PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE CEIP Sa Graduada

Texto completo

(1)

PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE

CEIP Sa Graduada

1.- INTRODUCCIÓ

El català és la llengua vehicular de les relacions internes i externes

del centre, així com dels aprenentatges, font d’informació i vehicle d’expressió del nostre centre. En conseqüència les reunions del claustre, consell escolar es faran en català i serà la llengua de tots els documents de gestió i d’organització escolar.

El català és la llengua d’aprenentatge de la lectoescriptura, i com a criteri metodològic de centre, així i tot Sa Graduada sent un centre British hi ha quasi un 30% de l'aprenentatge en anglès.

Les bases principals d’aquest projecte són:

· El català és la llengua pròpia del centre i s’utilitzarà com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

· El centre planificarà i garantirà el coneixement de la llengua i la cultura catalanes per a tota la comunitat educativa.

· El centre promourà la participació de tota la comunitat educativa en activitats que fomentin l'ús de la llengua catalana i la integració de la cultura catalana.

· El Projecte lingüístic de centre haurà de regular que l’ús de la llengua en els diferents àmbits potenciï la no-discriminació per raons de sexe, raça, ideologia i condició.

2.-MARC LEGAL

El criteri metodològic del nostre centre ha estat respectar el decret de mínims de català i el repartiment de les àrees marcades a la legislació. A més s’ha tingut en compte:

• L’ordre del Conseller d’educació, cultura i esports del 12 de

maig 1998.

• L’ordre de 5 d’abril de 2000 del MEC per la que s’aprova el Currículum integrat

per educació infantil i primària previst en el conveni entre el MEC i el Consell britànic a Espanya.

• Reial Decret 717/2005, de 20 de juny, pel qual es regula

l’ordenació dels ensenyaments en els centres docents acollits al conveni entre el MEC i the B.C.

(2)

estrangeres als centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.

• La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, modificada per la Llei orgànica

8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, estableix com una de les seves finalitats la capacitació de l’alumnat per a la comunicació en la llengua oficial i en la cooficial, si n'hiha, i en una o més llengües estrangeres.

• En l’article 14.5 d’aquesta mateixa Llei es determina que correspon a les

administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle de l’educació infantil, especialment el darrer any. D’altra banda, l’article 17 esmenta com un dels objectius de l’educació primària l’adquisició, en almenys una llengua estrangera, de la

competència comunicativa bàsica que permeti a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i actuar en situacions quotidianes.

Pel que fa a l’educació secundària, la mateixa Llei, en l’article 23, assenyala que l’alumnat d’aquesta etapa ha de comprendre una o més

llengües estrangeres i expressar-s’hi de manera apropiada.

• La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix que el domini de les

llengües estrangeres, que es mostra com una de les principals mancances del nostre sistema educatiu, ha esdevingut una prioritat en l’educació, per la qual cosa insta a multiplicar els esforços

per aconseguir que els estudiants utilitzin amb fluïdesa almenys una primera llengua estrangera i, també, a potenciar l’ensenyament i

l’aprenentatge d’una segona i, fins i tot, d’una tercera llengua estrangera.

(3)

En l’àmbit internacional, la Unió Europea dicta polítiques que promouen objectius per assolir l’any 2020, entre els quals el domini de llengües estrangeres esdevé prioritari pel seu paper primordial en la cohesió social, en el desenvolupament personal i econòmic i en la mobilitat professional. El plurilingüisme, per tant, és un valor bàsic per afavorir la convivència i per augmentar les perspectives d’inserció laboral de la ciutadania europea.

Aquestes directrius estatals i comunitàries s’han d’inserir en el marc de les Illes Balears, una societat plurilingüe i pluricultural amb dues llengües oficials: la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana. En aquest context, s’ha d’assegurar l’ús del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament, d’acord amb el que assenyalen la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana (BOCAIB núm. 89, de 17 de juliol).

D’altra banda, l’article 36.2 de l’Estatut d’autonomia atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de

desenvolupament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

El Reial decret 1594/2011, de 4 de novembre, estableix les especialitats docents del cos de mestres que exerceixen les seves funcions a les etapes d’educació infantil i d’educació primària, regulades per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Aquest Reial decret 1594/2011 queda modificat per la disposició final segona del Reial decret 1058/2015, de 20 de novembre, pel qual es regulen les característiques generals de les proves d’avaluació final d’educació primària.

D’altra banda, el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, i el Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, que desenvolupa determinades disposicions del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, estableixen les condicions de formació per exercir la docència a l’educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial, així com les especialitats del cos docent

d’ensenyament secundari.

Els darrers anys, als centres educatius de les Illes Balears s’han duit a terme diverses experiències d’ensenyament de continguts no lingüístics en una llengua estrangera, majoritàriament d’implantació voluntària, les quals han estat avaluades periòdicament pels centres implicats.

• D’acord amb el que s’estableix en el Decret 92/1997, de 4 de juliol, i en l’Ordre

(4)

públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària, i dels col·legis públics d’educació infantil i primària, i d’acord amb el Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels instituts d’educació secundària, la Conselleria d’Educació i Universitat ha de concretar l’estructura, elaboració i avaluació dels projectes lingüístics. Aquests projectes lingüístics han de contenir aspectes com el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge, el procés d’ensenyament i d’aprenentatge del castellà, l’aprenentatge de, com a mínim, una llengua estrangera i els aspectes d’organització i de gestió que puguin repercutir en l’ús de cada llengua.

3. ADEQUACIÓ DE L'ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES A LA REALITAT

SOCIOLINGÜÍSTICA DEL CENTRE.

Atès que tota societat necessita persones capaces de resoldre situacions de comunicació en diferents llengües, tant quan aquestes impliquen producció o comprensió de textos orals i escrits, com quan exigeixen la mediació lingüística, l’objectiu de la tasca educadora ha de ser formar parlants plurilingües i pluriculturals, és a dir, que puguin articular diferents competències lingüístiques i socioculturals per resoldre activitats comunicatives en diferents situacions socials. El projecte lingüístic de cente s'hauria de basar en pensar activitats que garanteixin l’articulació de competències diferents en les diverses llengües.

(5)

4. TRACTAMENT GLOBAL DE LES LLENGÜES I PLANTEJAMENTS DIDÀCTICS

SOBRE L'ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES

1r CICLE 2n CICLE

MÍN. 1r 2n 3r T MÍN. 4t 5è 6è T

LL.CATALANA 8 3 3 3 9 9 3 3 3 9

LL.CASTELLANA 8 3 3 3 9 9 3 3 3 9

LL.ESTRANGERA 6 3 3 3 9 7 3 4 4 11

10 3,5 3,5 3,5 10,5 10 3,5 3,5 3,5 10,5

4 2 2 2 6 4 2 2 2 6

C.SOCIALS ( CATALÀ) 4 2 2 2 6 4 2 1,5 1,5 5

E.F. ( CATALÀ) 5 2 2 2 6 5 2 2 2 6

REL/VAL ( CATALÀ) 3 1 1 1 3 3 1 1 1 3

E D.A RT ( 1h A N GLÈ S.1h C A T A LÀ ) 5 2 2 2 6 5 2 2 2 6

TUTORIA ( CATALÀ) 1 1 1 3 1 0,5 0,5 2

ESPLAI ( TOTES) 7,5 2,5 2,5 2,5 7,5 7,5 2,5 2,5 2,5 7,5

LLIURE DISPOS. 14,5 11,5

TOTAL HORES LECTIVES 25 25 25 25 25 25

MATEMÀTIQUES ( C A T A LÀ )

C.NATURALS ( ANGLÈS)

Hem decidit que les 6 hores del projecte d'anglès de 1r a 4t d'EP es facin de la següent manera: 4 sessions tot el grup classe i 2 sessions

desdoblades amb el/la tutor/a.

Hem decidit que les 7 hores del projecte d'anglès de 5è i 6è d'EP es facin de la següent manera: 5 sessions tot el grup classe i 2 sessions

(6)

EDUCACIÓ INFANTIL

El català és la llengua d’aprenentatge de la lecto escriptura i la llengua sobre la que recaurà bàsicament el treball escolar a educació infantil i a partir de la què es possibilitarà la transferència d’habilitats i capacitats lingüístiques a la resta de llengües de tal manera que la presència de les tres llengües de l’escola queda reflectida de la següent manera al cicle d’educació infantil:

LLENGUA CATALANA LLENGUA CASTELLANA LLENGUA ANGLESA

La llengua catalana es treballa a totes les àrees, ja que és la llengua vehicular del centre.

Ho treballam de la següent manera: *Àrea de comunicació i representació:

– Els sons de les lletres.

– Escriptura espontània a partir del

mètode global, Teberosky.

– Endevinalles, dites, refranys,

poemes, cançons, embarbussaments...

– Projecte de treball al voltant d'un

pintor famós i algunes tècniques plàstiques.

– Nocions temporals i conceptes

matemàtics.

– Les capses de vida. – El meu conte preferit. – La biblioteca viatgera.

– Treball de contes clàssics i creació

La llengua castellana la treballam de la següent manera:

*Àrea de comunicació i representació: – El conta-contes en castellàamb en

Coco.

– El meu conte preferit.

– Endevinalles, dites, refranys, poemes,

cançons, embarbussaments...

– Les capses de vida.

– Intervencions orals a diferents

situacions que es presenten a l'aula.

*Àrea de coneixement de l'entorn:

-Incorporar una part del tractament de les informacions que ens arriben dels

projectes.

-El racó de l'ordinador mitjançant jocs, associacions.

La llengua anglesa la treballam de la següent manera:

*Àrea de comunicació i representació: -Contes populars en llengua anglesa.

-Contes d’introducció als temes a treballar. -Bon dia i acomiadament.

-Metodologia “Jolly Phonics”, iniciació a la fonètica i grafia de la llengua anglesa.

-Cançons.

-Expressar sentiments, gust o disgust, habilitat, possessió...

*Àrea de coneixement de l'entorn: -Les parts de la casa.

-Animals salvatges i animals domèstics, diferències, hàbitat.

-Menjar, diferències entre saludable i no saludable.

-Mitjans de transport.

(7)

d'un conte a 5 anys.

*Àrea de coneixement de l'entorn: – Projecte del nom de la classe. – Les normes de classe.

– Llenguatge matemàtic:nombres,

conceptes matemàtics,operacions, figures geomètriques.

– Les festes populars. – Projecte de nombres. *Àrea d'identitat i autonomia:

– Hàbits i rutines diàries.

– Les normes de convivència a l'aula.

-Les estacions de l’any, el temps.

*Àrea d'identitat i autonomia:

-Coneixement d’un mateix: parts del cos i emocions.

-La família.

Les sessions d'anglès es distribuixen de la següent manera:

-Una primera sessió del “Good Morning”. En aquest moment, hi ha dues mestres d'anglès a l'aula i tenen tot el grup-classe. -Una segona sessió de desdoblament. La mestra d'anglès agafa mig grup de l'aula i fan la sessió a l'aula d'anglès. Després, agafa l'altre mig grup.

(8)

mateix temps) aquesta comenci el més prest possible. L'explicació que la mestra d'anglès hagi de donar sobre la feina a fer, es farà a l'aula d'anglès en cadascú dels dos grups.

1r/2n

LLENGUA CATALANA LLENGUA CASTELLANA LLENGUA ANGLESA

• Es treballen totes les lletres de l'abecedari a

partir de contes.

• S'introdueixen) diferents tipologies textuals:

- La poesia (la rima), el conte , la notícia i la descripció, la circular, la recepta.

• Lectura individual (s'intenta aprofitar un

suport per tenir un control de la velocitat i la comprensió lectores) i biblioteca d'aula (Els fillets i filletes se'n porten un conte de l'aula cada setmana, alternant les tres llengües).

• Lectura col·lectiva:

- A 1r L'ARTUR I EL RATOLÍ DISTRET - A 2n EL VAMPIRET DRACULET

• Tractament d'informació a les diferents

• Tipologia textual:

- La descripció, la notícia, el teatre i la adivinanza.

• Lectura individual (s'intenta

aprofitar un suport per tenir un control de la velocitat i la comprensió lectores) i biblioteca d'aula (Els fillets i filletes se'n porten un conte de l'aula cada setmana. S'intenta que vagin alternant les tres llengües).

• Lectura col·lectiva:

A 2n EL TESORO DE BARBAZUL

• Una part del tractament

Tipologia textual:

- La descripció, contes tradicionals i modernes, el teatre i la poesia.

• Lectura col·lectiva i individual amb el

biblioteca d'aula.

• Una part del tractament d'informació

a les diferents tasques i projectes d'aula. amb altres àrees ej. Medi animals

• Expressió oral:

- explicar conceptes treballats a medi, vocabulari quotidià, hipòtesis amb model.

(9)

tasques i projectes d'aula, es parteix de l'àrea de Socials i es treballa de manera interdisciplinar amb altres àrees.

• Expressió oral: A més de moltes converses i

assemblees, s'introdueixen les presentacions orals individuals:

- A 1r LA MALETA VIATGERA - A 2n LA NOTÍCIA

• El treballl sobre la llengua genera un dossier:

- A 1r el titulem L'HORA DEL CONTE i inclou activitats de consciència fonològica, lectura, comprensió, escriptura i gramotricitat.

-A 2n es diu EL MÓN DE LES LLETRES i també incluo activitats de lectura, escriptura i correcció de textos i activitats d'ortografia.

d'informació a les diferents tasques i projectes d'aula. (Quan trobam informació interessant en castellà)

• Expressió oral:

- A 1r Es va la presentació individual d'una endevinalla. Es treballa la lectoescripura a partir d'aquestes endevinalles.

- A 2n es fa la presentació oral del seu conte preferit. “El libro de la semana” i una representació teatral senzilla “La princesa que no sabía estornudar.”

• - La maleta viatgera de 1r i la notícia

de 2n també es poden presentar en castellà. Els alumnes escolleixen la llengua.

• Normes bàsiques d'ortografia: Es

recoeixen dins la

CARPETA D'ACORDS ORTOGRÀFICS.

• Racons de llengua castellana: tenim

una sessió setmanal de racons on jugam i practicam amb els contiguts que es treballen cada trimestre.

(10)

3r/4t

LLENGUA CATALANA LLENGUA CASTELLANA LLENGUA ANGLESA

• Es treballen diferents tipologies

textuals a partir de dossier preparats pels mestres:

- L'endevinalla, la correspondència, la poesia

• Lectura individual amb dossiers

preparats pels mestres i col·lectiva: la girafa del coll curt, el petit drac coco a l'espai, la bicicleta robada i en el cor del bosc.

• Fitxes d'expressió i opinió sobre els

llibres que llegits de la biblioteca d'aula.

• Expressió oral: la conferència, la

recomanació de llibres i les exposicions de les feines en grup de Socials i altres àrees.

• Tractament d'informació a les diferents

tasques i projectes d'aula, es parteix de l'àrea de Socials i es treballa de manera interdisciplinar amb altres àrees.

• Es treballen diferents tipologies

textuals a partir de dossier preparats pels mestres:

- La descripció, el còmic, el text instructiu i la notícia.

• Lectura individual amb dossiers

preparats pels mestres i col·lectiva: amigos del alma i down.

• Fitxes d'expressió i opinió sobre els

llibres que llegits de la biblioteca d'aula.

• Una part del tractament d'informació

a les diferents tasques i projectes d'aula.

• Expressió oral: la notícia i la

recomanació de llibres

• Ortografia, es treballa a partir del

quadern d'ortografia, fitxes, dictats de paraules treballades i petits textos, i pissarres individuals.

• Es treballen diferents tipologies textuals:

- El text instructiu, la descripció, la poesia i el teatre.

• Lectura i escriptura a partir de synthetics

phonics.

• Tractament d'informació a les diferents

tasques i projectes d'aula. amb altres àrees.

• Expressió oral:

- explicar conceptes treballats a medi, vocabulari quotidià, hipòtesis i conclusions.

• Ortografia.

• A ed. Artística es treballa el vocabulari

(11)

• Ortografia, es treballa a partir del

quadern d'ortografia, fitxes, dictats de paraules treballades i petits textos, i pissarres individuals.

• Els diferents continguts de

matemàtiques i educació física.

5è/6è

LLENGUA CATALANA LLENGUA CASTELLANA LLENGUA ANGLESA

-L'ortografia es treballa a partir del: Quadern d'ortografia, fitxes, dictats, racons, activitats TIC.

-Tipologia textual: es treballa amb dossier de materials elaborats pels mestres i activitats TIC.

*5è: la biografia/autobriografia, les rondalles.

*6è: el text teatral, la poesia i el reportatge.

-La lectura es treballa a partir dels llibres de lectura i dossier de treball dels

mateixos, biblioteca d'aula i fitxes de comprensió lectora, així mateix amb textos

-Ortografia: Quader d'ortografia, fitxes, dictats, activitats, activitats TIC i activitats en el quadern de l'alumne.

-Tipologia textual: Dossier de materials elaborats i activitat digitals.

*5º: la noticia.

*6º:El text argumentatiu (debat) i l'article periodístic i la revista.

-La lectura es treballa a partir de llibres de lectura i dossiers de treball dels mateixos, biblioteca d'aula i fitxes de comprensió lectora i altres textos informatius

relacionats amb altres àrees.

-Expressió i comprensió oral.(Speaking-Listening)

Es realitzen presentacions orals en petit grup, parelles i individualment sobre produccions fetes per ells mateixos. Recomanacions de llibres per part dels alumnes.

La comprensió oral es treballa diàriament a través de preguntes orals directes sobre contes o textos narrats o en suport

multimèdia (WIKI). - Tipologies Textuals:

*5è: Faula: escriure una faula. Contes: canviar parts del conte, la carta.

(12)

de totes les àrees: socials, matemàtiques, valors i religió.

-L'expressió oral: a partir de

recomanacions de lectures fetes pels propis alumnes, enregistrament de veu amb l'ordinador (audacity), exposicions orals de treballs, intercanvi lector, debats, representacions teatrals i conferències.

-L'expressió oral: Recomanacions de lectures pels propis alumnes (audacitiy), exposicions orals de treballs,

representacions teatrals i conferències.

*6è: El text descriptiu, periodístic, narratiu, repàs de textos informatius. Teatre:

Dramatització (role-play). -Comprensió escrita

(Reading)

Lectura en gran grup, petit grup i individualment.

Pràctica d’estratègies de predicció, deducció i inferència.

Biblioteca d’aula: contes. Llibres de consulta, enciclopèdies, atles. Material interactiu:WIKI.

*Adaptat pels fillets/es amb més dificultats: textos més senzills. -Expressió escrita (Writing).

Es parteix de producció guiada amb suport per poc a poc fer una producció un poc més lliure i creativa on poder aplicar els coneixements adquirits (estructures i vocabulari). Activitats en grup

cooperatives, per parelles i individuals. Realització d'un text non-fiction relacionat amb l'àrea de science.

(13)

Tractament global de les llengües

Hores català castellà anglès

Infantil 22,5 75% 10% 15%

Cicle 1r( 1r, 2n, 3r, 4t) 22,5 53% 20% 27%

(14)

5.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

 Alumnes d’incorporació tardana

En l’atenció als alumnes d’incorporació tardana, especialment amb desconeixement de les llengües oficials de la nostra Comunitat, el fet que arribin a comunicar-se en català té prioritat sobre l’ensenyament-aprenentatge d’altres aspectes curriculars i cal posar l’esment que la responsabilitat de l’atenció a aquests alumnes no es pot carregar sobre una sola persona sinó que es responsabilitat de tot el centre.

Cal tenir en compte tant a Educació infantil com a primària la necessitat d’afavorir la comprensió d’aquest alumnat amb l’ús d’un llenguatge que es caracteritzi per:

- Pronunciació clara i més lenta acompanyada de gestos i amb suport visual sempre que sigui possible.

- Ús de frases curtes però completes, verbs en present defugint de pronoms. Entrenar en la formulació de preguntes.

- Ús de noms i verbs. Menys lèxic i aquest molt present en el context. Simplicitat temàtica.

Estudiat el cas individual de cada alumne a partir d’una avaluació inicial es faran aquelles actuacions que es considerin més adients per tal d’incorporar aquests alumnes de forma adequada al nostre sistema educatiu. Algunes d’aquestes actuacions es poden concretar en:

- Treball específic amb la mestra d’atenció a la diversitat

- Suport del tutor/a a les hores establertes.

- Dur a terme adaptacions curriculars quan siguin necessàries, poden ser temporalment significatives a les àrees de llengües.

- Facilitar informació a les famílies per tal de afavorir la integració lingüística

(15)

- Seguiment continuat de cada alumne amb tots els mestres de l’equip docent per tal d’anar adaptant la resposta educativa a l’evolució del nen/a.

El suport lingüístic s’establirà segons el moment de l’arribada dels alumnes, de les necessitats específiques de cada un i les possibilitats organitzatives del centre( espais i horaris). Tant la intensitat com la durada caldrà revisar-les d’acord amb l’avaluació periòdica dels avanços en l’aprenentatge de l’alumne.

Es creu convenient, en un primer moment, fer el suport lingüístic de forma intensiva i freqüent, quan la resta de companys realitza activitats de matèries instrumentals com llengua catalana, castellana, matemàtiques o fins i tot naturals o socials. No es creu convenient organitzar aquest suport quan el grup classe segueix activitats d’educació musical, artística o educació física on l’alumne es pot incorporar, generalment, sense grans inconvenients.

Tots aquests aspectes queden recollits en el Pla d’Atenció a la Diversitat.

ALUMNAT NOUVINGUT AL PROJECTE BRITISH

Quan un alumne nouvingut s’incorpora al Projecte British cal dur a terme els següents passos :

- acollida oral a l’aula, detectar la seva comprensió oral i les seves necessitats amb preguntes bàsiques.

- detectar a quin nivell es troba el fillet/a i dur a terme les adaptacions pertinents. si són adaptacions significatives o no significatives.

- cal estudiar cada cas en particular, però, en el cas que vingués un fillet/a sense coneixements en cap de les tres llengües i grans dificultats per adquirir-les, es prioritzarà l’ensenyament de la llengua vehicular el català, fins que el fillet/a es pugui incorporar al grup classe amb les adaptacions pertinents. per això és necessari la coordinació amb l’equip de suport.

(16)

6.MATÈRIES NO LINGÜÍSTIQUES QUE S'IMPARTEIXEN EN CATALÀ I EN

ANGLÈS.

Les àrees on es desenvolupa aquest projecte són coneixement del medi, llengua/literatura anglesa( literacy) i educació artística. Al ser una escola que fa feina per projectes hi ha temes o tasques que requereixen d'una explicació o feina en socials (en anglès) o de naturals ( en català), sempre i quan s'hagi programat prèviament a la PGA i s'hagi concensuat amb el tutor/a.

La seva metodologia destaca per ser fonamentalment de caire pràctic, visual, interactiva i funcional. Destaca la importància d'adquisició dels processos i habilitats q treballats prèviament a classe, s'apliquen posteriorment d'una manera creativa en contextos reals. Així tenen gran importància la realització d'experiments , el pensament deductiu, l'elaboració d'hipòtesis , projectes d'investigació, el role-play o dramatització i les presentacions orals. El treball oral és la base de la majoria de les classes de ciències. Aquest treball cal que sigui guiat i gradualment més independent al llarg de tota la primària. Es presenta en les discussions en grup per extreure les preguntes que s'han dinvestigar, en el disseny dels experiments i l'extracció de conclusions. Les activitats pràctiques amb equips reals són una bona oportunitat per a utilitzar la llengua en un context clar.

7.ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT DEL PROJECTE D'ANGLÈS

Els professores del projecte d’anglès al centre són 2 professors/es nadius i dues especialistes d’anglès de la Conselleria. Les mestres especialistes d’anglès donen els continguts d’aquesta àrea amb el suport dels mestres nadius, quan és possible, o tutor.

8. CRITERIS D’AVALUACIÓ A TENIR EN COMPTE

Els criteris d’avaluació per a les tres llengües queden establerts en el Projecte Curricular del Centre.

A l’hora de l’avaluació les quatre habilitats lingüístiques bàsiques que s’han de tenir en compte són escoltar i llegir (comprensió oral i escrita) i parlar i escriure (expressió oral i escrita) i les actituds.

(17)

amb ell mateix i l’assoliment dels objectius d’aprenentatge proposats.

L’avaluació formativa ha de ser un instrument bàsic d’orientació i millora del procés didàctic.

A final de l’etapa d’Educació Primària es realitzen unes proves d’avaluació de les tres llengües. Les proves de llengua Anglesa venen establertes pel Conveni MEC-British Council.Són obligatòries encara que no així, en els casos d'incorporació tardana i en casos especials d'alumnat NEE. Les proves de llengua catalana i castellana s’elaboren a l’escola.

9.RECURSOS DIDÀCTICS

És important la selecció dels materials (llibres de text, de lectura...) de les diferents àrees de llengua amb criteris pedagògics similars.

• Ús de la tecnologia i dels mitjans audiovisuals (TIC), recursos didàctics per enregistrar intervencions dels alumnes, vídeo per enregistrar situacions de comunicació, ordinador (processadors de textos que faciliten la manipulació, el procés de composició, ús del correu electrònic...)

(18)

PLA DE LECTURA

1. MARC TEÒRIC

Nombroses investigacions asseguren la relació existent entre l'aprenentatge de la lectura i la consciència fonològica. És per tant , una habilitat que han de desenvolupar els infants per arribar a ser bons lectors. Implica doncs aprendre que les paraules es poden dividir en elements més petits ( síl·labes i fonemes).

Aquesta habilitat permet manipular els elements més simples del llenguatge oral. La consciència fonològica és important ja que permet al fillet/a comprendre les relacions existents entre el text escrit i els seu propi llenguatge, adquirint les destreses bàsiques de decodificació. Altres habilitats també a tenir en compte són l'atenció, capacitat de concentració, la memòria, la percepció visual, la capacitat de raonament i l'interès per la lectura entre d'altres.

En definitiva llegir és, reconèixer i assignar un significat a les paraules escrites. És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit.

Per tot això ens plantegem diverses qüestions:

Què és la consciència fonològica? Les petites unitats de la parla que corresponen a les lletres de l’alfabet en el sistema escrit és el que s’anomena fonemes. La consciència de què el llenguatge es composa d’aquests petits sons és el que es denomina consciència fonològica.

Per què és important treballar la consciència fonològica? Abans què els nens puguin donar algun sentit al principi alfabètic, ja poden comprendre que els sons que es poden representar amb les grafies són els mateixos sons de la parla.

(19)

natural ni fàcil en el desenvolupament de les persones.

Per què és tan difícil la consciència fonològica? El problema, en gran mesura, es deu a què les persones no presten atenció als sons dels fonemes mentre parlen o escolten. En canvi, processen els fonemes de forma automàtica, dirigint la seva atenció activa al sentit i a l’entonació de les produccions globals.

El repte, és trobar camins perquè els nens notin els fonemes i descobreixin la seva existència i possibilitat de separar-los.

Algunes de les activitats que impliquen rimes, ritmes, escoltar, jugar amb els sons... són ideals per aconseguir aquest propòsit. Totes aquestes activitats poden ser utilitzades de forma efectiva per ajudar als nens a desenvolupar la consciència fonològica.

A més, hem de tenir en compte que, de cara a l’escriptura alfabètica, el nivell de consciència fonològica, a l’entrada a l’escola, es considera com un dels determinants més importants de l’èxit o de possibles dificultats que els infants puguin tenir en l’aprenentatge de la lectura.

La consciència fonològica permetrà identificar que cada só es representa amb una grafia, i com a conseqüència es farà una bona adquisició de la lectura i l’escriptura. Per això, el programa de consciència fonològica pot ser un recurs més per facilitar l’adquisició de la lectura i l’escriptura donant resposta a les necessitats que poden presentar alguns alumnes durant el procés.

(20)

CONCEPTES CLAU.

La fonologia és l’estudi de les regles que, inconscientment, regulen la producció dels sons de la parla. En contrast, fonètica és l’estudi de la forma com s’articulen aquests sons de la parla i fònic és el sistema mitjançant el qual símbols representen els sons en un sistema d’escriptura alfabètica.

Així doncs, tenint clar aquests conceptes podem dir que, la consciència fonològica és l’habilitat conscient de sentir i manipular els sons individuals que constitueixen les paraules.

RELACIÓ ENTRE LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I L’APRENENTATGE DE LA LECTURA INICIAL.

Encara que es pressuposa que un gran nombre de diferents classes de consciència lingüística està en els diàlegs i en les activitats que es fan als inicis de l’aprenentatge de la lectura, la consciència dels fonemes en nens d’infantil (la correspondència entre els sons de la parla i cadascuna de les lletres) té un poder determinant sobre la competència lectora dels nens quan acaben el primer grau (Blachman, 1991; Juel, 1991; Stanovich, 1986: Wagner i alt., 1994).

A més a més, de cara a l’escriptura alfabètica, el nivell de consciència fonològica a l’entrada a l’escola es considera com un dels determinants més potents del èxit que el nen o la nena pugui tenir en l’aprenentatge de la lectura.

Per tant, valorar el nivell de consciència fonològica en els nens pot ajudar a predir el seu èxit futur en l’aprenentatge de la lectura.

Aquest es l’argument principal per el pla de lectura, volem valorar el nivell de consciencia a E.I i confirmar si és un determinant de l’èxit que el nen pugui tenir en l’aprenentatge de la lectura i escriptura. Tot això contextualitzat en la nostra escola, amb una determinada tipologia d’alumnat, entorn social i familiar i relació amb els altres membres de la comunitat educativa ( mestres, alumnes...)

(21)

3.1 Educació infantil:

- Iniciar-se en els usos socials de la lectura explorant el seu funcionament en contextos significatius i valorant-la com a instrument de comunicació, informació i plaer.

- Descobrir per a què serveix llegir i escriure: comunicar-se salvant la distància. - Discriminar i identificar els sons de la parla del català, castellà i anglès.

- Pronunciar correctament els sons de la parla de manera aïllada, en síl·labes i en paraules.

3.2 Educació primària:

- Llegir, diferents tipus de text adaptats a l'edat per aprendre i informar-se, amb fluïdesa i entonació adequades i com a mitjà per ampliar el vocabulari i fixar l'ortografia.

- Utilitzar la lectura com a font de plaer i d'enriquiment personal i apropar-se a les obres de la tradició literària per desenvolupar hàbits de lectura.

- Comprendre textos literaris de gèneres diversos, adequats en temàtica i complexitat.

3.2.1 Procés lector

Comprensió lectora:

1. Comprensió literal:

– Distingir entre informació rellevant i informació secundària. – Saber trobar la idea principal.

– Seguir unes instruccions.

– Identificar sinònims i antònims. 2. Reorganització de la informació:

(22)

• Classificar segons uns criteris donats. • Reestructurar un text esquematitzant-lo. • Posar títols que englobin el sentit d'un text. 3. Comprensió inferencial:

• Predir resultats.

• Inferir efectes previsibles a determinades causes. • Inferir seqüències lògiques i frases fetes.

• Recompondre un text variant-ne algun fet, algun personatge, alguna situació,

etc.

• Preveure un final diferent. 4. Nivell crític:

• Jutjar un text sota el punta de vista personal. • Distingir un fet d'una opinió.

• Manifestar les reaccions que li provoca un text determinat. ♦

Velocitat lectora:

– Adquirir la mecànica lectora, llegir sense sil·labejar – Evitar regressions.

– Evitar la vocalització que acompanya a la lectura silenciosa.

– Evitar la prolongació en el temps dels moviment físics que acompanyen a la

lectura.

– Llegir sense omissions, rotacions, inversions, substitucions i adicions. – Llegir amb seguretat, sense dubtar, repetir i rectificar.

(23)

ACTUACIONS A INFANTIL I PRIMÀRIA:

ACTIVITATS DE LECTURA EN CATALÀ I CASTELLÀ

CICLES

ACTIVITATS

INFANTIL - Biblioteca viatgera (els fillets un dia a la setmana es duen un conte de l'aula a casa)

- Racó de biblioteca d'aula. - Creació d'un conte a 5 anys.

- Sessió de contacontes ( per Sant Jordi, vénen papàs a contar un conte dins l'aula. Ho duim a terme durant una setmana).

- Cada dia dedicam una estona a contar un conte. - Maleta viatgera.

- Lectura individualitzada ( 5 anys).

- Aprofitar diferents situacions quotidianes que es donen a l'aula.

1r i 2n -El llibre de la setmana (2n)

-Ens vols contar un conte (2n) -Lectura col·lectiva (1r i 2n)

-Lectura individual amb un mestre de suport (1r i 2n) -Biblioteca d'aula (1r i 2n)

-Racons de llengua (1r i 2n) -Conta contes familiar (1r i 2n) -Amics de llegir (intercicles). - Maleta viatgera.

3r i 4t - Biblioteca d'aula: els fillets agafen alternativament un lliibre de

català, castellà i anglès per llegir a casa. Fan una petita fitxa bibliogràfica.

- Recomanació d'un llibre als companys.

Sessió de contacontes ( per Sant Jordi, vénen papàs a contar un conte dins l'aula. Ho duim a terme durant una setmana).

- Lectura d'un llibre per part del mestre/a als alumnes.

- Grup de lectura col·lectiva: un grup de 4-6 alumnes, llegeix el mateix llibre en veu alta, el comenta i després l'explica als companys.

- Els 30' primers de cada dia feim lectura (3r). -Maleta viatgera.

i 6è -Activitat de lectura de contes per part dels alumnes de 3r cicle

als alumnes d'infantil.

-Treball d'opinió de diferents llibres, en les tres llengües. - Recomanació de llibres.

(24)

-Biblioteca d'aula.

ACTIVITATS DE LECTURA EN ANGLÈS

CICLES ACTIVITATS

INFANTIL Synthetic phonics (articulació dels sons iguals al català).

1r i 2n

• Synthetic phonics (introducció a

l'articulació de sons diferents del català).

• Conte col·lectiu. • Biblioteca d'aula. • Teatre.

3r i 4t

• Synthetic phonics (dígrafs). • Lectura de contes.

• Biblioteca d'aula. • Teatre.

• Reading (específic d'alguna tipologia

textual).

5è i 6è

• Synthetic phonics.

• Lectura de novel·les (literatura anglesa).

• Lectura de textos d'informació, en

diferents suports (TIC, newspaper...)

• Teatre.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...