Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX

797  Descargar (0)

Texto completo

(1)ELS TANCAMENTS DE TERRES A LA CATALUNYA DEL SEGLE XIX. Lluís Serrano Jiménez. Dipòsit legal: Gi. 314-2015 http://hdl.handle.net/10803/285786. ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. No se autoriza su reproducción u otras formas de explotación efectuadas con fines lucrativos ni su comunicación pública desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resúmenes e índices.. WARNING. Access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes..

(2) TESI DOCTORAL. ELS TANCAMENTS DE TERRES A LA CATALUNYA DEL SEGLE XIX. Lluís SERRANO JIMÉNEZ 2014.

(3) 2.

(4) TESI DOCTORAL. ELS TANCAMENTS DE TERRES A LA CATALUNYA DEL SEGLE XIX. Lluís SERRANO JIMÉNEZ 2014. PROGRAMA DE DOCTORAT EN CIÈNCIES HUMANES, DEL PATRIMONI I DE LA CULTURA. TESI DIRIGIDA PER LA DRA. Rosa CONGOST COLOMER. MEMÒRIA PRESENTADA PER OPTAR AL TÍTOL DE DOCTOR PER LA UNIVERSITAT DE GIRONA. 3.

(5) «Podrá mi principal prevenir sus resultas mediante el Ban penal y edicto prohibitivo de poder entrar cualquiera con toda suerte de ganados a pacer las hierbas de dichas tierras, cortar árboles, hurtar leñas, hacer caminos nuevos, malograr los frutos pendientes y practicar otros excesos perjudiciales al derecho de propiedad». Ban a favor de D[o]n Galceran de Vilalba1. «Hemos considerado el acotamiento de la ley de 8 de Junio de 1813, como el reconocimiento solemne y explícito de que la propiedad rural, como verdadera propiedad, lleva consigo la accesión de todos sus frutos naturales y su aprovechamiento exclusivo por parte de sus dueños (…)». MARTÍNEZ ALCUBILLA, Volum I, p. 415.. «he accedido á su justa petición, y he dispuesto que por medio del Boletín oficial de la provincia y por todos los demás que sean regulares se haga saber que dichas tierras queden acotadas y vedadas en todas las épocas del año, estén ó no en labor, y comprendidos cualesquiera aun que no sea de cultivo, quedando absolutamente prohibido cazar, apacentar ganado ni cualquier otro motivo». Alcaldía Constitucional de Querol2 «Por lo demás, para los efectos de la práctica, el caso es igual, porque las leyes no valen lo que quiere el legislador, sino lo que quiere el pueblo». 3. COSTA, Joaquín (1846-1911). 1. ACA. R.A. «Firmarum et obligationum», núm. 1231 – 3r, f. 46v, 23 agost 1800. BOPT. Miércoles 3 de agosto de 1864, núm. 95, p. 3. 3 COSTA, Joaquín, Colectivismo agrario en España. Tomo II, Hechos / Joaquín Costa; introducción y edición de Carlos Serrano, 1983 [1898], p. 264. 2. 4.

(6) PUBLICACIONS RELACIONADES AMB LA TESI SERRANO, Lluís, «Bans i usos comunals: conflictes de llarga durada. Cantallops com a exemple», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, núm. 40 (2009), p. 263-290. SERRANO, Lluís, «Bans, aigües i drets de propietat en el segle XIX». Estudis d’Història Agrària, Barcelona, núm. 24 (2012), p. 347-361.. ABREVIATURES ACA (Arxiu de la Corona d’Aragó) ACAE (Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà) ACG (Arxiu Comarcal de la Garrotxa) ADG (Arxiu Diocesà de Girona) ADT (Arxiu de la Diputació de Tarragona) AHG (Arxiu Històric de Girona) AMGI (Arxiu Municipal de Girona) BC (Biblioteca de Catalunya) BOPB (Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona) BOPG (Boletín Oficial de la Provincia de Gerona) BOPL (Boletín Oficial de la Provincia de Lérida) BOPT (Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona). Altres arxius i biblioteques consultades AHCT (Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona) AHCB (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) Biblioteca pública Fages de Climent de Figueres. 5.

(7) ÍNDEX DE MAPES, QUADRES I GRÀFICS. Mapes Mapa 1. Projecció geogràfica de sol·licituds de Ban .................................................................................83 Mapa 2. Projecció geogràfica del número de bans per municipi ...............................................................91 Mapa 3. Projecció geogràfica aprofitaments i usos relacionats amb l’aigua ...........................................142 Mapa 4. Projecció geogràfica del número d’anuncis per municipi (intervals).........................................240 Mapa 5. Projecció geogràfica aprofitaments de llenya «contraris al dret de propietat»...........................341 Mapa 6. Projecció geogràfica d’aprofitaments de pastures «contraris al dret de propietat»....................348 Mapa 7. Projecció geogràfica de la pesca com a pràctica «contraria al dret de propietat»......................357 Mapa 8. Projecció geogràfica de la cacera com a pràctica «contraria al dret de propietat».....................383 Mapa 9. Diversitat d’unitats de superfície present en els anuncis dels butlletins.....................................536 Mapa 10. Model de densitat bans..............................................................................................................691 Mapa 11. Model de densitat anuncis butlletins.........................................................................................692. Taules Taula 1. Finques per corregiment (1800-1835) .........................................................................................92 Taula 2. Finques per corregiment (1800-1835) traduït a província ...........................................................94 Taula 3. Finques traduïdes a comarca (1800-1835) ...................................................................................95 Taula 4. Tipus de contravenció bans 1800-1835 .......................................................................................98 Taula 5. Número de persones en les sol·licituds dels bans ......................................................................155 Taula 6. Desglossament professional de categories ................................................................................160 Taula 7. Tipologies d’anuncis d’acotament i vedat .................................................................................230 Taula 8. Total anuncis per mesos i províncies .........................................................................................235 Taula 9. Anuncis (1851-1910). Finques per província i comparativa amb els bans (1800-1835) ...........237 Taula 10. Anuncis (1851-1910). Finques per comarca i comparativa amb els bans............................... 241 Taula 11. Delimitacions en anuncis d’acotament i vedat.........................................................................336 Taula 12. Delimitacions en les finques acotades .....................................................................................337 Taula 13. Aprofitaments de la llenya........................................................................................................342 Taula 14. Aprofitaments de pastures i incidència del bestiar...................................................................345 Taula 15. Cens cabaner de 1865...............................................................................................................345 Taula 16. Pesca.........................................................................................................................................351 Taula 17. Cites a la caça en els anuncis d’acotament i vedat...................................................................383 Taula 18. Referències a la guarderia rural i altres formes de custòdia.....................................................475 Taula 19. Municipi d’origen del guardes de Roses...................................................................................484 Taula 20. Persones que no sabien signar localitzades en els anuncis.......................................................530 Taula 21. Sexe dels anunciants o anunciants principals en els anuncis butlletins ...................................531 Taula 22. Comparativa entre la categoria del principal i el total en els anuncis dels butlletins...............533 Taula 23. Número de persones sol·licitants en els anuncis dels butlletins...............................................534 Taula 24. Estadística d’hectàrees per masos i finques..............................................................................538. 6.

(8) Taula 25. Testimonis que prestaren declaració el desembre de 1834 (1)…………………………..…..600 Taula 26. Testimonis que prestaren declaració el desembre de 1834 (2)………………………..……. 602 Taula 27. Testimonis que prestaren declaració de l’agost de 1835 (1)……………………….……..….609 Taula 28. Testimonis que prestaren declaració de l’agost de 1835 (2)……..…………………………..610 Taula 29. Testimonis que prestaren declaració de l’octubre de 1835 (1)………………………..……..612 Taula 30. Testimonis que prestaren declaració de l’octubre de 1835 (2)………………………..……..613 Taula 31. Llista de condemnat de 1844………………………………………………………..……… 630 Taula 32. Testimonis que prestaren declaració de l’octubre de 1851 (1)………..……………………..631 Taula 33. Testimonis que prestaren declaració l’abril de 1851 (2)………………………………….....633. Imatges Imatge 1. Estadillo de las Escuadras de Barcelona de 1890....................................................................468 Imatge 2. Muntanya de Cantallops, 2009.................................................................................................585 Imatge 3. «Croquis topográfico... », 1829................................................................................................599. Gràfics Gràfic 1. Sèrie de bans per any (1800-1835) .............................................................................................82 Gràfic 2. Usos i pràctiques amb més denúncies en els memorials ............................................................99 Gràfic 3. Resolució bans per mesos .........................................................................................................100 Gràfic 4. Estacionalitat dels aprofitaments de llenya ...............................................................................101 Gràfic 5. Comparativa entre la sol·licitud i la resolució dels bans ...........................................................102 Gràfic 6. «Labradores, hacendados y propietarios» .................................................................................157 Gràfic 7. Categories socials i professionals .............................................................................................159 Gràfic 8. Seqüència i número d’anuncis en els butlletins (1851-1910)…………………….…..……....221 Gràfic 9. Acotaments i vedats per província ............................................................................................231 Gràfic 10. Seqüència cronològica dels anuncis provincials (1851-1871) ...............................................233 Gràfic 11. Seqüència cronològica dels anuncis provincials (1872-1910) ...............................................234 Gràfic 12. Periodicitat mensual de publicació d’anuncis (1851-1910) ...................................................236 Gràfic 13. Comparativa percentual provincial de número de finques entre bans i anuncis ....................238 Gràfic 14. Comparativa percentual de número de finques entre bans i anuncis per comarques .............244 Gràfic 15. Recompte i cronologia de les cites de la Llei de caça de 1879 ..............................................272 Gràfic 16. Número de cites de la Llei de caça de 1902 i el seu Reglament de 1903................................287 Gràfic 17. Cites de legislació per acotar i vedar.......................................................................................293 Gràfic 18. Presència de referències dels límits de les finques (1851-1910).............................................337 Gràfic 19. Número cronològic de cites de la pesca..................................................................................355 Gràfic 20. Número de cites de vigilància (1851-1899)............................................................................476 Gràfic 21. Periodització anual de les cites de vigilants a les finques.......................................................477 Gràfic 22. Mesos amb més incidència d’inici d’expedients de guarderia rural a Roses (1856-1905).....482 Gràfic 23. Número de guardes municipals i particulars a Roses (1856-1905).........................................483 Gràfic 24. Número de providències governatives de les cinc mostres de municipis empordanesos........490. 7.

(9) Gràfic 25. Número i concepte de les multes de la mostra empordanesa de les providències...................491 Gràfic 26. Número d’entrades i tipologia de bestiar en les providències governatives de la mostra.......492 Gràfic 27. Categories socials i professionals dels anuncis dels butlletins (1851-1910)...........................532 Gràfic 28. Evolució del número de vegades que consta la superfície en els anuncis...............................539. 8.

(10) ÍNDEX RESUM...........................................................................................................................17 AGRAÏMENTS...............................................................................................................19 INTRODUCCIÓ.............................................................................................................21 Tancaments de finques: un estat de la qüestió i plantejament de la tesi .................21 Genealogia i tradició historiogràfica ..............................................................................23 A Espanya. .................................................................................................................26. Els estudis sobre Catalunya ............................................................................................29 Els drets de propietat i les classes socials........................................................................31 Informació, emfiteusi i terrenys comunals .....................................................................34 Informació, premsa i publicitat .......................................................................................35 Edictes municipals i «sitios de costumbre» ....................................................................37 Pregons ...........................................................................................................................38 Premsa i publicacions periòdiques..................................................................................40 Tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX. Plantejament de la tesi ..................43 Bans de la Reial Audiència ............................................................................................44 Els butlletins provincials ................................................................................................46 Fonts complementàries ...................................................................................................49 Redacció de la tesi i primera part ...................................................................................49 La segona part .................................................................................................................51 La tercera part .................................................................................................................54. PRIMERA PART ........................................................................................................57 ELS BANS (PROHIBITIUS) DE LA REIAL AUDIÈNCIA (1800-1835).............................57 INTRODUCCIÓ..............................................................................................................59. «Por sus justos y legítimos títulos». Bans, propietat i tancaments en el segle XIX ................................................................................59 Ideari, funcionaris i pensament econòmic ......................................................................63 Bans i tancament de terres ..............................................................................................65 Individualisme agrari: construcció de nous drets de propietat .......................................71 La llarga durada en el primer terç de segle XIX: el final d’una pràctica de propietat....….........74 CAPÍTOL 1 .....................................................................................................................77. 9.

(11) Bans en el segle XIX: generalitats i sèries de bans «Firmarum et obligationum».......................................77 El ban de Mollet de Peralada i altres edictes en diferents formes i registres .................83 La publicació dels bans ..................................................................................................87 Geografia d’un fenomen ................................................................................................89 Tipus d’afectacions i contravencions .............................................................................97 Estacionalitat dels bans ..................................................................................................99 Altres aspectes econòmics dels memorials dels bans ...................................................103 Carns, carnisseries, caça i aviram .................................................................................103 El ban com a indicador de transformacions agràries ....................................................107 CAPÍTOL 2 ...................................................................................................................113. Memorials, greuges i aprofitaments.........................................................................113 Terrenys i usos comunals .............................................................................................117 La indústria i les necessitats de productes forestals .....................................................125 Canyissars, parets, fites i altres elements de definició de drets de propietat ...............130 Camins nous i inusitats? ..............................................................................................131 Jurisdiccions ................................................................................................................134 Delmes i delmadors .....................................................................................................135 CAPÍTOL 3 ..................................................................................................................139. Aigües, bans i drets de propietat en el segle XIX ................................................................139 Drets d’aigua: context jurídic i social ..........................................................................139 Geografia dels bans de l’aigua .....................................................................................141 Aigua, memorials i conflictes ......................................................................................142 Conflictes: agricultura, indústria i ramaderia ...............................................................143 La pesca …………………………………………………………………………........147 Concessions d’aigües i indústria hidràulica .................................................................148 Cursos d’aigua com a límits entre finques ...................................................................149 L’estany de Sils, un exemple de la dessecació palustre ...............................................151 CAPÍTOL 4 ..................................................................................................................155. El ban com a expressió de desigualtats socials ........................................................155 «Gentes, cuadrillas, amenazas y conflictos» …………………………………………161 «Riñas entre dichas gentes y los “parceros” y arrendatarios»....……………………...164 El fenomen social dels «leñeros» …………………………………………………….167 Poca efectivitat de la justícia local, la inoperància o la impotència dels batlles ..........169 10.

(12) Informació, violència, classe emergent i personatges històrics ....................................171 CAPÍTOL 5 ...................................................................................................................175. Els memorials i altres discursos sobre la propietat.................................................175 Nomenclatures i expressions de la propietat ................................................................177 «Derecho natural y derecho divino», justificants dels drets de propietat......................180. Costum i tradició dels bans ...........................................................................................183 Bans repetits: memòria i caducitat de la informació ....................................................186 «Por una consecuencia de la revolución y guerra civil»………………………….......192 Tributs, Reial Cadastre i contribucions ........................................................................193 Leyes agrarias, órdenes i Reales decretos………………………………………….....194 CONCLUSIONS .........................................................................................................201. SEGONA PART ................................................................................................207 ELS ANUNCIS D’ACOTAMENT I VEDAT EN ELS BUTLLETINS OFICIALS (1851-1910).....................................................................................................................207. INTRODUCCIÓ .........................................................................................................209 Orígens i generalitats dels anuncis d’acotaments i vedats en els butlletins oficials .........209. Bans, ordres i edictes governamentals...........................................................................212 Els anuncis per tancament de terres dels butlletins ......................................................220 Els anuncis: mètode, tipologia i número ......................................................................226 Periodicitat en la publicació dins l’any natural ............................................................235 Geografia de les prohibicions d’entrada en les finques 1851-1900 .............................236 A manera de conclusió .................................................................................................242 CAPÍTOL 6 ..................................................................................................................247. Raons i justificacions legals en els anuncis per tancament de terres .....................247 Decreto de las Cortes de 14 de Enero de 1812, restablecido en 23 de Noviembre de 1836……………………………………………………………….……..…………....248 Decreto de las Cortes de 8 de Junio de 1813, restablecido en 6 de Setiembre de 1836 ......……………………………………………………………………….....………....250 Real decreto de 3 de Mayo de 1834, ordenanzas de caza y pesca……….…………....254 Ley de 13 de Septiembre de 1837, por la que se declara privativo de los dueños la caza y pesca en terrenos de propiedad particular ...…………………………………..257 Real orden de 17 de mayo de 1838, uso y mancomunidad de pastos públicos y limitaciones del acotamiento…....................................….………………...259 11.

(13) Real Orden de 25 de Noviembre de 1847 aclarando la inteligencia de las palabras «cerrado o acotado» …………………………………………………………………..261 Real Orden de 9 de Junio de 1848, declarando que son voluntarios los amojonamientos ………………………………………………………………………………………...264 «Se hace público para los efectos de la ley de caza de 10 de enero de 1879»………..266 Ley de 19 de septiembre de 1896 para la protección de los pájaros insectívoros….....278 La Ley de Caza de 16 de Mayo de 1902 y su Reglamento de 1903..............................284 Artículo 388 del Código civil vigente……...............................................................…300 «En uso de las facultades que la ley concede», altres formes de justificacions………304 Conclusions…………………………………………………………………………...307 CAPÍTOL 7 ...................................................................................................................311. Acotaments, fites, vedats i tancaments físics.............................................................311 Tancaments físics de les finques...................................................................................316 «Una extensión de terreno, cercado con espino artificial»…………………………....321 Cepos, armadijos i estricnina.........................................................................................324 Lindes, mojones i tablillas.............................................................................................326 «A partir de esta fecha queda vedada la deslindada propiedad»...................................334 Col·locació de postes, fites, afrontacions i parcel·lacions.............................................335 CAPÍTOL 8 ...................................................................................................................339. Pràctiques, hàbits, costums i contravencions............................................................339 «Cortar y arrancar leñas, y llevarse las cortadas y arrancadas»....................................340 «Pastoreo abusivo»........................................................................................................344 La pesca.........................................................................................................................351 Altres pràctiques prohibides..........................................................................................361 CAPÍTOL 9 ...................................................................................................................367. Cacera i drets de propietat, conflictes i dinàmiques socials....................................367 Dret de caça i dret de propietat......................................................................................371 La caça en el bans de la Reial Audiència......................................................................375 Cacera, anuncis i butlletins............................................................................................376 «Declara acotada y vedada para cazar, la nombrada y deslindada propiedad»…….....382 Les practiques prohibides..............................................................................................384 «Se abstengan de entrar a ejercer la diversión de la caza»............................................388 Les societats de caça i la conformació de nous vedats..................................................400 Llops i «animales dañinos»...........................................................................................416 12.

(14) Un exemple de caça furtiva...........................................................................................423 Cacera: de comunals a propietat privada.......................................................................424 Els guardes jurats i els jutges municipals enfront de la caça.........................................427 CAPÍTOL 10..................................................................................................................433. Vigilància, repressió i guarderia rural......................................................................433 Breu relació legislativa de protecció a la propietat abans de la guarderia rural moderna.................................................................................................................434 Guàrdia civil..................................................................................................................438 «Relación de los servicios prestados respecto a la guardería forestal».........................446 Guarderia particular jurada i guarderia municipal.........................................................447 La Guàrdia rural, una institució efímera........................................................................460 Mossos d’esquadra........................................................................................................465 Noticies de la guarderia particular en els anuncis dels butlletins..................................469 Guarderia particular i municipal, el cas de Roses.........................................................477 «Providencias gubernativas», altres mesures de repressió municipal...........................485. Obstacles, límits i dificultats. Unes conclusions...........................................................494 CAPÍTOL 11..................................................................................................................501. Camins i carrerades: entre el dret d’ús i la privatització........................................501 Camins ramaders...........................................................................................................507 Camins públics o privats?..............................................................................................519 Per acabar......................................................................................................................527 CAPÍTOL 12..................................................................................................................529. Categories socials i professionals en l’invidualisme agrari de la segona meitat de segle XIX..........................................................................................................529 Categories socials i professionals en els anuncis dels butlletins...................................531 Extensions de les finques com a indicador d’estatus.....................................................534 Industrials, polítics i notables........................................................................................539 CONCLUSIONS ...........................................................................................................555. TERCERA PART...............................................................................................567 BANS I USOS COMUNALS: CONFLICTES DE LLARGA DURADA. EL CAS DE CANTALLOPS.....................................................................................................567. INTRODUCCIÓ..........................................................................................................569 Bans i usos comunals: conflictes de llarga durada. El cas de Cantallops...............569 13.

(15) CAPÍTOL 13..................................................................................................................575. El ban de 1785: conseqüències i defensa dels comunals...........................................575 Antecedents del ban…………………………………………………………………...576 L’establiment i el ban de 1785…………………………………………………...…...580 La resposta de 1786-1787……………………………………………………………..586 CAPÍTOL 14..................................................................................................................587. El conflicte en el segle XIX: la primera meitat..........................................................587 Tribunals, estratègies i tensions……………………………………………………….590 Les declaracions de 1834……………………………………………………………...597 La rèplica de 1835…………………………………………………………………….607 De la Reial Audiència a la primera sentència del jutjat de Figueres……………….....615 Recurs d’apel·lació a l’Audiència Territorial, sentència de 1844………………….….622 Sentència de 1853 i rèpliques…………………………………………………............627 CAPÍTOL 15..................................................................................................................639. Darrer quart de segle XIX: prossecució de tensions i hostilitats .............................639 Conflicte obert i jutjat municipal……………………………………………………...642 Altres processos judicials precedents de la fita privatitzadora de 1893………….…...644 El procés contra Maria Collsamata…………………………………..………………..649 Altres exemples de repressió………………………………………………………….660 «Cortando una encina en el còrrec de coma Botella»………………………….……..664 «Toda encina descortezada es encina muerta»: avantsala de la sentència de 1893…..667 Persistència i continuïtats, persecució i repressió.........................................................669 Impacte i inestabilitat…………………………………………………………………671 CAPÍTOL 16.................................................................................................................673. Segle XX: divisió del condomini i assaig revolucionari............................................673 República i Llei de Reforma Agrària............................................................................675 Revolució, guerra civil i avui…………………………………………………………681 CONCLUSIONS ...........................................................................................................685. Una conclusió………………………………………………………………………...685. CONCLUSIONS FINALS........................................................................................689 Conclusió: la complexa construcció històrica dels drets de propietat....................689 I. Geografia de les prohibicions d’entrada en les finques..............................................690. 14.

(16) II. Emfiteusi, caça i tancaments.....................................................................................692 III. Emprius i comunals.................................................................................................698 IV. Bans, anuncis: usos socials de la informació i realització de la propietat..............702. APÈNDIX DOCUMENTAL..............................................................................711 Document 1. Ban de la família Goy de Girona i Fornells de la Selva (1825)..................................................................................................................713 Document 2. Ban General del Corregiment de Girona, 1828.......................................714 Document 3. Circular «Gobierno superior político de la provincia de Lérida», 1843..715 Document 4. JUNTA PROVINCIAL DE AGRICULTURA DE TARRAGONA. REGLAMENTO de policía rural acordado por esta Junta en la sesión del día 3 de enero de 1850……………………………….………………721 Document 5. Circular govern civil de Barcelona, 1850................................................725 Document 6. Circular govern civil de Girona, 1843.....................................................727 Document 7. Circular govern civil de Girona, 1853.....................................................733 Document 8. «Reglamento para los guardas municipales y particulares del campo de todos los pueblos del reino»……………………………………………………….735 Document 9. Anunci per tancament de terres (província de Girona, 1861)..................739 Document 10. Anunci per tancament de terres (província de Barcelona, 1897)...........740 Document 11. Relat procés judicial que va acabar amb la sentència judicial de 1853.............................................................................................................741 Document 12. Recull de premsa dels «fets de Cantallops» de 1894………………….746. BIBLIOGRAFIA...............................................................................................753 ANNEXOS MASOS I FINQUES (Format digital, CD). 15.

(17) 16.

(18) RESUM. Aquesta tesi té com a objectiu l’estudi del tancament de finques i el procés de construcció social de la propietat rural a Catalunya durant el segle XIX. Hem volgut veure les estratègies dels propietaris i les relacions socials problemàtiques a través de l’anàlisi dels discursos i dels usos socials de la informació. Per el període d’Antic Règim, les sèries documentals dels bans de la Reial Audiència han estat la matèria prima per a avaluar l’abast de l’individualisme agrari en el primer terç de centúria. En la segona meitat de segle –fins el 1910– la font principal ha estat els anuncis per tancament de terres –de vedat i acotament– dels butlletins oficials de les quatre províncies. Ens ha interessat dilucidar les pràctiques de propietat més enllà de les lleis, perquè a través de les lleis no podem explicar correctament les realitats socials i històriques. El resultat territorial ha estat una desigual distribució geogràfica que, en una i altra font, ens assenyala la Catalunya dels masos, especialment el nord-est, com la zona més significativa en la pràctica dels tancaments de terres. Per analitzar les condicions de realització de la propietat també hem tingut en compte les diferents tipologies de guarderia rural i les diferents formes de repressió a les diverses i nombroses resistències socials. L’estudi de cas de Cantallops (Alt Empordà) ens ha apropat al procés de privatització dels comunals, un bon exemple dels conflictes i processos de llarga durada i del caràcter mutant de la propietat.. RESUMEN. Esta tesis tiene como objetivo el estudio del cerramiento de fincas y del proceso de construcción social de la propiedad rural en Cataluña durante el siglo XIX. Hemos querido mirar las estrategias de los propietarios y las relaciones sociales problemáticas a través del análisis de los discursos y de los usos sociales de la información. Para el periodo de Antiguo Régimen, las series documentales de los bandos de la Real Audiencia han sido la materia prima para evaluar el alcance del individualismo agrario en el primer tercio de centuria. En la segunda mitad de siglo –hasta el 1910– la fuente principal ha sido los anuncios por cierre de tierras –de vedado y acotamiento– de los boletines oficiales de las cuatro provincias. Nos ha interesado dilucidar las prácticas de propiedad más allá de las leyes, porque a través de las leyes no podemos explicar correctamente las realidades sociales e históricas. El resultado territorial ha sido una 17.

(19) desigual distribución geográfica que, en una y otra fuente, nos señala la Cataluña de los mansos, especialmente el nordeste, como la zona más significativa en la práctica de los cerramientos de fincas. Para analizar las condiciones de realización de la propiedad también hemos tenido en cuenta las diferentes tipologías de guardería rural y las diferentes formas de represión y las diversas y numerosas resistencias sociales. El estudio de caso de Cantallops (Alt Empordà) nos ha acercado al proceso de privatización de los comunales, un buen ejemplo de los conflictos y procesos de larga duración y del carácter mutante de la propiedad.. ABSTRACT. This thesis aims the study of the enclosures and the process of social building of the rural property in Catalonia during the 19th century. We have studied the strategies of the owners and the problematic social relations through the analysis of the speeches and of the social uses of the information. For the period of Ancien Régime, the documentary series of the edicts of the Royal Audience have been the thin matter to evaluate the scope of the agrarian individualism in the first third of century. In the second half of century –until 1910– the main sources have been the announcements for closing of lands of the official bulletins of the four Catalan provinces. We had interest on elucidate the practical of property further of the laws, because through the laws it is not possible to explain properly the social and historical realities. The territorial result has been an uneven geographic distribution that, in one and other source, signals us the Catalonia of the homesteads, especially in the North-East area, how the most significant zone in the practical of the enclosure. To analyse the conditions of realisation of the property also have taken into account the different typologies of rural kindergarten and the different shapes of repression to the diverse and numerous social resistances. The study of case of Cantallops (Alt Empordà) has approached us to the process of privatisation of the communal, a good example of the long-lasting conflicts and processes and of the mutant character of the property.. 18.

(20) AGRAÏMENTS Aquesta tesi doctoral no hagués estat possible sense la confiança i la paciència de Rosa Congost, a qui vull agrair, especialment, les reflexions i els aprenentatges que han acompanyat el procés d’elaboració del treball. Dec a Enric Saguer l’ajut inestimable per la confecció de la base de dades, els aclariments de molts dubtes que han anat sorgint al llarg d’aquests anys i la disposició del despatx per poder-hi treballar. A Massimiliano Grava (Università de Pisa) vull donar les gràcies per l’elaboració dels mapes. També vull remarcar i valorar les xerrades, les idees i l’interès constant, intermitent o permanent –durant la marxa dels treballs– de molts professors d’Història de la Universitat de Girona. Entre aquests voldria citar a Josep Clara, Núria Sala, Joaquim Maria Puigvert, Elisa Varela, Xavier Torres, Javier Burgos, Pere Gifre, Anna Maria Garcia, Àngel Duarte, Genís Barnosell, Juan Luis Alegret, Narcís Soler i Julià Maroto, entre molts altres del Departament d’Història i Història de l’Art i de la resta de Facultat de Lletres. També voldria citar als professors d’Història Antonio López, Rosa Ros i Gabriel Jover de la Facultat de Ciències Econòmiques de la UdG. Vull recordar als companys doctorands de l’Institut de Recerca Històrica i a tothom que m’ha ajudat d’una manera o altra. També un esment especial per a Maximiliano Fuentes, Francesc Montero i Albert Pons per l’esperit de lluita, les estones i les esperances compartides. No voldria oblidar-me d’agrair el suport logístic i la cooperació vital per la consecució de la recerca del diferent personal dels arxius consultats, en particular a Erika Serna, així com de les diferents biblioteques, especialment la del Barri Vell de la Facultat de Lletres de la UdG. Vull recordar també l’assistència dels informàtics i a tot el personal de la mateixa facultat. Voldria recordar l’ajuda inavaluable de tota la família, natural i política, per haver contribuït amb tota mena de suports i logístiques. I, especialment, vull agrair a la Meritxell l’auxili incondicional prestat, i a la petita Júlia disculpes per les estones que no hem pogut compartir. A elles dues els dedico aquest treball i, a tots, els dono les gràcies. No cal dir que la responsabilitat del que s'hi escriu és de l’autor.. 22 de juliol de 2014. 19.

(21) 20.

(22) INTRODUCCIÓ Tancaments de finques: un estat de la qüestió i plantejament de la tesi «Al voltant dels drets de propietat sobre la terra s’articulaven la major part de relacions socials que regulaven no tan sols la distribució de la riquesa sinó també el funcionament de la societat agrària en conjunt. (...) La desigualtat en l’accés a la terra i l’entramat de drets de propietat que s’articulava sobre aquest conformaven la base de les relacions de treball i de domini en el món rural»4. Eric Hobsbawm, recentment desaparegut,5 explicava que la historiografia es troba en un procés de transformació que hauria deixat enrere els intents de construir una «història global» (i també «total»). Les noves tendències doncs, tindrien un enfocament dirigit cap a uns objectius diferents i més concrets, sovint aïllats de la «universalitat» com a desideràtum de la disciplina històrica. Però el més greu, segons el mateix autor, és que es prescindeixi –cada vegada més– de la perspectiva i del model de la recerca històrica que hauria de distingir «los hechos de la ficción, lo que es averiguable y lo que no, y la realidad de los deseos».6 No tenir en compte aquests aspectes fonamentals, per l’historiador britànic, obre pas a la instrumentalització de la història per diferents i diversos grups de poder i d’interès, siguin econòmics o d’identitat que poden tenir la temptació de reinventar la història «en función de sus propios objetivos».7 Per aquest autor doncs, estaríem davant d’una «gran era de mitología histórica».8 En certa sintonia amb el que acabem de citar, Francesco Boldizzoni, jove historiador italià i professor investigador d’història econòmica a la Universitat de Torí i membre del Clare Hall de Cambridge, ha criticat durament –també per anacrònica– la tendència de la Nova Economia Institucional. Aquest grup d’economistes neoinstitucionalistes, s’haurien dedicat a servir l’ordre establert amb mètodes pensats per a elaborar «narrativas del pasado compatibles con la ideología neoliberal».9 L’autor, que en llibre citat reivindica entre altres els historiadors de l’escola francesa dels Annales i advoca per la recuperació de la millor tradició de la història social, ha estat envoltat d’un polèmic, agre i animat. 4. GARRABOU, Ramon; i SAGUER, Enric, «Propietat, tinença i relacions de distribució», dins GIRALT RAVENTÓS, Història Agrària dels Països Catalans, segles XIX-XX, volum. IV, 2006, p. 353. 5 Eric John Ernest Hobsbawm (Alexandria, 1917– Londres, 2012), historiador marxista britànic. 6 PIERRE, Matari, «Eric Hobsbawm, el marxismo y la transformación de la historiografía», Nueva Sociedad, núm. 243 (enero-febrero, 2013), p. 163. 7 HOBSBAWM, Eric, Franc-tireur: Autobiographie, Paris, Ramsey, 2005, p. 354. 8 Citat a RAMONET, Ignacio, «Leçons d’histoire», Le Monde Diplomatique, mai 2005, p. 19; i PIERRE, Matari, «Eric Hobsbawm…», op. cit., p. 163. 9 BOLDIZZONI, Francesco, La pobreza de Clío. Crisis y renovación en el estudio de la historia, Barcelona: Crítica, 2013 [2011].. 21.

(23) debat historiogràfic des de diferents àmbits acadèmics.10 En una línia similar Congost, Santos i Gelman, en la seva aportació conjunta en el XVI World Economic History Congress, celebrat del 9 al 13 de juliol de 2012 a la Stellenbosch University de Sud Àfrica adverteixen de les trampes conceptuals i del reduccionisme de l’escola neoinstitucional. En aquest sentit, manifesten la insatisfacció com a historiadors socials cap a la teoria dominant de la nova economia institucional i la gran narrativa del desenvolupament econòmic de North i els seus seguidors. Per això, proposen comprendre els drets de propietat, no com una definició exclusiva d’institució abstracta, sinó com a producte de determinades relacions socials dialèctiques.11 En una línia argumental propera, i referent als fenòmens o a les institucions abstractes, també cal advertir de la retòrica de determinat discurs historiogràfic a l’hora de definir i batejar diversos i processos històrics complexos, tals com la Revolució Liberal o la crisi d’Antic Règim. Aquests conceptes o construccions historiogràfiques, a voltes, han fomentat certa simplicitat i han impossibilitat d’arribar i estudiar a fons la complexitat de la història i conèixer la pluralitat d’interessos dels diferents actors socials. Aquests models també incorporaven certes concepcions lineals de la història molt encotillades (visions teleològiques i de progrés) que podien impedir a que noves perspectives, nous enfocaments i formes de renovació poguessin obrir-se camí.12 Igualment, cal disposar de capacitat crítica a l’hora d’afrontar i analitzar el llenguatge i el discurs polític dominant dels diferents actors històrics. A raó d’aquest aspecte, Congost adverteix que hem de ser conscients «que adoptar el llenguatge dels propietaris del segle XIX no vol dir només comprendre la seva situació; vol dir, també, acceptar els seus plantejaments, i el que és més greu, actuar amb la seva mateixa prepotència respecte dels altres, de la majoria».13 I no només això, sinó que per analitzar la història cal utilitzar unes claus 10. McCLOSKEY, Deirdre N., «The poverty of Boldizzoni: Resurrecting the German Historical School», Investigaciones de Historia Económica (IHE), Journal of the Spanish Economic History Association, Febrero 2013, vol. 9 (1), p. 2-6; BÉRTOLA, Luis, «Another brick in the wall? A comment on Francesco Boldizzoni's The Poverty of Clio», Investigaciones de Historia Económica (IHE), Journal of the Spanish Economic History Association, Febrero 2013, vol. 9, (1), p. 7-10; LLOYD, Christopher, «Beyond orthodoxy in economic history: Has Boldizzoni resurrected synthetic-structural history?», Investigaciones de Historia Económica (IHE), Journal of the Spanish Economic History Association, Junio 2013, vol. 9, (2), p. 66-70; I BOLDIZZONI, Francesco, «The domestication of the economic mind: A response to the critics», Investigaciones de Historia Económica (IHE), Journal of the Spanish Economic History Association, Junio 2013, vol. 9, (2), p. 71-74. 11 CONGOST, Rosa, GELMAN, Jorge i SANTOS, Rui, «Property rights in land: institutional innovations, social appropriations, and path dependence», Documento de Trabajo–SEHA, núm. 12-06, julio 2012, 22 p. 12 CONGOST, Rosa, Els darrers senyors de Cervià de Ter. Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat (segles XVIII-XX), Girona, 2000, p. 266-271. 13 Ibídem, p. 271.. 22.

(24) d’interpretació adients i ajustades a les nomenclatures i els significats de cada època, grup social o societat estudiada. Per fer aquesta feina, la d’acostar-nos a les dinàmiques històriques de construcció dels drets de propietat, hem tingut en compte aquesta línia i mètode historiogràfic. Si no fos així, podríem caure –a més– en l’anacronisme més absolut. Els usos de la informació i el discurs parcial dels bans i dels anuncis per tancament dels butlletins són els objectius principals d’aquesta recerca i d’aquesta tesi. En aquest sentit, el llenguatge, la terminologia dels mots i les expressions esdevenen clau per interpretar les coneixements, les intencions, els objectius i els àmbits culturals dels individus en cada moment històric.14 O, dit d’altra forma, ho podríem recordar a través de la fórmula «pensar històricament» de Pierre Vilar. És a dir, el significat de cada terme en cada cas i en cada lloc.15 Una expressió que resumia les dues fórmules anteriors d’«història raonada» i «història en construcció», en tant que disposició al treball seriós i proposta d’anàlisi històrica.16 També som tributaris d’algunes aportacions del «gir cultural» i del «gir lingüístic», en tant que tendències renovadores i influents dels anys seixanta i setanta del segle vint ençà. La primera, en l’anàlisi de les realitats històriques, va afavorir el trencament amb certes pautes teòriques del marxisme dogmàtic i tingué en compte els aspectes culturals, no només els econòmics, per a l’investigació històrica. I la segona, tot i que contribueix a un evident, notable i necessari aprofundiment en el discurs, pot portar a l’esmicolament de la història i la renúncia a la «totalitat».17. Genealogia i tradició historiogràfica Una de les primeres publicacions que tenien com a rerefons la privatització i els tancaments de terres, i que han influït en nombrosos historiadors, foren els textos de Marx amb motiu dels debats a l’entorn de les lleis renanes.18 L’autor, que analitzava les sessions del parlament i les disposicions legals sobre la propietat privada, defensava els costums de recollir la llenya morta dels arbres davant la tipificació d’aquesta pràctica. 14. Pierre Vilar utilitzà l’expressió el «regne dels mots». VILAR, Pierre, Reflexions d’un historiador, Universitat de València, València, 1992. 16 CONGOST, Rosa, «Pierre Vilar i l’anàlisi històrica», dins COHEN, Aron, CONGOST, Rosa i LUNA, Pablo (coords.), Pierre Vilar. Història total, història en construcció, Universitat de València, València, 2006, p. 39-50. 17 ESPINET BURUNAT, Francesc, «Història, narrativitat i gir lingüístic. Algunes consideracions», Anàlisi, quaderns de comunicació i cultura, núm. 25, 2000, p. 143-152; i FONTANA, Josep, La historia de los hombres: el siglo XX, Barcelona, Crítica, 2002. 18 MARX, Karl, «Los debates sobre la Ley acerca del robo de leña», dins En defensa de la libertad. Los artículos de la Gaceta Renana. 1842-1843, Fernando Torres Editor, Valencia, 1983, p. 204-244. 15. 23.

(25) com a delicte. Marc Bloch, membre de l’escola dels Annales, fou un dels pioners en estudiar el procés de dissolució i les claus d’interpretació de «l’assalt als comunals», un procés que podia adoptar cronologies i protagonistes diferents en funció de l’estructura agrària i dels interessos econòmics de cada lloc i regió.19 Per Bloch els orígens d’aquest fenomen són al segle XVII, però va prendre potència a la segona meitat del XVIII i, sobretot, després de la Revolució Francesa, amb tancaments de finques i un nou concepte de «propietat». Marc Bloch trencà amb la historiografia positivista tradicional i fou renovador amb nous mètodes analítics com el regressiu i el comparatiu i rigorós amb el raonament a la història. A caractères originaux de l’histoire rurale française va realitzar una anàlisi estructural del paisatge, la ocupació del sòl, econòmica i de les relacions socials. El pensament de Bloch es situà contrari als conceptes preestablerts i les pràctiques especulatives que consistiren únicament a verificar el resultat de lleis pressuposades. Tingué en compte les relacions socials i les relacions de producció, la lluita de classes, en tant que matriu de la dinàmica social per entendre les mutacions socials. Va tenir una perspectiva totalitzadora que situava la noció de sistema social en el nucli de l’elaboració històrica.20 El concepte d’«individualisme agrari» de Bloch, com veurem, tingué èxit i és la noció utilitzada per historiadors de diferents indrets.21 E. P. Thompson,22 i J. Neeson23, per l’exemple anglès com M. Bloch pel francès van mostrar com en el segle XVIII les societats rurals estaven prou cohesionades per resistir els assalts que, des de l’àmbit de les administracions reials, senyors o universitats o bé des de l’esfera privada, es feien contra els drets i usos de les terres comunals i particulars que els comuns havien aconseguit pel costum. En aquesta òrbita Thompson també va contribuir amb l’obra Whigs and Hunters, en la qual mostrava com les tensions socials, al voltant de la cacera i altres activitats consuetudinàries, desembocaren en una llei repressiva per satisfer els interessos de les oligarquies i el. 19. BLOCH, Marc, La Historia Rural Francesa, Barcelona, Crítica, [1933] 1978. També aquest autor exposa aquestes idees a «La lutte pour l’individualisme agraire dans la France du XVIII siècle», Annales d’Histoire Économique et Sociale, 1930. 20 BOIS, Guy, «Marc Bloch i la història agraria», Estudis d’Història Agrària, núm. 8 (1983), p. 33-40. 21 Fou també l’objecte d’estudi de Gabriella Corona (Universitat de Nàpols), pel sud d’Itàlia a finals de set-cents. CORONA, Gabriella, «La lucha por el individualismo agrario en el Mezzogiorno italiano a finales del siglo XVIII», Noticiario de historia agraria, núm. 10 (diciembre 1995), p. 11-34. 22 THOMPSON, E. P., Costumbres en común, Crítica, Barcelona, 2000 [1991]. Especialment en el capítol «Costumbre, ley y derecho comunal», p. 116-212. 23 NEESON, J., Commoners: Common Right, Enclosure and social change in England, 1700-1820, ed. Past and Present publications, Cambridge, 1993.. 24.

(26) gaudi d’aquests d’uns drets de propietat més depurats.24 El model clàssic de tancaments de terres fou el d’un model estàndard de desenvolupament agrari que establia una relació directa entre la closa i la gran propietat. Es tractava d’un paradigma, avui en part superat, en el qual una sèrie de millores tècniques i de definició dels drets de propietat, les enclosures angleses, havien portat a la «Revolució Agrària». Aquests canvis haurien estat fruit de les Enclosure Acts, dictades per govern anglès per complaure als grans propietaris. Aquesta «plena propietat», consagrada en les lleis britàniques era vista com la pedra angular pel desenvolupament del capitalisme de les estructures agràries. Aquesta visió lineal de la història i, teòricament depenent de la publicació de les lleis, en els últims anys ha estat denunciada per diferents especialistes com R. C. Allen. Aquest autor ha revisat recentment l’associació que la historiografia tradicional havia fet entre enclosures i la revolució agrícola.25 Per Allen, el tancament de terres de la segona meitat del segle XVIII, protagonitzat pels landlords, no augmentà la productivitat agrària per unitat de superfície respecte a la dels open fields, sinó que l’augment procedí per unitat de treball, doncs, les grans explotacions agràries resultants d’aquest procés es fonamentaven, bàsicament, en mà d’obra assalariada. Allen sosté que la vertadera revolució agrícola –la de caràcter intensiu– s’havia donat molt abans, en la segona meitat del segle XVII, i en les petites explotacions gestionades pels yeomen, sota un règim de camps oberts. Aquesta tesi xocava amb la majoria de les interpretacions que fins aleshores col·locaven a la gran explotació, l’aristocràcia terratinent i els arrendataris capitalistes com els primers protagonistes de les transformacions agràries. La mirada d’Allen, que pretenia desterrar idees preconcebudes i mites –la versió dels vencedors–, anava més enllà. Lligava la productivitat agrària a la igualtat en la possessió de terra i del bestiar. Amb aquesta equació, el creixement de la productivitat baixava quan la desigualtat s’incrementava. D’aquesta forma, s’apuntava que la igualtat i un nivell de vida similar de la població, ajudaven a que el creixement econòmic fos factible.. 24. THOMPSON, E.P., Los orígenes de la Ley Negra. Un episodio de la historia criminal inglesa, Buenos Aires, Siglo XXI ed., 2010 [1975]. 25 ALLEN, Robert C., Enclosure and the yeomen, ed. Clarendon Press, Oxford, 1992. El llibre fou traduït al castellà a iniciativa de la Sociedad Española de Historia Agraria (SEHA), ALLEN, Robert C, Revolución en los campos. La reinterpretación de la revolución agrícola inglesa, Prensas Universitarias Zaragoza (SEHA), 2004.. 25.

(27) A Espanya Al conjunt d’Espanya, com arreu d’Europa, fins els anys noranta del segle XX els estudis sobre la propietat estaven centrats en l’estructura de propietat.26 Maria Teresa Pérez Picazo, després del Seminari d’Història Agrària de Màlaga de 1990, en un article resum de la trobada sortia de certes rigideses historiogràfiques que d’alguna forma ja s’havien advertit,27 i s’obria a estudiar la propietat d’una forma més dinàmica.28 Els estudis sobre la propietat de la terra han avançat de manera notable a les darreres dècades. La necessitat de sortir dels paradigmes historiogràfics i models institucionalistes que encotillaven i privaven el seu anàlisi, així com de trobar una explicació satisfactòria de la seva evolució històrica, han ajudat a la seva renovació.29 I en comunió amb la nova perspectiva, els estudis dels tancaments de terres a Espanya i a Catalunya han viscut un nou impuls.30 Aquesta nova òptica va eclosionar i es va començar a socialitzar amb força en el congrés del SEHA (aleshores encara «Seminario. 26. En aquest sentit podem citar els estudis de ESTALELLA, Helena, La Propietat de la terra a les comarques gironines, Col·legi Universitari de Girona, 1984; FERRER ALÒS, Llorenç, Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya Central (s. XVIII-XIX), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987; GARRABOU, Ramon (Coord.), Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea, Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1992; i SEGURA, Antoni, Burgesia i propietat de la terra a Catalunya en el segle XIX. Les comarques barcelonines, Barcelona, Curial, 1993. 27 Vegeu CONGOST, Rosa, Els propietaris i els altres, Vic, Eumo editorial, 1990. 28 L’autora desenvolupava tres línies teòriques d’anàlisi per abordar i investigar la propietat: l’aparició de les noves formes de propietat, l’evolució de les estructures de la propietat i el repartiment social de la terra. L’autora, que trencava –com diferents historiadors d’altres latituds peninsulars– amb certes rigideses historiogràfiques, veia la propietat individual i col·lectiva, entre altres aspectes, com a generador de paisatges. També donava importància a la legislació liberal, en tant que va respondre a unes lògiques que deixaren la percepció de l’espai «inculto como un mundo en desorden» que calia ordenar (ergo privatitzar). Ara bé, per veure la implantació d’aquestes noves formes de propietat, segons l’autora, calia tenir en compte, no només la teoria sinó, «la seva aplicació pràctica» (que nosaltres podríem afegir «les pràctiques») i, principalment, l’impacte social d’aquest nou ordre de classe. Sobre l’aprofitament de comunals posava l’accent en què no sempre fou equitativa perquè, moltes vegades, beneficià sobretot a les oligarquies locals. Respecte a les estructures agràries (de propietat i d’explotació) advertia que no constituïen un marc fix o inamovible i que s’experimentava una tendència a la concentració. Per les formes i eines jurídiques d’explotació de la terra, pensava que la parceria o l’emfiteusi no es podien qualificar com a «supervivències preindustrials». En aquest sentit, es tractava d’opcions ben acceptades i amb un vigor extraordinari i d’acord a les diferents lògiques, necessitats derivades de diferents aspectes: geofísics, demogràfics, econòmics i socials. En resum, l’autora convidava, en certa forma, a anar més enllà de les formes jurídiques formals i de les institucions legals per indagar en les diferents realitats històriques peninsulars. PÉREZ PICAZO, Mª Teresa, «La propiedad de la tierra y los regímenes de tenencia, siglos XIX y XX», Noticiario de historia agraria, núm. 2 (diciembre de 1991), p. 13-25. 29 Sobre els models historiogràfics a Espanya que haurien quedat caducs, vegeu CONGOST, Rosa, Els darrers senyors de Cervià de Ter…, op. cit., p. 295-299. Josep Fontana, per exemple, admetia que «he aprendido, por ejemplo, a superar la vieja imagen esquemática de un mundo de propiedad feudal que había durado hasta que la revolución lo metamorfoseó de la noche a la mañana en otro de propiedad perfecta burguesa». 30 L’individualisme agrari no es un nou objecte d’estudi, però ha estat poc tractat per les àrees mediterrànies.. 26.

Figure

Figueres (1802)

Figueres (1802)

p.93

Referencias

Actualización...