Altres denominacions:
SITUACIÓ :
Carrer del Frontó, 46
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Projecte: octubre de 1994; 1995-1998. Arquitectura minimalista AUTOR: Carles Ferrater i Lambarri, arquitecte (1944 –títol, 1971),
i Joan Guibernau Zabala, arquitecte (títol, 1993)
PROMOTOR : Imma Alonso Ibáñez i Miquel Planas Roselló
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)
CONTEXT : Situada en la part més elevada de la urbanització La Miranda, a la zona nord del terme d’Esplugues
RÈGIM URBANÍSTIC :
Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà
Qualificació: 20a/10 Ordenació en edificació aïllada, subzona VII. Protecció existent:
RÈGIM JURÍDIC :
Titularitat: Privada Condicions / servituds:
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.19/063 -2-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 DESCRIPCIÓ : Residència unifamiliar aïllada, amb una gran zona enjardinada que la
separa del carrer. La casa s’ubicà en la part més alta de la parcel·la, a 16 metres d’alçada respecte al carrer per tenir millors vistes. És un volum prismàtic de planta baixa i dos pisos, amb coberta plana. Té una planta soterrani amb coberta enjardinada i, sota el perímetre de la planta baixa, hi ha el garatge i el gimnàs, i, en un dels costats, una piscina. La casa té dues de les façanes de de doble fulla de vidre, recobertes per persianes de lames d’alumini de color fosc, que mecànicament fan de tancament complet de tot el volum. El color blanc del maó contrasta amb les lames fosques de la persiana de tancament. Un mur lateral, en el costat de ponent, l’aïlla de la propietat veïna. El programa de l’habitatge té una certa complexitat; el més particular és
l’estudi de la pintora Imma Alonso, situat en la planta del soterrani, perquè prefereix pintar amb llum artificial. A la planta baixa, a la qual s’accedeix a peu pla des de la coberta-jardí i també a la piscina, s’hi ubicaren les habitacions dels pares i d’altres d’ús comú: cuina amb safareig, bugaderia, menjador, una habitació de servei i una altra per a convidats. La cuina queda per sota del nivell del terreny i la il·luminació és a través de la sala i d’un pati que, mitjançant una escala, permet l’accés a la planta superior, a cota de terreny, on se situa l’estenedor. Aquesta escala es troba per sota la rasant del terreny natural.
En la planta primera hi ha les dependències dels fills, una sala d’estar; un office-menjador i els espais comuns com la biblioteca, la sala de jocs, des d’on s’accedeix per una escala situada en el doble espai, al despatx de la segona planta.
Aquesta segona planta conté també les instal·lacions de climatització de la casa, així com els mecanismes de l’ascensor oleodinàmic.
El solar, irregular, té una superfície de 1.628 m2 i 18 m de façana al carrer; el nou volum construït ocupa una superfície de 382,25 m2.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge i estudi d’art Actual: Habitatge i estudi d’art
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Molt bo
VALORACIÓ: Constitueix un exemple de l’arquitectura de la dècada de 1990, que va assolir qualitat i prestigi internacional
PROPOSTES: Incloure al Catàleg
DADES HISTÒRIQUES: La Casa Alonso-Planas, realitzada per Carles Ferrater i Joan Guibernau Zabala, del despatx d’arquitecte d’en Ferrater, constitueix un bon exemple dels seus treballs en aquests darrers anys, ja que arrenca de l’abstracció racionalista i funcionalista de l’arquitectura. L’interès pels volums nets i contundents seria una de les principals característiques d’aquests projectes, cosa que es fa evident en aquesta residència- estudi.
La casa va ser ubicada en la part més elevada de la parcel·la i el fort desnivell respecte al carrer encara en privilegia més el seu volum prismàtic. Una àmplia zona enjardinada fa de tapís a l’objecte
arquitectònic, així com el camí en ziga-zaga fins a la casa esdevé una “promenade” a la manera que l’entenia el mateix Le Corbusier.
La parcel·la, quan va ser adquirida, no tenia cap construcció i, en els anys 30 del segle XX, els seus propietaris l’havien adquirit al promotor de la urbanització La Miranda. El 1999, la casa Alonso-Planas va ser finalista dels Premis FAD d’Arquitectura.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: AMEL, Expedients d’Obres, 815/94; AMV (2007) Escrita: AMEL, Expedients d’Obres, 815/94
AUTORS DIVERSOS: “Carlos Ferrater”, Scalae, núm. 2 (Barcelona), IX-2003, pp. 1-3
MONTANER I MARTORELL,Josep Maria: Carlos Ferrater: Obra reciente, Barcelona, Editorial Gustavo Gili, 2005
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.19/063 -4-
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.19/063 -6-
NÚM. REF. : I.UA.20/064
DENOMINACIÓ : Torre Josefina Maynadé de Lorenzana Altres denominacions: Casa Maynadé; “La llibreria maçònica”
SITUACIÓ : Carrer de Gaspar Fàbregas,1; avinguda d’Isidre Martí
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1923. Noucentisme historicista
AUTOR: José Masdeu Puigdemasa, mestre d’obres (títol, 1872)
PROMOTOR : Ramon Maynadé
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)
CONTEXT : La casa Maynadé va ser una de les primeres que es construïren a tocar del que després esdevindria l’Avinguda d’Isidre Martí, la qual en la dècada de 1920 estava pràcticament sense cap construcció i envoltada per una zona rústica, tot i la proximitat al nucli antic.
RÈGIM URBANÍSTIC :
Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes
Qualificació: 7b Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local.
Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC :
Titularitat: Descendents de la família Maynadé Condicions / servituds:
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.20/064 -2-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 DESCRIPCIÓ : Casa aïllada i voltada de jardí, de planta rectangular. Està formada per
un cos de planta baixa, cobert amb terrat limitat per una balustrada perimetral, i per un altre de planta baixa, pis i golfa, amb coberta de teula plana a quatre vessants, amb careners vidriats de color verd, coronats amb dues hídries. Els vessants són acabats amb un ràfec que recolza en carteles de fusta. En la façana longitudinal abocada al jardí s’hi adossa un cos destinat a l’escala, que sobresurt de la coberta inclinada, amb un terrat limitat per una balustrada perimetral. Les façanes estan revestides d’arrebossat i composades amb buits de proporció vertical, amb llindes planes i d’arc rebaixat. L’horitzontalitat queda emfasitzada per una imposta de dentellons a nivell del forjat de la planta pis. Els buits de ventilació de la golfa i de l’escala són el·líptics i estan emmarcats amb elements escultòrics vegetals.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge i magatzem editorial Actual: Habitatge