11.- RESUM I CONCLUSIONS
En la zona de la depressió de la Selva, a l’àrea compresa entre les conques de l’Onyar i la riera de Santa Coloma (568,8 km2), s’ha realitzat un estudi de geologia ambiental estructurat en dos parts: l’avaluació dels recursos geològics i l’anàlisi dels riscos geològics. Per a realitzar-lo s’han utilitzat els sistemes d’informació geogràfica (SIG), concretament s’ha treballat amb el programa Arcview 3.2, que permet visualitzar, explorar, consultar i analitzar dades de forma espacial. Aquest processament de les dades en SIG ha sigut fonamental tant pel que fa a la quantificació dels recursos con en l’anàlisi dels riscos.
L’estudi dels recursos geològics s’ha centrat en els tres que s’han considerat més importants en aquesta zona. En primer lloc, s’ha estudiat les roques i minerals industrials a partir d’una cartografia litològica prèvia. Posteriorment, s’ha estudiat els recursos hídrics, tant superficials com subterranis. Per últim, s’han contemplat els recursos geoculturals, que corresponen a zones en les que el patrimoni geològic és prou important com per realitzar-hi activitats culturals i/o geoturístiques i que, per tant, són un recurs geològic més del qual se’n pot obtenir un benefici econòmic. A partir de l’estudi d’aquests recursos s’ha arribat a les següents conclusions:
• Les roques ornamentals i de construcció més abundants a la zona són els granits de gra mitjà (13,8 km2) i les pissarres i esquists (32,87 km2). Ara bé, en ambdós casos l’explotació d’aquests materials és limitada. Per una banda, els granits es situen majoritàriament en una de les zones que s’ha classificat com a recurs geocultural per la qual cosa la seva explotació significaria una degradació d’aquest. Per l’altra, les pissarres i esquists són molt heterogenis, amb un grau d’alteració superficial important i amb plecs a petita escala que fan inviable la seva explotació com a roca ornamental i de construcció.
• No s’ha trobat cap zona on els materials cartografiats siguin aptes (sense cap mena de restricció) per a l’explotació industrial com a roca ornamental i de construcció. Les limitacions més freqüents són les prohibicions sobre el territori (restriccions legals per a la instal·lació d’activitats extractives) o limitacions (destrucció de patrimoni geològic, mala situació geogràfica, o poca quantitat de material disponible).
abundant, difícil de separar, que comportaria un procés de rentat complex i, lògicament, l’encariment del producte final.
• Malgrat que en la major part de la zona hi ha materials aptes per a la seva utilització com a àrids, únicament els basalts (9,21 km2) i els materials quaternaris al·luvials (99,48 km2) no tenen prohibicions administratives per a la seva extracció, existeixen algunes limitacions de caràcter local com és la destrucció de patrimoni, situació dins zones PEIN, afectació del nivell freàtic o pressió urbanística.
• L’explotació actual de roques i minerals industrials es centra bàsicament en l’extracció d’àrids. Hi ha 24 activitats extractives actives i 6 permisos d’extracció. La superfície total ocupada per aquest tipus d’activitat és de 1,84 km2, majoritàriament destinats a graveres i sorreres (1,23 km2) i extraccions de sauló (0,39 km2)
• Pel que fa a les roques ornamentals i de construcció hi ha 4 explotacions actives que extreuen granit i calcàries, amb una superfície total afectada de 0,077 km2.
• La circulació hídrica superficial ve marcada per dues conques principals: la riera de Santa Coloma, amb una aportació anual de 7,1 Hm3, i el riu Onyar, amb uns aports anuals de 57,4 Hm3. Actualment, el cabal circulant és alterat pels aports de les estacions depuradores les quals representen, en el cas de la conca de la riera de Santa Coloma, per l’any 2000, el 40% de l’aigua circulant total.
• La qualitat química de l’aigua superficial és acceptable tot i que s’han analitzat punts amb conductivitats altes (2120 _S/cm) i concentracions d’amoni i nitrit considerables (entre 5 mg/l i 8,9 mg/l d’NH4+ i entre <0,1 mg/l – 5 mg/l de NO2-).
• Al sud de l’àrea d’estudi hi ha dues zones humides caracteritzades pel seu mal drenatge, que han donat lloc a dos espais naturals d’interès: l’estany de Sils (declarat espai PEIN per la Generalitat de Catalunya) d’uns 7 km2 d’extensió i situats als municipis de Sils, Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella; i els prats de Sant Sebastià, al sud-oest del poble de Caldes, de molt menor extensió (1,5 km2).
• Durant la realització d’aquesta tesi s’ha detectat que a la zona dels Prats de Sant Sebastià hi ha unes àrees amb anomalies en la conductivitat del sòl. Desprès de realitzar un estudi de les característiques geològiques, edafològiques i hidrogeològiques de l’indret, s’ha arribat a la conclusió preliminar que en aquesta zona hi ha una manifestació termal que queda obstruïda per materials neogens llimosos amb nivells sorrencs, de gruix no determinat però d’entre 15 i 20 m, entre els quals l’aigua altament mineralitzada es dispersa provocant l’increment de sals i conductivitat al sòl.
• A partir de l’inventari de 329 punts d’aigua, la cartografia geològica i els sondatges elèctrics verticals realitzats en treballs anteriors, s’ha determinat que a la zona es poden definir cinc aqüífers principals, alguns d’ells amb subsistemes ben diferenciats, que són:
l’Onyar i l’al·luvial del Ter. Té poc gruix, oscil·lant d’un màxim de 25 m al Ter al nord de la zona, fins a un mínim de 2 a 7 m en la sèquia de Sils, a la riera de Santa Coloma.
- Aqüífer volcànic explosiu, format per materials piroclàstics procedents de la colada del volcà de la Crosa de Sant Dalmai i amb un gruix aproximat de 10 a 25 m.
- Aqüífer Mio-pliocè sedimentari, en el qual hi distinguim dos subsistemes: sedimentari i volcànic efusiu. El primer està format per conglomerats arcòsics no consolidats d’edats compreses entre el Miocè i Pliocè i té un gruix molt variable de 15 a 180 m o fins i tot més. El subsistema volcànic efusiu és el que queda representat per les colades volcàniques de Maçanet de la Selva i Vidreres i té un gruix màxim de 86 m.
- Aqüífer granit alterat – sauló, que és el que configura el tram de sauló que sovint es troba entre el sòcol granític i els materials argilosos i sorrencs sedimentaris moderns. El gruix és molt variable i sovint indeterminat però en general varia d’entre 5 a 45 m.
- Aqüífer Paleozoic – granits de la Selva, caracteritzat per granit paleozoic fracturat, sovint difícil de diferenciar del tram de sauló. Es troba en tota la zona d’estudi però a molt variades profunditats, des de nivells aflorants fins a profunditats de 190 m o més.
• Els nivells piezomètrics estan condicionats per la topografia, que provoca que els nivells més propers a la superfície siguin els de l’aqüífer Quaternari al·luvial i el volcànic explosiu. Les característiques litològiques i tectòniques, per altra banda, condicionen que els altres tres aqüífers tinguin una important variabilitat en el gruix i en la profunditat on que es troben, la qual cosa provoca diferències de fins a 100 m en les cotes on es situa el nivell piezomètric. (taula 11 a).
Aqüífer Profunditat
màxima
Cota màxima
Profunditat mínima
Cota mínima
Quaternari al·luvial 7,4 174,0 1,4 70,5
Volcànic explosiu 7,0 126,5 8,1 126,5
Mio-pliocè 36,19 182,5 0 76,9
Granit alterat – Sauló 24,9 146,7 1,75 43,2
Paleozoic – Granits de la Selva 33,9 150,3 3,9 72
Taula 11 a.- Taula les profunditats i cotes màximes i mínimes dels diferents sistemes aqüífers.
• A partir de les anàlisis químiques realitzades a 111 mostres d’aigua subterrània es poden definir com a magnèsiques i generalment bicarbonatades. Hi ha algun cas particular on les mostres mesurades es poden classificar de mixtes entre bicarbonatades i clorurades i les mostres de l’aqüífer volcànic explosiu es caracteritzen per ser lleugerament sulfatades.
profunds, la qual cosa fa pensar que no es tracta de contaminació sinó que està lligat a la mineralogia dels materials (taula 11 b).
AQÜÍFER
C,E _S/c
m PH DQO*
HCO
3-mg/l mg/lCO2 NO3
-mg/l NO2
-mg/l NH4
+ mg/l CL -mg/l Na + mg/l Mg ++ mg/l Ca ++ mg/l K + mg/l
mín. 207 6,7 0,86 139,08 0 0,5 0,03 0,005 39,8 11,6 19,7 12,8 Inf, 0,3 Al.luvial màx. 25900 88,5 930,71 0 76,80,61 3,446 302,9 127,0 151,0 130,7 16,79
mín. 431 7,1 0,063
1 145,42 0 3,52 0,02 0,005 25,7 10,0 67,7 43,8Inf, 0,3 Volcànic
explosiu màx. 1363 7,7 10,94 474,07 0 155,80,22 0,790 134,0 106,4 144,866,1 10,7 mín. 5186,7 0 431 0 0,1 145,4 0 3,5 7,0 19,0 25,7 Inf, 0,3 Mio-pliocè
sedimentari màx. 2500 8,3 17,2 456,62 9 442,9 1,06 1,200 725,5 106,4 294,7 249,6 49,05 mín. 557 6,96 0,625 219,6 0 1 0,01 0,005 47,810,0 64,819,1 Inf, 0,3 Mio-pliocè
volcànic màx. 976 7,83,1 526,43 0 44,54 0,02 0,147 324,8104,3 123,848,6 2,3 mín. 230 6,80,375 142,5 0 0,5 0,01 0,005 29,9 27,0 65,6 15,9 Inf, 0,3 Granit alterat
- Sauló màx. 1767 8,1 8,4 495,32 0 179,1
7 1,20 0,770 535,7 81,0 227 224,9 6,14 mín. 135,5 6,1 0 75,6 0 1,0 0,01 0,005 29,9 29,834,0 9,5 Inf, 0,3 Palezoic
-Granits de la
Selva màx. 1873 8 9,64 1276,7 0 334,8 1,21 4,710 697,3 137,6 416,2 238,4 24,3 *= Oxidabilitat al permangantat potàssic
Taula 11 b.- Valors màxims i mínims dels paràmetres químics majoritaris. Anàlisis realitzades al laboratori de química analítica de la Universitat de Girona.
• El sistema aqüífer Paleozoic – Granits de la Selva té una sèrie de surgències naturals en superfície, algunes de caràcter termal, associades a les importants fractures del sòcol. Les fonts no termals més importants es situen als marges de la depressió, concretament als massissos de les Guilleries i de Gavarres, però les més importants pel que fa al cabal i les característiques mineralògiques són les termals que es troben als termes municipals de Santa Coloma de Farners i Caldes de Malavella.
• Les característiques químiques de les dues surgències termals són molt similars, clarament bicarbonatades sòdiques, tot i que les concentracions absolutes de cadascun dels ions són molt elevades a les de Caldes de Malavella, a on la temperatura és més alta (59 ºC). Segons diferents treballs en els que es realitzen anàlisis de triti es demostra un origen meteòric, tot i que amb una antiguitat de com a mínim 4 dècades.
• L’explotació actual dels recursos hídrics subterranis és d’uns 24 Hm3 anuals, dels quals se’n recuperen 4,32 Hm3 que són els que tracten les estacions depuradores de la zona. Segons les dades de cabals la circulació superficial és de 65,5 Hm3 i, tot i que actualment no s’estan explotant els recursos superficials, hi ha 8 petites rescloses en les que s’ha comptabilitzat una reserva de 8,4 Hm3. Les entrades per precipitació són d’uns 403,3 Hm3.
uns 18 Hm3 surten subterràniament del sistema i/o són extrets de la reserva hídrica superficial o subterrània sense que hi hagi constància a l’administració.
• S’han definit quatre zones com a recurs geocultural:
- El volcà de la Crosa de Sant Dalmai, una important manifestació de volcanisme quaternari caracteritzat per dos edificis volcànics: un de principal de grans dimensions i construït per activitat freatomagmàtica i un de secundari, més petit, format per una fase estromboliana terminal.
- L’estany de Sils, zona constituïda per les restes d’un antic estany endorreic en una àrea topogràficament deprimida respecte el territori circumdant i que actua com a receptori de l’escolament superficial de les diverses rieres que drenen el sector meridional de la plana selvatana.
- Caldes de Malavella: aigües termals, el Volcà del Camp dels Ninots i Prats de Sant Sebastià. Zona on es pot observar les manifestacions termals típiques del poble, una petita manifestació ígnia de vulcanisme hidrovolcànic i una altra zona endorreica similar a l’anterior però on s’ha definit una nova manifestació termal, anteriorment descrita.
- Santa Coloma de Farners: aigües termals i itinerari de morfologies granítiques. S’hi poden observar dos fenòmens geològics importants com són les manifestacions termals similars a les anteriors i les diferents formes granítiques situades als sector muntanyós del municipi. • El volcà de la Crosa caracteritzat per cinc fases d’activitat eruptiva es troba dins un sector
profundament humanitzat la qual cosa ha afectat a la conservació de l’indret. Fins a la seva declaració com a PEIN els materials volcànics varen ser explotats per a la construcció i actualment la important activitat agrícola i ramadera ha afectat negativament a les aigües subterrànies disminuint-ne la qualitat.
• Malgrat els impactes rebuts el grau de conservació de l’edifici volcànic de la Crosa és considerable i l’actual estat de protecció en fa viable la seva explotació per activitat lúdiques i culturals. En aquest sentit, actualment hi ha una empresa privada en una casa de colònies pròxima, que hi realitza activitats culturals adreçades a conèixer la geologia i natura de l’entorn. Aquesta empresa però és la única infrastructura disponible actualment per a la programació de visites, no hi ha equipaments municipals, zones d’informació o plafons, tot i que el pla especial aprovat al 1995 definia una estratègia d’ús públic en la que es contemplava aquestes obres. Per últim, destacar que hi ha una agrupació sense ànim de lucre que realitza guiatges gratuïts a escoles.
• L’estany de Sils s’ha vist afectat per contaminació d’origen agrícola, ramader, industrial i d’abocament d’aigües residuals. Hi ha hagut i encara hi ha abocament d’aigües residuals i lixiviats sense tractar provinents de petits nuclis, granges i indústries que han provocat contaminació de l’aigua superficial i en alguns casos d’aigua subterrània.
• Tot i ser una zona molt ben comunicada Sils no disposa d’infrastructura per a la realització de visites i no hi ha cap empresa que en faci un ús directe. Malgrat això són freqüents les visites d’escoles de l’entorn immediat sobretot a la tardor i primavera ja que en aquests períodes són abundants les aus migratòries que hi fan estada.
• Caldes de Malavella ha sigut coneguda geològicament des d’antic per les seves surgències termals i les manifestacions de vulcanisme efusiu, però durant la realització d’aquesta tesi es va reinterpretar uns dipòsits piroclàstics definits fins al moment com a sedimentaris, posant de manifest un nou volcà freatomagmàtic a la zona volcànica catalana que es va denominar volcà del Camp dels Ninots. Aquest volcà ha estat fortament erosionat, però es pot reconèixer una depressió envoltada de turons de poca alçada a la qual es troben uns materials argilosos lacustres, amb abundants menilits d’òpal, testimonis d’activat hidrotermal a l’interior del cràter. Durant el treball de camp es van trobar restes de fauna fòssil en un dels marges del cràter (Bos primigenius), que van permetre datar el seu rebliment com a Quaternari.
• Hidrogeològicament, el recurs geològic Caldes de Malavella és un del punts més interessants de la zona ja que permet estudiar els fenòmens termals, tant els tradicionalment coneguts en les múltiples fonts del poble, com la novament descrita als prats de Sant Sebastià. S’hi pot estudiar fenòmens relacionats amb l’endorreisme com en el cas de Sils, però a on a més hi ha unes petites zones de plantes salenques conseqüència de l’elevada mineralització del sòl resultat de la manifestació termal anteriorment comentada.
• Els impactes més importants a la zona de Caldes són els derivats d’abocaments incontrolats els quals, tot i no ser nocius provoquen un impacte visual considerable i la sobreexplotació de l’aigua termal per part de les indústries que la comercialitzen.
• Caldes de Malavella no disposa gairebé d’infrastructures per a la programació de visites tot i també està molt ben comunicada. Actualment no hi ha cap empresa que en faci un ús comercial i únicament una agrupació cultural realitza guiatges gratuïts centrats bàsicament en temes arquitectònics i històrics.
• A Santa Coloma és conegut el seu important nombre de fonts, tant d’origen termal com d’aigua freda, a vegades carbòniques, però també és de gran importància el modelatge granític que s’observa a la zona de Guilleries. S’hi poden observar macroformes (moltes d’elles amb llegenda pròpia) i microformes localitzades en roques plutòniques i filonianes, majoritàriament en leucogranits i granodiorites.
roques industrials, sobretot per a la seva utilització com àrid que, tot i que no han provocat cap alteració en el nivell freàtic si que provoquen un considerable impacte visual.
• Tot i estar ben comunicada i ser capital de comarca, Santa Coloma tampoc disposa d’infrastructura per a la programació de visites i no hi ha cap empresa que actualment en faci un ús comercial.
L’anàlisi dels riscos geològics s’ha estructurat segons les categories de riscos naturals, mixtes i induïts i s’ha realitzat a partir de la suma de la informació elaborada en l’estudi dels recursos, la recollida d’informació sobre l’ocurrència d’aquests fenòmens i l’avaluació dels impactes. Concretament, s’ha estudiat detalladament els riscos més importants a la zona, que són: dos d’origen naturals lligats a dinàmica externa (inundació i expansivitat d’argiles), un risc mixt (erosió) i tres induïts (impacte d’activitats extractives, impacte d’activitats agrícoles i ramaderes i abocament de residus urbans i industrials). També s’ha dedicat un apartat al conjunt de riscos que a la zona es consideren menors com són el risc sísmic i volcànic, el de moviments de vessant, l’esgotament de recursos geològics i els canvis dels usos del sòl. Les conclusions més importants a les que s’ha arribat pel que fa als riscos, són les següents:
• La superfície inundable és gran, degut a la seva morfologia plana, però afecta majoritàriament zones de conreu. Girona és l’únic municipi important on es poden produir desbordaments que provoquin danys a infrastructures, immobles i persones. Segons el registre històric i les dades de cabals màxims instantanis del riu Onyar, el cabal mínim necessari per desencadenar una inundació a Girona és de 500 m3/s, cabal que s’assoleix amb un període de retorn de 25 anys. • El risc d’expansivitat és baix o molt baix a tota la zona estudiada però s’han cartografiat dues
petites zones on afloren argiles expansives, Quart (3,21 km2) i Caldes (0,18 km2). A més, hi ha una part de Girona (urbanitzacions de Palau i Montilivi) on s’han analitzat mostres amb un grau d’expansivitat alt o molt alt i dues zones més (Maçanet i Riudellots) on també hi ha constància d’argiles expansibles però el nivell argilós és més superficial que l’anterior i poc potent.
• La susceptibilitat morfològica a l’erosió es pot considerar nul·la o molt baixa a tota la part plana de la zona estudiada, on únicament els petits relleus enlairats i les zones elevades dels voltants (Guilleries, Gavarres i Selva Marítima) es pot considerar de moderada a alta.
• La poca superfície dedicada actualment a les activitats extractives fa que l’impacte que produeixen sigui mínim i bàsicament visual, no havent-se afectat el nivell freàtic. En el passat les extraccions de lapil·li de la Crosa van produir un impacte visual important i la gènesi d’un abocador incontrolat que va provocar contaminació orgànica l’aigua subterrània, actualment recuperada.
• Malgrat que hi ha punts amb concentracions superiors a 50 mg/l de nitrat a tota la zona d’estudi, en els municipis amb més de 10.000 caps de bestiar (Vilobí, Cassà de la Selva i Llagostera) és on se n’hi concentren major quantitat.
• L’impacte més important que està afectant als recursos hídrics és la de les activitat agrícoles i ramaderes. La única zona sense evidències de contaminació nitrogenada és a la conca de la riera de Santa Coloma, coincidint amb les àrees on s’ha determinat menor excedent de nitrogen. Aquest excedent s’ha calculat a partir de les possibles entrades de nitrogen de purins procedents dels caps bestiar i les sortides per absorció de nitrogen dels diferents conreus. Segons aquestes estimacions les zones on l’excedent és superior a 100 kg/ha són a les que es concentren el major nombre de punts amb contaminació nitrogenada, ja sigui per nitrat, nitrit o amoni.
• L’impacte dels residus industrials i urbans afecta fonamentalment a les aigües superficials i subterrànies, tot i que l’impacte visual d’abocaments incontrolats és considerable. La contaminació per residus urbans i industrial ha afectat bàsicament a les aigües superficials, sobretot a la conca de la riera de Santa Coloma on la mala gestió de dues urbanitzacions i abocament intermitents d’efluents industrials han contaminat la sèquia de Sils, afluent d’aquesta riera, i que afecta directament al recurs geocultural estany de Sils. També s’ha detectat alguns punts d’aigua subterrània amb elevada conductivitat que podria ser conseqüència d’una mala gestió dels residus urbans.
• S’ha detectat uns valors elevats de magnesi, ferro i fluor. Per la seva situació lluny de qualsevol focus contaminant i la seva distribució geogràfica, aquestes concentracions anòmales semblen estar lligades clarament a la mineralogia dels materials i per tant es tracta de contaminació natural.
• En alguns punts de Caldes de Malavella s’han trobat concentracions altes de seleni i bari. L’origen és natural ja que en aquesta zona són abundants les mineralitzacions de baritina (Ba2SO4) que es dissolen en l’aigua. Cal tenir en compte que en condicions termals el sofre és
intercanviat per seleni.
• A tota la zona d’estudi el risc sísmic és baix, amb terratrèmols de magnitud 4 com a més alta, mentre que el risc volcànic es pot considerar pràcticament nul.
• Com a conseqüència de la morfologia plana de la major part de l’àrea estudiada, es pot considerar que el risc de moviments de vessant és molt baix i es concentra únicament a les zones amb argiles expansives i en l’obertura de talussos en la construcció de noves carreteres. • L’explotació més important és la que té lloc als recursos hídrics, sobretot en les activitats
265
12.- BIBLIOGRAFIA
Alberch, R., Freixes, P., Massanas E. & Miró J. (1982) Girona: rius, ponts i aiguats. Ajuntament de Girona.
Albert, J.F. & Corominas, J. (1980). Estudio geotérmico de la depresión de la Selva. ITME-Compañia General de Sondeos. Inèdit.
Albert, J.F. (1980). Estudio geotérmico preliminar de Cataluña. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Secretariado de publicaciones intercambio científico y extensión universitaria.
Albert, J.F., Corominas, J. & París, C. (1979). El estudio hidrogeológico de los manantiales y su aplicación geológica; caso de las aguas termales, carbónicas y sulfhídricas de Cataluña. Acta Geológica Hispánica (Homenatge a Lluís Solé i Sabarís), 14: 391-394.
Ayala, F.X (1987). Introducción a los riesgos geológicos. Dins Riesgos Geológicos. ITGE. pàg. 3-19.
Ayala, F.X. (1975). Las arcillas expansivas y el carst, dos problemas geotécnicos. Revista española de geología y minería (tecniterrae). Año II, 7: 26-30.
Barnolas, A & García-Sansegundo, J. (1992). Caracterización estratigráfica y estructural del Paleozoico de Les Gavarres (cadenas Costero Catalanas, NE de España). Bol. Geol y Minero, 103(1): 94-108.
Barnolas, A., García Velez, A. & Sourier, J. (1980). Sobre la presencia del Caradoc en Les Gavarres. Acta Geológica Hispánica, 15(1): 1-13.
Bataller, J.R. (1933). Condiciones geológicas de las aguas minerales de Cataluña. Laboratorio de Geología del Seminario de Barcelona, Publ. núm. 8, Barcelona, 90 pàg.
Bayés, A. & Ortega, I. (1988). Estudi de les fonts de Santa Coloma de Farners. Inèdit.
Bennett, M.R.; Doyle, P. (1997) Environmental Geology. Geology and the Human Environment. John Wiley & Songs. Chichester.
Camarasa, M., Bescós, A. & Sancho, J.(1998). Evaluación del riesgo de erosión en relación con la dinámica del suelo a partir de sistemas de información geográfica. Investigaciones recientes de la Geomorfologia española. Barcelona, pàg. 579-592.
Canter, L.W. (1997) Nitrates in groundwater. Lewis publishers. USA, 263 p.
Chia, M. (1879). Nuevos hallazgos en Caldas y Serinyà. Revista de Gerona.
Clotet, M.T., Pallí, L. & Roqué, C. (1999). Les fonts de les Gavarres. Col.lecció Dialogant amb les pedres, núm. 7. Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona.
Comisión Interministerial de Planificación Hidrológica (1980). Plan hidrológico Nacional. Grupo de trabajo regional de Pirineo Oriental. AVANCE/80. Inèdit.
Compañía General de Sondeos, S.A (1979). Estudio geotérmico preliminar de la depresión de la Selva (Gerona). Informe geoquímico. Tomo I-Memoria y anexos. Inèdit.
De Villota, I., Goy, J.L., Zazo, C., Barrera, I. & de Bustamante, I. (1996). Aspectos metodológicos sobre la cartografía ambiental. Asentamientos urbanos en la Vall de Gallinera, Alicante. Geogaceta, 20(5): 1131-1134.
D.G.O.H. (1971). Estudio de los recursos hidráulicos totales del Pirineo Oriental, zona norte. M.O.P. Dirección General de Obras Públicas.
Direcció General de Patrimoni Natural (Generalitat de Catalunya) (1995). Pla especial de protecció del medi natural, del paisatge del Volcà de la Crosa. Inèdit
Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic (Generalitat de Catalunya) (1998). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Inèdit
Donville, B. (1973a). Géologie Néogène et Âges des eruptions volcaniques de la Catalogne orientale. Tesi doctoral, Universitat Paul Sabatier- Tolosa. Inèdit.
Donville, B. (1973b). Âges potassium-argon des roches volcaniques de la dépression de La Selva (Nord-Est de l'Espagne). C. R. Acad. Sc. Paris, 2777: 1-4.
177-267 Duran, H. (1985): El paleozoico de Les Guilleries. Tesi doctoral. UAB. Inèdit.
Duran, H., Gil Ibarguchi, J.I., Julivert, M. & Ubach, (1984). Early paleozoic acid volcanism in the Catalonian Coast Ranges (Northwestern Mediterranean. Sassi & Julivert, IGCP Nº 5, Newsletter, 6: 33-43
Duran, J.J., Brusi, D., Pallí, L., López, J., Palacio, J. & Vallejo, M. (1998). Geología Ecológica, Geodiversidad, Geoconservación y Patrimonio Geológico: la Declaración de Girona. Dins: Duran JJ. & Vallejo M (ed.): Comunicaciones de la IV Reunión Nacional de la Comisión de Patrimonio Geológico.
Elízaga, E. (1988). Georecursos culturales. ITGE.
Faura i Sans, M. (1923). Explicació del full nº24, Sant Feliu de Guíxols. Escala 1:100.000.
Felipó, T. & Garau, M.A. (1987). La contaminació del sòl. Procés de degradació del medi edàfic i de l’entorn. Quaderns d'ecologia aplicada. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient.
Ferrer, J. (1971). El Paleoceno y Eoceno del borde sur-oriental de la Depresión del Ebro. Mem. Suisses de Paléontologie, 90.
Ferrer, M. (1987) Deslizamientos, Flujos y avalanchas. Dins Riesgos Geológicos. ITGE. pàg. 175-191.
Font i Sagué, N. (1903). Origen geológico de los manantiales termomedicinales de Caldas de Malavella (prov. de Gerona). Bol. R. Soc. Esp. de Hist. Nat., III.
Font Pagés, A. (1980). Estudio de los manantiales ferruginosos de las Gavarres. Analectas Farmacéutico Gerundenses. Tom. IX, X, XI.
Font, M., Gomà, F. & Romans, J. (1987). Estudi sobre els àrids de Girona. Laboratori d'Assaigs del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, 85 pàg.
Frances, E., Cendrero, A. & Morey, M. (1989). Un modelo de evaluación del Territorio para la planificación, con base geomorfológica, aplicado a la vertiente cantábrica. Cuaternario y Geomorfología, 3 (1-4): 106-115.
Freeze, R.A. & Cherry, J.A. (1979). Groundwater. Prentice Hall, Englewood Cliffs.
Frias, R. (1975). Hidrogeologia de la fosa de Llagostera. Inèdit.
Frias, R. (1987). Estudio Hidrogeológico para determinar las posibilidades de Explotación de acuíferos profundos en el curso medio de la Riera Verneda en el curso medio de la riera Verneda en Cassa de la Selva. Inèdit.
Gelabert, J. (1904). Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona. Octavio Viader, impresor.
Gómez Orea, D. (1994) Ordenación del territorio. Una aproximación desde el medio físico. ITGE. Ed. Agrícola Española, S.A. Madrid.
Guardia, P. (1964). Contribution à l'étude des volcans de la Province de Gerone et du paléomagnétisme de leurs coulées. Mém. du Diplôme d'Études Supériers. Universitat de París, 56 pàg. Inèdita.
Guell & Sorribas (1991). El risc d’inundacions a Catalunya. El cas de la ciutat de Girona. Rev. Catalana de Geografia, 16: 5-21
ICONA (1982). Paisajes erosivos en el sureste español. Ensayo de la metodologia para el estudio de su cualificación y cuantificación. M.A.P Proyecto LUCDEME. Monografia ICONA, nº26. Madrid.
IGME (1953). Mapa geológico de España escala 1: 50.000 . Explicación de la hoja nº 366 San Feliu de Guíxols (Gerona).
IGME (1983a). Mapa geológico de España escala 1: 50.000 . Explicación de la hoja nº 365 Blanes.
IGME (1983b). Mapa geológico de España escala 1: 50.000 . Explicación de la hoja nº 333 Santa Coloma de Farners.
269 Keeney, D.R. (1986) Sources of Nitrate to Ground Water. CRC Critical Reviews in Environmental Control, vol. 16, No. 3, pp. 257-304.
LA BOLA (2001). Auditoria ambiental i pla d’acció local per a la sostenibilititat de Cassà de la Selva. Document provisional.
Linares, R., Pallí, L., Capellà, I., Roqué, C. & Brusi, D. (1999). Les argiles expansibles. Anàlisi d'un problema geotècnic i primeres dades de l'abast del fenomen a les comarques gironines. La Punxa, 28: 32-41.
Linares, R., Roqué, C., Pallí, L. & Brusi, D. (en premsa). Les aigües minerals de Catalunya, sector Girona.
Llopis, N. (1943a). Estudio hidrotectónico del valle de Caldas de Malavella. Barcelona, 20 pàg.
Llopis, N. (1943b). Estudio hidrogeológico de los alrededores de Caldas de Malavella (Gerona).
Llopis, N. (1951). Estudio hidrotectónico de los alrededores de Caldas de Malavella. Speleon II (2-3): 103-164.
Mallarach, J. & Martí, J. (1987). El risc volcànic a la Garrotxa. Primeres aportacions. Dins La Recerca Cinetifica al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 1982-1992. Generalitat de Catalunya, departament de Medi Ambient.
Marcet Riba, J. & Solé Sabaris, L. (1949). Mapa geológico de España, hoja núm. 334 “Gerona”. IGME, Madrid.
Marcet Riba, J. (1947). Rocas eruptivas de las Gabarras y de la zona adyacente de la Costa Brava Catalana. Trab. Mus. C. Nat. Barcelona, 1(1): 3-70.
Martí, J., Ortiz, R., Claudin, F. & Mallarach, J. (1981). Resum resultats projecte 449- CAICYT.
Martí, J., Ortiz, R., Claudin, F. & Mallarach, J. (1986). Mecanismos eruptivos del volcán de la closa de San Dalmai (Girona). Anales de Física. Serie B, número especial.
Mas, J., Trilla, J. & Pallí, L. (1985). Imposicions estructurals en el drenatge de la conca del riu Onyar (Girona). Scientia Gerundensis.
Mas, J. (1986). Aspectes geodinàmics de les avingudes en la conca del riu Onyar (Girona). Tesi de Llicenciatura, UAB. Inèdit.
Mcneill, J.D. (1979). Operating Manual for EM-31 Non-contacting Terrain Conductivity Meter. Geonics Limited, Canadà. 42 pàg.
Mcneill, J.D. (1980a). Electrical Conductivity of Soils and Rocks. Techical Note TN 5, Geonics Limited, Canadà. 21 pàg.
Mcneill, J.D. (1980b). Electromagnetic Terrain Conductivity Measurement at Low Induction Numbers. Techical Note TN-6, Geonics Limited, Canadà. 21 pàg.
Mercadal, G. (2000). Estudi geobotànic dels prats de Sant Sebastià (Caldes de Malavella). Memòria de Recerca, UdG. inèdit.
Ministerio de Fomento. Secretaria de Estado de Infraestructuras y Transportes. Dirección General de Carreteras.(1997). Duplicación de calzada N-IIi pk682000 al pk 709600. Tramo Tordera-Fornells. Estudio de Impacto Ambiental. Inèdit.
Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo (MOPU) (1971). Estudio de la problemática general de desagüe de los cauces en la ciudad de Gerona. Dirección General de Obras Hidráulicas.
Ministerio de Obras Públicas, Trasnportes y Medio Ambiente (MOPTM) (1996). El patrimonio geológico. Bases para su valoración, protección, conservación y utilización. Centro de publicaciones, Secretaria General Técnica. Madrid.
Morgan (1992). Conceptos y problemas de la erosión del suelo. Curso de erosión del CSIC. Madrid.
Navidad, M. & Barnolas, A. (1991). El magmatismo (ortoneises y vulcanismo del Ordovícico superior) del paleozoico de los Catalánides. Bol. Geol. y Min., 102 (2): 187-202.
271 Palacio, J., Cendrero, A. & Águeda, J. (1998). El patrimonio geológico: concepto y significación. Dins: Duran, JJ. & Vallejo, M. (ed.): Comunicaciones de la IV Reunión Nacional de la Comisión de Patrimonio Geológico. 49-59. Sociedad Geológica de España.
Pallí, L. & Frias R. (1978). Presencia del Paleogeno bajo los sedimentos neogénicos de Vilablareix (Girona). Anales de la sección de Ciencias del Colegio Universitario de Girona. III (3).
Pallí, L. (1972). Estratigrafía del Paleógeno del Empordá y zonas limítrofes. Tesi doctoral, UAB.
Pallí, L. (1976). Morfolitología de las terrazas del Ter en Girona. Anales Sección Ciencias del Colegio Universitario de Gerona, 1.
Pallí, L. (1982). Mapa geològic de Girona. Escala 1:20.000. Col. Universitari de Girona.
Pallí, L., & Trilla. (1982). Mapa geològic de Cassà de la Selva. Escala 1:18.000. Dept. Geodinàmica Externa i Hidrogeologia UAB i Dep. de Geologia del Col.legi Universitari de Girona.
Pallí, L., Roqué C & Capellà, I. (1993). Mapa geològic de Santa Coloma de Farners. Escala 1:10.000. Unitat de Geologia de la Universitat de Girona.
Pallí, L., Roqué, C. & Pujadas, A. (1998). La crosa de Sant Dalmai: un ejemplo del Patrimonio Geológico de Girona. Dins: Duran, JJ. & Vallejo, M. (ed.): Comunicaciones de la IV Reunión Nacional de la Comisión de Patrimonio Geológico.
Pallí, L., Trilla, J. & Estalrich, J. (1983). Mapa geològic de Maçanet de la Selva. Escala 1: 15.000. Dep. de Geologia del Col·legi Universitari de Girona.
Pallí, L., Trilla, J. & Estalrich, J. (1983). Mapa morfològic de la Depressió de la Selva. Dept. Geodinàmica Externa i Hidrogeologia UAB i Dep. de Geologia del Col·legi Universitari de Girona.
Pallí, L. & Roqué, C. (1996). El vulcanisme de les comarques gironines-II (Gironès). Escala 1:50.000. Universitat de Girona.
París, C. & Albert, J.F. (1976). Sobre la génesis delas aguas carbónicas de la Provincia de Gerona. Acta Geológica Hispánica XI (5): 124-128.
Pla Dalmau, J. (1981). Las aguas termales y mineromedicinales de Caldas de Malavella. Analectas Farmacéutico Gerundenses.
Pons, E., Vila, M. & Sanchiz, N. (1985). El conjunt cavernícola de Sant Salvador, Santa Coloma de Farners. Cypsela V: 59-70.
Pous J., Solé Sugrañes, L.& Badiella, P. (1990). Estudio geoeléctrico de la depresión de la Selva (Girona). Acta Geológica Hispánica, 25 (4): 26-269.
Prats, I. (coord) (1995). Manual de gestió dels purins i de la seva reutilització agrícola. Departament de Medi Ambient, Junta de Residus i Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Generalitat de Catalunya.
Prohidro (1971). Estudio de los recursos hidráulicos subterráneos de la cuenca del Oñar entre Riudellots y Fornells de la Selva para el abastecimiento de aguas a POLINGESA (Polígonos industriales de Gerona, S.A.). Informe inèdit.
Pujadas, A. & Pallí, L. (1999). Fosa de Olot. Dins: Pallí, L. & Roqué, C. (ed.): Avances en el estudio del Cuaternario Español. 346-355. AEQUA-UdG, Girona.
Pujadas, A. (1999). Caracterització i datació dels volcans de la Vall de Llémena i de la Crosa de Sant Dalmai. Inèdit.
Pujadas, A., Pallí L., Roqué, C. & Brusi, D. (2000). El vulcanisme de la Selva. Col·lecció Dialogant amb les pedres, núm. 8. Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona. 52 pàg.
Pujadas, A., Pallí L., Brusi, D. & Roqué, C. (1997). El vulcanisme de la vall de Llémena. Col·lecció Dialogant amb les pedres, núm. 5. Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona. 52 pàg.
Redondo, R. & Yélamos, J.L. (2000). Hidrogeoquímica convencional e isotópica de las aguas carbónicas de Cataluña. Geogaceta, 28: 121-124.
Roqué, C. & Pallí, L. (1994a). Geologia del Massís de les Gavarres. Estudis del Baix Empordà, 13: 5-98.
Roqué, C. & Pallí, L. (1994b). Mapa morfològic de Santa Coloma de Farners. Escala 1:10.000 Universitat de Girona.
273 Roqué, C. (1993). Litomorfologia dels massissos de les Gavarres i de Begur. Tesi doctoral, UAB. Inèdita.
Roqué, C., Pallí, L. & Capellà, I. (1994). El modelat granític del terme municipal de Santa Coloma de Farners. Col·lecció Dialogant amb les pedres, núm 2. Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona.
Ros, F.X. (1997). Model hidrològic del Riu Onyar. Tesi doctoral, UAB. Inèdit.
Roselló, B. & Hidalgo, J.J. (1978). Fertilización nitrogenada del “Lolium multiflorum” var. “Westerwoldicum”. Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias. Ministerio de Agricultura.
Rowe, (1977) tema 10 FALTA (la té en Carles)
Salinas, J.L. (1987). Riesgos ligados a arcillas expansivas. Dins: Riesgos Geológicos. ITGE. 295-304.
Servei Geològic de Catalunya (2000). Mapa geològic de Catalunya. Escala 1:25.000, full 335-1-1 (79-25) Palafrugell.
Smith, M.R. & Collins, L. (ed) (1994). Áridos. Áridos naturales y de machaqueo para la construcción. The Geological Socity - ICOG, Publicación Especial nº 9 sobre Ingenieria Geológica, 435 pàg.
Sogo, Frias & Aguilera (1972). Estudio hidrogeológico para Polingesa (Riudellots de la Selva, Gerona). Informe tècnic particular. Inèdit.
Solé Sabarís, L. & Llopis Lladó, N. (1939). Terminación septentrional de la Cordillera Costera Catalana. Asociación para el estudio geológico del mediterráneo occidental.
Solé Sabarís, L. (1948). Observaciones sobre el Plioceno de la comarca de la Selva (Gerona).
Solé Sabarís, L. (1946). Características hidrogeológicas de los manantiales carbónicos de Gerona llamados “Fonts Picants”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses.
Solé Sabarís, L. (1962). Observaciones sobre la edad del vulcanismo gerundense. Mem. de la Real Acad. de las Ciencias y Artes.
Trilla, J. & Pallí, L. (1977). Vulnerabilidad a la polución como temática hidrogeológica. Aplicación en una zona de los alrededores de Gerona. Cámara Oficial de Comercio e Industria de Gerona.
Val, J. (1987). Factores que controlan los procesos de erosión-sedimentación. Dins: Riesgos Geológicos. ITGE. 153-161.
Vehí, M., Brusi, D., Pallí, L. & Roqué, C. (1996). Cartografia temàtica de les terres gironines. 9. Hidrografia. Escala 1:250.000. Universitat de Girona.
Vehí. M., Pujadas, A., Roqué, C. & Pallí, L. (1999). Un edifici volcànic inèdit a Caldes de Malavella (La Selva, Girona): el Volcà del Camp dels Ninots. Quaderns de la Selva, 11. Centre d'Estudis Selvatans.
Vidal, L.M. (1882). Estudio geológico de la estación termal de Caldas de Malavella. Bol. del Mapa Geol.
Vidal, L.M. (1886). Reseña geológica y minera de la provincia de Gerona. Bol. Com. Map. Geol. de España, 13: 209-380.
Villalta, J.F. & Pallí, L. (1973). Presencia del Mioceno continental bajo el cauce del río Onyar en Gerona. Acta Geológica Hispánica. Instituto Nacional de Geología, C.S.I.C. (España).
Viñals, E. (1968). Investigación de Aguas subterráneas en la finca de “Manso Barceló” en Vilobí de Oñar (Gerona). Inèdit.
Viñals, E. (1979) Hidrogeologia de la depresión tectónica pliocena de la Selva (Gerona). Treball del Curso Internacional de hirologia subterránea. Inèdit.
Wohletz, K.H. & Sheridan, M.F. (1983). Hydrovolcanic explosions II: Evolution of basaltic tuff rings and cones. American Journal of Science, 283: 385-413.
10.6.- IMPACTE DELS RESIDUS INDUSTRIALS I URBANS
L’augment de la població i l’increment de l’activitat industrial en zones on no era un sector important ha generat canvis en els tipus i quantitat de residus que es generen i per tant es fa necessari un canvi també en la gestió i tractament d’aquests residus. Una mala organització i administració d’aquests pot generar un impacte important, sobretot a les aigües subterrànies i superficials.
Per poder valorar la incidència d’aquestes activitats sobre els recursos de la zona s’ha realitzat un inventari de polígons industrials i de tipus i quantitats d’indústries bàsiques alhora que s’ha elaborat un inventari dels abocadors que hi ha a la zona i el seu estat actual. Per últim s’ha comparat els resultats analítics de les aigües subterrànies per comprovar si hi ha incidència d’aquestes activitats en el seu estat actual.
10.6.1.- Tipus d’activitats industrials. Inventari.
Les dades més actuals que s’han trobat al realitzar l’inventari d’activitats industrials corresponen a l’any 1995. D’una banda s’ha obtingut les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, basades en l’impost d’activitats econòmiques i per altra, s’ha consultat els informes d’avaluació de la incidència ambiental dels polígons industrials dels diferents municipis realitzats pels consells comarcals respectius. La comparació d’ambdues fonts d’informació suposa el primer problema per a l’avaluació de l’impacte industrial ja que ambdues no concorden. Al consultar les fonts es va obtenir la resposta: l’anuari estadístic recull les empreses que han pagat IAE l’any anterior però no té en compte les que estan tramitant l’expedient o que encara no han començat a fer-ho i en canvi, en l’avaluació d’incidència ambiental realitzada pels consells comarcals es tenia en compte totes les empreses que havien demanat permís d’activitat i fins i tot aquelles que no tenen llicència d’activitat ni l’han demanada però estan treballant.
INDÚSTRIES BÀSIQUES Municipi4 Indústria bàsica Transformació de metalls Productes alimentaris Tèxtil i confecció Paper, edició,
fusta i suro Altres Total
Brunyola 0 0 1 0 0 2 3
Caldes de Malavella 2 6 4 2 4 1 19
Campllong 0 1 2 0 2 0 5
Cassà de la Selva 2 24 7 21 63 12 129
Fornells de la Selva 6 9 4 1 6 1 27
Llagostera 5 12 9 6 22 5 59
Llambilles 3 6 0 0 1 0 9
Maçanet de la selva 4 7 5 3 5 3 27
Quart 4 7 8 0 7 0 26
Riudarenes 4 5 10 2 6 1 28
Riudellots de la selva 8 15 12 3 8 1 47
Sant Andreu Salou 0 0 0 0 0 0 0
Santa Coloma de Farners 17 11 9 38 32 2 109
Sils 2 9 10 8 5 1 35
Vidreres 0 9 8 8 13 2 40
Vilablareix 4 10 5 0 8 1 28
Vilobí d’Onyar 0 0 16 1 0 20 37
Total 62 145 117 93 183 53 627
Taula 10 v. Indústries bàsiques l’any 1995 segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Localització de l'activitat econòmica, a partir de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE).
Municipi Núm. de
polígons
Quantitat d’indústries al 1995
Riudarenes 4 11
Vidreres 1 2
Riudellots 3 52
Maçanet 1 5
Caldes de Malavella 1 4
Sils 3 12
Santa Coloma de Farners 4 44
Llambilles 1 11
Vilablareix 2 45
Cassà de la Selva 2 20
Fornells de la Selva 7 76
Llagostera 1 5
TOTAL 28 277
Taula 10 w. Nombre de polígons i quantitat d’indústries instal·lades en ells per municipis, segons dades dels consells comarcals de la Selva i del Gironès.
La tendència els últims anys a concentrar les activitats industrials en polígons ha provocat la creació de zones on la susceptibilitat dels rius a rebre efluents industrials és molt major, però alhora a permès a l’administració crear zones on instal·lar depuradores i establir sistemes de recollida efectius que poden facilitar la gestió dels residus.
A partir de les dades dels consells comarcals s’ha analitzat cadascun dels polígons industrials per avaluar possibles incidències respecte a la xarxa de clavegueram, instal·lació de depuradores, gestió de residus tòxics,... El resultat és el següent:
• Riudarenes: els quatres polígons industrials tenen una xarxa de clavegueram que desemboca als recs de la població que van a parar al riu Esplet, afluent de la riera de Santa Coloma.
• Riudellots de la Selva: al 1995 la depuradora del polígon no funcionava, la qual cosa permet afirmar que al menys durant un temps els efluents de les indústries han anat a parar sense depurar al riu Onyar. En analítiques realitzades pel consell Comarcal de la Selva es van detectar nivells alts de DBO i DQO en les aigües de 6 empreses.
• Vidreres: no s’hi ha detectat cap impacte important.
• Maçanet: les indústries d’aquest polígon generen residus tòxics com una solució àcida de Cu, fangs d’hidròxids de Ni, Cu, Cr no deshidratats i solució cròmica, taladrina i líquid de crom àcid, ara bé, tenen una depuradora físico - química al polígon i no s’hi ha detectat problemes.
• Caldes de Malavella: totes les indústries actualment estan connectades a l’ Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) però durant un temps indefinit, però superior a 80 anys, les plantes embotelladores (quatre en total) abocaven sosa càustica del rentat de les ampolles a la riera de Santa Maria, que circula en l’entorn dels Prats de Sant Sebastià que s’ha descrit com a part d’un dels recursos geoculturals de la zona.
• Sils: actualment les aigües estan connectades a la depuradora de Sils - Vidreres però durant un temps van ser habituals els abocaments d’efluents a la sèquia de Sils amb la conseqüent contaminació de la zona de l’Estany de Sils, considerada també un important recurs geocultural.
• Santa Coloma de Farners: tots els polígons tenen la xarxa de clavegueram connectada a l’EDAR de Santa Coloma, tot i que al polígon del sòl urbà del Pla del cementiri, és freqüent l’abocament de plàstics i altres residus al rec Major.
• Llambilles: no hi ha cap empresa amb producció de residus en quantitats considerables i totes transporten les aigües residuals a la depuradora municipal.
• Vilablareix: la majoria d’indústries no produeixen residus en quantitats importants.
• Fornells de la Selva: tot i que la xarxa de sanejament arriba a tots els sectors industrials, encara hi ha activitats que no hi estan connectades. Sovint hi ha abocament d’escombraries.
• Llagostera: el polígon pateix certa deixadesa i no està ocupat al 100% però les empreses que hi són no presenten problemàtiques especials.
En conjunt, es pot observar que hi ha tres polígons de la conca de la riera de Santa Coloma (Riudarenes, Sils i Caldes) i tres de la conca de l’Onyar (Riudellots, Cassà i Fornells) que han tingut problemes amb efluents abocats a diferents recs tot i que actualment semblen controlats en la majoria de casos. Del conjunt d’aquests sis polígons cal destacar l’impacte generat sobre les aigües superficials i subterrànies, sobretot l’activitat industrial desenvolupada a Cassà de la Selva, on segons les dades del propi ajuntament únicament el 23% de les indústries fan declaració anual de residus.
S’ha fet un especial estudi de la zona industrial de Cassà de la Selva, per ser una de les més antigues i de les que tradicionalment més residus ha generat. La indústria més rellevant i alhora més contaminant a Cassà és la del suro, de gran importància des de finals del segle XIX i principis del segle XX. En aquestes fàbriques la producció més important és la de granulat de suro, la de taps de suro i pannells de cares per a neveres. D’aquests tipus de productes només hi intervé l’aigua en la fabricació dels taps de suro ja que es fa una cocció de les planxes de suro en una caldera. Això fa que cada 7 dies sigui necessari abocar l’aigua de la caldera, un cop deixada refredar, efluent que va ser abocat fins l’entrada en funcionament de la depuradora (1995) a la riera Cagarella. Aquest efluent conté una elevada càrrega de matèria orgànica (DBO i DQO), moderadament alt en càrrega de matèria en suspensió, dèficit d’oxigen dissolt, força coloració, presència de tanins i de fenols. D’altra banda les aigües sanitàries generades per aquestes indústries, que constaven d’aproximadament 300 treballadors en el període anterior a l’entrada en funcionament de la depuradora, anaven a parar en alguns casos al clavegueram municipal, però 4 de les indústries abocaven a diferents recs i rieres i 5 a pous cecs.
Pel què fa a les dades de les fonts públiques de Cassà segons analítiques de coliforms del propi ajuntament es posa de manifest que l’aigua de les fonts públiques de Cassà de la Selva no és potable en la majoria dels moments en què s’han efectuat proves analítiques de control (com a mínim pels paràmetres analitzats).
S’han realitzat anàlisis en 8 pous d’aigua subterrània de Cassà de la Selva, en els quals hi destaca sovint una elevada conductivitat elèctrica i en molts casos una alta concentració de nitrats, nitrits i magnesi (taula 10 x). El més destacat és que el punt situat en una de les fàbriques de suro de la zona, tot i donar alta conductivitat no s’hi ha detactat cap altre valor remarcable. Aquests resultats són similars al que es presenten en el PALS de Cassà en els quals a més es destaca que en
alguns punts s’han trobat ocasionalment concentracions elevades de Fe (1.300 µg/l i 450 µg/l) i Mg (87 µg/l i 57 µg/l). En analítica de metalls realitzada per l’Agencia Catalana de l’Aigua en un dels punts no s’hi va detectar cap concentració elevada de cap tipus de metall (taula 10 y).
Num.
Inventari 391350070 391350077 391350071 391350072 391350068 391350080 391350081 391350079
Data 2/26/98 2/26/98 2/27/98 2/27/98 2/26/98 5/20/98 5/20/98 5/20/98
Toponímia POU 4 POU 10
CAN
CRISTIÀ UPDC
POU 14 -Pineda Fosca Mas Pasqual Veïnat Mosquerole
s Urb. Berna
Utilització Abastament municipal Abastament municipal Agrícola Fàbrica de Suro Abastament Municipal Domèstic i
agrícola Agrícola Domèstic
Tipus Pou Sondeig
Pou
Sondeig Pou obert Pou Sondeig Pou Sondeig Pou Sondeig Pou Sondeig Pou Sondeig
CE (µS/Cm) 812 490 1172 932 482 674 876 1000
Ph 8.0 7.9 7.7 7.7 7.9 7.3 7.3 7.5
Dqo* 1.21 1.21 2.02 1.21 1.41 2.25 2.10 2.63
HCO3- (Mg/L) 295.2 136.6 248.9 324.5 209.8 200.1 331.8 383.1
CO3- (Mg/L) 0 0 0 0 0 0 0 0
NO3- (Mg/L) 75.2 72.5 76.8 1.0 27.8 84.4 61.2 88.9
NO2- (Mg/L) 0.20 0.12 0.45 0.06 0.43 0.34 0.26 1.21
NH4+ (Mg/L) 0.01 0.07 0.18 0.01 0.01 0.05 0.38 0.04
Cl- (Mg/L) 205.9 178.5 280.6 296.3 135.3 174.1 238.2 229.7
Na+ (Mg/L) - - - - - 21.0 25.0
-Mg-- (Mg/L) 97.7 94.1 151.0 123.9 95.5 98.5 97.6 117.7
Ca++ (Mg/L) 43.8 54.2 130.7 32.6 58.2 56.6 30.5 51.0
K+ (Mg/L) - - - - - 0.25 0.45
-Aqüífer
Palezoic-Granits de la
Selva Mio-pliocè-Sedimentari Quaternari Al·luvial de l'Onyar Paleozoic-Granits de la Selva Paleozoic-Granits de la Selva Miopliocè -sedimentari Miopliocè -Sedimentari Granit alterat-sauló
*DQO: Demanda Química D’oxigen En Mg/L D’o2
Num. Inventari 391350077
Data 7/20/00
Toponímia Pou municipal 10
Màxim permès per la RTS
TIPUS Pou de sondeig
-Fe en µg/l 0 200
Mn en µg/l 5 50
Cu en µg/l 15.5 100
Zn en µg/l 0 100
Si en mg/l 15
-Co en µg/l 1
-As en µg/l 4 200
Cd en µg/l 0.5 5
Ba en µg/l 25 100
Ni en µg/l 2 50
Pb en µg/l 0 50
Al en µg/l 0 200
Se en µg/l 0 10
Cr en µg/l 1 50
Sb en µg/l 5 10
Taula 10 y. Dades analítiques de metalls d’un dels punts d’abastament municipal, anàlisis realitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua.
En conjunt, els resultats analítics no permeten afirmar en certesa que les elevades concentracions de nitrat, nitrits, magnesi i ferro a les aigües subterrànies siguin ocasionades per l’abocament continuat d’efluents industrials ja que:
• L’alta activitat agrícola i ramadera de la zona (apartat 10.5) fa pensar que les altes concentracions de nitrat i nitrit poden tenir un origen en aquests tipus d’explotacions amb molta més provabilitat que l’origen industrial.
• La concentració alta de magnesi és molt habitual a la zona, sense focus principals, la qual cosa fa pensar en algun possible origen mineral lligat a la seva abundància en les biotites dels granits.
• Pel que fa al ferro, tot i que podria tenir un origen industrial, és poc probable, ja que els pous on s’ha detectat estan situats lluny de les zones industrials i en l’aqüífer paleozoic, instal·lat en granits en els que abunden els oxids de ferro.
10.6.2.- Gestió dels residus urbans, xarxa de clavegueram i depuradores.
A) GESTIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS
El total de residus orgànics urbans de la zona es concentren en dos dipòsits controlats de gestió municipal que es localitzen a Santa Coloma de Farners i a Solius. El possible impacte de l’abocador de Solius no afecta a la zona estudiada ja que està situat a la conca del Ridaura i, per tant, si hi haguessin problemes de lixiviació no afectarien als recursos estudiats per la qual cosa no s’ha considerat. Per a la gestió de residus no orgànics hi ha cinc deixalleries municipals situades als municipis de Cassà de la Selva, Santa Coloma de Farners, Girona, Llagostera i Salt. Per últim, també de propietat pública hi ha una planta de compostatge a Santa Coloma de Farners on es reciclen els residus sòlids urbans dels municipis de la Selva en els que es practica la recollida selectiva, concretament a Santa Coloma i Caldes.
De tots aquests espais per a la gestió de residus el més important en dimensions i en tipus de restes recollides és l’abocador comarcal de Santa Coloma de Farners. Aquest abocador va entrar en funcionament al 1996 hi té una capacitat de 178 tones, volum que es preveia assolir aquest any 2001, quan es clausuraria l’abocador i es procediria al transport de les deixalles al futur abocador ampliat de Lloret. L’abocador però s’ha colmatat a l’abril de l’any 2000, 7 mesos abans del que era previst. La superfície actualment segellada s’està utilitzant com a abocador de runes i el projecte de restauració preveu la construcció d’una aula de Medi Ambient. En aquest abocador hi ha una bassa de tractament de lixiviats i un piezòmetre aigües avall de l’abocador en el qual es realitzen mostrejos per part de la Junta de Sanejament periòdicament en els quals no s’ha detectat cap problema.
Pel que fa a la gestió privada hi ha dotze empreses autoritzades per la junta de residus per a reciclatge i recuperació de diferents residus (taula 10 z). La majoria d’aquestes activitats estan destinades al reciclatge de paper, vidre i ferralla tot i que també hi ha una empresa que fabrica compost per a la seva utilització agrícola.
Nom de l’empresa Localització Activitat
GIRONINA DE DIPÒSIT, S.L.
Girona
( Z o n a R E N F E mercaderies)
Recuperació de ferralla mitjançant classificació, premsat i cisellat, recuperació de paper i cartró mitjançant classificació, trituració i premsat, classificació i premsat de plàstic, triturat de fusta, classificació de vidre i emmagatzematge de bateries.
A.C. PROMINECO Girona
(Mas Xirgo)
Desballestament de vehicles fora d’ús.
MARCEL NAVARRO I FILLS, S.L.
Llagostera Recuperació de paper, cartró, ferralla, plàstic, i tèxtil mitjançant classificació i premsat, classificació de vidre i fusta, i emmagatzematge de bateries.
MODELAUTO CASH, S.L. Quart Desballestament de vehicles fora d’ús
RECU 9, S.L Salt Recuperació de ferralla, paper, cartró i plàstic, emmagatzematge de bateries i frigorífics i desballestament de vehicles fora d’ús.
Nom de l’empresa Localització Activitat
PRODEASA (2) Vilablareix Gestió de residus orgànics i subproductes amb destinació a l’agricultura.
FRANCISCO ORTEGA Sils Recuperació de ferralla mitjançant classificació i tallat, de paper i cartró mitjançant classificació, de palets de fusta mitjançant reparació i emmagatzematge de bateries.
JAIME RAMOS Sils Recuperació de ferralla mitjançant classificació i tallat i desballestament de vehicles fora d’ús.
A.J. RUIZ, S.L. Sils Recuperació de vidre i ferralla mitjançant classificació. Taula 10 z. Taula de les activitats relacionades amb la gestió de residus autoritzades a la zona.
Malgrat les múltiples opcions de recollida i gestió de residus que es donen a la zona s’ha localitzat entre 25 i 30 punts d’abocaments incontrolats, majoritàriament de runam (figura 10.14). El nombre exacte varia segons el moment d’inventari ja que acostumen a ser llocs de petites dimensions, més o menys amagats que el Consell Comarcal neteja periòdicament però que, també periòdicament tornen a aparèixer, a vegades just al mateix indret, a vegades uns metres més lluny. D’aquests abocadors incontrolats en destaca un punt de Vilablareix, d’uns 450 m2 (més o menys uns 50 m3), on s’hi aboca majoritàriament runes però en el que un 12% del volum abocat són plàstics i una més petita proporció residus de drogueria i metàl·lics. Un altre punt conflictiu es troba a Llambilles, on en una àrea aproximada de 100 m2 el consell comarcal hi ha calculat un volum soterrat de 110 m3 on el 20% són metàl·lics i el 6% procedeixen de drogueria. Globalment però, l’impacte més important d’aquests tipus d’abocadors incontrolats és un impacte visual, ja que majoritàriament s’hi acumula runa i mobiliari urbà.
B) GESTIÓ DE RESIDUS LÍQUIDS
Les aigües residuals urbanes corresponen a la suma de les aigües residuals domèstiques i les de les indústries connectades al clavegueram. Això vol dir que la qualitat de les aigües recollides a les clavegueres, i que posteriorment arriben a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR), es troba condicionada pel percentatge d’aigua residual industrial rebuda i la seva composició. Aquesta darrera pot implicar contaminants que siguin assimilables per l’EDAR urbana, o contaminants que puguin ser-ne tòxics. Per tal d’evitar substàncies que puguin ser tòxiques per al tractament, especialment per al procés biològic, els gestors de sanejament estableixen les normatives corresponents que limiten les concentracions de determinats indicadors (Poch, 1999). Amb l’aplicació d’aquestes normatives, la qualitat de les aigües residuals a depurar per les EDAR urbanes se situa en un interval que pot variar segons les característiques de la població o, dins d’una mateixa població, amb efectes estacionals diaris.
definitiva, els volums majoritaris estan gestionats per la Junta de Sanejament, però encara hi ha tres punts negres: les zones rurals més allunyades de nuclis urbans que funcionen amb fosses sèptiques o pous secs, moltes de les urbanitzacions que, o bé tenen petites depuradores particulars amb un funcionament deficitari o tenen també fosses sèptiques, i algunes zones industrials que encara no estan connectades a la xarxa. Les pitjors zones són les urbanitzacions sobretot les situades a la conca de la riera de Santa Coloma com són algunes de Vidreres, Maçanet, Caldes, Sils i Santa Coloma de Farners (figura 10.14). Aquestes urbanitzacions tenen una població estacional, majoritàriament estival, però que ha augmentat considerablement els últims anys sense que això hagi significat una millora en les infrastructures de que disposen. A més, s’agreuja per la situació a vegades d’il·legalitat d’algunes de les parcel·les.
De les 9 estacions depuradores en funcionament a la zona, tres realitzen un tractament biològic amb reducció de nutrients, mentre que la resta només realitzen un tractament biològic (taula 10 a’). El fet de disposar de depuradores en tots els nuclis importants de població ha millorat molt la qualitat biològica de les aigües que són abocades a la xarxa hídrica superficial, amb una reducció important de la matèria orgànica que conté l’afluent a la depuradora respecte l’efluent final. Ara bé, donades les característiques actuals de les aigües residuals, és important l’eliminació de nutrient, especialment el nitrogen. Aquest procés, que només es dóna en tres de les depuradores de la zona, consisteix en convertir l’amoni afluent a nitrat, en condicions anaeròbies.
Depuradores Any Tipus de tractament
Santa Coloma 1994 Biològic amb reducció de nutrients
Sils-Vidreres 1994 Biològic amb reducció de nutrients
Maçanet 1995 Biològic
Llagostera-Cassà1995 Biològic
Caldes 1995 Biològic amb reducció de nutrients
Quart 1980 Biològic
Riudarenes 1996 Biològic
Riudellots 1998 Biològic
Vilobí 1999 Biològic
Taula 10 a’.- Depuradores actuals a la zona i tipus de tractament que s’hi dóna.
destacar també l’alta concentració de fosfats a la depuradora de Cassà respecte a l’altra, on es constatada una situació molt similar de contingut d’amoni.
Mitjanes mensuals dels principals paràmetres físico-químics analitzats en l’efluent de l’EDAR de cassà de la Selva-Llagostera.
Any CE pH DQO* Amoni Nitrit Nitrat Fosfats
Unitats _S/m mg/l mg NH4+/l mg NO2-/l mg NO3-/l mg PO43-/l
1997 1200 7,4 48 9 - - 19
1998 1500 7,6 82 27 0,3 5,2 23
1999 1400 7,7 61 26 1,6 7,2 21
2000 1500 7,7 77 35 9,1 1,2 7
Dades puntuals dels principals paràmetres físico-químics analitzats en l’efluent de l’EDAR de Caldes de Malavella
Data CE pH DQO* Amoni Nitrit Nitrat Fosfats
Unitats _S/m mg/l mg NH4+/l mg NO2-/l mg NO3-/l mg PO43-/l
1/6/00 1755 7.54 <15 0.2 2.53 <0,1 1.41
11/8/00 1670 7.86 23 8.56 0.746 0.97 3.73
1/9/00 1832 7.98 <15 6.42 2.04 3.87 7.16
5/1/01 1970 8.01 179 5.96 4.1 <0,1 7
*Oxidabilitat al dicromat
Taula 10 b’.- Dades de paràmetres fisico-químics dels efluents de les depuradores de Cassà i de Caldes, la primera segons dades de l’empresa SEARSA que gestiona la depuradora, la segona segons dades del laboratori Cat-Gairin de Girona.
L’altra qüestió a destacar és que les anàlisis de nutrients i DQO dels efluents de la depuradora de Cassà de la Selva són molt constants i normalment alts, mentre que a Caldes les concentracions són normalment molt més baixes però tenen moments puntuals en els que els valors són molt alts. Això s’observa clarament en els mostreigs dels dies 11/8/00 (23 mg/l d’O2) i del 1/5/01 (179 mg/l
d’O2) però cal remarcar que són moments puntuals ja que en totes les anàlisis mensuals entre
aquests dos moments els valors de DQO varen donar resultats inferiors al límit de detecció (=15). Aquests pics poden ser provocats per algun problema de funcionament de la planta o creixement d’algues a les basses que n’impedeixin el bon funcionament.
Pou núm. 381440070 Localitat = Caldes de Malavella
Profunditat = 9 m Nivell piezomètric = 2,41 m Cota nivell piezomètric = 89,9 m CE
_ S/ cm
T ºC
pH DQO* Cl
-mg/l
HCO3
-mg/l
NO3
-mg/l
NO2
-mg/l
NH4+
mg/l
25900 24,8 8,0 8,5 302,9 930,7 31,3 0,6 3,4
*= Oxidabilitat al permanganat en mg/l d’O2
Taula 10 c’.- Dades analítiques de l’aigua del pou 381440070 de Caldes de Malavella. Anàlisi realitzades al laboratori de química analítica de la Universitat de Girona.
Globalment, pel que fa a les aigües residuals, podem afirmar que, tot i que la situació ha millorat considerablement en els últims anys, encara hi ha llocs on no hi ha depuració correcta de les aigües que són abocades als rius i que algunes de les depuradores haurien d’incorporar el tractament de nutrients.
10.6.3.- Impacte dels residus industrials i urbans
L’impacte dels residus industrials i urbans afecta fonamentalment a les aigües superficials i subterrànies, tot i que no es pot descartar l’impacte visual dels abocaments incontrolats que pot afectar a les zones considerades recursos geoculturals. En general però la incidència més important serà a les aigües i per tant s’ha mirat la qualitat, tan de les superficials com subterrànies, per tal de valorar-ne la possible afectació.
S’ha valorat les dades de quatre punts de la xarxa superficial, dos de cadascuna de les conques (taula 10 d’). Al riu Onyar s’han valorat les dades d’un punt situat al afluent riera de Gotarra, a la part central de la conca, aigües avall dels polígons de Llagostera i Cassà i un punt al mateix Onyar, més al nord al municipi de Quart, a prop ja de la desembocadura al Ter. A la conca de la Santa Coloma, s’ha avaluat les dades d’un punt més central de la conca a la sèquia de Sils, després del pas per zones d’urbanitzacions sense connexió al clavegueram i d’un polígon industrial, i un punt fora de la conca però just al límit i per tant on es pot veure amb quina qualitat l’aigua surt de la zona.
directament a la zona i són les que en època humida les inunden. En el punt de la sortida de la riera de Santa Coloma però s’observa una baixada d’aquests nivells alts de nutrients i DQO, la qual cosa porta a pensar que la qualitat de l’aigua de la riera abans de rebre les aigües de la sèquia deu ser alta ja que dilueix aquests valors, baixant-los considerablement. També el fet de que aquesta riera desbordi periòdicament pot suposar una depuració natural que es noti aigües avall, però alhora pot provocar la infiltració a les aigües subterrànies.
Nom de l'estació Campllong Quart Sils Fogars de Tordera
Riera Riera Gotarra Onyar Sèquia Sils Santa Coloma
Conca Onyar Onyar Santa Coloma Santa Coloma
Situació Campllong Quart Sils Fogars de Tordera
Any 1999 1999 1999 1999
Paràmetre Unitats Valor Valor Valor Valor
TOC mg/l C 10,6 3,5 6,8 5,0
Amoni mg/l NH4+ 0,74 1,31 3,48 0,34
Oxíg. saturat
laboratori % sat 105 116 97 113
Cond.20 (laboratori) µS/cm 270 811 1,097 460
Tem. aigua camp ºC 6,8 3,4 7,0 8,0
Oxíg. dissolt camp mg/l O2 7,2 9,1 2,2 9,7
pH camp Ut de pH 7,9 7,9 7,60 7,3
Conduc. 20 (camp) µS/cm 453 833 855 455
Tem. ambient ºC 9 7 14 9,5
Mat. Suspensió mg/l 30,0 5,6 14,4 22,8
DBO5 20_ mg/l O2 2,0 < 2 12,0 < 2
pH laboratori Ut. pH 7,3 7,8 7,6 7,8
Nitrats mg/l NO3- 16 31 42 10
Fosfats mg/l P2O5 1,9 1,8 1,9 0,5
Oxíg. dissolt
(laboratori) mg/l O2 9,8 11 9,2 10,5
DQO permanganat mg/l O2 20,8 4,0 14,4 7,4
Oxíg. saturat camp %sat - - 18,1 81,8
ISQA 67,76 - 55,60
Taula 10 d’. Taula dels valors dels principals paràmetres analitzats per la junta d’aigües segons les dades del Departament de Medi Ambient de la generalitat de Catalunya
