• No se han encontrado resultados

La interacció a l’aula de 4t d'ESO Narració de l'experiència

Treball de creació en grup

5.2.3.1. La interacció a l’aula de 4t d'ESO Narració de l'experiència

El relat següent està protagonitzat pel mateix grup de persones del curs anterior, amb algunes variants perquè shan produït abandons al llarg del curs. Queden repartits de la següent manera:

4t A (formació en castellà): 16 alumnes, 8 dones i 8 barons. 4t B (formació en castellà): 14 alumnes, 6 dones i 8 barons.

Dos dels barons són repetidors de lany passat, i per tant shan incorporat a la forma de treball del grup.

4t V (formació majoritària en català): 23 alumnes, 10 dones i 13 barons, un dells repetidor.

Tot i que pense que la millor manera de treballar és la interacció de grup, aquest curs he dessistit de formar els grups segons lany anterior i organitzar laula matèria de forma més convencional. Recordem que laula és la mateixa i són els alumnes qui es desplacen, com ho fan al laboratori o al gimnàs. Diverses raons mhan fet decidir la distribució dalumnes:

• Hi ha una desigualtat numèrica dalumnes pel que fa a lagrupació de taules i cadires, ja que no té la mateixa configuració en totes les classes, ni tan sols de forma aproximada. Lany anterior, el grup que entrava agrupava les taules i les cadires i qui acabava retornava el mobiliari a lordre inicial.

• La distribució del mobiliari ocupa molt de temps entre alumnes, que han de venir duna altra zona de linstitut. No és possible mantenir de forma estable la configuració de laula perquè no faig classe en hores seguides i aquesta és ocupada per un altre professorat que no comparteix la forma de treball en grup.

• He aconseguit que la distribució es mantinga estable amb línies de tres taules de fons, de manera que es forma un corredor al mig i un altre entre lalineació de taules i el mur, a fi de no afavorir que shi repengen ni lembruten. Aquesta decisió ha costat molt dacordar amb la resta de companys, pel que no és prudent fer daquest tema una matèria de conflicte. A més, lagrupació de tres alumnes és suficient per realitzar en termes generals un treball en grup, com es pot comprovar en els enregistraments en vídeo.

13 febrer 2007

Dimarts, 14.48-15.38. 4t V No falta cap alumne.

Dispose la càmera al final de la classe de manera que lalumnat no nestiga pendent, tot i que es poden veure alguns moviments de mans amb clara consciència que

estan sent observats i enregistrats. També es veu la meua posició respecte la classe i lús dels aparells que necessite per la sessió. He buscat un angle que abaste la major àrea, però no és un gran angular i la càmera digital no enregistra bé en posició de contrallum. A més, estic condicionada per la situació dels endolls i el meu deambular per laula amb el perill que comporta. Com no tinc ajuda externa, pose en marxa la càmera a linici i no es para fins el final de la sessió. Per això he dassegurar langle màxim de visió i evitar els contrastos en la il·luminació.

Havia demanat el dia anterior que per aquesta classe (sessió 1) els alumnes recitaren poemes i els enregistre73. Dels quatre que reciten, un ho fa en castellà, la

famosa «Canción del pirata»; una altra de les que es trasmeten entre adolescents i que guarda en lagenda plena de records; les altres dues les coneixen per lantologia74 llegida curs passat: «Vinyes verdes», de Sagarra i «El camell», de Soler i

Godes, aquesta darrera celebrada entre aplaudiments. A la pregunta de si saben què és poesia, recorden la de Bécquer, i entre tots acabem per definir què és poesia i quins elements ens la fa reconéixer.

Escoltem la cançó i la recitació al temps que marquen les pauses al full que sha repartit amb els textos per tal de localitzar els versos. Mentre escoltem els inicis amb música de la recitació, em dóna temps a preparar el canó de projecció. Escolten en silenci i pregunte com han reconstruït el text. Explique amb ajuda de la projecció els elements que fan reconéixer una poesia i que shi poden trobar al text que acabem descoltar: els vers (la rima, número de síl·labes, accents, repeticions i paral·lelismes), els adjectius ornamentals i les figures (metàfora, prosopopeia, ruptura del sistema de lexperiència, afalac sensorial, evocació, etc.).

Escoltem la cançó de Sisa i corregim la versificació seguint el text original i, en general, ho fan encertadament. Han sabut reconéixer les pauses i la rima. En el cas de Salvat-Papasseit ha estat més difícil a causa dels versos trencats, ja que sonorament no es marca, sinó que segueix lesquema mètric. Recorde que cal llegir poemes en veu alta per trobar les pauses de manera natural. Sescolten sospirs en reacció al contingut daquest poema. Repetim, a mode de conclusió, les característiques formals explicades al principi de la sessió i trobades ara als textos concrets. Hi ha lèxic desconegut per raons dialectals –boletaire, arrauxat, riba– i en pregunten el significat. Quan explique que riba significa vora, per associació canten «A la voreta del mar». Localitzen les figures retòriques. Incisos sobre la conducta dalumnes.

Explique lactitud lírica en combinació amb la veu lírica i les reconeixen fàcilment en la recitació pròpia, en interacció amb lexplicació que faig. No acabe la sessió prevista perquè sona la música que indica el final de la classe sense temps de subratllar els pronoms a fi didentificar lactitud lírica en els textos del llibre que havia previst: Act. 10: Identificar trets del el jo líric (1a sing-pl) íntim. Act. 11: Identificar trets

73 Es troba a Annexos 4.2. (Sessió 1. Poemes i cançons)

del tu poètic (2a sing-pl) apòstrofe i Act. 12: Identificar trets de lobjecte evocat —3a persona— narratiu. També tenia buscats exemples del poemari L'illa amb llunes pàg. 25, 27, 40, 41, que encara no porten tots.

Tenia pensat que buscaren exemples dactitud lírica a L'illa amb llunes per l'endemà però he canviat sobre la marxa i, mentre ixen, repartisc el full de la mesura sil·làbica («Els amants») per fer-lo a casa si recorden com ho feien el curs passat. A més, oblide explicar en què consisteix la comunicació poètica, així com distribuir lesquema. Són massa alumnes i em costa centrar-me perquè es produeixen moltes interrupcions –passar llista, justificació de faltes, entrega de treballs i quaderns fora de termini, consultes ràpides, demanar que no masteguen xiclet, abaixar les persianes perquè entra el sol, etc.—.

Dimarts, 15.40-16.30. 4t B Falta 1 alumne

No he enregistrat la sessió 1 perquè no tenia la càmera de vídeo. El grup ha fet tard en entrar a laula, però, contra el que esperava, diversos alumnes han preparat recitacions de caire ben divers i shan mostrat interessats en aquesta activitat de manera que tots volen mostrar les seues habiitats i ocupen tot el temps en la recitació. He enregistrat en àudio les poesies i lletres de cançons que han preparat.

Conclusions

• Lescassa experiència poètica de lalumnat té lloc majoritàriament a làmbit escolar, tant en castellà com en català. Cal, doncs, assegurar la lectura i memorització de poesies, poc practicada en les últimes dècades si es vol crear un lector en el gènere poètic, perquè ben probablement fora del centre ja no es torne a produir cap mena de contacte.

• La música és un mitjà daproximació a la poesia perquè estableix la relació en doble sentit: poema al qual se li dóna música o és lletra de cançó.

• La poesia estimula lampliació de lèxic, ja que lalumne es veu obligat a conéixer el significat de noves paraules perquè no el pot extraure a partir del context.

15 febrer 2007 Dijous, 14.48-15.38. 4t A

Falten 2 alumnes. Formen grups de 3.

Com la sessió de dimarts, realitze un enregistrament en àudio de les recitacions i una alumna dorigen rus recita en tres llengües. Ha volgut recitar una poesia del seu país en llengua original. Abans, però, ha recitat un poema que havia preparat en

classe de francés i una traducció duna cançó actual en anglés. La recitació en rus ha estat ben interessant perquè ha acaparat latenció i es percebia clarament el ritme i la sonoritat del poema. Sha dedicat força temps a aquesta introducció a la poesia, però la màgia dels sons de la llengua russa ha aconseguit crear una predisposició a seguir escoltant poesia.

Hem realitzat laudició dels textos però la sessió ha quedat incompleta ja que no hem comprovat la versificació.

Conclusions

• La poesia té un fort poder evocador, que la recitació augmenta en labsència dallò que sevoca.

• La poesia recitada en llengües desconegudes posa de manifest la capacitat del codi sonor per crear bellesa.

• Cal tenir a labast un model escolar per la recitació, millor si és en diverses llengües.

16 febrer

Divendres, 8.30-9.20. 4t A Falten 3 alumnes.

Pose la càmera al fons de laula per observar què passa amb els alumnes mentre miren a la pissarra o la projecció. En una primera aproximació als poemes que han reconstruït després descoltar-los, pregunte sobre la forma en què un poeta distribueix els versos trencats i ho contrastem amb la recitació que faig, on sobserva clarament la regularitat. De forma molt dirigida van arribant a conclusions: el poeta té voluntat de destacar, de fer més bonic, per cridar latenció, sobre una paraula o frase. Es produeixen llargs silencis en resposta a les meues interpel·lacions, potser perquè és massa dematí i encara no estan despavilats. No és difícil de resoldre, però potser es tracta de pràctiques poc usuals i pràcticament cap dells reconeixen els trets generals que identifiquen en el genere poètic. Fins i tot hi ha un alumne que no ha reconegut la rima i ha fet versos distints a loriginal que té per escrit.

Escolten en silenci quan explique la capacitat que té la poesia per ser viscuda per cada lector però no puc afirmar que entenen allò que dic. A ligual que el moment en què explique les persones gramaticals i lactitud lírica que pot presentar un poema i que tenen en el llibre de text.

Havia dit que prepararen la mesura d«Els amants» i només algú ha fet la feina de casa. Inicie lexplicació dels vers (sessió 2) amb ajuda de la projecció que sempre lligen i de vegades prenen nota: tipus de vers, de com han de mesurar, quins fenòmens poden aparéixer, etc. Hi ha una tendència a copiar en detriment de

mantenir latenció i seguir lexplicació. Diria que, tot plegat, no facilita la comprensió. Sóc jo la que xerra sense parar dins el silenci de la classe. Amb alguna excepció, són alumnes poc conflictius però apàtics en extrem. He dexplicar fins i tot el funcionament de la graella que he donat per faciliar la mesura sil·làbica. Ja no recorden la mateixa activitat de lany anterior.

Entre tots recordem de lany anterior les distintes classes de rima i repartisc el full preparat perquè busquen les rimes a casa i el porten dilluns pròxim.

Després localitze en «Els amants» la mesura i els fenómens mètrics: sinalefes, elisions, etc. En aquests moments algun alumne sanima a intervindre. Però acaba la classe i encara no he passat llista.

Divendres, 9.22-110.12. 4t B Falten 3 alumnes.

Pose la càmera al fons de laula (sessió 2) Dediquem uns minuts a la discussió sobre el temps destinat a la prova de lexposició oral. Són pocs i, a partir daquest moment, en general atenen les explicacions. Recorde que han de prendre notes al quadern mentre els explique. Havia repartit el full per si lomplien segons els aprenentatges del curs anterior, mire qui lha fet. Escoltem excuses de no saber quin és el poema que han de mesurar, malgrat aparega escrit el primer vers al full i siga «Els amants» el poema principal de la unitat didàctica que es troba al llibre de text. No han treballat, es distrauen amb agendes, mòbils, es tiren boles de paper, etc. Pregunte si a casa han distribuït en columnes els dos textos escoltats. Comprove els quaderns i només una alumna té la feina feta.

Amb ajuda de la projecció explique en què consisteix el joc de versificar, els tipus de vers i com es mesura. Ja no recorden ni com es separen els dígrafs, però no se navergonyeixen. També confonen el concepte de síl·laba tònica i la classificació de paraules en agudes, planes i esdrúixoles. Els reclame atenció perquè la majoria està totalment distreta. Es veu que és divendres.

Un alumne pensa que és difícil reconéixer com flueix la cadena fònica i torne a recordar que han de llegir la poesia en veu alta. Durant lexplicació continuen distrets perquè miren per la finestra i faig abaixar la persiana.

Tot i que només una alumna ha realitzat la mesura del poema, fem la correcció a la vista de tothom i comentem un a un els fenòmens que apareixen en el recompte sil·làbic. Una pregunta, «per què no es compten les síl·labes postòniques?» no la sé contestar. Indique la intervenció de laccent rítmic en aquesta explicació. Una nova distracció, ara amb el mòbil, i a la primera fila. De nou es fan preguntes, que es repeteixen per manca datenció, ja que acaba de fer-se la mateixa uns segons abans.

En canvi, quan llegim «López Picó» al poema, alguns recorden que ja nhavien sentit parlar. És cert, perquè al desembre anàrem a la Biblioteca Valenciana per visitar una

exposició i es van fixar en el nom i en els comentaris que es van fer sobre la seua personalitat.

Demane que assenyalen els fenòmens mètrics i abans de continuar, explique tipus de rima per tal que porten fet un deure repartit en un full preparat a tal efecte. Un alumne recorda que ja vaig dir lany passat que eliminaren, per sexista, la nomenclatura de rima femenina i la substituïren per rima plana. A continuació demane que localitzen al poema, sinalefes, elisions, etc. però ajude a trobar-les amb la lectura del text amb una elocució exagerada. No acabem la sessió perquè el temps indica el canvi dhora.

Divendres, 12.26-13.16. 4t V Falten 3 alumnes.