T i rant lo Blanch és llibreria i editori a l . Especialitzada en dret i des- tinada a pri o ri a un públic unive rs i t a ri i profe s s i o n a l , ha anat dive r- s i ficant el seu catàleg i obrint-se al camp de les humanitats i de les ciències socials. A ra com ara , té quatre llibreries a València i una quinta de virt u a l .
Enguany,Tirant lo Blanch fa trenta anys.
Tirant lo Blanch, per dret propi
Q
u a n , a ra fa trenta anys , el 1976, la mare de Sa lvador Vive s , Ca n del a ria Lópe z , va obri r la ll i breria Ti rant lo Bl a n ch al carrer Arts Gr à f i ques número 14 de Va l è n c i a , pen s ava en la necessitat d’abastir i sati s fer una demanda bi bl i ogràfica de ll i bre espec i a l i t z a t , qu a s i e s tri ct a m ent de s tinat a profe s s ors i alumnes de la Facultat de Dret de València i a profe s- s i onals de l’àmbit ju r í d i c . Amb el pas del tem p s , per ò , Ti rant lo Bl a n ch és alguna co s a més que una referència inexc u s a ble en el camp de la ciència jurídica i del ll en g u a t ge ad m i- n i s tra tiu , amb qu a tre ll i breries distri bu ï des arreu de la ciutat de València –l’última inau- g u rada el passat 25 de gen er a la Ciutat de les Ciències– i una quinta de vi rtual www. ti ra n t . e s qu e , com més va , oferix més po s s i bilitats als que en són soc i s , o simplem ent lectors . Ti ra n t lo Bl a n ch és també una ed i torial con s o l i d ada espec i a l i t z ada en dret qu e , no obstant la s eua espec i f i c i t a t , s’ aven tu ra en co l · l ecc i ons un punt més «lúdiques» que ten en a veu re–o no– amb la ll engua ju r í d i c a . I és, s obreto t , un proj ecte ed i torial que no s’ acaba mai, s em pre a l’aguait de les últimes innovac i ons tec n o l ò gi ques i dels darrers avenços en el camp de l’edició i de la venda de ll i bre s . Sa lvador Vive s , el director gen eral de Ti rant lo Bl a n ch , ens com en t a , per ò , que els inicis de l’em presa no van ser gens fàcils i que el proj ecte va anar crei xent molt a poc a poc : « Ti rant lo Bl a n ch va nàixer amb la idea de ser una ll i breria de la universitat i del barri . De s pr é s , ma mare va com ençar a moure la ll i- breri a , que va costar molt d’arra n c a r, i al cap de set o huit anys vam com ençar no a ser ed i tors direct a m en t , però sí a ge s ti onar l’edició d’autors . El pas seg ü ent va ser fer una ed i- torial en el sen tit com p l et de coordinar i planificar tots els processos ed i tori a l s . Pri m er, ens vam cen trar en manuals univers i t a ri s , s obretot de dret . I , p a ra l · l el a m ent a això, vam com ençar a muntar més ll i breri e s » .
Com a ed i torial i ll i breri a , don c s , Ti rant lo Bl a n ch s’ha converti t , per dret prop i , en una referència de pri m er orde per a advoc a t s , n o t a ri s , proc u radors . . . Profe s s i onals dedicats a les ciències ju r í d i ques i de l’ad m i n i s trac i ó . Però no s’està tampoc de fer peti tes incurs i on s en el món de les hu m a n i t a t s , com asseg u ra Sa lvador Vive s : «La base con ti nua sent ju r í- d i c a , però tenim també co l · l ecc i ons d’econ ò m i qu e s , f i l o s of i a , l i n g ü í s ti c a , h i s t ò ri a . . . i ara ac a bem de tra u re’n una de psico l ogia i ped a gogi a » . La filosofia de Sa lvador Vives no és, per ò , d ’ a rribar al gran públic sinó de sati s fer les necessitats tècniques i de con sulta del món univers i t a ri i profe s s i on a l : «La nostra idea és fer una ed i torial interessant també en ciències socials i hu m a n i t a t s . Sem pre molt a prop de la universitat i del públic profe s- s i on a l . De s c a rtem , en pri n c i p i , el públic en gen era l . Treb a ll em el ll i bre tècnic. No fem ll i bre de cre ac i ó . A Espanya , hi ha un divorci molt gran en tre la universitat i la soc i etat i això
es ref l ectix en els hàbits de lectu ra . Per això és molt difícil que els ll i bres tècnics ti n g u en una proj ecció en tre el públic en gen era l » . Les incurs i ons que Ti rant lo Bl a n ch fa, com a ed i tori a l , en este camp de les humanitats i de les ciències socials és ingen t , amb co l · l ec- c i ons tan cri d a n eres i atractives com intere s s a n t s : « Cine y Derech o » , « Di á s pora » , « Obra s cl á s i c a s » , « Ex trava ga n c i a s » . . . i títols tan su ggeri dors com ara B l a d e ru n n er, Cine y pena de mu erte, Pro s ti tu ción y dere cho en el ci n e, Ma tri x, La lista de Sch i n dl er, El T í bet: la fru s tra - ción de un estado, La otra cara de Woj tyl a o Las en so ñ a ciones del jurista sol i t a ri o.
Tot i que Tirant lo Blanch, com a editorial, no aspira a fer llibres de creació, la llibre- ria publica peri ò d i c a m ent un catàleg on els lectors poden trob a r, a més de títols d’altre s ed i torials pert a nyents a les ciències socials i humanes (soc i o l ogi a , f i l o s of i a , h i s t ò ri a , teo l ogi a , p s i co l ogi a , ped a gogi a , peri od i s m e , f i l o l ogi a , belles art s , m ú s i c a , fo togra f i a . . . ) , ll i bres estri ct a m ent litera ri s : de poe s i a , te a tre , n a rra tiva , a s s a i g, c r í tica liter à ri a , ll i bre s de vi a t ge s . . . I els aparadors i les pre s t a t geries de la cen tral de Ti rant lo Bl a n ch n’ e s- tan plens sem pre , de novetats liter à ri e s . La cen tra l , s i tu ada al carrer Arts Gr à f i ques de Va l è n c i a , és po t s er la més «gen eralista» de les qu a tre ll i breries de Ti rant lo Bl a n ch , assegura Trinidad Simó, cap de l’administració de l’empresa: «Entre totes les nostres s ecc i on s , a p a radors i pre s t a t geri e s , tenim pr à cti c a m ent tot el que hi ha al mercat gen e- ra l . Ara bé, podem dir que la ll i breria que tenim al carrer Ra m on Llu ll és estri ct a m en t universitària; la central, a Arts Gràfiques, és universitària i d’humanitats, i la del car- rer Gravador Esteve i la de la Ciutat de la Justícia, són exclusivament de Dret».
Ti rant lo Bl a n ch és una em presa plen a m ent con s o l i d ad a , amb una ed i torial que té vora 40 co l · l ecc i ons i una publ i c ació de més de 250 títols anu a l s , i 100 treb a ll adors ,
Mai seran prou les energies que s’esmercen pel que fa a les humanitats. És necessari redu- plicar els esforços en este sentit i prendre’s molt seriosa-
ment la formació de la gent
p e rquè repercutix molt positiva-
ment en la fo rmació intel·lectual
i cultural de les persones i fins i
tot a nivell econòmic.
en tre l’ed i torial i les ll i breri e s . Sense com ptar els nom brosos co l · l a boradors , prove ï- dors , a utors , correctors , l ectors d’ori gi n a l s , etc . , que hi estan vi n c u l a t s . La pri n c i p a l preoc u p ació de Ti rant lo Bl a n ch no és la com peti tivitat sinó la de ser solvents en el camp de l’edició i bibliogràfic. De fet, segons Salvador Vives, Tirant lo Blanch és una de les ed i torials va l encianes amb més proj ecció estatal i intern ac i on a l : « No s a l tres som una ed i torial va l en c i a n a , però no som una ed i torial de províncies o provi n c i a n a . Ven em a tot Espanya i Am è rica del Su d . Les nostres ven des més importants estan a Mad ri d » . La clau de l’èxit d’aquesta ll i breria i ed i torial em bl em à tica de Va l è n c i a , està en la seu a ex tra ord i n à ria du ctilitat i capacitat d’ad a pt ac i ó : « No tenim una filosofia espec í f i c a . Ens anem ad a ptant al mom en t , i n ten tem ser ef i c a ç o s . No tenim una recepta màgi c a » . Potser la clau de Tirant lo Blanch rau en la innovació, en saber treballar amb projec- ció, en explotar els recursos que la tecnologia i els avanços de la informàtica posen a d i s posició dels més espavi l a t s . No deb ade s , des de fa uns anys Ti rant lo Bl a n ch té uns quants espais vi rtu a l s , en tre els quals hi ha «la quinta ll i breria» (www. ti ra n t . e s ) , i la p à gina web de la l’ed i torial (www. ti ra n t . com ) . A més, els profe s s i onals i els espec i a- l i s tes en dret ten en la po s s i bilitat d’acced i r, m i t jançant una su b s c ri pció a la pàgi n a w w w. ti ra n ton l i n e . com , a una com p l etíssima base de dade s , on hi ha tot tipus de doc u- m en t s : de doctri n a , formu l a ri s , ju ri s pru d è n c i a , tex tos lega l s , bi bl i ogra f i a . . . Una ei n a de treball que ajuda i evita cabòries i pèrdues innecessàries de temps.
Amb trenta anys d’ex i s t è n c i a , Ti rant lo Bl a n ch ha sabut ad a pt a r-se a l’evo lució i el s c a nvis soc i a l s . Sa lvador Vives ens fa palés que alguns d’estos canvis han estat molt positius. D’altres, però, no són gens reconfortants i incidixen de manera negativa en
A ra els estudiants tenen més
mitjans a l’abast, tenen més món,
viatgen molt més que nosaltres,
però pel que fa a la lectura el
nivell ha baixat, la situació està
p i t j o r: la gent llig molt menys que
no abans i no aprofundix en el
seu bagatge cultura l .
Nosaltres som una editorial valenciana, però no som una edi- torial de províncies o provinciana.
Venem a tot Espanya i a Amè- rica del Sud. Les nostres vendes més importants estan a Madrid.
els hàbits de lectura: «Ara els estudiants tenen més mitjans a l’abast, tenen més món, vi a t gen molt més que nosaltre s , però pel que fa a la lectu ra el nivell ha baixat, la situ a- ció està pitjor: la gent llig molt menys que no abans i no aprofundix en el seu baga t ge c u l tu ra l » . Les ra ons d’esta crisi de form ació intel · l ectual i cultu ral és estru ctu ral i obe ï x a qüesti ons de con ju n tu ra social qu e , al parer de Sa lvador Vive s , c a l d ria esmen a r u r gen tm en t : « Mai seran prou les en er gies que s’ e s m ercen pel que fa a les hu m a n i t a t s . És necessari reduplicar els esforços en este sentit i prendre’s molt seriosament la for- m ació de la gent perquè reperc utix molt po s i tiva m ent en la form ació intel · l ectual i cultural de les persones i fins i tot a nivell econòmic».
Ma l grat els en treb a n c s , Sa lvador Vives es mostra sati s fet amb la seua faena i opti m i s t a pel que fa al futur ed i torial i bi bl i ogr à f i c : «El que més m’ en cora t ja d’este ofici és la po s s i bilitat de cre a r, de fer coses nove s , d ’ i n n ovar… Mai no en tenim pro u . Ten i m molts projectes a la vista».
Ens n’ a n em , de Ti rant lo Bl a n ch , amb la sen s ació que la cultu ra és en c a ra un referen t va luós en la soc i et a t , un esten d a rd pri m ordial que ens dignifica i que ens fa singu- lars i, sobretot, més humans; que són les idees, i no els interessos econòmics, els que fan que el món es moga i evolucione. Abans d’anar-nos-en, però, fullegem uns títols, espigolem entre la intricada xarxa de col·leccions i de portades atractives que hi ha a la nostra disposició: als aparadors i als prestatges de la llibreria. Comprem un llibre i trave s s em el llindar de la porta que sep a ra el món de les idees de la vida al carrer amb l ’ e s perança que algun dia s’ e s borren una mica les fron teres en tre una realitat i l’altra .
Juli Capilla
