Recursos multimèdia que minimitzen la càrrega cognitiva

En les situacions en què el contingut és complex, els estudiants són novells o la presentació del material instruccional queda fora del control de l’estudiant, l’aprenentatge pot incrementar-se utilitzant recursos multimèdia que redueixin la càrrega mental. La càrrega mental és la quantitat de treball requerida per la memòria de treball que pot ser reduïda reemplaçant text per elements visuals (principi multimèdia), seqüenciant el contingut (principi de segmentació) i presentant el text amb àudio enlloc de text escrit (principi de modalitat).

Clark (2004) proposa unes guies per minimitzar la càrrega cognitiva.

4.4.1. Ús dels recursos multimèdia enlloc del text per representar contingut espacial

Les il·lustracions i els diagrames redueixen la càrrega cognitiva. La informació espacial presentada amb un recurs multimèdia és més concisa que no pas presentada amb text. A més, quan el contingut inclou molts elements que han de ser presentats alhora, el recurs multimèdia redueix la recerca mental. Això es degut a què tots els elements d’un recurs multimèdia poden ser vistos de manera simultània enlloc de les frases que són processades de manera seqüencial una darrera l’altra. Aquesta eficiència visual dels recursos multimèdia Veriki (2002) la defineix com argument visual. Afirma que ‘la visualització d’un recurs multimèdia és més efectiva que el text per comunicar contingut complex perquè és menor el

Anàlisi de l’impacte i la repercussió dels recursos multimèdia en l’ensenyament i aprenentatge de la Multimèdia en entorns virtuals

117 processament visual que el processament textual’. Això pot justificar el proverbi xinès ‘una imatge val més que mil paraules’.

Així quan el contingut disposa d’elements espacials complexes que han de ser coordinats, els recursos multimèdia incrementen l’aprenentatge reduint la càrrega cognitiva. Per les tasques espacials senzilles tant pot ser presentat en text com en imatges.

4.4.2. Planificar recursos multimèdia que siguin consistents en estil i baixos amb complexitat

Quan s’utilitzen recursos multimèdia per l’aprenentatge es redueix la càrrega cognitiva a l’aplicar-se estils gràfics consistents amb poc soroll visual. Per exemple, imatges amb línies són menys complexes que fotografies donat que tenen molts detalls que distreuen l’atenció de l’estudiant.

En les situacions en què l’estudiant té poc control sobre el ritme del contingut, com ara una seqüència animada, les imatges amb línies simples són millors per l’aprenentatge que no les il·lustracions complexes realistes. Ara bé, les il·lustracions complexes són efectives quan els estudiants tenen un temps il·limitat per estudiar el recurs (Levie, 1987). Per tant, és millor dissenyar recursos multimèdia amb un baix nivell de complexitat que doni suport a l’objectiu d’aprenentatge, especialment quan el contingut és nou.

4.4.3. Explicar recursos multimèdia complexos amb àudio

La càrrega cognitiva no només afecta a les característiques dels recursos multimèdia sinó també al text que es dóna conjuntament amb el recurs multimèdia. La memòria de treball, tal i com hem explicat anteriorment, està formada per dos subsistemes independents: la informació fonètica i la visual. Si hi ha un balanç adequat en els recursos multimèdia d’ambdós sistemes es maximitza la capacitat de la memòria de treball.

La recerca demostra que l’aprenentatge millora si els recursos multimèdia que incorporen la informació visual complexa com ara il·lustracions amb molt detall o les animacions són explicats amb àudio enlloc de text. Aquesta idea sustenta el principi de modalitat (Mayer, 2005, 2009; Low & Sweller, 2005).

Laura Porta i Simó

118

4.4.4. Utilitzar text o recursos multimèdia sols quan la informació és auto explicativa

D’acord amb el principi de modalitat, és millor descriure els recursos multimèdia complexos amb àudio que no pas amb text. Però en algunes situacions és millor presentar-ho només amb imatges i no afegir àudio. En altres, és millor utilitzar text i no afegir recursos multimèdia. Presentar múltiples fonts d’informació pot produir sobrecàrrega a la memòria de treball i disminuir l’aprenentatge. Aquest efecte és anomenat principi de redundància (Mayer, 2005; 2009; Sweller, 2005). En algunes situacions les paraules són suficients per l’aprenentatge pel que afegir recursos multimèdia redundants no incrementen els resultats d’aprenentatge. Tanmateix, afegir informació textual redundant en un recurs multimèdia auto explicatiu provoca sobrecàrrega cognitiva irrellevant i disminueix l’aprenentatge.

El fet de presentar recursos multimèdia amb o sense paraules depèn també dels coneixements previs dels estudiants. Pels estudiants novells un recurs multimèdia complex és preferible que incorpori àudio. Pels estudiants més avançats, l’àudio pot arribar a ser redundant i és preferible presentar el recurs multimèdia sense text sonor.

4.4.5. Ensenyar els components d’un recurs multimèdia complex si es pretén aconseguir un aprenentatge profund

Trossejar i seqüenciar la informació és una de les tasques dels dissenyadors instruccionals. Bona part d’aquest treball se centra en identificar els coneixements i habilitats necessàries per a desenvolupar un tasca de manera efectiva. Després que el contingut hagi estat definit, els dissenyadors instruccionals trenquen i seqüencien el contingut amb càpsules d’aprenentatge lògiques. La càrrega cognitiva es redueix si es dissenyen mòduls que eliminin el contingut irrellevant.

La pre-formació és important en el procés d’aprenentatge. Abans de presentar un recurs multimèdia és important que els estudiants reconeguin cada un dels components, el seu nom, la descripció de cadascun d’ells i els canvis que poden produir-se. Aquest efecte s’anomena principi de pre-formació (Mayer, 2005, 2009).

Anàlisi de l’impacte i la repercussió dels recursos multimèdia en l’ensenyament i aprenentatge de la Multimèdia en entorns virtuals

119

4.5. Recursos multimèdia que ajuden a construir models mentals

Els estudiants construeixen nous models mentals integrant els nous continguts en els coneixements previs. Els models mentals són esquemes que resideixen a la memòria a llarg termini i que són bàsics pel pensament. Els bons models mentals ajuden als estudiants a discriminar els nous conceptes, resoldre problemes, fer prediccions i interpretar dades. Els models mentals poden ser simples o complexes. Els models simples ajuden a l’estudiant a distingir conceptes i aplicar relacions entre conceptes. Els models mentals complexes estan formats per un nombre de models simples i ajuden als estudiants a resoldre problemes o a interpretar informació (Clark, 2004).

Els recursos multimèdia que representen relacions són més efectius per ajudar als estudiants a construir models mentals que els elements multimèdia que simplement representen el contingut. Aquest tipus de recursos multimèdia els anomenem explicatius. Clark (2004) proposa una sèrie de pautes per elaborar-los.

4.5.1. Ús de recursos multimèdia organitzatius per comunicar relacions qualitatives

Els recursos multimèdia organitzatius mostren les relacions jeràrquiques i coordinades. Normalment aquests tipus de recursos són presentats juntament amb el text i el resultat és l’increment de l’aprenentatge i les relacions entre les idees del contingut.

En varis experiments s’ha demostrat que els estudiants que han estudiat amb resums o sumaris produeixen més relacions que els quins han estudiat únicament amb text. Tanmateix, els qui han estudiat amb sumaris aprenen més que els qui han estudiat amb resums. Els sumaris són més efectius perquè utilitzen poques paraules i les idees són organitzades físicament per temes i categories (Kiewra et at, 1999).

En la formació online, els organitzadors es presenten com ajudes de navegació o mapes conceptuals que proveeixen als estudiants d’una idea general del contingut a tractar.

4.5.2. Ús de recursos multimèdia per comunicar relacions quantitatives

Els recursos multimèdia es van popularitzar perquè permetien mostrar relacions quantitatives que facilitaven la comprensió. També és cert que alguns recursos multimèdia

Laura Porta i Simó

120

imposen un treball mental innecessari i indueixen a models mentals inapropiats. És necessari seleccionar els recursos multimèdia més apropiats per cada contingut.

4.5.3. Ús de recursos multimèdia transformatius per comunicar canvis en el temps o l’espai

Els recursos multimèdia transformatius mostren canvis en el temps o l’espai. Mentre que la imatge amb moviment com l’animació sembla que és la millor via per comunicar moviment, hi ha algunes raons pràctiques i psicològiques per utilitzar gràfics més simples com ara línies de dibuix amb indicadors de moviment.

4.5.4. Ús de recursos multimèdia interpretatius per comunicar relacions de causa i efecte

Els recursos multimèdia interpretatius són representacions de relacions que són dissenyats per construir models mentals de causa i efecte. Sovint presenten interaccions entre fenòmens difícilment visibles. Els recursos multimèdia més habituals són les simulacions on l’estudiant pot manipular les variables i observar els canvis que s’hi produeixen.