II. L A PREHISTÒRIA DEL N OUCENTISME A S ABADELL :
2.2. U NA DEFINICIÓ DEL «P RIMER G RUP DEL D IARI »
«Discutíem i solament ens posàvem d'acord en una cosa: que nosaltres érem uns genis que ho faríem anar tot en renou...»46
La redacció del Diari de Sabadell arrenca amb escriptors presents a les reunions fundacionals –com Bedós, Saló, Griera i Cruz, Montllor, i Martí i Peydró47– i amb un grup jove que
serà qui portarà el pes de la publicació. Entre aquests darrers, Francesc Armengol, Ramon Ribera i Miquel Duran i Tortajada –el director del Diari–, de 25, 26 i 27 anys respectivament, compten amb una certa experiència com a periodistes i escriptors i col·laboren al Diari des del primer número. Més endavant, s'hi afegirà Joan Trias Fàbregas (1883-1955). A redós d'aquests primers van aplegant-s'hi un seguit d'autors que, al 1910, ronden els 20 anys: Claudi Rodamilans (1888-1922), Lluís Papell (1891-1980), Joan Sallarès Castells (1893-1971), Joan Puig Pujol (1893-1973), Bartomeu Soler (1894-1975) i els tres autors que tindran un paper més actiu i destacat durant la primera dècada del Diari: Joaquim Folguera, Joan Arús i Miquel Poal i Aregall. A aquest grup s'hi afegirà, cap a 1917, el poeta Pere Valls Garreta (1894-1983) i, cap al final de l'actuació de tots els autors esmentats al Diari, el crític d'art Joan Matas (1893-1938). Aquests autors conformen el que en aquestes pàgines s'anomena «Primer Grup del Diari».
La majoria d'aquests escriptors, amb capacitats i projeccions diferents, pertanyen a la classe mitjana –petits industrials, botiguers, treballadors de coll blanc, professionals liberals– però també hi ha obrers de coll blau –com Soler o Montllor, per exemple– i fills de famílies de la burgesia local –com Folguera. Han estat educats en centres religiosos i culturitzats en els cercles catalanistes de la ciutat –els mateixos que els ha posat en contacte. Allò que els porta a reunir-se al Diari és l'interès d'iniciar o desenvolupar la pròpia activitat literària, que, juntament amb les activitats patriòtiques, conformen autèntics canals de sociabilització. Literatura i patriotisme són, de fet, un tot indissoluble per a molts d'aquests joves catalanistes –d'aquí «el flagell de la grafomania»de la premsa territorial que Rovira i Virgili encara denunciarà al 191548. Els primers passos literaris els es fan per via d'allò
que Castellanos anomenà la «cultura de la immediatesa»49, és a dir, revistes, vetllades i certàmens
literaris. Com dirà Lluís Papell anys més tard, «en aquelles èpoques, dedicar-se en una forma o altra a la literatura, era cosa relativament fàcil i quasi de moda. Tots els joves que volien escriure, feien 46 Miquel POAL I AREGALL, “[sense títol]”, La Revista, gener-juny 1933, p.174.
47 Vegeu Joan ARÚS “Els primers temps de Joaquim Folguera”, La Nova Revista, setembre 1927, núm. 9, p. 53.
48 «Són molts els qui es pensen que que per escriure en els periòdics n'hi ha prou amb saber de lletra. Entre'ls
catalanistes aquesta preocupació fa força mal. Ha dit un distingit escriptor català, que en els primers temps de la nostra renaixença, ésser patriota consistia en fer versos, generalment dolents. Encara avui existeix qui creu que entre les obligacions que el patriotisme imposa hi ha la d'ésser poeta o escriptor». Antoni ROVIRA I VIRGILI, “La premsa catalana”, La Revista, 15-05-1915, p. 3.
versos»50.
Amb el lideratge de Duran i Tortajada i d'Armengol de bon inici, de Folguera a partir de 1913, i d'Arús a partir de 1916, la jove redacció farà entrar a les pàgines del Diari els corrents estètics i ideològics que prenen força en el panorama literari català. Papell, un d'aquests autors que farà carrera com a periodista i lletrista de sardanes, recorda que la situació literària a la ciutat canvia en ben pocs anys. Els seus «versos» li havien servit per projectar-se com a escriptor abans de la renovació literària que es porta a terme a la redacció, «però –conclou– vingué l'evolució, i els poetes casolans quedàrem sense feina»51. En aquest mateix sentit, el 1919 Arús insistirà en la idea
de canvi d'aquests anys lligada a una transformació d'esperit –ideologia– i procediments – concepcions i estètiques–: «han mort els aficionats d'altres dies i, si algun en queda, es retira resignadament i permaneix en un discret i penombrós silenci. Si algun encara fa sonar la lira, fa una remor estranya i anacrònica. La poesia és dels joves; no dels joves d'anys –entengui's bé– sinó dels joves d'esperit i de procediments»52.
La nòmina d'autors que integren aquest grup és la que s'ha anomenat anteriorment: Duran i Tortajada, Trias Fàbregas, Ribera, Valls, Armengol, Rodamilans, Papell, Arús, Poal Aregall, Folguera, Sallarès, Puig Pujol, Matas i Soler. Tots tenen obra literària pròpia editada, tret de Lluís Papell i Claudi Rodamilans, centrats en la tasca periodística i crítica. No obstant això, cal incloure'ls en el grup pel seu activisme o per l'ascendència que tenen entre els seus membres –com demostra la ja coneguda amistat que uneix Rodamilans amb Folguera53. Amb tot, aquesta enumeració no vol ser
una llista tancada o definitiva. No només els autors circumscrits al concepte «Primer Grup del Diari» no poden ser estudiats exclusivament a partir de motllos interpretatius preconcebuts sobre l'escriptor noucentista –perquè alguns no se'n sentiran mai o fins i tot seran presos en certs aspectes com a antimodels–, sinó que també hi ha altres personatges que actuen al marge de la redacció del Diari i que tanmateix participen d'aquest procés de renovació.
Així, d'una banda, el «Primer Grup del Diari» s'ha d'entendre com una colla d'escriptors, amb trajectòries personals divergents, que comparteixen un sentiment d'actuació col·lectiva que els cohesiona, els empara i els orienta. Aquest és el sentit de les paraules que Poal pronuncia davant dels companys del Diari el 1919, acabada ja la seva etapa sabadellenca: «I jo no sé si vosaltres ho tindreu a l'honra d'haver-me fet mercè de la vostra protecció, però jo, en canvi us prometo que tindria un plaer vivíssim en fer constar que a Sabadell, una ciutat que no és la meva, i a uns amics que m'estimaren més del que em mereixia i als quals servaré un agraïment etern, era degut en gran part que el meu pobre nom i la meva pobra vida d'escriptor tingués una valor i no passés del tot 50 Lluís PAPELL “De les caixes a la Redacció”, Diari de Sabadell, 01-08-1930, p. 5.
51Idem.
52 Joan ARÚS I COLOMER, La Nostra expansió literària: lectura donada en l'Acadèmia de la Joventut Catòlica de
Barcelona el 27 de desembre de 1918, Sabadell: La Noogràfica, 1919, p. 61-62. Reproduït a Joan ARÚS, Obra Completa en Prosa, Castellar del Vallès: Arxiu d'Història de Castellar del Vallès, 2002 p. 47.
desapercebuda»54. D'altra banda, caldrà estudiar tot el grup en un context de renovació afavorit per
actuacions externes a la redacció, però properes als seus objectius, com les del polític de la Lliga Regionalista Joan Costa i Deu, el sacerdot Lluís Carreras (1884-1955), l'arquitecte Josep Renom (1880-1931) o l'impressor Joan Sallent (1879-1936), entre d'altres.
El nucli del «Primer Grup del Diari» és el tàndem format per Joaquim Folguera, Joan Arús i Miquel Poal Aregall. Aquests autors configuren un petit bloc homogeni dins de la redacció, amb unes premisses ideològiques i uns objectius culturals i polítics ben similars. El llaç que els uneix no és només generacional i d'amistat –Arús i Folguera són de la mateixa promoció i havien compartit classes a l'Escola Pia– o familiar –Poal i Folguera són cosins–, sinó que també comparteixen concepcions similars sobre el paper de l'escriptor i la literatura en el procés de redreçament nacional iniciat amb la Renaixença. Amb l'activisme cultural de Folguera com a força motriu, el grup participa d'empreses de filiació noucentista, tant a nivell personal com col·lectiu. En els inicis i evolució d'aquest trio hi ha en essència les possibilitats, les limitacions i la significança del «Primer Grup del Diari».
Un dels factors que determinen la nòmina d'autors inclosos són les definicions que se n'han fet a posteriori. La revisió de la tasca realitzada en els primers anys del Diari comença a partir de la mort de Joaquim Folguera, el 1919. En l'article ja esmentat de Ribera55, a més d'anomenar els
assistents de les reunions del Centre Català, remarca la importància de «l'element jove» que forma «cenacle literari» cada tarda a la redacció. A més d'ell i de l'esperantista Domènec Serdà i Simó (1884-1911), que mor tot just al primer any de la publicació, Ribera anomena Miquel Duran i Tortajada, Joan Trias Fàbregas, Francesc Armengol, Joan Arús, Claudi Rodamilans, Joan Sallarès Castells, Lluís Papell, Bartomeu Soler, Joaquim Folguera i «altres joves». La pràctica totalitat del grup, doncs. És interessant que als anys trenta, quan el «Grup de Sabadell» hagi pres el control del Diari, Ribera reivindiqui el paper d'aquell «Primer Grup del Diari» com a baula de l'evolució literària a la ciutat: «Fullejant la col·lecció del Diari de Sabadell dóna goig de veure les firmes que més s'hi destaquen, i si es disposés de l'espai necessari, es podria intentar fer un estudi de l'avenç que la nostra joventut ha anat assolint des dels moments d'inici del Diari als dies actuals».
Les altres dues aportacions són dels dos escriptors que conformen el motor intel·lectual del primer Diari: Joan Arús i Miquel Poal. El primer evoca, precisament, el tercer membre d'aquest nucli, Joaquim Folguera. Es tracta d'unes breus memòries publicades el 1927, en les quals Arús traça un retrat de Folguera en la línia de l'escriptor noucentista i sabadellenc. Hi llista escriptors de la redacció, identifica el nucli del «Primer Grup del Diari» i situa la seva actuació en el context del Noucentisme:
54 “En honor d'En Miquel Poal”, Diari de Sabadell, 16-02-1919, p. 2. 55 RIBERA, op. cit..
«Entre els més assidus col·laboradors recordo els amics Bedós, Saló, Griera i Cruz, Martí Peydró, Trias, Armengol, Ribera Llobet, Camps Gubern... Al costat d'aquests elements, ens trobàrem aplegats els més joves com en Poal Aregall En Folguera, En Puig Pujol, En Joan Sallarès, En Bartomeu Soler –l'autor de Marcos Villarí– i el gran amic d'En Folguera, malauradament desaparegut, En Claudi Rodamilans. Els joves duguérem al
Diari, amb el nostre delit generós i entusiasta, els nous corrents de la literatura catalana, que aleshores feia el trànsit del maragallisme al noucentisme, sota la influència de l'Ors i d'En Carner, i rebia el primer impuls organitzat de purificació idiomàtica i gramatical amb les Normes de l'Institut, que es publicaven pel gener de 1913. A l'ombra del Diari, formàrem tot seguit un nucli inseparable, una mena de triumvirat amb En Folguera i En Poal, cosí seu, que per allà l'any 1912 vingué a viure a Sabadell. Es pot dir que tots dos debutaren en el Diari. Jo ja hi escrivia quan ells hi aportaren la seva col·laboració pels començos de 1913»56.
L'article de Poal, de 1933, confirma aquest estat de coses, però l'autor en fa una valoració en certa manera oposada a la d'Arús. Si Arús considera el «trànsit» cap al Noucentisme com a fenomen històricament i personalment positiu, Poal hi veurà un error castrador per a les futures generacions. Totes dues valoracions, doncs, són il·lustratives dels diferents camins que seguiran a partir de 1916. El text de Poal s'emmarca en una de les enquestes de La Revista sobre el moviment intel·lectual de Catalunya57. Tot i el desencant amb què recorda els seus inicis («a qui podria interessar si ja ni a mi
mateix m'interessa?») i amb què valora el pas del Noucentisme («Catalunya està orientada, però no enquadrada. I tal vegada és millor que així sia. L'instint, malgrat tot, ens pot dur allà on un empatx de noucentisme ens va impedir d'arribar més aviat»), les seves respostes conformen un document interessant sobre aquest període. Poal comenta la tasca del cenacle Arús-Poal-Folguera i les expectatives i horitzons intel·lectuals d'aquells joves:
«[...] Vaig fer coneixença amb Folguera i l'Arús... Aquestes dues amistats decidiren que jo havia de seguir escrivint... A Sabadell hi havia un
56 Joan ARÚS “Els primers temps de Joaquim Folguera”, Nova Revista, setembre 1927, 9, p. 52. Recollit a Joan ARÚS I
COLOMER, Poesia i snobisme i altres assaigs: Verdaguer, Alcover, Folguera, Barcelona: Ariel, 1954 i a Joan ARÚS,
Obra Completa en Prosa, Castellar del Vallès: Arxiu d'Història de Castellar del Vallès, 2002 p. 169-181.
57 Les tres preguntes són: I. Quin record teniu de la vostra iniciació en el moviment espiritual de Catalunya? II. Quins
ideals heu servit, amb quin lligam amb el passat i amb quina esperança de futur? III. Quin concepte teniu format del present? Per a més informació sobre l'enquesta, podeu consultar Maria C. RIBÉ, Estudi crític i literari de "La Revista",
[tesi doctoral] direcció: Joaquim Molas: Universitat Autònoma de Barcelona - Departament de Filologia Espanyola i Catalana, 1975.
diari; el "Diari de Sabadell", que mig dirigia Miquel Duran i Tortajada. I dic mig dirigia perquè gairebé no era mai ni a la redacció ni a Sabadell tan sols. Folguera, Arús i jo teníem cura d'omplir cada dia les quatre planes del diari. Escrivíem de tot. Fèiem versos, crítica, gasetilles, articles doctrinals... Pura facècia tot! Llegíem tot el que ens queia a les mans. Ens entusiasmàvem amb Maeterlinck i amb d'Annunzio, amb Claudel i amb Tolstoi... Uns noms que admiràvem i estimàvem: Verdaguer, Maragall, Carner, "Xènius", López- Picó... Sagarra s'iniciava... Uns altres noms encara: Narcís Oller, Pous i Pagès, Puig i Ferreter... Guimerà, Russinyol i Iglésies eren una Trinitat gloriosa...»58.
Pel que fa els límits cronològics de l'actuació del «Primer Grup del Diari», queden compresos entre els anys 1910 i 1923, amb les dues etapes diferenciades que han quedat apuntades en el capítol anterior: la «combativa» o «militant» (1910-1915) i l'«evolutiva» o «de disgregació» (1916-1923). Amb el benentès que tot intent de delimitació cronològica és sempre una convenció – falsejadora però operativa a nivell interpretatiu–, aquestes dates queden determinades per la lògica generacional de l'actuació dels autors tractats59. Més enllà de l'argument generacional, però, el
període també queda justificat per esdeveniments històrics que sacsegen la vida cultural. D'una banda, l'actuació del «Primer Grup del Diari» parteix d'una actitud de reacció davant dels fets de la Setmana Tràgica, que, com ja s'ha comentat, tenen una incidència determinant en la dretanització de l'espectre polític de la ciutat i en el mateix procés de fundació del Diari. El 1909 és també l'any de la Missa Nova de Lluís Carreras, un acte d'una importància cabdal per als sectors catalanistes. D'altra banda, el 1923 comença la dictadura de Primo de Rivera i obre una nova etapa cultural de resistència marcada per l'actuació del «Grup de Sabadell» i la creació de tertúlies com la dels «Dillunsos de Can Llonch».
Pel que fa a la divisió en dos períodes, el centre de l'evolució de la generació del «Primer Grup del Diari» és el 1916. Aquesta és una data frontissa, en la mesura que el grup ha assolit el zenit de la seva actuació, amb l'Exposició d'Art Nou Català i la revista Ars a les darreries de 191560.
El 1916 comencen a evidenciar-se les diferents trajectòries que seguiran Arús, Folguera i Poal. Els dos darrers abandonen Sabadell i s'instal·len definitivament a Barcelona. També ho fa Miquel 58 POAL I AREGALL, op. cit., “[sense títol]”.
59 L'inici de l'actuació de la generació del «Primer Grup del Diari», amb Arús, Poal i Folguera com a epònims, se
situaria l'any 1909. Aquest any, però, queda marcat per la Setmana Tràgica i el tancament d'Acció Catalana. Per això aquí es proposa com a inici el 1910, data de la fundació del Diari de Sabadell. Per a la lògica generacional i el tipus d'acotació cronològica seguida en aquest estudi vegeu Julián MARÍAS, Generaciones y constelaciones, Madrid: Alianza, 1989.
60 Sala-Sanahuja de fet, emparant-se en la rellevància de l'exposició, proposa com a data generacional clau per «una
qüestió matemàtica: 1915. La generació de 1895 té ara vint anys. És en aquest any, en efecte, que arribem a l'àpex d'un llarg procés de formació i de renovació cultural». SALA-SANAHUJA, op. cit., “Pensament i producció cultural...”, p. 303.
Duran i Tortajada i la direcció del Diari passa a mans de Joan Arús. Més enllà de ser un any clau per a l'evolució del «Primer Grup del Diari», el 1916 és també una data simbòlica en la història cultural de la ciutat, marcada per la mort de Sardà i Salvany –que coincideix amb la del bisbe de Vic Torras i Bages– i el debut a la premsa de Francesc Trabal. Aquests esdeveniments es donen en un context de canvis a la ciutat lligats a la Primera Guerra Mundial.
Finalment, l'encuny «Primer Grup del Diari» parteix d'una voluntat descriptiva i entronca amb la tradició terminològica d'aquests anys. Així, el concepte «Primer Grup del Diari», de Folguera, Arús i Poal i Aregall, explica un tipus d'actuació als anys deu que manté una relació dialèctica amb la que el «Grup de Sabadell», d'Obiols, Trabal i Oliver, portarà a terme als anys vint. Un i altre s'imbriquen i, tot i les prevencions exposades, il·lustren el procés de transició entre la «modernitat» d'una i altra dècada.