Altres denominacions: Villa Clara
SITUACIÓ : Carrer de l’Est, 5
DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1945. Noucentisme de postguerra
AUTOR: Francisco Víctor Ortenbach Bertrán, arquitecte (títol, 1933)
PROMOTOR : Joaquim Nebot Montolio
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)
CONTEXT : Xalet tipus torre situat al barri de La Miranda, urbanització que es formà a la zona més elevada del terme municipal amb característiques de ciutat jardí.
RÈGIM URBANÍSTIC :
Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà
Qualificació: 20a/10 Ordenació en edificiació aïllada, subzona VII. Protecció existent:
RÈGIM JURÍDIC :
Titularitat: Diego Parrado Condicions / servituds:
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.14/057 -2-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar aïllada, amb la planta baixa elevada respecte del nivell
del carrer. Es cobreix amb coberta composta de teula àrab amb les vessants acabades amb un senzill ràfec. Les façanes estan composades amb buits de proporció vertical, emmarcats per un perfil ressaltat i tancats amb persiana enrotllable. Alineat al carrer hi ha un cos de planta baixa destinat a garatge, el qual es cobreix amb coberta plana limitada amb una barana massissa.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge unifamiliar Actual: Habitatge unifamiliar
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular
VALORACIÓ: És una casa representativa i fita de l’arquitectura noucentista de la postguerra del barri de la Miranda.
PROPOSTES: No incloure al catàleg
DADES HISTÒRIQUES: L’edifici va ser projectat per l’arquitecte Victor Ortenbach, en un dels carrers de més pendent de la urbanització “La Miranda”. Aquesta urbanització va ser creada el 1943 per Joaquim Nebot Montolio amb la intenció de reconvertir uns terrenys amb forts desnivells en edificables, però amb una situació privilegiada, en una “moderna” urbanització. Aquest promotor no tan sols va impulsar el traçat urbanístic de la mà de l’arquitecte municipal, Climent Maynés, sinó que també encarregà alguns dels projectes inicials, de manera que els nous propietaris no tan sols compraven una parcel·la sinó que, de vegades, ja hi havia la casa construïda. Aquest és el cas de la “Villa Clara”, projectada per Ortenbach.
Tot i que és de petites dimensions, “Villa Clara” esdevingué la segona residència del seu propietari i, el fet de trobar-se envoltada de pins i ubicada en una de les zones altes de la urbanització, era un excel·lent mirador de tota la plana del Baix Llobregat. Avui s’hi observa un cert estat descuidat, i encara figura, com en algunes altres cases-torretes veïnes, inscrita en la façana del garatge la rajola de color blau “Asociación de propietarios”, que indica que són part de la urbanització.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: AMV (2007)
Escrita: AMEL, Expedients d’Obres, 82/45
CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, pp. 43-45
NÚM. REF. : I.C.02/058
DENOMINACIÓ : Conjunt urbà del barri de Finestrelles (Ambient urbà) Altres denominacions:
SITUACIÓ : Carrer de Finestrelles, 14, 26, 32-38; carrer de Santa Rosa, 5, 20, 24, 25, 30, 36; carrer de Bonavista, 6, 9, 11; carrer de Pins; carrer de Rocabert,
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XIX i primera meitat del segle XX
AUTOR: D’algunes construccions del barri: Raimon Duran Reynals, arquitecte; Josep Graner Prat, mestre d’obres
PROMOTOR : Banca Social de Previsió i Estímul de Catalunya (a través del constructor José García Sanjuan); Urbanització germanes Rocabert; particulars
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada; arquitectura residencial urbana entre mitgeres
CONTEXT : El barri de Finestrelles està situat en l’antic Coll de Finestrelles, que era un dels Camins Rals que de Pedralbes i Sarrià es dirigien vers Esplugues. Ocupa la zona nord del terme, entre el barranc de la Moneda (o de les Cucales) i la vessant del terme de Sarrià, al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir
RÈGIM URBANÍSTIC :
Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà
Qualificació: 7a,16,6b,20a,9.
Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, declarat BCIL: Masia Rocabert o Cal Suís, fitxa núm. 19, i Casa de composicions ceràmiques del carrer Santa Rosa, 24, fitxa núm. 56
RÈGIM JURÍDIC :
Titularitat: Privada Condicions / servituds:
PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000
DESCRIPCIÓ : Ambient urbà consolidat i configurat per una majoria de cases unifamiliars de cós, entre mitgeres, de planta baixa i d’una a dues plantes. La majoria d’elles tenen la coberta plana, limitada per un acroteri recolzat en un senzill entaulament que incorpora els forats de ventilació de la coberta. Les façanes estan composades segos dos o tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades, de vegades, per un ressalt perimètric. Els paraments estan arrebossats i algunes façanes presenten aplicacions de ceràmica, de vegades amb la tècnica del trencadís. Gairebé totes conserven una petita zona de jardí, amb barana i porta de ferro, que precedeix l’entrada als habitatges. Del conjunt destaca la casa Rocabert (coneguda també com masia de
Cal Suís), que ocupa una illa sencera (vegeu fitxa 61).
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatges unifamiliars Actual: Habitatges unifamiliars i plurifamiliars
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo
VALORACIÓ: Es tracta d’un espai urbà, la característica principal del qual rau en la morfologia del conjunt de cases d’arquitectura popular, representativa del llenguatge eclèctic dels anys 20 i 30 del segle XX; algunes són cases d’autor, que donen entitat urbana als diversos carrers que conformen el barri de Finestrelles
PROPOSTES: Incloure al catàleg
DADES HISTÒRIQUES: El nom del barri de Finestrelles prové del topònim Coll de Finestrelles, que es troba al peu de la muntanya de Sant PereMàrtir; per aquest coll de Finestrelles passava l’antic camí de ferradura que provenia de Sarrià i que confluïa al Raval de Sant Mateu, per continuar, després, cap a Martorell. Per la banda de ponent, el seu límit és el torrent de la Moneda.
El barri sorgí i es formà a l’inici de la dècada de 1920, de la mà de diversos promotors: d’una banda, la Banca Social de Previsió i Estímul de Catalunya, amb el constructor José García Sanjuan, i de l’altra, les germanes Rocabert, propietàries de l’actual masia de Cal Suís que, probablement, era la residència del seu pare, Domingo Rocabert, existent al segle XIX i popularment coneguda, llavors, per la Finca de Can Dominguet o “Can Minguet”.
El 1923, la Banca Social donava lloc, amb la construcció de cases en filera precedides d’un jardí, al carrer F. Díaz de la Fuente, l’avinguda dels Traginers, els carrers Amistat, Amadeu Vives i Fuerteventura, l’avinguda Muntanyenca i l’actual plaça Pau Vila. La urbanització Rocabert va conformar els carrers Pins, Rocabert, Bonavista i Santa Rosa. És aquest espai urbà el que encara conserva com a conjunt i amb poques alteracions les cases que al llarg de la dècada dels anys 20 i 30
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.C.02/058 -2-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 la construcció; d’aquí que en algunes s’hi apliquessin motius ceràmics
en la façana o bé que s’emprés la tècnica del trencadís per donar-li un toc estètic i cromàtic.
La pervivència de moltes d’aquelles cases unifamiliars en carrers no gaire llargs i estrets ha generat una gran relació de veïnatge. A la vegada, el barri de Finestrelles és un dels més allunyats del centre d’Esplugues.
Ha estat a partir del 2000 que l’Ajuntament d’Esplugues ha remodelat alguns espais com a zones d’esbarjo i ha creat algun equipament per al barri.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: AMV (2007)
Escrita: CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949
Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. 1984, fitxa núm. 19 i fitxa núm. 56
ROMA CASTAÑÉ, M Teresa; MONTERO GÓMEZ, M. Teresa: Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona, Columna, 1992
SANAHUJA TORRES,Dolors; VILARDELL TARRUELLA, Roser: Aproximació a la història d’Esplugues de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’esplugues, 1984
TORMO BENAVENT, David: L’abans. Esplugues de Llobregat. Recull Gràfic 1895-1965, El Papiol, Efadós, 1999
NÚM. REF. : I.UA.15/059