Fa vint-i-cinc anys, en el marc de la celebració del centenari de "SA NOSTRA", Caixa de Balears, es va publicar la primera edició d'aquesta Història de les Illes Balears en còmic, que ara ens complau presentar -revisada i ampliada. fins al 2006. No hi havia una història general de la comunitat amb la capacitat de pagament requerida, que oferís una visió global i rigorosa de la realitat que va viure a les illes des d'èpoques remotes fins a l'actualitat. L'interès del poble per conèixer la seva història és tan natural que conté dues condicions de necessitat: és a dir, l'exigència de justícia i el compliment de les obligacions.
La imatge revela la memòria visual, generalment més sensible que la que conserva el concepte i fixa les notícies dels moments històrics de la nostra vida col·lectiva amb un improvisat viu i més durador. Aquesta mateixa intenció aconsellava l'ús d'acudits, humor, acudits: donar als fets del passat un paral·lel d'actualització humorística, confirmar al màxim la vella dita, segons la qual la història es repeteix i per això els antics romans anomenaven it magistra vitae, mestre de vida...”. Mentre compartim les paraules justes i assenyades de Vidal i Alcover, també ens considerarem satisfets si aconseguim el mateix objectiu: despertar en el nostre poble la curiositat que l'impulsa a l'estudi acurat de la nostra història.
FORMENTERA, ANOMENADES PITIÜSES PELS
A LA GUERRA CONTRA ELS GRECS, A SICÍLIA, ELS FAMOSOS FONERS BALEARS COMENÇEN A FORMAR PART DEL LÍDER CARTAGINÉS. A LA PRIMERA GUERRA PÚNICA CONTRA ELS ROMANS, ELS CARTAGINOS EREN VENÇATS I ELS FONERS VAN ANAR A CARTHAGO; PERÒ NO LES SEVES RECLAMACIONS I ELS BALEARS ES VAN REBEL·LAR. ELS FONERS NO PODEN EMPORTAR NINGUNA MONEDA NI METALLS PRECIOSOS A LES ILLES, PER QUÈ VAN GASTAR TOTS ELS DINERS EN VI I FESTES.
TRASIMÈ
CANNES TREBBIA
CECILI METEL, AMENAT ELS BALEARS, VA FUNDAR LES CIUTATS DE PALMA I POLLÈNCIA (ON ARA ALCÚDIA) A MALLORCA. LES REGIONS BALEARS EREN UN NIU DE PIRATES I EL SENAT ROMÀ VA ENCOMENDAR LA CONQUESTA A QUINT CECILI METELUS, QUE VA COMPTAR EL 123 aC. A MENORCA ELS CARTEN HAVIEN FUNDAT JAMMA I MAGONE (CIUTADELLA I MAÓ), QUE A L'EPOCA ROMANA CREIXEN EN IMPORTÀNCIA AMB ELS NOMS DE JAMMONA I MAGONIS.
ELS VÀNDALS
ELS SEUS HURONS D'ÉXIT, CONVENÇATS DE LA BAIXA EFICACIA DE LA PERSECUCIÓ, VAN CREDIAR A CARTHAGO ELS BIBSbes MACARI DE MENORCA, HELIES DE MALLORCA I OPILI D'EVISSA, ENTRE ALTRES. UNA REVISTA INTERNA DELS VÀNDALS VA PERMETRE AL GENERAL BIZANTÍ BELISARI ATERRAR A LA COSTA ÀFRICA L'any 533 I ACOMPASTAR-LOS. ES VAN RESTAURAR LES BASÍLICES, COM LA DE SON BOU A MENORCA, I ES VAN CONSTRUIR DE NOVES, COM LA DE SON FIOL DE MALLORCA.
TENENT DE BELISARI, VA OCUPAR LES ILLES BALEARS EN NOM DE L'IMPERI D'ORIENT, QUE PRETENIA RECUPERAR EL TERRITORI DE L'IMPERI ROMÀ. FINALMENT ELS BALEARS VA PASSAR UN ACORD AMB ELS MUSULMANS, PERÒ QUAN VAN INCOMPLIR L'ACORD, ABDERRAMAN II VA ENVIAR UNA EXPEDICIÓ DE CASTIG A LES ILLES.
ELS MUSULMANS
L'EMIR DE LES ILLES BALEARS GOMINA LA PENÍNSULA, FENT QUE OBTENEN EN SECRET HOMENATGE DE SUBJECCIÓ. EL SEU SUCCESSOR, ALÍ BANU GANIYA, VA FER LA GUERRA CONTRA ELS ALMOHADES AL NORD ÀFRICA, ON VA PRETENIR RECUPERAR GRAN PART DE L'IMPERI ALMORAVITA, PERÒ NO VA PODER IMPEDIR QUE FINS OCUPASIN. EL PRIMER GOVERNADOR ALMORAVIÀ, WANUR, VA VOLER TRASLADAR LA CAPITAL A L'INTERIOR DE MALLORCA, PERÒ EL POBLE S'HI VA OPOSAR I EL SEU SOBIRAN AFRICA EL VA ENVIAR.
EL REI PERE II D'ARAGÓ, PARE DE JACOB I, JA ESTAVA PREPARANT LA CONQUESTA DE LES ILLES BALEARS, PERÒ LA VA ABANDONAR PER ALTRES EMPRESES. A LA PRIMERA BATALLA, LA VICTÒRIA DE LES FORCES CASTELLANES, NAVARRAS I CATALUNYA-ARAGÓ SOBRE LES ALMOHADES HA PERMETRAT L'AVANÇAT CAP AL SUD. QUAN ELS ALMOHADES ESTABLECTEN LES ILLES BALEARS L'any 1203, ELS REGNES CRISTIANS EXITOTS DE LA PENÍNSULA HAGUEN D'AMPLIAR ELS SEUS TERRITORIS.
MÀXIMA AUTORITAT POLÍTICA
CONQUESTA FEUDAL
LA LLUITA CONTINUA A LES MUNTANYES DE PORTOPÍ, ON MORÍ MONTCADES, EL SENYOR DE L'ALTA NOBILITAT CATALUNYA I MÀ DRETA DEL REI. FINALMENT, EL 31 DE DESEMBRE DE 1229, LES TROPES FEUDALS ENTRAREN PER LA PORTA DENOMINADA BÂB AL-KAHL, DESPRÉS DIADA SANTA MARGALIDA, A L'INICI DEL CARRER DE SANT MIQUEL D'Avui.
TORNÀ A MALLORCA PER PRENDRE ALGUNS CASTELLS ENCARA
REGNE DE MALLORCA
DURANT EL REGNAT DE JAUME II, VA VIURE RAMON LLULL, UN DELS ESCRIPTORS MÉS PROLÍFICS EN LLENGUA CATALANA. EL MATEIX ANY, PER COINCIDIR AMB LA MORT DEL REI PERE, EL SEU FILL ALFONS PRESENTAR EL REgne DE MALLORCA AL SEU ONLE JAUME II. MORÍ ALFONS, SUCCESSÍ EL SEU GERMÀ JAUME II D'ARAGÓ, CONEGUT COM EL JUST, QUE L'ANY 1295 VA TORNAR EL REgne DE MALLORCA AL SEU ONLE JAUME II.
EL REI ALFONS III D'ARAGÓ, INSATISFET AMB ELS MUSULMANS DE MENORCA, HI APAREIXÀ AMB UNA FLOTA I VA CONQUERIR L'ILLA. L'any 1285, DURANT LA GUERRA DE CATALUNYA CONTRA FRANÇA, PERE III D'ARAGÓ ACUSA A JAUME II DE MALLORCA DE COL·LABORACIÓ AMB EL REI DE FRANCÈS.
DE MALLORCA (1276-1311) ORGANITZÀ EL REGNE: FUNDÀ POBLES, CONSTRUÍ EL CASTELL DE BELLVER, REFORMÀ L’ALMUDAINA
1324-1349), NEBOT DE SANÇ, VA REGNAR EN UNA ÈPOCA DE PROSPERITAT PER A LA NAVEGACIÓ I EL COMERÇ
D’ARAGÓ, EL CEREMONIÓS, CONTINUÀ AMB LA MATEIXA AMBICIÓ DELS SEUS ANTECESSORS, ARMÀ UNA ESQUADRA I OCUPÀ MALLORCA
EL SEU FILL, QUE HAURIA ESTAT JAUME IV, INTENTÀ DE RECUPERAR EL REGNE SENSE èxit, EXTINENT PER AQUANT LA LÍNIA MASCULINA DE LA CASA DE MALLORCA.
BATLE AUTORITATS JUDICIALS
LES GUERRES DEL CEREMONIÓS SIGNIFICAR LA MILLORA DE LES ILLES I L'INTENT DELS CASTELLANS DE CAPTURAR EVIVISSA L'any 1359. EN TEMPS DE MARTÍ L’HUMÁ ES CONCLOÇA EL TRACTAT DE TI QUE VA SIGNIFICAR UN AUMENT D'IMPOSTOS. A MÉS DE L'ESCRIPTOR ANSELMO TURMEDA I DEL NAVEGADOR JAUME FERRER, AL SEGLE XIV HI HA A MALLORCA UNA CELEBRADA ESCOLA DE CARTOGRAFIA, DIRIgida PER ABRAHAM CRESQUES, AUTOR K.
DURANT FERRANS I SANT VICENC, FERRER VA ARRIBAR A MALLORCA, FENT ALGUNS MIRACLES. PER MOTIUS RELIGIOSOS I ECONÒMICS, EL REI OBLIGÀ ELS JEUS A VIURE EN BARRI TANCAT, A VESTIR-SE DIFERENT I A CONVERTIR-SE AL CRISTIANISME. EL POSTPAPA DE L'ANTIPAPA BENEDICTE XIII, GIL SÁNCHEZ, VA RENUNCIAR AL PAPATE I NO VA SER NOMENAT BISBE DE MALLORCA.
ELS PODERS A LA CIUTAT DE MALLORCA, QUE FORMAVEN BANTS RIVALS EN EL PODER, VAN ADQUIRIR TERRENYS A L'ESTRANGER. L'any 1452 els Forans i els Minestraals van tornar a assetjar la ciutat de Mallorca, però Francesc d'Erill, enviat pel rei, els va aturar. EN AQUESTA ÉPOCA FRA BARTOMEU CATANY FUNDA L'HOSPITAL GENERAL DE LA CIUTAT DE MALLORCA, MÉS CONEGUT PER LA SANG, QUE COMBINA TOTS ELS HOSPITALS EN ELS QUE HI EXISTÍA EN EL TEMPS.
MIRI, porta'm una anàlisi de sang i d'orina, un fullet d'inspecció, el grup sanguínia i un full. EL DIA DELS MORTS DE L'any 1490, A L'ESGLÉSIA DE SANT FRANCIS, DOS INSTAL·LACIONS DE LES FAMÍLIES NOBLES DE LA CIUTAT ESTAVEN A QUESTIÓS DEL DOMINIO: ELS ESPANYOLS I ELS ARMADAMS.
D’ARAGÓ (1479-1516) ES CASÀ AMB ISABEL DE CASTELLA
ÈPOCA DELS ÀUSTRIES
SÓLLER, 1561
BAIX EL REGNAT DEL VICEVOI I DEL BISBE, TANTS DEMANATS VICH I MANRIQUE, LA SEU DE MALLORCA ES TERMINA I VA COMENÇAR UNA NOVA MURALLA DE LA CIUTAT.
ANDRATX, 1578
EIVISSA, 1578
DURANT EL REGNAT DE FELIP II, LES
MORTS AUGMENTEN
MATANÇA!
Joan d e Berg a . Es vare n fer tantes d etencio ns que d ’aquí
MORÍ L’ANY 1700 SENSE DESCENDÈNCIA. RESOLTA LA
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
LA NIT DEL 24 DE SETEMBRE DE 1706, VINT-VUIT VAIXELLS ANGLESOS VAN ENTRAR A LA BADIA DE LA CIUTAT DE MALLORCA. LES AUTORITATS BORBÒNICES DE L'ILLA APAREIXEN A FAVOR DEL REI FELIPE V, PERÒ EL POBLE ACCEPTÀ CARLES III.
CAMINS DIVERGENTS
MALLORQUINS
RETORNADA A ANGLATERRA EN VIRTUT DEL TRACTAT DE PARÍS DE 1763
SEZE ANYS DESPRÉS ELS ANGLESOS VAN TORNAR A CONQUERIR L'ILLA, SENSE RESISTÈNCIA, A CAUSA DE LA DESTRUCCIÓ ABSURDA DEL CASTELL DE SANT FELIPE PER L'OBRA ESPANYOLA. DURANT EL REGNAT DE CARLES IV, MOLTS FUGITS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA VA FUGIAR A MALLORCA.
REPRESA DEL CAMÍ COMÚ
EL 1792 ES DECLARÀ LA GERMANA CATALINA THOMÀS I, PER CELEBRAR-HO, HI FEGUEN FESTES I SARAUS PER MALLORCA. LA PENÍNSULA VA SER OCUPADA PER LES TROPES DE NAPOLEÓ, PERÒ ELS ESPANYOLS ES REBEL·LEU EL 2 DE MAIG DE 1808 I COMENÇA LA GUERRA DEL FRANCÉS. EL DISCURS PER PRESENTAR-LA A LA REGENTACIÓ VA FER EL BISBE MALLORQUÍ BERNAT NADAL.
AMB EL RETORN DEL REI FERRAN VII, L'any 1814, I DESPRÉS DE L'ABOLICIÓ DE LA CONSTITUCIÓ, ESTAREN FESTES I SARAUS. LES ILLES BALEARS, QUE ES MOUEN PER LA PODER ANGLESA, AL MATEIX TEMPS VAN ATREURE MOLTS FUGES DE LA GUERRA. LA VÍDUA DE FERRAN VII, MARIA CRISTINA, VA OCUPAR LA REGGÈNCIA DEL PAÍS PENDIENT DE LA MAJORIA D'ISABEL II (1833).
ACORD AMB ELS LIBERALS, MENTRE ELS ABSOLUTISTES PROPOSAVEN EL KABAN CARLES, GERMÀ DE FERRAN VII.
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
PODEM ESMENTAR ELS POETES PONS I GALLARZ, PERE D'ALCANTARA PENYA, TOMÀS AGUILÓ, JERONI ROSSELLÓ, MARIAN AGUILÓ. Prèviament, EL SANEAMENT DEL PLA DE SANT JORDI VA COMENÇAR A UTILITZAR MOLINS DE VENT PER BOMBAR L'AIGUA SUBTERRÀNICA. EL 15 DE MAIG DE 1851, UN TERRATRÈMOL ARROSSEGÀ LA SEU DE LA TORRE A MALLORCA.
EL MATEIX ANY ES SUMINISTÀ EL BOSCO D'EVISSA PER AFEGIR-LO AL DE MALLORCA, PERÒ EL PROJECTE NO VA AVANÇAR. PERÒ ELS PROBLEMES VAN CONTINUAR: LA GUERRA CARLISTA TORNAR A ESCLATAR I ELS CANTONALIS VAN TORNAR, PARTIDIANS DE LA REPÚBLICA FEDERAL.
LA PRIMERA REPÚBLICA
L'AGRICULTURA BALEAR VA CONTINUAR PASSENT, SOCIAL ELS VINS, PER LES PLAGUES DE LA FILOXERA QUE HAVIA CONVIDAT LES VINYES DE FRANÇA.
LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
REPÚBLICA
DE JULIOL DE 1936, A CIUTAT DE MALLORCA, L’ALÇAMENT DELS MILITARS DIRIGITS PEL GENERAL MANUEL GODED TROBÀ POCA RESISTÈNCIA
PER LA SUPERIORITAT TÈCNICA DELS ITALIANS, EL GOVERN DE MADRID ORDENA EL 4 DE SETEMBRE LA RETIRADA DE LES FORCES REPUBLICANES. EL COMPTE ROSSI, EL FAXISTA ITALÀ I ELS SEUS DRACS DE LA MORT VAN CONTRIBUIR A LA REPRESSIÓ DELS REPUBLICANS I ELS QUE DEFENSEN LA CULTURA CATALANA EREN PERSEGUITS. L'any 1981 s'inicia el procés autònom, amb l'obligació d'elaborar l'estatut d'autonomia segons l'article 143 (LENT) de la constitució.
EL CAMÍ CAP A L’AUTONOMIA
POSTERIORMENT, JAUME MATAS
DE FEBRER DE 1981, QUAN ES VOTAVA LA INVESTIDURA DE LEOPOLDO CALVO SOTELO COM A NOU PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL, UN ESCAMOT DE GUÀRDIES CIVILS ASSALTÀ
ALS 80, MOLTES EMPRESES DE CALÇAT VAN TANCAR PER LA CONVERSIÓ INDUSTRIAL DESPRÉS DE L'ENTRADA A LA COMUNITAT EUROPEA. LA INDÚSTRIA DE JOIES I PERLES A LES ILLES HAURÀ D'ALIMENTAR LA FORTA COMPETÈNCIA DE LA FABRICACIÓ ASIÀTICA. PER AIXÒ, LA PRINCIPAL INDÚSTRIA QUE VA QUEDAR VA SER LA MONOCULTURA TURÍSTICA, ELS COSTOS EREN MENORS, PER AIXÒ ELS EMPRESARIS BALEARS DEL SECTOR VAN COMENÇAR A INVERTIR EN COMPLEXOS HOTELERS FORA DE LES ILLES.
AMB L'ARRIBADA DE LA DEMOCRÀCIA I AMB L'ESTATUT D'AUTONOMIA, VAM RESTAURAR EL CATALÀ A NIVELL PÚBLIC, PREFERIT PER LA LLEI DE.
His tòr ia de les Illes Balear s en còmic
Història de les
Illes Balears
