L’anàlisi de xarxes en el manteniment i canvi de cod

La investigació en xarxes socials, com acabem de veure, s’ha emprat per entendre processos de canvi lingüístics interns. No ha estat aquesta la seva única aplicació. Susan Gal (1979) estudia el fenomen del contacte lingüístic a Oberwart, localitat situada al sud-est d’Àustria, molt a prop de la frontera amb Hongria i Croàcia. Durant segles aquest poble havia romàs com un illot hongarès en un entorn germanòfon, especialment la comunitat camperola, tradicionalment lligada a l’ús de l’hongarès. Això no obstant, en pocs anys es va consolidar la substitució lingüística de l’hongarès per l’alemany. Quins factors van liderar el procés cap al monolingüisme després de segles de convivència de les dues llengües? Per respondre la pregunta, Gal se serveix d’escales implicacionals, amb les quals es visualitzen les tries lingüístiques de cada parlant amb tots els seus interlocutors. Gràcies a aquesta metodologia conclou que un primer factor que afavoreix el canvi de codi és l’edat, ja que com més jove és la persona, més empra l’alemany. Tanmateix, aquesta variable per si sola no pot explicar per què parlants que teòricament havien d’emprar exclusivament l’hongarès, resolien part de les seves interaccions també en alemany. Va ser necessari recórrer a la

reconstrucció de les xarxes socials per trobar el desllorigador de tot plegat. Després de la Segona Guerra Mundial es van establir nous models socials i lingüístics. Les xarxes socials del període de preguerra afavorien l’ús de l’hongarès en l’àmbit rural; les feines de camp exigien passar moltes hores amb altres membres de la família, i això provocava que les mullers germanòfones dels camperols es bilingüitzessin amb certa facilitat i adoptessin l’hongarès com a llengua habitual, a causa de la negativa dels familiars del marit a parlar en alemany. Després de la guerra, però, l’alemany va adquirir un estatus superior a l’hongarès: es va convertir en la llengua associada a l’èxit laboral i en conseqüència a posicions socials més altes. A diferència de l’alemany, l’hongarès es va associar a la vella manera de viure, a la pagesia, un món sense oportunitats reservat a aquelles persones que desconeixien l’alemany. Aquest cas, doncs, representa un bon exemple de com els canvis macrosocioeconòmics repercuteixen directament sobre la configuració de les xarxes i, en darrera instància, sobre l’ús de les llengües (cf. Martin-Jones 1989).

En els darrers anys han aparegut diversos estudis de xarxes socials des d’una base etnogràfica. És el cas de les recerques de Li Wei (1994) i Zentella (1997), que descriuen el procés de canvi de llengua i les alternances de codi de dues comunitats immigrades. Ambdós estudis, a més, expliquen les estructures de tria de llengua amb les quals es consagra el procés de substitució lingüística en tres generacions.

Sens dubte, la investigació de Li Wei representa un dels intents més reeixits d’unir els aspectes macroestructurals de les tries lingüístiques amb els microinteraccionals. La seva recerca té com a principal focus d’investigació els factors que condueixen al canvi de codi entre els membres de deu famílies xineses emigrades a Newcastle upon Tyne, població situada al nord- est d’Anglaterra. Dins d’aquestes famílies es poden distingir tres grups: (i) una primera onada immigratòria, econòmicament activa, corresponent sobretot a membres adults en edat laboral (exceptuant les dones

encarregades de criar els fills); (ii) membres de la tercera generació i algunes dones dels marits de la primera immigració, que arriben en segona onada; i (iii) infants i adolescents, ja nascuts a Gran Bretanya.

L’autor constata que les xarxes socials formades pels immigrants permeten mantenir el cantonès com a llengua de relació intragrupal, però amb el pas del temps els membres més joves adopten nous paràmetres de tria de llengua. Efectivament, l’estudi de les tries lingüístiques revela una ràpida substitució intergeneracional del monolingüisme en cantonès cap al bilingüisme amb l’anglès com a llengua dominant. La correlació amb diverses variables extralingüístiques posa de manifest que l’edat juga un paper preponderant per entendre els mecanismes que condueixen a la substitució lingüística. Això no obstant, només l’edat no explica per què parlants d’un mateix grup generacional no convergeixen amb les pautes lingüístiques de la resta de membres del grup.

La Taula 4 reprodueix les tries de llengua dels informants xinesos, homes i dones, de la tercera generació amb interlocutors diferents. Tal com es pot comprovar, dos parlants trenquen la dinàmica generalitzada –d’ús exclusiu del cantonès– i usen el cantonès i l’anglès amb un seguit de persones. Per entendre aquestes tries lingüístiques divergents, Li Wei recorre a l’observació de les xarxes socials. Seguint Milardo, distingeix entre la xarxa d’intercanvi i la interactiva, i té també en compte la xarxa passiva, la qual sembla especialment important per als membres de comunitats immigrades. El procediment per a una anàlisi comparativa va consistir que cada informant esmentés una llista de vint persones amb qui tingués contactes diaris. Per a la xarxa passiva el nombre màxim de contactes es limitava a deu lligams. Posteriorment, aquests contactes van ser classificats segons dos índexs, l’ètnic (que permet calcular el nombre de lligams xinesos i no xinesos de cada parlant) i el grupal (que reflecteix el nombre de gent que pertany a la mateixa generació que el parlant).

Taula 4 Tries lingüístiques en anglès i cantonès d’immigrants xinesos de 3a