PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
CEIP Sa Graduada
INTRODUCCIÓ
Volem una escola on s’hi respiri un clima especial, de confiança mútua, de col·laboració entre les persones educadores, entre elles i les famílies.
Volem una escola on els fillets i les filletes se sentin estimats i respectats, se’ls conegui i atengui pel seu nom, se’ls tengui en compte amb les seves característiques, per part de tots (tutors, especialistes, direcció, personal no docent...).
Volem una escola on tothom es dirigeixi als fillets i les filletes de manera personal, en un to de veu tranquil i respectuós i que se’ls escolti les demandes i les necessitats.
Volem una escola on els pares i les mares hi entrin confiadament, hi presentin iniciatives, i se’ls miri com a col·laboradors, com a part essencial del procés educatiu dels seus fills i filles.
Volem una escola on els mestres comparteixin moments, materials, activitats..., formant un equip que es plantegi preguntes, que es proposi assolir petits reptes, que empren projectes i processos de formació. Mestres a qui els agradi el seu centre, que s´hi arrelin, que se l’estimin i no vulguin marxar.
1 TRETS D'IDENTITAT DEL CENTRE
Sóm una escola pública d'una línia on s’imparteix el Segon Cicle d'Educació Infantil i tota la Primària, encara que contínuem amb alguns grups desdoblats.
El centre està acollit a l’horari de jornada continuada de 8’30h a 13’30h, des del curs1990-91. El claustre de professors roman al centre en horari d'obligada permanència al centre els dilluns de 13.30 fins 15.15hr. Els dimarts i dimecres de 13.30 fins 15.00hr, a més d'un capvespre ,de 15.30 a 16.30hr, cada mes.
1.1 HISTORIA DEL CENTRE
El C.E.I.P. Sa Graduada, abans “Primo de Rivera”, és el col·legi públic més antic de Maó. Va ser la primera escola graduada que va funcionar a la ciutat i el primer edifici construït expressament per a escola.
L’any 1927, el rei Alfons XIII en va posar la primera pedra i va ser inaugurat al 1929.
Ha rebut diferents denominacions, d’acord amb les orientacions del ministeri, des del primer “Escuela Graduada” fins a l’actual “Col·legi Públic”. Des de la seva inauguració fins el 1990 va ser “Primo de Rivera”, en aquest any se li va donar el seu nom popular, amb què sempre s’havia conegut, “Sa Graduada”.
Fins els anys setanta l’edifici va tenir l’estructura original, al manco exteriorment, a partir d’aquests anys se li van anar afegint noves aules, per adaptar-se als models d'ensenyança (EGB) i atendre l’augment de matrícula. Actualment el col·legi disposa d’aules grans, una per a cada grup, una futura aula d’informàtica( quan ens donin la dotació per muntar-la) gimnàs per trobades en gran grup i psicomotricitat, sala de professors, petites aules per fer suports d’AL, PT, AD, etc.
Al llarg dels anys també s'han anat modificant les instal·lacions d'aigua, calefacció i enllumenat. El curs 1999 es va instal·lar cablejat informàtic a quasi tot el centre.
ascensor), banys incorporats dins les aules d'infantil, ampliació del menjador i creació de zona per a càtering, escales d'accés a totes les plantes a ambdues bandes de l'edifici.
Queda pendent l'ampliació del la zona d'esplai posterior, amb l'expropiació d'un terreny que incorporaria una sortida posterior d'emergència.
1.2 SITUACIÓ SOCIOECONÒMICA DE L'ALUMNAT
El principal indicador de la situació socioeconòmica és la procedència de les famílies i els recursos dels que disposen. Els fillets i les filletes que venen a la nostra escola pertanyen a famílies de procedència molt diversa. Famílies amb pocs recursos, de nivell socioeconòmic baix, i d'altres d'un nivell mig-alt.
Actualment, el nostre alumnat es reparteix de la següent manera: 76,55 % alumnat de Menorca, 10,25% de Sud-Amèrica, 9,8% del Marroc, 2,19% de l'Estat espanyol i 0,003%, d'altres països.
1.3 OFERTA COMPLEMENTÀRIA DEL CENTRE
Escola Matinera:
S’ofereix un servei de guarda de les 7’45h a les 8’30h, per a les famílies que no poden acompanyar els alumnes a les 8,30h. Es pot usar el servei durant tot el curs o puntualment pagant la quota corresponent.
Menjador Escolar:
Hi ha el servei de Menjador de 13’30h a 15’30h. que funciona des del curs 2002/03. Aquest és un servei de catering dut a terme per una empresa privada escollida per la Conselleria d’Educació mitjançant concurs públic. El nombre de places disponibles és de 55 places fixes i fins a 3 eventuals, és a dir, un total de 58 places, calculades segons l'espai disponible.
Activitats Extraescolars:
El centre roman obert els capvespres, a continuació de l'horari de menjador, per a la realització d'activitats extraescolars. Les activitats estan organitzades per l'APIMA, amb l'aprovació del Consell Escolar.
AMPA
1.4 ALTRES ASPECTES DEL CENTRE
FINANÇAMENT DEL CENTRE
Els recursos que hi ha al Centre provenen de les aportacions econòmiques que ens adjudica la Conselleria d’Educació, de les ajudes puntuals del fons de l'AMPA i de les quotes trimestrals dels alumnes, per a material escolar o sortides pedagògiques. Els recursos són administrats per l'equip directiu amb el vist i plau del consell escolar.
CONFESSIONALITAT
D’acord amb la normativa, com a escola pública, som aconfessionals i ens atenem a la llei respecte a l’ensenyament de la religió.
El nostre objectiu és ser respectuosos amb les diferents opcions religioses i si és possible fer intercanvis culturals aprofitant vivències d’alumnes d’altres cultures.
COEDUCACIÓ
La nostra labor educativa anirà orientada a l’educació dels alumnes com a persones, sense crear expectatives diferents per raons de sexe. Els objectius són:
- Aconseguir un ús del llenguatge tant oral com escrit no discriminatori. - Utilitzar materials didàctics no sexistes.
- Induir els alumnes en una anàlisi crítica dels materials sexistes que puguin arribar a l'escola.
- Intentar inculcar hàbits no discriminatoris entre sexes dins l’escola.
Per aconseguir aquests objectius,
- Rebutjarem materials allà on no es contempli la igualtat de sexes. - Evitarem les discriminacions a nivell de parla.
- Donarem informació sobre aspectes sexistes que puguin presentar els materials. - Analitzarem el material que arriba a l’escola.
- S’organitzaran xerrades orientatives a les famílies per ajudar en l’educació dels seus fills i filles.
LLENGUA DEL CENTRE
2. CARACTERÍSTIQUES PEDAGÒGIQUES DEL CENTRE
2.1. LÍNIA METODOLÒGICA
La metodologia de la nostra escola té presents els quatre eixos fonamentals de l’Educació :
◦ aprendre a aprendre
◦ aprendre a ser i a actuar de manera autònoma ◦ aprendre a fer
◦ aprendre a conviure i habitar el món
Volem una escola oberta i integrada al barri i a la ciutat on pertany i per tant manté contacte, col·labora i participa en activitats culturals i educatives que siguin coherents amb el Projecte Educatiu de centre.
• Els Principis educatius que prioritzem són:
◦Personalització: desenvolupament personal de cada persona. ◦Individualització: eduquem persones concretes.
◦Inclusió: eduquem les persones tenint present diferents àmbits de desenvolupament.
◦Diversificació: Eduquem ajustant l'ensenyament a les necessitats educatives de tot l'alumnat; ampliant els recursos metodològics, i tenint present els seus interessos i motivacions.
• La diversificació de metodologies es concreta en:
◦Racons.
◦Treball en grup: jocs matemàtics, grups cooperatius (projectes de medi...). ◦Desdoblaments.
◦Ús de les tics: fomentar els blogs d'aula, la revista i la web del centre. ◦Programacions multinivell.
◦Tutoria entre iguals. ◦Grups cooperatius
• Estructuram les sessions de les assignatures, i seqüenciam els continguts que volem
treballar, per cicles i nivell. Cada àrea se seqüència de manera coherent des del primer curs d'infantil fins al darrer de primària.
• Fomentam el treball per intercicles (per ex. tallers de Nadal, conta contes a altres cicles,...). • Fomentam l’ensenyament raonat i significatiu que sigui útil i aplicable al seu dia a dia i que
fomenti l’actitud interessada i activa dels alumnes davant els diferents aprenentatges.
• Procurem plantejar situacions motivadores per a l’alumne que comportin activitats tant
cognitives i creatives com manipulatives o físiques.
• Desenvolupam actituds i hàbits de col·laboració i discussió fomentant el treball en equip i
potenciant una actitud de respecte envers l’entorn.
• L’escola impulsa activitats que fomenten l’hàbit lector dels alumnes per mitjà de la biblioteca
de l’escola i la biblioteca d’aula (padrins de lectura, exposicions, maletes, recomanacions de llibres...).
d’agrupaments d’alumnes (desdoblaments, reforços en petit grup,...).
• L'objectiu global dels materials que s’utilitzen a les diferents àrees del currículum és contribuir al desenvolupament integral de l'alumnat, tot tenint en compte les diferències personals i les capacitats de cadascú. S'adapten a l'alumne.
• L’escola crea un ambient que propiciï la comprensió del saber científic i la seva acceptació.
Està oberta i compromesa amb l’entorn. Eduquem el respecte i l’estima per la natura, fomentant les sortides i activitats per aportar un major coneixement de l’entorn.
• Potenciem les noves tecnologies per tal que els alumnes puguin tenir les eines
indispensables que els permetin desenvolupar amb èxit el seu aprenentatge i els facilitin l'accés a noves formes de comunicació. Les tecnologies de la informació i la comunicació s’introdueixen a Ed. Infantil i estan integrades dins el currículum de l’educació Primària, en les diferents àrees educatives. L’escola disposa d’una aula que serà una futura aula d’informàtica i ordinadors a totes les classes, les tutories i alguns dels espais comuns del centre.
• Eduquem la sensibilitat artística, potenciant l’expressió plàstica musical i corporal, per tal
d’afavorir el desenvolupament integral de l’alumne/a.
• Fomentem el valor de respectar el bé comú, el valor de compartir i el valor de l’estalvi, tant
ecològic com econòmic.
• La cultura del reciclatge està present i integrada en la vida diària del Centre: la recollida
selectiva de paper (a l’aula, al pati, menjador, administració...), la reutilització de llibres de text , l’ús racional de l’aigua...
• Treballem també l’alimentació saludable i el consum responsable, principalment en els
berenars saludables. Fem activitats diàries i complementàries encaminades a despertar en els nostres alumnes una reflexió envers aquests aspectes.
Paper del mestre:
• Segons les situacions i el grup s’actua com a expert, intèrpret, guia i font de recursos.
• Es considera important que el mestre creï un ambient dins l’aula i centre en general de
respecte, confiança i seguretat. És important la coordinació per tal de no entrar en contradicció entre els mestres que passen pel mateix grup d’alumnes.
• El mestre ha de partir dels coneixements previs de l’alumne, per la qual cosa, es realitzen
proves d'avaluació inicial i continuada, per crear situacions motivadores i adients pel nivell d'aprenentatge de l'alumnat.
• El mestre ha de treballar en equip de cicle i mantenir contactes almenys 2 o 3 cops a l’any amb altres cicles, per tal d’intercanviar recursos organitzatius, curriculars o materials.
Paper de l’alumne:
• Els alumnes de la nostra escola desenvolupen un paper més o menys actiu al llarg de l'escolaritat. És important un ambient familiar que valori el treball que es fa a l’escola, i participi del procés d'aprenentatge i de les activitats complementàries i extraescolars que es fan en el centre, per potenciar les relacions.
• S’ha de treballar per aconseguir que l’alumnat de l'escola sigui autònom, responsable,
2.2. MESURES ORDINÀRIES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
A manera de síntesi, tant a l’etapa d’Educació Infantil com a la de Primària, prioritzem els següents aspectes:
-La inserció de tot l'alumnat en el grup-classe.
-L’adaptació escolar. El centre disposa d’un Pla d’acollida on es concreten les actuacions a
realitzar.
-La prevenció de les dificultats d’aprenentatge. -La vinculació de l’escola amb la família.
-El desenvolupament d’hàbits bàsics.
- Avaluació inicial: Durant les primeres setmanes de setembre es farà un repàs del que varen estudiar al curs anterior. Després, el mestre passarà unes activitats per detectar possibles dificultats en els aprenentatges. Aquestes activitats la realitzarem tant a matemàtiques com a llengües i haurà d'haver exercicis per observar les operacions, el càlcul, problemes a mates i expressió oral i escrita, comprensió lectora i expressió escrita adequada a cada nivell de llengües.
- Intercanvi d’informació intercicles: Es durà a terme al final del curs escolar i/o durant la primera quinzena del curs per tractar i acordar temes de metodologia i revisar la línia d'escola.
-Recull de dades fonamentals de cada alumne/a: considerem necessari registrar els
aspectes més significatives de cada alumne/a en el seu pas de curs a curs, per la qual cosa s’ha d’anar actualitzant el seu historial acadèmic. Al registre d'entrevistes amb les famílies (dins la carpeta blava) ha de constar una breu explicació dels temes tractats amb les famílies. Les reunions de famílies amb especialistes i / o EOEP també han de constar.
Així idò, passem a analitzar les mesures esmentades per cicles:
EDUCACIÓ INFANTIL CICLE PRIMER PRIMÀRIA
(1r, 2n, 3r i 4t) CICLE SEGON PRIMÀRIA(5è i 6è)
Adaptació de la Metodologia
(joc/treball) Activitats per veure les dificultats d'aprenentatge. A principi de curs.
Activitats per veure les dificultats d'aprenentatge. A principi de curs.
Adaptació dels continguts escolars a la capacitat de l'alumne
Adaptació de feines Adaptació de feines
Reforç entre companys Reforç entre iguals Reforç entre iguals
Reforç educatiu Reforç educatiu Reforç educatiu Romandre al cicle
(fillets amb necessitats educatives especials que ho valori l'EOEP juntament amb l'equip docent. Només a 6è
Romandre al cicle*
d'educació infantil).
Feina per racons Racons alternatius Racons alternatius Biblioteca d'aula
Atenció individualitzada Atenció individualitzada Atenció individualitzada Autoavaluació Autoavaluació
Agrupaments flexibles Agrupaments flexibles:Mesures d’organització per afavorir agrupaments a principi de curs
Agrupaments flexibles: Mesures d’organització per afavorir agrupaments a principi de curs
Flexibilitat d'horari
(casos de problemàtica social) Flexibilitat d'horari(casos de problemàtica social) Flexibilitat d'horari(casos de problemàtica social)
Tallers Tallers Tallers
Seguiment familiar Seguiment familiar Seguiment familiar
*Reforç educatiu: Realitzat per mestres del mateix cicle, es pot treballar amb desdoblaments o en petit grup, dins o fora de l'aula, o conjuntament amb els mestres PT. Quan les mesures anteriors no són suficients, el tutor realitza un full de demanda a l'equip d'orientació educativa i psicopedagògica, que en realitza un informe, i finalment es valora conjuntament amb el tutor i equip de suport la resposta específica que se li ha de donar.
* Criteris de promoció: Considerem que és més efectiu repetir als primers cursos, com a mesura preventiva, per evitar situacions de desfasament curricular, sempre i quan es consideri necessari per tot l'equip docent.
2.3. CRITERIS PER A L'ELABORACIÓ D'HORARIS
• Per a les àrees instrumentals, llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques i anglès
les primeres hores del matí, sempre que sigui possible.
• Establir els especialistes i deixar oberts els suports per definir la feina que caldrà fer. • Intentar repartir hores de suport seguides per poder planificar activitats més obertes.
• Establir coordinacions entre els tutors i el suport des de principi de curs en els horaris personals.
• Establir coordinacions setmanals de nivell, o de cicle en cas que no estiguin desdoblats, per tal de fer un feina continuada de cicle.
• Que l’alumnat estigui el màxim d'hores amb els tutors, excepte a les sessions dels especialistes.
• Que l'horari de l'Equip Directiu tingui el màxim d'hores acumulades per tal d'agilitzar el treball.
• La planificació d'acumulació d'hores a disposició del Centre s'organitzarà per cicles.
• Que hi hagi un mestre de referència de l'equip de suport a cada cicle, igualment que hi hagi
un mestre del projecte d'anglès.
• INFANTIL:
• Es considera important el fet que els alumnes siguin rebuts i acomiadats pels tutors,
d'aquesta manera es permet treballar els hàbits i rutines.
• Ens basam amb l'horari del mestre de música, psicomotricitat i anglès. A quart d'Educació
Infantil, per aspectes organitzatius, la psicomotricitat i la música hauria de ser a les 11:00h, després del primer pati. Els desdoblaments d'anglès hauria de ser a les 11:00h, després del pati per aprofitar més la sessió. Intentar que la sessió del “Good Morning” no sigui un dilluns, així la tutora podrà rebre els alumnes a principi de la setmana.
• Es reparteix l'horari de suport de la més 1 segons la necessitat del grup i la mestra PT a
l'aula on és més prioritari (depenent dels casos).
• El primer mes de classe (setembre) la mestra més 1 anirà a fer suport a EI4.
• PRIMÀRIA:
• Intentar que els tutors estiguin amb el seu grup a les primeres hores del matí i, si pot ser,
diverses sessions seguides, de manera que es puguin dur a terme tasques més obertes i flexibles.
• Les àrees instrumentals a primera hora, Educació Artística a darreres hores i Educació Física
funciona bé a la sessió d'abans del pati. També seria important que els tutors rebessin els alumnes a primera hora de dilluns matí i darrera de divendres.
• L'horari dels alumnes està distribuït per colors, s'empra un color per cada matèria. Quan
2.4 ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Les activitats complementàries han d'estar lligades als continguts curriculars del curs escolar. La idea és que aquestes siguin un element més d'aprenentatge. Hem de tenir molt en compte les despeses de les activitats, ja que es paguen amb els doblers del material i amb aportacions puntuals de les famílies. El centre passa als tutors una quantitat per cada alumne destinada a activitats complementàries. Çada activitat ha d'estar lligada a la programació didàctica del nivell o cicle, i s'ha de fer una prèvia i una posterior.
INFANTIL: En funció de l'oferta que rebrem a principi de curs, triem les més adients als infants. A més, segons el que treballem a les aules, projectes, feim altres sortides adequades als seus interessos.
S'estableix per cicle la següent activitat educativa:
-Sortida d'un dia a un casal de colònies.
PRIMÀRIA: Es tracta de fer un treball específic amb les sortides, relacionant-les amb la programació d'aula i intentar aprofundir el treball que s'està fent de manera interdisciplinar, és a dir, treballant diferents àrees.
S'estableixen per cicles les següents activitats educatives, de manera que almenys una vegada al cicle tot l'alumnat hagi fet aquella activitat.:
• 1r i 2n : sortida d'un dia (Pinaret...). • 3r i 4t : colònies educatives.
• 5è i 6è : Sortides o activitats.
2.5. FESTES I COMMEMORACIONS
Dins les activitats complementàries del centre distingim les festes i commemoracions que es realitzen al llarg del curs. El centre compta amb la Comissió de Festes per organitzar-les:
• Components:
Un membre de l´Equip Directiu, un mestre representant de cada cicle (important que no siguin tots els mestres de nova incorporació al centre). S'intentarà que el coordinador de cicle tingui una hora per ajudar el cap d'estudis a organitzar tallers i altres activitats que sorgeixin.
• Funcions:
Concretar les festes que se celebraran al llarg del curs, les dates i el format (a principi de curs)
Redactar el projecte de curs a la PGA.
Avaluar cada festa duita a terme amb propostes de millora pel curs següent.
Informar i dinamitzar els cicles.
Promoure activitats lúdiques amb el claustre de mestres fora de l'horari lectiu.
LLISTAT DE FESTES I COMMEMORACIONS DEL CENTRE:
BUNYOLADA: Tots els cicles participen en la bunyolada, se celebra el dia anterior o posterior a l'1 de novembre.
E.I: Durant tota la setmana aprenem la cançó, poema. Feim la bunyolada a les aules, compram els ingredients i venen familiars a ajudar-nos a fer els bunyols. El dia de la bunyolada ens els menjam tots junts al pati.
1r i 2n: Treballen la dita popular, vocabulari dels ingredients per fer la pasta de bunyols. Feim la llista de la compra. Situen la festa al calendari i es fan problemes. El dia de la bunyolada fan la pasta a la classe amb les mestres i fregeixen els bunyols davall la porxada amb l'ajuda de familiars. A música aprenen una cançó relacionada amb la festa.
3r i 4t: Treballen el text instructiu a partir de la recepta dels bunyols, fan problemes per calcular les quantitats d'ingredients necessaris per a fer prou bunyols pels fillets/es d'aula. El dia de la bunyolada es fa la pasta per grups i amb ajuda de les famílies es fregeixen els bunyols davall la porxada.
5è i 6è: compren els bunyols fets i sel's mengen a l'hora del pati.
NADAL: Tots els cicles participen en la decoració de Nadal. Abans del pont de la Constitució es deixa tota la decoració de Nadal penjada, s'intenta fer una decoració d'hivern que serveixi fins a la primavera. Les Nadales: es preparen amb la col·laboració del mestre de música.
patge reial. A l'aula es preparen les cartes i es prepara un poema que cada grup recita al patge, s'organitza conjuntament amb el primer cicle de primària. També participen al concert de nadal.
De 1r a 6è : Duim a terme els tallers de Nadal. Es mesclen els fillets/es de 1r a 6è i van rotant pels diferents tallers, aquell dia venen els pares i mares que vulguin ajudar a realitzar aquest tallers. Els tallers que hi solen haver són els següents: decoració de finestres, decoració de passadissos i regalet per casa. També participen al concert de Nadal.
Tant els alumnes d'infantil com els de primària seran els encarregats de decorar les dues entrades. Al cicle que li toqui decorar el 1r trimestre és el que decideix si posa un betlem a l'entrada o no (no serà obligatori, ni formarà part de cap taller). Durant els primers 15 dies del trimestre s'hauria de tenir les entrades decorades amb el motiu que els cicle decideix.
SANT ANTONI: Es commemora la diada del poble de Menorca. Cada cicle treballa la diada amb activitats adequades per a cada edat. Al pati en Casto organitza la tradicional torrada de sobrassada amb l'ajuda dels mestres.
E:I Durant la setmana aprenen una cançó, una dita i es prepara un detallet per dur a casa. El darrer dia es fa una torrada amb pa i sobrassada que organitza el centre. En aquesta festa, a més de parlar de Sant Antoni, a 6è EI també s'introduirà el tema de la diada de Menorca.
1r i 2n: Situen la festa al calendari, es fan problemes calculant la quantitat de sobrassada que necessiten i s'explica la llegenda de Sant Antoni i el porquet. També fan la bandera de Menorca i el dia de la torrada els que volen berenen de sobrassada. A música aprenen una cançó relacionada.
3r i 4t: Fan problemes amb la quantitat de sobrassada que s'ha de comprar a l'aula i activitats relacionades amb la diada de Menorca. El dia de la torrada mengen sobrassada.
5è i 6è: A l'àrea de socials fan la recerca de la part històrica de Sant Antoni i van a explicar-la als fillets de 6è EI.
DIA DE LA PAU: Els alumnes participen d'aquesta festa amb activitats a nivell de cicle o classe. També hi ha anys on canten una cançó o activitat conjunta d'educació infantil i primària al pati.
CARNAVAL: Un any si i l'altre no, celebram carnaval anant a Rua amb la disfressa feta a l'escola pel tema o temes triats a principi de curs. L'any que no es fa rua, un dia de carnaval es proposa dur alguna peça o color per venir a l'escola.
(L'any que no participam en la rua i sempre que sigui possible, realitzarem tallers multiculturals).
curta, solem arribar fins a la Plaça de les palmeres.
PRIMÀRIA: el carnaval no queda deslligat de la programació d'aula i la responsabilitat de confeccionar la disfressa no és únicament del mestre d'artística. Es poden organitzar tallers, dedicar sessions d'altres àrees, aprofitar desdoblaments. Es tracta que cada cicle s'organitzi de la millor manera possible, on tots els membres s' impliquin.
TALLERS MULTICULTURALS: Es faran els anys que no participam en la Rua. El setembre es decidirà quin continent es treballa, quins tallers i quin o quins dies es farà.
DIA DEL LLIBRE: Realitzarem activitats organitzades pels cicles o a nivell d'aula.
INFANTIL: es poden fer diferents tipus d'activitats: explicar la llegenda de Sant Jordi, treballar la cançó, sortir amb l'alumnat a veure les paradetes dels llibres i a comprar algun llibre per a cada aula o fer un intercanvi de llibres per nivell.
PRIMÀRIA: es fan activitats per nivell o cicle, a més de la participació de les famílies com a contacontes.
ACTIVITATS DE FINAL DE CURS:
JORNADA DE PORTES OBERTES:Els dos darrers mesos de curs aprofitam alguna feina feta a les aules per mostrar-les i explicar-les a les famílies, això també és una oportunitat per veure el centre amb els diferents treballs de cada curs i/o especialitat.
SORTIDA A LA PLATJA: Tots els cicles trien un dia i un lloc per anar d'excursió a la platja. A Infantil sol ser la darrera setmana de curs, anem a la platja tot el cicle junt, ens solen acompanyar els pares i les mares. Si el vent ve del Nord anem a Binibèquer i si ve del Sud as Grau. La durada de l'excursió és de 9.00 a 12 h. A Primària sol ser els darrers dies de curs.
DIA DE L'AIGUA: Els alumnes d'Infantil un matí aprofitant la sortida dels alumnes de primària a la platja, sortim al pati dels grans i jugam amb l'aigua, omplint tines, banyeres de plàstic, amb la mànega...
A primària es fan els jocs d'aigua a partir de l'àrea d'educació física.
FESTA DE FINAL DE CURS:L'APIMA organitza la festa de final de curs.
ANIVERSARIS: A Infantil celebrem els aniversaris dins l'aula. Normalment el fillet/a que fa els anys sol dur una coca i sucs. A l'hora de berenar ho celebrem tots junts. També els fillet/a s'emporta una corona decorada entre tots.
S'ÀVIA QUARESMA: A Infantil els infants cada any s'emporten una àvia Quaresma a casa feta de material divers. A vegades es fa una àvia Quaresma gran entre tots a la classe. Cada divendres cantam la cançó i treiem un peu.
2.6 INFORMACIÓ SOBRE L'AVALUACIÓ
L'avaluació serà contínua i que atengui la diversitat de l'alumnat.
Cada trimestre s'entregarà a les famílies un informe amb els items d'avaluació de cada àrea i la seva valoració, i l'informe generat pel programa de la Conselleria (GESTIB), amb el resultat de l'avaluació de cada àrea, les faltes d'assistència i les observacions de l'equip docent de l'alumne.
2.6.1-COM S'AVALUA? Educació infantil
A Educació Infantil no es pot parlar de nota numèrica final. S'avalua el procés evolutiu del fillet/a. Els ítems que surten al nostre informe estan dividits en:
• Actituds, hàbits i rutines: i s'avaluen amb els ítems sempre/generalment/ a vegades /mai.
• Processos d'aprenentatge: i s'avaluen amb els ítems iniciat/en procés/assolit/ no assolit.
• Nosaltres avaluam actituds i rutines i processos d'aprenentatge. Les actituds i rutines no
menys importants, s'avaluen a partir de l'observació directa i sistemàtica (observar i anotar).
• Per avaluar els aprenentatges, utilitzam l'observació de les feines i del dia a dia quotidià. Abans de decidir el que posam als informes, es fa una feina global de manera individualitzada, que recull el que s'està treballant i ens permet tenir la certesa de si ho tenen assolit.
Primer i segon:
• De cada contingut treballat es van enregistrant feinetes que hagin fet.
• Els fillets/es fan una autoavaluació.
• També es canvien els fulls entre companys per corregir-se.
• Rúbrica: Es realitzen amb l'escriptura. Text narratiu. De les errades en els textos només
s'avaluen les que s'han treballat, però es remarquen les altres faltes també.
• A final de trimestre es fa un exercici d'escriptura i un de lectura i a nivell individual, però
aquest exercici no és la nota final, és una eina més per veure tot el procés d'aprenentatge i per acabar de decidir la nota final. Els ítems que tenen en el calc, és una avaluació contínua de tot el trimestre.
• Es valora molt el reforç positiu amb els deures i les feinetes diàries amb el plafó
d'enhorabona.
Tercer i quart:
• Comprensió escrita: van fent comprensions escrites cada setmana, un dia una d'aquestes
feines s'utilitza per avaluar i l'enregistren.
• Càlcul: també utilitzen una de les feines treballades a l'aula i s'enregistra.
• Socials: a partir de les preguntes claus del que han treballat, es fa una petita prova, per
avaluar els seus coneixements sobre el tema.
Rúbriques: es fa de la conferència, dels treballs en grup (socials), d'individuals, tipologies textuals (presentació, ortografia).
• Portafolis: és un recull d'un procés d'aprenentatge.
• Presentacions orals i conferències.
• Treballs en grup.
• Es té en compte l'actitud de l'alumne, si du el material, l'esforç i la presentació del treball.
• Per decidir la nota final, es tenen en compte tots els ítems comentats anteriorment.
Cinquè i sisè:
Empram diferents tipus de registres a l'hora d'avaluar:
• Proves escrites: Són un indicador més , ens serveixen per saber allà on es troba cada
alumne/a en un moment puntual. Veim que és una bona eina d'avaluació per detectar certes mancances, juntament amb altres.
• Rúbriques de presentacions orals i conferències.
• Rúbriques de debat, expressió oral i expressió escrita.
• Plantilles o rúbrica d'avaluació dels dictats.
• Graelles d'observació del treballs en grup i rúbriques d'avaluació i autoavaluació del grup.
• Avaluació entre iguals.
• Per decidir la nota final, es tenen en compte tots els ítems comentats anteriorment.
Projecte British:
• Produccions dels alumnes, tant oral com escrites.
• Whiteboards (pissarres): S'utilitzen per repasar synthetic phonics. Per repasar nou
vocabulari, estructures. A medi, per mostrar comprensió dels conceptes.
• Rúbriques: els mateixos fillets/es es posen una nota, la mestra després ho revisa. S'utilitzen
tant en les presentacions orals com les escrites.
• Two stars and a WISH... : per adonar-se de les coses que fan bé i les que han de millorar (tant a nivell oral com escrit).
• Exposicions en grup: Un grup exposa el que s'ha preparat i els altres els van avaluant. S'
avalua una part de la presentació i una part de feina en grup.
• PORTFOLI
• Thumbs up: serveix per l'autoavaluació i la coavaluació. Per demostrar comprensió.
• TPR: demostrar amb les accions si han entès les instruccions i ordres.
• Keywords: Per introduir les paraules principals del tema o projecte a treballar.
• Evidència situacions d'aprenentatge a partir de vídeos/fotos: per identificar els aspectes
positius i les coses que han de millorar.
• Speelling booklet: és un llibret on mensualment escriuen les paraules prèviament
treballades a classe i a casa. Cada cert temps es porta a casa per fer una revisió del so i la grafia.
• A l' hora de decidir la nota, a tots els cicles hi ha un tant per cent de la part oral, de
2.7 METODOLOGIA SOBRE LA LECTOESCRIPTURA
Conscients que llegir i escriure són dos dels objectius més importants a treballar durant l'EI i l'EP, és imprescindible una metodologia clara i coherent durant tota l'escolarització.
Es pretén que els actes de llegir i escriure no només impliquin el coneixement del funcionament del codi de manera aïllada, sinó conjuntament i harmònicament amb tots els altres aspectes implicats, sempre en situacions plenes de sentit. Partim del socioconstructivisme com a marc de referència per ensenyar a llegir i a escriure que trenca radicalment amb l'ensenyament independent de les habilitats visuals, auditives i motrius associades a la lectura i l'escriptura i obre una nova perspectiva que integra tots els seus components en funció de les necessitats que es plantegen per resoldre cada una de les situacions en les quals esdevé necessari llegir i escriure.
INFANTIL
Un dels objectius de l’educació infantil és introduir els fillets al món del llenguatge escrit. El procés d’aprenentatge de la lectoescriptura es composa per diferents etapes per les que passaran tots els infants, abans o després, cadascú en el seu moment. No hi ha una edat per cada etapa, sinó que cada fillet, quan estigui preparat cognitivament, passarà d’una etapa a la següent. De forma orientativa el procés comença als 3 anys i durarà tota l’etapa d’infantil i el primer cicle de primària.
Les fases de la lectoescriptura, segons els estudis realitzats per Ana Teberosky, són les següents:
ESCRIPTURES PRESIL·LÀBIQUES
DIBUIX: No s’estableix diferència entre dibuix i escriptura. Escriure el nom d’una cosa és dibuixar-la.
ESCRIPTURES INDIFERENCIADES: A partir d’aquest moment s’estableix una diferència entre dibuix i escriptura. Simulen l’escriptura amb gargots, palets, cercles... Lletres que s’inventen i d’altres que coneixen. Ex. ~Iµ (CADIRA)
ESCRIPTURES DIFERENCIADES: Pensen que per escriure coses diferents han d’escriure símbols diferents, per tant empren diferents lletres o les mateixes però en diferent ordre per escriure paraules que no diuen el mateix. Ex. ~Iµ (CADIRA) ~µlp (TAULA)
ESCRIPTURES SIL·LÀBIQUES
Descobreixen la relació entre l’escriptura i els aspectes sonors de la parla. Per escriure una paraula pensen en com es diu oralment. Escriuen una grafia per cada síl·laba, ja sigui la vocal o la consonant. Ex. A I A (CADIRA)
C I A (CADIRA)
Comencen a escriure més d’una grafia per cada síl·laba. Es pot correspondre o no amb les lletres convencionals. Ex. C DI R (CADIRA)
ESCRIPTURES ALFABÈTIQUES
Les grafies es corresponen amb la grafia convencional. Ex. CA DI RA (CADIRA)
Aquestes fases només són a nivell orientatiu, ens ajuden a fer-nos una idea de com evoluciona el fillet/a, però en realitat es tracta d’un procés molt més complex i cada fase té molts de matisos.
A Ed. Infantil es treballa:
• La consciència fonològica dels diferents sons i lletres. • La grafomotricitat.
• El coneixement de l'abecedari amb lletra de pal. • Iniciació de la lectura i escriptura de la paraula.
• Coneixement del seu nom amb lletra de pal i iniciació del seu nom amb lletra lligada. • L'expressió oral.
Biblioteca Viatgera
Els tutors fan una selecció de llibres per a la biblioteca viatgera i preparen uns contes amb els infants i un espai dins l'aula. Cada divendres els infants a darrera hora triaran un conte per endur-se'n a casa. El poden tenir tot el cap de setmana i així els pares els hi expliquen. Els dilluns el poden retornar i llevar el carnet de la imatge del conte que s'havien enduit. Si no el tornen aquella setmana no se'n podran endur cap. I si el perden n'han de dur un.
Conte preferit
A 4 anys es duu a terme el conte preferit. Consisteix que cada setmana un alumne duu de casa seva el conte que més li agrada i l'explica a la resta del grup classe.
Creació d'un conte
PRIMER I SEGON
Cal potenciar els processos que impliquen diferents activitats mentals a l'hora de llegir i escriure.
Per llegir, cal combinar estratègicament processos de baix nivell, com ara descodificar o reconèixer paraules amb altres d'alt nivell, com ara emetre hipòtesis, anticipar, destriar la informació rellevant de la secundària o interpretar.
Per escriure, en canvi, els processos que cal posar en marxa són els de planificar el text a partir del tema sobre el qual s'escriu, de l'objectiu que es vol aconseguir i del destinatari, contextualitzar per donar forma escrita al missatge i revisar el text que es va produint de manera recurrent. També, s'han d'aprendre les funcions i els usos que la societat fa de cada tipus de text escrit (tipologia textual). Es treballen diferents tipologies textuals. Per aprofundir en la forma, el contingut i el significat d'aquest textos treballem els següents aspectes:
1. La consciència fonològica: es treballa la consciència fonològica a través de contes.
Els fonemes es treballen seguint en el següent ordre: a, o, e, i u, m, p, s, t, l, f, b, n, x, d, c/qu, ll, ny, g, r/rr, j, v, h, k, w, z.
2. La paraula: escriptura i lectura de paraules cada vegada més complexes. Activitats amb síl·labes, separació de paraules, tipus de paraules (noms, adjectius, verbs...)
3. La frase: escriptura i lectura de frases cada vegada més llargues. Activitats d'ordenar paraules per crear una frase, de concordança de gènere i nombre...
4. El text: escriptura i lectura de textos senzills (endevinalles, rodolins, descripcions, contes, notícies...)
5. Carpeta d'acords ortogràfics.
Recursos que empram
Cal oferir moltes oportunitats de contacte amb usos reals de lectura i d'escriptura al costat de persones adultes que els guiïn, els mestres: contes, diaris, endevinalles, dites populars, circulars...
1. Lectura:
- Racó de biblioteca.
- Biblioteca d'aula: setmanalment cada fillet duu un conte a casa i fa una feina sobre la lectura.
- Lectura de contes per part de la mestra, pares, fillets d'altres cursos...
- Ens vols llegir un conte? Amb grups de tres fillets llegeixen en veu alta un conte molt curtet que s'ha preparat a casa a la resta de la classe.
-El libro de la semana: Cada setmana un fillet duu el conte preferit de casa i l'explica a la resta de companys.
- Lectura col·lectiva de contes (el mateix per a tota la classe) amb la seqüència didàctica corresponent. Per exemple, estudiar la portada i contraportada, hipòtesis sobre el contingut, activitats de comprensió lectora, significat de paraules noves, seqüenciació d'imatges del conte, reflexions sobre situacions que planteja el conte i comparar-ho amb fets que ens han passat a nosaltres...
2. L'escriptura:
- Per ajudar al pas de la lletra de pal a la lletra lligada es practica l'escriptura de totes les lletres amb l'ajuda de la pauta Montessori.
- A segon s'inicia diferents tipologies textuals: la rima, la descripció, la narració de seqüències temporals i la notícia.
Tercer i quart
Lectura: Treballem la lectura a través de diferents activitats, la biblioteca d´aula; que funciona com a tal, fent intercanvi de llibres setmanalment o quinzenalment. Hi ha dos encarregats que són els bibliotecaris que canvien cada trimestre. També funciona com a racó, on poden anar els fillets/es quan acaben les feinetes. Els llibres de la biblioteca són en les tres llengües (català, castellà, anglès). Un cop a la setmana feim lectura col·lectiva i treballem la comprensió lectora.
Recomanació d'un llibre seguint un guió que els mestres els hi donam. Actualment hi ha 4 bibliotecaris que anam canviant cada mes.
Escriptura: Es treballen 8 tipologies textuals, 4 en castellà i 4 en català. Estan repartides entre els 2 nivells (a 3r es fan 2 i a 4t, 2 més).
3r. Català... L'endevinalla, refer un conte. Castellà... La correspondencia, la descripción
4t . Català... La poesia
Castellà ... Los textos instructivos, El cómic.
CINQUÈ I SISÈ
Lectura: Es treballa la lectura en diferents maneres: setmanalment, un dia tant a castellà com a català, es llegeixen els llibres de lectura del curs. Es treballa juntament amb la comprensió i després per escrit redacten un resum. Un altre dia a la setmana treballen la lectura i la comprensió lectora de diferents fragments dels quadernets i materials de l'àrea. Es té una biblioteca d'aula on van intercanviant els llibres una vegada els han llegit.
Escriptura: Es treballa l'escriptura a català amb els llibres i materials de l'àrea, on anem
estudiant les diferents tipologies textuals establertes:
5è Català...La Biografia La rondalla. 6è Català...Teatre. Castellà...El reportatge.
2.8 CRITERIS PER AGRUPAR O REAGRUPAR L'ALUMNAT
Som escola d’una línea però durant els darrers anys la quantitat d'alumnes matriculats ha anat augmentat i s'han hagut de dur a terme desdoblaments i reagrupaments. Aquests són els criteris que es tenen en compte en cas d’haver de desdoblar un grup:
• Si és a EI 3anys:
◦ Data de naixement (principi o final d’any) ◦ Fillet o filleta
◦ Alumnes nese ◦ Llengua materna
◦ Escoleta de procedència
◦ Mateix nombre de fillets que de filletes
• Si és en un altre curs que no sigui EI 3 anys, els criteris són: • Fillets/filletes
• Alumnes nese • Nivell acadèmic
• Llengua materna • Repetidors
• En els nivells que tenguin doble línia, si cal fer desdoblament convendria fer el reagrupament dels alumnes en el canvi de cicle.
Amb aquests criteris es pretén formar els grups de manera compensada per atendre millor la diversitat i afavorir el procés d'ensenyament i aprenentatge del grup d'alumnes.
2.9 PROPOSTA DE MATERIALS I LLIBRES
Aspectes generals: material comú i personal
L'escola està adherida al programa de reutilització de llibres i material escolar.
Cada cicle té un llistat per nivells amb el material, quadernets i lectures que s'empraran durant el curs escolar. Aquest llistat es revisa periòdicament al final de cada any. A l'inici de curs, els fillets/es porten el material a classe, els tutors revisaran si porten tot el material sol·licitat. Tot i així, cada any s'informa que el que ja tenen d'anys anteriors no cal comprar-lo.En els cursos inferiors (infantil i 1r i 2n) el material sol·licitat és tant per compartir a classe com personal de cada alumne. En els cursos superiors (3r a 6è de primària) tendeix a ser més individual.
Aspectes particulars: Organització i ús del material per cicles.
INFANTIL
No utilitzem llibres. Es fa feina per projectes de treball, unitats didàctiques, contes, racons..., sempre partint dels interessos dels fillets.
Generalment es duu a terme un àlbum cada trimestre amb les feinetes i a vegades se'n duen altres àlbums de projectes.
Per a comunicar-se amb les famílies es fa a través de la comunicació diària a l'entrada i a la sortida de l'escola.
PRIMER i SEGON
S'empra un quadernet de matemàtiques.
Per aprendre la lletra lligada s'usen uns fulls amb pauta Montessori. Els fulls quadriculats grossos són per matemàtiques. No tenen llibretes.
Es duen a terme dossiers de treball, no es fa àlbum de final de trimestre. Hi pot haver un dossier que dura tot el curs. Cada trimestre, els alumnes se l'emporten a casa però torna a l'escola per anar afegint els nous treballs.
Com a material personal, cada fillet té un estoig amb un llapis, goma i pintures plastidecor, que queda sempre a l'escola per evitar pèrdues innecessàries de material.
L'agenda s'introdueix com a rutina. Per a situar-se s'assenyala el dia, el pinten i posen el temps que fa. A la vegada, a través de l'agenda, s'estableix una doble línia de comunicació amb les famílies.
Dins la motxilla sempre porten una carpeta pels deures, circulars, fulls informatius...
TERCER I QUART
Després d'haver emprat llibres van decidir que seria millor no tenir-ne i emprar només folis, que seran quadriculats a mates.
S'empren els llibres d'activitats per a matemàtiques, castellà i català i dossiers de treball amb fitxes elaborades pels mestres. Es treballen 1 hora setmanalment en cada àrea, també es dona algun material de deures.
Es llegeixen els llibres de lectura col·lectiva en les tres llengües.
L'agenda s'empra per deures i per establir comunicació amb les famílies. Però presenta algunes particularitats, al grup de 3r s'escriuen els deures el dia que es donen i es posa la data del dia que s'entreguen (així com també fan a 1r cicle), en canvi a 4t es comença a introduir el sistema que es segueix a 3r cicle. Aquest és, anotar els deures en el dia que s'han d'entregar.
CINQUÈ I SISÈ
S'empra una llibreta de diferents colors, cada color per a una àrea, tamany DIN-A4.
A cada curs, se'ls proporcina uns dossiers per a treballar les tipologies textuals i les lectures. Cada alumne té el seu material tot i que a l'aula sempre n'hi ha d'extra (pintures, tisores, cola...).
A cinquè han de tenir compàs, transportador, regles de 30 cm i esquadra i cartabó.
Es potencia molt l'ús de l'agenda. Principalment per anotar els deures, activitats complementàries i/o sortides. Així com també per comunicar-nos amb les famílies.
2.10 CONTINUÏTAT DE L'ACTIVITAT LECTIVA ( ELS DEURES)
INFANTIL:Només tenen deures els alumnes de sisè d'educació infantil. Es donen cada divendres i solen ser de matemàtiques i lectoescriptura, de conceptes ja treballats a classe. Es van alternant cada setmana. Els deures es retornen el proper dilluns.
PRIMER I SEGON: A primer i a segon donam deures un dia a la setmana (els divendres) de matemàtiques i de llengua (alternant català i castellà setmanalment). S'intenta que els deures siguin per repassar els conceptes treballats durant la setmana. Tenen tota la setmana següent per entregar-los.
TERCER I QUART: Es donen deures dos dies a la setmana, a una setmana vista. Els tipus de feina són: càlcul, pràctica de normes ortogràfiques treballades a l'aula i preparació de dictats.
CINQUÈ I SISÈ: A cinquè i a sisè es donen deures a una setmana vista, s'escriuen a l'agenda de la classe i a l'agenda individual de cada fillet/a. Es donen tres o quatres dies a la setmana. El tipus de feina a casa és: recerca d'informació, pacticar el càlcul, memorització de paraules, lectures, activitats d'ortografia i dictats preparats.
2.11 RUTINES D'AULA, ENCARREGATS, ORGANITZACIÓ D'AULA
RUTINES D'AULA
A cada cicle, tant a infantil com a primaria, se segueixen unes rutines d'aula i es tenen un nombre determinat d'encarregats per portar a terme aquestes i altres rutines de caire individual, amb la diferència que el nivell de dificultat i les tasques a fer van tenint més pes depenent de l'edat dels fillets.
A infantil les rutines són les següents:
-Bon dia: L'encarregat passa llista. Es compten els fillets que hi ha i els que no hi són. Escriuen el dia de la setmana treballant la lecto-escriptura, miren quin temps fa i ho posen al calendari. -Recollida de material abans d'anar al pati.
-Berenar: Agafar el berenar de manera autònoma. -Anar al vàter i rentar-se les mans abans d'esmorzar.
-Posar jaqueta: Posar-se i llevar-se les jaquetes de manera autònoma.
A 1r I 2n les rutines són aquestes: -Cada dia hi ha dos encarregats/des.
-Data: Els encarregats a primer escriuen la data llarga (en lletra lligada) i curta (primerament el dia de la setmana i número i, a poc a poc, van introduint el mes i l'any i, la data curta). A segon, escriuen la data llarga en català i castellà i la data curta. A cada àrea posen a la primera feineta que fan la data llarga i a les següents la data curta. A 1r, a l'àrea de castellà, posen sempre data curta. - Temps: els encarregats cada dia pintaran o aferraran (dibuixos petits del temps) a un calendari mensual el temps que fa.
-Passar llista: els encarregats/des passaran llista i anotaran els fillets/es que no han vingut a l'escola.
(quadre del mes amb la llista dels alumnes amb lletra lligada). A primer, en un principi, necessiten ajuda però, a poc a poc, ho faran tot sols. També, aprofiten per estudiar els números comptant quants fillets/es falten i/o n'hi ha.
-Arxivar: Es dedica una sessió quinzenal per arxivar. A principi de curs, elaboren uns separadors de diferents colors per les diferents àrees. Per l'àlbum de cada trimestre, es farà uns separadors de colors per a cada àrea.
-Les feinetes començades s'aniran recopilant en una safata (una per alumne/a).
-Agenda: Cada dia pinten el dia que estan per tal d'anar adquirint consciència setmanal i mensual. Miren i xerren sobre la setmana que estan i escriuen les activitats (deures, excursions, events, vacances..) d'aquella setmana.
A 3r I 4t es tenen 6 encarregats que canvien cada dues setmanes: Missatges, data, llista, biblioteca (cada setmana agafen un llibre), ordenar la classe i reciclatge. Les rutines de tercer són:
-Possar data, passar llista, menjador, conversa de com els hi ha anat el cap de setmana per afavorir l'expressió oral.
A quart a més d'aquestes rutines també tenen la de temps i temperatura.
- A l'agenda hi anoten tota la informació pels pares i els deures. Hi ha dos dies de deures fixos i altres dies tenen feines més senzilles o acabar les feines de classe.
A 5è I 6è , a ambdós cursos, cinquè i sisè, es fan les mateixes rutines:
2.12 DISTRIBUCIÓ DEL GRUP CLASSE I ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS
Cada grup té la seva aula. Les classes d'infantil estan situades a la planta baixa, en aquesta planta també es troben les aules d'anglès (desdoblaments d'infantil) i dues aules per a reforços en petit grup.
1r, 2n i 3r està situat al primer pis, en aquest passadís també s'hi pot trobar l'aula british (desdoblaments d'anglès), l'aula de logopedia i una aula de reforç educatiu. Ja que encara hi ha grups desdoblats no tenim aula d'informàtica, però està previst que l'aula petita del primer pis sigui destinada a l'aula d'informàtica.
Al segon pis se situen els grups de 4t, 5è i 6è i l'aula de música.
AULES ESPECÍFIQUES:
El centre disposa d'un gimnàs per fer-hi psicomotricitat i també E.F els dies de pluja. Aquest espai també es dedica a ubicar el concert de nadal i aquelles activitats que requereixin un espai gros i cobert.
Com ja hem comentat el centre disposa d'aules específiques per anglès (infantil i primària), música, AL, suports, biblioteca, informàtica i per a l'aula de religió; Aquesta es troba ubicada a l'annex del costat del menjador.
PATIS:
L'escola té 2 patis: 1 (davant) per infantil, 1r i 2n i l'altre (darrera) per als cursos de 3r a 6è. A principi de curs s'organitzen els torns de pati perquè els mestres puguin vigilar aquests espais. Cada cicle organtiza els racons o espais que es duran a terme durant aquest període.
El cicle d'infantil s'hi poden trobar els següents racons: bicicleta, arener, biblioteca, pissarra, experimentació i caseta amb tobogan.
1r i 2n : Té els mateixos racons de pati que infantil més els jocs de la paradeta que poden anar a cercar del pati de darrera.
En aquest pati de davant no es poden emprar pilotes pel perill que suposa que caiguin al carrer, a l'hora d'introduir nous jocs de pati resulta complicat perquè és on es troba la única sortida d'emergència de l'escola. I la façana no es pot pintar ni retocar, aixó fa que falti espai per posar-hi més jocs.
El pati de darrera (pels grups de 3r a 6è) també disposa d'una porxada, aquesta també l'empren els grups d'infantil, 1r i 2n en cas de pluja.
3 PROJECTES EDUCATIUS
31.Projecte British council
El projecte British Council va entrar a formar part de l'escola Sa Graduada l'any 1997. És tracta d'un conveni dut a terme entre el MEC i el British Council amb l'objectiu de proporcionar a fillets/es des de 3 fins a 16 anys una educació plurilingüe i multicultural a través d'un currículum integrat Català/Castellà/Anglès (BOE 2 maig 2000). Destinat en el seu origen a compensar desavantatges socials. Una vegada finalitzat el procés de manera satisfactòria, els permetrà obtenir una doble titulació acadèmica.
Es tracta d'un projecte de centre que implica la integració de tots els membres del claustre. Les àrees on es desenvolupa aquest projecte són coneixement del medi, llengua/literatura anglesa (literacy) i educació artística. En ser una escola que fa feina per projectes hi ha temes o tasques que requereixen d'una explicació o feina en socials (en anglès) o de naturals (en català), sempre i quan s'hagi programat a prèviament a la PGA i s'hagi concensuat amb el tutor/a. La seva metodologia destaca per ser fonamentalment de caire pràctic, visual, interactiva i funcional. Destaca la importància d'adquisició dels processos i habilitats que treballats prèviament a classe, s'apliquen posteriorment d'una manera creativa en contextos reals. Així tenen gran importància la realització d'experiments , el pensament deductiu, l'elaboració d'hipòtesis, projectes d'investigació, el role-play o dramatització i les presentacions orals. El treball oral és la base de la majoria de les classes de ciències. Aquest treball cal que sigui guiat i gradualment més independent al llarg de tota la primària. Es presenta en les discussions en grup per extreure les preguntes que s'han dinvestigar, en el disseny dels experiments i l'extracció de conclusions. Les activitats pràctiques amb equips reals són una bona oportunitat per a utilitzar la llengua en un context clar. Aquestes activitats motiven els alumnes perquè escoltin atentament i segueixin instruccions senzilles.
D'altra banda, la llengua anglesa pren un caire ben diferenciat, no s'imparteix de forma aïllada sinó que té com a punt de referència la literatura, a partir d'aquests es fa un aprenentatge globalitzat d'àmbits tant diversos com són: la gramàtica, la semàntica, la sintaxi i la fonètica. Destaca la producció estructurada i guiada pels mestres així com les activitats no estructurades per tal de fer de la producció escrita una activitat personal i imaginativa.
L'avaluació i presa de consciència de la pròpia producció i la dels companys és igualment rellevant, així es parteix dels textos escrits pels propis alumnes per tal d'involucrar-los en la seva correcció.
3.2 Projecte xarxipèleg
El curs 1990/00 l'escola va començar a formar part del projecte Xarxipèlag de la Conselleria d'Educació.
Es va cablejar l'escola de manera que totes les aules podien tenir ordinadors connectats en xarxa i accés a internet.
El curs 2009/10 l'escola rep la dotació del projecte Escola 2.0 de carros d'ultraportàtils i pissarres digitals per als cursos de tercer cicle.
Després de la reforma del curs 2013/14, el centre disposa d'una aula d'informàtica pendent de dotació d'ordinadors.
Aquesta aula l'empreríem fent desdoblaments entre tutors/especialistes una hora setmanal. Els de 5è i 6è mentre funcionin els ultraportàtils poden seguir fent feina dins l'aula amb aquests.
Aquests desdoblaments a l'aula d'informàtica serviria per treballar els objectius de cada cicle. Infantil faria activitats de lectroescriptura, jocs matemàtics, informació sobre els projectes. Primer i segon cicle faria activitats per aprendre a manejar el teclat, crear carpetes i desar la seva feina, fer recerques d'informació, emprar el power point i tot el que va quedar establert a les programacions ús de le TIC.
També hi ha ordinadors distribuïts per a totes les aules del centre, tant de grup classe, com de centre. Dins les aules cada cicle utilitza l'ordinador com a racó, per treballar el que es fa a l'aula, també com a projector, per introduir continguts, per donar suport a explicacións, organització de la feina, correccions, suport de conferències, activitats en gran grup, etc.
La Conselleria d'educació, l'AMPA i altres entitats van dotant l'escola amb noves eines informàtiques com són impresores, pissarres digitals, canons de projecció o portàtil; però no en fan el manteniment ni reposició, per tant l'equipament va quedant obsolet.
Això ha fet que es canviïn els models d'ensenyança-aprenentatge dins les aules, apropant l'alumne a la realitat tecnològica, que va avançant ràpidament. A l'hora el professorat va millorant el seu coneixement d'aquestes eines de treball amb sessions informatives al centre i cursos de formació.
3.3 PLA D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I PROTOCOL D'ASSETJAMENT.
3.4 PLA D'ACCIÓ TUTORIAL
PRIMER CICLE
• L’acció tutorial es desenvolupa per part de tot el professorat, però s’intensifica, especialitza i personalitza en la figura del tutor.
• Ha de ser entesa com una activitat de la funció docent i ha de contribuir a que el procés d'ensenyament-aprenentatge permeti ser coherents amb els principis educatius del centre: personalització, individualització, inclusió i diversificació.
• L’acció tutorial entesa des d'una mirada inclusiva ha de concretar línies d’actuació generals dirigides a tres àmbits:
◦ Activitats amb els tutors/es i el professorat en general (formació) ◦ Activitats amb l'alumant i el grup d’alumnes (convivència)
◦ Activitats amb les famílies (reunions...)
• Activitats encaminades a diferents nivells que ja es treballen des de la convivència: o Acollida i inclusió de l'alumnat al centre i al grup classe.
implicació en les activitats del centre...
Aconseguir que l’alumne conegui el funcionament del centre i dels seus mecanismes de participació (consell de delegats).
o Organització i funcionament del grup classe. Programar les activitats de convivència. Treballar les normes de classe.
Planificar els suports necessaris per a la classe. o Adquisició i millora dels hàbits de feina.
Estratègies i hàbits d'estudi, d'organització... Estratègies motivacionals...
Destresses individuals. o Desenvolupament personal.
Orientar l’alumnat en els aspectes personals i la resolució de conflictes. o Participació de les famílies
Fomentar les relacions interpersonals entre els diferents membres de la comunitat escolar. Entrevistes individuals.
o Avaluació
• Informar l’alumnat dels acords presos en les sessions d’avaluació i comentar-los de manera personal el seu rendiment.
Traspàs d'informació dels cursos als tutors. o Coneixement individual i del grup.
Que el professorat conegui les aptituds i interessos de l’alumnat i de les dinàmiques del grup.
• Tenim convenis amb l’Ajuntament i diferents entitats del barri per a l’ús social del centre en
horari extraescolar.
• Estem oberts a la formació d’alumnes de pràctiques i altres projectes amb col·laboració amb
les Universitats
pares delegats de classe:
• Col·labora en la tasca educativa.
• Organitza: col·labora amb la venda de llibres amb anglès, les activitats extraescolars, ...
• Canalitza les diferents propostes i inquietuds de les famílies, d’una banda, i procura donar resposta a les demandes de l’equip docent, de l’altra.
• Altres activitats: festes, xerrades, conta-contes, publicacions, pàgina web...
4. PROJECTE LINGÜÍSTIC (Es pot consultar a la web)
5. PLA DE CONVIVÈNCIA (Es pot consultar a la web)
6. REGLAMENT D'ORDRE I FUNCIONAMENT (Es pot consultar a la web)
7. CONCRECIÓ CURRICULAR DEL CENTRE (No està publicada a la web)
8. LEGISLACIÓ EDUCATIVA
DECRET 32/2014, DE 18 DE JULIOL, PEL QUAL S’ESTABLEIX EL CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA A LES ILLES BALEARS1
1 Aquest Decret ha estat modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig (BOIB núm. 64, de 21 de maig de 2016)
(BOIB núm. 97 de 19 de juliol de 2014) La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora
de la qualitat educativa (BOE núm. 295, de 10 de desembre), modifica l’article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, per definir el currículum com la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament-aprenentatge per a cada un dels ensenyaments. El currículum ha d’estar integrat pels objectius de cada ensenyament i etapa educativa; les competències o capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de cada
ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos; els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències; la metodologia didàctica, que comprèn tant la
descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball dels docents; els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables, i els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les
competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa. Els
tot el territori nacional de les titulacions a què es refereix aquesta Llei orgànica. La disposició final cinquena de la Llei orgànica 8 /2013, de 9 de desembre, estableix el calendari d’implantació. Les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització, els objectius, la promoció i les
avaluacions d’educació primària s’han d’implantar per als cursos primer, tercer i cinquè en el curs escolar 2014-2015, i per als cursos segon, quart i sisè en el curs escolar 2015-2016.
La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (BOIB núm. 32, d’1 de març), estableix en l’article 36.2 que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.
Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d’ensenyament no universitari (BOE núm. 14, de 16 de gener), i d’acord amb la disposició final quarta de la Llei orgànica 8/2013, de 8 de desembre, i l’apartat 1 b de l’article 3 del Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària (BOE núm. 52, d’1 de març), correspon al Govern de les Illes Balears dictar, en l’àmbit de les seves competències, les
disposicions que siguin necessàries per establir el currículum de l’educació primària.
La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (BOIB núm. 15, de 20 de maig), i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 89, de 17 de juliol), en concordança amb el que s’estableix en els articles 4 i 35 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, reconeixen la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament i oficial en tots els nivells educatius; també s’estableix que les modalitats insulars de la llengua catalana han de ser objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.
L’aprenentatge per competències afavoreix els propis processos d’aprenentatge i la motivació per aprendre, a causa de la forta interrelació entre els components: el coneixement de base
conceptual no s’aprèn al marge del seu ús, del “saber fer”; tampoc s’adquireix un coneixement procedimental en absència d’un coneixement de base conceptual que permeti donar sentit a l’acció que es du a terme.
En l’educació primària s’adquireixen, a més, els instruments necessaris per assolir l’autonomia i la responsabilitat en la pròpia formació; per adquirir l’esperit crític, la participació i el compromís individual i col·lectiu amb l’entorn; per compartir el propi bagatge cultural, històric i lingüístic, i per aconseguir la salut i el benestar personals.
El procés d’ensenyament-aprenentatge en les diferents àrees, lògicament, està condicionat per l’edat i les característiques de cada un dels alumnes, però ha d’atendre especialment els
aprenentatges imprescindibles per continuar construint en les etapes següents. Les habilitats, les capacitats, les destreses, les actituds i els continguts que assoleixin, fins i tot partint de l’entorn més proper, no seran complets, per tant, si no s’insereixen en el seu context, sobretot en el cas de les àrees humanístiques i socials. Les idees sobre els entorns naturals, socials i culturals de la nostra comunitat, de l’Estat espanyol i d’Europa, com a contextos principals, han d’estar presents en totes les àrees. El reconeixement i l’estima de les característiques, la cultura i la llengua de la nostra comunitat, des del respecte, el reconeixement i l’interès per les característiques, la cultura i les llengües d’altres indrets, són pilars culturals l’assumpció dels quals és el principal instrument d’integració social i d’adquisició de valors compartits.
El rol del docent és fonamental, ja que ha de ser capaç de dissenyar tasques o situacions
d’aprenentatge que possibilitin la resolució de problemes i l’aplicació dels coneixements apresos. És fonamental una acció tutorial adequada, que atengui les característiques personals i del grup. La configuració del currículum ha de desenvolupar-se amb prou flexibilitat perquè els centres, en l’ús de la seva autonomia, puguin adaptar-se a les diferències individuals i al seu entorn
socioeconòmic i cultural per mitjà del projecte educatiu, de manera que tots els alumnes puguin arribar al grau de formació que les seves condicions els permetin.
La revisió curricular que implica aquest Decret pretén tenir en compte les noves necessitats d’aprenentatge, que han de proporcionar un coneixement sòlid dels continguts que garanteixi l’efectivitat en l’adquisició de les competències. Les claus d’aquest procés de canvi curricular són afavorir una visió interdisciplinària i,manera especial, possibilitar més autonomia a la funció docent, de manera que permeti satisfer les exigències d’una personalització més gran de l’educació, tenint en compte el principi d’especialització dels professors.
A l’educació primària, les assignatures s’agrupen en tres blocs: assignatures troncals, assignatures específiques i assignatures de lliure configuració autonòmica. En el bloc d’assignatures troncals, es garanteixen els coneixements i les competències essencials que permetin adquirir una formació sòlida i continuar amb aprofitament les etapes posteriors en les assignatures que han de ser comunes a tots els alumnes. El bloc d’assignatures específiques permet una autonomia més gran a l’hora de fixar l’oferta, els horaris i els continguts de les assignatures. El bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica suposa el nivell més gran d’autonomia, en què les administracions
estimulin a mantenir l’afany d’aprendre durant tota la vida. D’aquí la transcendència d’encoratjar l’interès per la lectura, el domini de l’escriptura i, en general, dels llenguatges essencials (lingüístic, matemàtic, tecnològic, corporal, musical, plàstic, etc.), incloent-hi el coneixement d’almenys una llengua estrangera, fonamental si tenim en compte el context europeu i la comunicació
universalitzada del món en el qual vivim.
La nova organització de l’educació primària es desenvolupa en els articles 16-21 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, sobre organització de l’educació primària, modificats per la Llei orgànica 8 / 2013, de 9 de desembre.
El currículum bàsic de les assignatures corresponents a l’educació primària s’ha dissenyat d’acord amb el que indiquen els articles esmentats de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, en un intent de simplificar-ne la regulació, que s’ha centrat en els elements curriculars indispensables.
