• No se han encontrado resultados

DOSSIER D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS 1r ESO.

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "DOSSIER D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS 1r ESO."

Copied!
28
0
0

Texto completo

(1)

DOSSIER D’ESTIU CIÈNCIES SOCIALS

1r ESO.

Nom.

Cognoms:

Grup:

(2)

INTRUCCIONS PER L’ELABORACIÓ DEL DOSSIER.

1. Durant l’estiu has d’elaborar aquest dossier de C.Socials.

2. Serà imprescindible presentar-lo el dia de l’examen de setembre per poder aprovar.

3. Una vegada elaborat l’has d’estudiar, ja que l’examen constarà d’activitats fetes en aquest dossier.

4. Recorda que és molt important una bona presentació:

• Polit i net.

• Totes les activitats fetes.

• Les activitats contestades amb bolígraf.

• Pintats els mapes i els dibuixos.

(3)

TEMA1. EL PLANETA TERRA.

( temes 1 del llibre de text. )

1. LA LATITUD I LA LONGITUD ( pàg.7 )

1. Què és un paral·lel? Quin nom rep el paral·lel 0º? Com es medeix?

2. Què és un meridià? Quin nom rep el meridià 0º? Com es medeix?

3. Situa els noms del requadre en aquest globus terraqüi.

4. Completa aquests quadres amb el punts assenyalats al mapa

(4)

Punt Latitud Longitud A

B C D

El punt 1 es torbo a 40º latitud nord i 100º longitud oest El punt 2 es troba a

El punt 3 es troba a El punt 4 es troba a El punt 5 es troba a El punt 6 es troba a El punt 7 es troba a El punt 8 es troba a

(5)

2.ELS MAPES ( pàg. 10 i 11 )

5.Què és un mapa?

6.Què és un mapa temàtic? I un mapa topogràfic?

7.Explica els diferents mapes temàtic que hi ha : climàtics, polítics, econòmics i demogràfics.

8.Escriu quin tipus de mapa s'empraria en cada cas.

a. Per preparar un itinerari pels Pirineus:

b. Per viatjar amb cotxe per Europa:

c. Per conèixer els diferents usos del sòl : d. Per recopilar informació sobre precipitacions:

e. Per estudiar les capitals d’un continent:

f. Per conèixer els fluxos migratoris d’un territori:

(6)

TEMA 2 i 3. EL RELLEU DE LA TERRA i LA HIDROSFERA:

AIGUA DOLÇA I AIGUA SALADA

( tema 2 i 3 del llibre de text)

1. Assenyala el nom de les capes de la terra al dibuix:

1. Defineix les següents formes de relleu:

- Altiplà:

- Talús continental:

- Península:

- Arxipèlag:

2. Escriu el nom dels elements de relleu que apareixen al dibuix següent:

(7)

3. Assenyala en el mapamundi les següents serralades, planes, oceans, mars i rius:

1. Muntanyes Rocalloses 2. Serralada dels Andes 3. Serralades Escandinaves 4. Alps

5. Urals 6. Himàlaia 7. Atles

8. Gran Serralada Divisòria 9. Les Grans Planes Americanes 10. La Patagònia

11. Oceà Glacial Antàrtic 12. Oceà Atlàntic

13. Mar Caspi 14. Riu Danubi 15. Riu Volga 16. Riu Amazones 17. Riu Nil

18. Riu Congo 19. Riu Mississipí 20. Riu Mekong

(8)

4. Assenyala en el mapa físic de la Península Ibèrica els següents elements hidrogràfics:

1. Oceà Atlàntic 2. Mar Cantàbric 3. Mar Mediterrani 4. Riu Miño 5. Riu Ebre 6. Riu Duero 7. Riu Tajo 8. Riu Guadiana 9. Riu Guadalquivir 10. Riu Llobregat

(9)

TEMA 4. EL TEMPS ATMOSFÈRIC

( tema 4 de G i H)

1.L’ATMOSFERA ( pàg. 60-61)

1. Què és l’atmosfera?

2. On s’originen els fenòmens atmosfèrics?

3. A partir del dibuix explica de forma clara i precisa com es produeixen les precipitacions:

EVAPORACIÓ – CONDENSACIÓ - PRECIPITACIÓ

(10)

4. Indica el nom i explica amb les teves paraules les 6 formes de precipitacions

(11)

5. Omple el següent quadre.

FENOMEN ATMOSFÈRIC INSTRUMENT DE MESURA S’EXPRESSA EN..

Temperatura Humitat de l’aire Precipitació

Pressió atmosfèrica

(12)

TEMA 5. ELS CLIMES DE LA TERRA. PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS I EXTREMS

( tema 5, 6 i 7 de G i H)

1. Estudia el quadre-resum dels climogrames .

CLIMES DEL MÓN TEMPERA

TURES

PRECIPITACIONS LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

RIUS VEGETACIÓ CLIMOGRAMA

CLIMA EQUATORIAL

Altes tot l’any:

al voltant 25ºC.

Abundants, torrencials i regulars.

2000mm.

Voltant de l’ Equador

Cabalosos i

Regulars.

Selva o Jungla

CLIMA TROPICAL

Altes tot l’any: al voltant 25ºC

Abundants i irregulars.

Estació humida a l’estiu.

1200 mm.

Entre l’Equador i els tròpics

Cabalosos i

irregulars.

Molta aigua a l’estació humida

Bosc tropical i Sabana

CLIMA DESÈRTIC

Molt altes.

Oscil·lació:

10ºC nit a 40ºC al dia.

Escasses.

>250mm.

Zones desèrtiques

No hi ha.

Només Uadis

Pràcticament inexistent.

Oasis

CLIMA OCEÀNIC

Hivern suau : més 5ºC.

Estiu suau:

20ºC Tm: 10ºC.

Abundants, suaus i regulars.

800mm.

La costa occidental d’Amèrica del Nord, costa sud d’Amèrica del Sud. La costa occidental d’Europa, la costa de sud- África, la costa sud-est

d’Austràlia, Tasmània i Nueva Zelanda.

Cabalosos i regulars.

Bosc de fulla caduca (roure,

castanyers,...), Landa i prats.

CLIMA MEDITERRANI

Hivern suau: més 5ºC.

Estiu càlid:

més 20ºC Tm: 18ºC.

Escasses i irregular.

Estació seca a l’estiu.

500mm.

Principalment, costa

Mediterrània. Tb Califòrnia, costa sud Xile, Sud- àfrica i sud d’Austràlia

Poc cabalosos i

irregulars.

Poc cabal a l’estiu.

Bosc

Mediterrani, de fulla perenne ( pins, alzines,...) i matolls.

Màquia i garriga

(13)

CLIMA CONTINENTAL

Hivern fred :menys 5ºC.

Estiu càlid:

més 20ºC.

Tm: 6ºC

Escasses i irregular.

Estació humida a l’estiu.

500mm.

Interior dels continents de la zona

temperada.

Cabalosos i

irregulars.

Més cabal a l’estiu.

Taigà (pins, avets,.. ) i estepes

CLIMA POLAR

Baixes tot l’any:

Inferiors a 0ºC fins a 40ºC.

Tm : >0ºC

Escasses i en forma de neu.

> 200mm

Cercle polar àrtic i antàrtic.

Inexistents A l’estiu : Tundra

CLIMA ALTA MUNTANYA

Baixes:

Hivern fred:

inferior 0ºC Estiu fresc:

fins 15ºC.

Tm: 0ºC

Abundants i regulars.

1000mm

Muntanyes superiors a 2.500m

Cabalosos i regulars.

Variació segons

l’altitud: Taigà i Tundra.

2. Comenta els següent climogrames segon les pautes següents.

a) anàlisi de les temperatures

- Quina és la temperatura màxima? En quina estació es dóna ?Com és ? - Quina és la temperatura mínima? En quin estació es dóna? Com és ?

- Quina és la temperatura mitjana anual? Quina zona climàtica és : càlida, temperada o freda b) Anàlisi de les precipitacions

- Quin és el volum total de precipitacions anuals? Es tracta d’un clima sec o humit?

- Quina estació són més abundants les precipitacions?

- Quina estació plou menys?

- Explica com estan distribuïdes les pluges al llarg de l’any.

c) Conclusió

- Dedueix de quin clima es tracta i perquè.

- Indica la seva localització aproximada, rius i vegetació.

(14)

CLIMOGRAMA 1 CLIMOGRAMA 2

(15)

TEMA 6. LA PREHISTÒRIA

( tema 9 del llibre de text)

1.LES ETAPES DE LA HISTÒRIA.

1. Amb l’ajuda de l’eix contesta les següents activitats

Definició d’etapes de la història:

Etapes:

0. Prehistòria

Comença i cronologia:

Definició:

Etapes:

1. Història

Comença i cronologia:

Definició:

Etapes:

1.2.1. Edat Antigua

Comença i cronologia:

Trets distintius:

1.2.2. Edat Mitjana

Comença i cronologia:

Trets distintius:

(16)

1.2.3. Edat Moderna

Comença i cronologia:

Trets distintius:

1.2.4. Edat Contemporània Comença i cronologia:

Trets distintius:

1. INTRODUCCIÓ ( pàg. 156-157).

2. Fes un eix cronològic sobre la prehistòria a) Col·loca al lloc Adequat:

HISTÒRIA – PALEOLÍTIC – EDAT DELS METALS – NEOLÍTIC

b) Pinta de color verd clar la part corresponent a la prehistòria i de color taronja clar la corresponent a la història.

2.300.00

3. Escriu al Iloc corresponent dels dibuixos les diferències entre l’esquelet d’un goril·la i el d’un ésser humà. Desprès respon a les preguntes: ( PÀG. 158)

(17)

3. LES ETAPES DE LA PREHISTÒRIA

4.Elabora un mapa conceptual sobre EL PALEOLÍTIC indicant ( pags.160-161)

 Cronologia

 Depredadors

 Nòmades

 On habitaven

 Con eren

 Van descobrir

 Vestits

(18)

5.Elabora un mapa conceptual sobre EL NEOLÍTIC indicant : ( pàgs. 164-167)

 Cronologia

 Producció d’aliments: agricultura i ramaderia

 Sedentaris

 On habitaven

 Noves eines

 Nous estris i activitats

 Llocs d’origen i difusió

(19)

6.Elabora un mapa conceptual sobre L’EDAT DELS METALLS indicant ( pàg. 166)

 Cronologia

 Lloc

 Primer metall

 Etapes de l’edat dels metalls

a) Edat del Coure: cronologia, tècniques i objectes b) Edat del Bronze: cronologia, tècnica i objectes

c) Edat del Ferro: cronologia, característica dels metall, tècnica i siderúrgia

 On habitaven

 Especialització i noves activitats econòmiques

 Jerarquització social

 Megàlits: són i tipus

(20)

7. Escriu el nom dels megàlits de la il·lustració i explica’n les característiques: ( pàg. 168-169) NOM NOM NOM

(21)

TEMA 7. LES PRIMERES CIVILITZACIONS:

MESOPOTÀMIA I EGIPTE

( tema 10 del llibre de text)

A. LA CIVILITZACIÓ DE MESOPOTÀMIA

1. MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE DOS RIUS (pàg179,182 i 183).

1. Omple aquesta taula sobre Mesopotàmia:

Cronologia Localització (continent, zona, rius propers)

Ciutat-estat Imperis

2. L’origen de l’escriptura:

On i quan es va originar la pràctica de l’escriptura?

Per què creus que la van inventar?

Què és el Codi d’Hammurabi?

Com es diu l’escriptura mesopotàmica? Com es feia?

I a Egipte, quin tipus d’escriptura s’utilitzava? Com es feia?

(22)

2. L’ART MESOPOTÀMIC ( pàg 182-183)

3.Elabora un mapa conceptual sobre L’ART MESOPOTÀMIC indicant :

 Arquitectura

a) Edificis principals b) Com es construïen c) Com es decoraven

d) Elements arquitectònics: arc i volta.

 Escultura

a) Característiques b) Tipus

(23)

4.Sobre l’art mesopotàmic respon:

(24)

B. LA CIVILITZACIÓ D’EGIPTE

1. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT ( PÀG.180 i184)

5.Omple aquesta taula sobre Egipte:

Cronologia Localització(continent, zona, rius propers)

Primers faraons Grups socials

6.Explica quina importància tenia i les tres fases de crescudes del riu Nil: (pàg.181)

(25)

2. L’EGIPTE DELS FARAONS ( pàg. 184)

7. Completa aquesta piràmide que representa la societat egípcia. Fer-ho seguint les indicacions que hi ha a continuació.

a) Quin hi havia al capdamunt de la societat? Escriu el nom que correspongui.

b) Al costat posa els dos grups en què es dividia la societat: els privilegiats i el poble d’egipte.

c) Situa dintre dels privilegiats: alts funcionaris ( visir, governadors, cap d’exèrcit), nobles, sacerdots i escribes

d) Situa el poble d’Egipte: pagesos, mercaders , artesans i esclaus.

2.

Respon aquests preguntes sobre la societat egípcia

a) Quines eren les funcions del FARAÓ D’EGIPTE?

3. LA RELIGIÓ EGÍPCIA . ( pàg. 188-189) 8. Per què diem que la religió egípcia és politeista?

(26)

9. Escriu el nom dels Déus egipcis.

10. On habitaven els Déus? Quina funció tenien els sacerdots?

11. Explica la Vida d’ultratomba en què creien els egipcis: què passava després de la mort, perquè momificaven els difunts, el tribunal d’Osiris i les ofrenes.

(27)

4.L’ARQUICTURA EGÍPCIA. ( pàg. 190-191)

12. Identifica cada una de les tombes i escriu el seu nom. Després enumera’n les part més destacades i descriu-ne l’estructura.

Nom :

Nom :

Nom:

(28)

Referencias

Documento similar

5ª b- Si selecciona la pestaña “Faltas”, opción recomendable si se trata de una huelga de parte de la jornada, se abre la siguiente pantalla:.. Una vez seleccionadas las sesiones

I, al costat de la qüestió purament in- dustrial, i totalment lligada amb aquest tipus de problemes, hi havia la preo- cupació per les idees polítiques, i per l’adhesió que

15.- Volem pagar un deute i pactem amb el nostre creditor els següents terminis: el primer any pagarem 1.000 € i cada any incrementarem la quantitat pagada l’any anterior en 40

A la planta de dalt, on abans hi havia un saló d’actes, s’hi ha habilitat ara un espai com a sala per als més majors, la qual permet també la lectura en sala, ofereix un servei

Los diversos patrones de movilidad interior de españoles y extranjeros así como la fortísima inmigración exterior, muy sesgada espacialmente, apuntan hacia la existencia de

Aquest quadern ha sorgit amb l'objectiu de facilitar el material didàctic necessari per al seguiment de l'assignatura de Ciències socials i la seua didàctica, ubicada en el segon

Así, por ejemplo, Cerezo Mir aceptaba que con esa última concepción de Welzel lo determinante seguía siendo la producción causal de un resultado -es decir, algo que quedaba fuera

Pensem que la lectura de textos amb contingut científic de diferents fonts té un paper fonamental en l’aprenentatge de les ciències, no només per millorar la comprensió