Equip ESCA del Departament de Salut Antonia Medina, Anna Mompart, Anna Schiaffino Editors del document: Antonia Medina, Anna Schiaffino.
Introducció
El primer període de l'ESCA continu, amb la pròrroga de dos anys addicionals, es va acabar denominant ESCA ja que el disseny de mostreig de l'ESCA 2010-2014 va tenir un desajust inicial entre el treball de camp (que va començar a mitjans de l'any 2010) i l'estimació. de resultats, per anys naturals. Aquest document correspon a l'any ESCA 2017, del segon cicle quadriennal de l'ESCA en curs.
Objectius
Àmbits de l’enquesta
El treball de camp d'ESCA es realitza de manera continuada al llarg dels anys naturals. Dates de referència de les retallades al padró municipal i al padró de població Idescat per a cada onada de l'ESCA continuada.
Agents i funcions
Disseny de la mostra
Als municipis de més de 20.000 habitants, l'empresa de treball de camp selecciona aleatòriament determinats trams del cens per evitar l'escampament de la mostra pel territori. El circuit des del disseny de mostreig estratificat fins a la informació sobre les persones a entrevistar.
El qüestionari
- Origen de les preguntes del qüestionari bàsic
- Modificacions del qüestionari bàsic de l’ESCA 2017, per onades
- Visió, audició i salut bucodental
- Recomanació d’activitat física
- Exposició al fum ambiental del tabac, en menors
- Capçalera
- Fitxa d’observació
Índex d'alfabetització sanitària en l'atenció sanitària, elaborat a partir de les preguntes 1-16 del qüestionari (només es compten com a vàlids els casos amb quinze o setze respostes). Índex d'alfabetització sanitària en promoció de la salut, elaborat a partir de les preguntes 32-47 del qüestionari (només es compten com a vàlids els casos amb catorze o més respostes).
Variables, definicions, indicadors i instruments
Context sociodemogràfic
Preguntes del qüestionari ESCA participant en la construcció de la variable "classe social ocupacional (OSC)". Tanmateix, hi ha canvis entre les categories GO 1995 i GO 2012, especialment quan es combinen tres categories. Correspondència entre les categories CSO 199530 (abreujat) i les categories CSO 2012 (classificació comuna I).
Privació material
La privació material greu es produeix en persones que estan privades d'almenys quatre articles.
Cobertura sanitària
En funció de la titularitat del prestador -i no del caràcter obligatori o facultatiu de la prestació del servei- es pot distingir entre el servei públic prestat pel prestador de titularitat pública (Servei Català de la Salut), el servei públic prestat per la titularitat privada. proveïdor (assegurança mútua obligatòria de pagament) i servei privat (assegurança mèdica privada o metges privats) (pregunta 35). La satisfacció amb els serveis de salut més utilitzats en els darrers dotze mesos es pot analitzar globalment o per modalitat de servei (pregunta 36). Satisfacció amb els serveis públics de salut significa satisfacció amb els serveis de titularitat pública, és a dir, amb el Servei Català de la Salut (pregunta 35, opció 2).
Autopercepció de l’estat de salut
Així, la percepció positiva global amb el tema català és del 81,7% i amb el tema europeu del 81,0%. Qualitat de vida relacionada amb la salut en la població infantil i adolescent En la població infantil hi ha una adaptació transcultural de la versió castellana de la.
Qualitat de vida relacionada amb la salut en la població infantojuvenil
Com més alta sigui la puntuació de la pregunta, millor serà el resultat de salut en la dimensió del comportament de risc. La puntuació global de la dimensió es genera a partir de la mitjana dels ítems i requereix que les respostes a les preguntes superin el 83%. Com més alta sigui la puntuació de la pregunta, millor serà el resultat de salut en la subdimensió d'activitat física.
Morbiditat crònica
Aquesta llista (diferent per a adults i menors), tot i que manté inalterades un gran nombre de trastorns crònics a través de les diferents edicions, presenta modificacions relacionades amb els canvis en les característiques sociodemogràfiques i sanitàries de la població, especialment l'envelliment, i la comparació amb altres llistes de la zona. Per tant, quan parlem de malalties de l'aparell respiratori, el càlcul de la prevalença serà la suma dels ítems 6, 7 i 30 de la pregunta 42, i, quan parlem de malaltia pulmonar obstructiva crònica, la prevalença serà el resultat de la suma. dels ítems 7 i 30 de la pregunta 42. A l'onada 12 (primer semestre de 2016), com s'ha comentat anteriorment, es modifica el format de la pregunta sobre l'aparició de trastorns crònics específics per harmonitzar-lo amb les preguntes plantejades a l'ENSE 2011-2012. i a l'EHIS 2014 i distingeix les persones que “han.
Limitacions, discapacitats i autonomia personal
Hi ha greus dificultats per realitzar activitats bàsiques de cura personal com menjar, anar al bany, banyar-se i vestir-se sense l'ajuda d'una altra persona. Hi ha una gran dificultat per dur a terme les activitats de cura de la llar i altres activitats quotidianes com ara comprar, cuinar, fer les tasques domèstiques, gestionar els diners i fer trucades telefòniques sense l'ajuda d'una altra persona. El rendiment esperat d'una determinada activitat és el que presenten les persones de la població general que no presenten cap problema de salut específic.
Suport social
Es van utilitzar dotze preguntes relacionades amb la família, els amics i el medi ambient com a mesura del suport social percebut. En el factor família/amics, es van associar significativament els dos ítems següents: "Quantes persones són tan properes que pots confiar en elles si tens un problema greu?" (cap o més) i "Quanta preocupació mostra la gent pel que fas?" (molts, alguns, pocs, molt pocs). Aquests tres ítems es van considerar els millors predictors de la salut mental, que abasten múltiples dominis de suport social i es van combinar en un índex compost de suport social, sumant les puntuacions Z estandarditzades per a cada ítem.
Salut mental en la població adulta
O al revés: ha estat tan ansiosa o preocupada o preocupada que s'ha anat movent d'un costat a l'altre més del que és habitual. Si falta més d'un ítem indicat, s'ha de determinar el valor de l'escala o ítem que falten. Aquest instrument mesura la probabilitat de patir un trastorn mental en el moment de l'entrevista a partir de la detecció d'ansietat, depressió i insomni.
Salut mental en la població infantojuvenil
L'edició ESCA 200692 estimava que la prevalença corresponia a "casos probables", problema de salut mental d'un menor a partir del tall de 17, ja que la predicció de casos no és del tot bona ja que conté falsos positius. En casos probables de problemes psicològics, s'estima que s'identifiquen correctament entre un 80 i un 90%, percentatges que es redueixen notablement en la categoria “puntuació límit o casos possibles” (puntuació 14-16).93 . Actualment, ESCA estima la prevalença de problemes mentals en la població de 4 a 14 anys amb el mateix instrument que l'any 2006 i també considera casos a partir de la puntuació de tall 17, és a dir. el percentatge de la dimensió corresponent a totes les dificultats i el tall del "cas probable".
Benestar mental
La validació d'aquest instrument en les versions en castellà i català es fa amb l'equip de l'IMIM. A partir del resultat de la revisió d'aquest instrument, s'aprova la reducció dels ítems del barem, que passa de catorze a set. Per tant, a partir de l'onada 14 (primer semestre de 2017), el qüestionari ESCA recull informació sobre el benestar mental amb el qüestionari WEMWBS, però en la seva versió reduïda, que passa de catorze a set.
Pes i alçada
A continuació es mostren els valors de tall de sobrepès i obesitat per a nens i nenes de la taula de l'OMS.
Pràctiques preventives
Activitat física en la població adulta
Activitat física en la població infantojuvenil
Mobilitat
A l'onada 14, la pregunta 122 s'elimina del qüestionari per a adults (població de 15 anys i més), però es manté en el qüestionari per a menors.
Activitats en el temps de lleure (oci actiu / oci sedentari) en la població infantil71
Segons el tipus d'aparell, el cos del nen es col·loca transversalment, assegut en el sentit contrari de la marxa, o en el mateix sentit que el vehicle. Coixí de reforç amb o sense suport: el dispositiu permet al nen mantenir-se en una posició que li permet viatjar amb el cos subjectat pel cinturó de seguretat que porta el vehicle. Cinturó de seguretat: el nen viatja assegut en un dels seients del vehicle i subjectat amb un cinturó de seguretat, sense cap equipament addicional.
Alimentació
A partir de l'onada 10 s'inclou el qüestionari utilitzat en el projecte Predimed (prevenció amb la dieta mediterrània), adaptat116, que permet obtenir l'índex quantitatiu d'adhesió a la dieta mediterrània. L'estudi Predimed avalua l'efecte de la dieta mediterrània en la prevenció primària de malalties cròniques en homes de 55 a 80 anys i en dones de 60 a 80 anys. S'ha validat el Mediterranean Diet Adherence Screener (MEDAS) en la població de 55 i més anys. 117. El qüestionari d'adhesió a la dieta mediterrània també s'ha utilitzat en el projecte Courage in Europe (Recerca col·laborativa sobre l'envelliment a Europa), en el qual participa l'Hospital Sant Joan de Déu, en una enquesta a la població de 18 anys i mes. .
Salut bucodental
En els objectius de salut del Pla de Salut de Catalunya, les persones que van puntuar 6 o més en el qüestionari MEDAS (adhesió moderada i alta a la dieta mediterrània) van seguir les recomanacions de la dieta mediterrània.
Consum de tabac
Pel que fa a l'exposició passiva al fum ambiental del tabac en el lloc de treball, l'anàlisi es fa entre la població de 16 a 64 anys (ambdós inclosos). La pregunta sobre l'exposició passiva al fum de l'entorn de l'apartament està inclosa en el qüestionari general i en el qüestionari per a menors, però no en el qüestionari indirecte (pregunta 84). Les preguntes s'inclouen als qüestionaris generals i auxiliars, i l'anàlisi exclou els fumadors diaris i els que van respondre el qüestionari indirecte.
Consum d’alcohol
Per als no fumadors diaris, el qüestionari ESCA inclou quatre preguntes sobre l'exposició al tabac a la feina, a casa i en altres espais. No formen part de l'anàlisi els fumadors diaris (no fumadors ocasionals), les persones que no treballen, les persones que treballen soles i les persones que han respost el qüestionari indirecte (pregunta 83). Queden exclosos de l'anàlisi els que són fumadors diaris i els que han respost el qüestionari indirecte.
Visites a professionals de la salut
Enquesta de Salut de Barcelona 2011 Cinc copes seguides, almenys un cop al mes (igual per a tots dos sexes). Aquest apartat recull informació sobre contactes amb serveis sanitaris com visites a professionals de la medicina (metge general, pediatria, especialistes), farmàcia, fisioteràpia, etc., així com urgències, hospitalització i consum de medicació. També hi ha altres preguntes, amb temps de recordatori de referència de 15 dies, com les visites a un professional sociosanitari (pregunta 88) o a un professional farmacèutic (pregunta 89) per motius de salut.
Atenció d’urgències i hospitalitzacions
Consum de medicaments
Treball de camp
- Programa anual d’actuació estadística
- Cost
- Manual d’instruccions per al personal entrevistador
- Distribució de la mostra
- Treballs a l’inici de cada onada semestral
- Control de producció
- Control de qualitat intern
- Control de qualitat extern
L'organització del treball de camp té com a objectiu coordinar les tasques que s'han de realitzar per garantir la qualitat de la base de dades ESCA. El principal problema del treball de camp és la distribució territorial de la mostra. Revisar la codificació, per determinar els criteris a seguir en la resta de l'estudi.
Tractament de la informació
La depuració de la base de dades preliminar la realitza tant l'empresa de treball de camp com l'equip tècnic d'ESCA i l'empresa responsable del control de qualitat extern. Tanmateix, tots els canvis de bases de dades es realitzen des de l'empresa de treball de camp, per evitar inconsistències en les bases de dades que s'analitza. Un cop aprovada la base de dades de cada onada semestral, s'enregistra la versió final en format SPSS.
Anàlisi de resultats i difusió
- Freqüències relatives brutes
- Freqüències relatives estandarditzades
- Per regions sanitàries
- Per unitats supramunicipals
- Informes breus
- Tabulació de l’empresa de camp
- Documents dels resultats principals
- Altres productes de l’ESCA
- Col·laboracions sistemàtiques
Resultats dels indicadors de l'estat de salut per grups d'edat, classe social i nivell d'estudis, per al total i per gènere. Resultats dels indicadors de comportament relacionat amb la salut per grups d'edat, classe social i nivell d'estudis, per al total i per gènere. Resultats dels indicadors en l'àmbit d'ús dels serveis sanitaris i de satisfacció per grups d'edat, classe social i nivell educatiu, per al total i per gènere.
Requisits per a la modificació de continguts del qüestionari
Cessió de les microdades
Enviament de microdades amb informació metodològica per a l'ús de la base de dades i altres recomanacions del Ministeri de Sanitat. Una resposta amb informació per millorar la sol·licitud i sobre el procés de transferència de la base de dades. S'està treballant per automatitzar la transferència de microdades d'ESCA a través de l'administració electrònica.
Annex 1. Qüestionaris de l’ESCA 2017 (onades 14 i 15)
Annex 2. Manual d’instruccions per al personal entrevistador
Annex 3. Full de control i seguiment de la mostra
Annex 4. Carta informativa
Annex 5. Manual de codificació
Referències bibliogràfiques
Percepción del estado de salud en hombres y mujeres en las últimas etapas de la vida. Desarrollo de la versión en español de KIDSCREEN, un cuestionario de calidad de vida para niños y adolescentes. Adaptación de la versión española del Perfil de Salud y Enfermedad Infantil-Edición Infantil, CHIP-CE.
