Interseccions del context socioeducatiu

La manera com observem la realitat està inspirada en l'ecologia: tractem cada àmbit com un ecosistema, entenent que aquest concepte, segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, significa un "sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d’un espai definit". Prendrem cada un d'aquests àmbits com a sistemes d'organització que interaccionen entre ells: no es pot

59

entendre la política desvinculada de l'economia, ni l'educació que no estigui arrelada a una cultura i una societat. D'aquí la dificultat d’analitzar-les per separat. Malgrat això, estudiarem el context actual enfocat des de cada una d'aquestes perspectives, per tal de fonamentar un relat que ens aproximi a conèixer millor la realitat del món contemporani.

Tractarem del nou model generat a partir de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), on l'epicentre educatiu està situat en l'assoliment de competències per part de l'alumnat, que implica un nou rol del professorat i l’adequació a aquesta realitat per part dels actors i espais que intervenen en el fet educatiu universitari. La nostra mirada se centrarà en els estudis de grau de primària i, de manera molt específica, en la menció d'educació musical.

Per altra part, ens ha tocat viure moments convulsos, tot està essent qüestionat. Tenim la percepció de viure temps de gran transcendència, una cruïlla evolutiva en la que la humanitat ha de cercar nous camins. En aquest escenari és especialment adient la teoria de Darwin segons la qual no sobreviu l’espècie més forta ni la més intel·ligent sinó la que sap adaptar-se als canvis. El model econòmic, polític, cultural, educatiu, social d'abans ja no funciona. Si l’educació ha de servir per a preparar les noves generacions per afrontar el futur, ens interessa veure què opinen els experts al respecte, conèixer per on van els trets de la recerca educativa, intentar veure el camí que cal seguir. Tot seguit l’iniciem.

CAPÍTOL 2: FONAMENTACIÓ TEÒRICA / 2.1 ESCENARI SOCIOEDUCATIU ACTUAL

60

2.1.1.

ECOSISTEMA SOCIAL I CULTURAL

2.1.1.1. Temps de canvis: un nou ordre social

2.1.1.2. La societat xarxa

2.1.1.3. Una societat i diverses cultures: nadius i immigrants digitals

2.1.1.4. Els joves d'avui en relació a la música i la tecnologia

2.1.1.5. Ecosistema cultural digital i multimèdia

2.1.1.6. De la societat de la informació a la societat del coneixement

Ecosistema social i cultural

2.1.1.1.Temps de canvis: un nou ordre social

"També l'arribada del ferrocarril va ser acollida amb vagons plens de pors que van deixar a més d'un aferrat al llom del seu cavall" (Bilton, 2011:60).

El segle XX s’ha caracteritzat per importants descobriments i innovacions que s’han succeït amb un ritme inèdit en la història de la humanitat: ha estat el segle del psicoanàlisi, dels vols espacials, la ràdioactivitat, l’ecologia i els desenvolupaments tecnològics i, a les darreres dècades, la informàtica i la tecnologia digital.

Els trets que distingeixen la societat de principis del segle XXI són, entre altres, segons Viso (2010:13), els següents:

• Una societat que es desenvolupa i està estructurada al voltant del valor de la informació i el coneixement.

• Una societat que s'ha transformat en una gran aldea, "l'aldea global".

• Una societat on les estructures poblacionals han canviat de tal manera que podem parlar de societats pluriculturals o multiculturals.

Pel que fa a les relacions interpersonals, fins a la generació dels nostres avis, les relacions humanes habituals s’establien i es limitaven al seu entorn més proper. La generació dels nostres pares van ampliar el radi d’acció, coincidint amb la popularització dels mitjans de transport com el cotxe o tren, ja hi havia moltes relacions amb els pobles veïns. La generació actual interactua o pot interactuar fàcilment amb gent de tot el món.

La globalització, l'excés d'informació, la facilitat d'accés al coneixement, el poder que comporten les xarxes socials i la democratització que representen, l'acceleració tecnològica (que deixa obsolets els marcs jurídics vigents en relació als drets d'autor i la propietat intel·lectual), etc. són sens dubte trets definitoris del moment històric que ens ha tocat viure. Aquesta acceleració a la que estem sotmesos es palesa en la següent infografia, on es mostren coses que passen al món en 60 segons (Go- Globe.com, 2011).

CAPÍTOL 2: FONAMENTACIÓ TEÒRICA / 2.1 ESCENARI SOCIOEDUCATIU ACTUAL

62

Il·lustració 4. Coses que passen al món en 60 segons. Go-Globe.com (2011)

Internet és una de les grans xarxes de comunicació la introducció de la qual ha experimentat la progressió més forta i ràpida de la història. Ha estat 20 vegades més ràpida que el telèfon, deu vegades més ràpida que la ràdio i tres vegades més que la televisió. Malgrat que la progressió és fulgurant, gran part de la població mundial no té accés a Internet (Pisani i Piotet, 2009:18).

Els rols generacionals en relació a la tecnologia s’han invertit, segons Dans (2010): “Si mi padre tiene un problema con su ordenador, me llama a mí. Pero si el problema afecta a su teléfono móvil (o habitualmente, a su comprensión de los menús o elementos de dicho teléfono móvil), ni siquiera: llama a mi hija." (Dans, 2010:38-39).

Molts aspectes de la vida social i cultural s'han vist modificats per la tecnologia, observem-ne alguns de significatius:

• La territorialitat, en un món globalitzat, deixa de tenir sentit en molts àmbits de la vida.

• La creació. El progressiu abaratiment i la facilitat d’ús de les eines de producció portaran que tots puguem dur a terme la tasca de producció cultural en pràcticament tots els vessants. Tots som creadors.

• El treball col·lectiu es veu recolzat per uns sistemes de control descentralitzats aprofitant les opinions dels usuaris.

Ecosistema social i cultural

63

• Diaris. A la xarxa, conceptes com la periodicitat o el tancament d'edició perden el seu sentit, la publicitat no es pot vendre seguint les mateixes regles que en el paper, els lectors no volen únicament llegir notícies, sinó també comentar, reenviar o reutilitzar-les.

• Telecomunicacions: qualsevol client pot (utilitzant Skype, per exemple)

connectar amb un altre en qualsevol lloc del món i parlar durant el temps que vulgui sense pagar res més que l'import de la seva tarifa plana. Les dues variables que regien la tarifació de les empreses de telecomunicacions (lloc i temps) han perdut el seu sentit.

• Enciclopèdies. LaViquipèdia és un dels grans èxits de la societat col·laborativa, a dia d'avui, la millor, més completa i rigorosa enciclopèdia del món, fruit del treball de la intel·ligència distribuïda.

• Unidireccionalitat comunicativa. La comunicació verbal no pot, òbviament, superar temps ni distància, cosa que planteja limitacions de cara a la transmissió de la informació. La televisió, com la ràdio, també és un mitjà unidireccional: els ciutadans no tenen accés a l'emissió, es limiten a ser espectadors o audiència, un paper clarament passiu. La situació es va mantenir així, en la més estricta unidireccionalitat, fins l'arribada d'Internet. (Dans, 2010:80-83)

Martínez (2011: 207), per la seva banda, incideix en els canvis que es produeixen en el consum cultural i en el món laboral que es poden sintetitzar en relacions més flexibles, treballs efímers i aprenentatge durant tota la vida.

Naturalment, aquests canvis vertiginosos comporten també aspectes negatius derivats de la immediatesa i la velocitat: “Malauradament, les tecnologies pròpies dels mitjans de comunicació de masses ens han acostumat a grans titulars, a resums ràpids, a formulacions curtes, a opinions accelerades. Tot això dificulta enormement el matís i la subtilesa, i afavoreix la superficialitat” (Terricabras, 2000:196).

D’altra banda, tampoc podem obviar que estem davant d’una crisi financera, però també social i cultural. Les noves tecnologies, segons Tubella (2011), hi juguen un paper important i "les hem infravalorat com a elements transformadors de la societat". Malgrat tot, no tot el que està passant és degut a la tecnologia, però aquesta ha accelerat els canvis que estaven latents a la societat. La ciutadania té accés a la informació mundial, està més informada, és més intel·ligent i s’està cultivant l’emancipació de l’individu (Subías, 2011).

"(La tecnologia) no canvia el món. De debò que no. La tecnologia ho posa més fàcil, permet que estiguem més en contacte amb la gent a la qual no accediríem si no existís la tecnologia. Però és un prejudici veure sempre les coses sota un prisma radical i pensar que ho canviarà tot. Encara que les coses canviïn el món, no deixen de tenir la seva importància." (Jobs, 2005, citat a Beahm 2011:76).

CAPÍTOL 2: FONAMENTACIÓ TEÒRICA / 2.1 ESCENARI SOCIOEDUCATIU ACTUAL

64

Vivim en temps convulsos que propicien un nou ordre social i que estan provocant milions d’aturats que, al seu torn, posen en qüestió “l’estat del benestar” del món Occidental, que s’havia fonamentat sobre una bombolla immobiliària i una depredació dels recursos naturals.

Arribats aquest punt, ens interessa la visió antropològica del que està passant. Per Carbonell (2011), malgrat haver avançat moltíssim en molts aspectes (s’ha socialitzat l’alfabet, el 60% de la gent sap llegir i escriure, hi ha hagut molta avenços en investigació, etc.), el problema que patim és perquè encara no hem socialitzat la “revolució científica - tècnica”, estem en un coll d'ampolla evolutiu (caigudes demogràfiques, crisis econòmiques, canvi climàtic, etc.) del que només en podrem sortir si prenem una consciència compartida d'espècie que ens porti a una solidaritat d’homo sapiens. Segons aquest autor, per metabolitzar la revolució industrial van caldre dues guerres mundials. Amb la revolució científica - tècnica ens passarà una cosa semblant, és el que ell anomena un “peatge evolutiu” que ja hem començat a pagar. És una visió pessimista, però no catastrofista, “però, efectivament, les previsions pessimistes poden desembocar en realitats catastrofistes". Contrasta frontalment però no és incompatible amb la de Piscitelli (2011) amb la qual encetàvem la nostra tesi en el sentit d’estar vivint un moment meravellós en que l’accés a la informació i el coneixement que el caracteritza pot ser una part de la solució, si som capaços d’aprofitar-ne el seu enorme potencial. L’esdevenidor ho aclarirà.

Ecosistema social i cultural

65

2.1.1.2.La societat xarxa

"El átomo es el pasado. El símbolo de la ciencia para el siglo próximo (XXI) es la red dinámica (...). Mientras que el átomo representa la simplicidad limpia, la red canaliza el poder desordenado de la complejidad. (...). La única organización capaz de crecimiento sin prejuicios o un aprendizaje sin guía es la red. Todas las demás topologías limitan lo que pueda pasar. Un enjambre de redes es todo bordes y, por ello, abierta, sin que importe por dónde se entre. En efecto , la red es la organización menos estructurada de la que pueda decirse que tiene una estructura. (...) De hecho, una pluralidad de componentes verdaderamente divergentes sólo pueden guardar coherencia en una red. Ninguna otra disposición (cadena, pirámide, árbol, círculo, cubo) puede contener una diversidad auténtica funcionando como un todo." (Castells, 1996:88).

Les persones som éssers socials, ens relacionem i aprenem del nostre entorn. El veí de casa, la professora de dansa o el lampista que ve a fer una reparació a casa saben coses que jo no sé. Podem aprendre d'ells o ens poden ajudar en un moment determinat. L'esclat de la tecnologia digital ha propiciat que aquestes relacions i connexions es puguin realitzar pràcticament sense limitacions, ha obert el camp d'acció a tot al món. Hem passat de poder relacionar-nos amb els més propers a poder-ho fer amb gairebé qualsevol persona. És el que Castells (1996:506) anomena societat xarxa. El mateix autor parla de xarxa dinàmica, citant un concepte tret de Kevin Kelly (1995)5, per definir el tipus de relacions que s'estableix a la societat actual, segons la qual l’àtom representa el passat i els bits i la xarxa el present. Aquesta idea encaixa perfectament amb el que Isaac Mao (2011) anomena “sharisme”, que defensa un paradigma social centrat en la creativitat i la col·laboració. Es basa en la informàtica i la neurociència, segons la qual caminem cap a una ment col·lectiva

hiperconnectada seguint el model de funcionament del cervell humà que inspira les

xarxes de col·laboració:

"Una simple cèl·lula és un processador biològic elèctricament excitable i molt poderós, però com tothom sap, un grup de neurones formen xarxes àmpliament interconnectades i capaces de processar informació i aprendre. La xarxa neuronal comparteix activitat i informació i això la manté activa i viva. (...) Podrem utilitzar la xarxa per, entre tots, trobar solucions a tot.” (Mao, 2011).

Per Pisani i Piotet (2009:55-57), el que crea la xarxa i el que és fonamental d’ella són els enllaços, perquè són el que la fan possible. Els enllaços creen xarxes i relacions i provoquen el que sovint s’anomena "intel·ligència col·lectiva", encara que ells prefereixen parlar d'"Alquímia de les multituds” (Pisani i Piotet, 2009:154-156),

5

CAPÍTOL 2: FONAMENTACIÓ TEÒRICA / 2.1 ESCENARI SOCIOEDUCATIU ACTUAL

66

perquè no sempre la multitud produeix saviesa o intel·ligència. El terme multitud l’utilitzen per cridar l’atenció sobre el nombre, sense atribuir-li un caràcter positiu o negatiu, mentre que el plural expressa la multiplicitat de processos que es produeixen. L'”Alquímia de les multituds” es basa en cinc elements que descriuen el tipus d'accions i interaccions que es produeixen a la xarxa i que rarament trobem junts, però l'elenc de possibles associacions són increïblement variades:

• Acumular dades. Només cal un espai en el que puguem veure la contribució dels demès i aportar la nostra.

• Apostar per la diversitat: el sistema funcionarà millor quan més i diverses siguin les fonts.

• Compilar/sintetitzar: agrupats en un mateix espai, les dades es poden sotmetre a tractaments senzills que permeten obtenir del conjunt un valor superior a la suma de les parts.

• Posar en relació. Establir relacions entre dades, entre aparells o entre persones permet, en alguns casos, crear efectes de xarxa: l'augment del valor ja no es produeix de forma lineal (per exemple amb Twitter).

• Deliberar.

La Viquipèdia representa el paradigma d’ús col·laboratiu per a la creació de coneixement: “l'èxit i, encara més, el valor d'aquest lloc, demostra que el coneixement, l'accés a la informació i la capacitat de publicar ja no són el privilegi dels experts” (Pisani i Piotet, 2009:232).

L'espurna de la idea de compartir la informació de l'actual web 2.0 ja la trobem al moviment hippie del segle passat. S’ha trencat el monopoli dels experts per donar protagonisme compartit als “webactors”.

“A l’actualitat continua l'enfrontament entre els que consideren que la informació ha de compartir-se i circular lliurement, i els que pensen que poden apropiar-se d'ella; entre els que pensen que la veritat és monopoli del experts i els que estan convençuts que tots podem participar i beneficiar d'ella” (Pisani i Piotet, 2009:142).

La saviesa de masses o intel·ligència col·lectiva, segons la qual el web es veu reforçat pels efectes de la xarxa, té un efecte en positiu quan la relació és directament proporcional: quan més usuaris hi ha, més valor adquireix el producte o servei. Malgrat això, altres autors no estan d’acord i parlen d’estupidesa de masses i culte d'aficionats, com per exemple Jaron Lainer, un dels pioners de la realitat virtual citat per Pisani i Piotet (2009:147), que va batejar que el ressorgiment del col·lectivisme com a "maoisme digital". La intel·ligència col·lectiva però, tal i com ho fa notar Labra (2011:107), és un ens que està evolucionant des que existeix la humanitat, especialment, des que existeix l’escriptura. No és un fenomen nou, però la tecnologia digital l’ha potenciat enormement.

Ecosistema social i cultural

67

2.1.1.3.Una societat i diverses cultures: nadius i immigrants digitals

Segons Prensky (2001), hi ha dos tipus d'usuaris d'Internet i la tecnologia digital en general: els nadius digitals i els immigrants digitals (Digital Natives, Digital Immigrants). Els primers van néixer en un món en què la interacció virtual era una cosa habitual, mentre que els segons, nascuts abans de l'expansió d'Internet, s'han d'adaptar a les seves formes. Bilton (2011:100-101), seguint amb la idea de Prensky, retrata aquestes dues tipologies:

Els nadius digitals

• creen i comparteixen descaradament continguts

• no es conformen simplement amb tenir la informació i tampoc se senten cohibits a l'hora de crear-la ells mateixos

• no distingeixen entre les històries de masses dels mitjans dominants com els diaris i la televisió i les creades pels seus propis companys

• es diferencien dels immigrants en la manera de fer front a la increïble quantitat de continguts disponibles en línia

Mentre que els immigrants

• van aconseguir la majoria d'edat llegint informació empaquetada de manera tradicional

• tenien clar que tota notícia a punt per imprimir seria acuradament seleccionada d'acord amb una jerarquia i col·locada en un lloc concret de la pàgina

• consumeixen altres productes com els programes televisius de mitja hora, les pel·lícules de dues hores i els llibres de 250 pàgines

• consumidors i creadors mantenien papers ben diferenciats

• tenen un sentiment de sobrecàrrega que pot ser aclaparador, pel fet que hi ha massa coses i no tenim temps suficient per consumir-les

CAPÍTOL 2: FONAMENTACIÓ TEÒRICA / 2.1 ESCENARI SOCIOEDUCATIU ACTUAL

68

IMMIGRANTS DIGITALS NADIUS DIGITALS

Prioritat de l'escriptura. Multimodalitat.

Processament en sèrie. Processament en paral·lel. Linealitat. Itinerari únic. Hipertextualitat. Accés lliure.

Treball individual. Connexió a xarxa / grup.

Competició. Cooperació.

Esforç dilatat i atenció. Impaciència i falta d'atenció. Textos extensos i continus. Paquests breus d'informació. Estudi, esforç, treball Jocs, diversió.

Taula 4. Immigrants i nadius digitals. Cassany (2008)

El mateix Cassany, malgrat utilitzar els termes d'immigrants i nadius digitals que va encunyar Prensky, veu algunes limitacions a l'ús d'aquests termes àmpliament acceptats, com per exemple en el fet que aquesta divisió és pura especulació, sense base empírica, no existeix una data temporal que separi les dues generacions, allò digital no és oposat a l’analògic. D'altra banda, Dans (2010:126-127) afirma que els “immigrants digitals” podem intentar “parlar en digital”, però d'una manera o altra, no som nadius, i se'ns sol “notar l'accent”. Molts autors destaquen que, en realitat, la denominació sobrevalora als més joves i els dota d'una aura “d’entesos” bastant irreal; però no hi ha dubte que tenir determinats esquemes mentals forjats en la presència d'un nivell tecnològic determinat ajuda a sentir-se menys estrany davant determinats canvis i fenòmens. Diferents investigacions estan posant de manifest que els nadius són menys competents tecnològicament parlant del que ens podem imaginar i fan més una utilització mecànica i intuïtiva de les tecnologies que conscient i dirigida (OCLC 2006; Brey, 2009; Cabero, Llorente i Marín, 2011:77-79).

Reig (2010) va una mica més enllà i parla d'una altra categoria com són els "nàufrags digitals", referint-se al tipus de nadius digitals que, pel sol fet d'haver nascut i viscut envoltats de tecnologia, no podem considerar-los competents en el seu ús, degut a actituds com la d'ignorar la necessitat de citar les fonts quan copien un article, concedir excessiva credibilitat als resultats de Google (prioritzant els primers que surten), o considerar que els llocs, el domini dels quals tingui extensions, com gov., edu., o org., són més fiables que la resta, etc.

En definitiva, segons l'opinió de Martínez (2011:207-208), podem parlar d'una societat on hi conviuen, no pas sense dificultat, cultures diferents:

"A banda d'aquesta cultura tecnològica persisteix la cultura lectora, basada en la narració oral i escrita, que es reclama hereva del món clàssic, de l'ensenyament entorn del mestre o catedràtic i de les seves classes magistrals. (...). Tenim dues cultures que conviuen en una mateixa societat i que moltes vegades no ho fan de forma pacífica. Qui ens hem educat en la cultura llibresca hem d'assumir que estem en minoria, i tenir present que les minories no ho passen bé en les democràcies. (...) la convivència no durarà molt i aviat tindrem dues cultures en la mateixa societat, sinó possiblement una cultura i una sola societat tecnològica” (Martínez, 2011).