La llengua dels torns dubtosos

L’assignació dels torns dubtosos al català o al castellà és un procediment especialment delicat, perquè en funció del criteri adoptat la interpretació dels resultats pot variar substancialment.

La primera recodificació dels torns dubtosos –columna codi2– es va realitzar

atenent només a un factor que anomenarem situacional. Aquest factor

permetia reassignar els torns dubtosos en funció del torns de parla adjacents.

En els torns precedents als tres que reproduïm, JAE i MIE es discuteixen per

coses que un té i l’altre no. Finalment JAE li etziba que a ell li han comprat

una pilota de l’Spiderman i MIE li replica que a ella també, amb un –

inicialment– dubtós «sí». En l’últim torn JAE torna a la càrrega dient que té

una pilota del diari El Mundo. Com es pot observar, en el codi2 el torn

dubtós queda recodificat com a català perquè tant el torn precedent com el

posterior pertanyen inequívocament a aquesta llengua, i des d’aquest punt

de vista res fa pensar que l’enunciat de MIE s’hagi d’adscriure al castellà.

emissor destinatari codi1 codi2 text

JAE MIE C C I me l’ha comprat una pilota de Spiderman

i a tu no.

MIE JAE D C Sí.

Aquesta primera recodificació, però, es va descartar perquè presentava com a inconvenient destacat el fet de no atendre la competència (socio)lingüística del parlant. Dit d’una altra manera, es passava per alt que malgrat que a l’edat de tres anys molts infants inicien l’adquisició d’una segona llengua i de les normes pragmàtiques que en regeixen l’ús, de fet molts ja en tenen nocions. A aquesta edat, doncs, ja hi ha infants que són capaços de triar conscientment la llengua d’interacció segons qui sigui l’interlocutor, tal com han demostrat diferents estudis —vegeu Lanza (1992) o Deuchar i Quay (2000)–. Per això calia restringir al màxim el criteri subjectiu de l’investigador i acostar-se de la manera més exacta possible a la realitat. Finalment es va optar per complementar el factor situacional amb un de

personal, i això és el que recull la columna codi3. El factor personal

reassigna al català o al castellà els torns dubtosos si el parlant emet més

d’un 75% dels torns de parla38 amb una persona concreta sempre en una

mateixa llengua en el mateix enregistrament. Per tant, en cas d’incomplir-se qualsevol dels dos factors que acabem de descriure, el situacional i el personal, el torn dubtós roman com a tal.

El factor personal no presenta dubtes quant a la seva aplicació. Com a opció dicotòmica, només cal observar si els torns que un infant adreça en una llengua a un company supera el 75%. Pel que fa al factor situacional, la seva casuística és més variada i exigeix parar atenció a diverses estructures, tal com farem tot seguit. Abans de començar recordem que els següents casos ja compleixen el factor personal, i que si no es satisfan els dos factors, el torn roman dubtós.

38 _{La xifra de 75% és una mesura arbitrària. Però s’ha adoptat per analogia amb els criteris emprats}

Cas 1

El primer cas acostuma a presentar-se en el primer torn de l’enregistrament, després d’una interrupció de la gravació o d’un període de

silenci de més de 10 segons.39 Si observem l’exemple amb què il·lustrem

aquest cas, veiem com OJE s’adreça a DAX amb un enunciat que no permet

distingir quina és la llengua emprada, els torns posteriors no desfan l’ambigüitat –hi ha canvi d’interlocutors– i no n’hi ha cap de precedent. Per

aquest motiu el torn queda recodificat com a dubtós (i insistim, malgrat que

OJE es dirigeix en català a DAX més d’un 75% de torns en aquest

enregistrament).

En canvi, en el cas 2 el torn dubtós és precedit d’un altre en què l’adscripció lingüística és indubtable, i per això queda recodificat com a català.

Cas 2

Aquest mateix criteri s’aplica a tots els torns subsegüents al del primer dubtós:

39 _{Es va prendre la mesura que, si entre torn i torn, hi havia més de 10 segons de silenci, els torns}

precedents no tenien influència sobre l’actual.

emissor destinatari codi1 codi3 text

OJE DAX D D No, no va.

MIE OJE C C Espera, té. Agafa una cadira i si...

OJE MIE C C És que aquí no hi ha cadires.

emissor destinatari codi1 codi3 text

OJE DAX C C Vols aquest?

Cas 2.1

Per tant, si el torn precedent al dubtós no és ni català ni castellà, com

s’exemplifica a 2.2, el torn es manté com a dubtós. Val a dir que les estructures del cas 2, amb independència de les llengües implicades, són les que apareixen més reiteradament en el corpus.

Cas 2.2

La seqüència de torns durant una interacció pot quedar interrompuda per diverses causes com ara sorolls, riures, intervenció d’una altra persona, etc. El cas 3 representa aquesta darrera circumstància:

Cas 3

emissor destinatari codi1 codi3 text

MAS BLA C C Eh xxx, aquí a la cadira.

BLA MAS D C Papa...

MAS BLA D C Què?

BLA MAS C C Vine. Vine. Mira. Mira.

emissor destinatari codi1 codi3 text

MAS COD I I xXXx.

COD MAS D D No...

emissor destinatari codi1 codi3 text

MAS JAE C C Sopa és suc.

MAS CRP C C Volem moltes coses.

JAE CRP D D Oh. Mira!

MAS s’adreça en sengles torns en català a dos destinataris diferents, JAE i

CRP. Acte seguit JAE pren el torn per dirigir-se a CRP, i el fragment acaba

amb MAS parlant de nou amb JAE. En aquest darrer torn, l’enunciat de MAS

és dubtós i el torn precedent no aporta cap tipus de pista perquè intervenen actors diferents. En aquests casos s’ha optat per buscar estructures anàlogues, és a dir amb la mateixa constel·lació de parlants, dins de la franja de deu torns anteriors o en un d’immediatament posterior. Si se n’han trobat, com és el cas, el torn queda recodificat segons la llengua que li correspongui.

Abans de passar al següent cas, cal matisar un aspecte important. El lector ja s’haurà adonat que el torn «Què? Què és?» del cas 3 que en la primera

codificació hem categoritzat com a dubtós, stricto sensu no ho hauria de ser

perquè té trets fonètics que el distingeixen de l’altre codi. La qualitat de so, però, no era prou satisfactòria per determinar amb exactitud molts d’aquests trets (recordem, un micròfon situat a uns metres dels infants, i sovint amb sorolls de fons de joguines, de cadires, etc., com a acompanyants de les veus). Per això s’ha confiat en els factors personal i situacional per acabar-los assignant un codi. En els casos en què les condicions auditives

han estat prou bones per discriminar el so (per exemple /əspeɾə/ vs. /espeɾa/),

se’ls ha assignat la llengua corresponent des del començament.

Cas 4

El cas 4 conté un fragment que hem classificat com a llenguatge egocèntric

(LE) –vegeu-ne les característiques infra § 3.3–. A causa de les

característiques específiques d’aquest tipus de llenguatge, els enunciats dubtosos sempre s’han mantingut com a tals, amb independència de la llengua dels torns adjacents.

emissor destinatari1 destinatari2 codi1 codi3 LE text

Cas 5

El cas 5 recull un fragment en què es produeix la intervenció d’un tercer

infant (l’oient, en terminologia de Bell) per prendre part d’una conversa de

la qual, en principi, no en formava part. Els tres nens juguen al voltant d’un

cubell on hi ha joguines. En un moment donat MIE pregunta a DAX si vol una

caseta. La resposta d’aquest és ambigua però els factors personal i

situacional permeten classificar-la com a català. Per la seva banda, OJE no

apareix en els torns precedents ni com a emissor ni com a destinatari, però el fet d’intervenir coherentment en el context de la interacció provoca que el

seu torn pugui ser recodificat com a català. Cal no confondre aquest exemple

amb el cas 3, on també es produeix la inserció d’un enunciat però descontextualitzat dels torns adjacents.