Universitat de les Illes Balears
Facultat de Filosofia i Lletres
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA III (1206)
ESTUDIS : FILOSOFIA
DURADA :Anual/1r quadrimestre/2n quadrimestre
NOMBRE DE CRÈDITS: __4_ de teòrics/ __2_ de pràctics PREREQUISITS PER CURSAR L’ASSIGNATURA :
PARTICIPACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN ELS ESQUEMES DE :
Y Avaluació contínua
Y Projecte pilot d’implantació del sistema de crèdits europeus
Y Campus Extens
IDIOMA EN QUÈ S’IMPARTEIX L’ASSIGNATURA: Català IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR
Professor/a: Joan Lluís Llinàs Begon Edifici: Ramon Llull
Despatx: 254 Telèfon: 971172692
E-mail: [email protected]
Tutories: dilluns i dimecres, de 18 a 19 hores
1. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE CONEIXEMENTS PREVIS.
S’estudiaran els autors i temes de la filosofia dels segles XVI i XVII, en el seu context històric i cultural. És recomanable que s’hagin cursat prèviament Història de la Filosofia I i II, així com és interessant cursar –si no abans, simultàniament- l’optativa de filosofia medieval
2. OBJECTIUS GENERALS 2.1. Teòrics
Y Tenir una visió general del pensament del periode comprès entre els segles XIV i XVII. Conèixer i aprofondir en autors i temes fonamentals d’aquest periode.
Y Dominar la terminologia filosòfica utilitzada en aquest periode.
2.2. Pràctics
Y Millorar l’habilitat de comprensió de textos filosòfics, i la capacitat per efectuar comentaris de text filosòfics.
Y Millorar els procediments de reflexió i discussió de problemes filosòfics.
3. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA 3.1. Teòrics
TEMA 1. Què és la filosofia moderna? (I): Panorama dels segles XVI i XVII. 1. La filosofía en el Renaixement: a) L’origen del Renaixement. El problema historiogràfic:
principals interpretacions. b) L’humanisme. Característiques generals. Canvi de valors.
Els inicis italians: Petrarca i els seus continuadors. El retorn a la antiguitat clàssica:
platònics i aristotèlics (Cusa, Ficino, Pico, Leonardo i Pomponazzi). L’humanisme a Europa (de Metge a Vives; de Budé a Montaigne; Erasmo i Moro). c) L’evolució del Renaixement: naturalisme (Telesi, Bruno, Campanella), escepticisme (la Reforma, Gianfrancesco Pico, Sánchez, Montaigne, Charron) i experimentalisme (Bacon). 2. La nova ciencia: a) De la màgia a la ciència moderna. b) Humanisme i ciència. c) Els nous científics: Galileo i Newton. 3. La filosofia en el Barroc: a) L’escolàstica: Suárez. b) La
“nova” filosofia: racionalisme i empirisme. c) Els projectes d’una ciència universal i les propostes d’un nou ordre pedagògic: Comenius.
TEMA 2. Què és la filosofia moderna? (II): La gènesi del pensament modern. 1. La nova reflexió política: Maquiavel. La Florència dels Médici. Maquiavel humanista.
L’originalitat de Maquiavel: un repàs a les principals interpretacions. El mètode maquiavelià. El nou príncep. L’ideal de la República romana. La idea de progrés.
Fortuna, necessità i virtù. El realisme polític. Les alternatives utopistes: Moro, Campanella, Bacon. L’estatisme de Bodin. 2. La nova reflexió sobre el cosmos: de Sibiuda a Bruno. L’antic univers de les dues esferes. La revolució cosmològica: de Copèrnic a Descartes. Giordano Bruno. El mètode brunià. L’amor a la vida. La religió de la natura. La teoria del mínim i de la mònada. L’infinit i l’home: la idea de filosofia.
3. La nova reflexió sobre l’home: de Pico a Montaigne. Michel de Montaigne. El context: les guerres de religió. La disputa teològica. Aspectes biogràfics rellevants. El mètode montanià. Sobre els Essais: les edicions, l’ordre, el gènere. Els moviments del dubte. El projecte montanià. Del coneixement a l’acció.
TEMA 3. Descartes. La situació de la filosofia. Significat del racionalisme. Les principals interpretacions del pensament de Descartes. El personatge. El mètode cartesià. La construcció del coneixement: dels moviments del dubte al primer principi.
La doctrina de las idees i l’existència de Déu. L’origen de l’error i la naturalesa de la llibertat. Déu com a causa sui i la recuperació del món físic. Metafísica i física. La moral cartesiana i la concepció de l’home.
TEMA 4. Les alternatives al cartesianisme. 1. Gassendi. El personatge. La polèmica contra el dogmatisme. L’atomisme. 2. Hobbes. El personatge. Interpretacions. Mètode.
La gnoseologia. La filosofia primera. La llibertat. L’ordre polític. 3. Pascal. El personatge. Valors i límits del coneixement científic. El coneixement de l’home.
L’apologètica. 4. Locke. El personatge. La crítica de les idees innates. Els tipus d’idees.
El llenguatge. El coneixement. L’Estat segons la raó. La discusió de l’obra de Locke:
Shaftesbury i Hutchenson.
TEMA 5. Continuadors i reformadors del cartesianisme. 1. Geulinckx i Malebranche: l’ocasionalisme. 2. Spinoza. El personatge. Interpretacions. El mètode geomètric. La substància. Llibertat i necessitat. L’ésser humà: coneixement i moral.
Dret i Estat. Filosofia i teologia. 3. Leibniz. El personatge. La lògica. Veritats de raó i veritats de fet. La substància individual. L’harmonia preestablerta. Monadologia.
L’optimisme i el finalisme.
3.2. Pràctics
Y Realització d’una taula rodona. Per a preparar-la caldrà emprar les lectures obligatòries (vegeu la secció “Bibliografia bàsica”). El tema de la taula rodona serà:
“La gènesi del pensament modern”.
Y Lectura, ressenya i discussió amb el professor del següent llibre: Zarka, C.Y., L’altra via de la subjectivitat. Trad. Jordi Galí. Barcelona: Pòrtic, 2003.
4. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA 4.1. Teòrica
Es combinarà l’exposició per part del professor de qüestions teòriques relatives al contingut de l’assignatura amb el treball conjunt dels textos especificats en el programa. Es potenciarà el diàleg a classe, per la qual cosa serà necessari que l’alumnat hagi treballat prèviament els textos objecte de diàleg, que són:
Y Maquiavel, El príncep.
Y Maquiavel, Discursos sobre la primera dècada de Tit Livi.
Y Montaigne, Essais. Els capítols: I, 26; II,12; III, 2; III,13.
Y Descartes, Discurs del mètode.
Y Descartes, Meditacions metafisiques.
Y Hobbes, Leviathan. Part I: “De homine”
Y Locke, Assaig sobre l’enteniment humà. Llibres I i II.
Y Spinoza, Ètica. Parts I, IV i V.
Y Leibniz, Monadologia.
A més a més, de cada apartat de la bibliografia obligatòriament s’haurà de llegir al manco un llibre. Si l’alumne considera llegir algun llibre alternatiu als que figuren a aquest llistat com a lectura obligatòria d’un apartat haurà de consultar-ho prèviament al professor de l’assignatura.
4.2. Pràctica
Es dedicaran dues hores de classe mensual per preparar la taula rodona, fent-ne simulacres a partir del material que s’hagi treballat durant el mes. Es recomana a l’alumnat la utilització de les hores de tutoria per resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir.
5. CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació consta de dues parts. Una part teòrica consistent en un examen escrit on l’alumne haurà de demostrar els seus coneixements del programa (continguts teòrics)
de l’assignatura. I una part pràctica, la realització de la taula rodona (en petits grups) i l’entrevista amb el professor sobre el llibre de Zarka, que es duran a terme els dos darrers dies lectius del quadrimestre. Per rebre una avaluació positiva, caldrà aprovar tant l’examen escrit com les pràctiques.
6. BIBLIOGRAFIA 6.1. Bibliografia bàsica
Y MAQUIAVELO, N.:
a) El príncipe. Madrid: Alianza,1981. Trad. M.A. Granada.
b) Discursos sobre la primera década de Tito Livio. Madrid: Alianza, 1987. Trad. Ana Martínez
Y MONTAIGNE, M., Oeuvres complètes. Paris: La Pléiade, 1962. Ed.Thibaudet-Rat.
Traducció castellana: Ensayos, 3 volums, Madrid: Cátedra. Hi ha traducció catalana del llibre tercer: Assaigs, Eds. 62 i La Caixa, 1984.
Y BRUNO, G., Expulsión de la bestia triunfante. Madrid: Alianza, 1995. Trad. M.A.
Granada.
Y DESCARTES, R.:
a) Discurso del método. Dióptrica, Meteoros y Geometría. Madrid: Alfaguara, 1981.
Trad. Guillermo Quintás.
b) Meditaciones metafísicas. Madrid: Alfaguara, 1977. Trad. Vidal Peña.
Y LOCKE, J. Ensayo sobre el entendimiento humano. Barcelona: Folio, 2003. Trad.
Luis Rodríguez Aranda.
6.2. Bibliografia general A. Històries de la filosofia
-Abbagnano, N., Historia de la filosofía. vol. II, Barcelona: Montaner y Simón, 1978 (3ª ed.). Trad. Juan Estelrich y J. Pérez Ballestar.
-Copleston, Historia de la filosofía. vol. IV, Barcelona: Ariel, 1972. 1ª ed. anglesa 1958.
Trad. Juan Carlos García Borrón.
-Geymonat, L., Storia della Filosofia. vols. II i III, Milà, 1979. Traducció castellana:
Historia de la Filosofia y de la Ciencia. Barcelona: Crítica, 1985.
-O’Connor, D.J., Historia crítica de la Filosofía occidental. vol. III-IV. Buenos Aires:
Paidós,1968. 1ª ed. a Nova York, 1964. Trad. Néstor Míguez.
-Pérez de Tudela, J. Historia de la filosofía moderna. De Cusa a Rousseau. Madrid:
Akal, 1998.
-Scruton, R., Historia de la filosofía moderna. Barcelona: Península, 1998. 1ª ed.
anglesa a Londres, 1981.
B. Estudis sobre el renaixement i el barroc
-Anceschi, L. La idea del Barroco. Madrid: Tecnos, 1991. Trad. de l’italià de Rosalia Torrent.
-Burckhardt, La cultura del Renacimiento en Italia, Barcelona: Zeus, 1968. 1ª edició alemanya 1860.
-Deleuze, G. El pliegue. Leibniz y el barroco. Barcelona: Paidos, 1989. trad. de José Vázquez y Umbelina Larraceleta.
-D’Ors, E. Lo barroco. Madrid: Tecnos, 2002.
-Fernández Montesinos, J. Entre renacimiento y barroco. Granada: Comares, 1997.
-Garin, E., Ciencia y vida civil en el Renacimiento italiano. Madrid: Taurus, 1982. 1ª edició italiana 1980.
-Garin, E., La revolución cultural del Renacimiento. Barcelona: Crítica, 1984.
-Grassi, E., La filosofía del humanismo. Barcelona: Anthropos, 1993. 1ª ed. alemanya, a Darmstadt, 1986.
-Heller, A., El hombre del Renacimiento. Barcelona: Península, 1980. 1ª ed. alemanya 1978.
-Kristeller, P., El pensamiento renacentista y sus fuentes. México: FCE, 1982.
-Laín Entralgo, P. (Comp.), Historia universal de la medicina. vol. 4. Barcelona: Salvat, 1972.
-Maravall, J.A. La cultura del barroco. Barcelona: Ariel, 2002 (1ª ed. 1975).
-Mondolfo, R., Figuras e ideas de la filosofía del Renacimiento. Barcelona: Icaria, 1980. 1ª ed., 1947.
-Valverde, J.M. El barroco: una visión de conjunto. Barcelona: Montesinos, 1981.
-Villari & Alt. El hombre barroco. Madrid: Alianza, 1993.Trad. de l’italià d’Esther Benítez.
-Von Martin, Sociología del renacimiento. México: FCE, 1970.
C. Maquiavel
-Aramayo, R., Villacañas, J.L. (comp.), La herencia de Maquiavelo. Madrid: FCE, 1999.
-Berlin, I., “La originalidad de Maquiavelo”, en Contra la corriente. Madrid: FCE, 1982. Trad. Hero Rodríguez Toro.
-Bermudo, J.M., Maquiavelo, consejero de príncipes. Barcelona: Publicacions Univ.
Barcelona, 1994.
-Chabod, F., Escritos sobre Maquiavelo. México: FCE, 1987. 1ª ed., en italià, Torino, 1964.
-Gramsci, A., Notas sobre Maquiavelo, sobre la política y sobre el Estado moderno.
Buenos Aires: Nueva Visión, 1972. Trad. José Aricó.
-Granada, M.A., Maquiavelo. Barcelona: Barcanova, 1981.
-Larivaille, P. La vida cotidiana en la Italia de Maquiavelo. Madrid: Temas de Hoy, 1990. Trad. Mercedes Fernández Cuesta.
-Mansfield, H.C., Maquiavelo y los principios de la política moderna. México: FCE, 1983.
-Maquiavelo, N., Del arte de la guerra. Madrid: Tecnos, 1998. Trad. Manuel Carrera.
-Maquiavelo, N., La mandragola. La mandrágora. Barcelona: Bosch, 1985. Ed.
bilingüe italià-castellà. Trad. Angelica Valentinetti.
-Saoner, A. Historia y conceptos de ética y filosofía política. Palma: UIB, 2004.
-Skinner, Q., Maquiavelo. Madrid: Alianza, 1984. Trad. Manuel Benavides.
-Viroli, M., La sonrisa de Maquiavelo. Barcelona: Tusquets, 2000. 1ª ed. italiana 1998.
Trad. Atili Pentimalli.
-Zarka, Y.C. Figuras del poder: estudios de filosofía política de Maquiavelo a Foucault. Madrid: Bibklioteca Nueva, 2004. Trad. del francès de Tomás Onaindía.
D. Montaigne
-Aulotte, R., Montaigne. PUF, col.lecció “Que-sais-je?”, Paris 1988.
-Burke, P., Montaigne. Madrid: Alianza, 1981. Trad. Vidal Peña.
-Casals, J., La filosofia de Montaigne. Barcelona: Edicions 62, 1986.
-Casals, J., L’experiment d’Aristòtil. Barcelona: Edicions 62, 1992.
-Chamizo Domínguez, P.J., La doctrina de la verdad en Michel de Montaigne. Málaga:
Univ. de Málaga, 1984.
-Friedrich, H., Montaigne. Paris: Gallimard, 1968.
-Llinàs, J.L., Educació, filosofia i escriptura en Montaigne. Una lectura de “De l’educació dels infants”. Palma: UIB, 2001.
-Llinàs, J.L., Montaigne, en www.liceus.es (e-excellence, el portal español de humanidades)
-Merleau-Ponty, M., Elogi de la filosofia. Barcelona: Laia, 1988 (Capítol dedicat a Montaigne).
-Starobinski, J., Montaigne en mouvement. Paris: Gallimard, 1982.
E. Bruno
-Aquilecchia, G., Giordano Bruno. Roma, 1971.
-Bruno, G., Dialoghi italiani. Ed. Gentile-Aquilecchia. 3ª ed., 2ª reimp., Firenze, 1985.
-Bruno, G., La cena de las cenizas. Madrid: Alianza, 1987. Trad. M.A. Granada.
-Bruno, G., Cábala del caballo Pegaso. Madrid: Alianza, 1990. Trad. M.A. Granada.
-Bruno, G., Del infinito: el universo y los mundos. Madrid: Alianza, 1993. Trad. M.A.
Granada.
-Bruno, G., Los heroicos furores. Madrid: Tecnos, 1987. Trad. R. González de Prada.
-Casals Navas, J., L’entusiasme i l’acció: Giordano Bruno i la crisi del Renaixement.
Barcelona: Eds. 62; Península, 1988
-Drewermann, E., Giordano Bruno o el espejo del infinito. Barcelona: Herder, 1995.
Trad. C. Gancho.
-Granada, M.A., Giordano Bruno. Universo infinito, unión con Dios, perfección del hombre. Barcelona: Herder, 2002.
-Granada, M.A. (ed.), Cosmología, teología y religión en la obra y en el proceso de Giordano Bruno. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2001.
-Yates, F.A., Giordano Bruno y la tradición hermética. Barcelona: Ariel, 1982. Trad. D.
Bergadà. 1ª ed. anglesa 1964.
F. Descartes
-Alquié, F., La découverte metaphysique de l’homme chez Descartes. Paris: PUF, 1988.
-Clarke, D.M., La filosofía de la ciencia de Descartes. Madrid: Alianza, 1986.
-Cottingham, J., Descartes. México: UNAM, 1995. Coordinació traducció: Laura Benítez.
-Cottingham, J., El Racionalismo. Barcelona: Ariel, 1987. 1ª ed. anglesa 1984. Trad.
Juan Andrés Iglesias.
-Damasio, A. El error de Descartes: la emoción, la razón y el cerebro humano.
Barcelona: Crítica, 2003. Trad. de l’anglès de Joandomènec Ros.
-Descartes. Oeuvres. Ed. Adam-Tannery, 11 vols., Paris: Vrin-CNRS, 1964-1974.
-Garin, E., Descartes. Barcelona: Crítica, 1989. 1ª ed. italiana 1984. Trad. José Martínez Gázquez.
-Gómez Pin, V., Descartes, la exigencia filosófica. Madrid: Akal, 1996.
-Gouhier, H., Descartes: essais sur le “Discurs de la méthode”, la methapysique et la morale. Paris: Vrin, 1973.
-Guéroult, M., Descartes selon l’ordre des raisons. 2 vols., Paris: Aubier-Montaigne, 1953.
-Lledó, E., Filosofía y lenguaje. Barcelona: Ariel, 1970.
-Martínez, J.A. Descartes (1596-1650). Madrid: Del Orto, 1994.
-Rodis-Lewis, G., Descartes y el racionalismo. Barcelona: Oikos-Tau, 1971. 1ª ed.
francesa 1971. Trad. Francesc Domingo.
-Turró i Tomàs, S. Descartes i l’esperit del barroc. Lleida: Institut d’estudis ilerdencs, 1997.
-Vicens, A. Meditació i metafísica en Descartes: meditació com a forma del pensament.
Barcelona: Anthropos, 1996.
-Williams, B., Descartes: el proyecto de la investigación pura. México: UNAM, 1995.
1ª ed. anglesa 1978. Trad. Laura Benítez.
G. Locke
-McPherson, C.B., La teoría política del individualismo posesivo. Barcelona:
Fontanella, 1970. Trad. de J.R. Capella. 1ª ed. anglesa 1962.
-García Sánchez, Esmeralda. John Locke (1632-1704). Madrid: Del Orto, 1995.
-González Gallego, Agustín. John Locke: empirismo y experiencia. Montesinos, 1984.
-Locke, J. Carta sobre la tolerancia. Madrid: Tecnos, 2002. Trad. Pedro Bravo Gala.
-Locke, J. Ensayo sobre el gobierno civil. Madrid: Alba, 1987. Trad.Angela Martínez Paraiso.
-Locke, J. Pensaments sobre l’educació. Vic: Eumo, 1991. Trad. Pilar Espadaler.
-Locke, J. Segundo Tratado sobre el gobierno civil. Madrid: Alianza, 2003. Trad.
Carlos Mellizo.
-Solar Cayón, J. I., La teoría de la tolerancia de John Locke. Madrid: Dykinson, 1996.
H. Altres fonts
-Bacon, F., Assaigs. Barcelona: Curial eds., 1976. Trad. Josep Carner.
-Bacon, F. El avance del saber. Trad. M.L. Balseiro. Madrid: Alianza, 1988.
-Comenius, J.A., Consulta universal. Trad. catalana de Vicenç Esmaraix & Josep Guasch. Vic/Barcelona: Eumo/Diputació de Barcelona, 1989.
-Comenius, J.A., Didáctica Magna. Trad. Saturnino López Peces. Madrid: Akal, 1986.
-Copèrnic, De les revolucions dels orbes celestes. Trad. d’Enrique Rodríguez Galdeano i Víctor Navarro Brotons. Barcelona/Vic: Institut d’estudis catalans/Eumo/Pòrtic, 2000.
-Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia. Barcelona: Eds. 62, 1985. Trad. Jaume Medina.
-Galileu Galilei, Diálogo sobre los sistemas máximos. Ed. A. Beltrán. Madrid: Alianza, 1994.
-Hobbes, Th. Leviatán. Trad. de Carlos Mellizo. Madrid: Alianza, 1989.
-Leibniz, W. Monadología. Ed. didáctica y trad. de Hilari Arnau y Pere Montaner.
Madrid: Alhambra, 1986.
-Pico de la Mirandola, G. De la dignidad del hombre. Ed. Luis Martínez Gómez.
Madrid: Editora Nacional, 1984.
-Sánchez, F. Que nada se sabe. Madrid: Espasa-Calpe, 1972.
-Spinoza. B. Ética demostrada según el orden geométrico. Trad. de Vidal Peña. Madrid:
Ed. Nacional, 1980.
-Suárez, F. Disputaciones metafísicas. Trad. S. Rábade, S. Caballero y A. Puigserver.
Madrid: Gredos, 1960.
I. Altres estudis
-Cassirer, E., Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit, vol.I, Berlin, 1906 .Traducció castellana: El problema del conocimiento. Ed.
F.C.E., Mèxic D.F., 1953.
-Granada, M.A., El umbral de la modernidad. Barcelona: Herder, 2000.
-Kuhn, Th. S., La revolución copernicana. Barcelona: Ariel, 1978.
-Popkin, The History of Scepticism of Erasmus to Spinoza. U. of California Press, Berkeley,1979. Traducció castellana: La historia del escepticismo de Erasmo a Spinoza, FCE.
-Shapin, S. La revolución científica. Una interpretación alternativa. [1996]. Trad. de José Romo Feito. Paidós: Barcelona, 2000.
-Toulmin, S., Cosmopolis. The Hidden Agenda of Modernity. Chicago: The University Chicago Press, 1990.
-Zarka, C.Y., L’altra via de la subjectivitat. Trad. Jordi Galí. Barcelona: Pòrtic, 2003.
