució de la distància relativa en PIB per població a Catalunya respecte als Estats Units per
L'any 2016, l'economia catalana va tenir un nivell més elevat de PIB per per càpita que 18 de les 37 economies comparades (Espanya, Itàlia, Xipre, Malta, Eslovènia, Grècia, Portugal, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Lituània, Hongria, Polònia, Croàcia, Letònia, Romania, Mèxic i Bulgària), així com com pel que fa al total de la UE28. Per a la majoria d'aquests països, com ja s'ha indicat, s'ha produït un deteriorament de l'avantatge relatiu en el nivell de benestar. En general, aquest deteriorament s'explica tant per l'empitjorament de l'avantatge relatiu de l'assignació de factors per per càpita i del deteriorament de l'avantatge relatiu de la productivitat conjunta dels factors.
Es produeix, doncs, un empitjorament tant de l'avantatge relatiu de la quota de circulant com de les hores anuals per habitant.
La productivitat total dels factors a Catalunya per branques d’activitat
- L’EVOLUCIÓ DE LA PTF A CATALUNYA PER BRANQUES D’ACTIVITAT
- EL PAPER DEL CANVI ESTRUCTURAL EN L’EVOLUCIÓ DE LA PTF DE L’ECONOMIA
- UNA ANÀLISI DE LA PTF RELATIVA DE LES DIVERSES BRANQUES D’ACTIVITAT
En el transcurs del període analitzat, l'evolució de la PTF de cadascuna de les branques d'activitat ha configurat la del conjunt de l'economia. En aquest procés, les variacions de la PTF del conjunt de l'economia catalana es poden explicar per dos factors diferents. Entre els anys 2000 i 2013, la majoria de branques d'activitat a Catalunya van registrar una evolució positiva de la PTF.
Fora de l'àmbit estrictament industrial, només trobem un sector, el de la informació i les telecomunicacions, que presenta una evolució similar. Els efectes sobre el desenvolupament de la PTF del conjunt de l'economia són evidents en aquest context. En general, totes les activitats que van registrar un augment del nombre de llocs de treball durant el conjunt del període també van experimentar un augment del capital social.
El comportament del capital fix abans i després de l'esclat de la crisi és aparentment diferent. Mentre que abans del 2007 el creixement estava protagonitzat per l'activitat terciària i la construcció, després de l'esclat de la crisi el Aquest canvi estructural també podria afectar el desenvolupament de la PTF del conjunt de l'economia catalana.
Finalment, la taula següent intenta aproximar la posició relativa de cada sector respecte a la mitjana de la PTF del conjunt de l'economia catalana. Les posicions relatives s'obtenen a partir del càlcul translogarítmic de la PTF de cadascun dels sectors respecte a la mitjana catalana de l'any 2007.
EL TEIXIT PRODUCTIU DE CATALUNYA: APROXIMACIÓ A PARTIR DE MICRODADES
Representativitat de la mostra de dades sabi
- REPRESENTATIVITAT EN TERMES D'EMPRESES
- REPRESENTATIVITAT EN TERMES D'OCUPACIÓ
- REPRESENTATIVITAT EN TERMES DE VAB
Des de la perspectiva de la representativitat de la mostra, la taula de l'any 2011 mostra el pes de les empreses a SABI en relació al nombre d'empreses que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) presenta al Directori Central d'Empreses (DIRCE). També s'analitza la cobertura de la mostra en termes d'ocupació, a partir de la informació del total de llocs de treball publicada per l'Idescat per a Catalunya. Com en el cas del nombre d'empreses, la representativitat de la mostra SABI en termes d'ocupació és més elevada a les branques del sector energètic i a les branques de la indústria manufacturera i menor a les branques de serveis, a la construcció i a l'agricultura. Ramaderia i pesca.
Per als grans sectors d'activitat, la representativitat de la mostra en termes d'ocupació és superior al 30% en tots els anys. En aquest sentit, cal tenir en compte que SABI inclou la informació que les empreses dipositen en els registres mercantils, la qual cosa limita la cobertura de la branca de l'Administració Pública i aquelles branques on el sector públic té un pes superior (com a la branca d'altres serveis ). i administració pública), o quan hi hagi un percentatge elevat d'autònoms o quan hi hagi un percentatge elevat d'empreses que no tinguin l'obligació de dipositar anualment comptes al Registre Mercantil. Finalment, també cal tenir en compte que en el cas de la branca d'activitats financeres i d'assegurances, les dades del SABI no inclouen les entitats de crèdit (bancs, caixes d'estalvis, cooperatives de crèdit o entitats financeres de crèdit).
131 Igual que amb el nombre d'empreses, la representativitat de la mostra SABI pel que fa al valor afegit brut és superior a les branques del sector energètic i a les branques de la indústria manufacturera, i menor a les branques del sector serveis, construcció i indústria. en l'agricultura, la ramaderia i la pesca. Per a grans sectors d'activitat, la representativitat de la mostra en termes de VAB se situa per sobre del 28% en tots els anys, excepte en els sectors agrícola, ramader, forestal i pesquer, on la representativitat baixa fins al 18,3%. indústries, crida l'atenció l'alta representativitat de la branca 2.
En aquest sentit, cal tenir en compte que SABI inclou dades que les empreses inverteixen als registres mercantils, la qual cosa limita la cobertura del sector de l'administració pública i aquells sectors on el sector públic té més pes (com en el sector d'altres serveis). i administració pública), o quan hi hagi un percentatge elevat d'autònoms o quan hi hagi un percentatge elevat d'empreses que no tinguin l'obligació de presentar comptes anuals al Registre Mercantil. Finalment, també cal tenir en compte que en el cas del sector financer i assegurador, les dades de SABI no inclouen les entitats de crèdit (bancs, caixes d'estalvis, cooperatives de crèdit o entitats financeres de crèdit).
Evolució del teixit productiu català
- EVOLUCIÓ DEL COMPORTAMENT AGREGAT DEL TEIXIT PRODUCTIU CATALÀ
- EVOLUCIÓ DEL TEIXIT PRODUCTIU CATALÀ PER GRANS SECTORS D’ACTIVITAT
- EVOLUCIÓ DEL TEIXIT PRODUCTIU CATALÀ PER BRANQUES D'ACTIVITAT PRODUCTIVA
- EVOLUCIÓ DEL TEIXIT PRODUCTIU CATALÀ D'ACORD AMB LA VARIABLE DIMENSIÓ
L'augment del procés de capitalització va acompanyat d'una disminució de la productivitat del capital instal·lat, que s'ha reduït un 9,9%. El creixement del procés de capitalització va acompanyat d'un descens encara més intens que en els anys d'expansió de la productivitat del capital instal·lat, que va disminuir un 18,6%. L'efecte transversal inclou la variació de la productivitat laboral deguda a la variació de la productivitat laboral dins de cadascuna de les branques d'activitat.
L'efecte estructural estàtic cobreix la variació de la productivitat laboral deguda a la redistribució del treball entre branques d'activitat amb una productivitat laboral més alta (o menor). L'efecte estructural dinàmic cobreix el canvi en la productivitat laboral a causa de la redistribució de l'ocupació a les branques d'activitat on la productivitat laboral augmenta (o disminueix) més. 155 TAULA 45 - Desglossament de la variació de la productivitat laboral (entre l'any inicial i l'últim any) per períodes en funció de l'efecte intrasectorial i l'efecte estructural.
ANYS DE CREIXEMENT ECONÒMIC MOSTRA D'ESTRUCTURA PER INDÚSTRIES D'ACTIVITAT RESPECTE AL COMPORTAMENT DE LA PRODUCTIVITAT LABORAL). L'efecte intrasectorial captura la variació de la productivitat del capital a causa de la variació de la productivitat del capital dins de cada indústria. L'efecte estructural estàtic cobreix la variació de la productivitat del capital a causa de la redistribució del capital entre branques d'activitat amb una productivitat del capital més alta (o menor).
L'efecte estructural dinàmic recull la variació de la productivitat del capital a causa de la reassignació del capital a les branques d'activitat on la productivitat del capital creix més (o més disminueix). ELS ANYS DE CREIXEMENT ECONÒMIC ESTRUCTURA DE LA MOSTRA PER BRANQUES D'ACTIVITAT SEGONS EL COMPORTAMENT DE LA PRODUCTIVITAT DEL CAPITAL). Paral·lelament, en 4 de les 9 branques, el creixement de l'activitat productiva i l'augment de la capitalització dels processos productius van anar simultàniament acompanyats d'una reducció de la productivitat del capital instal·lat.
La taula mostra l'estructura percentual de la mostra (en termes d'empreses, treballadors i capital social).
CONCLUSIONS
Productivitat i model productiu: comparativa internacional
Productivitat i model productiu: L'impacte en la productivitat de l'especialització
RECOMANACIONS
ANNEXOS
Annex anàlisi macroeconòmica
- QUADRES ANNEXOS A L’APARTAT 2.1.1
- METODOLOGIA APLICADA PER AL CÀLCUL DE L’EVOLUCIÓ DE LA PTF PER SECTORS
Annex anàlisi microeconòmica
- METODOLOGIA BASE DE DADES SABI
- DEFINICIÓ DE VARIABLES UTILITZADES
- QUADRES ANNEXOS A L’APARTAT 3.2.3. PRODUCTIVITAT PER BRANQUES D’ACTIVITAT
- QUADRES ANNEXOS A L’APARTAT 3.2.4. PRODUCTIVITAT PER DIMENSIÓ DE
BIBLIOGRAFIA
