El mundo del futuro te pertenece
pe PRESTIGE
Teclado profesional
Posibilidad
de conexión a un ordenador
PC
Conexión con la
mlnl-lmpresora
VTECH o con
cualquier
otra de las configuradas
Ampliable con cartuchos adicionales (no incluidos)
Con un total de 41 actividades que
comprenden: juegos de palabras, de números,
preguntas de Trivial, juegos de memoria y destreza, calculadora
científica, listín telefónico, calendario, agenda, traductor y procesador
de textos.
Para aprender ortografia española, tiempos verbales ingleses, formas
verbales en español, gramática, matemáticas, cultura general, mecanografia,
lenguaje BASIC ...
Con 4 niveles de dificultad y modalidad de I ó 2 jugadores.
y
recuerda que tienes un montón de accesorios. (No incluidos)
Adaptador Mini-impresora Vtech Power l.mk
Con el Vtech Power lrnk se puede conectar a un ordenador de verdad
y transferir archivos (no mclurdo]
'M@Il'M.t:WfitI'
Traductor mgles-cspanol/español-mglès con más de 6000 vocablos
school
Acnvidades en ingles
cr:-
~~r:='
tSrttI¡g1iJ~1
Fe aer
~
~~~~~-Procesador de textos con formato Windows
Juegos de logrca
-.-.
-...
,odex
-..
-
I
ne a
--
Es una pubhcacró trimestral,òrgan de cornurucacro del Parc Zoològic de Barcelona
--
EI Parc ZoologtcUICN
de Barcelona es membrede la Untó lnternactonal per a la Conservació de la Natura
EdItada per
ATP
l'LlNEA S.A.
...
Redacció, AdministracIóIPublicitat
Pg de Gracia, 78. 2a
08008 BARCELONA
Tel (93) 215 22 24I33 66 Fax (93) 215 72 27
-
Director:Ferran Costa
-
Cap de RedaccIó:Josep Llurs Melera
Consell de RedaCCIÓ:
Manel Areste, Eulaha Bolugas, Rafael Cebnan, Jordi Fàbregas,
Joaquim Lacueva
--
Director Creatiu:Antomo Tornel
-
Direcció d'Art:Joan Salvador Sans Bertrand Szalar
-•
Disseny gràfic:Estudi I. Lmea
CoordinaCIÓ:
[ose Manuel de la Cruz
...
Producció IPublicitat:M Vtctona Moreno
Ana Salvador
--
Col·laboradors:Josep Garcia. Josep Melera, Francesc Espinal, Fundació Punna, Ferran Balle.
--
FotografIa:Arxru Zoo, Esteve Juan, Firo-Foto, Jaume Forcada, Klm Castells, KONIC,Lourdes Jansana,
Miquel González, Miquel Rafa
Fotomecànica:
Drsk-Gràñc. s a I
ImpreSSIó:
ILERPRINT
Paper ecològic 100% sense clor
-...
InscripCions:
ZOO CLUB
Parc de la CIutadella, s/n
08003 BARCELONA
Telefon (93) 221 08 88
DIpòsIt legal:
B·41270·91
-
El Parc Zoològic de BarcelonaIPlanetaZoo no es fan responsables de les opinions exposades pels
seus diversos collaboradors
Prohibida la reproduccro total o parcial del connngut
d'aquesta pubhcacró amb finalitats comercials, sigur qutn
SIgUIelmtqao procés de reproducció, sense autorttzacto de l'editor
-~ orial
Els SOCISdel nostre Zoo Club, els arrues del Parc Zoològrc que ens han visitat aquest estru, han pogut comprovar que la renovació de les insral-Iacions contrnua a bon ntme. A la nova construcció per a les tortugues gegants a l'entrada de la Fauna Afncana, la reforma total de I'hrvernacle del rerrari que allotjarà els cocodnls l caimans,
les obres de reforma de les populars muntanyes de Montserrat per als muflons l les cabres salvatges, i a I'avian remodelat, cal afegir
l'oferta d'un nou servei, la flota de petits cotxes elèctncs verds que han tingut una gran acceptacró entre els visitants tot incorporant color I moviment al nos-tre entranyable Parc.
Quan aquest exemplar de la revista esrigur a les vostres mans estarem treballant en la construcció de la nova instal-lació per a guepards I d'un punt d'mformacró SItuat al centre del Parc per atendre de manera específica els socis I, en general, tots els nostres visitants, amb la clara voluntat de servei al ciutadà i amb el deslg de facditar la vostra vrsita, U na de les tasques fonamentals del Parc Zoològic és, sens dubte, l'educació. Des de fa anys, el Departament d'Educació del Zoo rep en les seves mstal-lacions milers d'alumnes amb visites programades per les seves respectives escoles. Les escoles poden optar per les visites comentades, en què es tracten matèries adequades al curs escolar, o pels diferents tallers. L'oferta és molt àmplia. N'hi ha d'animals de granja, d'animals salvatges, de verte-brats o de biodiversitat, nutrició, reproducció, etc.
El Departament d'Educació del Zoològic prepara amb molta cura tots els seus programes educatius. Enguany, a més dels que us he esmentat, n'ha preparat d'altres que es posaran en marxa el proper mes de gener i que fomentaran la relació directa dels alumnes amb els animals.
Totes les escoles de Catalunya ja han rebut l'opuscle informanu amb les activitats del Departament d'Educació. Confiem que utilitzin els nostres serveis una vegada més I cone-gulO totes les noves ofertes que de ben segur seran útils als seus alumnes. Iés que educar en el coneixement dels animals és crear una consciència col- lectiva d'estima a la natura I al medi ambient.
Un nou número de la revista arriba a les vostres mans. Una revista que desitja difondre el coneixement dels animals, explicar tot el que fem al ZoològlC I crear pas a pas la societat zoològica. Per això encoratjo el lector que encara no ho siguI a fer-se soci del nostre Zoo Club. N'obtindrà avantatges econòmics i socials, però sobretot es convertirà en ciutadà actiu que dóna suport a les tasques del Parc Zoològic de Barcelona.
Esteve Tomàs i Torrens Gerent del Parc Zoològic de Barcelona
E
I seu període d'aparellament es dóna principalment entre els mesos de febrer i maig, i les femelles fan la posta durant l'es-tació més seca, entre juny i setembre. Els nius són petits forats d'uns 25 cm de fondària que elles mateixes excaven amb les potes del darrere, encara que a vegades aprofiten les depressions protegides del terreny. EI nombre d'ous varia entre 4 i 15 per niu, i, des-prés d'una incubació que oscil·la entre les 14 i les 28 setmanes, es produeix l'eclosió, fet que acostuma a succeir durant el mes de desembre.C
om que a l'atol·ló no tenenpràcticament depredadors, les
causes naturals de mortalitat
més importants d'aquests
ani-mals en el seu hàbitat natural són les
elevadíssimes temperatures a què
s'arriba durant les hores més caloroses del dia, així com les caigudes en els
nombrosos forats i escletxes que hi ha
en el desigual substrat coral·lí, d'on no poden sortir. Val a dir, a més, que els habitants de les illes Seychelles no representen cap perill per a les tortu-gues, ja que les respecten perquè les consideren animals totèmics familiars, i fins i tot les anomenen amb el simpà-tic mot de "Reina Malila".
o és una espècie que avui es trobi en perill d'extinció, ja que es calcula que encara en sobre-viuen més de 150.000 exem-plars en llibertat, distribuïts de manera desigual en els tres illots que formen l'a-tol·ló d'Aldabra:
Picard (amb una densitat de 5 individus per hectàrea), Malabar (7/ha) i Grande Terre (27/ha). A més, s'han reintroduït
petites poblacions en diferents illes de la resta de les Seychelles, on també es poden trobar nombrosos animals domèstics o que viuen en condicions de semillibertat, així com a l'illa de Zanzíbar, situada davant de la costa de Tanzània.
P
erò les amenaces sobre unaMundial per la Natura) i es troba pro-tegida pel Conveni CITES sobre el trà-fic d'espècies en l'apèndix 11.
n el nostre Zoo ja fa molts anys que tenim un exemplar mascle d'aquesta espècie, en Mai,que fins ara vivia en una instal-lacló
del Terrari que compartia amb un nombrós grup d'altres espècies de
tor-tugues. De considerable grandària
(90 kg), i sense que en puguem saber
exactament l'edat, deu tenir un mínim
de 40 anys.
quest any, però, el nostre gegant solitari té per fi com-panyia, ja que han arribat al Zoo tres animals més d'aques-ta espècie. Són dues femelles i un mas-cle que provenen del Parco Faunistico Le Cornelle, de Bèrgam (Itàlia), però
que van néixer a les illes Seychelles, on eren mantinguts com a animals domès-tics. Les dues femelles s'anomenen
Taka, que pesa 65 kg, iAida, que en
pesa 55. EI nou mascle, en Mahé,de
145 kg, té uns 65 anys, edat que no és gaire exagerada en el cas de les tortu-gues gegants, ja que poden viure
per-fectament més de 100 anys. Són, per
tant, els animals més longeus que hi ha al món.
er tal de tenir aquest grup de
tortugues gegants en unes
con-dicions adequades, els hem construït una nova instal·lació. Té un ampli pati a l'aire lliure, al qual les tortugues podran accedir els cinc o sis mesos que tenen una temperatura prou alta per permetre-ho, i un recinte tancat en el qual romandran la resta de l'any. Aquesta part tancada, dotada
d'un terra radiant i de calefactors que
mantenen la temperatura necessària,
disposa d'uns grans finestrals de vidre
que permetran al públic veure-les
també durant l'hivern.
....
I
III
~
..
I:
•
..
•
III
•
I
•
11
lli
11
•
eniu a conèixer-les!
Rafael Cebrlan
J\ [ [ E .:; U ?
J
U'; òJInstala
en tu
pe
tuZOO
articular
Animales
Peligrosos
Explora la vida
salvaje en peligro
de extindón
Escucha el crujido de una rama al pisarla. Observa esa sombra que cruza rápidamente entre los árboles. ¿Era el caza-dor o la presa? Descubre cómo realmente viven estos animales sorpren-dentes con magníficos sonidos, imágenes, textos yvídeos.
oferta especial QEEN COMPUTER
2.990 pts
Oceanos
Explora el
miste-rioso mundo de las
profundidades
Océanos de Microsoft te presenta los maravillo-sos animales y criaturas que habitan en los océ-anos del mundoya los aventureros que explo-ran estas aguas. Al adquirir este producto colaboras con la Worldwide Fund For Nature para proteger las especies en peligro de extinción.
oferta especial QEEN COMPUTER
2.990 pts
ENCARTA
98
La endclopedia multimedia
por excelenda
Encarta 98 19.900 pts Encarta Atlas 9.395 pts
FUGHT SIMULATOR
Nueva versión para volar
mucho más alto
SIDEWINDER PRECISION PRO
Controla el juego con la mayor
predsión y veloddad
INTELUMoUSE TRACKBALL
El mouse de diseño
ergonómi-co, natural para tus dedos
Flight Simulator 9.900 pts SideWinderPrecisionPro 14.710 pts IntelliMouseTrackBall12.900 pts
M~~
SMALL OFFICE
97
Para poner en marcha
tu empresa
Small Office 97 69.485 pts
AGE OF
EM
PIRESUnjuego épico para crear
y conquistar imperios
Age of Empires 7.990 pts
HOME EsSEN1IALS
97
Word97,Encarta Atlas, Money97,
Fútbol. Internet Explorer y Works 4.0
H. Essentials 97 19.900 pts
OFFlCE LICENCIA ESTIJDIANTES
Consigue tu propio
software original
LicendaEstudiantes13.790pts
MONEY
97
La forma más sendlla de
administrar tu dinero
Money97 4.100pts
• Barcelona
•
Rda. San Antonio, 45 • (93) 424.93.60
Interactive Shop •
Rda. S. Antonio, 59 • (93) 451.32.00
• Terrassa
•
Iscle Soler, 9 local4 • (93) 733.19.49
• Manresa
•
Carrio, 17 • (93) 875.07.41
• Salt
•
Plaza Cataluña, 1 • (972) 40.07.10
•
• Vilafranca del Penedés •
Montblanc, 3 • (93) 817.32.47
• S. Cugat del Vallés •
Centre Comerdal Sant Cugat (93) 67433 52
• Sevilla
•
Pedra Pérez Fernández, 7 • (95) 445.84.28
• Valencia
•
Tres Forques, 46 B • (96) 384.85.95
Itres condicionaments neces-saris eren sorrals on pogues-sin pondre els ous, llacs on es poguessin remullar i un bon
sistema de tancament per evitar que
s'escapessin. EI resultat de totes
aques-tes premisses, més la preocupació de
construir un hàbitat que s'adigués amb
la resta del jardí, el podeu veure a l'en-trada de l'àrea de Fauna Africana des d'avui mateix.
a caseta d'hivern que s'ha cons-truït té uns 30 m2 i totes les
comoditats: calefacció, ventilació, un petit llac per banyar-se, un
sorral on poder enterrar els ous que
esperem que produeixin, i llum natural i artificial adient. La temperatura desit-jada, una de les qüestions més impor-tants a resoldre, s'ha aconseguit amb plaques radiants de resistències elèctri-ques situades sota el paviment de grava, que gràcies a un termòstat
acon-segueixen una temperatura ambiental
d'entre 22°C i 25°C. La ventilació de l'habitacle es realitza mitjançant un
extractor d'aire que permet unes 22
renovacions per hora i que controla un
temporitzador.
a part exterior ocupa una àrea
d'aproximadament 150 m2, on hi
ha una gran extensió de gespa, un llac, una zona de sorra de platja que voreja el llac i una rocalla
costeruda que cobreix totalment la
cara lateral de la caseta. Aquest espai el podran aprofitar les tortugues, des del mes de maig fins a l'octubre, per prendre el sol i passejar-se amb tota llibertat.
U
na de les principalsmalla electrosoldada galvanit-zada i projectant-hi després formigó a sobre. Per donar la forma i el color definitius, es modela a mà i es pinta amb pigments especials.
a construcció de la roca-lla, on es van utilitzar pedres amb el color i les formes més convenients, es va fer amb molta cura de no deixar cap punt per on les
tortugues poguessin pujar i
caure capgirades. Aquests acci-dents són una de les causes principals de mort de les tor-tugues en el seu hàbitat natural.
E
n la realització del projecte haestat molt important la feina de jardineria. Les plantes altes que dominen són les palmeres: 9 exemplars de Washingtonia robusta d'uns 2 m de tronc i una espectacular Phoenix canariensis d'I m de tronc i amb fulles de 2 m de longitud evoquen la imatge d'illa tropical que volíem donar.
Respecte a la resta de la vegetació, s'han plantat plantes de riu' al costat dels llacs:
Pha/aris arundinacea, So/eirolia so/eiro/i, Miscanthus, Tamarix, A/pinia, Cyperus, etc.; plantes crasses com els Sedums, Crassu/a
iAptenia i un magnífic exemplar de
Dasy/irion serrati(o/ium a la zona de roca-lla, i cobertores a sobre la caseta com ara Hedera iVinca,que amb el temps cauran en cascada cobrint tots els racons.A la gran extensió plana s'hi ha sembrat gespa del tipus urbana per
garantir que les tortugues no la
mal-metin excessivament. Hem de dir que
les tortugues són grans menjadores
d'herba i el seu potent bec, juntament
amb el pes que arrosseguen, poden
fer-hi importants destrosses. Passat un
temps de la utilització d'aquesta àrea, s'haurà de fer una valoració de l'ús que en fan i de la resistència de la vegetació.
er tota lainstal-lacló hi ha col·locats estratègicament
troncs, principalment de
palme-ra, i grans arrels seques que vam aconseguir gràcies a l'ajuda de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, que delimiten zones i donen un aspec-te natural a tot l'habitacle.
i bé després del que hem expli-cat sembla que les tortugues ja tenen tot el que necessiten, falta una cosa importantíssima: la
seva seguretat i la del públic. Per aquest motiu s'han posat dues tanques de separació que mantenen els animals lluny de les mans dels nens, eviten mos-segades i protegeixen els animals d'al-gun acte indesitjable. Aquestes tanques ens han donat més d'un maldecap, ja que al principi menysteníem la força de les tortugues i cada dia la més aventure-ra de les quatre ens les trencava.
•
•
•
=
li
•
..
•
•
•
E
I .resul~at final ha estatsatisfacto-ri,tot Ique en un zoo estem
acostumats a no cantar victòria sobre el resultat global d'una
iris-tal-lació fins que els animals hi hagin vis-cut tot un any i s'hagin pogut valorar tots els aspectes de l'obra i la correcta utilització que en fan els animals.
I
•
•
11
-•
•
•
III
•
~
..
•
..
•
•
•
•
•
•
inalment hem d'agrair a
l'empre-sa constructora CPM la seva
col-laboracló i el seu patrocini, sense els quals hauria estat del tot impossible la realització d'aquesta nova obra.
Eulàlia Bohlgas
•
•
•
•
•
Una excursió al Montseny, des de qualsevol indret que us hi acosteu, us permetrà gaudir de belles pan?ràmiques del massís.
més paradigmàtics del massís: la vall de Santa Fe.
En aquest centre, punt de sortida de diferents itineraris per la vall, us propo-.
sem d'apropar-vos a l'Escola de Natura
Can Lleonart.Allí hi podeu veure l'ex-posició permanent sobre la fageda i fer un passeig pels voltants de l'embassa-ment de Santa Fe. Si teniu temps i ganes de caminar, podeu seguir l'itine-rari senyalitzat d'una hora i mitja de durada que us durà al turó de Morou,
des d'on es contemplen unes
interes-sants vistes de la plana vallesana i dels
contraforts del Montseny.
Però la visita a aquest centre queda més justificada si veieu l'audiovisual "Les 4 estacions del Montseny". Inaugurat l'any 1987, va ser el primer
pluja, vent ...).Tota una simfonia d'imat-ges corprenents, per on circulen indrets suggerents i emotius a banda de variades mostres de la rica flora i fauna del massís. Si en el primer audio-visual l'empremta de l'home era la pro-tagonista, aquí ho és la força de la natura.
"Uegendes del Montseny"
Museu Etnològic del
Montseny, Arbúcies
Des de Can Casades ens haurem de dirigir cap a la localitat selvatana d'Arbúcies, on ens espera el tercer dels audiovisuals proposats. Per arri-bar-hi ho podem fer de dues maneres: seguint la carretera asfaltada BV-5514
EI Centre d'lnforrnacró de Can Casades. Hi podeu veure l'audiovisual "Les 4 estacions del Montseny", fer rutes a peu senyalitzades I
demanar informació complementària del parc natural.
de manera tranquil-la i sinuosa per boscos de faigs, castanyers, alzines i pins. Tota una classe de botànica davant vostre! Si preneu aquesta darrera opció, heu de saber que es tracta d'un camí privat i que, com s'adverteix al rètol d'entrada, cal fer efectiu un moderat peatge per transitar-hi.
Sigui quina sigui l'opció que més us interessi, abans podeu atansar-vos fins a Sant Marçal, antic monestir benedictí del segle XII avui restaurat i habilitat com a hostal. Es troba a peu de
carre-tera, uns cinc quilòmetres després de
Can Casades. AI seu costat hi ha la taula dels Tres Bisbes i la creu de Sant
Marçal.Aquest nom tan original prové
del fet que aquest punt marca la
divisòria de les tres comarques que
_ •••
~
••••••
~._._
••••••••
~
J
Oriental, Osona i la Selva, i es el lloc de trobada dels bisbes de Barcelona, Vic i Girona. Aquesta zona ha estat restaurada recentment per la Diputació de Barcelona amb una intervenció arquitectònica valenta i respectuosa amb el medi.
Arribats a Arbúcies, demaneu pel Museu Etnològic del Montseny, a l'anti-ga masia de la Gabella, al costat de l'Ajuntament. Aquest singular museu mereix una atenta visita. Entres plan-tes es mostra de manera molt didàcti-ca i amena l'ocupació humana a la vall d'Arbúcies i les transformacions socials d'aquesta zona montsenyenca al llarg dels darrers segles, des de l'era pre-industrial fins als nostres dies.
tanya: enamoraments de dones d'aigua, històries de penitents, trifulgues de bandolers, aventures de caçadors, encanteris de bruixes ...
Veient aquest audiovisual haurem tan-cat una ruta que, si disposeu de temps, podeu realitzar al llarg de tot un dia. Les aturades que aneu fent, la visita als equipaments proposats i les passejades us ajudaran a conèixer i valorar un ric patrimoni natural i, des de 1978 (ara ja fa vint anys), reserva de la biosfera. Bona ruta!
Josep Melero Bellmunt Servei de Parcs Naturals
En l'article del número anterior "EI Parc Natural de Sant Llorenç del Munt Il'Obac",
les fotografies s'atributen a Arxiu Zoo quan, en realitat, corresponen a Miquel González, Agusti Argelich, Klm Castells IKoruc.
s Naturals
Enuna sala del Museu es va inaugurar la primavera de 1986 un audiovisual titulat "Llegendes del Montseny", sobre els mites i les històries que ha propor-cionat aquesta muntanya màgica. En
aquest audiovisual, la locució pren una gran importància, ja que la narradora construeix un relat a partir dels contes tradicionals que circulen per la
Fitxa tècnica
"Els homes iel Montseny" Centre d'Informació de la Costa
La Costa del Montseny (Fogars de Montclús) Tel. (93) 847 50 06
Repàs a la història de l'ocupació humana al massís des del neolític fins als nostres dies. Durada: 25 min
Projeccions: feiners: I 1.15, 12, 12.45, 13.30 h (només de març a novembre)
dissabtes i festius: I 1.15, 12, 12.45, 13.30, 16.15,I 17 h (tot l'any)
"Les 4 estacions al Montseny" Centre d'Informació de Can Casades Vall de Santa Fe (Fogars de Montclús) Tel. (93) 847 51 13
Mostra de la diversitat paisatgística i biològica del Montseny al llarg de l'any.
Durada: 30 min
Projeccions: dissabtes i festius: I 1.30, 12.30, 13.30i 14.30h
feiners: I 1.30, 12.30, 13.30, 15.30
i 16.30h
"Llegendes del Montseny"
Museu Etnològic del Montseny, la Gabella cI Major, 6 (Arbúcies)
Tel. (972) 86 09 08
Recorregut pel món imaginari i màgic del Montseny.
Durada: 25 min
Coll Formrc PUig Orau
•
Taga¡anent El SUI•
Sant Marçal-Les AgudesA Turo de l'Home•
~
MONTSENY;
~ • Fontrnarun
~ Barcelona Tarragona Illeida
Tiquet conjunt "Les 4 estacions" i "L'home i el Montseny": 300 ptes.
PARC NATURAL DEL MONTSENY
Projeccions: festius: I l , 12, i 13 h
feiners: I l, 12, 13, 17, 18 i 19 h (dilluns, tancat)
Preus
Tiquet individual: 200 ptes.
...
m
Diputació de Barcelona
Servei de Parcs naturals
Preus especials per a grups de més de 20 persones en tots els audiovisuals.'
III
•
•
I
I
•
•
I
•
I
•
•
~
•
•
~
•
•
I
...
EQUIPAMENTS
I
SERVEIS
I. Oficina del Parc Natural, a Fontrnaruna.
lntormaoógeneral del parc natural Ivenda de publicacions. Tel. (93) 847 51 02
Horari: feiners, de IDa 16.30 h; festius. de IDa 14 h
2. Càmping de Fontmartina
Tel. (93) 847 51 63
3. Àrea d'esplai de les Feixes del Vilar
Serveis sarutans Iaigua potable
4. Àrea d'esplai de la Guardiola
Taules, serveis Iaigua potable
S. Centre d'Informació de Can Casades
Audiovisual rnulnvrsró "Les 4 estacions al Montseny"
6. Centre d'Informació de la Costa
Audiovisual rnulnvrsió "Els homes al Montseny"
7. Centre d'Informació del Brull
Informació general del parc natural Ivenda de pro-ductes ahrnentans
8. Centres de documentació del Parc Natural
Secció ciències naturals
Museu de Granollers-Secció CrenciesNaturals,
La Tela; Granollers Tel. (93) 870 96 51
Secció humanitats
Museu Etnològic del Montseny, LaGabella.Arbúcres
Tel (972) 86 09 08
Audiovisual rnuluvrsió"Llegendes del Montseny"
9. Oficina d'Informació de Seva
Tel. (93) 884 O I I I
10. Oficina d'Informació de Cànoves i Samalús
Tel. (93) 871 00 18
I I. Centre d'Informació del Figaró. L'Estació
Tel. (93) 842 93 61
12. Oficina d'Informació de Viladrau
Tel. (93) 884 80 35
13. Oficina d'Informació de Campins
Tel. (93) 847 52 26
14. Casal de cultura del poble de Montseny
Exposrcro permanent sobre el massís Tel. (93) 847 50 06
Escales de Natura
Activitats per a grups escolars Ialtres entitats; I
estades de cap de setmana
15. Escola de Natura de Can Lleonart,
vall de Santa Fe, Fogars de Montclús. Exposició permanent sobre la fageda Tel. (93) 8475051
16. Escala de Natura de Vallcàrquera.
Flgaró-Montmany. Tel. (93) 84293 61
17. Escala de Camp El Polell,
Sant Pere de Vilarnajor; Tel. (93) 744 50 02
18. Escala de Natura de la Traüna.
Fogars de Montclús. Tel (93) 847 30 59
19.Alberg per a la recerca EI Puig
Tel (93) 847 51 02
20. Residència casa de pagès La Morera
s S
F
..
<>
AGFA
~5CALA
~ OFESS1
P ~
'\
AGFA<$>
.sCALA200
o '" e .$ $
10,2x12,7cm ~
-
-4x5in.
5CALAzoo
La pel.lícula Agfa Scala 200 Professional és l'única pel.lícula reversible en blanc i negre que es pot utilitzar en els àmbits de la moda, publicitat, documentació, arquitectura, paisatge i medicina.
Agfa Scala 200 amplia les possibilitats d'expresió creativa en fotografia i és summament adequada per als processos d'impressió en blanc i negre, ja que es pot incorporar directament als originals, sense necessitat de negatius ni còpies.
La propietat més destacada d'Agfa Scala 200 és el seu extraordinari rendiment en tota la gamma de tons grisos.
Aquesta pel.lícula també es caracteritza pel seu gra extremament fi, per l'excel.lent definició i perquè es pot exposar a sensibilitats que van de ISO 100/21
°
fins a ISO 800/30°.
Com que Agfa Scala 200 exigeix un processat especial, la pel.lícula només la poden revelar els laboratoris especialitzats.
Laboratori recomanat per AGFA per al revelat d'aquesta pel.lícula: MANUAL COLOR
el.
Rocafort, 215. 08029 Barcelona. Tèlf.: (93) 410 43 01Res no escapa a Agfa.
Més informació sobre Agfa i les pel.lícules Agfa a lnternet: http://www.agfaphoto.com
U
n dels factors principals per assegurar el benestar dels nos-tres estadants és el de propor-cionar-los una dieta adequada. La dieta dels nostres primats es fona-menta en els productes naturals, sobretot fruites i verdures, amb algunscomplements vitamínics i nutritius en
els casos en què és necessari.
és un dels factors que influeixen en la mida del territori dels primats (més abundància d'aliment vol dir un territo-ri més petit o més permissivitat cap a els intrusos als límits d'aquest).
E
ls animals dels zoos deixen detenir la preocupació de procu-rar-se l'aliment quotidià per sobreviure. En espècies prou
distracció. En aquestes ocasions el visi-tant pot arribar a pensar que el pobre animal pateix gana i li llança un cacauet en un acte de compassió (això en el millor dels casos, perquè a vegades hem trobat animals als quals havien llançat llaunes, bosses de plàstic, pilo-tes, ampolles, cigarretes i altres objec-tes). Dit això cal fer una crida a totes
les persones que veritablement
apre-A
questes dietes es revisengai-rebé diàriament per tal de poder modificar-les segons l'estat dels exemplars: hi ha individus que han d'estar a règim per problemes d'obesitat, altres necessiten reforçar la seva dieta a causa d'alguna malaltia que els ha debilitat i, és clar, les femelles en període de gestació o lactància tenen una sèrie de suplements igual com passa amb els humans.
l
'alimentació és una de les causesque determinen la conducta i
l'activitat dels individus en estat liure. La disponibilitat d'aliment
mogudes com els primats, això pot produir un dèficit d'activitat que con-duiria a un malestar psicològic. Per tal d'evitar-ho, la dieta dels primats del Zoo es distribueix al llarg del dia en diverses preses i sovint s'escampa i s'a-maga per la installació, cosa que els
força a buscar detingudament l'aliment
com ho farien a la natura.
D
es del punt de vista quantitatiui qualitatiu, els nostres primats
estan correctament alimentats
i podem assegurar que no pas-sen gana. En alguns casos els animals
sol-liciten l'atenció del públic com a
cien els primats i tots els animals que
componen la nostra col-Iecció
zoològi-ca per demanar-los que ens ajudin a fer
comprendre els problemes que el
sub-ministrament incontrolat d'aliment per
part del públic crea als nostres animals (alteracions metabòliques, obesitat, infeccions, intoxicacions i fins i tot la mort).
Elaboració de noves dietes
per als primats
Però el nombre de preses ha de ser compatible amb el sistema de treball i
no entorpir altres tasques no menys
importants. Recentment s'han revisat les dietes que
reben els nostres primats amb l'objectiu d'introduir-hi elements nous per donar-hi més varietat i suprimir-ne aquells aliments que s'han considerat menys adequats, com per exemple la llet.
E
videntment, l'aspecte econòmic ila disponibilitat dels diferents ali-ments al mercat són aspectes que cal tenir molt en compte.
T
mbé s'han tingut en comptealtres factors molt importants, com el sistema de treball. Les dietes s'han dividit en diverses preses, ja que la majoria de primats dedica molt de temps a l'alimentació.
F
inalment, és fonamental l'aspectenutricional. S'ha intentat que les dietes fossin el més equilibrades possible i es corresponguessin amb el desgast fisic dels animals. Per exemple, un dels canvis realitzats ha
estat el de donar part de la fruita al mati en comptes de fer-ho al vespre, ja que la fruita és més energètica que la verdura i és durant el dia quan aquests animals es troben més actius.
l
a dieta és un aspecte clau per almanteniment d'animals en
capti-vitat.Alguns problemes de salut
són fruit d'una alimentació
defi-cient i, per tant, controlar aquesta qües-tió és essencial. A més, moltes vegades
l'èxit reproductor depèn en gran
mesu-ra d'una bona base alimenticia.
Elena Marquès
Hi ha Somnis
que són Realitat
(fins
i
tot a la cuina)
<t
(fJ
ro
'"
e
.::;
SMEG ESPAÑA, S.A.-
CI
Central,28 .
Polígono La Ferrería.08] 10
Montcada iReixach
(BarcelolJa) .Tel. (93)
56502 50 .
Fax(93)
561 1:) ]O
sl,
a Miquel Rafa
Miquel Rafa, biòleg,
és
el responsable de l'oficina del WWFinternacional a
Barcelona. EIWWF(Fons Mundial per a la Natura)
és
molt conegut per les seves
onserv cionistes a tot el planeta. Hem volgut conèixer de primera mà
posem tot junts en un curs.Això crea situacions peculiars, no de tensió: la
veritat és que normalment la natura
uneix bastant. Els temes de conservació traspassen les fronteres i deixen en un segon pla les qüestions de tipus polític o religiós. Des d'un punt de vista per-sonal, per ilnosaltres és una experièn-cia molt interessant veure com la
natu-ra permet
que
les coses es considerinmés enllà del prisma de confrontació que habitualment predomina. des del punt de vista de la biodiversitat,
és un dels països més importants de la
Mediterrània; en canvi, en aquests
moments és pràcticament impossible
desenvolupar-hi qualsevol projecte. Per exemple, a les zones forestals del nord, a l'Atlas algerià, hi ha boscos relicte d'avets que eren zones summament interessants. amb lleopards, mones i
espècies endèmiques de tots tipus.Ara
les informacions que ens arriben diuen que s'han alterat molt a causa de la guerra.
Nosaltres donem beques anuals: unes per a projectes, unes que en diem de suport i unes altres que són de forma-ció. Aquesta formació consisteix bàsi-cament a organitzar cursos i seminaris. EI primer any (1994) va ser de temàti-ca general: un curs de sensibilització i d'educació ambiental que es va fer a Catalunya, i es van visitar diversos cen-tres, entre aquests el Parc Zoològic. A partir de l'any 1994 hem començat a fer les "escoles mediterrànies": cursos especialitzats en temàtiques de
conser-vació d'ambients o biomes concrets.
Nosaltres financiem el viatge i l'estada dels assistents a aquests cursos. Estem molt satisfets: hi ha una demanda crei-xent tant de les beques com dels cur-sos. Més o menys estem finançant un
10% de totes les sol·licituds. Fins ara, en tres anys hem donat un centenar llarg de beques.
Els diners provenen dels pressupostos del WWF Internacional, però
originà-riament sorgeixen del Departament de
Medi Ambient de la Generalitat, que des del primer moment ha donat suport econòmic a aquest programa. Aquest és un dels motius pels quals ~'ha obert l'oficina aquí a Barcelona.
Es una bona oportunitat perquè
Barcelona figuri de manera destacada en el món de la conservació.
Ara possiblement som molt més cone-guts als paisos del sud i l'est de la
Curs decapacrtacró per a professors a Egipte.
EDl.!KI.\'lI
PROerSIN
\lI.J
EDI SOR fE.\1ESI \'IOR 1995
~,~
...
,..
"Curs de capacnació per a prufevvor-, a Albània
Mediterrània que no pas aquí a Catalunya. Et puc assegurar que quan viatges per allà tots els despatxos d'a-questes organitzacions o qualsevol cosa que tingui a veure amb la conservació de la natura tenen el cartell del progra-ma ATW, cada any saben que allà és un lloc on poden obtenir una sèrie de recursos i un cert suport.
Sí. És un món que està en plena efer-vescència en aquests paisos i que compta amb mitjans precaris: allà no
tenen convocatòries anuals de
subven-cions per part de l'Administració. Han de fer les seves actuacions amb una mà al davant i una mà al darrere. A vegades és dur. Algunes d'aquestes entitats però, malgrat totes les dificultats, han sabut tirar endavant projectes i crear una organització bona i amb molta capacitat. Això passa sobre tot als pai-sos de l'Orient Mitjà.
Sí.A la Reserva Natural d'Azrak, a Jordània, un oasi que queda a l'extrem del desert. És una àrea molt interessant on s'ha fet la reintroducció de l'estruç i de l'òrix d'Aràbia. EI projecte ha tin-gut èxit, però cal dir que és una àrea petita on els animals estan encara en règim de semillibertat. És una zona que té tanques als límits: una extensió gran però tancada. Hi ha una pressió cinegè-tica molt forta, però són regions que encara tenen bastant potencial: hi ha
llops, per exemple. Són actuacions amb un cert caire simbòlic que posen de manifest el problema i aprofiten una espècie destacada per crear un movi-ment de sensibilització per parlar de la fauna, dels ecosistemes, etc.
Concretament, a Azrak, nosaltres hem
col-laborat a establir un programa d'e-ducació ambiental, una infraestructura de visitants que organitza visites esco-lars on es veuen els òrixs i els estruços en semillibertat. Nosaltres hem estat formant, mitjançant cursos
becats, les persones que porten el
centre d'acollida de visitants. També s'ha fet una cosa semblant a Tunísia, al Parc Nacional de Bou
Hedma, on s'han reintroduït gaseles
dama, una d'elles provinent del Parc Zoològic de Barcelona, àddaxs, òrixs cimitarra i estruços.
Un és la contaminació marina.
Actualment el 80% de les aigües
resi-duals que es vessen a la Mediterrània no es depuren. Després hi ha el pro-blema dels vessaments fets des dels vaixells petroliers en netejar els tancs: milers de litres de petroli es vessen al mar sense que hi hagi cap accident, només amb l'activitat normal d'aquesta mena de vaixells. Això és un problema gravíssim a la Mediterrània. Un altre és
la sobreexplotació de recursos
pes-quers: hi ha espècies comercials, com la
tonyina, que han experimentat una
com a espècies comercials. Aquests
són els dos problemes més grans que
hi ha pel que fa al mar.
Pel que fa als boscos, potser el proble-ma és molt més greu al nord d'Àfrica i a l'Orient Mitjà, a les muntanyes que van de Turquia fins a Egipte, poc conegu-des però molt interessants conegu-des del punt de vista naturalista, que allotgen espè-cies molt simbòliques com el lleopard i els cedres del Líban que es troben en estat pràcticament relicte.AI nord d'À-frica també hi ha un problema molt greu de desforestació: s'hi troben àrees boscoses realment notables i que estan sofrint una reducció i un empobriment. En els paisos més desenvolupats de la conca, com ara el nostre, el problema més greu és l'ocupació del territori, tant pel turisme, que és l'element que ha modificat més el paisatge mediterrani, com per la construcció de grans infra-estructures de comunicacions.
Nosaltres en aquest programa mediter-rani hem elaborat una estratègia de conservació a cinc anys vista en què es
ClgOI1) es 1110rtCS a tret') Eg1J)(e.
fa una anàlisi de tots aquests
proble-mes, especialment en els biomes que
he comentat: els boscos, els mars i les zones humides. Es fan, a més, unes pro-postes d'actuació, una estratègia de
conservació per a cada un d'aquests
ambients.
EI que sempre és el factor limitador per a nosaltres són els diners, els
recursos per portar endavant les
nos-tres activitats. Des de la societat civil, com a ONG, el que hem de fer és aconseguir que l'Administració destini els recursos necessaris i, al mateix temps, fer el nostre paper com a agent
cada turista que envien a les platges de Tunísia, la Costa Brava o Itàlia, aporten un dòlar per a la conservació. Esperem que aquesta Iniciativa es vagi estenent a altres tour operadors i altres paisos, de manera que pot ser una font de finançament per a tots aquests projec-tes que creiem molt interessant.
o-.«
remrrodurrs al Parc Nacron al de Rou Hedma CI uruvr.t).La conservació de la natura és un tema
que segueix important, però cada cop
és més difícil promoure programes i
projectes de conservació i mantenir-los. Han passat uns anys molt bons i ara en vénen uns de no tan favorables. Convé que tothom estigui més infor-mat i que a partir d'aquesta informació ens ajudi, es faci soci, doni suport a aquesta iniciativa. Això volem que no passi només en els paisos més sensibi-litzats i més rics, sinó també en els pai-sos en vies de desenvolupament. social. Un exemple molt bo d'això és la
proposta que vam fer en el Conveni de
Barcelona de crear un fons per a la
protecció de les àrees protegides que
estan incloses en el conveni. La nostra
proposta era que hi hagués una mena
de donatiu d'un dòlar per cada turista que passés les seves vacances a la Mediterrània. Si tenim en compte que són al voltant de 120 milions de turis-tes els que vénen a descansar cada any a la Mediterrània, doncs podríem estar pensant en un fons que es dotés ràpi-dament amb una quantitat al voltant de cent milions de dòlars, amb la qual
cosa ens trobem davant d'una xifra
bastant important, molt superior, per exemple, a la que destinen tots aquests paisos a la conservació de les àrees que ells mateixos diuen que s'han de protegir. Això, de moment, no està acceptat de manera oficial, però nosal-tres com a institució privada hem començat a posar-ho en marxa i algu-nes agències de viatges i tour opera-dors l'han acceptat; han vist que era bastant raonable. Aquest any per pri-mera vegada hem signat un conveni
amb tour operadors escandinaus i, per
Camp Internacional de treball a l'i lla de Lampedusa (Itàlia).
;¡¡¡
Josep-Uuís Melero Ferran Costa
Adreça de contacte: WWF Internacional
Apartat de correus 16024
08080 Barcelona
11'.
11'
11'
~.,
II
II
II
Ir ••
,l.,.,r
~
EI ZOO CLUBés una
associació amb la
finalitat
de promoure el
ZOO i divulgar les
seves
múltiples activitats
adreçades als amants de
la natura i dels animals.
A les famílies amb nens petits els garanteix les més grans
possibilitats d'esbargiment, diversió i cultura al temps lliure.
.
/.
INDIVIDUAL
Et pots fer SOCI del ZOO CLUB en dues modalitats.
Amb t1tol:
• FAMILIAR
En ambdós casos podràs:
• Visitar el Parc Zoològic tants dies i tantes vegades com desitgis.
• Rebre gratuïtament
la revista
PlanefalOO,
relacionada
amb la natura, els animals i
les activitats
que organitza
el Zoo de Barcelona.
• Participar
en:
- Cursos monogràfics.
- Tallers zoològics.
- Visites comentades.
- Sortides al camp i a la muntanya.
- Casals de zoologia.
• Gaudir dels "DISSABTES INFANTILS"
per als fills d'entre
6 i 10 anys del socis.
El ZOO CLUB organitza
els matins dels dissabtes activitats
i jocs que garanteixen
lientreteniment
i la diversió dels més menuts.
• Beneficiar-te
de descomptes
especials en botigues
i ofertes que realitza el Zoo.
• Formar part dels AZ (AMICS del ZOO) a partir dels 14 anys.
Els AZ poden col·laborar
amb el Zoo prestant
desinteressadament
els seus serveis.
També pots adoptar un animal i et regalarem el carnet del
ZOO CLUB. i, si ja
ets
soci, presenta'ns un nou soci i tindràs
PREUS
D'I SCRIPC
Ó
Quota a'mgrés
(una sola vegada)
2.000
ptes.
Nom i cognoms:
DNI
.
Nom i cognoms:
DNI
.
Domicili:
Telèfon:
.
Codi postal:
Població:
.
•
•••
••
Nom i cognoms:
.
Data naixement:
DNI (si en té)
.
Nom i cognoms:
.
Data naixement:
DNI (si en té)
.
Nom i cognoms:
.
Data naixement:
DNI (si en té)
.
(Si teniu mésfills, indiqueu-ne les dades en un full apart)
Ccxli Compte Client (CCC)
Ulli Ulli
W lliWll..W
Entitat Oficina Control Núm. de compte
Signatura
•
••
•
•
Familiar:
7.000
pes.
individual:
3.500
ptes.
*Família:
*Individual:
* Empresa col·laboradora:
Animal adoptat:
.
Adopció~lt
d'un animal,
Familiar:
12.000
ptes.
individual:
7.000
pes.
(La
quota d'adopció
també
és
anual i
inclou la
insc~ifciÓ
com a
SOCI.A l'atenció del/de
la
BANC / CAIXA:
.
Distingits
senyors: Els agrairé que fins a nou avís carreguin
al meu compte
corrent
~
e
els rebuts que a nom de:
~
~
'-'e,r.¡ ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
v
;:::l
Ci'
.~
....
'-J
e,
;:::l
V
-;§
els presenti el Zoo de Barcelona.
Barcelona,
/
/ 19
.
Signatura
Ccxli Compte Client (CCC)
Ulli Ulli
W lliWll..W
Remitent: .
---PARC
ZOOLÒGiC
DE BARCELONA
Apartat F.O.núm. 16060 08008 Barcelona
-....-LUB
NO
NECESSITA SEGELL FRANQUEIG A DESTINAClÓ
Fes-te
.
SOCI
del
.
I
col·labora
en
la
defensa
.
I
la
protecció
de
la
natura.
La
CIl
..,
Vl
<U
:l
g'1
.... 1
<UI
0..1 ~I
... 1
;31
I I
.
,
recornanaoo
d'un nou soci
per amistat
dóna dret a
rebre
un xec
regal, que es
pot canviar
al Zoo.
I
I
¿
Qué más puedes dar a tu perro
después de siete años de cariño,
siete años de cuidados,
y
siete años
de la mejor alimentación?
Una alimentación
para muchos años más.
Dog Chow Senior: para perros de
7
años o más.
Durante
7 años
lo has querido
más que a nadie.
Y ahora, claro,
también.
Pero
debes
tener
en
cuenta
que él ha evolucionado,
y
sus
necesidades
no son
las
mismas.
Ahora
ya no necesita
tanta
energía
como
antes,
ysí
un
alimento
más
fácil
de
masticar
yde
digerir.
Una
nutrición
más baja en grasas, con
más fibra y con vitaminas
para
una
buena
visión
y una
piel
sedosa.
Purina
te ofrece
Dog
Chow
Senior,
el
alimento
especialmente
formulado
para
esta nueva etapa de su vida. Para
que
le sigas
demostrando
que
le quieres,
por muchos
años más.
Convrgue una mucstr.i gram Vrnás II1forl11dCIÓn,cnviando tm datos a: GALLINA BLANCA PURINA Rda. General Mrtrc, 1492",08022 Barcelona.
Nombre Apcllidos ~
Dirección ~ N° Piso Puerra _
Población CP. Provincia _
Tel. Fecha de nacimiento _
..·...xa
meseet
s:
Gat persa
cot
S
2. Cos
Gran o mitjà, robust. Potes curtes però fortes. Pit ample i esquena musculosa. Els peus són amples i arrodonits; és desitjable que hi hagi flocs de pèl entre els dits. La cua ha de ser curta i frondosa, però proporcionada amb el cos; l'extrem ha de ser lleugerament arrodonit.
1.
cap
Rodó i fort, ben
equilibrat. Crani ample amb galtes ben desenvolupades i front bombat. Nas petit, curt i ample, no recollit. Orelles petites lleugerament
arrodonides, molt separades i situades força avall respecte al
crani. "Plomalls" abundants. Mentó ben desenvolupat i
mandíbules amples i potents. Coll curt i fort. Ulls grossos, rodons, força separats, oberts i expressius, d'un color pur.
Gat persa
Generalitats:
3. Mantell
Llarg i dens. Textura fina i sedosa, no llanosa. Collar llarg que recobreix les espatlles i el pit. EI color del pèl admet infinitat de varietats.
EI gat persa és un animal gran
Iamb un perfil molt robust. EI cos ha de tenir
una longitud compresa entre 40
I50 centímetres, més els 25 o 30 centímetres
de la cua. L'estructura òssia és robusta
Ité una gran força muscular. Es mou
amb molta gràCia
Ité una mirada lluminosa.
Amb un mantell molt espès
Isedós, la
caracte-rística més destacada del gat persa és el
pelatge, gruixut
Illarg, amb un collar que 11
cobreix les espatlles i arriba fins a les potes
anteriors. Pel que fa al color, hi ha infinitat de
varietats: persa blanc, persa vermell, persa
crema, persa blau, persa
xrnxrllc,
persa blau
crema, persa cameo, persa bicolor, persa
tigrat, persa xocolata i lila, i persa color point.
---
----~---
~---•
•
•
-•
I
•
•
III
I~l-I-
•
:..
•
~
..
•
Història
EI persa és, sens dubte, el gat més popu-lar a Europa des que, en plena època victoriana, es va popularitzar entre la noblesa anglesa i es va encreuar moltes vegades, amb la qual cosa se'n va obte-nir una gran varietat de colors. A Europa no hi havia gats de pèl llarg fins que l'any 1500 un comerciant italià, Pietro delia Valle, en va importar de l'Àsia Menor.
Cap al 1800 van arribar els primers gats perses a França i Anglaterra, on es van encreuar amb gats d'angora fins a arri-bar a l'animal que avui coneixem.
de força, fins i tot de violència. Així és el gat persa, el caràcter del qual mai no ens deixa indiferents. Té un gran desig d'afecte, és fidel, simpàtic i dolç.
Com al gran senyor que és, no està gens interessats a caçar ratolins ni té el costum de treure les urpes.
Necessitats
És un gat al qual hem de raspallar dià-riament, però, atenció, amb un raspall de cerres, mai de pues metàl·liques. La cua, on les puces es refugien de vega-des, li hem de raspallar molt sovint . Agraeix el bany amb aigua tèbia o amb xampú sec. L'enemic principal d'un gat persa és el seu propi pèl, la ingestió del qual li pot provocar trastorns intesti-nals. L'alimentació ha de ser equilibrada.
Ambiefltaci6
Pel seu esperit tranquil, és un gat ideal per viure en un pis. És molt afectuós amb el seu amo i amb les persones que el tracten amb respecte.
Temperament
als
de
Comoanyia
Els gossos
i
els gats:
una font de salut per a les persones
EI juny de 1991, la Fundació Purina va organitzar
el
Ir Congrés internacional
L'Home i els Animals de
Companyia: Beneficis per a la Salut.
Era la primera vegada que es reunien metges, psiquiatres, veterinaris, biòlegs, assistents socials i terapeutes ocu-pacionals en un congrés monogràfic sobre els animals com a font de salut.
També el 1991, la Fundació, amb la Societat Espanyola de Psiquiatria, va crear els Premis Animals de Companyia, Font de Salut, i des d'aleshores ha impulsat programes de teràpia assistida per animals amb persones grans, amb persones amb disminució, amb nois amb timidesa patològica, amb autistes i amb interns en centres penitenciaris.
Els gossos
i
els gats
i
les persones grans
EI 1992, l'Ajuntament
de Palma
de Mallorca i la Fundació Purina
van iniciar el Programa de
dona-ció d'animals de companyia a la
gent gran.
L'Ajuntament lliurava animals de la gossera nets, sans i vacunats. La Fundació Purina es feia càrrec de totes les despeses, donava menjar, materials i bons per a les primeres visites al veterinari a les persones que adoptaven els gossos i els gats.
A més, la Fundació Purina va encarregar a la Universitat de les Illes Balears que avalués si la companyia dels animals era benefi-ciosa. Les persones grans van ser entrevistades abans de l'adop-ció i diverses vegades més durant un any. D'acord amb les con-clusions de l'estudi, gràcies a la companyia dels animals, les persones grans:
• Estaven més alegres (menys depressives). • Estaven més tranquil·les (menys ansioses). • Tenien més ganes de fer coses (més vitalitat).
• Havien fet nous amics (companys de passejos amb els gossos). • Prenien menys medicaments.
EI 1994, la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona va repetir l'estudi i els resultats van ser tan bons com els de Mallorca o millors.
Per això, la Fundació Purina ha posat en marxa programes per a la gent gran amb els ajuntaments de Barcelona, Madrid i
G
Juny de 1998: 4t congrés internacional
Animals
de
Companyia,
Font de Salut
Del 4 al 6 de juny de 1998, a Barcelona, la Fundació Purina
organitzarà el 4t congrés internacional sobre els animals de
companyia com a font de salut per a les persones.
Envieu el nom, l'adreça i el telèfon, per carta, fax o deixant un missatge al contestador.
Fundació Purina, General Mitre, 149, 08022 Barcelona.
Tel. (93) 253 26 08. Fax (93) 253 26 O I.
Fundació
[1,]
Purina
[8]
I
•
I
-~
•
I
I
I
I
I
•
I
•
I
I
•
•
•
•
•
•
•
I
Des d'aquell congrés del 1991 a Madrid, el títol del congrés s'ha escurçat, però el contingut és el mateix: els
animals de companyia poden ser, i en molts casos són, una autèntica font de salut.
La Fundació ja ha enviat el preprograma del congrés per tal que les persones que ho desitgin facin la
preinscripció i per tal que els qui vulguin presentar comunicacions lliures les puguin enviar al Comitè
Organitzador del Congrés. Aquest Comitè està integrat per eminents professors de diverses universitats. Entre
els conferenciants hi haurà professors dels EUA, Europa i Espanya.
Si voleu assistir al Congrés:
Demaneu el preprograma per carta, fax o deixant un missatge al contestador.
Fundació Purina, General Mitre, 149, 08022 Barcelona. Tel. (93) 253 26 08. Fax (93) 253 26 O I.
GUIA DEVACUNES Malaltia
Borm
Hepatitis infecciosa Leptospirosi Parainfluenza Parvovirosi Ràbia Coronavirus
Vacunació inicial
6 a 16setmanes 6 a 16 setmanes 6 a 16 setmanes 6 a 16 setmanes 6 a 20 setmanes 3 a 6 mesos 6 a 20 setmanes
Revacunació
1 any
1any
1any
1any
6 mesos a 1any
1a 3 anys 6 mesos a 1 any
Estudiada en detall la fórmula Pro Plan per a aquest segments de gossos, apareix la proporció següent d'ingredients que es considera adequada e~ l'etapa sènior.
o Una quantitat moderada de proternes i nivells
minerals baixos que protegiran la funció renal, sovint delicada en animals d'aquesta edat.
oAlt contingut en fibra i baix en calories per evitar
problemes d'obesitat que acostumen a derivar cap a patologies cardiorespiratóries iloarticulars.
o Oli de peix, important perquè aporta àcids
grassos essencials que poden contribuir a modular processos inflamatoris de la pell i les articulacions; a més, ajuda a millorar la salut de la pell i la lluentor del pèl.
oA banda de les vitamines A i D, és aconsellable
enriquir la dieta amb vitamina E, l'antioxidant natural que ajuda a contrarestar els processos d'envelliment.
oTambé és convenient que les partícules de
producte preparat siguin més expandides i menys denses per facilitar la masticació i ajudar a protegir l'animal contra la formació de la placa dental.
o La llista d'ingredients aconsellables es pot
concretar en els productes següents: pollastre, blat de moro (extractes de proteïnes, segó i farina), blat, farina avícola, arròs, polpa de remolatxa, greixos animals estabilitzats amb vitamina E, hidrolitzats d'au, ou deshidratat, llevat, oli de peix, fosfat monocàlcic, clorur sòdic, carbonat càlcic i suplements vitamínics i minerals.
oUna anàlisi nutricional tipus donaria
aproxima-dament els resultats següents:
SECCiÓ ELABORADA AMB EL SUPORT DE:
L'ALIME
E
G
~
10
O
Denominem sènior el
gos adult de més de
set anys. Quan arriben
a la maduresa, els gossos
necessiten una
alimentació especial
amb els nutrients
que els proporcionin
l'energia necessària
per mantenir-se
en plena forma.
Protemes Greix Fibra Cendres Calci Fòsfor Sodi Humitat 25% 12% 3% 5,5% 1,1% 0,75% 0,26% 9%
o La dosificació adequada per a un aliment amb aquesta formulació i ingredients es pot
establir en les quantitats següents:
Mida de l'animal
Molt petit (yorkshire) Molt petit (chihuahua) Petit (terrier, caniche) Petit (spaniel, shar pel) Mitjà (husky, setter) Gran (retriever, pastor) Gran (rottweiler, malamute) Gegant (mastí, sant-bernat)
Pes aprox. (en kg)
1-5 5-10 10-20 20-30 30-40 40-50 50-60 més de 60
Quantitat (en g)
•
atural
Ngoron oro:
viure sobre un volcà
•
BRESSOL DE LA HUMANitAT:
UNA JORNADA AL PUSTOCÈ
EI seu origen es remunta a fa uns 2,5 milions d'anys quan, a causa de movi-ments tectònics, va aparèixer en forma de volcà, sobrepassant els 3.000 metres d'altura i rivalitzant en grandària fins i tot amb el Kilimanjaro. La seva boca escupia milions de tones de lava i de gasos. Amb el pas del temps les seves xemeneies volcàniques es van omplir de roques sòlides desplaçant tot el material fos.
A mesura que la lava es dipositava es
van anar formant esquerdes fins que el
con de la muntanya es va enfonsar cap a l'interior i va donar lloc a l'actual cal-dera, d'uns 20 km de diàmetre i parets interiors de 600-700 metres d'alçada. Aquestes, però, no van ser en cap
moment un impediment seriós perquè
una gran quantitat d'èssers vius
colo-nitzessin aquest peculiar biòtop. EI cràter, a més de la seva importància natural, té un gran interès antropolò-gic, ja que va ser testimoni privilegiat
de fets tan remarcables com ara els
primers passos de la humanitat. En efecte, aquestes contrades van ser
l'as-sentament dels nostres avantpassats de
l'Edat de Pedra. No gaire lluny s'han trobat petjades fòssils d'animals així
com remarcables registres de
l'evolu-ció humana de fa 2 milions d'anys, com mostra l'extraordinari descobriment, fet el 1978 pel prestigiós antropòleg Richard Leakey, de petjades fossilitza-des d'un primitiu homínid:
l'Austra/opitecus afarensis.
DiVERSiTAT D'ESCENARiS
NATURALS
Per descobrir els secrets que s'ama-guen al cràter, s'ha de baixar, amb
Visió general del cràter.
prudència i amb un vehicle adequat, una pronunciada pista, molt perillosa a l'època de pluges. Ja des de l'inici del . descens, el naturalista s'adona de la
immensitat que l'envolta. Espectaculars
arbres del gènere Euphorbia
acompa-nyen el trajecte, destacant sobretot dues espècies: la gran Euphorbia bussei,
de característiques branques carnoses i
que recorden un rosari, i la més petita
Euphorbia cande/abrum, més ramificada i, com indica el seu nom, amb aspecte de canelobre. Ambdues espècies pos-seeixen dures espines i un pastòs làtex metzinós que es fa servir com a arma defensiva.
Un cop arribats a la plana de la caldera
sorprèn, sobretot en èpoques de
plu-ges, el recobriment de multitud de
flors de colors rosats i porpres dels gèneres Gutembergia iBothiodine, i grocs dels gèneres Bidens iAspi/ia, que
I
i aromàtica fragància. Però són certa-ment les gramínies l'argucerta-ment bàsic del cràter, ja que són el menjar preferit de molts animals i constitueixen la base
fonamental on s'assenten les xarxes
tròfiques, amb la qual cosa
contribuei-xen al manteniment de l'esponerosa
diversitat d'aquest indret.
Les gramínies més gustoses i nutritives per als herbívors són les dels gèneres
Sporolobus, Digitaria iCynodon, que
estan acompanyades per altres
espè-cies més esveltes i notables, com ara els gèneres Choris, Aristida, Hyparrhemia, Penisetum iThemeda, més belles però alhora menys nutritives.
AI fons del cràter brillen les aigues dol-ces dels llacs Mandusl i Gorigor, i les salades de la maresma anomenada Makat o Magadi -rnots que en llengua massai o kiswahili, respectivament, volen dir sosa- que deuen la seva existència providencial a un microclima
excepcional. La concentració de sosa
perjudica seriosament l'establiment de
les plantes; malgrat tot, a les seves ribes creixen colònies de gramínies del
gènere Odyssea que il·lustren de
mane-ra admimane-rable com algunes espècies
poden guanyar terrenyen zones
inver-semblants.
No lluny de la maresma apareix el notable bosc de Lerai, que en parla massa i fa referència a l'arbre dominant del bosc: l'acàcia d'escorça groga
(AcaCia xantoph/oea), coneguda
popularment com l'''arbre de la febre", nom donat injustament pels primers exploradors. Aquest arbre creix a prop de l'aigua, lloc on els colons contreien amb freqüència febres palúdiques. Així doncs, es va pensar que les acàcies
eren responsables de la propagació de
la malaltia. Amb el temps se'n va identi-ficar el veritable responsable, que no era un altre que el mosquit Anophe/es.
Dins el bosc hi ha altres espècies inte-ressants, entre les quals destaca la
Ravo/f¡a caffra, de la qual s'obté un interessant fàrmac per activar el cor.
TERRA DE GRANS MAMíFERS
La gran varietat d'ecosistemes acull importants poblacions d'animals; amb
tot, les comunitats de grans mamífers
son les veritables protagonistes del
Ngorongoro. La riquesa en pastures i la
presència permanent d'aigua fa que el
cràter pugui suportar una població
resident d'entre 20.000 i 25.000 grans herbívors, entre els quals dominen bàsicament els animals brostejadors. Nyus (Connachates taurinus), zebres
(Equus burcheffii), gaseles (Gazeffa spp.),
búfals(Syncerus caffer), elands
(Taurotragus oryx), kongonis (Alce/aphus buselaphus) i porcs senglars berrugosos
(Phacochoerus aethopicus) tenen en les gramínies la seva font alimentària. Les maresmes i el bosc subministren recursos addicionals a hipopòtams
(Hippopotamus amphibius), rinoceronts negres (Dicerosbicornis), elefants
(Loxodonta africana), antílops aquàtics
redun-ques (Redunca fulvorufa), papions (Papio cynocephalus) i mones verdes
(Cercopithecus aethiops).
Després de tres dècades de censos de la comunitat d'herbívors, s'ha pogut constatar que el cràter és un ecosiste-ma dinàmic i en canvi constant. Els
nyus sempre representen almenys la
meitat de l'extensa població resident, fluctuant entre 8.000 i 15.000 exem-plars, segons l'any. Altres, com els
porcs senglars berrugosos o facoquers,
que no eren frequents abans de l'any 1976, són actualment animals comuns a les planes de gramínies. Aquest també és el cas del búfal cafre o africà, que a la meitat de la dècada dels setanta va iniciar un avanç important cap al crà-ter, coincidint amb la marxa de bona part del poble massai i els seus ramats,
i actualment hi és present en un
nom-bre aproximat de 3.000 exemplars. Per contra, la població de rinoceronts negres ha baixat de 100 individus censats l'any 1965 a menys de 20 actualment. És el resultat directe de la cacera indis-criminada que ha patit aquest formida-ble animal. Trampes, llaços d'acer, flet-xes, dards i, és clar, fusells són els estris
que fan servir els furtius per abatre'ls.
EIGovern de Tanzània dirigeix actual-ment tot el seu esforç a protegir una de les seves últimes poblacions; una guarderia especial vetlla dia i nit per la seva supervivència. Malgrat tot, l'any
1995 un magnífic exemplar va ser aba-tut dins el Parc per caçadors professio-nals.
Altres espècies mantenen poblacions
estables a la Gran Caldera; és el cas, per exemple, dels hipopòtams, limitats
BIRDS CATALONIA només tracta amb aus nascudes en centres de cria europeus.
BIRDS CATALONIA només ven aus totalment sanes (certificat veterinari).
