APUNTS DRET AMBIENTAL
12/FEBRER
Dret: Conjunt de normes jurídiques. (intenta traduir la justícia).
Justícia: L’ideal universal i col·lectiu.
Estat constitucional, constituït per la llei suprema (tot i que ara estem dins d’un dret comunitari) Ha de ser l’expressió de la majoria de la voluntat social hi ha d’haver un bon consens Ha d’obeir un concepte de justícia universal. (en mesura del que el poble vol). HA de reflectir tota la realitat (equilibrant totes les parts).
Des d’un punt de vista NO tenim sobirania, ve de la Unió Europea (directives, decisions, tractats) que fan les normatives Cada estat, té sobirania de dir com aconsegueix l’objectiu (si no ho fa, pot deixar de rebre, per exemple, aportacions econòmiques).
La normativa prové del consens dels diferents estats (la UE surt per evitar un nou problema com fan la 2na Guerra Mundial, s’intenta aconseguir una unió política i econòmica).
LA UE, amb tots els seus defectes dóna certa estabilitat [entre altres el parlament europeu, el qual votem cada 4 anys, accepta o no termes jurídics proposats pel consell europeu (que no representa la voluntat dels diferents països)].
Les normes jurídiques de la UE les elabora el consell i el parlament (que és qui hauria de tenir la sobirania) es limita a votar-hi a favor o en contra.
Economia verda: reduir la dependència de combustibles fòssils i aconseguir major sostenibilitat.
Economia blava: tancar el cercle de consum (busca tancar cicles). Major reutilització.
- Com més legisles, més control tens a la societat? (Adaptant la societat a la teva política i ideologia). Si i no, ha d’estar tot ben desenvolupat. LA societat necessita estabilitat jurídica.
Tractats interns: Declaracions universal de drets humans i tot que fa referència al Medi Ambient (MA).
El sistema jurídic ambiental espanyol es fonamenta en els TRACTATS INTERNACIONALS.
TRACTAT D’ESTOCOLM (16 juny 1992) “codigo ambiental” - Obligació i dret de conservació de l’entorn i del MA.
- També parla de l’opressió colonial, l’explotació dels recursos d’Àfrica i Sud-Amèrica (ara la colònia és “representada” per grans companyies).ç
- Preservació dels recursos per a generacions futures segons convingui (significat de MA va variant i evolucionant).
- Recursos no renovables hem de preservar-los i que tothom en gaudeixi (generacions futures).
- Polítiques per incrementar la salut de les persones (polítiques que marquen uns límits, ex: la vaca pot tenir un nivell “X” d’antibiòtics, són límits jurídics però que van variant a mesura que adquirim coneixements nous possiblement en un futur, sabrem que una “X” era altíssima i perillosa).
TRACTAT DECLARACIÓ DELS MEDI 1972
Declaració de les Nacions unides sobre Medi Ambient en la “cumbre de la tierra” o “cumbre d’Estocolmo”: “preservació d el’entorn és obligació i dret de les persones d’exigir una qualitat del propi medi” http://www.prodiversitas.bioetica.org/doc89.htm
Els principis bàsics d’actuació dels poders públics per a protegir el MA són:
Conservació de la qualitat del Medi Ambient
Planificació i ordenació territorial: ha de tenir en compte la població, el nivell de població i les prioritats polítiques del Medi Ambient
- Drets fonamentals/obligacions - Recursos naturals
- Prevenció: actual/ futura ens interessa a llarg termini, són mesures actuals però pensant en un futur
UE
- Directives (normes jurídiques vincualants per als estats membres. (Necessiten trasposició): necessitem de transposició (com determina l’estat membre).
- Reglaments: directiva aplicació.
- Decisions: Normes dirigides a certs estats (és l’estat qui diu si sí o si no).
Reflexión:
Ens preocupem decuidar el Medi Ambient quan ens hem assegurat una bona qualitat de vida
Que es bona qualitat de vida ? Que cada persona tingui un I-phone es qualitat de vida ? NO. La nostra societat otorga valor de qualitat de vida a coses que no la proporcionen.
- Després del tractat ve la Constitució Espanyola (CE).
- La CE ha de respondre i respectar els principis bàsics dels tractats. - De la constitució espanyola en deriven les lleis.
13/ FEBRER. CE:
- Legislatiu: La sobirania recau sobre el legislatiu. (voluntat del poble). Orgàniques
R.D. Llei / R.D. Legislatiu Norma dictada pel Govern amb caràcter urgent i general. Les elabora el poder executiu i són ells que decideixen si hi ha urgència o no.
- Executiu. - Judicial.
- Principi de responsabilitat (obligació). Hem de tenir consciència de les conseqüències que les nostres accions poden tenir.
- Planificació: Tenir clara l’estructura per tal de fer una bona aplicació.
- Solidaritat: Assistència tecnològica i financera, per a països en desenvolupament, destinada a la creació d’estructures bàsiques perquè puguin ser independents.
- Principi de prevenció (en els principis 6 i 7): Es necessiten mecanismes, polítiques preventives (les millors). Si falla la prevenció, falla TOT. Hi poden haver, però, mesures per corregir/ reparar. El millor sens dubte però, és prevenir.
- Desenvolupament econòmic i social sostenible (és necessari) però falta llibertat per parts dels Estats per desenvolupar-se de forma adequada.
Principi de llibertat, indispensable però difícil. (de subsidiarietat)
Principi de subsidiarietat aplicat a Catalunya en base al principi de prevenció : planificació urbanística, qualitat d’aigües, espais naturals.
El principi de subsidiarietat és diferent plantejar-lo a un país desenvolupat que a un subdesenvolupat (això és així perquè aquests últims tenen altres prioritats).
PNUMA UE Tractat (hi ha un tractat amb unes regles de joc que jo com a país sobirà, al marc de la meva economia i política, m’hi adhereixo les un tractat d’adhesió, el tractat no apareix quan m’hi uneixo sinó que ja està fet, jo decideixo unir-m’hi) La finalitat, en el seu principi, és permetre un lliure comerç. Posteriorment, lliure circulació de persones. Un possible futur pot ésser esdevenir un macro país federal.
A la UE hi ha una moneda única, això facilita el lliure comerç i el moviment, però altera (en el cas, per ex: de l’Estat espanyol) ha suposat una devaluació de la moneda, però et fa competent.
Als anys 80-90, l’interès a pagar era d’un ≈ 16%, massa alts, l’existència de l’euro fa baixar els tipus d’interès.
ARTICLE 5
Principi de subsidiarietat: Según el Artículo 5 del Tratado de la Unión Europea (TUE), la función de éste principio es la de regular el ejercicio de competencias compartidas entre los Estados Miembros y la Comunidad Europea
La UE es fonamenta sobre els tractats d’adhesió segons els quals els estats en el marc de la seva sobirania i economia s’hi adhereixen.
Els tractats són normes del joc
Origen d ela UE:
- Creació d’un mercat comú amb lliure circulació de mercaderies, capital i persones –> Objectiu: afavorir l’intercanvi entre els diferents Estats
- Evitar conflictes entre països
Europa entesa com una unitat semblant a un Estat federal.
La moneda única; € .. millor que la pesseta ?
Que aconseguim amb €? – afavorir el tràfic econòmic dins de l aUE incrementant la competència entre els seus Estats
- Baixada del tipus d’interès bancaris -> arribada de flux de capitals al sistema financer espanyol provinent dels fons de cohesió europeus provoca una major liquidesa i els diners e spoden vendre més barats
Europa no té futur si el € es trenca
Tampoc si les institucions comunitàries europees no evolucionen a posicions més democràtiques
Els tractats de la UE contenen termes jurídics indeterminats que no tenen traducció jurídica cada estat els interpreta segons la seva jurisprudència
ARTICLE 174
Europa no té futur sense l’euro, tampoc en té si no es democratitza.
1ra Apartat:
1. Conservació i millora la qualitat del MA. 2. Protecció de la salut de les persones.
3. Prudència i racionalitat davant els recursos naturals. 4. Foment de mesures per lluitar contra el canvi climàtic.
2n Apartat:
1. La política al MA s’aplicarà tenint en compte la diversitat de situacions existents en les diferents regions de la UE (principi de subsidiarietat) S’ha de trobar consens, sinó les polítiques són inaplicables.
Excepcions al principi de lliure competència:
Els països no poden donar subvencions directes a les empreses perquè es vulnera el principi de lliure competència dins d ela UE
- Projectes de I+D
- Projectes que afavoreixin polítiques mediambientals - Projectes de formació i integració laboral
- Projectes d’integració de discapacitats
Conclusió: les pràctiques proteccionistes sempre han de venir molt justificades
Mirar tractat constitutiu de la UE
Jo puc aplicar polítiques seguint el principi de subsidiarietat sempre i quan no entri amb conflicte amb la lliure competència de la Unió molt lligat al que diu la OMC (els productes han de ser homologables).
18/FEBRER
UE tractat a) Cautela Sancions Administratives
b) Acció preventiva correccions
Descontaminar Penals la zona afectada
Sancions i descontaminació han d’anar juntes
Principi de correcció dels atemptats del Medi Ambient:
a) Cautela
b) Acció preventiva:
L’acció eficaç és la preventiva, si no anem a la correcció.
Sancions – descontaminació van lligats. Sancionem per descontaminar el medi i mantenir-lo amb qualitat.
Quan el tractat parla de “correcció” es dirigeix en contra dels atemptats al MA.
c) Qui contamina paga: hi ha un mercat d’emissions de CO2 que serveix per a que empreses que ja han superat el seus nivells de contaminació anuals puguin comprar emissions de CO2
Comerciar amb la contaminació
Amb la contaminació de l’aigua passa igual: hi han uns límits fixats per la normativa amb uns màxims de contaminació per a cada tipus de residu i autoritzacions ambientals que permeten que en zones amenaçades de contaminació es redueixin aquests màxims de contaminació.
Tenim 2 vectors d’actuació:
a) Vector legal màxims permesos b) Vector reglamentari autoritzacions
“Si el límit és 200 i gasto 300 “poc” greu. “Si el límit és 200 i gasto 1500 molt greu.
També, alhora de quantificar la gravetat de la contaminació , no només hem de tenir en compte el que ens hem passat sinó la sensibilitat, la tolerància del MA a la contaminació.
Diferència entre cànon i taxa (podem pagar):
Cànon la seva aportació ha d’anar destinada a pal.liar l’acció humana sobre el medi. Té un carácter finalista
Taxa cost del servei imputat al client
Exemples:
El consum domèstic d’aigua paguem una taxa. El consum industrial d’aigua paguem un consum.
L’aigua no és un bé públic es un bé de domini públic
19/FEBRER
Tractat constitutiu ART. 191 (UE) Antecedents Acte única Europea 1987 Tractat Maastricht 1992. (*3)
UE antecedents - Tractat Constitutiu
ARTICLE 36 Eliminar restriccions de lliure comerç (traves) per potenciar qualitat. ARTICLE 235.2 l’acció mediambiental es necessària per al correcte desenvolupament
de la societat
A l’hora de crear la UE, els estats del nord estaven més desenvolupats que els del sud, per fer pujar als de sud es van aplicar els fons estructurals europeus un ex. És España, rep milers de milions, però hem d’integrar el reglament de la UE al nostre país (directives, decisions...) Moltes vegades no es compleix i la UE aplica sancions.
- Acta única europea any 1987
Comença a consagrar els PRINCIPIS BÀSICS EN DRET AMBIENTAL: Correcció: eliminar de cada regió el danys que es generin al medi
Subsidiarietat: el Estats han de ser capaços de protegir el Medi Ambient des del seu punt de vista econòmic i polític però tenint en compte una perspectiva global dels Estats membre.
o Es dóna un temps per trasposar.la (l’òrgan que vetlla perquè es compleixi la directiva comunitària és la comissió Europea).
o També pot ser que s’elaborin lleis que no transposin correctament la directiva. o Efecte directe vertical de les directives comunit : Això vol dir que les directives
tenen un temps de transposició, si es supera el límit de temps no vol dir que ja no es pugui transposar. Es reclamable el fet que es transposi quelcom que ha quedat apartat.
Les ciutats tenen un “Pla General” (PG) que intenta estructurar-les, dóna criteris de mobilitat, de qualitat MA...
Doncs aquests PG han de ser sotmesos a una “Avaluació ambiental estratègica” i això venia donada per una directiva feta al 2004 i transposada a España amb una llei Llei 9/2006. Per tant, “obligava” a ser feta l’avaluació, també a “Plans parcials” que generava l’estat. Com la directiva havia e ser transposada al 2004 i va ser transposada al 2006. Va haver PG i parcials que es van elaborar sense l’avaluació prèvia. El TSTC va anul·lar-les pel fet que no complien el dret comunitari (Catalunya va anul·lar lleis d’España, això demostra la importància de les polítiques Europees).
Es denuncia al Tribunal de justícia europeu.(el incompliment de les directives europees per part de l’estat mala traducció).
Això es pot fer perquè existeix l’efecte directe vertical de les directives, que encara que hagi passat el temps de transposició, la directiva encara s’ha d’aplicar.
TRACTAT DE MAASTRICHT 1992: el desenvolupament econòmic sostenible es reconeix com un dels objectius de la unió Europea
Suposa un canvi: la UE té com a objectiu la protecció ambiental el desenvolupament econòmic ha de ser compatible amb la protecció ambiental
(La protecció ambiental deriva en part del lliure comerç = es vol establir un marc comú en l’àmbit del medi natural per a tots els Estats membres de la unió. Ex; corredors biològics)
Fons de cohesió europeus, 2 condicions:
Integrar les polítiques ambientals de la UE a les infraestructures i a les estratègies desenvolupades el seu incompliment té com a conseqüència multes directes per part de l’Estat que es poden cobrar en forma de retirada d’una part dels fons de cohesió)
Tornar els diners
Com es determinen els incompliments per part de l’Estat?
Existeix una temporalitat en les directives, es a dir, els països tenen un termini màxim per adaptar les seves polítiques i infraestructures a la nova norma.
Si el termini d’adaptació no es respecta o les lleis posades en marxa no compleixen adequadament la directiva la Comissió Europea pot imposar multes a l’Estat i obligar a canviar la llei.
Nosaltres com a ciutadans podem reclamar el dret de compliment d’una directiva passat els seu temps de transposició (2 anys)
“Efecte directe vertical de les normatives comunitàries”
Exemple: en molts plans generals d’ordenació no s’han dut a terme prèviament les avaluacions ambientals estructurals oportunes que establia una directiva europea. Aquest fet va ser
reclamat davant del TSJC que va anular aquest plans generals d’ordenació.
El Tribunal de Justícia Europeu té mecanismes de coerció per al compliment d eles seves directives.
20/FEBRER
TRACTAT D’AMSTERDAM 1997 conté - Principis d’integració: es vol que totes les polítiques contemplin la variable ambiental. S’integra la variable ambiental, entre altres, a les diferents polítiques que s’elaboren.
- Principis de flexibilitat (cooperació reforçada): el estats poden anar més enllà a l’hora de protegir el factors ambientals sempre i quan no afectin a la lliure competència (lliure comerç). Art. 43.44.
Relació amb el articles 43 44 del Tractat Constitutiu Europeu
Problema: qualsevol acte afecta de manera més o menys directa a la lliure competència.
Exemple: Catalunya aplica polítiques ambientals més restrictives. Suposa aixó un principi de flexibilitat o trenca la lliure competencia amb la resta de l’Estat Espanyol
Un altre exemple pot ser el de les ampolles daneses.
competències dins la UE i l’estat i, per altre banda, l’acte queda justificat jurídicament perquè s’intenta preservar, en aquest cas, el MA
Després del Tractat d’Amsterdam trobem el TRACTAT DE NIÇA DEL 2001:
S’elimina el dret de veto de determinats països a les decisions que es prenguin en matèria ambiental s’atorga major força al Parlament Europeu. (La “força” que té cada país dins la UE no és homogènia, països que apunten més diners, entre altres coses, tenen més poder i influència).
Aquests tractats que plantejaven principis programàtics han de ser desenvolupats, això ho fan a través de programes(*) i derivats d’aquests, tenim les directives, reglaments i decisions.
(*)
Mesures programàtiques ambientals, aprovades mitjançant decisions que per suposat, vinculen als estats però sobretot a la mateixa normativa comunitària. (Queden traduïdes a la normativa dels estats però també a la normativa comunitària).
Tractats Programes Normatives
El Parlament Europeu te disfuncions democràtiques:
La representació dels països no és homogènia
Determinats països degut a les seves aportacions econòmiques tenen major influencia en el parlament
Programes d’acció comunitària en matèria ambiental: desenvolupen el principis bàsics compresos dins dels tractats europeus. Són una Guía o un full de ruta a seguir El 6è programa d’acció comunitària recull el objectius, terminis i prioritats amb relació al que serà les polítiques ambientals fins al 2010
Eixos d’acció sobre el quals el 6e programa d’acció comunitària vols assolir el objectius de protecció ambiental:
1. Millorar l’aplicació de la legislació en vigor existeixen disfuncions entre Estats
2. Integrar el Medi Ambient a altres polítiques 3. Col·laboració amb el mercat
4. Implicar ciutadans/es en modificar el seus comportaments
5. Tenir en compte la variable ambiental en la ordenació i desenvolupament del territori
Sistema d’accés a la informació ambiental no es poden establir taxes per a accedir a la informació ambiental
Mecanismes de participació
A l’hora de reclamar sobre alguna normativa, han de tenir en compte que hi ha dos tipus: - Reglades: Des de “dalt” les obligues, sí o sí.
- Discrecionals : Cada CCAA o ajuntaments decideixen com elaboren les normes per aconseguir un objectiu.
EXEMPLE RIERA ALTAFULLA
“La riera ha de ser X” és Y puc reclamar que sigui X perquè està reglat.
“La riera ha de ser X però per aconseguir-ho farem Z” la riera és Y puc ajudar a millorar les polítiques per aconseguir que sigui X (fem Z’).
Tota normativa comunitària ha de ser publicada al DOUE per a que tingui vigència.
21/ FEBRERO
6È PROGRAMA D’ACCIÓ DE LA COMUNITAT EUROPEA EN MATERIA DE MEDI
Ambient(http://europa.eu/legislation_summaries/agriculture/environment/l28027_es.htm)
Canvi climàtic:
Integrar el objectius del canvi climàtic en les diferents polítiques comunitàries
recull dels objectius proposats pel PROTOCOL DE KYOTO reduir les emissions de gasos
d’efecte hivernacle fins a un nivell que no provoqui canvis artificials en el clima de la terra
Reducció d’emissions entre el 20 i el 40 % per a l’any 2020
Elements per a la reducció (entre d’altres): mercat d’emissions a escala europea
Protecció de la natura i la biodiversitat:
Objectiu: protegir i restaurar l’estructura i el funcionament dels sistemes naturals la UE dicta
llistat d’espècies de flora i fauna protegides uniformement en tots el Estats membres
DIRECTIVA 92/43 – Hàbitats
El estats poden ampliar el llistat d’espècies protegides en el seu territori.
Es prioritza l’aplicació d’aquestes polítiques.
Ampliació de l’àmbit d’aplicació de la normativa Sebeso directiva específica de protecció
zones industrials amb riscos i adoptar les mesures apropiades per a prevenir el accident greus
en el que estiguin implicades substàncies perilloses i limitar les seves conseqüències per al
home i el Medi Ambient.
No hi poden haver empreses que duguin a terme activitats perilloses i que estiguin a prop
d’infraestructures ferroviàries, carreteres o nuclis de població
Si les infraestructures construïdes van ser legalitzades abans de la normativa Sebeso es
poden quedar. Si les empreses propietàries s’haguessin de legalitzar de nou amb la
normativa vigent no podria ser autoritzades
Salut de les persones objectiu: aconseguir una qualitat del medi ambient que contribueixi a garantitzar la salut pública.
gira al voltant de l’avaluació de riscos que genera qualsevol activitat
Gestió de recursos naturals i residus
Objectiu: vetllar per a que el consum de recursos renovables i no renovables no superi
l’ombra’l de lo suportable per al Medi Ambient
25 – 26/ FEBRERO
Principis rectors de la vida social i econòmica
La comunitat participarà de les plusvàlues que generi una promotora urbanística nosaltres rebem socialment el benefici que es deriva del desenvolupament d’una societat. Ex. Construcción d’un parc o zona verda, construcció d’un poliesportiu …
El poders públics han de promoure que ningú es quedi sense vivenda.
Constitució Espanyola:
Atrassada ambientalment parlant?
- Temes ambientals no recollits en la CE com a principis.
- Els trobarem en el tractat constitutiu de la UE i el tractat de funcionament de la UE. - La CE estableix l’estructura de l’estat, “molt” sòlida pel que fa als drets fonamentals,
però el vector ambiental no es considera com un dret fonamental.
Drets fonamentals Art. 14 – 29 Directament garantits, tutelats (pel Tribunal Constitucional) i reclamables.
1. Tots tenen dret a disfrutar d’un MA adequat pel desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo.
2. Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb el fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el MA , recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva.
3. Per qui violi lo disposat en l’apartat anterior, en els termes de la llei fixa s’establirà sancions penals o, en el seu cas, administratives, així com l’obligació de reparar el danys causat.
- És recomanable, com a dret fonamental, la protecció del MA?
No, els drets ja queden recollits de L’ARTICLE 14 – 29 de la CE, el ART. 45 en queda fora.
Drets fonamentals Directament invocable (amparable), al Tribunal Constitucional. (Recurs d’emparament) ART. 14 – 29
De L’ARTICLE 39 i següents són principis rectors de la vida social i econòmica (bases inspirades pels poders públics perquè tothom pugui gaudir dels drets segons la llei d’aquell moment).
Es protegeix “en mesura del possible” perquè no és dret fonamental ? Per temes econòmics, etc.
Fer poders públics han de promoure que la gent pugui gaudir d’aquests drets (ex: vivenda social).
Art. 47 Dret a la vivenda.
Art. 45 No dret fonamental sinó principi rector de la vida social.
1. Els poders públics han de promoure que la gent pugui gaudir d’un MA adequat pel desenvolupament de la persona així com el deure de conservar-lo.
2. Ha d’haver una utilització racional de tots els recursos naturals (és un concepte jurídic indeterminat, s’anirà modulant segons la època en que ens trobem) amb l’objectiu de protegir i millorar la qualitat de vida, defensen elements naturals recolzant-se en la solidaritat col·lectiva.
3. No es pot castigar a ningú si no és a través d’una norma amb rang de llei.
- Sanció penal presó + sanció econòmica - Sanció administrativa sanció econòmica - Sanció civil sanció econòmica
ART. 24 CE dret a la tutela judicial de la persona
Perquè hi ha un càstig civil per danyar el MA ¿el béns protegits, el MA, han de tenir una protecció col·lectiva
Interpretació del TC de L’ARTICLE 45 Sentència 64/1982 s’ha de compatibilitzar el desenvolupament social i econòmic amb la protecció del Medi Ambient s’han de dictar normes internes amb rang de llei que estarà condicionades pel dret comunitari (UE).
El reglament intern espanyol distingeix 2 competències:
Estat Central CCAA
Existeix per tant un règim e singularitat política important
Concepte jurídic indeterminat
Article 149.1.23 sobre l’Estat Central:
L’Estat té competència bàsica en matèria ambiental i les CCAA poden dictar normes addicionals de protecció, dictades pels Parlaments autonòmics
Compliment d ela normativa bàsica i a partir d’aquí puc desenvolupar les lleis segons el meus interessos territorials
La legislació en conques intracomunitàries es competència exclusiva de l’Estat
Article 149 complementat per l’article 148.1.9
Les CCAA poden assolir competències de gestió en matèria de protecció del MA
La gestió s’ha d’acostar al ciutadà
Assegura mes proximitat als ciutadans en atenció a les problemàtiques a resoldre.
4/MARÇ
EL medi Ambient pot afectar als drets fonamentals com la intimitat, la llibertat o la salut
STEDH El Medi Ambient només pot ser tractat com a dret fonamental si el fet d’incomplir el dret a gaudir dun MA adequat afecta a la garantía d’un dret fonamental
Tribunal Constitucional En aquest país el TC es centra més en temes polítics que en la defensa dels Drets Fonamentals
Qualsevol dany patit per algú es pot veure subjecte a una indemnització. Tant pot ser dany físic com moral
Quan algú sent que un acte de l’Administració o una altra persona pot haver malmés la seva integració física o moral pot acudir (per ordre) :
Jutjat de 1ª instancia: l’Administració defensa que el interès general va per sobre de l’individual, En el jutjats de primera instancia mai s’aplica una indemnització
Jutjat de 2ª instancia: aplica el mateix criteri que el de l’administració Tribunal Suprem de Ajusticia de Catalunya
Tribunal Constitucional te un filtre d’acceptació. La majoria de casos no són admesos a tràmit
Aquest procés triga una mitjana de 10 anys això pot suposar un incompliment de l’Article 24 de la Constitució (Dret a la tutela judicial efectiva)
STEDH Tribunal Suprem dels drets humans pot resoldre conflictes existents entre l’Estat i particulars
L’Estat espanyol ha ratificat el conveni europeu de drets humans segons el qual queda sotmès a una resolució per part del STEDH
El STEDH també te filtres d’admissió. El casos que s’admetran seran aquells en el que es vegin indicis d’haver-se vulnerat algun article de la Constitució o el Conveni Europeu de drets humans. L’article ha de ser un dret fonamental. El STEDH determinarà si aquell dret fonamental s’ha vist vulnerat o no
La resolució de conflictes per part del STEDH provocarà canvis en la jurisprudència del TC. Un exemple són recents demandes de soroll, ones electromagnètiques …
5/ març
L’estat té competència bàsica en matèria ambiental. Això assegura una uniformitat de criteris per a les Comunitats Autònomes a l’hora de desenvolupar una determinada normativa. A més les CCAA podran dur a terme normes addicionals de protecció i gestió
No obstant això actualment l’Estat deixa poc marge d’actuació a les CCAA
Les Comunitats Autònomes poden regular en matèria ambiental de dos maneres:
Lleis del parlament
Executiu Administració Pública la matèria mediambiental s’inclou dins del departament de territori i sostenibilita
Departament de Territori i
*Secretaria: Direcció General de Polítiques ambientals: planifica l’estratègia ambiental del païs.
**Sostenibilitat: Direcció general de qualitat ambiental control de les activitats que es volen desenvolupar en el territori
Defineix:
Polítiques de protecció d’Espais naturals
Pla d’Economia Verda i polítiques de govern gran transversalitat afecta a altres departaments
Plans de Territorials: s’encarreguen de dotar equilibradament d’infraestructures al territori
6/MARÇ
UE Estat sobirà CCAA Ens locals
El ens locals tenen cert marge de sobirania
La seva normativa no emana d’un Parlament, així que s’han d’ajustar al que l’Estat i les CCAA dictin
Actualment s’està tramitant un avantprojecte
de llei que limitarà les competències
i despeses dels ens locals El ens locals no poden dictar normes amb rang de llei (només CCAA i Estat) El ens locals només poden dictar normes amb rang inferior al de reglament
ORDENANÇES
Quins són el ens locals?
Diputacions correspon Província Ajuntament Municipi Consells insulars Illa
ÒRGANS DE GOVERN DENOMINACIONS GEOGRÀFIQUES
Província es crea per establir mecanismes de control i desenvolupament amb una area geogràfica superior a la del municipi.
Es tracta d’una delimitació de tipus artificial.
Illa Els consells insulars s’encarreguen d gestionar les competències Evidentment es tracta d’una delimitació de tipus natural.
PROBLEMA: existeix una pluralitat d’administracions que es van creant.
En el cas de Catalunya tenim:
Consells Comarcals: fan tot allò que el petits ajuntaments no poden fer arriben a petits pobles en el quals l’ajuntament no te suficient capacitat de gestió Reben fons de la Generalitat
(Falta el nom o no se si es Consell Comarcal també):
Es troba en l’àrea metropolitana de BCN
La seva funció principal es la creació d’habitatge públic
L.M.R.L.C conjunt de municipis que s’ajunten per prestar un determinat servei Els consells comarcals son ens d’obligada creació
Les mancomunitats no
Entitats EMSHTR (Entitat Metropolitana de serveis hidràulics i tractament de residus)
Són òrgans de govern supramunicipals, no obligats per llei, però que ajuden a millorar la gestió dels serveis públics tenint en compte l’afectació que aquests serveis poden tenir amb les poblacions properes.
7/ MARÇ
PRIVATITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT QUE ÉS?
La Generalitat aporta uns diners a la universitat
Autonomia universitària la Constitució i les lleis reconeixen a les universitats una autonomia similar a la dels ens locals
Si la Generalitat i l’Estat deixen d’aportar fons a la universitat aquesta ha d’augmentar les taxes per generar més ingressos.
També es pot apostar per l’entrada de capital privat a les Universitats en aquest cas les empreses que aportin el capital son les que decideixen el criteris docents. Qui paga mana
Privatitzacions en general
Es pot privatitzar la gestió de certes activitats mitjançant concessions
Directa
Competències locals Recollida, neteja …
Privatització d ela gestió (funional) Concessions
Entre 5000 i 50000 habitants s’ha de fer recollida i tractament
Municipis amb més de 50000 habitants la gestió del Medi Ambient s’ha de fer íntegrament per part del municipi
11/MARÇ
ACTIVITATS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
SERVEI PÚBLIC:
Les activitats de servei públic contenen mesures d’intervenció directa
El concepte de Servei públic pot variar amb el temps. Per exemple: fa 20 anys el servei de telefonía era d’us públic. Avui dia ya no
En el Servei públic ditingim:
Administracions necessáries Administracions no necessàries
En l’ambit ambiental, la funció d’aquestes administracions es
vetllar pel compliment de la normativa emanada dels Parlaments (Estatal i Autonòmic) i dels ens públics.
Que es domini públic des de el punt de vista ambiental?
Domini públic hidràulic. Excepte l’aigua dels balnearis que es de propietat privada (dels balnearis)
Aire: el servei públic es el d’assegurar la qualitat de l’aire. L’aire es gratuït. El que no es gratuït es contaminar-lo
Recursos naturals
o Fonts d’energia el subsòl es públic i el seus recursos també. La seva explotació no
FOMENT
Les mesures de foment no són obligatòries
En l’àmbit ambiental, les activitats de foment inclouen:
Auditories ambientals sistemes de certificació
Etiquetes ecològiques no són obligatòries. Indiquen que l’empresa compleix una sèrie de requisits ambientals en tot o part del seu procés de producció
Certificacions
Bonificacions fiscals ajuts fiscals si l’empresa disposa d’un programa de transició cap a un sistema més sostenible
POLICÍA
Intervenció administrativa de control sobre les activitats
Es manifesta de dues maneres:
Inspecció: comprovació efectiva del compliment dels requisits administratius pels quals se’ns ha atorgat una llicència proporciona mecanismes per saber si el sector que estem regulant es legal
El funcionaris encarregats de dur a terme tasques d’inspecció tenen fe pública: s’atorga un grau superior de veracitat al que digui aquell funcionari El sistema d’inspecció es pot privatitzar només si ho dicta una norma amb rang de llei i sota unes condicions especifiques
Sanció
12/març
POLICÍA inspecció
Controla la legalitat i el funcionament Fe pública
Les entitats de control (EAC) passen una inspecció tècnica pel qual es verifica que disposen dels mitjans tècnics adients
Expedients les actes de control de la legalitat i el compliment mitjançant la fe pública poden iniciar un expedient si es produeix en un frau. Les conseqüències poden ser:
1. Regularitzar la situació fiscal canvis tècnics dins l’activitat. L’administració o una EAC haurà de verificar que es produeix aquest canvi. També s’imposa una sanció econòmica
2. Incoar un expedient sancionador Es poden donar 2 tipus de sancions:
i. Sanció administrativa: comporta el pagament d’una quantitat de diners a la administració.
Que es doni dins del marc de la legalitat no hi pot haver sanció si no hi ha una norma amb rang de llei que contempli com a punible l’acció que es vol castigar
Principi de proporcionalitat: la sanció que s’imposa ha de ser proporcional al dany causat
Principi de contradicció: ha d’existir contradicció entre l’Administració Art 24 C.E
Tipificada: la conducta ha d’estar perfectament tipificada. També s’inclou una graduació de la pena a imposar.
ii. Sanció penal
Diferències entra sancions administratives i penals
Administrativa Penal Objectiva exemple: es determina que s’ha
produït un excés d’abocament d’un residu respecte al que una norma dicta. Aquesta conducta es punible
Objectiva delicte ecològic regulat pel Codi Penal
Exemple: No cal que hi hagi intencionalitat en l’abocament.
No cal que es generi un dany. Des de el punt de vista d ela gravetat es pot anar a la presó No volem ni tan sols que es posi en perill el Medi Ambient
El que ens determinarà si la sanció es administrativa o penal es la gravetat de la acció en la que s’ha incorregut.
14/ MARÇ
No es pot castigar la mateixa acció dues vegades.
No obstant, si una empresa contamina el medi, pot ser castigada per via administrativa d’una banda (pagar 1 M €) i per via penal per una altra ( pena de presó per al director general)
Si ens condemnen per via administrativa la multa que se’ns imposa serveix per a reparar el dany causat. Si a algú se li imposa una pena de presó (sanció penal), que aquella persona vagi a la presó no ajudarà a reparar el dany causat. Així doncs, se li imposarà una responsabilitat civil subsidiària
El Codi Civil regula relacions entre privats El medi Ambient es de tots si una empresa malmet el Medi Ambient ens haurà d’indemnitzar a tots (mecanisme de compensació social)
La quantia econòmica dependrà d’una sèrie de peritatges
Tipificar definir jurídicament quina es la conducta que es vol castigar
ARTICLE 325 del Codi Penal:
CAPÍTULO III
De los delitos contra los recursos naturales y el medio ambiente.
Será castigado con las penas de prisión de dos a cinco años, multa de ocho a veinticuatro meses e inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de uno a tres años el que, contraviniendo las leyes u otras disposiciones de carácter general protectoras del medio ambiente, provoque o realice directa o indirectamente emisiones, vertidos, radiaciones, extracciones o excavaciones, aterramientos, ruidos, vibraciones, inyecciones o depósitos, en la atmósfera, el suelo, el subsuelo o las aguas terrestres, subterráneas o marítimas, incluido el alta mar, con incidencia incluso en los espacios transfronterizos, así como las captaciones de aguas que puedan perjudicar gravemente el equilibrio de los sistemas naturales. Si el riesgo de grave perjuicio fuese para la salud de las personas, la pena de prisión se impondrá en su mitad superior.
Per a ser condemnat per via penal ha d’haver-hi una vulneració de la normativa vigent administrativa
Es diu que la normativa penal es “en blanc”
S’ha de dotar de contingut amb la normativa corresponent administrativa. La normativa defineix allò que
es tolerable per al Medi
Quina es l’activitat que castiguem
Perjudicar greument el l’equilibri dels sistemes naturals El delicte ecològic pot ser:
o Delicte de perill es podria haver contaminat greument el medi o Delicte de consumació s’ha contaminat greument el Medi
Si el delicte afecta greument a la salut i seguretat de les persones s’imposarà la pena en el seu grau superior
18/ MARÇ
Article 326 del Codi penal regula els agreujants que es podran aplicar a una conducta quan es donin una sèrie de condicions
Agreujant = s’imposa la pena establerta en el seu rang superior
Se impondrá la pena superior en grado, sin perjuicio de las que puedan corresponder con arreglo a otros preceptos de este Código, cuando en la comisión de cualquiera de los hechos descritos en el artículo anterior concurra alguna de las circunstancias siguientes:
a) Que la industria o actividad funcione clandestinamente, sin haber obtenido la
preceptiva autorización o aprobación administrativa de sus instalaciones. la
indústria causant del dany no disposa de llicència.
b) Que se hayan desobedecido las órdenes expresas de la autoridad administrativa de
corrección o suspensión de las actividades tipificadas en el artículo anterior.
desobeir una ordre administrativa que ens prohibeixi realitzar una activitat. Símil: negació a ensenyar el DNI a un agent d ela autoritat.
c) Que se haya falseado u ocultado información sobre los aspectos ambientales de la
misma. falsejar documentació tant administrativa com tècnica.
d) Que se haya obstaculizado la actividad inspectora de la Administración. no deixar
treballar als inspectors ningú pot entrar en una propietat privada sense una autorització judicial.
CAS 1: un agent de la autoritat disposa d’una autorització judicial i no el deixem entrar suposa un agreujant
Cas 2 : un agent de la autoritat no disposa d’una autorització judicial i no el deixem entrar no suposa un agreujant ja que ens emparem en el nostre dret a la intimitat. No obstant, el fet d eno deixar-los entrar conduirà als agents a declarar-nos com a presumptes delinqüents perquè suposaran que estem ocultant alguna cosa.
Els inspectors hauran de deixar constància d’allò que han registrat o en el cas d’una empresa de tractament hauran de declarar d’on han extret una mostra
e) Que se haya producido un riesgo de deterioro irreversible o catastrófico.
Catastròfic = un abocament ha produït la mort de 60 peixos. Es podrà recuperar però es tracta d’un atac molt greu al ecosistema
Si hi ha risc d provocar un dany catastròfic o irreversible també es considerarà un agreujant
f) Que se produzca una extracción ilegal de aguas en período de restricciones.
L’ARTICLE 328 castiga dipòsits o abocaments il·legals
1. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años, multa de diez a catorce
2. Con las mismas penas previstas en el apartado anterior serán castigados quienes, contraviniendo las leyes u otras disposiciones de carácter general, lleven a cabo la explotación de instalaciones en las que se realice una actividad peligrosa o en las que se almacenen o utilicen sustancias o preparados peligrosos y que causen o puedan causar la muerte o lesiones graves a personas, o daños sustanciales a la calidad del aire, la calidad del suelo o la calidad de las aguas, o animales o plantas.
3. Serán castigados con la pena de prisión de uno a dos años los que en la recogida, el
transporte, la valorización, la eliminación o el aprovechamiento de residuos, incluida la omisión de los deberes de vigilancia sobre tales procedimientos, pongan en grave peligro la vida, integridad o la salud de las personas, o la calidad del aire, del suelo o de las aguas, o a animales o plantas.
4. El que contraviniendo las leyes u otras disposiciones de carácter general traslade una
cantidad importante de residuos, tanto en el caso de uno como en el de varios traslados que aparezcan vinculados, será castigado con la pena de prisión de uno a dos años.
5. Cuando con ocasión de las conductas previstas en los apartados anteriores se produjera,
además del riesgo prevenido, un resultado lesivo constitutivo de delito, cualquiera que sea su gravedad, los jueces o tribunales apreciarán tan solo la infracción más gravemente penada, aplicando la pena en su mitad superior.
6. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea
responsable de los delitos recogidos en este artículo, se le impondrán las siguientes penas:
a. Multa de uno a tres años, o del doble al cuádruple del perjuicio causado cuando la
cantidad resultante fuese más elevada, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de más de dos años de privación de libertad.
b. Multa de seis meses a dos años, o del doble al triple del perjuicio causado si la
cantidad resultante fuese más elevada, en el resto de los casos. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado
PUNT 7 DEL ARTÍCULO 33.
Cuando en la comisión de cualquiera de los hechos previstos en los apartados anteriores de este artículo concurra alguna de las circunstancias recogidas en los apartados a), b), c) o d) del artículo 326 se impondrán las penas superiores en grado a las respectivamente previstas, sin perjuicio de las que puedan corresponder con arreglo a otros preceptos de este Código.
ARTICLE 329 castiga l’aportació de llicències il·legals o l’omissió del deure d’inspecció.
normativas de carácter general que las regulen, o que hubiera omitido la realización de inspecciones de carácter obligatorio, será castigado con la pena establecida en el artículo 404 de este Código y, además, con la de prisión de seis meses a tres años y la de multa de ocho a veinticuatro meses.
2. Con las mismas penas se castigará a la Autoridad o Funcionario público que por sí mismo o como miembro de un organismo colegiado hubiese resuelto o votado a favor de su concesión a sabiendas de su injustícia
Una llicència es il·legal quan aquesta no compleix amb els requisits normatius establerts
Funció Autoritat càrrecs electes o no electes que treballen en la Administració Pública i que s’encarreguen de signar les llicències
Funció funcionaris aquells que vetllen pel compliment correcte de l’Autoritat
De forma prèvia a una petició de llicència el funcionari fa un informe per advertir si a aquella activitat se li pot atrogar la llicència demanada
La responsabilitat de funcionaris i Autoritat es compartida.
21/MARÇ
SIMULACRE D’EXAMEN.
1. Principis continguts en la declaració universal de les nacions unides del Medi Ambient.
Els principis bàsics d’actuació dels poders públics per a protegir el MA són: Conservació de la qualitat del Medi Ambient
Planificació i ordenació territorial: ha de tenir en compte la població, el nivell de població i les prioritats polítiques del Medi Ambient
2. Principis bàsics del dret comunitari ambiental. a) Cautela (precaució, prudència).
Des del punt de vista mediambiental, és un principi de responsabilitat, pensant en la transversalitat de la mesura (tots els àmbits que afecta)
L’economia està al servei del MA, no al revés (tot i que en èpoques de crisi s’inverteix).
La cautela és per no haver de solucionar, intervenir econòmicament els errors ja comesos.
La millor política de residus = no crear-los ha d’existir una normativa relacionada amb els materials, l’abocament. Previsió de futur.
b) Acció preventiva.
Si la cautela falla (primera política), hem d’anar al principi de correcció. Quan el cost d’allò que estem produint és inferior al cost del mètode de correcció dels residus, això falla.
S’ha de buscar un mètode que corregeixi el desequilibri que crea l’activitat en el medi, basant-se en les 3R.
“atemptats contra el MA” = a través de la definició social que cada persona té, haurem d’aplicar certes polítiques.
Ex. Potser d’aqui 100 anys la gent pensarà que anar amb un cotxe de combustió seria impensable.
El que hauríem d’anar fent és limitar la nostra petjada ecològica. c) Qui contamina paga.
Polítiques que tendeixen a reparar el dany pagant. Hem convertit allò que generem en qualificable, tot en termes econòmics.
Aquest principi genera la legitimitat política de pagar allò que es contamina. Existeixen uns paràmetres, i segons si es contamina dins els límits normatius, es pagarà més o menys per reparar aquell error (principi de correció). Si es paga, es pot contaminar, i es pagarà segons els límits del propi medi. Cada cop per això, s’haurà de contaminar menys.
PREVENCIÓ, REPARACIÓ, SENCIO.
3. Art. 45 Constitució Espanyola i distribució de competències entre estat i CCAA. L’art. 45 queda diluït per la normativa comunitària (Europa) que està per sobre de l’estat.
Aquesta normativa l’apliquen l’estat i les CCAA. La normativa ambiental ve donada per la UE, i haurà de ser aplicada per:
- Legislatiu estatal administració pública
- Legislatiu autonòmic administració pública (autonòmica).
4. Art. 325. Codi penal i diferències entre delicte ecològic i infracció administrativa. Delicte ecològic: posar en perill el MA, ja que des del punt de vista de la protecció del medi és un delicte. Violació dels valors que se li dóna al MA.
Sanció econòmica: mai comportarà una pena privada de llibertat. Per a que una sanció es pugui imposar a algú, ha d’estar tipificada amb una norma amb rang de llei càstig. Allò que diu una norma, s’ha de complir seguretat jurídica.
Només ho pot fer el poder legislatiu, si no s’arriba a l’arbitrat d’una dictadura, que no representa la sobirania popular.
- Principi de legalitat.
- Principi de seguretat jurídica - Principi de sobirania
