L’agricultura urbana, formada per horts urbans i comunitaris, és la pràctica de l’agricultura a les ciutats, sigui en zones urbanes o en zones periurbanes. Existeixen diferents tipologies d’horts urbans:
Horts particulars. Acostumen a localitzar-se en balcons, terrasses o terrats i són de gestió individual o particular. Són cultius de poca productivitat, sobretot orientats a l’aprenentatge i educació i molt lligats al lleure. El nombre d’iniciatives és indeterminat ja que la majoria es troben ubicats en espais o domicilis privats i amb una vida intermitent. Per altra banda, situats en zones periurbanes, existeixen els anomenats horts en precari. S’hi dediquen majoritàriament persones jubilades que s’apropien dels espais erms propers a les vies de comunicació per convertir-los en hortes fèrtils. Són horts de dimensions que permeten una agricultura de subsistència familiar, però que al ser ocupats sense el permís de la propietat (generalment de l’administració) tenen poca estabilitat legal.
Horts comunitaris. Dinamitzats per persones amb voluntat d’autogestionar un hort de forma comunitària, no acostumen a estar regulats des de l’Administració. La presa de decisions i gestió col∙lectiva de l’espai es porta a terme mitjançant una assemblea periòdica i sovint s’organitzen per grups de treball. Poden tenir parcel·les individuals cultivades per famílies o petits grups, poden no estar parcel·lats i ser tot l’espai un sol hort comunitari, o una barreja d’ambdues opcions (Morán, 2009). Els seus objectius són diversos, però en molts casos són aprendre i experimentar amb diferents tècniques hortícoles, potenciar una cultura
agroecològica, crear un espai de trobada i reivindicar la millora o la recuperació d’espais del barri on
es troben. Sovint neixen de moviments socials amb caràcter reivindicatiu.
Horts municipals. Les administracions locals, propietàries dels terrenys, cedeixen parcel·les als participants per tal fomentar la recuperació d’espais urbans, l’educació ambiental i la socialització i inserció social. A Barcelona, la Xarxa d’Horts Urbans és un programa de l’Àrea de Medi Ambient per a persones més grans de 65 anys, amb l’objectiu d’incorporar-les a activitats de millora ambiental a través del conreu d’hortalisses seguint els principis de l’agricultura biològica. Aquest programa es va iniciar l’any 1997 amb la posada en marxa dels horts de Can Mestres, si bé el primer hort que va començar a funcionar a Barcelona va ser l’Hort de l’Avi, al districte de Gràcia, l’any 1986, fruit de la petició d’un grup de veïns.
Horts escolars. Són una eina pedagògica per a aprendre els coneixements agraris i alimentaris, així com la organització del treball cooperatiu. El treball és dinamitzat per docents i l’alumnat participa de diverses maneres, depenent del centre escolar. Actualment a Barcelona, hi ha 260 centres escolars del programa Escoles + Sostenibles de Barcelona, que tenen horts urbans en els seus centres. (Escoles + Sostenibles, 2015).
Normalment, les persones i/o col·lectius que gestionen els horts urbans de la ciutat són sensibles a la transformació social i a reforçar els vincles comunitaris. Al voltant dels horts, es generen altres vectors més enllà dels rendiments agrícoles:
• Espais de participació, on els i les participants s’organitzen i creen els seus propis sistemes de gestió i funcionament.
• Espais relacionals, on es potencien les interaccions humanes i de coneixement mutu entre persones que viuen en entorns geogràfics propers.
• Espais de lleure.
• Espais formatius i d’aprenentatge, on els i les participants poden adquirir nous coneixements sobre tot el que envolta la gestió d’un hort i el cultiu i creixement de les seves hortalisses.
• Foment de l’agroecologia: Les experiències d’horta urbana es desenvolupen habitualment sota principis i lògiques d’agricultura ecològica i per tant, també serveixen com a model d’extensió d’aquest model agrícola.
• Cobrir necessitats de subsistència, ja que satisfà part de les necessitats alimentàries dels seus usuaris.
• Espai de reutilització de residus orgànics per al compostatge.
ORIGEN I EVOLUCIÓ
En les ciutats industrials occidentals, al llarg dels darrers segles, l’urbanització sempre coexistí amb usos semiagrícoles de l’espai urbà fins a la consolidació i compactació urbanística del darrer terç del segle XX. En diferents etapes d’aquell període, els horts a les ciutats tingueren un paper lligat a la subsistència
popular dels barris obrers: se’ls anomenava “els horts pels pobres”. Tanmateix, la conceptualització en
tant que “horts urbans” s’inicià a la primera meitat del segle XX, lligada als grans conflictes bèl·lics, quan les situacions d’escassetat obligaren als governs a procurar l’autoabastiment de les ciutats fomentant el cultiu d’hortalisses i animals de corral. Si a la Gran Guerra ja es desenvoluparen experiències, la Segona Guerra Mundial les consolidà amb la creació dels Victory Gardens als Estats Units i la campanya Dig for Victory a Gran Bretanya. L’èxit fou tal que a l’any 1942, als EUA es produïren 10 milions de tones d’aliments en espais de cultiu urbans (Morán,2009).
Després, aquelles iniciatives caigueren en l’oblit i les ciutats occidentals es reconstruiren sense espai per als horts urbans, amb un model d’abastiment basat en el transport d’aliments a llarga distància. No obstant, els horts urbans tornaren a aparèixer durant la dècada dels 70 com a eines de suport
comunitari, i tant als EUA com Europa s’iniciaren projectes des de l’ecologisme i l’autogestió. Avui, en
algunes ciutats com Toronto i Vancouver, el 40% dels seus habitants produeixen les seves hortalisses en jardins, balcons o horts comunitaris. A Nova York existeixen 750 jardins comunitaris destinats a l’autoconsum i relacionats amb menjadors i programes comunitaris. I a Europa nombroses ciutats tenen horts comunitaris en països com Anglaterra, França, Suïssa, Alemanya, Països Baixos, Suïssa o l’Estat Espanyol.
Les iniciatives comunitàries relacionades amb els horts urbans a l’estat espanyol s’emmarquen en la tradició de lluites veïnals per espais verds de qualitat com el Parc de Miraflores a Sevilla (1983), el Parc Oliver de Zaragoza (1993) o la Dehesa de la Villa de Madrid (1998). Des d’aquesta perspectiva, les zones verdes s’entenen com espais propers, impregnats d’història, amb vocació ecològica i que són coneguts, respectats i cuidats pels veïns (Morán, 2009). A Barcelona, el primer hort urbà d’aquestes característiques va ser l’Hort de l’Avi, al districte de Gràcia, a l’any 1986, quan fruit d’una petició veïnal, l’ajuntament va cedir sòl pel seu cultiu. Actualment, aquest hort forma part de la Xarxa d’Horts Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, que es va iniciar l’any 1997 i que actualment compta amb quinze experiències.
En el camp comunitari, una de les inciatives emblemàtiques de Barcelona són els Horts Comunitaris
de Can Masdeu. El 2001 es va okupar la masia de Can Masdeu, abandonada des de feia més de mig
segle, i el 2002 s’obrien al barri els Horts Comunitaris, amb dues terrasses de cultiu. Amb els anys, la participació de cada cop més gent del barri i la celebració de jornades de treball comunitàries, s’han anat cultivant més terres fins arribar a uns 2.800 m2, en més de 30 parcel·les on participen una cinquantena de persones.
FIGURES JURÍDIQUES
Les figures jurídiques dels horts urbans depenen de la tipologia d’hort urbà, tot i que la majoria d’elles, tenen caràcter informal. Els horts urbans particulars, normalment gestionats individualment o per unitats de convivència en espais privats com domicilis o terrats, no tenen cap mena de forma jurídica. Pel que fa a les tipologies municipals o institucionals, com els horts pertanyents a la Xarxa d’Horts Urbans de Barcelona, són de titularitat municipal, i els horts urbans d’institucions com centres escolars pertanyen a la institució. Els horts de gestió comunitària acostumen a estar lligats a col·lectius informals i per tant tampoc gaudeixen de forma jurídica.
XIFRES I CARACTERÍSTIQUES
L’any 2013 es calculava que hi havia al voltant de 500 d’horts urbans a la ciutat de Barcelona. Molts d’ells són particulars i difícils de quantificar. El programa Escoles + Sostenibles ha promogut la creació de 260 horts escolars a la ciutat. La Xarxa d’Horts Urbans de Barcelona gestiona 15 horts, repartits per tots els districtes de la ciutat. Alguns d’ells estan íntegrament gestionats per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, mentre que d’altres són responsabilitat dels districtes. Aquests 15 horts tenen 370 parcel·les en total, d’entre 24 i 40 m2, que se cedeixen per 5 anys en sorteig públics a persones jubilades del districte.
XARXA D’HORTS URBANS DE BARCELONA CIUTAT VELLA EIXAMPLE SANTS-MONTJUÏC LES CORTS SARRIÀ ST. GERVASI GRÀCIA NOU BARRIS HORTA-GUINARDÓ SANT ANDREU SANT MARTÍ
D’horts comunitaris autogestionats pel veïnat i projectes col·lectius en solars en desús, se’n troben una vintena a la ciutat de Barcelona. Acostumen a ser projectes considerats il·legals, amb existències intermitents donats els desallotjaments de la majoria de les experiències. Cal destacar l’antiguitat i dinamisme de projectes vigents com l’Hort del Xino del Raval (2008) o els Horts Comunitaris de Can Masdeu (2002), així com la lluita veïnal que va tenir lloc al Forat de la Vergonya, a Ciutat Vella, on el veïnat va fer un hort comunitari el 2003, amb un conveni amb l’ajuntament des del 2008.
Els horts comunitaris autogestionats poden estar parcel·lats o treballats conjuntament. La seva dimensió pot variar entre els 40 m2 i els 2.800 m2 de Can Masdeu. La participació mitjana oscil·la al voltant d’una desena de persones.
HORTS COMUNITARIS A BARCELONA
CIUTAT VELLA EIXAMPLE SANTS-MONTJUÏC LES CORTS SARRIÀ ST. GERVASI GRÀCIA NOU BARRIS HORTA-GUINARDÓ SANT ANDREU SANT MARTÍ 1 7% 1 7% 1 7% 1 7% 2 13% 2 13% 2 13% 1 7% 2 13% 2 13% 3 15% 3 15% 2 10% 4 20% 2 10% 1 5% 2 10% 3 15% TOTAL
15
TOTAL20
REPTES I NECESSITATS
Les diferents tipologies d’horts urbans fa que els seus reptes i necessitats siguin diferents. Els horts municipals, escolars i institucionals, al disposar d’estabilitat i recolzament institucional, estan més ben estructurats, abastits i finançats. En canvi els horts comunitaris tenen més necessitats materials i d’articulació, així com d’estructures físiques i finançament.
Els horts urbans comunitaris practiquen la participació, la interrelació entre veïnat i els llaços intergeneracionals. Arrelats al barri, donen vitalitat a la vida comunitària, cosa que els horts institucionals no tenen en la mateixa intensitat. Així i tot, és positiu que existeixin els dos grans models d’horta
urbana, ja que tenen diferents potencialitats.
Articulació. Els horts urbans, excloent els municipals i institucionals, no estan estructurats ni coordinats en cap xarxa estable per a portar a terme actuacions conjuntes o compartir coneixements i experiències. Es va organitzar una 1a Trobada d’Horts Urbans de Barcelona, organitzar-se una segona podria ser un pas en aquesta articulació.
Cessió d’espais municipals. En vista de l’interès creixent, caldria augmentar la cessió d’espais municipals i revisar qualificacions de sòl on es poguessin desenvolupar aquestes pràctiques de gestió autònoma i comunitària.
Marc jurídic i legal. Molts projectes es troben sota un cert grau d’inestabilitat legal. Caldria establir un reconeixement jurídic i/o legal de l’hort urbà comunitari, que els ptotegís sense que això interferís o perjudiqués la seva estructura actual.
Millorar equipaments. Cal seguir invertint en els horts municipals per evitar la seva degradació i abandonament. També ajudar a crear o millorar equipaments en els horts de gestió comunitària, sobretot pel que fa a l’accés a l’aigua i la gestió de residus.
Lògiques de reciprocitat i respecte. Històricament, s’ha viscut la relació entre els horts urbans comunitaris i l’administració des de l’enfrontament i els interessos oposats. Caldria establir millors canals de comunicació i treball conjunt des del respecte.
Més recursos la Xarxa d’Horts Urbans. Cal mantenir els 15 horts urbans de la xarxa i crear-ne de nous conjuntament amb el potencial veïnat usuari.
Un hort per barri. Actualment, en molts districtes de la ciutat només hi ha un hort urbà municipal. Seria desitjable que dins les 1.000 hectàrees de verd que hi ha a Barcelona, l’hort hi fos present com un equipament més: un hort per barri.
Potenciar la xarxa d’horts escolars. L’any 2015 s’ha aconseguit que 260 centres educatius disposin d’algun tipus d’instal·lació relacionada amb els horts. Pel seu valor educatiu, se li ha de donar continuïtat.
Bibliografia
Pomar, A. (2012) Sembrant la transformació social: la capacitat transformadora dels horts urbans comunitaris. Tesina de Master en Paricipació i Polítiques Locals UAB.
Aragay, A. (2010) Els horts urbans a la ciutat de Barcelona: les experiències d’horts urbans comunitaris com a formes d’intervenció social i ambiental. Universitat Autònoma de Barcelona.
Morán, N. (2010) Breve historia de la agricultura urbana, Madrid, Jornadas Huertos Urbanos UCM.
www.sostenibilitatbcn.cat