Repartiment de la capella de música, any 1672.

Òbviament amb la divisió de les places el nombre de cantors i instrumentistes era major, encara que d’aquesta forma el treball resultava més precari ja que els sous s’havien de dividir entre dos o tres músics. A més, moltes d’aquestes places es concedia només una meitat de plaça o un quart; d’aquesta forma un músic havia de cobrir aquella plaça amb totes les seves obligacions, cobrat però només la meitat o la quarta part. Aquesta fou

120

una mesura adoptada en moltes altres capelles de la resta dels territoris hispànics, que, però, no comporta una major consideració cap a la música, sinó més bé tot el contrari. Una lectura poc crítica en aquest aspecte de l’augment de músics de les capelles de música, que es verifica durant tot el segle XVII, podria portar a pensar erròniament a

l’augment de la importància de la música en les celebracions de les catedrals i altres centres eclesiàstics de major importància. En realitat, però, la situació, tal com s’ha explicat, era ben distinta, ja que pel mateix i únic salari treballaven fins a quatre músics. Certament aquesta era una forma efectiva i sobretot econòmica (una mesura d’estalvi sense desatendre les necessitats del culte) de tenir un nombre suficient de cantors i instrumentistes per que donassin servei a la música de la catedral i a les altres esglésies i convents, sobretot en celebracions importants com Nadal, les festivitats locals i Setmana Santa.

Les activitats de la capella fora de la catedral eren importants pel manteniment econòmic dels músics, sobretot durant la segona meitat de segle XVII quan el bisbe

Pedro Manjares de Heredia, quan ja duia vuit anys en el càrrec, deixà de pagar la seva part corresponent:

“Fuit conclusum que se man citar Capitol per la mensa per dilluns primer vinent que sera a 30 dels corrents, y se tractara de la fabrica de esta Iglesia, y de la Música sobre el no pagar su Ilustrisima y Reverendisima del Sr. Bisbe la portio tocant a la mensa Episcopal a los musichs”.

Arxiu Capitular de Mallorca Actes Capitulars sig. 1639, f. 249r, any 1668.

La negativa del bisbe a pagar la seva part corresponent a la capella de música de la catedral, va coincidir amb la fundació de la capella de música de Santa Eulàlia l’any 1666. Aquesta capella va ser instituïda per un grup de nobles per donar servei a les seves festivitats i a les celebracions d’alguns gremis de Mallorca. El fet és que una bona part de les actuacions de la capella de música de la catedral en parròquies i convents de Palma es varen veure minvades per la irrupció d’aquesta nova capella de música. S’hi afegeix, a més, el fet que una part dels músics que formaven la capella nova provenien de la capella de la catedral, que va veure com les seves places de música quedaven reduïdes i amb elles la seva capacitat de donar servei fora de la catedral. La capella de Santa Eulàlia va tenir una vida curta i l’any 1672 Miquel Martí, (anteriorment organista de la catedral i que passà a la capella nova com a mestre) i alguns dels músics, demanaren la seva reincorporació a la capella de música de la catedral.

121

Musicalment, els darrers anys del segle XVII i la primera meitat de segle XVIII

representen els moments més àlgids de les activitats musicals de la capella. Testimonis d’aquest augment en les activitats musicals són també les fonts musicals que s’han conservat d’aquella època. Si bé manca, sobretot en el segle XVII, la música composta

per músics mallorquins, és més que notable la presència de música, sobretot en forma de villancicos, tonos o misses de compositors actius en altres centres musicals importants com Madrid, Barcelona, València, Tarragona, etc. Precisament la col·lecció de tonos, objecte de estudi d’aquest treball, foren copiats durant la segona meitat de segle XVII i demostren un interès (encara que, probablement mai va formar part del

repertori habitual de la capella) per aquest tipus de música.

El nombre de cantors i ministrils va augmentar considerablement per fer front als nombrosos compromisos de la capella i van aparèixer altres instrumentistes. En l’any 1728, moment en què es va recompondre la capella de música a causa de l’enfrontament entre el capítol i els músics per la potestat d’admetre i expulsar el músics, veiem que es comptabilitzen de forma oficial deu instrumentistes nous, a part dels vuit ministrils amb els quals comptava la capella, entre els que destaquen cinc violinistes, dos oboès, dues arpes i un arxillaüt. Aquesta nova configuració de la capella on els instruments comencen a tenir un paper destacat, denota un canvi important dins de la història de la música a tota Europa, marcat sobretot per la influència de les orquestres franceses (amb les activitats i obres de Lully i Couperin) i amb la penetració de la música italiana i amb la aparició massiva del violí i de l’oboè en tots els conjunts instrumentals.

A Mallorca, la penetració de la música italiana es fa molt evident gràcies a la presència de músics italians, sobretot a partir del segle XVIII i a l’arribada de música instrumental

italiana. Actualment a l’arxiu del Santuari de Lluc, seu de la escolania que va tenir el seu origen en el segle XV, es troben conservades una sèrie de fonts de música

instrumental italiana de Corelli, Locatelli, Vivaldi o Albinoni.

Passat el moment d’incertesa econòmica, la capella de música de la catedral de Mallorca va recuperar tot el seu esplendor i va continuar normalment amb les seves funcions dins la catedral i en les altres parròquies de la ciutat tal com ho havia fet des de la seva fundació.

122