1 2 8Editorials valencianes

(1)

S U M A R I 2

Reflexións sobre mu l t i c u l t u r a l i t a t Gisela Sendra Pérez

1 0 Infantil i Ju ve n i l

4 6 N a rr a t i v a

6 8 Po e s i a

8 8 A s s a i g

1 0 8 A l t res Nove t a t s

1 2 0

Tirant lo Blanch, per dret propi Juli Capilla

1 2 8

Editorials valencianes P R I M AV E RA 2006

(2)

Els moviments migra t o ris de sers humans aporten a les comu n i t a t s receptores un grau de complexitat difícilment assimilabl e, si obv i e m els canv i s , de vegades molt subtils, que comporten en la nostra vida q u o t i d i a n a . Entendre els canvis ens ajuda a acceptar i a valorar més positivament el bagatge cultural amb el qual arriba el nouvingut.

R e f l exions sobre mu l t i c u l t u r a l i t a t

Q

uan parl em de so ci etats mu l ti c u l tu ra l s ens referi m , en pri n c i p i , a aqu elles que com pten amb la presència de m o l tes cultu res diferen c i ade s , on poden coex i s tir to tes ell e s , p ac í f i c a m en t , amb un cert aïll a m ent en tre els co l · l ectiu s , o s or gir diverses interacc i ons du rant les manife s t ac i ons culturals que fac i l i ten i norm a l i t zen la convivència diàri a .

No es tracta d’analitzar ací allò que motiva , a hores d’ara , el de s p l a ç a m ent de les pers ones cap als nostres terri tori s . Esta con s i deració form a ria part , en tot cas, d ’ u n altre context. Però sí que és important, en canvi, proposar una reflexió sobre la nostra re s pon s a bi l i t a t , pel que fa a l’or ga n i t z ació i la ge s tió dels servicis i els béns públ i c s dins d’un nou orde conviven c i a l , en el qual hem d’ad m etre , n ece s s à ri a m en t , pers on e s de s con eg u de s , d i feren t s , a llu nyades cultu ra l m en t . . . la presència de les quals per- torba la nostra tra n quil·litat qu o ti d i a n a , ens preocupa i ens fa sen tir amen a ç ades la nostra seguretat i la nostra qualitat de vida.

¿Com anem a fer front a tota aquesta gent que va d’un lloc a l’altre, sense saber si es qu ed a r à , s ense saber si, qu ed a n t - s e , s’ ad a ptarà al nou en torn , s ense saber si, ad a pt a n t - se, acceptarà els nous deures que aquesta societat l’imposarà?

Tot i no ser un fen om en nou –açò de la immigració– i haver entés to t h om que el s m ovi m ents migra toris de les pers ones form en part d’un procés inevi t a ble i, més en c a ra , n ece s s a ri , en l’evo lució de la hu m a n i t a t , de vegades sem bla que a les soc i etats occ i- dentals ens pilla en c a ra per sorpre s a , que no ens hem prep a rat su f i c i en tm en t , o no tan ràpidament com ho requeria la situació, per atendre necessitats, per administrar recursos i per adaptar espais comuns.

(3)

Ja portem temps parlant d’ell s , dels estra n gers , dels immigra n t s , i con ti nu em re s p i rant una certa por, una certa de s con f i a n ç a , en la mirada dels aut ò cton s . Seg u i m e s coltant cada dia, en les converses del carrer, a llò de què faran estos que acaben d ’ a rri ba r? Quines normes es pa s s a ran per alt? Amb quins nous co s tums vol en co n t a - minar els meus de sem pre i que em són propis i familiars? Per què no marx en cap a sa casa i ens dei x en tra n q u i l s ?

Men tre no puguem eliminar planteja m ents com estos de la ment dels ciut ad a n s , d i f í c i l m ent arri b a rem a una convivència plena o a acceptar l’altre –aqu ell que ve de no sabem on , el diferent– com a ve í , com a com p a ny de treb a ll , o com a ciut ad à , amb els matei xos drets i deu res que un matei x , n a s c ut ac í .

D a rrera m en t , s’ uti l i t z a , s ovi n t , el con cepte de percepci ó. In depen den tm ent de la magn i- tud dels canvis produïts per les migrac i ons hu m a n e s . Sols com pta allò que hom percep, el que sem bla que passa. La imatge que els ciut adans estan creant i crei en t - s e , pel que fa als immigra n t s , corre s pon més a una percepció distors i on ada de la re a l i- tat que a la realitat en si.

E s te con cepte , el de la percepci ó, ens dóna la pista sobre cap a on hem de diri gir una p a rt dels nostres esfor ç o s , en c a ra que sem ble una ximpleri a : tan important és treb a llar perquè aqu ells que van arribant acon s eg u i s qu en ad a pt a r-se al nou en torn , com treb a llar per acon s eguir l’ad a pt ació de la pobl ació aut ò ctona als canvis qu e els fen ò m ens de la migració com porten . Els ciut adans no immigrats hem d’apren d re a acceptar i a re s pectar els estra n gers que s’ i n s t a l · l en a casa nostra; h em d’acon s e- guir que la seua presència ens re su l te normal i, en tot cas, en ri qu i dora . Ha u r í em de fer la prova de po s a r-nos en la seua pell , i preg u n t a r-nos com se sen ten ells qu a n

(4)

ja porten un temps vivint en tre nosaltre s , quines són les seues percepc i on s , qu i n s els seus sen ti m en t s , cap a nosaltres i cap a la resta d’immigra n t s , quina la seua sen- s ació de seg u retat i quina la d’estabi l i t a t , quines les seues pors . . . La proposta de po s a r-nos en el seu ll oc és, a p a ren tm en t , un gest altru i s t a , però haurem de reco- n é i xer una segona inten c i ó , més egoi s t a , però no per això repren s i bl e : tot all ò que fem pel bé d’ell s , ho fem pel bé de tots i, per tant, pel nostre propi bé, pel nostre ben e s t a r.

Tenim al davant unes societats canviants, heterogènies i molt dinàmiques. Canviants perquè el flux de pers ones està en apogeu . Hetero g è n i e s perquè el nom bre de nac i o- n a l i t a t s , de ll en g ü e s , de trad i c i ons i de cultu res és tan ampli que com ença a ser inima- gi n a ble una soc i etat uniform e , m on oc u l tu ral i hom og è n i a . Molt dinàmiques perqu è el fen om en de la immigrac i ó , a més de la mà d’obra , porta també gent jove i molt jove , ado l e s cen t s , x i qu ets i xiqu etes que crei xeran ac í , amb força i ganes de con s truir una nova societat en la qual també han de cabre ells.

P l a n tejades les con s i derac i ons bàsiques i molt gen era l s , ens hem de cen trar en el p a per que ju g u en les ad m i n i s trac i ons públ i ques i, n a tu ra l m en t , el que ju ga el món dels ll i bre s , pel que fa a la coexistència de cultu res diverses i diferen c i ades en les n o s tres comu n i t a t s .

Donat el rep a rti m ent de com petències en tre les diferents ad m i n i s trac i ons (estatal, a utonòmica i loc a l ) , la re s pon s a bilitat en matèria d’immigració qu eda un tant dilu ï d a i con fo s a , per ò , en última instància, eixa re s pon s a bilitat ha de ser assumida per to t s i cadascun dels governs, com a gestors que són dels béns públics. Tanmateix, són els ajuntaments, les administracions locals, els que suporten la major part de la càrrega

Ens hem de centrar en el paper que juguen les administracions públ i q u e s i , n a t u ra l m e n t , el que juga el món dels llibres, pel que fa a la coex i s t è n- cia de cultures diverses i dife r e n- ciades en les nostres comunitats.

Membres de la Junta Multicultural, en l'es - tand de les biblioteques, de la passada

edició de la Fira del Llibre a Gandia.

Programa "Conviure" de la cadena local

"Gandia-Televisió". Els membres de la junta eren convidats assidus del programa, per a parlar dels diferents col·lectius.

(5)

rel ac i on ada amb els probl emes gen erats pel fet migra tori . Per tant, és sobretot ac í , a escala municipal, on no hem d’oblidar que la nostra societat és tal i com la coneixem a ra . No podem fon a m entar les nostres planificac i ons i proj ectes en la con s i deració de què esta és una situ ació provi s i on a l , que passarà amb el temps sense deixar ra s tre . To t el que estem vivint –patint o gaudint– ara , s erà el que com pte a l’hora de con s truir el nostre futur, el de tots.

Els qui treb a ll em en l’àmbit de la cultu ra i de l’edu c ació tenim la re s pon s a bilitat de p l a n i f i c a r, amb tot el seny, les actu ac i ons futu re s , i d’el a borar estra t è gies que afavo- ri s qu en la cohesió soc i a l . Hem d’assumir el com promís de dissenyar noves formes de participació ciutadana, que donen cabuda a les diferents expressions culturals, sense per juí de les ja ex i s ten t s , i que perm eten la cre ació d’espais comuns per a la trob ad a i l’intercanvi entre les persones i els pobles.

Com que és ací on vo l em arri b a r, a facilitar la integració de to tes les cultu res al matei x n ivell , s ense que cap d’elles esdevi n ga cultu ra dom i n adora de la re s t a , els missatge s que hem de fer arribar als ciut adans han d’anar sem pre en este sen ti t . El nostre dis- c u rs ha de ser cl a r, s ense con trad i cc i ons ni ambi g ü i t a t s , perquè un lapsus pod ria mal- m etre l’esforç de molta gent i el temps de ded i c ació a un obj ectiu . Des dels nostre s à m bits profe s s i onals hem de ser capaços d’aten d re les necessitats dels ciut adans de hui, necessitats que es diversifiquen en la mateixa mesura en què augmenta la quan- titat de nacionalitats entre nosaltres. Hem de poder ser útils a tots els ciutadans sense distinció, en la seua formació i en la recerca d’oportunitats que els permeten accedir a un ll oc de treb a ll dign e , gaudir d’una vida amb qu a l i t a t , i acon s eguir unes rel ac i on s personals i veïnals relaxades i fluïdes.

Els qui treballem en l’àmbit de la cultura i de l’educació tenim la res- ponsabilitat de planificar, amb tot el seny, les actuacions futures, i d’elaborar estratègies que afavores- quen la cohesió social.

Mapa Mundi dinàmic elaborat pels diferents grups d'alumnes del CP Roís de Corella de Gandia.

Reunió de la Junta per a programar activitats de la Fira de les Cultures, juny 2005.

(6)

Llibres i multiculturalitat

Xi qu ets i ado l e s cents assisti xen a l’escola de manera obl i ga t ò ri a . És impre s c i n d i bl e l ’ el a boració de programes dinàmics i atractiu s , que els introdu e s qu en en el con ei xe- m ent de les diferències cultu rals i els ori en ten cap als va l ors de re s pecte i to l er à n- cia que la nostra soc i etat requ erei x . Els jóvens seran els ben ef i c i a ris (o les vícti m e s ) de la tasca que fem ara . La realitat social que els tocarà de viu re a ells serà la prova de l’en cert o el de s en cert de les po l í ti ques actu a l s , i farà palés fins on hem sigut capaços d’en ten d re i esten d re la importància de l’en ten i m ent i el re s pecte en tre les c u l tu re s .

Als centres culturals acudixen les persones en el seu temps d’esplai, i allí, tenen accés a un ampli fons doc u m ental i bi bl i ogràfic que els facilita tot tipus d’inform ació i ad qu i- sició de coneixements.

Ambdós escen a ri s , s ep a rats en l’espai i ad reçats a públ i c s , gen è ri c a m en t , d i feren t s , uti- l i t zen un su port com ú : els ll i bre s , i tots dos ten en el com promís de facilitar i de fom entar l’accés a ell s . A l’esco l a , ens en s enyen a ll egir i a ad qu i rir l’hàbit de la lectu ra . A les bi bl i o tequ e s , ens oferi xen con ti n g uts i activitats d’animació lectora , que ens aju- daran a consolidar l’hàbit iniciat a l’escola.

E du c adors , ped a gogs , m e s tres i profe s s ors , comu n i c adors en gen era l , e s c ri ptors , ed i tors , re s pon s a bles dels cen tres cultu rals de tota men a , tenim a les nostres mans una va luosa ferra m enta per po ten c i a r, a les nostres comu n i t a t s , el pas de la po r a la co n f i a n ç a, de la coexi s t è n ci a a la co nviv è n ci a, de la mera a ccept a ció i tol er à n ci a de l’altre al co n ei x e - ment, al respecte i a la comprensió de la seua realitat; el pas, en definitiva, de la multi - culturalitat a la interculturalitat.

Hi ha experiències que demostren

que, fet l’esforç i salvats els obs-

tacles, les habilitats exhibides i l’ori-

ginalitat de les propostes que sor-

gixen de grups heterogenis sempre

superen totes les expectatives.

(7)

Des de les ad m i n i s trac i ons públ i ques tenim l’obl i gació de posar a l’abast dels ciut a- dans els rec u rsos indispen s a bles que perm eten la comu n i c ació en tre les pers ones del s d i ferents co l · l ectius (d’immigrants o de qu a l s evol altre ti p u s ) , tract a n t , s em pre , d ’ evitar l’aparició d’aspectes discriminadors.

E s pec i a l m en t , les bi bl i o teques públ i qu e s , com a cen tres de difusió de la cultu ra , ja no poden ajornar el com promís d’ad a pt a r-se a la nova estru ctu ra soc i a l . Han de poder s ervir a tota la comunitat on estan implantade s , i això implica poder aten d re nece s- sitats molt diverses de pers ones amb perf i l s , t a m b é , molt divers o s . Per acon s eg u i r- h o, les bi bl i o teques han de definir una estra t è gia pr ò p i a . Es tracta de cen tres trad i c i on a l- ment especialitzats en l’emmagatzematge i la difusió de documents d’interés públic, i tenim la possibilitat de convertir-los en espais idonis per a la integració, que poden jugar un paper clau en l’apropament entre les cultures.

Però teoritzar sobre el tema és més fàcil que no la seua aplicació pr à cti c a . El fet de treb a llar amb una comunitat heterogènia ens planteja sem pre reptes nous i, m o l t prob a bl em en t , del tot de s con eg ut s . Per exem p l e , la dificultat afegida que su po s a la simple diferència idiom à tica en un grup de treb a ll (en una aula, en un tall er, en un club de lectu ra , en un fòrum de deb a t , etc . , e s cenes i situ ac i on s , to tes ell e s , d ’ a ll ò més qu o tidianes) pot alen tir tant un programa d’activi t a t s , que no to t h om estarà d i s post a accept a r, o pot su posar un de sgast d’en er gia tal, que no sem pre serà assu- m i ble per part dels implicats. Però estes dificultats no són insu pera bl e s . Hi ha ex pe- riències que dem o s tren qu e , fet l’esforç i salvats els ob s t acl e s , les habilitats ex h i- bi des i l’ori ginalitat de les propo s tes que sor gi xen de grups heterogenis sem pre su peren to tes les ex pect a tive s .

El nombre d’usuaris ha augmentat molt significativa m e n t , i la consulta i el préstec de materials d’especial interés per a estra n g e rs, així com l’ús de tots els servicis que ofe rix la bibl i o t e c a , j a són un fet habitual a les dependèn- cies del nostre centre multicultura l .

Hemeroteca, amb servici de premsa internacio - nal digital i impresa via satèl·lit.

En la Biblioteca Pública de Gandia hi ha dife r e n t s p r e s t a t g e ries amb bibl i o g rafia en diferents llengües.

(8)

A Gandia, en tenim un exem p l e . En un per í ode de temps rel a tiva m ent curt , la pobl a- ció de la ciutat havia augm entat con s i dera bl em en t , en nom bre i, s obreto t , en divers i- tat. Es comptaven al voltant de 100 nacionalitats entre els residents, fet que no podia ser obviat pel govern local, menys encara per un servici públic tan directament lligat al món de la cultura, com és una biblioteca.

A la Bi bl i o teca Mu n i c i p a l , es va el a borar un programa per a la seua adequ ació als nous u su a ris po ten c i a l s . El proj ecte es va en gegar amb la co l · l a boració dels matei xos inter- e s s a t s , els ciut adans nouvi n g ut s , a qui es va oferir la po s s i bilitat de participar en el dis- seny del nou model de funcionament de la biblioteca. Per a l’execució del programa, es va crear la que anomenaríem Junta Multicultural, els membres de la qual, de pro- cedència divers a , actu a ri en com a interl oc utors i repre s entants de les pers ones del seu m a teix país d’ori gen . La nostra Junta ens perm etria acomplir dos obj ectiu s : d ’ u n a b a n d a , el con ei xem ent de les noves cultu res i, de l’altra , la parti c i p ació cívica de la pobl ació immigrad a . Les funcions bàsiques per a les quals es van dissenyar les tasqu e s de la Junta seri en : s ervir d’en llaç i de con n exió amb els estra n gers , i assessorar l’ad- ministració en el tracte amb els diferents col·lectius.

La tasca en cet ada va provoc a r, molt prom pte , la necessitat de realitzar canvis a la bi bl i o- tec a . Ca nvis que afect aven la metodo l ogia de treb a ll : la po l í tica de com pres dels fon s bi bl i ogràfic i doc u m en t a l , la catalogació de doc u m ents i su ports digi t a l s , la loc a l i t z ac i ó dels materials dins de les sales, i , e s pec i a l m en t , l ’ a tenció a l’usu a ri i la progra m ació d’ac- tivi t a t s . Ca nvis no tots previ s i bles a pri o ri per ò , pr à cti c a m en t , i n elu d i bl e s , qu e , amb el tem p s , i gràcies als su ggeri m ents dels mem bres de la Junta i a la re s posta dels matei xo s u su a ri s , han anat perfilant-se fins arribar a donar uns fruits qu e , hu i , ja es va l oren molt

(9)

po s i tiva m en t : en els darrers dos anys , s’ha increm entat el nom bre de materials en ll en g ü e s e s tra n geres i s’ha ampliat l’oferta de servicis per aten d re la diversitat cultu ral (bústi e s de con t actes per països, premsa intern ac i onal via satèl·lit, programes d’animació lectora espec í f i c s , t a ll ers litera ris interc u l tu ra l s , etc . ) . El nom bre d’usu a ris ha augm en t a t molt sign i f i c a tiva m en t , i la con sulta i el pr é s tec de materials d’especial interés per a e s tra n gers , així com l’ús de tots els servicis que oferix la bi bl i o tec a , ja són un fet habi- tual a les dependències del nostre cen tre mu l ti c u l tu ra l .

La nostra ex periència ens dem o s tra que tot el que fem per afavorir la parti c i p ació i el dià- l eg és, s em pre , ben eficiós per al con junt de pers ones que integren una comu n i t a t . La labor edu c a tiva i con s c i en c i adora , d i ri gida a la pobl ació en gen eral i, e s pec i a l m en t , als més m enut s , ha de ser gradual i con ti nu ad a . Hem d’utilitzar tots els mitjans al nostre abast i , com que este és el con text idoni per parlar de ll i bre s , no puc finalitzar les meues ref l ex i on s s ense dedicar una menció especial a la seua uti l i t a t , com a eina per a educar en va l ors i fer ll iu res les pers on e s . Ajudar a crear –i a consolidar– l’hàbit de la lectu ra és, per tant, una tasca impre s c i n d i bl e , que mereix la màxima ded i c ac i ó . Tot allò que fac i l i te l’accés a la inform ació i que perm eta el de s envo lu p a m ent de les iden titats cultu ra l s , i n d ivi du a l s i co l · l ective s , dels ciut ad a n s , repre s entarà un pas en d avant cap a la soc i etat i n terc u l tu ra l . Acon s eguir avançar en este sen tit ens ex i gix un esforç ex tra , però sols si som pers evera n t s , pod rem gaudir dels ava n t a t ges que ens aporta la diversitat cultu ra l .

Gisela Sendra Pérez

(10)

La octava publicación de la editorial Diálogo en la colección «Libros muy ilustrados» nos ofrece un mítico viaje entre fo rm a s , colores y e m o c i o n e s , de la mano de un maestro que siempre regresa a sus orígenes orientado por sus sentidos.

Cruce de caminos

(11)

« De s de en ton ces…» pa- ra explicar un cru ce de c a m i n o s,y una en s e ñ a n- za fruto de las andanzas del mae s tro : «si afinas el o l f a to, a bres bi en l o s ojos y aguzas el oído, en tre las estrell a s en con trarás el camino.» Un camino qu e el en tra ñ a ble pers on a j e , tan amante de su ti erra como curioso y bu s c ador de la magia por cualqu i er rincón del mu n- do, ha marc ado du ra n te el trayecto con ramitas de tom i ll o, rom ero y pebrell a

« Pa ra no olvidar sus or í genes» y para poder ori en t a rse a la vu elta «siguien do el a rom a » . Similar función de s em pe ñ a n los cantos de jilgueros y verderones qu e el vi a j ero iba deja n do a su paso en el se- g u n do de sus vi a j e s , o las almen d ra s , acei tunas y bellotas en el tercero, su s ti- tuyen do el olfato por el oído y la vi s t a su ce s iva m en te . Se trata pues de un mae s- tro vi a j ero, s o ñ ador, n o s t á l gi co y hu m i l- de , que aprecia el va l or de los sen ti do s , la natu ra l e z a , los or í genes… Pero sobre todo, con su ex peri en c i a , enseña a lu char pac i en tem en te con tra uno de los m i edos más arc a i cos y mu chas veces incon s c i en te del género hu m a n o, el miedo a perderse en tre los múltiples cami- n o s , las infinitas distancias… el tem or a no vo lver a en con trar los or í genes que a uno le iden tifican o a perder aqu ello qu e da sen ti do a la vida prop i a .

Jordi Botella alterna la escritura en di- versos géneros literarios con la docen- cia y la ge s tión del I.E.S. « Pa re Vi tori a » de Al coi . Ta m bién ha asu m i do tra b a j o s de re s pon s a bi l i d ad vi n c u l ados a la ge s- tión cultural.

Nieves Avilés

L

a ed i torial Di á l ogo pu- blica en su co l ección in- f a n ti l : Tres vi a je s. Jord i Bo tella y Mi g u el Ca l a t a- y u d , a utores del tex to y de las ilu s trac i ones re s-

pectiva m en te , han logrado crear una obra unitaria y arm ó n i c a , en la que las p a l a bras de la narración en prosa se dis- tri buyen como en estrofas po é ti c a s , perfect a m en te en s a m bl ad a s , s obre pági n a s i lu s tradas y co l ore adas en su to t a l i d ad . Una gran va ri ed ad de formas y ga m a s c rom á ticas es lo pri m ero que cautiva la vista del de s ti n a t a rio de este obj eto ar- t í s ti co, qu i en no nece s a ri a m en te ha de s er un niño en el sen ti do cron o l ó gi co del t é rm i n o : equ i l i brio en tre co l ores cálido s , tem p l ados y fríos, que se alternan de forma gozosa y amen a , en sintonía con los c a m bios de estación en la natu raleza o las va ri ac i ones en el estado anímico del pro t a gon i s t a ; d ivers i d ad de oc re s , n a ra n- ja s , m a rron e s , verde s , m a lva s , a z u l e s … a rm onía bu lliciosa de formas con líne- as curva s , angulosas y rectas com pon i en- do figuras de rem i n i s cencias cubi s t a s ; todo ello unido en ilu s trac i ones que evo- can el mu n do on í ri co del su rre a l i s m o.

Pero sobre todo, ori gi n a l i d ad y cl a s i c i s- mo son las caracter í s ticas que se su el en a s ociar a este artista recon oc i do con va- rios prem i o s . Mi g u el Ca l a t ayud com p a- gina la ilu s tración de libros con divers a s activi d ades de cre ación gr á f i c a .

« É rase una vez un mae s tro que vivía en un pueblo rode ado de mon t a ñ a s » . As í com i enza la narrac i ó n , un cuen to en el sen ti do más cl á s i co del termino como puede también aprec i a rse por su broche final, que incluye las palabra s

TRES VIAJES JORDI BOTELLA

IL·LUSTRACIONS DE MIGUEL CALATAYUD COL·LECCIÓ «LIBROS MUY ILUSTRADOS», 8

34 PÀGINES

EDITORIAL DIÁLOGO, VALÈNCIA, 2005

(12)

El trébol de esmera l d a s, es una novela de fantasías y verdades que narra la historia de dos niños que por diferentes causas se encuen- t ran sin la compañía de sus padres. A partir de su primer desencuen- t r o, el chico observa la manera de comport a rse de su pri m a , l l e g a n d o a comprender que aún caminando por distintos caminos se pueden alcanzar las mismas conclusiones.

Una casa misteriosa

EL TRÉBOL DE ESMERALDAS LUCÍA BAQUEDANO IL·LUSTRACIONS D’ALFONSO ABAD COL·LECCIÓ «CALCETÍN ROJO», 15

122 PÀGINES ALGAR EDITORIAL, ALZIRA, 2005

L

a produ cción litera ria infantil y juve- nil es el medio para iniciar a los ch i- cos en la lectura sin tener que acudir a las obras de adu l to s . Por fortuna son va rias ed i toriales va l encianas las qu e nos of recen un número import a n te de co l ecc i ones y títulos de obras como re- c u rso nece s a rio para la form ación y diverti m en to de los más jóven e s , l ectore s ex i gen tes que necesitan ampliar el ám- bito de sus experiencias.

Los autores saben que deben ser dies- tros en este campo y con ocer perfect a- m en te el mu n do del joven para con- seguir despertar su interés.

Lucia Ba qu ed a n o, ex perta en este tipo de litera tu ra , nos en trega por medio de la ed i torial Al ga r, la novela qu e ll eva por títu l o : El tr é b ol de esmera l - d a s , e s te es un libro que aúna dos ca- racter í s ticas import a n tes en la nove-

(13)

la para niños, una parte co tidiana y o tra fantásti c a .

La autora ha estu d i ado la psico l ogía de sus dos pro t a gonistas y sabe que el comport a m i en to que de s a rro lla In é s , u n a niña de personalidad dulce, reflexiva y rom á n ti c a , no ti en e , en pri n c i p i o,n ad a que ver con «el ti po du ro » , a u n que de n obles sen ti m i en to s , que es Tom á s , mu- ch acho que necesita como el agua, l a atención de sus mayores.

Lucia Ba qu edano utiliza como med i o de ex presión litera ria una estru ctu ra en forma de Di a ri o, de este modo puede n a rra r, en pri m era pers on a , unos sen ti- m i en tos que los niños nunca se atreve- rían a manifestar públ i c a m en te , con s i- g u i en do de este modo, un acerc a m i en to en tre los pro t a gonistas y el lector que se convi erte en el depo s i t a rio de sus más í n timos sec reto s .

Cu a n do la niña escri be en su diario el detalle de su vida, leemos: «(...) crujen los sill ones de mimbre , y adem á s , c u a n- do hace mucho viento se cuela por los a g u j eros de las cerradu ras y parece qu e a l g u i en silba detrás de las puert a s » . Mi en tra s , Tomás anota en el suyo : « Lo s Ba n e s tos nos han ac ri bi ll ado lanzándo- nos unas espigas que se cl avan en la ca- m i s eta como si fueran flech a s . Son unos idiotas y yo no les aguanto más». P á gina tras página se nos pre s enta la evo lu-

ción de los dos ch i co s , Tomás ya no de s- precia los libro s , i n cluso le agrada es- cribir en su diario –es como un amigo con qu i en com p a rtir los sec reto s . In é s va com pren d i en do la manera de ser de su primo, incluso le agrada.

Como podemos ob s ervar la autora contra pone dos caractere s , dos sen s i bi l i d a- des que se van unien do hasta qu e , al fin, surge la amistad entre Inés y Tomás.

Los dos niños atra í dos por el misteri o de lo pro h i bi do, dec i den indagar lo qu e h ay en el piso su peri or. Allí en tre el po l- vo de los años, en con tra ra n , ju n to al fantasma de una mu j er de s con oc i d a , u n verdadero tesoro.

Cada uno por su cuenta los niños son pro t a gonistas de unos acon tec i m i en to s que al principio no comprenden, pero que poco a poco van integrando en su propia pers on a l i d ad y de s c u bren qu e sólo ellos podrían en con trar en el pa- s ado, unos hechos qu e , de alguna manera, condicionan el presente.

Mª Teresa Espasa

(14)

Rosa Serrano pinta dos reunions de bru i xe s : la pri m e ra és un clàssic ake l a rre a la Vall de Batzan, un lloc amagat i boirós, el segon encontre es produïx molts anys després a Benidorm , les bru i xes s’han modernitzat, viatgen en autobús i s’allotgen en un macrohotel.

De la bola de cristall al PowerPoint

AMANIDA DE BRUIXES ROSA SERRANO IL·LUSTRACIONS DE SARA BETEGÓN

112 PÀGINES

COL·LECCIÓ «LA BICICLETA GROGA», 28 TÀNDEM EDICIONS,VALÈNCIA, 2005

(15)

L

es bru i xes del ll i bre –una nova ed i c i ó del publicat amb el mateix títol per La Ma grana el 1994– són diverti des i simpà- ti qu e s , vo l en ser trem en des i re su l ten in- ofen s ive s . L l a m pbru i x a , Berru g u i l d a , Ho- n ori s c a u s a , E rro l d i n a , són bru i xe s trad i c i on a l s , e s p a n t ades de les inno- vac i ons tec n o l ò gi ques i amb la intu ï c i ó que ac a b a ran tancades en un MEBEF ( Mu s eu Etn ogràfic de les Bru i xes i d ’ a l tres Éssers Fa n t à s ti c s ) , n omés Rap i- derta vol motori t z a r-se i com pra r-se una Gra n eret te 405.

Tra n s corren molts anys i les coses canvi en , a la segona part del relat les bru i xes vi a t gen a Ben i dorm en un au- tobús darrer model , al qual no li falta cap det a ll «de línia perfect a , aerod i n à- m i c , e s t è reo i palco l or » , es pre s en ten i enu m eren les seues oc u p ac i ons actu a l s amb la proj ecció d’un Power Poi n t . De les antigues bru i xes ja no se sap res i les noves Vel od ri n a , Berru g u g ú , Meteo- ri t a , Nuvo l et d’Ar gent i Cri s ti a n dori n a , adoren la vel oc i t a t , la bellesa perfect a , són ex pertes tècniques atm o s f è ri ques o d i s s enyadore s . En aquest punt, el text és un cant alegre a la vida modern a , ja no hi ha volta en rere , el món s’ha modernitzat i les Bones Bru i xes or ga n i t zen un con grés a l’alçada de les circ u m s t à n c i e s . Per acabar la reunió es passa la pel · l í- cula de Jo s eba Spiiiiilber g, Lola l’hero ï -

na d’una ikastol a . La vella Lola és una bruixa famosa per la perversitat amb que solia tractar els infants i que ac a- ba en mans d’un grup d’alumnes d’una i k a s to l a . Rosa Serrano fa una porm e- n ori t z ada de s c ri pció per seqüències del film amb indicac i ons sobre els diferents plans, un afegit que té mom en t s grac i o s o s , però que no su port a ran el s que od i en que els con ten pel·lícules i que perfect a m ent es podia haver evi- t a t .

En el seu con ju n t , la publ i c ació sense ín- dex , tra n s m et una certa sen s ació de pre- c i p i t ac i ó . Els acudits i les anècdo te s , qu e són amenes i imagi n a tive s , se su cce ï xen massa ràpidament i en gen eral manca una estru ctu ra que les co h e s i on e , el ri tme que els done el sen ti t . Per altra b a n d a , les il·lu s trac i ons a co l or són excel · l en t s , p l enes de figures diverti de s en escen a ris curi o s o s . A més, s ovi n t enmig del text s’han ressaltat determ i- n ades frases en majúscules o amb co- l ors i caràcters espec i a l s , la qual co s a con tri buïx seg u ra m ent a agilitzar i a fer més atractiva la lectu ra als infants.

Imma Gandía

(16)

G e rmans bessons quasi idèntics ens introduïx en les vides de Jordi i Beatriu, dos germans bessons que viuen a Benimassa, el poble ima- g i n a ri on tothom es coneix. Allí viuran una ave n t u ra i començara n a tindre les seues primeres discrepàncies.

Comencen les aventures dels bessons

GERMANS BESSONS QUASI IDÈNTICS DOLORS JIMENO

IL·LUSTRACIONS DE CARLES SALVADOR COL·LECCIÓ «SALTAMARTÍ», 18

42 PÀGINES

BROSQUIL EDICIONS, VALÈNCIA, 2005

(17)

La història dels dos be s s ons quasi idèn- tics ens perm et analitzar algunes qües- ti ons d’interés per als més menut s . In tro- du eix con ceptes bàsics per als pri m ers l ectors , com ara la passió per la lectu ra ja des de la infància (Be a triu , llig fins i to t un ll i bre sobre mito l ogia grega i rom a n a que el seu germà li duu de la bi bl i o tec a de l’esco l a ) , l ’ a m or i el re s pecte als ani- mals (els dos xiqu ets mostren preoc u p a- ció i interés pel benestar dels petits ga tet s que troben en un solar), l’amistat i l’en- ten i m ent en tre germans o el re s pecte als pares i la qualitat d’una vida a l’aire lliure i en contacte amb la natura.

Són molt va luoses les il·lu s trac i ons qu e acom p a nyen el ll i bre , que perm eten qu e els lectors imagi n en més cl a ra m ent el s pro t a gon i s tes i els seus com p a nys d’aven- tu ra i fan molt més atractiva la històri a . Po t s er, prom pte trobem un segon ll i bre a Bro s quil on Jordi i Be a triu , de la mà de la Do l ors Ji m en o, ens con ten un altra aven tu ra viscuda als carrers de Be- nimassa o a qu a l s evol altre indret del m ó n ; amb ells es pot com ençar perfec- t a m ent una sèrie d’històries que el s m a n ti n g u en com a pro t a gon i s te s . E l ll i bre ens obri l’interés per més aven- tu re s , per con é i xer una mica més do s pers on a t ges que de segur agrad a ran el s més menut s .

Sònia Martínez Icardo

J

ordi i Be a triu són dos germans be s s on s quasi idènti c s . I diem quasi perquè ja al com en ç a m ent vei em com Be a triu s’ i n teressa per diferen c i a r-se del seu germ à , f a rta dels com en t a ris de la gen t del poble sobre el seu pareg ut . Q u a n com p l eix deu anys , la germana dec i d i x dei x a r-se els cabells ll a r gs perquè vo l fer-se una tren a . Ai x í , una mica més in- d ivi du a l i t z a t s , els ara ja ‘qu a s i ’ i d è n ti c s repren en les seues aven tu res al pobl e , un espai imagi n a ri que perm et els joc s a l’aire ll iu re , el con t acte amb els ani- mals o les escapades amb bi c i cl et a , en def i n i tiva , la vida als pobles que prop i- cia el con t acte diari amb la natu ra i el s a n i m a l s .

En una de les seues escapades amb les bi c i cl ete s , els xiqu ets troben cinc ga- tets acabats de nàixer i la seua preoc u- p ació per ells els durà a tota una sè- rie de converses i en ra on a m ents amb els seus pares per tal d’acon s eguir qu e- d a r-se amb dos dels ga tet s . Men tre s- t a n t , els pro t a gon i s tes hauran de fer tota mena de peripècies per a ti n d re c u ra de la mare i dels cinc ga tet s , i to t amb l’ajuda d’un go s , el Pinqu i , qu e con tra tot pron ò s tic estima també el s s eus eterns en em i c s . F i n a l m en t , els xiqu ets en ten en els motius dels pares i a rri ben a un acord prou sati s f actori per les dos part s .

(18)

Mei-Mei vol ser rei és un relat adreçat al públic infantil que conta la h i s t ò ria d’una princesa que es disposa a recuperar les joies de la seua família, les quals van ser robades per un drac. Una narració que tre- balla uns valors universals.

El drac que arribà a ser rei

MEI-MEI VOL SER REI MERCÉ VIANA IL·LUSTRACIONS DE FELIP BALDÓ

«XV PREMI CARMESINA DE NARRATIVA INFANTIL», 2005 COL·LECCIÓ «ELS LLIBRES DEL GAT EN LA LLUNA», 28

79 PÀGINES

EDICIONS DEL BULLENT, PICANYA, 2005

(19)

L

a pri n cesa Alu c i , del regne de Mel i con- f i t , veu , e s tra nyad a , com al seu país la família reial no duu corones d’or ni de ped res prec i o s e s . Ans al con tra ri , són de c a rt ó , i més aviat no massa bon i qu e s . De s prés d’indagar el motiu de la situ a- c i ó , de s cobrirà que és perquè el dra g ó Mei - Mei les va furtar feia tem p s , com a con s eqüència d’una terri ble brega amb els ava n tpassats de l’hereua al tron . Serà a partir d’ei xe mom ent quan la jove , f i lla del rei Fra n cesc I l’Ocupat i la regina Ma riné l’Agrac i ada es dispo s a a rec u pera r-les de mans del drac . A més, la fada del regn e , Ti n ti l i n et a , ja havi a profetitzat que seria la princesa qui les retorn a ria als seus prop i et a ris pri m ers . El camí, ple d’ob s t acl e s , s erà ven ç ut per l ’ en gi ny i la saviesa d’Alu c i , la qual anirà avançant mitjançant la re s o lu c i ó d ’ en i gm e s , i d’en devi n a ll e s , en f ron t d’un cocod ri l , o en f ront del mateix drac ll a d re. Cu ri o s a m en t , el drac -ll a d re, ac a- barà sent coronat rei per uns dies, t a l com era el seu desig.

Mercé Viana traça des de l’inici de la h i s t ò ria una narració viva i àgil qu e duu el lector a anar com pren ent la fi- l o s ofia final de l’obra . La vo luntat i el desig de la jove pri n ce s a , el seu anhel de recobrar allò que creu seu , fa qu e el regne de Mel i confit puga recobra r les coron e s . Un desig que no estarà

exem pt de ri s cos i peri ll s , com la ma- j oria de camins que la vida matei x a tra ç a . I , d ’ a l tra banda, el pen ed i m en t del drac aplanarà més en c a ra el camí.

L’ obra Mei - Mei vol ser rei va obti n d re el XV Premi Ca rmesina de Na rra tiva In- f a n til 2005, p a trocinat per la Ma n comunitat de municipis de la Sa for. En el de- c u rs de la històri a , s’hi albi ra un diàleg d iverti t , una estru ctu ra ben tra ç ad a , i també el treb a ll d’uns va l ors univers a l s . Al capdava ll , una història fàcilmen t com pren s i bl e , tòpica pels con ti n g ut s i la narrac i ó , i que s’ acobla a les nece s- sitats del docent que ha d’implicar el s més jóvens en la lectu ra . No deb ade s , la publ i c ació aporta un qu adern de propo s tes didàcti ques referi des a la histò- ri a . L’ obra està escrita amb un model de ll engua assequ i bl e , s ense massa con ce s s i ons liter à ri e s , i recorrent de tant en tant a l’endevinalla com a recurs.

Amb Mei - Mei vol ser rei, Mercé Vi a n a con ti nua la seua tasca liter à ri a , la qu a l ja ha donat més de qu a ranta obres de li tera tu ra infantil i juven i l , i altres tante s de caire didàcti c . Ha estat guanyadora de diferents premis litera ri s , prem i s d ’ i n n ovació edu c a tiva de la Con s ell e- ria de Cu l tu ra i diverses beques liter à- ries de la Di p ut ació de Va l è n c i a .

Agustí Hernàndez Dolz

(20)

Una niña descubre que en la vida no siempre salen las cosas como q u e r e m o s , pero esas contra riedades lejos de ser un engorro se c o nv i e r ten en un aliciente para conocer gran infinidad de altern a- t i v a s . Una fórmula que nos ayuda a vivir con alegría y saber enfren- t a rnos al mu n d o.

Al mal tiempo buena cara

AIXÍ ÉS LA VIDA ANA-LUISA RAMÍREZ IL·LUSTRACIONS DE CARMEN RAMÍREZ

TRADUCCIÓ DE MARC GRANELL COL·LECCIÓ «DIÁLOGO INFA N T I L .

L I B ROS MUY ILUSTRADOS»

30 PÀGINES

EDITORIAL DIÁLOGO, VALÈNCIA, 2005

A

ixí és la vi d a es un cuen to breve es- c ri to por An a - Luisa Ra m í rez con ilu s- trac i ones de su hermana Ca rm en Ra- m í re z . Una aut é n tica sintonía en tre las dos hermanas con f luye en este libro, en el que tanto el tex to como las ilu s- trac i ones nos tra n s m i ten la alegría de vivi r, pero no de una manera tonta o b a n a l , sino todo lo con tra ri o, h ac i é n- donos con s c i en tes de todo lo que con- ll eva la ex i s ten c i a .

El rel a to nos mu e s tra de la mano del pers onaje de una niña las con tra ri ed a- des y sin sabores ante los cuales nos te- n emos que en f rentar los seres hu m a- nos de s de que nacem o s . En el tex to se nos familiariza con cosas tan comu n e s como el hecho de no ten er todo lo qu e se de s e a , y nos enseña a convivir con el mal, con los contratiempos, con nues- tros cambios de hu m or, con la mu erte , la en ferm ed ad la soled ad , la ausen c i a de las pers onas qu eri d a s , la falta de ca-

(21)

riño… En def i n i tiva , nos enseña la esen- cia de la vida. Un texto muy didáctico, s en s i ble e intel i gen te para enseñar a los niños y las niñas a com pren der las vi- c i s i tu des que en traña el vivi r, p a ra ay u- darles a ser más conscientes de que no todo pasa por obten er siem pre lo qu e uno qu i ere , p a ra en f ren t a rse a la vi d a con optimismo, un texto que con mu- cha sutiliza ayuda al niño a madurar.

Així és la vida es un cuen to ll eno de perspicacia, muy sagaz, que aborda un tema esencial en la narra tiva cl á s i c a : l a s d i f i c u l t ades a las que nos en f renta la vi- d a , pero en lu gar de hacerlo de s de la pers pectiva de la magia o la fantasía utiliza la re a l i d ad , h echos co tidianos qu e h acen que el niño se sienta más invo lu- c rado y que de alguna manera tra s l ade la ex peri encia de la narración a su vi d a d i a ri a . Una fórmula excel en te para qu e se aprenda a incorporar los procesos de con oc i m i en to al proceso de crec i m i en- to personal.

Las ilu s trac i ones de Ca rm en Ra m í re z s on el oc u en te s , d iverti d a s , ll enas de co- l or, muy adec u adas al tex to, lo com- p l em entan de tal forma que ad qu i eren tanta rel evancia como las palabra s . Son i m á genes que no sólo adornan el con- ten i do del tex to, sino que ayudan a la ex p l i c ación del mismo. Los dibujos de Ca rm en Ra m í rez tra n s m i ten mu ch a

vivac i d ad y nos rec u erdan los recort a- bl e s , las pega ti n a s , nos invitan a toc a r y ju gar con ellos como si fueran ani- m ado s , s on de tra zos sen c i llos y a la vez ll enos de fuer z a , comunican ale- gría y divers i ó n .

La co l ección «Di á l ogo infantil» coor- d i n ada por Vi cen te Vilana y diseñad a y producida por Mi g u el Ca l a t ay u d , ti e- ne ya 8 libros publ i c ados y todos ell o s se caracterizan por su cuidadosa ed i- c i ó n , p a pel , tamaño del libro y, por su- p u e s to, las ilu s trac i on e s . Los libros de esta co l ección son una propuesta gr á- fica de gran calado que perm i ten qu e los niños se aden tren en el mu n do de las letras y de la imagen de forma agra- d a bl e , d iverti d a , con sen ti do del hu- m or y con acti tud po s i tiva , s obre todo, por el pro t a gonismo y la po tencia del co l or. Una co l ección que ll eva una tra- yectoria impec a ble y ti ene por del a n te un futu ro prom etedor.

Lourdes Rubio

(22)

En tiempos de Carlomagno

«Un paso más y el País de los Cuentos, con su Círculo os habrá tra- g a d o, un nu e vo mundo se extenderá enigmático y desconocido ante vuestros ojos. Un mundo para viajeros con más curiosidad que miedo… ¡pero cuidado! Hay gloria para los valientes, trampas para los poco precavidos y olvido para los desafortunados».

LA PIEDRA DEL MONARCA ARTUR BALDER

365 PÁGINAS THE MAGIC RIDER, ALACANT, 2004

C

onfieso qu e , c u a n do leí, « porque son de tal condición los mort a l e s , ti en en tan ex traña incl i n ación a lo ved ado, que en pro h i bi é n doles alguna co s a , por el mismo caso la apetecen y mu eran por con- s eg u i rl a . No es men e s ter más para qu e una cosa sea bu s c ada sino que sea pro- h i bida» (Baltasar Grac i á n , El Cri ti c ó n) , no pude evitar plante a rme que tal ve z si se pro h i bi era la lectu ra… En fin, de s- eché rápidamen te dicho pen s a m i en to, a la vista de ciertos su cesos ed i tori a l e s . Creo que no se puede negar que el mer- c ado de la litera tu ra infantil y juven i l actual goza de muy bu ena salud en lo referente a la literatura fantástica, a te- n or de la canti d ad de autores que ded i- can sus esfuerzos a ella y a las cifras de ven t a . Tras la saga de J. K . Rowling y la rec u peración de las obras de J. R . R . To l k i en y C. S . Lewi s , gracias a su s ad a pt ac i ones cinem a tográficas y con- verti d a s , por su calidad , en referen te s

(23)

y cl ás i cos de un género que com i enza a con f i g u ra rse a finales del siglo XV I I I, ad s- c ri to al Rom a n ti c i s m o, su r gen nu eva s propuestas qu e , en tre sus méri to s , e s- tán el haber logrado que la pobl ac i ó n l ectora más joven no cuesti one el nú- m ero de páginas de un libro (ahí es na- d a ) , d ada la ex pect a tiva de disfrute qu e ya provoca el género.

A Corn elia Fu n ke , Philip Pu ll m a n n o el más rec i en te Ch ri s toph er Pa o l i n i , les han su r gi do serios com peti dore s n ac i on a l e s .

Artur Ba l der (Al i c a n te , 1 9 7 4 ) , a rti s t a pro l í f i co (cine, m ú s i c a , p i n tu ra , fo to- grafía) se adentra en el ámbito de la li- tera tu ra con La Pi ed ra del Mo n a rc a , m e z cla de rel a to de aven tu ras juven i l con claros ingredientes de viaje de ini- c i ación del pro t a gon i s t a / h é roe Cu rdy y s i tu ado en un espacio y ti em po con c re- to s : el reino de los fra n cos en el 771 dC.

y con Ca rl om a gno como uno de su s pro t a gon i s t a s . Ba l der ri n de hom en a j e al mundo de los cuentos al desarrollar gran parte de la narración en el País de la Fa n t a s í a , a llí don de qu edarán en su s- penso las leyes que ri gen lo Rac i on a l , un lu gar «en el que incluso las cosas más inverosímiles podrían ser ciertas», pobl ado por todo ti po de seres perten e- cientes a la tradición cuentística euro- pe a : du en de s , el fo s , en a n o s , gi ga n te s ,

d ra gon e s , u n i corn i o s , n i belu n gos… Y don de , s obre todo, su r girán más preguntas que re s p u e s t a s . Un mu ndo, p u e s , que nos ex i ge un pacto de credu l i d ad , el mismo que acepta un niño al escu- char las palabras mágicas Era se una ve z …, p acto que se inicia, re a l m en te , c u a n do Cu rdy, pelo de cobre , en com- pañía de sus mej ores amigos traspasa la Pu erta Cerrad a , gracias a una ll ave má- gi c a , y se aden tra en el terri torio del Un o con el fin de robar al gi ga n te Toon , u su r- p ador del trono del Mon a rc a , el Elixir de las Tres Gotas que con ti en en la Pru- den c i a , la In tel i gencia y la Fu erza ante s de que Au n or, el Ni grom a n te , con ocedor de los mayores sec retos de la Al qu i- m i a , lo con s i ga para poder cumplir el en c a r go de for jar una espada imbati bl e c uyo mango, al con ten erl a s , h i c i era triunfar a Ca rl om a gn o, rey de los fra n- cos y, a s í , c rear el pri m er imperio eu ro- peo tras la caída del Im perio Rom a n o.

De lenguaje ágil como corre s pon de a la n a rración de aven tu ra s , con un cl a ro predominio de la de s c ri pc i ó n , d ado qu e se nos dan a con ocer nu evos univers o s , La Pi ed ra del Mo n a rca se lee con avi de z a pesar de la pers i s tencia de algunos errores ortográficos.

Ana Isabel Caro

(24)

Les fotos de Ferm í, un senzill llibre ori g i n a l í s s i m , tant en narra c i ó com pel que fa a les il·lustra c i o n s , és una creació de Felipe Giménez, el qual es fica amb molta gràcia dins el cap i la pell d’un xiquet, dar- rere dels seus ulls i la seua mirada.

Mirant les fotos de l’àlbum…

LES FOTOS DE FERMÍ

TEXT I IL·LUSTRACIONS DE FELIPE GIMÉNEZ COL·LECCIÓ «EL TRICICLE», 33

24 PÀGINES

TÀNDEM EDICIONS,VALÈNCIA, 2005

F

ermí pod ria ser qu a l s evol xiqu et del n o s tre temps si parem esment al con ti n- g ut dels seus com en t a ris i el missatge que vol envi a r- n o s , però l’àlbum de fotos que arriba a les nostres mans i l a s eua manera d’ex pressar el que este s i m a t ges sign i f i qu en per a ell són únics i ten en la vi rtut de com m o u re’ns al mateix temps que ens dibu i xen un som riu- re als ll avi s .

Les fo tos de Fermí estan repre s en t ade s i l · lu s tra tiva m ent per uns dibu i xos tra- çats i co l orejats amb la sen z i llesa amb què pod ria haver-ho fet la mà d’un xiqu et . Els dibu i xos sem bl en ad h erits a la p à gina en blanc com si de fo tos en un à l bum familiar dels clàssics es tract a- ra . E s qu em a ti s m e , ex pre s s ivi t a t , s i mp l i- c i t a t , d i n a m i s m e , ori gi n a l i t a t , són les p a raules que ac u d i xen a la nostra men t en els instants de con templar les il·lu s- trac i ons del treb a ll de Fel i pe Giménez.

Mijantçant unes fo tos pec u l i a rs , Ferm í va pre s entant la seua família, els seu s

(25)

a m i c s , con eg ut s , i fins i tot alguns ob- j ectes que per a ell són espec i a l m en t s i gn i f i c a tiu s . Però el nostre xiqu et no es con forma a posar un nom a cad a i m a t ge , sinó que hi afegix com en t a ri s molt revel adors pel que fa a les seu e s i m pre s s i on s , o els sen ti m en ti m ents i records en rel ació amb ell e s , o més aviat amb la pers on a , animal o co s a repre s en t ada en la fo to. Fermí en s con t a , per exem p l e , que no li agrad a m i rar el retrat del casament del pare i de la mare «perquè no sé on estava jo a qu ell dia i ningú m’ho explica bé».

D avant la imatge de l’avi , el nostre xi- co tet narrador recorda el que va sen- tir quan va morir i l’on cle el va port a r a veu re’l «perquè la mare i el pare no s a bi en què fer de tan tri s tos com esta- ven » , i tot seguit ens mostra la fo to d’un martell que l’avi li havia rega l a t :

« quan l’uti l i t ze me’n recorde , d ’ ell . I m’ a grad a » . Una de les il·lu s trac i on s més com m ovedore s , tant per la seu a ex trema simplicitat com per les pa- raules que l’acom p a nyen , que sem bl en ei x i des dels ll avis d’un xiqu et aut è n- tic –de qu a l s evol xiqu et que haja pa- tit les perll on gades absències del s p a re s – , és la que repre s enta el buit d’un espai de la casa, amb l’única pre s è n c i a d’un llum en c é s : « Aquesta és la fo to de quan el pare i la mare se’n van a tre-

b a llar i jo em qu ede sol, i tarden , t a r- den . . . i jo a vegades estic avorrit i a vegades els trobe a faltar». E n tre les més d iverti des trobem unes figures hu- manes que sem bl en fer ac rob à c i e s :

«són els amics del pare , que estan mig pen ja t s » . Ta m poc podem evitar un s om riu re , en c a ra que per diferent motiu , qu a n , a propòsit d’una de les àvi e s , Fermí record a : « Una vegada vaig abo- car el café amb ll et i vaig pensar qu e s’ en f ad a ri a , però no em va dir re s , i a qu ell dia la vaig estimar en c a ra més».

En def i n i tiva , gràcies a Fermí i al seu c re ador podem gaudir d’un ll i bre en- tra nya ble que amb petits i poqu ets tra- ços –lingüístics i gràfics– molt pec u l i a rs retrata la realitat de moltes famílies.

Nieves Avilés

(26)

La nova col·lecció d’Edicions del Bullent, « A d o l e s c e n t e s » , enceta una línia de manuals d’autoajuda sobre el que es coneix com «el moment dels grans canv i s » , el període per excel·lència dels tra s t o rns del sen- timent d’identitat.

Manuals per a «pares maniàtics»

R E S P U E S TAS A 100 PREGUNTAS SOBRE LA A D O L E S C E N C I A PHILIPPE JEAMMET

TRADUCCIÓ D’ENRIC PONS SEGUÍ COL·LECCIÓ «ADOLESCENTS», 1

251 PÀGINES

LOS TRASTORNOS PSÍQUICOS EN LA ADOLESCENCIA FRANÇOIS RICHARD

TRADUCCIÓ D’ENRIC PONS SEGUÍ COL·LECCIÓ «ADOLESCENTS», 2

134 PÀGINES

(27)

L

’ i n terés pel món de l’adolescència co- m ença a ser una constant en la línia ed i- torial d’Edicions del Bu ll en t . Fa aprox i- m ad a m ent un any, la veterana ed i tori a l va l enciana ll a n ç ava la co l · l ecció «Cl a u s per a en ten d re el món», un con ju n t d ’ a s s a i gs sobre temes d’actualitat ra- ben t , ad reçats al públic ado l e s cen t . Ara és el torn de la co l · l ecció «Ado l e s cen te s » – s or gida de la co l · l a boració amb HEBE.

Fu n d ació Va l en c i a n a . Sa lut Mental i Ado- lescència– i que s’ i n a u g u ra amb dos tra- du cc i ons d’espec i a l i s tes fra n cesos en psi- co l ogia i psiqu i a tri a : Re s puestas a 100 preguntas sob re la adol e scen ci a de Philip- pe Je a m m et i Los tra s to rnos psíquicos de la adol e scen ci a de Fra n ç ois Ri ch a rd . To t s dos com p a rti xen tem à ti c a , però diver- gi xen en l’en foc a m ent tri a t , així com en el perfil del lector al qual s’adrecen. I a pesar del nom, la col·lecció no ha estat con cebuda per a un públic ado l e s cen t – tot i que no l’excl o u – , sinó per al co l · l ectiu d’adults que envolta el jove en un per í ode de du bte , con trad i cc i ons i i n s eg u ret a t s : p a re s , germans gra n s , pro- fessors, metges, psicòlegs, etc.

P h i l i ppe Je a m m et pre s enta un com pen- di de les cent preg u n tes més freq ü en t s que li han estat plantejades en la seu a con sulta de psicòleg i oferix re s po s te s amb un to divu l ga tiu i acce s s i ble per a qu a l s evol tipus de públ i c : del pe a rci n g a l’anor è x i a , tot passant pel fracàs esco- l a r, l ’ ad d i cció als vi deoj ocs i a la tel evi-

s i ó , l ’ a p a ti a , la sexualitat o l ’ a b s tracc i ó . El vo lum repre s en t a , don c s , una men a de con su l tori port à til que pot aju d a r com a ori en t ac i ó , però que no hauri a d ’ a s su m i r-se com a recept a ri . El profe s s or Je a m m et ja advertix en el pref a- ci qu e , si bé els com port a m ents de l ’ adolescència re s pon en a esqu em e s i d è n ti c s , els jóvens són pers ones i, per t a n t , i n d ivi du a l i t a t s , de manera que cap recepta és vàlida per a to t h om . Hi ha una idea clau que recorre les cent pre- g u n tes plantejades per Je a m m et : l ’ equ i- voc ació de con s i derar un h a n d i c a p l a vu l n era bilitat dels ado l e s cen t s , ja qu e m o l tes vegades els jóvens fan de les s eues debilitats un motor que els es- penta a su pera r-se con s t a n tm ent i de m a n era cre a tiva .

Quant al text de Fra n ç ois Ri ch a rd , té un c a r à cter més tècnic que l’anteri or. De fet , l ’ a utor advertix que s’ ad reça pri n c i p a l- m ent als estudiants de psico l ogia i de psiqu i a tri a . Ri ch a rd sintetiza els pri n c i p a l s treb a lls sobre tra s torns psíquics en l’ado- l e s c è n c i a , tot pren ent com a eix te ò ric fo- n a m ental la psicoanàlisi freu d i a n a . En def i n i tiva , tots dos vo lums poden for- n i r, tant pares com jove s , de les eines nece s s à ries per a su perar les perp l exitats tí- p i ques de l’adolescència i indu i r- l o s , a i x í , a l’acc i ó . I en c a ra més import a n t , i n s- c riu re esta acció en una con ti nuïtat qu e con tri buïsca a su perar el de s à n i m .

Alícia To l e d o

(28)

Solamente un profundo conocedor del comportamiento de los alum- nos en el A u l a , es capaz de narrar con ve racidad y sin falsear situa- ciones que, como clichés, se toman de cualquier part e, la historia de un grupo de adolescentes que en el día a día de su fo rmación esco- lar camina hacia la incógnita de su propio futuro.

Camino hacia el futuro

UN AÑO IRREPETIBLE EDUARDO ALONSO COL·LECCIÓ «ALGAR JOVEN», 22

141 PÀGINES ALGAR EDITORIAL, ALZIRA, 2005

E

l escri tor Edu a rdo Al on s o, gran ob- s ervador del mu n do juven i l , nos hace en trega , en esta oc a s i ó n , de la histori a de un grupo de adolescentes.

La acción tra n s c u rre en un In s ti tuto de Sec u n d a ria va l en c i a n o, de s de el hábi- tat de la clase de 3º B el escri tor de s c ri- be a los alumnos de manera tan gr á f i c a que qu i enes com p a rtimos la ex peri encia del Aula no ten emos más rem ed i o que iden tificar a alguno de los alu m n o s que habi tu a l m en te se sientan en los pu- p i tre s . ¿Cómo no recon ocer a An d r é s Ba rqu í n , regordete , s i m p á ti co y un poco tra s to, o a Ser gio Segovi a , a lu m n o obj etor a todas lu ce s , Homo interru p - tor de la clase (nombre que le atribuye el profe s or de Al tern a tiva , qu i en ex p l i- ca latín en cuanto puede ) , o quizás a Pa u l a , a lumna call ada y tra b a jadora como nadie, o a Diana que viene del Pe- rú y no sabe cómo adaptarse a un medio que le resulta extraño?

(29)

In m i gra n te s » . An te la inminen te vi s i t a de la pri m era autori d ad mu n i c i p a l , l o s animales del zoo de Vivero s , e s c ri ben un m a n i f i e s to de pro testa dem a n d a n do –a la Al c a l de s a – , un lu gar más amplio donde poder moverse en libert ad . Peti c i ó n que no ll ega a con s eg u i rs e .

Pero no todo se pierde , los ch i cos al acabar el curso han ad qu i ri do madu- rez y han apren d i do mu chas palabra s del Per ú , casi todas las que du ra n te el c u rso han ido interc a m bi a n do con Di a- n a , ella en cambi o, ha pren d i do y tal ve z aceptado las costumbres valencianas.

Un curso irrepeti ble es un libro muy in- teresante donde nada es gratuito, todo ti ene un sen ti do, t a n to para los ch i co s como para los adultos.

Sólo me queda por decir que, hoy por h oy, t a m bién qu i s i era ten er un curs o como ese 3º B que protagoniza el rela- to de Eduardo Alonso.

Mª Teresa Espasa

3 ^O ^B

E du a rdo Al on s o, h ace un intel i gen te análisis de lo qu e , en sínte s i s , podría ser un profe s or, a m a bl e , p ac i en te y siempre dispuesto a dar marcha atrás para evitar una excesiva tensión en la clase.

En su rel a to, el autor mu e s tra va ri a s probl em á ticas muy del mom en to, la so- l ed ad de Ser gio Segovi a , a causa de las n ece s i d ades familiare s , el de s a rra i go de los alumnos que vi en en de otros países, el mundo silencioso de Paula...

P á gina a página discurre ante los oj o s del lector la vida escolar de unos «ado- l e s cen tes» que bi en podrían ser nu e s- tros propios hij o s . Pero el autor no se qu eda simplem en te en el Au l a , sino qu e con mano ex perta hace que su rel a to se de s l i ce su avem en te , de s de la pequ e ñ a comunidad que es la clase, con sus au- t é n ti cos pro t a gonistas (esos siete u och o alumnos cuyos nombres el profesor se a pren de el pri m er día y ya no olvi d a ) , h acia otros campos indaga n do un sin fin de po s i bi l i d ade s . Podríamos dec i r que Al onso camina de s de lo parti c u- lar a lo general, o sea desde la pequeña comunidad que es la clase, hasta llegar a alcanzar la mac ro - comu n i d ad que es el Mu n i c i p i o, sin deja rse en su recorri- do, el eslabón de esa comunidad inter- media que sin duda es la familia.

Es su m a m en te intere s a n te y alecc i on a- dor el capítulo ti tu l ado «El Zoo de los

(30)

¿ Por qué les exigimos a los niños que tengan un comport a m i e n t o y una actitud en la vida, una «teoría» del ser y el estar que nosotros, como adultos, y llegados el caso, no nos aplicamos? A partir de una anécdota Vicent Pardo reflexiona sobre las consecuencias de nues- tros posicionamientos éticos.

A propósito de la solidaridad

JAUME, NOOMAN I LA FURGONETA DE 77.777 EUROS VICENT PARDO

IL·LUSTRACIONS D’ IRENE BLASCO COL·LECIÓ «LA BICICLETA GROGA», 27

119 PÀGINES

TÀNDEM EDICIONS, VALÈNCIA, 2005

V

i cent Pa rdo (Vi n a l e s a , Va l en c i a , 1 9 5 4 ) p l a n tea esta inco h erencia al de s a rro ll a r una historia en la que el pro t a gon i s t a a p l i c a , ll egada la oc a s i ó n , una de las má- ximas aprendidas de su pad re : s er ge- n eroso y com p a rtir con los demás lo que tenemos.

Ja u m e , de 4º de Pri m a ri a , ju s to cuando ll ega a las puertas de su escuel a , d i s f ra- z ado de jirafa (con los con s i g u i en tes in- conven i en tes que le ori gina dispon er, s ú bi t a m en te y por arti f i c i o, de un gra n c u ell o ) , ob s erva los últimos estertore s de la furgon eta del pad re de su mej or a m i go, Noom a n . É s te , de s con s o l ado, explica a Jaume que no podrán acudir a una cel ebración familiar en su país de ori gen al no dispon er ya de tra n s porte .

¿Y qué hace un amigo de verd ad? Pu e s . . . of recerle la nu eva furgon eta que ac a- ba de com pra rse su pad re , de nada menos que 77.777 euros y que dispone de todo tipo de comodidades.

(31)

Cual coro en una tra gedia gri ega (la con c i encia co l ectiva ) , los com p a ñ ero s de clase se mofan ru i do s a m en te del of rec i m i en to hecho por Ja u m e : n i n g u- no cree que su pad re accederá a pre s t a r su nuevo vehículo.

Vi cent Pa rdo, con ocedor de la psico l o- gía infanti l , d i bu ja unos pers onajes con gran re a l i s m o, com prensión y ternu ra , h ac i en do uso de un lenguaje sen c i ll o, em b a u c ador y dinámico, con guiños de hu m or y gotas de ironía que denotan a un autor que ama al públ i co al que se d i ri ge , un autor que no ha olvi d ado el p u n to del vista del niño, a l go que la ma- yoría perdemos en el tr á n s i to a la adu l- te z . El gran Juan Ramón Jiménez lo ex- presó como nadie:

« Cu a n do yo era niño y no había vi s to pon erse el sol en el mar, ¡cómo yo, s o- ñ a n do, veía pon erse el sol en el mar!

Lu ego, vi pon erse el sol en el mar; y para verlo bi en tuve que acord a rme de , c u a n do yo niño, s o ñ a n do, veía pon ers e el sol en el mar».

E n c a s ti ll ado en una alta rama del árbo l del patio del co l egi o, Jaume rec i be todo ti po de vi s i t a s , hasta que por fin ll e- gan sus pad re s , que intentan hacerle ve- nir a razones.

La re s o lución del con f l i cto, el mej or m om en to de la narrac i ó n , deja al de s- nu do, como al em perador ante los oj o s

del niño, a los pad res de Ja u m e : si ésto s sudaban para hacer com pren der a su pequeño que no todo sobre lo que teo- rizamos puede ll eva rse a la pr á ctica (y prestar una furgon eta de 77.777 eu ro s perten ece al terreno de la teor í a ) , el h echo de que un vecino mu e s tre sin con ce s i ones su solidari d ad provoca la re acción de sus progen i tore s . Como en el ju ego de las piezas del dom i n ó , c a í- da una, c aen todas (el con t acto es la cl a- ve) y al ofrecimiento se suman otros.

Con unas ilu s trac i ones de Irene Bl a s co que ej ercen una gran com p l em en t a ri e- d ad con el tex to, con picados y pers pec- tivas que en s a l z a n , deform ac i ones en las proporc i ones de alto va l or em oc i on a l ( el árbol don de se en c u en tra Jaume es- tá más o menos acce s i ble según de s ee o no estar acom p a ñ ado) y, s obre todo, l a transmisión del estado de ánimo del ni- ño a su disfraz (ámbos son uno), Ja u m e , Nooman i la furgo n eta de 77.777 eu ro s s e l ee con mu cho gusto. Un hom enaje a esa especie en pel i gro de ex tinción ll a- m ada niño.

Ana Isabel Caro

(32)

Edicions Bromera presenta una versió de la universal obra Tirant lo B l a n c de la mà de Josep Palomero i amb il·lustracions de Manu e l B o i x . B a t a l l e s , i n t ri g u e s , c o n s p i racions i aventures donen cos a la novel·la valenciana més universal.

Una versió del clàssic dels clàssics

TIRANT LO BLANC JOANOT MARTORELL ADAPTACIÓ DE JOSEP PALOMERO IL·LUSTRACIONS DE MANUEL BOIX

150 PÀGINES EDICIONS BROMERA, ALZIRA, 2005

(33)

M

i g u el de Cerva n te s , en boca del Q u i xo t , va manifestar que «por su esti- lo es éste el mej or libro del mu n do » . No h a u ria d’anar molt de s encaminat qu a n el Ti rant lo Blanc, l ’ obra de Joanot Ma r- torell , s’ha manti n g ut cinc segles com una novel·la d’intrigues i aven tu re s , però també con s p i rac i ons i batall e s , que ha ultrapassat les fron teres físiqu e s i terri torials va l en c i a n e s . No deb ade s , la tem à tica de l’obra s’ i n s erix en el desig dels països cri s tians eu ropeus del seu temps d’all i berar Is t a n bu l , l ’ a n ti ga ca- pital de l’Im peri romà d’Ori en t , del poder de l’imperi otom à . I en este marc , a p a rei xerà Ti ra n t , un cava ll er anglés pro- f u n d a m ent humà que intentarà aju d a r to t h om , i acudirà a Con s t a n ti n oble a f renar l’avanç tu rc .

L’ ad a pt ació que en fa Brom era és amb una versió de Jo s ep Pa l om ero, i amb les i l · lu s trac i ons de Ma nu el Boi x . D’ u n a b a n d a , Pa l om ero aposta per un ll en g u a t- ge pròxim al lector, à gi l , viu i re s pectu ó s amb l’ori ginal de Ma rtorell , que pre s en- t a , a i x í , una novel·la ga i rebé modern a , amb un argument d’aven tu re s , i també amb un rerefons amorós que acaba im- posant-se sobre l’altra part de la tra m a . L’ ad a pt ació de Jo s ep Pa l om ero manté en el Ti rant lo Blanc l ’ e s til de Ma rtorell , b a- sat en la ironia i la de s i m bo l tu ra dels per- s on a t ge s . No qu eda de banda, per això, la ll i bertat amb què els pers on a t ges de la n ovel·la manife s ten els seus de s i t j o s s exuals i carn a l s , en tre d’altre s .

D’ a l tra banda, Ma nu el Boix sintetitza i pre s enta en imatges alguns dels fra g- m ents més repre s en t a tius de l’obra . Amb vora un cen tenar d’il·lu s trac i on s rep a rti des per les 150 pàgines de l’obra , també s’ acon s eguix que el ll i bre s’ aco s- te a un format visual, i el Tirant es puga ll egir mirant les il·lu s trac i ons de Boi x . Unes il·lu s trac i ons que són bé a doble pàgi n a , en format panor à m i c , o bé qu ad rades o apaïsade s . És clar que la versió de l’obra de Joanot Ma rtorell està con cebuda tant per a un públic juven i l com per a l’adult.

El fil argumental relata la tra j ect ò ria per- s onal de Ti ra n t , des de la seua form ac i ó com a cava ll er a An gl a terra , fins a la seu a ex periència guerrera per terres greg u e s . Un ep i s odi qu e , a l’en trem i g, i n clou ba- t a lles a l’illa de Rode s , Con s t a n ti n oble i el nord d’Àfri c a . Però al capdava ll , l ’ obra és també la història d’amor, l ’ aco s t a m en t en tre el cava ll er anglés i Ca rm e s i n a , l a pri n cesa de Con s t a n ti n obl e .

Serà el desig de rom a n d re ju n t s , l ’ a m or mutu , el que em penyerà Ti rant a llu i- tar per impedir l’avanç mu sulmà cap a Eu rop a . Acon s eguirà que se signe la pau i, quan ja es dispo s ava a tornar a s er coronat rei , trobarà la mort , u n a m ort que provocarà la de sgràcia en c a s c ad a . L’ a r g u m ent de la novel · l a , de c ava ll ers i amb reticències med i eva l s , ad qu i ri x , per ò , un estil universal i un to po è ti c .

Agustí Hernàndez Dolz

(34)

No hi ha millor aprenentatge que la pròpia experi è n c i a . És el conve n- ciment a què s’arriba després d’haver davallat a l’infe rn i have r-ne res- s o rgit com una au fènix: el viatge iniciàtic de Dora , una adolescent que fa de la renúncia la seua opció per a créixer.

El preu de la renúncia

DORA DIU QUE NO ISABEL-CLARA SIMÓ COL·LECCIÓ «ESPURNA», 75

147 PÀGINES EDICIONS BROMERA, ALZIRA, 2005

«

N

o vu ll ser la crossa de ningú perqu è no vu ll que ningú siga una crossa per a mi. I si no ho faig ara , que estic tra- ve s s ada d’amor, ja no ho faré mai...»

Amb eixa determ i n ac i ó , Is a bel - Cl a ra Simó posa en boca de la pro t a gon i s t a la decl a ració d’inten c i ons amb què cl o u la seua última novel·la juven i l , u n a a posta arri s c ada i amb evoc ac i on s d ’ a l tres títols seu s .

Si en Joel i Ra q u el la situ ació de de s em- p a ra m ent que pati en els pro t a gon i s te s era provoc ada per la mort de la mare o d’una amiga , en Do ra diu que no l ’ a uto- ra va més en llà i provoca que la pro t a- gonista es qu ede com p l et a m ent òrfen a . Així es prep a ra el deton a n t , el punt de p a rtida perquè Dora , una jove rebel i incon formista amb el con trol dels pare s , inicie una ex periència vital que l’ac a ra amb la cruesa d’una vida que la convertix en adulta abans d’hora .

Amb dèsset anys ha d’abandonar els estu d i s , portar una casa i buscar una fae-

(35)

na per sobreviu re . Sa ra , una assisten- ta social de cor gran i paciència en c a- ra més gra n , l ’ a juda a anar su rant en un mar de du btes i passion s . És la con fe s s ora , l ’ a m i ga i la mare i el pare que ja no té. Més que una solu c i ó , ell a es convertix en el bastó sobre el qual es repen ja i con tra el qual lluita per trob a r la seua iden ti t a t .

L’ a f a ny per viu re , l ’ a tracció sexual i el s ec ret d’una rel ació que la de s vet l a , l ’ em penyen a una doble vida que es ne- ga a revelar per por a la de s a provac i ó de Sa ra . De la mà de Ma rc , un xicot qu e pr à cti c a m ent la dobla en ed a t , Dora co- n eix i es de s cobrix a si matei x a . In tel · l i- gen t , c u l te i amb una baga t ge viven c i a l que l’en llu erna i alhora la fa malfiar- s e’ n , ell és el ll ad re que li arravata el cor, però no l’ànima.

La capacitat per a explicar i fer digre s- s i ons sobre art i pintu ra , les refer è n- cies ll i bre s ques per a refermar les s eu e s p a ra u l e s , la facilitat per a conv é n cer i, per de s com pt a t , l ’ a tractiu físic, fan de Marc l ’ obj ecte d’un desig ara agre , a ra do l ç . El del er, la vo l ença de més que un tòpic d’una història d’en a m orats badoc s , e s- devé esperó d’un descobriment personal que deixa em prem tes inesborra bl e s . I , enmig de tot això, pen s a m ents en veu alta sobre el verd ader sen tit de l ’ a m i s t a t , la culpa i la hipoc re s i a . Pen-

s a m ents precipitats i meditats que de- m a n en la complicitat del lector, m en tres s’ e s co l en per les esqu erde s d’una acció esg u i t ada de mon ò l egs o a p a rts d’una gran càrrega psico l ò gi c a . Són el con tra p u n t , el rec u rs que en s perm et re s s eguir l’evo lució de Dora al llarg de tota la novel · l a .

És el vi a t ge i no la de s ti n ació el qu e m o s tra Is a bel - Cl a ra Si m ó . El peri p l e , el trànsit cap a la pròpia Ítac a , la inter- i or, la que ex i gix nadar a con tracorren t i anar mar en d i n s . Així vei em la pro- t a gonista de Do ra diu que no: com una ado l e s cent qu e , al capdava ll , dec i d i x perd re de vista la co s t a , rom pre els ll i- gams i fitar el nord de la nau de la seu a vi d a .

Exercici d’intro s pecció d’un ll i bre qu e , con tra les modes impera n t s , ava n tpo- sa la realitat de s p u ll ada del pati m en t a la fantasiada em oció de les ll egen de s . L’ a posta ferma d’una escri ptora tan rebel i incon formista com la seua pro- t a gon i s t a . O f i c i , molt d’ofici qu e , t a n- m a tei x , no eximix el relat d’alguns trets forçats en la caracteri t z ació de certs pers on a t ge s .

Santi Vallés