L LENGUATGE ADMINISTRATIU

En general, en els darrers vint anys el llenguatge administratiu està experimentant un important procés de renovació i d'adaptació a la realitat sociopolítica actual. L'extinció de les dictadures i el desenvolupament dels valors democràtics en la societat han afavorit que el llenguatge administratiu es vagi convertint ―lentament però progressiva― en un instrument eficaç i transparent per regular l'activitat de les administracions públiques.

En aquest context cal situar l'expansió mundial del Plain English Movement44, un moviment de renovació de la documentació pública (llenguatge administratiu, jurídic, legislatiu, etc.) que pretén transformar el vell estil administratiu, barroc i complex, en una prosa comprensible. Aquest moviment es va desenvolupar als anys setanta als EUA arran de les reivindicacions de les associacions de defensa del consumidor, que criticaven el llenguatge obscur de les administracions, el qual impedia que els consumidors poguessin defensar els seus interessos. Actualment el moviment té molta influència en el món anglosaxó (EUA, Gran Bretanya, Canadà, Austràlia) i en diversos països occidentals (Suècia, França, Espanya).

Entre les activitats del Plain Language Movement destaquen la reformulació de textos, la investigació en comunicació administrativa, la publicació de revistes i manuals especialitzats, la formació en redacció planera, i, fins i tot, l'elaboració de normativa legal sobre comunicació (vegeu I-2.2., nota núm. 5; el resum de II-2.6.). Arreu del món s'han publicat nombrosos manuals de llenguatge planer (per exemple Bailey, 1990) i els governs de diversos països s'han interessat per aquest moviment: el Document Design Center dels EUA edita la revista Simply Stated; el govern australià ha editat un dels manuals més complets (Eagleson, 1990), i el govern del Canadà ha promogut diversos estudis (CLIC, 1986)45. (Vegeu també Cassany, 1993b.)

Pel que fa a la llengua catalana, la tradició de llenguatge administratiu es remunta al segle XII. Va tenir una època de maduresa als segles XIV i XV, amb la prosa humanista de la Cancelleria Reial, firmada per autors com Bernat Metge o Bartomeu Sirvent, i ha arribat als nostres dies salvant tota mena de vicissituds polítiques. D'ençà de la represa democràtica, diversos organismes com l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC) o la Direcció General de Política Lingüística estan duent a terme un tasca ferma de manteniment i actualització d'aquesta tradició.

Entre d'altres iniciatives, cal destacar l'edició de la revista Llengua i administració, la publicació de formularis i manuals adreçats específicament als ajuntaments o a altres àmbits de

44

El Canadian Law Information Council (CLIC, 1986) proposa de substituir la denominació Plain English

Movement per la de Plain Language Movement que permet englobar altres llengües a més de l'anglès.

45 _{A Espanya, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya va organitzar una Jornada d'informació sobre el Plain}

English Movement (Barcelona, 12-6-91) amb la participació de representants canadencs, suïssos i britànics. El manual d'estil del MAP (1991) menciona aquest moviment en la introducció.

l'administració i l'elaboració de manuals generals de referència com els de Duarte, Alsina i Sibina (1991) i de Rebés, Sallas i Duarte (1989). El primer d'aquests caracteritza el llenguatge administratiu amb la llista següent de punts:

a) Formes lingüístiques específiques (de vocabulari, de tractament, de fraseologia, etc.)

b) Tendència, com a llenguatge tècnic, a la precisió, a la matisació i a la jerarquia de termes i de conceptes.

c) Per raó de la relació oficial en què s'utilitza, formalitat, impersonalitat i fredor (objectivitat, civilitat o correcció).

d) Unificació de criteris i tendència a la repetició de fórmules i termes, que de vegades provoquen fixacions rutinàries.

e) Per raó del seu caràcter formal, ordenació rigorosa del contingut intern i esquematització, d'una banda, i simplicitat i claredat, de l'altra.

[Duarte, Alsina i Sibina, 1991]

Els mateixos autors suggereixen una llista de propòsits per a aquest subtipus de llenguatge:

• Claredat i senzillesa: preferint les formes actives a les passives, evitar les fórmules recargolades i buscar l'apropament al llenguatge col·loquial.

• Respectuositat i correcció: buscar un llenguatge democratitzador que eviti les expressions humiliants o afalagadores, les situacions d'inferioritat de l'administrat o els formulismes gratuïts.

• Igualtat per als dos sexes: evitar els rastres de discriminació lingüística per motius de sexe (i així, entre d'altres motius, es recomana el tractament de vós).

Els diversos tipus de text que pertanyen a aquest llenguatge s'agrupen dins del concepte genèric d'expedient administratiu, que designa la cadena de documents que fan referència a un mateix afer46. Però la classificació que en fan Rebés, Sallas i Duarte (1989) té en compte els interlocutors dels textos:

TIPUS DE TEXT DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU

1. Documents de l’administrat a l'Administració

1.1. Els que inicien el procediment administratiu (l'expedient): instància, petició, denúncia. 1.2. Els que es formulen durant el procediment: sol·licitud (ex: de declaració d'incompetència,

de recusació, de ser tingut com a part interessada en l'expedient, de pròrroga d'un termini, etc.), nomenament, queixa, proposta, plec de descàrrecs, denúncia, declaració.

1.3. Els que acaben el procediment: desistiment, renúncia de drets.

1.4. Els que impugnen actes administratius: interposició de recursos (3x: d'alçada, de reposició,

46 _{El Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals, article 278, defineix}

l'expedient d'aquesta manera: “1. Constitueix expedient el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d'antecedent i fonament a la resolució administrativa, i també les diligències adreçades a executar-la. 2. Els expedients es formaran mitjançant l'agregació de tots aquells documents, proves, dictàmens, decrets, acords, notificacions i altres diligències que hagin d'integrar-los, i els fulls útils seran rubricats i foliats pels funcionaris encarregats de la seva tramitació”.

de revisió, de súplica, etc.), reclamació, sol·licitud (ex: de nul·litat, de suspensió, etc.) 2. Documents de l'Administració a l'administrat: rebut, comunicació (ex: de falta de requisits,

de pràctica de prova, d'incoació d'expedient, de citació de compareixença, d'audiència, notificació de resolució, etc.), certificat, edicte, carta.

3. Documents interns de l'Administració: ofici, resolució, provisió, diligència, trasllat de documents.

4. Documents dels òrgans col·legiats: constitució, convocatòria, informe, resolució, acta.