• No se han encontrado resultados

LL17 pags 120-132 25/5/06 10:33 Página 120

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "LL17 pags 120-132 25/5/06 10:33 Página 120"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)
(2)

T i rant lo Blanch és llibreria i editori a l . Especialitzada en dret i des- tinada a pri o ri a un públic unive rs i t a ri i profe s s i o n a l , ha anat dive r- s i ficant el seu catàleg i obrint-se al camp de les humanitats i de les ciències socials. A ra com ara , té quatre llibreries a València i una quinta de virt u a l .

Enguany,Tirant lo Blanch fa trenta anys.

Tirant lo Blanch, per dret propi

Q

u a n , a ra fa trenta anys , el 1976, la mare de Sa lvador Vive s , Ca n del a ria Lópe z , va obri r la ll i breria Ti rant lo Bl a n ch al carrer Arts Gr à f i ques número 14 de Va l è n c i a , pen s ava en la necessitat d’abastir i sati s fer una demanda bi bl i ogràfica de ll i bre espec i a l i t z a t , qu a s i e s tri ct a m ent de s tinat a profe s s ors i alumnes de la Facultat de Dret de València i a profe s- s i onals de l’àmbit ju r í d i c . Amb el pas del tem p s , per ò , Ti rant lo Bl a n ch és alguna co s a més que una referència inexc u s a ble en el camp de la ciència jurídica i del ll en g u a t ge ad m i- n i s tra tiu , amb qu a tre ll i breries distri bu ï des arreu de la ciutat de València –l’última inau- g u rada el passat 25 de gen er a la Ciutat de les Ciències– i una quinta de vi rtual www. ti ra n t . e s qu e , com més va , oferix més po s s i bilitats als que en són soc i s , o simplem ent lectors . Ti ra n t lo Bl a n ch és també una ed i torial con s o l i d ada espec i a l i t z ada en dret qu e , no obstant la s eua espec i f i c i t a t , s’ aven tu ra en co l · l ecc i ons un punt més «lúdiques» que ten en a veu re

(3)

–o no– amb la ll engua ju r í d i c a . I és, s obreto t , un proj ecte ed i torial que no s’ acaba mai, s em pre a l’aguait de les últimes innovac i ons tec n o l ò gi ques i dels darrers avenços en el camp de l’edició i de la venda de ll i bre s . Sa lvador Vive s , el director gen eral de Ti rant lo Bl a n ch , ens com en t a , per ò , que els inicis de l’em presa no van ser gens fàcils i que el proj ecte va anar crei xent molt a poc a poc : « Ti rant lo Bl a n ch va nàixer amb la idea de ser una ll i breria de la universitat i del barri . De s pr é s , ma mare va com ençar a moure la ll i- breri a , que va costar molt d’arra n c a r, i al cap de set o huit anys vam com ençar no a ser ed i tors direct a m en t , però sí a ge s ti onar l’edició d’autors . El pas seg ü ent va ser fer una ed i- torial en el sen tit com p l et de coordinar i planificar tots els processos ed i tori a l s . Pri m er, ens vam cen trar en manuals univers i t a ri s , s obretot de dret . I , p a ra l · l el a m ent a això, vam com ençar a muntar més ll i breri e s » .

Com a ed i torial i ll i breri a , don c s , Ti rant lo Bl a n ch s’ha converti t , per dret prop i , en una referència de pri m er orde per a advoc a t s , n o t a ri s , proc u radors . . . Profe s s i onals dedicats a les ciències ju r í d i ques i de l’ad m i n i s trac i ó . Però no s’està tampoc de fer peti tes incurs i on s en el món de les hu m a n i t a t s , com asseg u ra Sa lvador Vive s : «La base con ti nua sent ju r í- d i c a , però tenim també co l · l ecc i ons d’econ ò m i qu e s , f i l o s of i a , l i n g ü í s ti c a , h i s t ò ri a . . . i ara ac a bem de tra u re’n una de psico l ogia i ped a gogi a » . La filosofia de Sa lvador Vives no és, per ò , d ’ a rribar al gran públic sinó de sati s fer les necessitats tècniques i de con sulta del món univers i t a ri i profe s s i on a l : «La nostra idea és fer una ed i torial interessant també en ciències socials i hu m a n i t a t s . Sem pre molt a prop de la universitat i del públic profe s- s i on a l . De s c a rtem , en pri n c i p i , el públic en gen era l . Treb a ll em el ll i bre tècnic. No fem ll i bre de cre ac i ó . A Espanya , hi ha un divorci molt gran en tre la universitat i la soc i etat i això

(4)

es ref l ectix en els hàbits de lectu ra . Per això és molt difícil que els ll i bres tècnics ti n g u en una proj ecció en tre el públic en gen era l » . Les incurs i ons que Ti rant lo Bl a n ch fa, com a ed i tori a l , en este camp de les humanitats i de les ciències socials és ingen t , amb co l · l ec- c i ons tan cri d a n eres i atractives com intere s s a n t s : « Cine y Derech o » , « Di á s pora » , « Obra s cl á s i c a s » , « Ex trava ga n c i a s » . . . i títols tan su ggeri dors com ara B l a d e ru n n er, Cine y pena de mu erte, Pro s ti tu ción y dere cho en el ci n e, Ma tri x, La lista de Sch i n dl er, El T í bet: la fru s tra - ción de un estado, La otra cara de Woj tyl a o Las en so ñ a ciones del jurista sol i t a ri o.

Tot i que Tirant lo Blanch, com a editorial, no aspira a fer llibres de creació, la llibre- ria publica peri ò d i c a m ent un catàleg on els lectors poden trob a r, a més de títols d’altre s ed i torials pert a nyents a les ciències socials i humanes (soc i o l ogi a , f i l o s of i a , h i s t ò ri a , teo l ogi a , p s i co l ogi a , ped a gogi a , peri od i s m e , f i l o l ogi a , belles art s , m ú s i c a , fo togra f i a . . . ) , ll i bres estri ct a m ent litera ri s : de poe s i a , te a tre , n a rra tiva , a s s a i g, c r í tica liter à ri a , ll i bre s de vi a t ge s . . . I els aparadors i les pre s t a t geries de la cen tral de Ti rant lo Bl a n ch n’ e s- tan plens sem pre , de novetats liter à ri e s . La cen tra l , s i tu ada al carrer Arts Gr à f i ques de Va l è n c i a , és po t s er la més «gen eralista» de les qu a tre ll i breries de Ti rant lo Bl a n ch , assegura Trinidad Simó, cap de l’administració de l’empresa: «Entre totes les nostres s ecc i on s , a p a radors i pre s t a t geri e s , tenim pr à cti c a m ent tot el que hi ha al mercat gen e- ra l . Ara bé, podem dir que la ll i breria que tenim al carrer Ra m on Llu ll és estri ct a m en t universitària; la central, a Arts Gràfiques, és universitària i d’humanitats, i la del car- rer Gravador Esteve i la de la Ciutat de la Justícia, són exclusivament de Dret».

Ti rant lo Bl a n ch és una em presa plen a m ent con s o l i d ad a , amb una ed i torial que té vora 40 co l · l ecc i ons i una publ i c ació de més de 250 títols anu a l s , i 100 treb a ll adors ,

Mai seran prou les energies que s’esmercen pel que fa a les humanitats. És necessari redu- plicar els esforços en este sentit i prendre’s molt seriosa-

ment la formació de la gent

p e rquè repercutix molt positiva-

ment en la fo rmació intel·lectual

i cultural de les persones i fins i

tot a nivell econòmic.

(5)

en tre l’ed i torial i les ll i breri e s . Sense com ptar els nom brosos co l · l a boradors , prove ï- dors , a utors , correctors , l ectors d’ori gi n a l s , etc . , que hi estan vi n c u l a t s . La pri n c i p a l preoc u p ació de Ti rant lo Bl a n ch no és la com peti tivitat sinó la de ser solvents en el camp de l’edició i bibliogràfic. De fet, segons Salvador Vives, Tirant lo Blanch és una de les ed i torials va l encianes amb més proj ecció estatal i intern ac i on a l : « No s a l tres som una ed i torial va l en c i a n a , però no som una ed i torial de províncies o provi n c i a n a . Ven em a tot Espanya i Am è rica del Su d . Les nostres ven des més importants estan a Mad ri d » . La clau de l’èxit d’aquesta ll i breria i ed i torial em bl em à tica de Va l è n c i a , està en la seu a ex tra ord i n à ria du ctilitat i capacitat d’ad a pt ac i ó : « No tenim una filosofia espec í f i c a . Ens anem ad a ptant al mom en t , i n ten tem ser ef i c a ç o s . No tenim una recepta màgi c a » . Potser la clau de Tirant lo Blanch rau en la innovació, en saber treballar amb projec- ció, en explotar els recursos que la tecnologia i els avanços de la informàtica posen a d i s posició dels més espavi l a t s . No deb ade s , des de fa uns anys Ti rant lo Bl a n ch té uns quants espais vi rtu a l s , en tre els quals hi ha «la quinta ll i breria» (www. ti ra n t . e s ) , i la p à gina web de la l’ed i torial (www. ti ra n t . com ) . A més, els profe s s i onals i els espec i a- l i s tes en dret ten en la po s s i bilitat d’acced i r, m i t jançant una su b s c ri pció a la pàgi n a w w w. ti ra n ton l i n e . com , a una com p l etíssima base de dade s , on hi ha tot tipus de doc u- m en t s : de doctri n a , formu l a ri s , ju ri s pru d è n c i a , tex tos lega l s , bi bl i ogra f i a . . . Una ei n a de treball que ajuda i evita cabòries i pèrdues innecessàries de temps.

Amb trenta anys d’ex i s t è n c i a , Ti rant lo Bl a n ch ha sabut ad a pt a r-se a l’evo lució i el s c a nvis soc i a l s . Sa lvador Vives ens fa palés que alguns d’estos canvis han estat molt positius. D’altres, però, no són gens reconfortants i incidixen de manera negativa en

A ra els estudiants tenen més

mitjans a l’abast, tenen més món,

viatgen molt més que nosaltres,

però pel que fa a la lectura el

nivell ha baixat, la situació està

p i t j o r: la gent llig molt menys que

no abans i no aprofundix en el

seu bagatge cultura l .

(6)

Nosaltres som una editorial valenciana, però no som una edi- torial de províncies o provinciana.

Venem a tot Espanya i a Amè- rica del Sud. Les nostres vendes més importants estan a Madrid.

els hàbits de lectura: «Ara els estudiants tenen més mitjans a l’abast, tenen més món, vi a t gen molt més que nosaltre s , però pel que fa a la lectu ra el nivell ha baixat, la situ a- ció està pitjor: la gent llig molt menys que no abans i no aprofundix en el seu baga t ge c u l tu ra l » . Les ra ons d’esta crisi de form ació intel · l ectual i cultu ral és estru ctu ral i obe ï x a qüesti ons de con ju n tu ra social qu e , al parer de Sa lvador Vive s , c a l d ria esmen a r u r gen tm en t : « Mai seran prou les en er gies que s’ e s m ercen pel que fa a les hu m a n i t a t s . És necessari reduplicar els esforços en este sentit i prendre’s molt seriosament la for- m ació de la gent perquè reperc utix molt po s i tiva m ent en la form ació intel · l ectual i cultural de les persones i fins i tot a nivell econòmic».

Ma l grat els en treb a n c s , Sa lvador Vives es mostra sati s fet amb la seua faena i opti m i s t a pel que fa al futur ed i torial i bi bl i ogr à f i c : «El que més m’ en cora t ja d’este ofici és la po s s i bilitat de cre a r, de fer coses nove s , d ’ i n n ovar… Mai no en tenim pro u . Ten i m molts projectes a la vista».

Ens n’ a n em , de Ti rant lo Bl a n ch , amb la sen s ació que la cultu ra és en c a ra un referen t va luós en la soc i et a t , un esten d a rd pri m ordial que ens dignifica i que ens fa singu- lars i, sobretot, més humans; que són les idees, i no els interessos econòmics, els que fan que el món es moga i evolucione. Abans d’anar-nos-en, però, fullegem uns títols, espigolem entre la intricada xarxa de col·leccions i de portades atractives que hi ha a la nostra disposició: als aparadors i als prestatges de la llibreria. Comprem un llibre i trave s s em el llindar de la porta que sep a ra el món de les idees de la vida al carrer amb l ’ e s perança que algun dia s’ e s borren una mica les fron teres en tre una realitat i l’altra .

Juli Capilla

(7)
(8)

Referencias

Documento similar

els hàbits de lectura: «Ara els estudiants tenen més mitjans a l’abast, tenen més món, vi a t gen molt més que nosaltre s , però pel que fa a la lectu ra el nivell ha baixat, la

A MÉS DEL QUE S’HA ESPECIFICAT PER AL NIVELL A2, el candidat és capaç de comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants

Així els mascles tenen, en principi, el cap lleugerament més llarg, però com que la funció al.lomètrica es minvant, en talles més grans la situació s'inverteix; la

Dels tres factors que sí que tenen infl uència en els comportaments de risc, el que més diferències aporta és el sexe; així, en la mostra estudiada, els homes tenen un índex de

L’escola Sadako (E3, p.36), a més de coincidir amb els altres centres pel que fa a les normes i l’organització del centre, remarca que els processos

1) El comportamiento anormal de dos hembras de oso pardo demostraron cambios estacionales de la misma manera que suceden en las especies en libertad. 2) La presencia

En un congrés, convé disposar d’un pla o full de ruta per tal de garantir la igualtat d’accés de totes les persones, tant ponents com participants.. Comunicació : Tant si el

En comparació amb els lectors fluids, els principiants presenten fixacions més llargues (els seus ulls romanen en un lloc de la plana durant més temps), moviments sacàdics