65La matèria dels somnis
3. Nosaltres les universitats Donem, llavors, la pregunta per contes-
tada i, per acabar, vinguem a les universitats. Quin és el paper que els toca jugar a les nos- tres institucions pel que fa a les qüestions que acabe de suscitar, si mai n’hi han de ju- gar cap? Les universitats tenim encomana- da la tasca múltiple de produir i difondre co- neixements i cultura i, en una línia de solidaritat i progrés, no podem deixar d’in- tervenir en la gènesi i la difusió de nous va- lors i perspectives, com en la reproducció d’aquells ja existents la vigència dels quals haja de ser mantinguda. Uns i altres cons- titueixen el cement social d’una cohesió ne- cessària. És la nostra tasca més específica ve- tlar críticament perquè aquell cement i aquesta cohesió no siguen mai la justifica- ció d’allò segur, però inacceptable, de ma- nera que el que en resulte no siga una uni- formitat embrutidora i mistificadora, sinó la consciència i la gestió lúcides de l’inevitable conflicte social en l’arena compartida d’uns referents comunitaris mínims i alhora bàsics. Veritablement la societat que ens manté pot exigir-nos que, al costat de produir i difon- dre coneixements científics i tècnics suscep-
tibles d’una transferència tecnològica més o menys mediada, produïm també des de la crítica aqueixos productes ideològics que la nostra vida social necessita sense recanvi possible, i si al capdavall nosaltres mateixos renunciàrem a aqueixa producció per mor d’una serietat acadèmica mal entesa, qui po- dria compensar plenament aquesta deserció que la nostra capacitat innegable fa d’entra- da innecessària?
Acabe ja, tornant per on havia començat. Senyor rector: l’honor que m’ha fet la Universitat Jaume I amb la distinció conce- dida i l’ocasió d’aquest acte em congratu- len i m’esperonen. El meu afecte i els meus millors desitjos han estat en les instal·la- cions universitàries de la ciutat de Castelló de la Plana dels del temps que, conforma- des com a Col·legi Universitari de la Universitat de València, vaig accedir al rec- torat. Dels esforços compartits en aquella època, amb molta gent, maldant per po- tenciar ací els estudis universitaris existents, ha quedat en particular una amistat since- ra amb molts dels qui ara pertanyen a aquesta Universitat, amistat forjada per anys d’esforços no sempre coronats per l’èxit, no cal dir-ho. Tant de bo que en l’esdevenidor no em falten ni el trellat, ni els esforços re- novats, a què la vostra amistat i generosi- tat em convoquen.
71
Autoritats,
professor Apel, professor Lapiedra, Claustre universitari
senyores i senyors, benvolguts amics,
QUEST SOLEMNEacte acadèmic ve a
coincidir, en el temps, amb la fi- nalització del període lectiu del se- gon any docent de la nostra Universitat i amb l’inici d’aqueixes setmanes tan intenses en la vida de tot estudiant com és l’època d’exà- mens de juny. Bo és que recordem ara que al llarg del present curs, d’aquests mesos que han passat des que es va iniciar l’activitat en aquell 28 de setembre, han ocurregut co- ses notables. Amb pols serè unes vegades, accelerat unes altres, però sempre ple de vi- da hem avançat, progressat radicalment di- ria jo, cap a l’assentament i la construcció d’aquesta magnífica realitat que és la Jaume I. Un camí cap a un futur millor de tots els ciu- tadans de Castelló i les seues comarques que, pas a pas i de forma irreversible, fan possi- ble amb el seu treball tots els universitaris: professors, estudiants i personal d’adminis- tració i serveis.
Un esdeveniment com el d’avui és una bona culminació d’aquests mesos d’esforç. I ho és perquè amb ell podem, una vegada més, refermar la nostra voluntat acadèmica que té en l’equilibri harmònic entre la cièn-
cia i l’humanisme la seua meta més volguda, els criteris bàsics del seu model educatiu i la convicció d’avançar en la correcta direcció per al desenvolupament d’una personalitat específica en l’àmbit universitari. Una opció per, transcorreguts uns anys i sempre en el marc realista de les nostres possibilitats, com- petir amb èxit en un horitzó europeu on pri- men la mobilitat, la innovació i l’apropament entre les demandes socials i els interessos acadèmics.
Per això és especialment grat i significa- tiu que dues il·lustres personalitats univer- sitàries s’incorporen avui al nostre Claustre com a nous doctors honoris causa: el pro- fessor Apel, un dels principals pensadors mundials en l’àmbit de les humanitats i de la construcció europea, i el professor Lapiedra, admirat rector d’aqueixa Universitat, avui ger- mana, i ahir també mare, de la nostra com és la Universitat de València, pensador lúcid, intel·lectual compromès amb el seu país i a la vegada científic d’obra reconeguda dins i fora de les nostres fronteres.
Permeteu-me que, abans de continuar la meua intervenció, em detinga uns instants per honorar la memòria de qui va ser el nos- tre primer doctor honoriscausa: aquell ésser bondadós i ple de tota saviesa que fou Vicent Sos Baynat que avui físicament ja no es tro- ba entre nosaltres. Al llarg del curs el recor- dem emocionats i amb l’esdevenir del temps
Discurs del rector
el seu exemple, la seua lliçó vital adquireixen dimensions majors. Vicent Sos: sempre seràs entre nosaltres.
Hem nomenat doctor honoris causa un humanista universal , com ja ha dit el pro- fessor Martínez Guzmán en presentar el pro- fessor Apel, aquest nomenament és un es- forç per mantenir la coherència amb el nostre model d’Universitat. En el panorama de la fi- losofia internacional, el professor Apel és cap- davanter a buscar el rigor de la «comprensió» en les ciències humanes. Diu alguna tradi- ció filosòfica que mentre les Ciències Naturals «s’expliquen», les Ciències Humanes «es com- prenen». És cert que el ferm desenrotllament de les Ciències Naturals en la modernitat pot tenir el perill d’encaminar la investigació no- més cap a les aplicacions tècniques. I és per això que des del principi, hem volgut per a la nostra Universitat l’equilibri entre tècnica, cièn- cia bàsica i humanitats.
Amb aquest acte volem reconèixer l’es- forç del professor Apel per recuperar un es- tatut digne per a les humanitats, tot elimi- nant el complex d’inferioritat que reduirà «l’interès cognitiu» de la Ciència de les Ciències matematicoexperimentals. Alhora, ens ser- veix d’estímul per a mantenir el rigor en to- tes aquelles investigacions, com la història, la psicologia, la sociologia, la geografia hu- mana, les filologies o la filosofia, que tenen a veure amb els éssers humans, perquè hem de ser una Universitat preocupada pel de- senvolupament tecnològic i científic de les nostres comarques, però, en el fons, la pre- ocupació per aquest desenrotllament ha de ser una preocupació pels éssers humans.
A més a més, com a ciutadans aprenem del professor Apel que la responsabilitat èti-
ca de les nostres accions ja no es redueix al nivell familiar o del propi estat. Estem tan in- terrelacionats tots els éssers humans que problemes com el del «medi ambient» o el de la «pau» ens fan assolir una responsabilitat que abasta tot el planeta i, fins i tot, allò on hi hagueren éssers humans. L’ètica ja no és un assumpte de la vida privada, sinó sobre- tot de la vida pública perquè els éssers hu- mans ens entenem, fonamentalment, im- mergits en una «comunitat de comunicació». I aquestes afirmacions que ens donen una responsabilitat com a ciutadans ens preo- cupen també com a universitaris perquè s’han de justificar, en el marc d’un nou im- puls de les Humanitats on la comprensió i la comunicació siguen els fonaments de la nos- tra responsabilitat ètica.
I amb les humanitats, en aqueix equilibri harmònic tan volgut per a nosaltres, un cien- tífic, un altre universitari d’excepció, el pro- fessor Lapiedra rep per mitjà del seu nome- nament de doctor honoris causa el nostre reconeixement. En aquest universitari nascut a les comarques castellonenques del sud, ressalten les nobles essències del científic compromès. La seua brillant trajectòria com a físic relativista, com a investigador en cen- tres d’excel·lència europeus, no l’allunyen de les raons i desraons del seu país i arribat el moment accepta les més altes responsabi- litats universitàries i assumeix amb valentia i èxit la tasca de civilitzar la seua pròpia so- cietat. És un bon exemple de com són com- patibles l’electrodinàmica i la lleialtat a les idees. Aqueix impuls vital que a José Prat li fa afirmar «la lleialtat a les idees m’ha sem- blat sempre un mèrit indubtable, la lleialtat a les idees no ens eximeix d’una consideració
73
respectuosa dels altres. El més admirable és això: ser lleial a les idees i tolerant amb els altres». Amb el seu esperit reflexiu i bonho- mia el professor Lapiedra és l’un i l’altre.
Amb el nomenament del doctor Ramon Lapiedra no sols volem retre homentage a la seua contribució científica en el domini de les equacions de la mecànica relativista sinó a l’universitari que ha sabut mirar l’horitzó llunyà contribuint amb el seu treball i amb el seu pensament a impulsar el procés reno- vador que al llarg d’aquests últims anys han realitzat i realitzen les universitats valencia- nes i espanyoles en general. Com a rector ha sabut impulsar el paper de la institució uni- versitària com a consciència crítica d’un po- ble, preservar la seua cultura i defensar i fer respectar la seua llengua.
A més a més de l’humanisme i la ciència, els nostres nous doctorshonoris causaa través de les seues trajectòries personals, de les vivèn- cies universitàries i del seu pensament ens con- dueixen a l’europeisme i a la manera d’integrar- se en Europa dels distints pobles i, pel que fa a nosaltres, a la participació europea del País Valencià. Fa uns mesos el professor Apel afir- mava que la missió universalista d’Europa con- tinua avui existint com a possibilitat i obligació. És en aquest nou marc europeu on hem de re- definir i reorientar els impulsos que caracterit- zen el futur del nostre poble i tenir paciència,
perquè com deia recentment el professor Lapiedra la construcció d’una nova societat més tolerant i solidària no s’improvisa, i demanda la convergència tenaç, durant anys i anys, de multitud d’esforços generosos.
Avançant com a universitaris en aquest sender complirem amb una de les nostres responsabilitats principals. Des de la Universitat maldant per millorar la qualitat de la docència, augmentant la producció científica, sent cada dia més sensibles a tot el que la societat ens demana també cons- truïm la societat. Més encara dissenyem el futur del nostre poble. Fem país.
Avancem com a universitaris deixant de banda els valors obsolets dels localismes, perdent la por al desconegut cap al:
temps d’esperit, de seny i de saviesa temps de claror i de consciència forta,
que reclamava Bernat Artola, a través dels irrenunciables valors de l’universalisme eu- ropeu i la solidaritat, arrels de tot humanis- me i raó última del progrés científic.
Professors Apel i Lapiedra des d’avui us incorporeu al claustre de docents de la nos- tra Universitat i amb els valors humans, cien- tífics i universitaris que la vostra obra conté ens feu millors.