Motivació

Quin ha estat el millor invent dels darrers dos mil anys?...

Davant d'aquesta pregunta, a Mentes flexibles (2004:159) i en una conferència de presentació de Five Minds for the Future, Howard Gardner (2008) va contestar: "la música clàssica". Més endavant va complementar la resposta afegint-hi les ciències, la història, l'economia, etc. Els antics filòsofs grecs ja posaven de manifest la incidència de la música en l'educació pel seu efecte en els sentiments i emocions, i proposàvem una “educació pública on els dos elements principals fossin la gimnàstica i la música, la primera per a la disciplina del cos, i la segona per a la ment” (Plató, 2006). Possiblement la música sigui una de les facetes que ha conreat l'espècie humana que aglutini en ella mateixa la part més física i també la més espiritual del nostre ser, és la més abstracta i immaterial de les arts, i, per aquests motius, a través d'ella podem explicar la nostra pròpia existència. Actualment la música (i el soroll) és omnipresent, s'ha convertit en fenomen de masses i estendard de les diferents generacions, ens identifica com a éssers humans: parla de la nostra edat, del nostre estat emocional, dels nostres gustos, les nostres tradicions i identitat, ens relaciona amb la resta de la societat. En certa manera, digues-me quina música t'agrada i et diré com ets.

Per altra banda, vivim en una època convulsa a tots nivells: polític, econòmic, social, educatiu, etc. on el món virtual ja forma part i afecta el món real (Pisani i Piotet, 2009). Internet i la tecnologia digital han envaït la vida quotidiana i la transformen de manera semblant a com va afectar la invenció de la impremta al segle XV, amb el canvi radical que va comportar de transmissió i democratització del coneixement. Estem davant d'una revolució de dimensions incalculables, un canvi de paradigma que tot just s'està iniciant, que té com a epicentre Internet i que genera el que s'anomena "la societat de la informació" (Castells, 1996). Els models, els valors, la comunicació, els infants i joves d'avui, etc. han canviat radicalment respecte a les generacions anteriors i aquests canvis són vertiginosos i efímers, no només per l'efecte de la tecnologia. És l'anomenada “modernitat líquida”, en paraules de Bauman (2007). Tot plegat incideix, lògicament, en la manera com s’ensenya i s’aprèn a tots els àmbits, tant a casa com a l’escola o a la universitat. Davant d'aquest fet, el món educatiu ha de reaccionar i anar molt més enllà de la tradicional transmissió d'informació i ha de trobar el seu nou paper. Els futurs mestres hauran d'assolir unes competències diferents a les dels mestres actuals i utilitzar unes eines, uns llenguatges i uns espais propis de la seva generació (ITworldEdu, 2009). Els caldrà d'assumir reptes que encara no existeixen i les universitats hauran de preparar per afrontar-los. De ben poca cosa serveixen les receptes per a solucionar els problemes d'avui, cal preparar per a formar mestres

Motivació i justificació

31

creatius i innovadors, adaptats i integrats en la societat i al moment històric del qual formen part, que coneguin el context més immediat, però també interconnectats amb la resta del món.

A més, entrada la segona dècada del segle XXI, estem immersos en el desenvolupament real del procés de convergència europea, en consonància amb un món globalitzat, que ens porta (teòricament) cap a l’equiparació a nivell econòmic, social, cultural i polític al vell continent. Afecta plenament el món universitari i ha donant peu a uns nous plans d’estudi harmonitzats, demana nous models d’ensenyament - aprenentatge basats en l’assoliment de competències per part de l’alumnat i atorga un nou paper a la figura del mestre. Tant el món de la pedagogia com el de la tecnologia exigeixen noves metodologies d'aprenentatge. O potser no és tant nou i serà que encara no s'han aplicat i adaptat correctament les idees de renovació pedagògica de l'Escola Nova de principis del segle XX?

Cantar, tocar, escoltar, ballar són activitats vivencials i primordials en l’educació musical on la tecnologia digital hi té un paper d’una importància que caldrà analitzar. Cal tenir en compte que els aparells i programes tecnològics no poden substituir la interacció humana directa: el factor emocional i el contacte i relació física, en l’educació i en la música, continuen i continuaran sent imprescindibles. No és el mateix escoltar un concert en directe i en viu que escoltar-lo en un reproductor d'Mp3. No és el mateix menjar un plat calent acabat de preparar per un bon cuiner que reescalfar menjar congelat...

La música, també és al cor de la revolució tecnològica digital donat que n'ha estat i és un dels grans revulsius. El fet de poder digitalitzar-la ha permès editar, comprimir, difondre i compartir, posar-la a l'abast de tothom, multiplicant-ne exponencialment les possibilitats. Si, a més, aquesta unió es fa en simbiosi amb l'educació, el resultat és d'un gran potencial. Per això música i tecnologia formen una aliança molt poderosa, obren un univers de possibilitats pedagògiques i constitueixen el nucli i la raó de ser d'aquesta investigació.

La tecnologia digital, entre altres, ha canviat dos paràmetres tradicionals de la transmissió del coneixement: l'espai i el temps. Mai, en tota la història de la humanitat, havia estat tan senzill i barat accedir a la música que vols, en el lloc que vols i en el moment que vols. No és d'estranyar, doncs, que calguin estudis com el present i d'altres que permetin endinsar-nos en aquests terrenys emergents, encara poc explorats, malgrat haver-hi molta informació al respecte, o, precisament, per culpa d'aquest excés d'informació que ens impedeix tenir una visió clara de les necessitats competencials reals i efectives dels nous mestres de música.

A la llum d'aquest context, amb els elements citats d'educació musical, tecnologia digital, nou marc educatiu europeu dins un món globalitat com a protagonistes, el

CAPÍTOL 1: INTRODUCCIÓ

32

present treball pretén esbrinar quines competències digitals musicals cal assolir i a quin nivell de domini per part dels futurs mestres de primària del nostre país, centrant-nos d'una manera especial en els futurs mestres de música, així com conèixer el seu tractament a les universitats catalanes, per tal de poder oferir un diagnòstic de la situació. Volem aproximar-nos a la realitat pel que fa a conèixer com estan equipades les nostres universitats, així com els seus plans d’estudi i tot el que pugui afectar de manera significativa a l’assoliment d'aquestes competències.

Estem convençuts que aquesta investigació, junt amb altres futures recerques, contribuirà a prendre una major consciència del present i encarar amb més fonament el futur de l’educació digital musical a les nostres escoles i universitats.

Motivació i justificació

33