• No se han encontrado resultados

222Deberá también revisarse la composición y facul-

In document ACUERDOS de SAN ANDRÉS (página 93-99)

tades de la Comisión Estatal de Derechos Hu- manos del Estado de Chiapas, para otorgarle ma- yor independencia del poder ejecutivo y judicial de la entidad, y ampliar su composición con re- presentantes de las comunidades indígenas y de la sociedad civil.

El gobierno del estado de Chiapas y el Gobierno Federal se comprometen a instalar una Mesa Agraria para dar una solución justa a los conflictos agrarios. En dicha mesa participarán representan- tes del EZLNy de las organizaciones sociales, así como las autoridades competentes en el ramo. Las autoridades agrarias, estatales y federales se comprometen a la realización de un censo agrario a cargo de las autoridades civiles y en coordinación con las comunidades y pueblos indígenas y las organizaciones sociales, para identificar la situa- ción de la tenencia de la tierra en el estado.

Ja’ no’ox jech xtok tsots tsk’an xich’ cha’k’elel k’u x-elan va’anbil xchi’uk k’usi yabtelik ta spasik ti Jva’lejetik ta Estaro sventa sk’elel yich’el ta muk’ jch’iel jk’opojetik ta yosilal Chiapas, k’ucha’al xich’ ak’bel yip k’uchal mu teuk nitil tsakal xchi’uk ti jtunel jvu’el xchi’uk jtusanvanej jcha- panvanejetik li’ ta Estaroe, xchi’uk tsk’an muk’ub- tasel epajesel ti jva’lejetik yu’une, k’uchal x-ochik ek’ ti sparaje bats’i jnaklumetik xchi’uk xokol vinik antsetike.

Ti Jtunel jvu’el ta Estaro yu’un Chiapas xchi’uk jtunel jvu’el ta Mejikoe ta xak’ sk’opik ti ta xcho- tiik ta xchapanel sk’oplal Osil banamil, k’ucha’al lek stusaj xchapaj ti k’opetik likem ta skoj osil banamile. Ti va’ay k’u x-elan ta xchotiik ta xchapel k’ope ta skolta sbaik ta xchapel ek’ ti va’lej yu’un EZLN xchi’uk boch’otik jmoj svoloj stsoboj sbaike xchi’uk ti jtunel j-abteletik boch’otik ja’ ta sbaik sk’elele. Ti jtunel j-abteletik ja’ ta sbaik sk’elel xchapel sk’oplal osil banamil, ta estaro xchi’uk ta sjunlej Mejikoe ta xak’ sk’opik ta spasel tsaktsak vun yu’un osil banamil ja’ ta sbaik spasel jtunel j-abtel, jmoj tspasik xchi’uk sparaje xchi’uk slumalik bats’i jnaklu- metik xchi’uk boch’o jmoj svoloj stsoboj sbaike, k’ucha’al xich’ k’elbel lek sjam smelol k’u x-elan u’ninbil ti osil banamil ta estaroe.

9 955

223

224

Traducción a lenguas indígenas de las leyes, có- digos y reglamentos, así como de los convenios y tratados internacionales vigentes, y difusión de tales textos mediante procedimientos apropiados. Se propone la instrumentación de un programa inmediato de distribución y difusión de los textos traducidos, preferentemente a través de las insti- tuciones representativas de la comunidad, y de los medios más efectivos de que se disponga.

Creación de la Defensoría de Oficio indígena con abogados y traductores que presenten un servi- cio de asesoría y representación legal a los indí- genas que lo requieran. A diferencia de lo que establece la actual Ley Orgánica del Poder Judicial del Estado de Chiapas (artículos 64a 69), los sa- larios u honorarios de los defensores de oficio deberán ser cubiertos por el presupuesto estatal y canalizados de manera que se garantice su actuación honesta e independiente. Los traducto- res y defensores de oficio no sólo deben conocer las lenguas indígenas, sino también conocer y comprender las culturas indígenas, para que co- nociéndolas y respetándolas, cumplan con ma- yor sentido su función.

Sjelubtasel ta bats’i k’op mantal vunetik, chapbi- lal mantaletik, xchi’uk bik’tal mantaletik, ja’ no’ox jech xtok ek ti chapbilal k’op a’yejetik xchi’uk yantik namal banamil ich’bilik to ta muk’ tana li’e, xchi’uk stanibel sk’oplal ti va’ay vunetike, chich’ sabel lek stuk’il k’uxi xk’ot ta pasel. Ta xich’ alel ti tsk’an sa’bel stuk’il k’uchal ta ora no’ox xlik spukel xchi’uk staniel sk’oplal ti va’ay vunetik jelubtasbil ta bats’i k’ope, ja’ ba’yuk tsakbil ta muk’ ti snailtak abtel tsots sk’o- plal yu’un parajeetike, xchi’uk ti k’usitik tsots sk’oplal oy ta kok jk’obtik k’uchal xich’ pukele. Sva’anel jtunel j-abtel ta spoj bats’i jnaklumetik, ja’ ta xich’ik sa’el boch’otik xchanojbeik svunal poj- vanej, xchi’uk oyuk jelubtasej k’opetik k’ucha’al skolta sbaik, sva’an sbaik ta stojol xchapanel ti bats’i jnaklumetik me yu’un jech ta sk’anike. Ja’ no’ox ti jelel chak’ucha’al albil sk’oplal tana ti ta Smantal vun Stukik Jtunel j-abtel Jchapanvane- jetik ta Estaro yu’un Chiapas (ta xchanibal xchan- vinik k’alal ta sbalunebal xchanvinik mantal), ti stojolik va’ay jpojvanejetike te ta xich’ lok’esel ta stak’in estaro xchi’uk ta xich’ k’elel k’ucha’al tso- tsuk sk’oplal ti tuk’ ta x-abtejike xchi’uk ti ta xich’ sbaik ta venta stukike. Ti jelubtasej k’opetik xchi’uk jpojvanejetike ma’uk no’ox tsk’an sna’ik ti sbats’i k’ope, yu’un tsk’an sna’ik xchi’uk xotkinik lek stalel xkuxlej ti bats’i jnaklumetike,

9 966 225 226 227 228 Para garantizar el acceso pleno de los indígenas

chiapanecos a la justicia se considera necesario:

a) El reconocimiento de las autoridades tradi- cionales o vigentes en las comunidades indíge- nas, así como su derecho a conservar tanto las instituciones como las costumbres propias en la solución de conflictos internos.

b) Reorganización y reestructuración de los órga- nos de procuración e impartición de justicia, en es- pecial la figura de Ministerio Público y jueces de primera instancia en los distritos judiciales de fuer- te presencia indígena; capacitándolos en el conoci- miento de las culturas indígenas y en los sistemas y las prácticas utilizadas por las comunidades en la solución de conflictos.

c) Implementación de programas dirigidos a la población indígena, para propiciar el conocimien- to tanto de las leyes vigentes, como del sistema judicial, su funcionamiento y el de las instituciones que lo integran.

ja’ no’ox jech ta xk’ot ta pasel lek yabtelik k’alal me xotkinik xchi’uk me xich’ik ta muk’e.

K’ucha’al stsatsub lek ta melel stael stusanel xchapanel ti bats’i jnaklum jchiapanekoetike, tsots sk’oplal ti:

a) Stsakel ta muk’ ti jtunel j-abteletik oy ta spara- je bats’i jnaklumetike, xchi’uk ti oyuk yich’el ta muk’ k’ucha’al te oyuk o yu’nik batel ti smantalil xkuxlejik xchi’uk k’usi nopen xa’yik spasel ta xchapanel stuk ti sk’opike.

b) Xcha’chapanel xchi’uk xcha’meltsanel k’u x-elan jit’il chololik ti boch’otik ta stusanvanik xchapan- vanike, ja’ tsots sk’oplal Ministeryo Publiko xchi’uk jvesetik boch’otik ja’ ba’yukik ta jujuch’ak k’u smuk’ul yosilal ta chapanvanej bu ja’ ep ti bats’i jnaklumetike; ta xich’ik chanubtasel bijubtasel ta yotkinel stalel skuxlej bats’i jnaklumetik xchi’uk k’u x-elan xchapoj sbaik xchi’uk nopen xa’yik ta spasel xchapanel ti k’usitik k’op xlik yu’nike. c) Slikesel abtelal ta stojol slumal bats’i jnaklu- metik, yo’ k’ucha’al xotkinik k’usitik mantal vunetik ich’bilik ta muk’e, xchi’uk k’u x-elan tusanel chapanel, k’u x-elan ta x-abtej xchi’uk jayib ti snailtak abtel stsakoj ta muk’e.

9 977

229

230

231

d)Integración en el Congreso Local de una comi- sión legislativa que, con participación de las comu- nidades indígenas, analice la legislación actual y proponga las reformas necesarias para garantizar el acceso pleno de los indígenas a la justicia que proporciona el estado mexicano, y elimine a la vez cualquier disposición que impliquen un trato dis- criminatorio o desigual a los pueblos indígenas.

Se debe legislar para asegurar, de manera expre- sa, la obligación de no discriminar por origen ra- cial o étnico, lengua, sexo, creencias o condición social, posibilitando con ello la tipificación de la discriminación como delito perseguible de oficio. Asimismo, deben tipificarse y sancionarse las prácticas laborales discriminatorias y violatorias de los derechos constitucionales, como son el pago en especie, el acasillamiento, el engancha- miento forzado o restrictivo de los derechos la- borables.

Se promoverá ante las instancias nacionales co- rrespondientes, el reconocimiento y defensa de los derechos de los indios migrantes dentro y

d) Sva’anel ta snail stsobobbail jva’lejetik yu’un Chiapas jchopuk jmeltsanej mantal vun k’ucha’al jmojuk xchi’uk bats’i jnaklumetik sk’elbeik smelol ti mantaletik li’ ta orae xchi’uk xalik k’usitik mantal sk’an cha’meltsanel yo’ k’ucha’al stsatsub lek batel ti tusanel chapanel ta xak’ Estaro Mejikano ta stojol ti bats’i jnakalumetike, xchi’uk k’uchal xch’ay ti k’usitik mantal ta x-ilbajinvan o me yalel toyol chilbajin ti slumal bats’i jnaklumetike.

Sk’an chich’ tsak’el ta mantal vun k’uchal xich’ tsatsubtasel, ti albiluk lek, tsotsuk sk’oplal ti mu’yuk ilbajinel uts’intael ta skoj ts’unubalil o lumalil, k’usi k’opal xk’opoj, me vinik me ants, ta skoj k’usi chich’ ch’unel o k’u x-elan kuxul chamal, xu’ me xk’ataj ta mulil ti va’ay ilbajinel na’leel me yu’un jech k’ot ta pasele, ta o no’ox me xich’ meltsanel chapanel. Ja’ no’ox jech xtok, tsk’an me xk’ataj ta mulil xchi’uk tojbel smulilal ti k’usitik uts’intael ilbajinel ta abtel xchi’uk me mu stsak ta muk’ ti ich’el ta muk’ ta muk’ta man- tal vune, jech chak’ucha’al me ta ve’el uch’ubal no’ox ta xich’ tojel ti abtelale, makel ta naklej ta abtel, tsatsal nitel batel ta abtel o me yu’un tsmak ti ich’el ta muk’ sventa abtelale.

Ta xich’ likesbel sk’oplal ta stojol snailtak abtelal ta sjunul slumal Mejiko boch’o ja’ ta sbaik sk’elel, k’uxi xich’ tsakel ta muk’ xchi’uk sk’elel

9 988 232 233 234 235 fuera del país.

SITUACIÓN, DERECHOS Y CULTURA DE LA MUJER INDÍGENA

El problema de los derechos, analizado desde la óptica de las mujeres indígenas chiapanecas, exige desterrar silencios y olvidos seculares. Para erradi- carlos es necesario incidir en la legislación nacional y estatal, para garantizar sus derechos fundamen- tales como seres humanos y como indígenas.

Incorporar a la legislación los derechos políticos, así como el respeto a los usos y costumbres indí- genas, respetando la dignidad y los derechos hu- manos de las mujeres indígenas.

Reconocer en el marco constitucional de autonomía los derechos específicos de la mujer indígena.

Garantizar los derechos laborales de las trabaja- doras indígenas, sobre todo aquellas en condi-

spojel yich’el ta muk’ bats’i jnaklumetik boch’otik ta xlok’ik batel ta slumalik li’ no’ox ta slumal Mejiko o me ta yantik namal banamil. XCH’IEL SK’OPOJEL, YICH’EL TA MUK’ XCHI’UK STALEL XKUXLEJ BATS’I ANTSETIK

Ti sk’oplal ich’el ta muk’e, jech k’uchal ilbil cha- panbil yu’un ti bats’i antsetik li’ ta Chiapas, tsots tsk’an lok’esel batel ti makal yeik xchi’uk ch’ay- bilik tal ta o’ntonale. Ti k’uxi xt’ub oe tsots sk’o- plal xchapanel ta muk’ta mantal vun yu’un Me- jiko xchi’uk ta estaro, k’ucha’al xich’ tsatsubtasel sk’oplal yich’elik ta muk’ svinkilalik xch’iel xk’opojelik xchi’uk ti ja’ bats’i jnaklumetike. Stsakel ta mantal vun yich’el ta muk’ smelol jtunel jvu’el, jech xtok ti yich’el ta muk’ k’usi nopen xa’yik spasel xchi’uk xch’iel sk’opojel bats’i jnaklumetike, ja’ no’ox ti sk’an stsakel ta muk’ smuk’ibtaselik xchi’uk yich’el ta muk’ xch’iel sk’opojelik ti bats’i antsetike.

Stsakel ta muk’ ta smantal vunal yich’el sba ta muk’ stuk bats’i jnaklumetik ti oy yich’el sba ta muk’ stuk ti bats’i antsetike.

Stsatsubtasel yich’el ta muk’ sk’oplal yabtelik ti j-abtel bats’i antsetik ta smantalil abtelal ta sjun-

9 999 236 237 238 239

ciones vulnerables como las trabajadoras even- tuales en la Ley Federal del Trabajo.

Adicionar los derechos de la trabajadora eventual en la Ley Federal del Trabajo.

Revisar y modificar la penalización que impone la legislación actual para delitos sexuales, de hosti- gamiento a la mujer y de violencia intrafamiliar.

Garantizar para las mujeres y niños indígenas de Chiapas, el derecho a la salud, a la educación y cultura, a la alimentación, a una vivienda digna, a los servicios básicos, así como su participación en proyectos productivos, para desarrollo integral digno con la participación de las mujeres indíge- nas y diseñados con sus particularidades.

Cumplimiento de pactos y convenios internacio- nales que el gobierno mexicano ha firmado. Es- pecial importancia reviste el Convenio 169 de la OIT, la Declaración de Viena sobre Derechos Hu- manos, referido a la eliminación de toda forma de discriminación a la mujer. Acuerdo de la Con- ferencia Mundial de Población y Desarrollo referi-

lej Mejiko, ja’ tsots sk’oplal, ti boch’otik oy ta xil svokolik ta skoj jayib no’ox k’ak’al ta sa’ik abtele. Sts’akel yich’el ta muk’ j-abtel antsetik ta sman- talil abtelal ta sjunlej Mejiko, tsots sk’oplal ti boch’o ja’ no’ox jayib k’ak’al ta x-abtejike. Sk’elel xchi’uk stuk’ubtasel smantalil stojel mulil albil sk’oplal ta mantal vun yu’un muliletik jech k’uchal tsatsal tsakel ta vinik, yilbajinel yuts’intael antsetik xchi’uk yilbajinelik ta yutil sna sk’ulebik. Stsatsubtasel ta stojol antsetik xchi’uk ololetik bats’i jnaklumetik li’ ta Chiapas, k’uxi oyuk yich’elik ta muk’ ta k’elel poxtael, ta chanvun xchi’uk talel kuxlejal, ta ve’el uch’ubal, ta lekil nail k’ulebal, k’usitik tsots ba’yuk jtunel, xchi’uk snitel stsakel ta slikesel spasel abtel ta k’usi xlok x-ayan, k’uxi xmuk’ib lek ta sjunlejal ti xkuxle- jale te jmoj nitil tsakalik ti bats’i antsetike xchi’uk nopbil pasbil k’ucha’al ti stalel stukike.

K’otuk ta pasel ch’unel ti chapbilal k’op a’yejetik xchi’uk yantik namal banamil la stsak ta muk’ xchi’uk la jyak’ xluchal sbi jtunel jvu’el ta Mejikoe. Ja’ ech’em tsots sk’oplal ti Konvenio 169yu’un OIT, komon chapbil a’yej yich’ alel ta Viena ta sk’oplal yich’el ta muk’ jch’iel jk’opojel, bu ta xalbe sk’o- plal stup’el sk’oplal skotol ta chop ilbajinel uts’in-

1 10000

240

241

In document ACUERDOS de SAN ANDRÉS (página 93-99)