2. CRÍTIC
2.2. Col · laboracions en altres publicacions periòdiques
Francesc Miquel i Badia va col·laborar en diverses publicacions periòdiques amb anterioritat, i d'una forma paral·lela, a la seva activitat consolidada com a crític literari i artístic al Diario de Barcelona (vegeu l'APÈNDIX III). Fruit d'aquestes col·laboracions, ens han arribat –com en el
69 «Crónica», [F.]. A: L'Atlántida: revista catalana setmanal ilustrada, Any III, núm. 90, Barcelona, (3-VI-1899), pp. 4-
5.
70 BROSSA, J. «Un crític narcòtic». A: L’Avenç: literari, artístic i científic, II Èp., Any V, Núm. 17, (15-IX-1893), p. 272. 71 Carta que Santiago Rusiñol va enviar al crític d'art Raimon Casellas (1855-1910), París, 15-V-1894. CASTELLANOS, J.
«Correspondència Rusiñol-Casellas». A: Els Marges, Núm. 21, 1981, p. 100.
72 MASRIERA I MANOVENS: op. cit., 1900, p. 8. 73 BROSSA: art. cit., 1893, p. 272.
74Pèl & Ploma, Núm. 1, (3-VI-1899), p. 3. 75Ibid.
cas del diari mencionat– ressenyes d'artistes i escriptors antics i contemporanis, d'exposicions de Belles Arts i d'Art Retrospectiu, de música, de bibliografia literària i artística i una sèrie d'articles que parlen de l'art decoratiu aplicat a l'ornamentació de la casa. Com a novetat, podem trobar poesies de la seva autoria i traduccions de contes i obres en anglès i alemany. També és interessant conèixer que va ser membre corresponsal d'una revista francesa, on s'encarregava de donar compte de la bibliografia que s'havia publicat cada any a nivell hispànic. Els treballs acostumen a tenir una extensió major que la que trobem en els del Diario de Barcelona, ja que aquests es publiquen en revistes especialment dirigides a la difusió d'aquest tipus de matèries. La major part dels articles són en matèria d'Art; interès que amb els anys es va incrementant i definint cap a l'art antic, particularment a partir de mitjans de la dècada dels vuitanta quan trobarem els darrers articles dedicats a la traducció de l'obra literària Picturesque Palestine....77 Tot i aquesta àmplia participació a banda de «El Brusi», és en aquest darrer on es troba recollida la seva opinió personal sobre l'Art i els artistes del seu temps i els debats d'actualitat sobre la qüestió dels museus, la conservació de monuments, l'estètica a les ciutats, etc. En els articles fora del Diario de Barcelona, com s'inserien en publicacions especialitzades en Art i Literatura, va aprofitar per divulgar d'una manera més extensa algun tema, principalment d'art antic, sense sentir-se limitat pels interessos de les revistes o dels lectors.
La publicació en la que Miquel i Badia «va fer els seus primers assajos de crítica»78 va ser El
Recuerdo.79Es tractava d'un setmanari manuscrit fundat el 15 de febrer de 1862 per un grup d'amics encapçalat per Josep Masriera i Manovens i format pels seus germans Francesc (1842- 1902) i Frederic (1846-1932), els gravadors Josep Soler i Maquem (? - 1868) i Josep Pelegrí i Clariana (1838-1878) i els amics Diego Vega (?-1871), Celestí Barallat (1837-1905) i Francesc Miquel i Badia.80 Miquel i Badia va ocupar el càrrec de degà junt amb Diego Vega, i amb el temps es van anar donant de baixa o incorporant altres redactors, com per exemple, Pau Bosch i Barrau (1842-1915). El rerefons ideològic, denominador comú dels redactors, era de caràcter romàntic i tots ells s'encaminaven a «enaltir els valors de la religió, la filosofia, la política, els costums, la moral, etc.»81 Tal i com assenyalava el Reglament fundacional, la primera finalitat de la publicació era «reforçar els vincles d'amistat entre els redactors»; en segon lloc, es volia deixar testimoni d'esdeveniments importants de la vida de cadascun d'ells; i en el tercer, es volia fomentar i perfeccionar els coneixements, principalment literaris i artístics.82
77 «Palestina, según el coronel Wilson, Warren, Jorge Ebers, Hermann Guthe, Víctor Guérin, Lortet y otros autores.
Traducido y adicionado por Francisco Miquel y Badía». A: El Mundo Ilustrado: Biblioteca de las familias. Historia, viajes, ciencias, arte, literatura, Números de la revista: 129, 131, 132, 141, 144, 146, 147, 148, 149, 151, 154, 155, 156, 157, 160, 161, 163, 165, 168, 169, 194, 195, 196, 197, 198, 199, 200. Ca. 1884.
78 MASRIERA I MANOVENS: op. cit., 1900, p. 5.
79 Teresa Serraclara va poder analitzar aquesta publicació, que avui dia es conserva a nivell particular, durant la
realització de la seva tesi doctoral. Per a més informació, recomanem la lectura dels següents estudis: SERRACLARA I PLA: tesi cit., 1995; SERRACLARA I PLA, «Un testimoni inèdit vuitcentista...: art. cit., 1996, pp. 172-189.
80 SERRACLARA I PLA: tesi cit., 1995, Vol. I: pp. 155-175; Vol. II, p. 509. 81Ibid., Vol. I, p. 175.
66
La revista va sortir setmanalment i va tenir una durada de deu anys. Cada dissabte83 a les dotze84 tenia lloc una reunió a la «Sala de Gravadors» del taller de joieria i domicili de la família Masriera –ubicats al carrer dels Vigatans número 4– on cadascun dels membres presentava un dibuix o llegia en veu alta un escrit.85 Un cop verificada la sessió, els treballs s'enquadernaven i es custodiaven a l'habitació de Josep Masriera, en un moble construït expressament per aquest objecte. La temàtica era lliure però aquesta va consistir majoritàriament en aspectes personals de les seves vides: vivències, opinions, viatges, coneixences d'artistes, marxants d'art, polítics, etc; que haguessin transcorregut durant aquella setmana.86 Segons testimoni del fundador
Josep Masriera, Miquel i Badia «presentaba siempre algo instructivo que deleitaba y
fortalecía» i «puso muchos primores que pueden considerarse como su retrato, pues en ellos está su modo de ser y de sentir.»87 Alguns dels articles que hem pogut conèixer deguts a la ploma de Miquel i Badia van tractar de la restauració de monuments, de la crítica d'un altar modern de la catedral de Barcelona i de les seves impressions sobre les òperes que es representaven al Gran Teatre del Liceu.88 Va iniciar la seva col·laboració el 23 d'agost de 1862 i la va finalitzar el 27 d'octubre de 187289; per tant, va ser una col·laboració que va durar els
83 Tot i que Josep Masriera indica que les reunions tenien lloc els diumenges, Serraclara que ha pogut fer un buidat dels
textos de la revista, indica que aquestes se celebraven els dissabtes.
84 MASRIERA I MANOVENS: op. cit., 1900, p. 5.
85 El format utilitzat en aquests treballs «son de las más diversas cualidades, colores y formatos; las hay pautadas, lisas, cuadriculadas, etc.; tamaño cuartilla, folio o recorte de papel.». SERRACLARA I PLA: tesi cit., Vol. I, 1995, pp. 164-165.
86Ibid., Vol. II, p. 580.
87 MASRIERA I MANOVENS: op. cit., 1900, p. 5.
88 Hem apuntat alguna d'aquestes notícies en el capítol 1 que s'ocupa de la Biografia de Miquel i Badia. 89 Encara que també existeixen tres escrits sense datar.
Josep i Francesc Masriera, Celestí Barallat, Josep Soler i Maquem, Francesc Miquel i Badia i Josep Pelegrí i Clariana a la sèu de la revista El Recuerdo el 1869. Miquel i Badia és el tercer començant per l'esquerra. Dibuix de J. Pelegrí. SERRACLARA I PLA, «Un testimoni inèdit vuitcentista...: art. cit., 1996, p. 179.
mateixos anys de vida de la revista. Predominen els seus escrits en castellà però a partir del 6 d'abril de 1869 els va alternar en català i castellà.90 També són interessants les dades biogràfiques tan personals que recull El Recuerdo, com per exemple, la celebració de funcions teatrals de caràcter privat on els membres de la revista representaven obres escrites per ells mateixos, les excursions culturals91, les visites a artistes92, etc.93 Pel fet d'aparèixer en una revista manuscrita i de difusió a nivell privat, fundada per al divertiment d'un grup d'amics, aquesta activitat crítica dels primers temps de Miquel i Badia no va tenir una transcendència pública i tampoc era i pretenia ser una tribuna d'opinió com ho va ser el Diario de Barcelona.94 Tot i així, es tractaria dels seus primers intents crítics en matèria literària i artística i també vindria a proporcionar nombroses dades que completarien la seva biografia, tant de les seves vivències com dels seus gustos, preferències estètiques95 i personalitat en els seus anys de joventut.
Abans d'ingressar a la redacció del Diario de Barcelona també trobem la seva col·laboració en dues publicacions més: el 1863 a el Semanario popular96amb dos articles dedicats a l'escriptor contemporani Antonio María de Trueba i la possible traducció d'alguns contes de Grimm; i el 1864 i 1866 a El Manresano97amb dos articles de crítica musical i una crítica d'un rondallari català dirigit a la infantesa.
Respecte els articles d'Art, Miquel i Badia va ressenyar diverses exposicions, entre les que trobem la que va publicar El Imparcial sobre la secció de pintura contemporània de la Universal de París de 1867, una sèrie de tres extensos articles amb il·lustracions a La Ilustración española y americana sobre l'Exposició d'Arts sumptuàries antigues i modernes celebrada el 1877 a Barcelona, dos articles apareguts a La Semana Popular Ilustrada sobre la primera Exposició general de Belles Arts a Barcelona el 1891 i les seccions de pintura i escultura contemporània de la quarta Exposició general de Belles Arts i Indústries artístiques a Barcelona el 1898 a la revista
Álbum Salón.
Però el conjunt d'articles d'Art més destacats són, en primer lloc, els dinou que es van publicar a
El Mundo Ilustrado98 entre el 1879 i el 1881. Sota el títol de «El Arte en la Casa» va donar directrius per decorar amb bon gust, i no necessàriament amb elevat pressupost, una vivenda. Al mateix temps va presentar un recorregut pels diferents estils artístics del passat i va reflexionar sobre la dificultat a l'hora d'elegir-los per a la seva aplicació moderna. Aquests
90 Agraeixo aquesta informació a Teresa Serraclara.
91 Entre el 19 i el 31 d'agost de 1866 tots els membres de la revista van visitar Tarragona, l'Espluga de Francolí i Poblet
SERRACLARA I PLA: tesi cit., Vol. II, 1995, p. 515.
92 A principis d'octubre de 1870 tots els redactors de El Recuerdo van visitar a Tomàs Moragas (1837-1906) que es
trobava realitzant un estudi del natural en una muntanya a Teià. En la mateixa excursió van aprofitar per visitar també la casa taller que Josep Mirabent (1831-1899) tenia a Premià de Dalt. Ibid., pp. 522-523.
93 Hem apuntat alguna d'aquestes notícies en el capítol que s'ocupa de la Biografia de Miquel i Badia. 94 SERRACLARA I PLA, «Un testimoni inèdit vuitcentista...: art. cit., 1996, p. 172.
95 Serraclara va poder observar que Miquel i Badia es mostrava afí a la corrent artística del natzarenisme. Rebutjava les
produccions d'Ingres però, més tard, va canviar d'opinió. També es va mostrar a favor de l'academicisme en l'art. SERRACLARA I PLA: tesi cit., Vol. I, 1995, pp. 170-172.
96Semanario popular: periódico pintoresco adaptado a todos los gustos y al alcance de todas las clases de la sociedad. 97El Manresano: periódico bisemanal de intereses del Partido y de la Montaña Central de Cataluña.
68
apunts sobre l'ornamentació o l'art decoratiu que anaven dirigits tant als seus lectors més profans com als artistes decoradors, estaven basats en les obres –que ell mateix indica– de Charles Blanc, Owen Jones, Ruprich-Rober, entre d'altres.99 En la revista barcelonina d'educació i entreteniment infantil Los Niños, dirigida per Carlos Frontaura i editada per Juan i Antonio Batinos, Miquel i Badia va participar assíduament durant el primer any de vida de la publicació el 1883. Va escriure sobre l'aspecte artístic de Toledo, el temple de Salomó, una mòmia egípcia, Babilònia i els seus jardins i sobre Murillo; tot amb un to didàctic i amè, tenint en compte el tipus de públic al que es dirigia. L'altre conjunt important el trobem el 1891 a La Semana popular ilustrada, on va escriure sobre cinc monuments d'estil plateresc a la Península. En aquesta publicació també va presentar uns articles sobre l'obra pictòrica de Lluís Dalmau i la influència de Jan Van Eyck a Espanya100, a partir d'uns escrits de Carl Justi publicats en alemany101, i els articles abans esmentats sobre l'Exposició de Belles Arts a Barcelona de 1891.
El 1899 trobarem un altre article dedicat a l'obra de Dalmau La Verge dels consellers a la revista mensual d'Art i Literatura Hispània. L'activitat de Miquel i Badia en aquesta revista va ser molt decisiva doncs, a més de participar de la seva fundació el gener de 1899, des del primer número es va encarregar de la secció dedicada a l'Art Antic, junt amb Josep Pascó. Com el nostre crític va morir cinc mesos després de la seva creació, només hi ha quatre articles deguts a la seva ploma però suficients per demostrar la seva col·laboració constant cada mes en el que sortia un nou número. Els altres tres articles també estan dedicats a l'art antic: una obra d'indumentària conservada al Museu episcopal de Vic, un bust escultòric d'Amadeu de la col·lecció del marquès de Casa Brusi i una reflexió sobre el realisme de Velázquez en un número especial dedicat a l'artista amb motiu del tercer centenari del seu naixement i que, curiosament, contrastava amb l'article on Raimon Casellas –crític amb el que discrepava sobre el modernisme pictòric català102– destacava el impressionisme del mestre.
També en el mes de gener de 1899 es va publicar un segon article de Miquel i Badia sobre Velázquez, molt més extens i que transcrivia el que deien altres autors sobre la seva obra, a la
Revista crítica de historia y literatura españolas, portuguesas é hispano-americanas.
99 MIQUEL Y BADIA, F. «El Arte en la Casa: La Decoración. El elemento geométrico», El Mundo Ilustrado: Biblioteca de las familias. Historia, viajes, ciencias, arte, literatura, Cuaderno 6, (1879), Barcelona, p. 186.
100 MIQUEL Y BADIA, F. «El retablo de Luis Dalmau en Barcelona [I]», [F. [M]. B.] A: La Semana Popular Ilustrada,
Any III, Núm. 93, Barcelona, (5-V-1892), pp. 209, 212; MIQUEL Y BADIA, F. «El retablo de Luis Dalmau en Barcelona [II]», (CARLOS JUSTI). A: La Semana Popular Ilustrada, Any III, Núm. 94, Barcelona, (12-V-1892), pp. 221, 224-225.
101 L'autor inicia l'article indicant la font documental amb la següent cita: «Pertenece este estudio á una serie de artículos publicados por (Carlos) Justi en el tomo XXXII de la Zeitschrift für bildende Kunst, sobre los cuadros de la antigua escuela de Flandes que existen en España y Portugal y la influencia de Jan Van Eyck y sus discípulos en nuestra pintura.» Hem identificat els articles als quals l'autor fa referència i es tracta de quatre articles que Carl Justi que va publicar a la citada revista entre 1886 i 1887 sota el títol: «Altflandrische Bilder in Spanien und Portugal» [I] i [II], pp. 93 i 133 [vol. XXI, 1886]; «Altflandrische Bilder in Spanien und Portugal: 4. Jan Van Eyck» [III] i [IV], pp. 179 i 244 [vol. XXII, 1887]. La revista alemana es va publicar sota la direcció de Karl von Lützow a Leipzig, per E. A. Seemann.
102 Vegeu CASTELLANOS, J. Raimon Casellas i el Modernisme. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, Publicacions de
l'Abadia de Montserrat, 1983; VVAA, La col·lecció Raimon Casellas: dibuixos i gravats del barroc al modernisme del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, Gabinet de dibuixos i gravats, 1992.
El crític va dedicar altres articles a parlar de grans mestres de la història de la pintura com ara Goya, Van Dyck, Dürer, Rafael, Rubens, Tizià, Murillo i, a més del ja esmentat Velázquez. Els únics artistes del seu temps als quals va dedicar un article van ser Marià Fortuny i Pau Milà i Fontanals. L'article que va dedicar a Fortuny es va publicar en català al Calendari Català del 1876 –dos anys després de la desaparició de l'artista– com a resultat de l'encàrrec que li havia fet el director de la revista, Francesc Pelai Briz.103 Miquel i Badia va deixar de banda la seva biografia, doncs explica que eren dades prou conegudes pel públic i que José de Castro y Serrano –al qual menciona indirectament– ja havia escrit sobre els seus anys de formació.104 Es va limitar a donar notícia sobre les seves obres principals, explicar en què es fonamenta l'admiració per l'artista i justificar que sigui idealista per damunt de realista. Aquest article, fins ara no considerat tant des del punt de vista del seu autor com de l'artista, passaria a completar la seva bibliografia i demostraria que el interès del crític en Fortuny es va manifestar des d'una època molt primerenca i una dècada abans que ell mateix el reprengués en un discurs acadèmic i en una monografia sobre l'artista.105 Respecte de Pau Milà, un dels pintors romàntics per excel·lència a Catalunya, va escriure un article a La Ilustració catalana amb motiu de la seva mort el 1883.106 Es tractava d'una versió en català i amb un to més proper del que havia sortit a la llum dos mesos abans al Diario de Barcelona.107
Per una altra banda, a la revista il·lustrada Álbum Salón, a més d'escriure sobre la quarta Exposició general de Belles Arts de Barcelona, va dedicar dos articles a parlar de la dualitat art i religió intrínseca a la història de l'art hispànic.108 Miquel i Badia apareix com a col·laborador de la revista des del primer número publicat per aquesta el 21 de novembre de 1897.
Entre el 1874 i 1879 el crític va ser corresponsal de la Revue des questions historiques que es publicava a París. Durant aquests anys va ser el responsable de la secció anomenada «Courrier espagnol», que es publicava anualment. En ella s'ocupava de fer una revisió de les principals obres de caràcter històric i literari que s'havien publicat a Espanya durant aquell any, on una part molt principal se l'emportaven les catalanes109 i entre les que incloïa monografies i títols d'algunes publicacions periòdiques il·lustrades com La Renaixensa.
103 MIQUEL Y BADIA, F. «Marian Fortuny». A: Calendari català del any 1876: escrit pels mes coneguts escriptors y poetas catalans, mallorquins y valencians; col·leccionat y publicat per Francesch Pelay Briz, Barcelona: Estampa de la Renaxensa, (1876), pp. 56-60.
104 Es referia a l'article que José de Castro y Serrano va publicar a La Ilustración Española y Americana el gener de
1875: CASTRO Y SERRANO, J. de. «El abuelo de Fortuny, por Don José de Castro y Serrano». A: La Ilustración Española y Americana, Any XIX, Núm. 1, (8-I-1875), pp. 6-7.
105 Tot i que ho tractarem més endavant, ens referim a: MIQUEL Y BADIA, F. «Apuntes biográfico-críticos sobre
Fortuny». Acta de la sesión pública celebrada por la Academia de Bellas Artes de Barcelona el día 29 de diciembre de 1882 dedicada á la memoria de Mariano Fortuny, Barcelona: Tipo-Litografía de Celestino Verdaguer, 1883; MIQUEL Y BADIA, F. Fortuny: su vida y obras. Estudio biográfico-crítico, Barcelona: Centro Editorial Artístico de Torres y Seguí, 1887.
106 MIQUEL Y BADIA, F. «D. Pau Milà y Fontanals». La Ilustració Catalana: periódich quinzenal, artístic, literari y científic, Any IV, Núm. 82, (15-III-1883), p. 68.
107 MIQUEL Y BADIA, F. «Don Pablo Milá y Fontanals», DdB, núm. 24 (24-I-1883), pp. 1.031-1.033.
108 «El arte y el cristianismo en España», [s. f.]. Álbum Salón, Año II, núm. 15, (1-IV-1898), pp. 5, 8; MIQUEL Y BADIA,
F. «La semana santa y la escultura española». Álbum Salón, Año III, núm. 37, (1-III-1899), p. 84.
70
No volem concloure el capítol sense deixar de mencionar les dues úniques poesies que coneixem de la seva autoria, que es van publicar a dues revistes catalanistes dirigides per Francesc Pelai Briz: al Calendari català del 1868 un romans titulat «Lo castell de la nineta» i a Lo Gay saber
de l'any següent la poesia «Lo jorn de Reys». Les dues publicacions, de les més destacades de la Renaixença, defensaven obertament la llengua catalana i fomentaven l'esperit catalanista sense discriminar cap indret de Catalunya, València i Balears.110
Alguns dels articles corresponen a traduccions realitzades per Miquel i Badia de l'anglès i alemany sobre contes infantils dels germans Grimm, Andersen, Longfellow,111 així com vint-i-set articles recullen la traducció d'una obra sobre Palestina.112
Miquel i Badia també va col·laborar en les publicacions periòdiques La Ilustración ibérica i La Ilustración católica però d'una manera més anònima. En cap d'elles hem pogut localitzar un article amb la seva signatura, però com apareix citat com a col·laborador durant el primer any d'existència d'ambdues revistes113 –el 1883 i 1884 respectivament– no descartem que ajudés, per exemple, en les seccions de gravats o bibliografia; seccions que normalment no anaven signades i requeien en col·laboradors de la revista. A més, en la dècada dels vuitanta, Miquel i Badia ja era un crític reconegut públicament i mencionar la seva presència en els primers passos de vida d'una publicació podia facilitar a la seva bona recepció i consolidació.
Sabem que el crític tenia preparat un article sobre l'art de la vidrieria a Catalunya que s'havia de publicar l'any 1892 a la Revista catalana114 però, tot i anunciar-se la seva pròxima publicació aquesta es va veure interrompuda a causa de la desaparició de la revista l'abril d'aquell any.115 Per últim, creiem adient mencionar les nombroses insercions dels seus articles del Diario de Barcelona que hem pogut identificar en altres publicacions periòdiques, les quals els reproduïen