MÈTODE D APLICACIÓ EFICIENT DE L AIGUA DE REG A L AMETLLER

Texto completo

(1)

MÈTODE D’APLICACIÓ EFICIENT DE

L’AIGUA DE REG A L’AMETLLER

Joan R. Gispert Folch

Especialista en regs, sòls i adobs

Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

Centre Mas de Bover, Ctra. Reus – El Morell, Km 3.8 83120 – Constantí (Tarragona)

Tel. 977 328 424; Fax. 977 344 055 E-mail: joanramon.gispert@irta.es

01 Introducció

El millor aprofitament de l’aigua ha d’ésser l’objectiu prioritari i fonamental que ha d’assolir un correcte sistema de regatge. Per aquest motiu, tant important és considerar la qua ntitat d’aigua que s’aporta com qua n es fa aquesta aportació i de quina manera s’incorpora al sòl.

Les característiques del sistema de reg i el seu maneig poden ser decisius en el grau d’aprofitament de l’aigua i és per això que és molt important definir quines són aquestes característiques i esbrinar, a la vegada, la millor manera d’incorporar l’aigua al sòl.

L’avaluació i control de l’aigua de reserva que disposa un sòl juga un paper important envers l’estalvi d’aquest element, sobre tot en aquells regadius on les dotacions són escasses (900-1500 m3 / ha i any) i on, també, s’hagi produït una reorientació cultural dels cultius tradicionals de secà (olivera, ametller) cap el reg.

Les variades característiques del sòl fan que l’aigua penetri i es desplaci de moltes maneres i sigui més o menys aprofitada pel cultiu segons la seva quantia i la seva localització respecte als òrgans de consum, les arrels (Gispert

i García, 1997).

El millor aprofitament de l’aigua per a un cultiu passa, necessàriament, per definir i manejar un sistema d’aplicació que eviti pèrdues per percol·lació profunda, a la vegada que aquesta es localitzi en un suficient percentatge de sòl humit que permeti la irrigació d’un nivell òptim d’arrels.

L’ametller, amb mecanismes de regulació hídrica molt eficients és un cultiu molt adient per a ser establert en aquells indrets on l’aigua es limitada. El seu potencial productiu pot arribar a ser molt elevat i multiplicar, inclús per 10, la producció del secà, quan l’aigua s’aplica en la dosi suficient, mitjançant una estratègia correcte i s’incorpora al sòl de manera efectiva.

(2)

02 Aplicació eficient del reg

02.01 Moviment de l’aigua en el sòl

Quan s’aporta aigua al sòl en un determinat cultiu arbori com l’ametller, mitjançant un sistema de microirrigació (reg localitzat d’alta freqüència) aquesta es mou tant en sentit vertical (fondària) com en sentit horitzontal (amplada), a partir del punt d’irrigació (gota a gota, polvorització, exsudació).

El volum de sòl humit (VSH) que es genera sota l’irrigador té dimensions variables segons siguin les característiques del propi sòl, la humitat inicial abans de començar el reg, la manera com s’incorpora l’aigua (degoteig, polvorització), cabal aplicat (l/h), volum total aportat (litres per reg), localització dels irrigadors (separació, nombre, distància al tronc) i posició (línia, doble línia, cercle).(Veure Figura1).

Figura 1.- VSH generat per degotadors de 4 l/h, 8 l/h i 24 l/h, en aplicar 7,4 i 1

h de reg

respectivament en un sòl franc-llimós

02.02 Estimació de les característiques del VSH

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

-60

-40

-20

0

20

40

60

4 l/ h 8 l/ h 24 l/ h

(3)

L’aplicació eficient del reg a l’ametller, una vegada avaluades quines són les seves necessitats hídriques i quina estratègia és la més adient a considerar, consistirà en identificar el percentatge de VSH que és més efectiu, respecte al potencial d’exploració de les seves arrels (VPER).

L’avaluació del volum de sòl humit (VSH) requereix comprovar com s’ha mogut l’aigua en fondària i amplada (mesurada a 30 cm de la superfície), durant un temps creixent de reg (1h, 2h, 3h. etc), en les determinades condicions edafològiques de la parcel·la, amb un o varis tipus d’irrigador/s (4 l/h, 8 l/h, 24 l/h, etc), realitzant el que s’anomena una proba de camp.

L’avaluació de les mides del VSH es pot realitzar de manera molt acurada, mitjançant sistemes de mesura més científics (Resistivitat elèctrica, modelitzacions) (Gispert, 2003), o de forma senzilla i de manera més pràctica, encara que menys perfecta i rigorosa, utilitzant un punxó metàl·lic.

Quan s’utilitza un punxó metàl·lic (vareta d’uns 12 mm de diàmetre marcada cada 10 cm de llargada), s’introdueix fàcilment gràcies a la humitat en sentit vertical dintre el VSH, des del centre de la taca humida generada per l’irrigador (degotador, microtub, etc), fins arribar al sòl sec que ofereix més dificultat de penetració. Així mateix, diverses punxades laterals a una fondària de 30 cm indiquen el desplaçament de la humitat lateral del VSH a aquesta fondària. La utilització d’aquesta metodologia permet estimar la fondària màxima i el radi mullat del VSH generat per un determinat irrigador.

L’estimació de l’ocupació del volum de sòl humit (VSH) es fa considerant que aquest adopta habitualment una forma d’el·lipse de revolució (elipsoide) amb una ocupació volumètrica total (m3) avaluada segons la fórmula (1):

4 . p . r 1 . r2 . r3 VSH ( m3 ) = --- ....(1) 3 Essent: p = Constant (pi) = 3,1416

r 1 = Meitat de la fondària màxima del VSH (m)

r2 = Radi horitzontal a 30 cm de fondària en sentit N-S (m)

r3 = Radi horitzontal a 30 cm de fondària en sentit E-O (m) 02.03 Percentatge de VSH respecte al d’ocupació radicular

Les arrels de l’ametller, quan el cultiu es regat amb un sistema a pressió (microirrigació), exploren un volum de sòl que en sentit horitzontal sol coincidir amb l’àrea ombrejada i en sentit vertical varia segons el vigor del peu, les característiques del sòl, l’aireació, fondària humida, etc.

Per a fer una estimació del volum potencial d’exploració radicular (VPER) es considera

el cilindre de sòl situat sota la copa de l’ametller, el qual té per base la superfície ombrejada per l’arbre i per alçada la fondària màxima estimada de les arrels.

(4)

El càlcul del volum potencial d’exploració radicular (VPER) es fa a partir de la següent funció (2): VPER ( m3 ) = p . r2 . h ...(2) Essent: p= Constant (pi) = 3,1416

r = Radi de l’ombra projectada per l’ametller al migdia (m)

h= Fondària, des de la superfície del sòl, on arriben les arrels (m)

La relació entre l’ocupació del VSH (1) respecte al VPER (2) indica el percentatge de sòl humit respecte al d’exploració de les arrels de l’ametller, el qual s’avalua segons s’indica tot seguit (3):

VSH

Percentatge sòl humit = --- x 100 (3)

VPER

El percentatge ideal de sòl humit respecte al volum total explorat per les arrels es considera aquell situat entre el 33 al 66% (Bucks et al. 1982), ja que valors superiors no han demostrat una significativa millora en la producció i qualitat del fruit.

03 Disseny del reg en base al VSH . Exemple aplicatiu per a l’ametller

Espècie cultivada : Ametller

Diàmetre capçada arbre: 2,00 m (r = 1,00 m)

Sòl: Franc-llimós

Fondària arrels: 60 cm

03.01 Càlcul del percentatge de VSH

Volum potencial explorat per les arrels

VPER ( m3 ) = p . r2 . h = 3,1416 x 1.002 x 0.60 = 1.88 m3

A la prova de camp de l’exemple que es presenta (Veure Figura 1) s’han obtingut els valors que s’indiquen a la Taula 1.

Taula 1.- Desplaçament radial (r1 , r2 , r3) i volum de sòl humit (VSH),

generat per

diferents tipus d’irrigadors (4, 8 i 24 l/h) segons un determinat temps de reg

(5)

(7, 4 i 1 h) en un sòl franc -llimós i un 20% de contingut d’aigua inicial. Irrigador r1 (m) r2 (m) r3 (m) VSH (m3) Temps reg (h) 4 l/h 0.30 0.23 0.23 0.066 7 8 l/h 0.30 0.35 0.35 0.155 4 24 l/h 0.30 0.50 0.50 0.315 1

Cal observar que els VSH generats arriben, com a màxim, a 60 cm de fondària i, per tant, no sobrepassen la fondària de les arrels, la qual cosa evita pèrdues d’aigua per sota el seu nivell màxim de fondària.

Percentatge de VSH respecte al VPER

Per les circumstàncies específiques de la pròpia parcel·la (l’àrea ombrejada, el comportament hidrològic del sòl, la disponibilitat d’aigua, etc) es planteja establir 4 degotadors per arbre, localitzats 2 a cada costat, mitjançant 2 ramals de reg al llarg de la filera.

Així doncs, en considerar aquests 4 degotadors per arbre, el percentatge de volum de sòl humit (VSH) és el que es presenta a la Taula 2.

Taula 2.- Avaluació del percentatge de VSH corresponent a 4 irrigadors per

arbre en

un sòl franc-llimós segons un temps variable de reg.

Irrigadors per arbre (N) Cabal irrigador ( l / h) VPER (m3) VSH total (m3 4 irrigadors) Percentatge VSH (%) 4 4 1.88 0.26 14 4 8 1.88 0.62 33 4 24 1.88 1.26 67

Els diferents percentatges de VSH obtinguts indiquen que posar 4 degotadors per arbre de 4 l/h són insuficients (14%) en no arribar al mínim percentatge aconsellable (33%). En canvi, establir els de 8 l/h i 24 l/h són vàlids per generar un VSH total que és acceptable segons la referència (33 a 66%).

03.02 Característiques del sistema de reg

En el supòsit de l’exemple plantejat es decideix establir 2 degotadors de 8 l/h per cada costat de l’ametller, mitjançant 2 ramals de reg de PEBD (25 MPa), amb un diàmetre nominal (Dn) exterior 16 mm (3/8”) i ocupant mitja filera amb 8 - 9 arbres (50 m). Els ramals de reg es situaran en el sentit de la filera, separats del tronc de l’ametller uns 50 cm. L’alimentació dels ramals es realitza mitjançant una canonada terciària transversal, per la part central de la parcel·la, de PEBD (40 MPa) i diàmetre nominal (Dn) exterior 75 mm (2 ½ “).

El temps d’aportació de l’aigua és de 4 hores amb un consum total de 128 litres /arbre i reg quan l’ametller és adult.

(6)

04 Conclusions finals

L’exemple desenvolupat es demostratiu de la gran importància que té estudiar el comportament hidrològic del sòl per tal de definir aspectes del disseny agronòmic i hidràulic, tant imprescindibles i importants com: Cabal de l’irrigador (l/h), nombre d’irrigadors per arbre (N), diàmetre i timbratge dels ramals de reg (mm, MPa), també diàmetre i timbratge de la canonada terciària (mm.MPa). Així mateix, aspectes de programació i maneig de l’aigua com: temps de reg (h) i freqüència d’aplicació (número de regs per setmana) a partir d’avaluació de les necessitats totals setmanals (mètode balanç hídric i estratègia més adient). Cal recordar, a més, l’ús eficient del reg i el respecte per l’entorn que contempla aquest mètode en evitar pèrdues per percol·lació profunda i localitzar l’aigua, sempre en funció de la ubicació i desenvolupament volumètric de les arrels.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

- BUCKS, D.A.; NAKAYAMA,F.S.;WARRICK,A.W. (1982). Principles,

practices and potentialities of trickle (drip) irrigation. En Advances in

Irrigation.Vol.1 D.HILLEL (Ed).Academic Press (USA)

- GISPERT, J.R.; GARCÍA, J. (1997). El volum humit del sòl.

Importància i

característiques. Aplicació pràctica a la zona regable de “Les Garrigues” (Àrea

Flix- Bovera). Full d’Informació Tècnica 1/1.DARP. Generalitat de

Catalunya . 1-14 p

- GISPERT, J.R. (2003). Evolución del volumen de suelo

húmedo en

Microirrigación. Influencia del porcentaje de este volumen sobre el comportamiento del olivo (Olea Europaea L; cult. Arbequina). Estudios

de la Zona No Saturada del Suelo. Vol. VI. Eds.J.Alvarez-Benedí, P.Marinero. Valladolid 51-57 p.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...