3. TRACTADISTA
3.4. Tractats de Belles Arts
3.4.1. Fortuny: su vida y obras
Francesc Miquel i Badia va publicar el 1887 una monografia sobre la vida i obres de Marià Fortuny i Marsal (Reus 1838 - Roma 1874) de la mà de l'editorial Torres i Seguí de Barcelona. La part central de l'obra i el motiu pel qual es va publicar era el conjunt de trenta-cinc làmines de gravats a l'aiguafort, reproducció dels originals per Miquel Seguí i Riera. Per acompanyar les il·lustracions es va comptar amb la ploma de Miquel i Badia que es va ocupar de traçar una breu biografia a mode de proemi, en la que va aprofitar per repetir el seu judici crític sobre les seves produccions artístiques. L'obra va ser premiada amb la Medalla d'or l'any següent a l'Exposició
330 Les figures 143 i 144.
331 Les figures 29, 30, 31, 32.
332 Les figures 41, 58, 59, 66, 67, 69 i làmines pàgines 248 bis i 250 bis, 70, 72, làmina pàgina 252 bis, 75, 76, 78, 80, 81,
82, 83, 85, 88, làmina pàgina 264 bis, 89, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 100, 101, 102, 103, 104, làmina pàgina 276 bis, 105, 106, 107, 109, 112, 113, 114, làmina pàgina 284 bis, 115, 116, 117, 118, 119, 120, 121, 122, 123, 124, 125, 126, 127, 128, 130, 131, 132, 133 i 134.
333 MIQUEL Y BADIA, «Historia del tejido...»: op. cit., 1897, p. 219.
Universal de Barcelona i també a la Universal de París de 1889.335 Es va publicar una segona
edició que no va datada, però suposem que es va reeditar cap el 1890.
Aquest no era el primer escrit que el crític i tractadista dedicava a l'artista. L'any 1875 van aparèixer dos articles al Diario de Barcelona, un amb motiu de la publicació de la seva biografia pel baró Jean Charles Davillier i l'altre arrel de l'exhibició pública de l'obra de Fortuny La
Batalla de Tetuán per la recent adquisició efectuada per la Diputació de Barcelona.336 El 1876 va
335 Tal i com apareix indicat en un exemplar que es troba en el mercat d'antiquari.
336 MIQUEL Y BADIA, F. «Fortuny: Sa vie, son oeuvre, sa correspondance. Por el baron Davillier. Paris, Augusto Aubry,
1875», DdB, núm. 156 (5-VI-1875), pp. 5.847-5.849; MIQUEL Y BADIA, F. «La batalla de Tetuán, de Mariano Fortuny», DdB, núm. 180 (29-VI-1875), pp. 6.744-6.747.
Coberta, portada i frontispici de la segona edició de l'obra Fortuny: su vida y obras [ca. 1890].
www.todocoleccion.net
131
escriure un article sobre l'artista a la revista Calendari català337, en aquesta ocasió no per
ressenyar cap esdeveniment ni per traçar la seva biografia –donat que indicava que ja ho havien altres fet abans que ell338–, sinó per expressar en llengua catalana i d'una manera molt breu la
seva valoració sobre el tipus d'Art que va cultivar; opinió que ja havia aprofitat per recollir en els dos articles citats del Diario de Barcelona. L'any 1882 l'Acadèmia provincial de Belles Arts de Barcelona, de la que Fortuny havia estat alumne, va celebrar una sessió pública extraordinària per homenatjar l'artista; sessió que venien preparant des de la seva desaparició i en la que Miquel i Badia va llegir uns breus apunts biogràfics i crítics que després es van recollir en acta.339 Aquests apunts li van servir per al següent escrit que va dedicar a Fortuny, que va ser la
present monografia de 1887 en la que, fins i tot, va arribar a transcriure algun fragment.340 Amb
posterioritat a aquesta obra monogràfica, Miquel i Badia va tractar de Fortuny en dues ocasions més: li va dedicar un capítol en la seva obra sobre El arte en España: pintura y escultura modernas341 i un article sobre els seus aiguaforts que es va publicar el 1898 al Diario de
Barcelona.342
En la luxosa obra il·lustrada de 1887 Miquel i Badia va presentar un breu recorregut biogràfic a partir de la síntesi d'altres biografies publicades amb anterioritat a 1887, per concloure exposant el judici que havien fet de les seves obres alguns dels seus biògrafs i, finalment, la seva opinió personal sobre la influència d'aquestes en el renaixement de la pintura contemporània. Al final del tractat es troben les trenta-cinc làmines gravades, tot i que també hi ha vuit dibuixos intercalats en el text. Entre aquest i les làmines, l'autor també va presentar una relació llistada de les obres pòstumes de Fortuny. Encara que no ho menciona, Miquel i Badia la va extreure –i traduir del francès– del catàleg de la venda i exposició de les obres i col·lecció d'arts sumptuàries de Fortuny, que va tenir lloc a l'Hotel Drouot de París el 1875.343 Sorprenentment el
llistat presentat per Miquel i Badia va quedar interromput a partir de l'obra número 90, quan en el catàleg original se'n citaven un total de 113.
És evident que Miquel i Badia va utilitzar com a model la primera gran monografia publicada sobre el mestre el 1875 pel baró Davillier.344 D'aquesta en va prendre el títol però va suprimir la
paraula «correspondance», donat que no pretenia reproduir la correspondència epistolar de Fortuny sinó destacar algunes idees fonamentals que, sobre el seu pensament, es podia extreure de les mateixes. Seguint l'obra de Davillier com a model, Miquel i Badia també va fer un repàs de la vida de l'artista dividint-la per capítols en funció dels viatges que va fer. L'obra del historiador de l'art francès serà la font més rica en tant que li proporcionarà valuosa informació
337 MIQUEL Y BADIA, F. «Marian Fortuny». Calendari català del any 1876: escrit pels mes coneguts escriptors y
poetas catalans, mallorquins y valencians; col·leccionat y publicat per Francesch Pelay Briz, Barcelona: Estampa de la Renaxensa, 1876, pp. 56-60.
338 D'una manera indirecta va mencionar que José de Castro y Serrano ja havia tractat abans de la seva biografia. Hem
pogut localitzar que es tracta d'un article aparegut a La Ilustración Española y Americana al gener de 1875.
339 MIQUEL Y BADIA, «Apuntes biográfico-críticos...»: op. cit., 1883.
340 MIQUEL Y BADIA, Fortuny...: op. cit., 1887, p. 43.
341 MIQUEL Y BADIA, El Arte...: op. cit., [ca. 1890].
342 MIQUEL Y BADIA, F. «Los aguafuertes de Fortuny», DdB, núm. 11 (11-I-1898), pp. 414-415.
343 BEAUMONT, DAVILLIER, DUPONT-AUBERVILLE: op. cit., 1875.
sobre la personalitat de Fortuny i dades sobre els darrers dies de la seva vida. Miquel i Badia se n'aprofitarà i es plantejarà la incògnita de tots els seus biògrafs sobre si al final de la vida, la personalitat artística de Fortuny s'havia definit i fixat i si ell es trobava satisfet de pintar per a una societat que li imposava una tendència pictòrica que ell mateix havia creat. Davillier també va presentar al final de la seva monografia un llistat de les obres pictòriques de Fortuny basada en el catàleg de la seva venda; però mentre que ell va destacar els principals olis i aquarel·les, Miquel i Badia va presentar les obres pòstumes. Tot i el contingut biogràfic inèdit de l'obra de Davillier, aquesta només es va il·lustrar amb sis gravats. L'obra de Miquel i Badia va reproduir quatre làmines que es presentaven també com a inèdites.345
Per parlar dels primers anys de vida i formació de Fortuny, Miquel i Badia es va fonamentar en uns articles que no cita de Josep Güell i Mercader publicats a la Ilustración española y
americana i a la Revista contemporánea346, i en l'«encertada i ben escrita» biografia que sobre
Fortuny havia publicat sis anys abans Josep Yxart.347 Abans de passar a parlar de la pensió que
va guanyar Fortuny per anar a Roma el 1858 i per anar a la guerra d'Àfrica el 1860, Miquel i Badia va exposar en dos capítols la seva opinió personal sobre el context artístic eminentment romàntic en el que s'havia format; context que li servirà després per justificar el talent de Fortuny i fins a quin punt va contribuir a fer renéixer l'art del seu temps. Sobre les impressions que Fortuny va viure a Roma es va basar en la correspondència publicada per Davillier; i sobre la seva experiència i aprenentatge a l'Àfrica a partir del que havia recollit Charles Yriarte però sense mencionar d'on, ja que els seus estudis eren prou coneguts.348 A l'hora de tractar les obres
que Fortuny va enviar a la Diputació el 1862, després de la seva estada a Àfrica, l'autor va transcriure un comentari que Josep Puiggarí havia fet de les mateixes aquell any en una revista de l'època, probablement El Museo Universal.349 Miquel i Badia, portat per les seves pròpies
aficions, va dedicar un capítol a parlar del gust de Fortuny per les antiguitats. A partir, novament, de la correspondència del baró Davillier i dels articles que acompanyen el catàleg de la venda de la col·lecció Fortuny350 –deguts a plomes tan erudites com Édouard de Beaumont i
Dupont-Auberville– i que Miquel i Badia transcriurà; exposarà les branques de l'art sumptuari per les que l'artista va sentir predilecció, els seus consellers en les adquisicions i el seu afany per restaurar indústries que havien gaudit d'una època esplendorosa en el passat, especialment la
345 Aquestes van ser el piojoso, el torero andaluz, la filla de Fortuny, el gravat a partir d'un dibuix de Goyena realitzat a
partir d'un bust de l'artista en terra cuita.
346 Josep Güell i Mercader va dedicar un article a ressenyar les obres pòstumes de Fortuny i els objectes d'art sumptuari
que decoraven el seu taller, exposats a París el 1875. GÜELL I MERCADER, J. «Fortuny: exposición de sus obras póstumas en París». La Ilustración española y americana, Suplement al número X, Any XIX, Madrid, (15-III-1875), pp. 178, 180-181; i un altre aparegut a la mateixa revista en el segon aniversari de la desaparició de l'artista: GÜELL I MERCADER, J. «Fortuny en el segundo aniversario de su muerte». La Ilustración española y americana, Suplement al número XLIII, Any XX, Madrid, (22-XI-1876), pp. 321-322, 324-325. L'any següent va aparèixer un article més extens i
de caràcter biogràfic a la Revista contemporánea: GÜELL I MERCADER, J. «Fortuny y sus cuadros». Revista
contemporánea, Any II-III, Tom VIII, Madrid, (abril 1877), pp. 21-47.
347 YXART, J. Fortuny: noticia biográfica crítica. Biblioteca Arte y Letras, Barcelona: Tipo-Lit. de C. Verdaguer, 1881. A
la segona edició publicada tant el 1882 com el 1887 canvia lleugerament el títol: Fortuny: ensayo biográfico-crítico.
348 Charles Yriarte va publicar un article sobre Fortuny l'any següent de la seva mort, que també es va publicar en un
llibre monogràfic de l'artista una dècada després dins una col·lecció bibliogràfica dedicada als «Artistes cèlebres».
YRIARTE, Ch. «Fortuny». L'Art. Revue Hebdomadaire Illustré, Vol. I, París, (1875), pp. 361-394; YRIARTE, Ch.
Fortuny. Librairie de l'Art, París: J. Rouam, 1886.
349 BASSEGODA HUGAS, Josep Puiggarí...: op. cit., 2012, p. 12.
133
ceràmica de reflexos metàl·lics. L'autor va completar aquests testimonis amb els que li van proporcionar els que també havien estat amics de l'artista: Tomàs Moragas i Josep Tapiró. Miquel es va tornar a recolzar en els escrits de Charles Yriarte per parlar de les obres corresponents al període de la seva estada a Roma, just després de tornar d'Àfrica. D'Yriarte també va transcriure un fragment que parlava de la coneixença de l'artista amb el que seria el seu marxant Adolphe Goupil, i un altre fragment referent a la influència de Goya present en les seves obres. Sobre aquesta darrera matèria va contrastar les paraules d'Yriarte amb les d'Yxart, del qual també va transcriure les seves paraules. L'èxit que el quadre La Vicaría va tenir a París el 1870 el va presentar per mitjà de la transcripció del testimoni de Pedro de Madrazo, germà del sogre de Fortuny, i del crític francès Téophile Gautier. Com succeeix en nombroses ocasions al llarg dels tractats de Miquel i Badia, tampoc va fer referència dels escrits que va consultar de Madrazo351 i Gautier352 però ha estat possible la seva identificació.
El darrer capítol representa potser el més interessant del tractat, ja que va ser on Miquel i Badia va exposar el judici crític de l'obra realitzada per Fortuny per mitjà de les seves paraules i també de la transcripció de l'opinió d'altres biògrafs amb els que concordava i li servien per expressar el seu mateix pensament en altres paraules. Aquests van ser Josep Yxart, el pintor d'història i amic de Fortuny Francesc Sans i Cabot353 i el profusament utilitzat Charles Yriarte. Tractarem de la
concepció que Miquel i Badia tenia de l'obra de Fortuny en el capítol dedicat a la seva opinió sobre l'Art.