1 El establecimiento de la nueva relación entre los pueblos indígenas y el Estado, tienen como punto de partida necesario la edificación de un nuevo marco jurídico nacional y en las entidades federativas. Las reformas constitucionales que re- conozcan los derechos de los pueblos indígenas deben realizarse con un espíritu legislativo crea- dor, que forje nuevas políticas y otorgue solu- ciones reales a los problemas sociales de los mis- mos. Por ello, proponemos que estas reformas deberán contener entre otros, los siguientes as- pectos generales:
a)Legislar sobre la autonomía de las comunidades y pueblos indígenas para incluir el reconocimiento de las comunidades como entidades de derecho público, el derecho de asociarse libremente en municipios con población mayoritariamente indí- gena; así como el derecho de varios municipios para asociarse a fin de coordinar sus acciones como pueblos indígenas.
b)Legislar para que se "garantice la protección a la integridad de las tierras de los grupos indíge- nas", tomando en consideración las especificida-
V. XCHA’MELTSANEL MUK’TA MANTAL VUN XCHI’UK YANTIK MANTALETIK
1 Ti slikesel ach’ volel tsobel ta slumal bats’i jnaklumetik xchi’uk Estaroe, ja’ te chlik o batel ti yu’un tsk’an o no’ox xich’ meltsanel ach’ man- taletik sventa sjunul slumal Mejiko xchi’uk ta Estaroetike. Ti xcha’meltsanel mantal vunetik sventa xich’ ta muk’ ti slumal bats’i jnaklumetike tsk’an vulemuk lek xch’ulelal ti pas mantale, ak’o sa’be k’usi ach’ sjam smelol xchi’uk smeltsan xchapan k’usi tsots sk’oplal chtun ta kuxlejal. Ja’yo un, ta xkalkutik ti ta va’ay xcha’meltsanel mantaletike ja’ tsots sk’oplal stael ta na’el ti k’usi li’ chichan albel batel sk’oplale:
a) Smantaliltasel ti yich’el sba ta muk’ stukik ti sparaje xchi’uk slumal bats’i jnaklumetik xchi’uk te me ta xich’ tsakel ek’ ti oyuk tsakelik ta muk’ ta komone; oyuk yich’el ta muk’ k’ucha’al xu’ svol stsob sbaik ti jteklumetik bu ja’ ep bats’i jnaklume- tik te nakajtike; ja’ no’ox jech xtok ti oyuk yich’el ta muk’ ti ep ta chop jteklumetik xu’ jmoj svol stsob sbaik ta snopel xchapel, spasel k’usitik xlik xt’ab sk’oplal yu’nik ti slumal bats’i jnaklumetike. b) Smantaliltasel k’uxi oyuk “lek sk’elel stuk’u- lanel xchi’uk yich’el ta muk’ ti k’uchal chapal ts’akaluk lek yosil sbanamilik ti bats’i jnaklu-
7 711
146
147
148
des de los pueblos indígenas y las comunidades, en el concepto de integridad territorial contenido en el Convenio 169de la OIT, así como el estable- cimiento de procedimientos y mecanismos para la regularización de las formas de la propiedad indígena y de fomento a la cohesión cultural.3
c)En materia de recursos naturales, reglamentar un orden de preferencia que privilegie a las comu- nidades indígenas en el otorgamiento de conce- siones para obtener los beneficios de la explotación y aprovechamiento de los recursos naturales. d) Legislar sobre los derechos de los indígenas, hombres y mujeres, a tener representantes en las instancias legislativas, particularmente en el Con- greso de la Unión y en los congresos locales; incorporando nuevos criterios para la delimita- ción de los distritos electorales que correspondan a las comunidades y pueblos indígenas, y permi- tan la celebración de elecciones conforme a la le- gislación de la materia.
e)Legislar sobre los derechos de los pueblos indí- genas a elegir a sus autoridades y ejercer la auto-
metike”, tsk’an ich’el ta muk’ k’u x-elan stalel stukik ti slumal bats’i jnaklumetik xchi’uk spara- jeike, ti sjam smelol lek ts’akal chapal ti osil bana- mil albil sk’oplal ta konvenio 169 yu’un OIT xchi’uk ti sa’bel stuk’il k’uxi chk’ot ta chapel meltsa- nel jech k’u x-elan nopen xa’yik yu’ninel stukik ti k’usi oy x-ayan yu’nik ti bats’i jnaklumetike xchi’uk stsatsubtasel ti jmoj tsobol stalel xkuxlejike3.
Ta sventa k’usi oy x-ayan ta osil banamile, ta xich’ pasbel smantalil k’uchal ja’uk ba’yuk xich’ tsakel ta muk’ sparaje bats’i jnaklumetik ti ja’uk stabeik svunal slekinel, slok’esel xchi’uk stunesel ti k’usi oy x-ayan ta osil banamile.
d) Smantaliltasel yich’elik ta muk’ bats’i jnaklu- metik, vinik xchi’uk antsetik k’uxi oyuk yajva’le- jik ta snail bu chich’ meltsanel mantal vunetik, jech k’u’cha’al ta snail stsobobbail jva’lejetik ta sjunul slumal Mejiko xchi’uk ta estaroetik; sk’an sk’elbeik ta ach’ sjam smelol k’u x-elan ta xich’ vok’el ch’akel jayib jteklumetik ta smak’ jujuchop st’ujel sva’anel jtunel jvu’el, ja’ ti k’u x-elan oy sparajeik xchi’uk slumalik ti bats’i jnaklumetike xchi’uk k’uxi xu’ xlik st’uj sva’anik jtunel jvu’el jech k’u x-elan ta xal smantal vunale.
e) Smantaliltasel yich’el ta muk’ slumal bats’i jnaklumetik k’uchaluk ja’ st’uj sva’an yajtunel vu’e-
7 722 149 150 151 152 ridad de acuerdo a sus propias normas en el inte-
rior de sus ámbitos de autonomía, garantizando la participación de las mujeres en condiciones de equidad.
f) En el contenido de la legislación, tomar en consideración la pluriculturalidad de la Nación Mexicana que refleje el diálogo intercultural con normas comunes para todos los mexicanos y respeto a los sistemas normativos internos de los pueblos indígenas.
g) En la Carta Magna, asegurar la obligación de no discriminar por origen racial o étnico, lengua, sexo, creencia o condición social, posibilitando con ello la tipificación de la discriminación como delito.
Deberá también asegurarse el derecho de los pueblos indígenas a la protección de sus sitios sa- grados y centros ceremoniales, y al uso de plan- tas y animales considerados sagrados de uso es- trictamente ritual.
h) Legislar para que no se ejerza ninguna forma
lik xchi’uk ak’o spasik ti yabtelik jech k’u x-elan nopen xa’y xich’ sbaik ta muk’ stukike, ja’ no’ox tsk’an tstsakik ta muk’ ek’ ti antsetik k’uxi ko’oluk x-ochik ta tunel abtelale.
f) Ti k’usi ta xich’ tsakel chotanel ta mantal vune, tsk’an stsak ta muk’ ti ep ta chop talel k’uxlejal oy ta sjunul slumal Mejikoe xchi’uk ak’o yak’ ta ilel ti chlo’ilaj ep ta chop talel kuxlejale, jechuk xtok ti sk’an koman mantal vun ta skotol vinik antsetik mejikanoetik xchi’uk yich’el ta muk’ k’u x-elan nopen xa’y xchapan sba stukik ti slumalik bats’i jnaklumetike.
g) Ta muk’ta mantal vune, tsk’an tsots xich’ tsatsub- tasel k’uxi mu’yukuk ilbajinel uts’intael ta skoj ts’unubalil o lumalil, k’usi k’opal xk’opoj, vinik me ants, ta skoj k’usi chich’ ch’unel o k’u x-elan kuxul chamal, xu’ me xk’ataj ta mulil me oy jech xk’ot ta pasel ti ilbajinel na’leel ta skoj va’aye.
Tsk’an tsakel ta muk’ xtok k’uxi xich’ tsatsubtasel yich’elik ta muk’ bats’i jnaklumetik sventa xich’ik k’elbel tuk’ulanbel yosil sbanamilik bu kuxajtikik xchi’uk bu chich’ik ta muk’ jtotik, xchi’uk stune- sel vomol a’mal, chon bolom ti yu’un ja’ tsots stu yu’nik ta yich’el ta muk’ jtotike.
7 733
153
de coacción en contra de las garantías individua- les y los derechos y libertades específicas de los pueblos indígenas.
i)Legislar sobre los derechos de los pueblos indí- genas al libre ejercicio y desarrollo de sus culturas y su acceso a los medios de comunicación.
jinel ti tsakel ta muk’ ta jujuntale, yich’elik ta muk’ xchi’uk skolel stuk ta jujun tal ti slumal bats’i jnaklumetike.
i) Smantaliltasel yich’elik ta muk’ slumal bats’i jnaklumetik k’uxi mu’yukuk smakelik ta spasel, smuk’ubtasel stalel xkuxlejik xchi’uk stunesel spukobil k’op a’yej.
7 744
154
155