Altres denominacions:
SITUACIÓ : Carrer de l’Església, 101-103
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XIV
AUTOR: Desconegut
PROMOTOR : Família Ramoneda
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial rural (RU)
CONTEXT : Antiga masia situada al carrer de l’Església, una de les artèries del nucli antic, a prop de l’església parroquial de Santa Maria Magdalena.
RÈGIM URBANÍSTIC :
Planejament Vigent: PEC del carrer de l’Església 1987; BCIL Classificació: Sòl urbà
Qualificació: Conservació 15 Renovació urbana: rehabilitació
Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 44, declarat BCIL. Forma part del “Conjunt urbà del carrer de l’Església”, fitxa núm. 12
Inclòs a l’Inventari “Edificis, elements urbans i elements arquitectònics”, de la Generalitat de Catalunya, amb les fitxes números 41 i 59, ACCN:18884-18885-18886 i 18905.
RÈGIM JURÍDIC :
Titularitat: Joaquim de Vilallonga, comte de Sant Miquel de Castellar i marquès de Castellbell i Vilar
Condicions / servituds:
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.03/055 -2-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL,VILAMALA 2006-2007 DESCRIPCIÓ : Casa pairal aïllada, formada per tres crugies i una planta rectangular
irregular –els costats mesuren 30 m, 29,50 m, 15 m i 19 m–, amb la façana principal alineada al carrer. Consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el cos central més alt que li confereix la forma de tipus basilical. Destaca la treballada imbricació del ràfec. Tot el parament està arrebossat i pintat de color blanc, que contrasta amb l’emmarcat de pedra tallada de totes les obertures. El portal és d’arc de mig punt adovellat. Les golfes s’obren a l’exterior mitjançant una arqueria de tres buits, resolta en arcs escarsers, amb decoració de sanefes de formes ondulades. El desgast que mostren és indicatiu d’emprar una pedra menys dura que la utilitzada en la resta de les obertures. Les finestres tenen llindes de pedra i reixes en ferro forjat amb barrots de perfil rodó.
A l’extrem sud de la façana hi ha encastada una Estació del Via Crucis, la del Davallament de la Creu, realitzada amb quatre rajoles decorades, probablement dels segles XVIII o XIX, disposades dins una fornícula i protegides per un petita marquesina de rajola ceràmica. També destaquen els dos bancs de pedra que flanquegen l’entrada principal i el rellotge de sol pintat a la façana principal, a migdia.
El terreny on s’assenta presenta força desnivell entre la façana principal i la posterior, per la qual cosa des d’aquesta segona s’accedeix directament al primer pis. També el carrer de l’Església forma un pendent acusat i per aquest motiu la porta principal d’accés se supera amb esglaons. La porta més occidental, que corresponia a les dependències agrícoles, es troba més alta respecte a la rasant actual del carrer, sense que la cota hagi sofert variacions al llarg del temps.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge i explotació agrícola; després, ús museístic
Actual: Edifici tancat
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo
VALORACIÓ: Tipologia de masia de grans proporcions, ben conservada, situada en el rovell del nucli antic, que forma part del conjunt monumental que configura el carrer de l’Església i la plaça del Pare Miquel d’Esplugues, amb Can Casanovas, Can Cortada, Can Pi i l’església parroquial de Santa Magdalena. Zona d’Expectativa Arqueològica.
PROPOSTES: Incloure al catàleg
DADES HISTÒRIQUES: La masia va pertànyer a la família Ramoneda fins que el 1938 la va comprar Gaspar Calvet. Més endavant, passà a la família Tarragona i es convertí en els anys 70 del segle XX, a través de Fèlix Estrada Saladrich, en Museu d’Art, conegut com “Museu Estrada”. Al ser utilitzada com a museu s’hi efectuaren obres de consolidació, dirigides per l’arquitecte Joaquim de Ros i de Ramis, però no s’alterà l’estructura de la masia. Durant uns anys, l’escultor Xavier Corberó, afincat a Esplugues, la llogà per exposar-hi les seves escultures. En l’actualitat es troba tancada.
Es desconeix l’any de la seva construcció, però probablement té l’origen al segle XIV i es deuria ampliar l’any 1642. Segons Rafael d’Amat, baró
de Maldà, era una de les cases pairals que posseïa la millor collita de cereals, i el seu vi era de la millor qualitat, essent, per tant, un dels pagesos més rics d’Esplugues. A l’interior de la masia encara es conserven algunes dependències en la planta baixa, amb el cup per al vi i per emmagatzemar el blat. A la planta golfes, on s’obre la finestra tripartita, es conserva un dormitori amb aplicacions de pintura simulant cortinatges i columnes.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: AMEL, Llicències d’obres Exp. 394/70; AMV (2005) Escrita:
AMEL, Llicències d’obres Exp. 394/70
CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, p. 131-133
Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. 1984,
núm. 44
Plan Especial de Conservación de la calle de la Església, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 8/6/1987
ROMA CASTAÑÉ, M. Teresa; MONTERO GÓMEZ, M. Teresa: Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona, Columna, 1992, p. 55
SANAHUJA TORRES,Dolors;VILARDELL TARRUELLA,Roser: Aproximació a la història d’Esplugues de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, 1984, pp. 60, 75, 85, 95
VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005
VILARDELL, Roser: Un passeig per Esplugues. Itinerari historicoartístic, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, 2002 (2a. ed.), p. 21
NÚM. REF. : I.RU.04/056
DENOMINACIÓ : Can Cortada
Altres denominacions:
SITUACIÓ : Carrer de l’Església, 105; plaça del Pare Miquel d’Esplugues; carrer
de la Creu del Raval
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Probablement del segle XV; reformada el 1768. Arquitectura barroca
AUTOR: Desconegut
PROMOTOR : De la reforma de 1768, Rafael d’Amat de Cortada i de Sentjust, baró de
Maldà.
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial rural (RU)
CONTEXT : Situada al carrer de l’Església, una de les artèries del nucli antic, en ple
centre històric d’Esplugues, molt a prop de l’església parroquial.
RÈGIM URBANÍSTIC : PGM clau 15; BCIL
Planejament Vigent: PGM; BCIL
Classificació: Sòl urbà
Qualificació: Conservació 15
Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 18, declarat BCIL. Forma part del
“Conjunt urbà del carrer de l’Església”, fitxa núm. 12.
Inclòs a l’Inventari “Edificis, elements urbans i elements arquitectònics”, de la Generalitat de Catalunya, amb les fitxes número 41 i 64, ACCN: 18884-18885-18886 i 18910
RÈGIM JURÍDIC :
Titularitat: Joaquim de Vilallonga, comte de Sant Miquel de Castellar i marquès de
Castellbell i Vilar
Condicions / servituds:
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.04/056 -2-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007
DESCRIPCIÓ : Casa pairal, ubicada a l’interior de la propietat delimitada per Can
Ramoneda, a l’oest, una tanca, al sud, i el carrer de la Creu del Raval, a l’est. Entre Can Ramoneda i la tanca es genera un pati al davant de la façana principal de la casa, al qual s’accedeix per una rampa tancada amb una reixa, alineada amb el carrer de l’Església. El mur de la tanca forma en la part superior una pèrgola, amb plantes emparrades, que esdevé un balcó-mirador per gaudir dels actes commemoratius que es realitzen a la plaça Pare Miquel d’Esplugues.
La casa, d’aspecte senyorial, consta de planta baixa, planta primera i golfes, i està coberta amb teulada àrab a quatre vessants. La façana principal està orientada al migdia i és composada segons set eixos que venen ritmats per la sèrie de balcons del primer pis i per les obertures de la planta baixa. Tots són de proporció vertical amb llinda plana, excepte la porta principal, que presenta la llinda en arc escarser. Les obertures estan emmarcades per carreus de pedra, que destaquen del parament arrebossat i blanc de tot l’edifici. Els balcons tenen baranes i tornapuntes de ferro forjat, i la part inferior de les llosanes està revestida de ceràmiques vidriades de dos colors. En la part central de les golfes, ocupant les crugies centrals, hi ha una arqueria de dotze finestres de punt rodó.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge
Actual: Habitatge. Família de masovers amb residència permanent.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo
VALORACIÓ: Tipologia de casa pairal de grans proporcions, ben conservada, situada
en el rovell del nucli antic, que forma part del conjunt monumental que configura el carrer de l’Església i la plaça del Pare Miquel d’Esplugues, amb Can Casanovas, Can Ramoneda, Can Pi i l’església parroquial de Santa Magdalena. Zona d’Expectativa Arqueològica.
PROPOSTES: Incloure al catàleg, amb els elements que defineixen la finca, com el
jardí, la tanca i les construccions auxiliars.
DADES HISTÒRIQUES: La masia de Can Cortada data del segle XV. Passà a mans de la família
Cortada el 1630, quan Antoni Matheu la vengué a Jaume Cortada, primer baró de Maldà. El 1768, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, autor del conegut Calaix de Sastre, va ser qui li donà la fesomia que té avui dia, la d’una residència senyorívola. Per les referències del
Calaix de Sastre sabem que des de la residència de Barcelona venia tot
sovint a la d’Esplugues, prenent el camí de Sarrià fins arribar a la Via Augusta, que limitava pel nord la propietat. Els límits de la finca variaren el 1999, quan bona part dels terrenys de la zona posterior van ser urbanitzats i venuts per construir-hi blocs de pisos, fet que va alterar tot el conjunt paisatgístic d’aquest nucli antic.
Segons relata Mn. Esteve Carbonell, la finca va ser escenari de molts esdeveniments i lloc de pas de personatges il·lustres: el 3 de desembre de 1842 es va signar, damunt la taula del menjador de Can Cortada, l’ordre de bombardeig de Barcelona. El general Pavía es refugià a Can Cortada abans del cop d’estat del 1847 i, sovint, també el general Primo de Rivera visitava la família Maldà durant el seu govern de 1923-1929. En la planta baixa, en una crugia de l’extrem oriental s’hi ha ubicat un petit museu dedicat a rememorar les antigues cavallerisses i carruatges. La masia conserva en el seu interior una bona col·lecció de pintura antiga.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: AMEL (1961); AMV (2005)
Escrita: CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica,
Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, p. 138-141
Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. 1984, núm. 18
Plan Especial de Conservación de la calle de la Església, Ajuntament
d’Esplugues de Llobregat, 8/6/1987
ROMA CASTAÑÉ, M. Teresa; MONTERO GÓMEZ, M. Teresa: Patrimoni
Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona, Columna,
1992, p. 60-61
SANAHUJA TORRES,Dolors;VILARDELL TARRUELLA, Roser: Aproximació a
la història d’Esplugues de Llobregat, Esplugues de Llobregat,
Ajuntament d’Esplugues, 1984, pp. 60, 85, 95, 104
VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric,
Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005
VILARDELL, Roser: Un passeig per Esplugues. Itinerari
historicoartístic, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues,
2002 (2a. ed.), p. 22-23
NÚM. REF. : I.UA.14/057