CAPÍTOL 2. EVOLUCIÓ SOCIAL I ECONÒMICA DEL JAPÓ COM A
2.2 La internacionalització de les empreses japoneses
2.2.3 Les empreses japoneses a Espanya i Catalunya
Hi ha diversos treballs d’àmbit internacional, tant des del punt de vista tèoric com empíric, que tracten d’esbrinar les principals característiques dels països als quals acudeix la inversió exterior directa. Destaquen els estudis de Dunning (1981), Culem (1988), Hood i Young (1990), Graham i Krugman (1992) entre d’altres.
En aquest context els estudis empírics sobre les activitats de les empreses japoneses manufactureres a Espanya analitzen diversos factors de localització en l’àmbit nacional que es poden aplegar de la manera següent:
1) Factors relacionats amb el mercat 2) Factors relacionats amb el cost laboral
3) Factors relacionats amb l’organització industrial de les empreses japoneses 4) Incentius i ajuts oficials
A Europa la inversió estrangera directa de les empreses japoneses s’ha concentrat en poques regions entre les quals hi ha Catalunya. La primera empresa del Japó que es va establir al Principat va ser Sanyo Espanya, SA l’any 1969, però no va ser fins a mitjan de la dècada dels vuitanta que va començar a haver-hi una implantació a gran escala d’empreses provinents del Japó. Actualment a Catalunya hi ha 130 empreses nipones, que representen aproximadament un 80% del total de la inversió estrangera directa japonesa en territori de l’Estat espanyol, segons dades del CIDEM.14
Les característiques de Catalunya, els seus avantatges competitius i la possibilitat d’accedir al mercat comú europeu a través de les empreses d’aquí no van passar per alt als japonesos, que a partir de l’any 1986 van començar a implantar-se amb força en terres catalanes.
Les principals característiques d’aquesta inversió són la capacitat de crear una important xarxa de relacions empresarials amb subministradors locals i l’efecte dinamitzador que provoca en l’economia del país. Catalunya n’és un bon exemple ja que la inversió estrangera japonesa ha incidit en aspectes tan importants com l’aportació de tecnologia, la formació dels treballadors i l’aportació de nous mètodes de gestió econòmica dins l’empresa. Totes aquestes innovacions han repercutit i repercuteixen positivament en la competitivitat de l’economia catalana.
Més concretament per al sector industrial, la inversió estrangera directa japonesa ha significat una generació neta de gran nombre de llocs de treball, que l’any 1998 es va concretar en 16.118 en l’àmbit espanyol, un 11,57% del total, segons dades de la Japan External Trade Office (JETRO). A més, s’han millorat de manera continuada els estàndards de gestió i competitivitat de les empreses subministradores catalanes i espanyoles ja que les japoneses imposen als seus proveïdors locals una sèrie de requeriments operatius, tecnològics i de qualitat als quals es van haver d’adaptar les empreses de l’Estat.
El procés de modernització que van realitzar moltes empreses espanyoles i catalanes a partir de la dècada dels vuitanta va tenir tan bons resultats per als japonesos que va
14
Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Maig 2001.
provocar que cada cop fossin més les empreses nipones que confiaven en ells com a les subministradores. I és que el mercat espanyol els permet gaudir d’una sèrie d’avantatges, sobretot pel que fa a les exportacions d’aquí. Segons dades de la JETRO, el 97% de les empreses nipones establertes a l’Estat que van enquestar per al seu informe realitzen activitats d’exportació des d’Espanya i Catalunya. Cal destacar l’important paper que té el comerç exterior per a aquestes empreses, ja que el 70% de les que fan aquesta activitat tenen una xifra d’exportació superior al 60% del seu volum de facturació.
La voluntat exportadora és una de les característiques principals de les empreses japoneses arreu del món. En el cas del Principat, la principal destinació és la UE i l’Europa Central i de l’Est, mentre que el Japó només representa un 22% del total. No produeixen per exportar cap al seu país; sembla que el mercat japonès té poca rellevància per a aquestes empreses.
Fent un repàs de la història de la implantació japonesa a Catalunya, destaca el fet que la majoria d’empreses s’hi van establir a partir de la segona meitat dels vuitanta, amb la implantació de 69 empreses entre els anys 1986 i 1991, més de la meitat de les 130 actuals. Aquest increment va ser degut a la forta expansió inversora del Japó a l’exterior durant aquesta dècada. Tot i això, la importància de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea va ser un gran incentiu per als japonesos, que van veure un mercat interior del país en ple creixement econòmic i la possibilitat d’utilitzar Catalunya com a plataforma per a l’exportació i com a via d’accés a un mercat molt més ampli: el comunitari.
La forma d’entrada al país que van usar la majoria d’empreses va ser les exportacions, a partir d’acords de transferència tecnològica i llicències de producció. Quan aquests acords de transferència començaven a donar fruits generalment desembocaven en participacions accionarials dins de les empreses locals. Aquestes participacions, que al principi eren minoritàries, es van anar convertint amb el temps en paquets accionarials majoritaris.
A Catalunya la inversió s’ha concentrat en el sector secundari, que conté com a mitjana prop del 80% del total de la inversió japonesa rebuda a Espanya en el període 1997-98. Al mateix temps la inversió manufacturera es concentra en sectors de contingut tecnològic alt i mitjà, com ara el químic, l’elèctric, l’electrònic i l’òptic, igual que en la fabricació de material de transport. Sony, Nissan, Epson, Ricoh, Pioneer, Honda i Panasonic són alguns dels exponents d’aquesta inversió.
Aquests tipus d’empreses manufactureres amb capital japonès majoritàriament pertanyen a la categoria de petites i mitjanes empreses, ja que el 87% de les que hi ha a Catalunya tenen menys de 500 treballadors i el 58% en tenen menys de 100. Aquestes dades reflecteixen una realitat força estesa arreu d’Europa ja que la majoria d’empreses amb capital japonès tenen una mitjana de 329 treballadors. Les petites empreses són presents en tots els sectors, però són dominants en el químic, el farmacèutic i en el de la fabricació de maquinària; les empreses mitjanes, en canvi, destaquen en el camp elèctric, electrònic i el de fabricació de components d’automoció. I és que a Catalunya només hi ha tres grans empreses japoneses amb més de 500 treballadors i estan centrades en el sectors de la fabricació de materials de transport i en els sectors elèctric,
electrònic i òptic. Es tracta de Sony, Nissan i Sharp, establertes els anys 1973, 1980 i 1986, respectivament.
El que sí que tenen en comú aquestes empreses és la distribució geogràfica, ja que la majoria han optat per les proximitats de Barcelona per ubicar-hi les seves seus. Segons dades del CIDEM, un 92% del total d’empreses estan situades a l’entorn de Barcelona, un 6% a Tarragona i un 1,5 % a Girona.
En la taula 2.4 podem veure el nombre d’empreses japoneses establertes a Catalunya classificades per sectors, essent els tres primers sectors a destacar l’elèctric i electrònic, el de l’automoció i el petroquímic i químic.
Sector Nombre empreses Alimentació 5 Assegurances 5 Automoció 19 Construcció 2 Consultoria 2 Elèctric i Electrònic 31 Entitats Financeres 3 Farmacèutic i Mèdic 4 Informàtica 4 Maquinària 5 Metal·lúrgic 2 Perfumeria i Cosmètica 1 Petroquímic i Químic 18 Serveis 7
Tèxtil, confecció, calçat i pell 6
Transports 6
Varis 10
Taula 2.4: Nombre d’empreses japoneses classificades per sectors a Catalunya. Font: CIDEM 2001