Internet: http://www.bcn.es Núm. 13 / Any LXXXVII 20 d’abril de 2000 Intranet: http://ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió 23-II-2000 ... 722 Acords sessió 24-III-2000 ... 741
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Aprovació estructura organitzativa i funcions de
la Direcció de Patrimoni i Serveis Generals 745 Aprovació estructura organitzativa i funcions
del Sector d’Urbanisme ... 747 Modificacions de crèdit ... 751
Cartipàs
Designació representants a la societat
Trac-tament i Selecció de Residus, SA ... 753 Designació representants al Consell Rector
del Patronat del Museu Nacional d’Art
de Catalunya ... 753
Consells Municipals de Districte Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
sessió 4-IV-2000 ... 754
Disposicions d’interès per a l’Ajuntament
Març 2000 ... 755
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la con-vocatòria de 2 concursos per a la provisió de 6 llocs de treball, més
vacants. ... 758 Suport a la Gestió de Districte, adscrit/a al
Districte de Nou Barris, més vacants ... 759 5 llocs de treball, més vacants, d’inspector de
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 23 de febrer de 2000 i aprovada el dia 24 de març de 2000
Al saló de la Reina Regent de la casa de la ciutat de Barcelona, el dia vint-i-tres de febrer de dos mil, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal-de Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regi-dors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, José Ignacio Cuervo i Argudín, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Car-les-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojno-vic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Joaquim Molins i Amat, Magdalena Oranich i Sola-gran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. Ortega i Ale-many, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Oriol Pujol i Ferru-sola, Santiago Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carrei-ras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé, Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i quinze minuts. Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 28 de gener de 2000, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
En el despatx d’ofici, el Plenari del Consell Muni-cipal acorda:
1. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 7 de febrer de 2000 (S1/D/2000 419), que delega en el president de la Comissió de Presidència i Hisenda, l’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, atribucions en matèria de resolució de recursos administratius.
2. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 7 de febrer de 2000 (S1/D/2000 417), que desconcen-tra en el president de la Comissió de Serveis Urbans i Manteniment, Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín, la incoació, nomenament d’instructor, instrucció i re-solució dels expedients sancionadors referents a in-fraccions de l’Ordenança d’obres, instal·lacions i ser-veis en el domini públic municipal, i de les d’ús de les vies i espais públics i d’usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona, en els aspectes que concreta.
3. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 8 de febrer de 2000 (S1/D/2000 474), que designa vo-cals de la Junta del Patronat del Castell de Montjuïc, en representació d’aquest Ajuntament, els Ims. Srs. Ferran Mascarell i Canalda, i Albert Batlle i Bastardas. 4. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 9 de febrer de 2000 (S1/D/2000 483), que designa membres del Comitè de Govern els Ims. Srs. Regi-dors Vladimir de Semir i Zivojnovic, Albert Batlle i Bastardas, Jesús Maestro i García, Eugeni Forrade-llas i Bombardó i la Ima. Sra. Roser Veciana i Olivé.
5. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 8 de febrer de 2000 (S1/D/2000 476), que designa els membres del Plenari del Consell de Convivència, De-fensa i Protecció dels Animals.
6. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 8 de febrer de 2000 (S1/D/2000 480), que designa els membres del Plenari del Consell Municipal de Con-sum, i presidenta i vicepresident d’aquest Consell la Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla i el Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic, respectivament.
7. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 9 de febrer de 2000 (S1/D/2000 618), que designa la Sra. Teresa Serra i Magent membre de la Comissió de Telecomunicacions, i el Sr. Jordi López Benasat secretari de la mateixa Comissió, en substitució del Sr. Emilio Ruiz i Pérez.
8. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 15 de febrer de 2000 (S1/D/2000 619), que designa el Sr. Carlos Rodríguez i Pérez observador de la Jun-ta de Govern de l’Institut Municipal d’Urbanisme.
9. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 18 de febrer de 2000 (S1/D/2000 677), que descon-centra en l’Im. Sr. Pere Alcober i Solana la incoació i resolució d’expedients sancionadors per infraccions tipificades en la normativa sobre disciplina de mer-cats, i defensa de consumidors i usuaris, en l’Orde-nança de mercats i en els Reglaments dels mercats zonals i especials.
10. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 15 de febrer de 2000 (S1/D/2000 616), que nomena el Sr. Albert Vilalta i Cambra enginyer director de Pro-gramació i Qualitat dels Serveis Urbans.
11. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 15 de febrer de 2000 (S1/D/2000 617), que estableix les funcions de l’enginyer director de Programació i Qualitat dels Serveis Urbans.
El Sr. Alcalde subratlla que els dos decrets ante-riors són una prova de l’èmfasi que es vol posar en la qualitat dels serveis urbans, la programació de les obres al carrer i les infraestructures i la renovació i impuls de l’ACEFHAT.
12. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, d’11 de febrer de 2000 (S1/D/2000 556), que consti-tueix la Direcció del Projecte de l’Àrea de Rehabilita-ció del Nucli Antic del Districte de Gràcia i en nomena directora la Sra. Pilar Marsan i Àlvarez.
el Sr. Guerau Ruiz i Pena comissionat de l’Alcaldia de Prevenció i Seguretat 2000.
14. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 18 de febrer de 2000 (S1/D/2000 803), que nomena el Sr. Txema Castiella i Viu secretari tècnic del Con-sell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, en substitució del Sr. Lluis Boada i Domènech.
15. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 18 de febrer de 2000 (S1/D/2000 799), que disposa:
Designar membres de la Ponència de Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, les persones següents:
President: Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda, regi-dor ponent de Cultura.
Vocals: Sr. Simó Artigues i Martín, director de Su-port a l’Organització Territorial.
Sr. Ignasi de Lecea i Flores de Lemus, director dels Serveis d’Arquitectura.
Sr. Manuel Tuñí i Vancells, director de Patrimoni i Serveis Generals.
Sra. Teresa Llucià i Figueres, cap del Gabinet de la Regidoria de Seguretat i Mobilitat.
Sr. Gerard Preminger i Roig, director de Relacions Ciutadanes i Participació.
Sr. Lluís Sanz i Marco, sotsdirector de Serveis d’In-formació de Base i Cartografia
Sr. Josep M. Boleda i Rosell, responsable de Po-blació de l’IMI.
Secretària: Sra. Rosa Fabre i Barranquero. El Sr. Álvarez, després d’agrair els nous micròfons instal·lats en l’hemicicle, observa que en la Ponència de Nomenclàtor no hi ha representants dels Grups de l’oposició a pesar de tractar temes de ciutat, com són els noms de les vies públiques urbanes, que reque-reixen el consens de tots els Grups.
16. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 18 de febrer de 2000 (S1/D/2000 804), que disposa:
1r) Constituir una Comissió d’informació i segui-ment de la preparació dels esdevenisegui-ments del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004.
2n) Designar, sota la presidència de l’alcalde, els membres de l’esmentada Comissió:
Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran Im. Sr. Joaquim Molins i Amat Im. Sr. Santiago Fisas i Ayxelà Im. Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda
17. Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 31 de desembre de 1999 (S1/D/1999 6569-6571, 6577-6579, 6595), que aproven modificacions de crè-dit del Pressupost de 1999 (generació de crècrè-dit per ingressos), per import de 58.063.197, 49.700.000, 31.877.363, 305.000.000, 157.601.196, 171.081.835, i 17.961.141 pessetes.
18. Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 25 i 31 de gener de 2000 (S1/D/2000 271 i 323), el primer dels quals incorpora el lloc de treball de Pro-moció de Turisme i Qualitat de Vida a la Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat, modifica les fun-cions assignades a la Direcció de Serveis de Partici-pació Ciutadana i nomena el Sr. Alfons García i Martínez per ocupar tal lloc en règim de personal eventual; mentre que el segon nomena funcionari eventual el Sr. Xavier Tort i Casals.
19. Quedar assabentat de la resolució de la regidora de l’Eixample de 21 de gener de 2000, que imposa a
Lotogui, SL, titular de l’activitat ubicada a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 770, la sanció econòmi-ca de 900.000 pessetes i taneconòmi-cament provisional de l’establiment per un període de sis mesos per la comis-sió d’una infracció, consistent en l’incompliment reiterat de l’horari de tancament dels establiments públics en els dies que s’hi concreten, tipificada com a falta greu a l’article 24 l) de la Llei 10/1990, de 15 de juny.
20. Quedar assabentat de l’acord de la Comissió de Govern, d’11 de febrer de 2000, que aprova defini-tivament el Projecte d’urbanització de la Unitat d’ac-tuació núm. 3 del Pla especial de reforma interior Dia-gonal-Poblenou (text refós).
21. Corregir els errors materials continguts en els paràgrafs tercer i setè del dictamen núm. 22 de l’Or-dre del dia de la sessió del Consell Plenari de 22 de desembre de 1999, en el sentit de substituir, respecti-vament les denominacions de “CESPA” per “UTE CESPA, Compañía Española de Servicios Públicos Auxiliares, SA, –CESPA, Ingeniería Urbana, SA” i de “Cooperativa de Usuarios de Limpieza Pública Domi-ciliaria”, per “UTE Cooperativa de Usuarios del Ser-vicio de Limpieza Pública Domiciliaria de Barcelona, S. Coop. Ltda.– Concesionaria Barcelonesa, SA”.
22. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 7 de febrer de 2000 (S1/D/2000 416), que designa la Comissió encarregada d’efectuar el sorteig entre els electors per al nomenament dels presidents i vocals que hau-ran de constituir les meses electorals el dia 12 de març, i fixa la celebració de tal sorteig en el dia 14 de febrer a les 10 hores; i també del resultat de l’esmen-tat sorteig.
23. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 31 de de-sembre de 1999 (S1/D/1999 6656), que aprova el Projecte complementari de la contracta de serveis de neteja viària, especialment en la recollida d’objectes i fustes de la via pública, la neteja de graffittis, com també la millora en la quantitat i prestació del servei d’equips d’actuació immediata per un import de 474.000.000 de pessetes (2.848.797,37 euros), l’im-post del valor afegit inclòs, i el plec de clàusules ad-ministratives particulars; autoritza la despesa i en dis-posa el lliurament a Fomento de Construcciones y Contratas, SA, adjudicatària de l’esmentada contrac-ta per acord del Consell Plenari de 30 de novembre de 1994, mitjançant la tramitació de les factures cur-sades pel tràmit reglamentari.
El Sr. Miró demana que aquest punt i el següent siguin retirats del despatx d’ofici i tramitats com a propostes d’acord ordinàries de la propera sessió en tractar-se de contractes aprovats i adjudicats per aquest Plenari. Afegeix que aquest expedient tenia una intenció clarament electoralista, ja que venia a respondre a les crítiques continuades sobre la brutí-cia de la Ciutat aparegudes en els mitjans de comu-nicació.
El Sr. Álvarez abona les paraules del Sr. Miró afe-gint-hi que, a més, es pretén regularitzar ara unes despeses fetes l’any passat per un contracte que ex-pirà el 31 de desembre de 1999.
El Sr. Alcalde puntualitza que la ratificació també comporta un acord corporatiu.
24. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 31 de de-sembre de 1999 (S1/D/1999 6657), que aprova el Projecte corresponent a les obres complementàries del dipòsit de regulació d’aigües pluvials del carrer de Viladomat per un import de 81.267.875 pessetes (488.429,76 euros) i l’adjudica, pel procediment ne-gociat sense publicitat, a Dumez Constructora Pire-naica, SA, com a adjudicatària del projecte d’obres inicial.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens.
25. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 10 de febrer de 2000 (S1/D/2000 1169), que estableix les retribu-cions íntegres anuals del personal de l’estructura di-rectiva de l’Administració municipal, que es detalla en la relació adjunta.
El Sr. Miró fa avinent que el decret sotmès a ratifi-cació, malgrat els termes amplis amb què està redac-tat, es limita a fixar la retribució de l’arquitecte en cap; que per a aquest càrrec fou nomenada una persona que continua essent conseller delegat de Barcelona Regional, SA, i posteriorment se li féu assignació de funcions que, en opinió del seu Grup, era nul·la per-què estableix el caràcter preceptiu i vinculant dels in-formes emesos per tal càrrec; que l’informe de la Se-cretaria General refuta la nul·litat esmentada adduint que els adjectius preceptiu i vinculant són utilitzats en un sentit diferent de l’establert en l’esmentada llei, i que el mot informe equival a una acta de supervisió tècnica i no té el sentit tecnicojurídic regulat per la Llei, perquè, altrament, el decret de l’Alcaldia hauria incorregut en invalidesa per tal com només una dis-posició amb rang de llei pot establir el caràcter pre-ceptiu i vinculant dels informes. Afegeix que, segons l’esmentat informe de Secretaria, la funció de l’arqui-tecte en cap no és emetre informes amb eficàcia in-terna, sinó actes de supervisió de projectes en la seva fase d’elaboració, amb el vistiplau o sense, del primer tinent d’alcalde.
Opina que el decret sotmès a ratificació assigna un sou per fer unes funcions que són confuses i nul·les, a parer del seu Grup; i que el fet que el Sr. Acebillo mantingui el càrrec de conseller delegat de Barcelona Regional, SA, farà que hagi d’abstenir-se cada vega-da que com a arquitecte en cap hagi de tractar una actuació de Barcelona Regional.
Per les consideracions anteriors, demana que el decret sotmès a ratificació es retiri i que abans de portar-lo novament a ratificació es refaci el decret d’assignació de funcions en el sentit d’atribuir-li fun-cions tècniques de supervisió i se’l cessi com a con-seller delegat de Barcelona Regional, SA, encara que se’l mantingui en el Consell d’Administració de tal So-cietat; altrament, el seu Grup es reserva el dret d’ac-tuar jurídicament en coherència amb les seves consi-deracions.
El Sr. Álvarez recorda que la darrera sessió el seu Grup ja assenyalà que l’arquitecte en cap no figurava en la nòmina municipal, sinó en la d’una empresa ex-terna: per tant, es congratula que ara es corregeixi tal anomalia.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens.
S’inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo-sos a l’ordre del dia:
ALCALDIA
1. MESURES DE GOVERN
1.1. Criteris, objectius i solucions generals de planejament per a la concreció de l’ordenació en l’àmbit de l’avinguda de l’Hospital Militar-carrer de la Farigola.
El president de la Comissió d’Urbanisme i Infraes-tructures, Sr. Casas, fa avinent que aquest document, elaborat des dels Serveis de Planejament, però amb participació clara i contundent del Districte, es fruit del treball fet al llarg dels últims mesos i té per objecte crear un eix cívic i un corredor verd a l’avinguda de l’Hospital Militar i ordenar l’entorn del carrer de la Fa-rigola a partir de les bases consensuades amb l’asso-ciació de veïns.
Concreta que hi desapareixen les importantíssi-mes afectacions del Pla General Metropolità, perquè no cal una autopista urbana de 50 metres d’ampla-da, en benefici de l’espai verd i d’unes dotacions d’equipament que permetin un entorn molt més cí-vic, i també de propostes que facin possible la cons-trucció d’habitatge per al reallotjament dels afectats pel Pla General Metropolità; que s’hi defineix com a espai cultural la casa Comes d’Argemí que el Pla General Metropolità tirava a terra i està catalogada com a patrimoni arquitectònic; que s’hi redueixen les afectacions previstes pel Pla General Metropolità en el sector del carrer de la Farigola fent que aquest carrer tingui una amplada màxima d’11 metres, grà-cies a una millor solució de la pujada a la plaça de Mons, cosa que disminueix, a més, la pressió del trànsit sobre el carrer de Bolívar i el pont de Vall-carca; i que tot això, juntament amb una solució dife-rent del viari que permeti accedir a l’avinguda de la República Argentina des de l’avinguda de l’Hospital Militar, permetrà millorar la circulació i la qualitat d’aquell sector urbà.
Diu, per acabar, que el document avui presentat serà sotmès a informació pública i, a la vista dels suggeriments que s’hi formulin, es redactarà la cor-responent modificació del Pla General Metropolità que se sotmetrà a l’aprovació inicial d’aquest Plenari. La Sra. Fandos declina entrar a l’anàlisi del contin-gut del document presentat avui, cosa que reserva per als suggeriments que formularà durant el període d’exposició al públic, però manifesta la seva sorpresa pel fet que el primer tinent d’alcalde hagi omès tota referència al document anterior, presentat el febrer de 1998, i a l’anterior aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità, que es va produir el juny següent, si bé després se’n va suspendre la tramita-ció ulterior per la pressió del Grup de Convergència i Unió, el qual formulà unes propostes que anaven en la línia del document que avui s’ha presentat, i, so-bretot, per la mobilització veïnal, que tingué com a resultat la constitució de l’Associació de Veïns de Gràcia Nord-Vallcarca, a la qual el Sr. Casas va pro-metre, poc abans de les eleccions, de canviar el do-cument aprovat inicialment.
de retard, però que és bo atès que Gràcia veié pas-sar de lluny les inversions olímpiques.
Espera que la proposta avui presentada faci veure a l’equip de govern que val més escoltar els veïns abans de fer els projectes i no després, perquè així s’estalvien temps i diners.
El Sr. Álvarez considera que el document pre-sentat recull les demandes dels veïns, els quals no van ésser escoltats, en canvi, en redactar la pro-posta anterior, motiu pel qual el Grup Popular hi expressà també la seva discrepància, i és bo, en-cara que arriba amb algún retard, circumstància que el porta a demanar que a partir d’ara se’n pro-curi agilitar la tramitació.
Pregunta si es manté la idea de la proposta inicial d’enderrocar la Casita Blanca.
El Sr. Mascarell significa que des de la seva desig-nació com a regidor de Gràcia s’adonà de la impor-tància que la qüestió en debat tenia per a moltes per-sones de Gràcia que estaven plenament identificades amb allò que en el Districte es coneix com a Pacte de Maig, signat pel Sr. Casas i l’Associació de veïns i que fixava les bases conceptuals del document que avui s’ha presentat.
Destaca que en l’equip que dirigia el Districte du-rant l’anterior mandat també hi tenien responsabilitats persones de la força política que la Sra. Fandos re-presenta; que el document presentat afecta un col-lectiu superior a les 10.000 persones i tota la gent del barri del Coll i s’encara amb les conseqüències de la desafortunada política urbanística i arquitectònica del “desarrollismo”; que avui és un dia important per a Gràcia des del punt de vista de la circulació, del crei-xement dels habitatges i de les afectacions en el con-junt dels barris i s’inicia el final del procés de ruptura entre dos barris centrals de Gràcia.
La Sra. Fandos reitera que el seu Grup no ha en-trat a valorar el document presentat, que recull, en gran part, les reivindicacions dels veïns; i hi afegeix que, com a gracienca, es congratula que en el cas de Gràcia es compleixin els pactes que el Sr. Casas signà amb els veïns, encara que no sap si tindran la mateixa sort que altres, com ara els rela-tius al túnel de la ronda del General Mitre i la ronda del Mig.
El Sr. Casas observa que el Grup de CiU no pre-sentà cap suggeriment al primer document de crite-ris i objectius i solucions generals del planejament d’aquest àmbit, el qual evolucionà de manera dife-rent de com havien previst els òrgans del Districte, dintre els quals l’esmentat Grup tenia la Presidèn-cia del Consell del Districte; que la proposta pre-sentada avui reflecteix els acords signats, després d’un treball molt intens davant dels interessos con-traposats dels veïns; i que s’ha optat per incor-porar-hi les previsions del Pla especial de reforma interior del sector Hospital Militar-carrer de la Fari-gola, la tramitació del qual està pendent de la reso-lució del recurs de cassació interposat per la Gene-ralitat després que aquest Ajuntament guanyés el recurs contenciós administratiu contra la suspensió de la tramitació decidida pel Consell de Política Territorial i Obres Públiques.
Aclareix, per contestar la pregunta del Sr. Álvarez, que l’afectació de la Casita Blanca es manté, si bé el terreny que ocupa ja no es convertirà en una autopis-ta urbana, sinó en una zona verda.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
2. 1) Desestimar les al·legacions presentades pel Grup Municipal de Convergència i Unió, durant el ter-mini d’informació pública, a la Memòria justificativa de la transformació de la societat privada municipal Fo-ment de Ciutat Vella, SA, en empresa d’economia mixta per a l’exercici d’activitats econòmiques en rè-gim de lliure concurrència.
2) Aprovar definitivament la Memòria justificativa de la transformació de la societat privada municipal Foment de Ciutat Vella, SA, en empresa d’economia mixta per a l’exercici d’activitats econòmiques en rè-gim de lliure concurrència.
3) Aprovar definitivament l’ampliació del capital so-cial de Foment de Ciutat Vella, SA, en la xifra de 990.000.000 de pessetes (5.950.019,83 euros), mit-jançant l’emissió i posada en circulació de 99.000 accions més, ordinàries nominatives, de 10.000 pes-setes de valor nominal cada una, numerades correla-tivament de la 1.001 fins a la 100.000, corresponent les números 1.001 fins al 60.000 a la Classe A i les números 60.001 fins al 100.000 a la Classe B. L’e-missió es realitza a la par i sense prima d’eL’e-missió. El contravalor consisteix en aportacions dineràries. La subscripció, desemborsament i adjudicació serà de la manera següent:
a) Classe A: formada per 59.000 accions nominati-ves numerades correlativament des de la 1.001 fins a la 60.000, ambdues inclusivament, de les quals 50.000 seran totalment subscrites i desemborsades per l’Ajuntament de Barcelona i 9.000 per altres Ad-ministracions públiques o, en el seu defecte, pel ma-teix Ajuntament de Barcelona.
b) Classe B: formada per 40.000 accions nominati-ves numerades correlativament des de la 60.001 fins a la 100.000, ambdues inclusivament, que seran to-talment subscrites i desemborsades pels accionistes representants del capital privat. El tipus d’emissió s’estableix a la par i sense prima d’emissió. El des-emborsament de les noves accions subscrites s’hau-rà de realitzar íntegrament en el moment de la subs-cripció.
Per al cas d’una subscripció incompleta es preveu, en relació a les accions de Classe B, que en el cas de no ésser totalment subscrites, l’ampliació de capital es concretarà a les accions efectivament subscrites; i en relació a les accions de la classe A, que, de no completar-se la subscripció de la totalitat de les de la classe B, la seva emissió es reduirà proporcional-ment, amb el límit necessari perquè l’Ajuntament de Barcelona ostenti com a mínim el 51% del capital so-cial. En el supòsit que la demanda de subscripció d’accions de la Classe B fos superior a les 40.000 ofertades, aquestes seran prorratejades entre els sol·licitants.
4) Aprovar definitivament la modificació dels Esta-tuts de Foment de Ciutat Vella, SA, que figura en la Memòria justificativa.
doni compliment als requisits de publicitat de l’emis-sió i realitzi l’oferiment de les accions emeses des-prés del registrament de l’emissió en la CNMV. En virtut de la delegació, el Consell d’Administració po-drà fixar la data en què l’acord d’ampliació de capital adoptat per la Junta General ha de portar-se a efecte en la quantitat subscrita, com també fixar-ne les con-dicions en tot allò no previst per la Junta i, especial-ment, si escau, en relació al termini per a la inscripció de l’escriptura d’ampliació de capital. Així doncs, el Consell queda facultat: per realitzar la comunicació prèvia de l’emissió; per formular i dipositar el full infor-matiu, si escau; per decidir i publicar l’inici de la subs-cripció d’accions una vegada dipositat el full informa-tiu, en el seu cas; i per fixar la data de tancament de la subscripció en el termini màxim assenyalat per la Junta (tres mesos a comptar des del termini indicat per la CNMV, per a l’inici de l’oferta pública d’ac-cions); i per donar nova redacció a l’article estatutari relatiu al capital social un cop acordat i executat l’augment en la quantia que correspongui en funció de la subscripció, i, alhora, per elevar a pública la nova redacció donada per la Junta General als Esta-tuts socials d’acord amb la nova composició accio-narial i la transformació de la societat en mixta. D’acord amb l’establert legalment, el termini per a l’exercici d’aquesta facultat delegada no podrà exce-dir d’un any des de la data d’aprovació del present acord.
La Sra. Recasens lamenta el sentit que ha de do-nar a la seva intervenció i el vot que, en conseqüèn-cia, emetrà el seu Grup, el qual sempre s’havia esfor-çat per arribar al consens en les qüestions que afecten Ciutat Vella, cosa que no podrà fer en el pre-sent cas en no haver-se acceptat la seva petició perquè constés en els Estatuts de la nova empresa, Foment de Ciutat Vella, SA, que en el Consell d’Ad-ministració de la Societat hi fossin representats pro-porcionalment tots els Grups municipals. Afegeix que tal petició ha estat denegada pel govern municipal adduint que era pràctica habitual de l’Ajuntament comptar amb la presència dels diferents Grups en els òrgans d’administració de les empreses amb inde-pendència que els Estatuts així ho explicitin; ara bé el seu Grup, sense posar en dubte la bona voluntat de l’equip de govern, insisteix que com a garantia de la pluralitat política del Consistori, tal dret s’ha de reco-nèixer explícitament en la norma que regirà el funcio-nament de la Societat, altrament el dret es converteix en un fet graciable supeditat a la voluntat política dels partits que formin el govern municipal.
Diu, en conclusió, que no està plantejant una qües-tió purament formal, sinó política; i demana que el govern municipal reconsideri la seva posició i accepti recollir en els Estatuts socials la presència de repre-sentants de tots els Grups en el Consell d’Administra-ció de Foment de Ciutat Vella, SA.
El Sr. Álvarez considera que si bé els Estatuts so-cials de Procivesa determinen la desaparició d’a-questa societat, la bona tasca política, social i urba-nística que aquesta empresa ha fet a Ciutat Vella ha de tenir continuïtat a través de Foment de Ciutat Ve-lla, SA, el Consell d’Administració de la qual ha de re-flectir la mateixa pluralitat que en aquest Plenari i en el Consell de Districte: per tant, en haver promès el Sr. Maragall públicament que així serà, el vot dels membres del Grup Popular serà positiu.
El Sr. Alcalde observa que fora d’aquest Ajunta-ment no recorda cap empresa mixta pública que tin-gui representants de l’oposició en el seu Consell d’Administració; i lamenta que en la qüestió de Ciutat Vella no s’acabi mai de trobar el consens amb el Grup de CiU, perquè, a pesar d’haver ofert en el seu moment el president de tal Grup el seu suport a la petició que la Generalitat participés en l’accionariat de Procivesa, el Govern de la Generalitat no hi acce-dí: per tant, demana al Sr. Molins i al seu Grup que reavaluïn l’esforç de la Ciutat en tal Districte i mirin de participar-hi activament.
El Sr. Molins manifesta que els representants del seu Grup a Procivesa han vist sistemàticament obs-truït el seu dret més elemental, el de rebre informa-ció, i han de perseguir materialment el gerent per ob-tenir-ne; i que es posa a disposició de l’alcalde per intentar que canvïi tot això que depèn de l’Alcaldia.
El Sr. Alcalde precisa que ell no es referia al pro-blema de la manca d’entesa entre un conseller i el gerent de la Societat, sinó que demanava que s’ava-lués la involucració de Convergència i Unió en els es-forços que es fan a Ciutat Vella, en una història que es remunta a l’època en què el Sr. Molins era conse-ller de la Generalitat i que no té a veure en com fun-ciona el Consell d’Administració o el gerent, sinó en com es pot sumar tothom a les estratègies aplicades a Ciutat Vella. Afegeix que els problemes que s’han esmentat entre el gerent i un conseller de CiU, pro-ven que fins ara hi havia una presència de tal Grup en el Consell d’Administració de Procivesa, situació que és força excepcional perquè no recorda el cas de cap altra empresa mixta o totalment pública, —GISA, per exemple—, que compti amb la presència de l’o-posició en el seu Consell de l’Administració.
Li sembla que la participació del Grup de CiU a Ciutat Vella està marcada per la mala sort, perquè no ha aconseguit articular la presència del Govern de la Generalitat a Procivesa i també hi hagué el cas del Liceu amb un vot contrari al primer pla de reforma.
El Sr. Molins, després de preguntar si l’alcalde no està content de com ha acabat el cas del Liceu, mani-festa que no s’han de confondre els actes d’aquest Plenari i dels representants de la Ciutat en funció de les eleccions municipals, amb els actes d’una altra Administració, la Generalitat; i que resulta profunda-ment injust haver usat, en el debat sobre la manera de recuperar un barri amb molts problemes, l’eufe-misme de la mala sort del Grup de CiU volent dir que tal Grup no hi havia col·laborat, perquè mai que se li hagi demanat col·laboració, no ha girat l’esquena i podria citar molts exemples d’accions en les quals ha ofert la seva col·laboració tant en el Consell de Dis-tricte i en aquest Plenari, com als diversos regidors del Districte.
El Sr. Alcalde matisa que el Sr. Molins treu de l’ex-pressió “mala sort” unes connotacions que ell no ha fet pas.
Lamenta que el Grup de CiU s’oposi al dictamen en debat per una qüestió col·lateral; i que la contribu-ció de tal Grup en les grans qüestions que afecten Ciutat Vella moltes vegades no hagin estat en sinto-nia amb la del govern municipal.
El Sr. Molins puntualitza que també ell ho hauria preferit; i que en l’àrea de rehabilitació integral de Ciutat Vella hi participà el Govern de la Generalitat a satisfacció de tots.
El Sr. Puigdollers comenta que formava part del Consistori quan es votaren els dos plans especials relatius al Liceu; i que la referència que ha fet l’alcal-de a l’aprovació l’alcal-del primer, li sembla tremendament injusta i inacceptable: perquè no es pogué tirar enda-vant en votar-hi també en contra el Grup d’Iniciativa per Catalunya i no comptar el govern municipal amb majoria suficient; perquè el gerent no va saber resol-dre bé la qüestió de les expropiacions; i perquè el seu contingut era molt diferent del segon.
El Sr. Alcalde precisa que fins a poques hores abans de la sessió el Grup de CiU mantingué un posicionament favorable, que després canvià.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens.
3. Resoldre la concessió a la companyia Barcelona Inn 92, SA, de l’ús privatiu de l’edifici Miramar per a la construcció i explotació d’un restaurant i altres ser-veis, per causa de l’incompliment manifest i culpable de l’objecte de la concessió, amb les obres de rehabi-litació i adequació aturades durant més de set anys, fonamentant la resolució en allò que disposen els arti-cles 96.3, 97 i 112 apartats e), f) i h) de la Llei de con-tractes de les Administracions públiques, en relació amb la condició 10.e) del plec regulador de la con-cessió; constatar que l’extinció contractual i la rever-sió al Municipi de les obres i instal·lacions fetes per la concessionària no generen dret a indemnització o compensació de cap classe, de conformitat amb allò que preveuen les condicions 10.e) i 11 del plec; fixar en la quantitat de 104.260.399 pessetes (626.617,62 euros) la indemnització a l’Administració municipal pels danys i perjudicis ocasionats per l’incompliment de la concessionària, segons l’informe justificatiu de la Direcció de Patrimoni que s’annexa; incautar la fi-ança constituïda de 17.154.483 pessetes (103.100,52 euros) (dipòsit núm. 47.402), d’acord amb els punts 4 i 5 de l’article 114 de l’esmentada Llei de contractes; i recuperar l’ús i disponibilitat de l’immoble, seguint, si cal, la via del desnonament administratiu que regulen els articles 152 i següents del Reglament del patrimo-ni dels ens locals.
El Sr. Puigdollers significa que en el cas de l’edifici de Miramar, qui sembla tenir mala sort és el govern municipal; i que fa pocs dies el seu Grup elogià l’acti-tud de l’equip de govern en el cas del Tibidabo, però posà damunt la taula l’experiència del Parc d’atrac-cions de Montjuïc i l’estat d’abandó de l’edifici de Miramar.
Recorda que quan els estudis de Televisió Espa-nyola a Barcelona abandonaren aquest edifici, s’en-carregà a Iniciatives, SA, que s’hi construís, en règim de concessió administrativa, un hotel de luxe, però tres o quatre anys després l’Ajuntament hagué de pa-gar 50 millons de pessetes per recuperar tal conces-sió en haver-se’n denegat l’ampliació en terreny que estava qualificat de zona verda; que posteriorment s’adjudicà una nova concessió per construir-hi i ex-plotar-hi un restaurant, operació de la qual es féu el seguiment, degument documentat a l’expedient, fins al 13 d’octubre de 1992, però, en canvi, no consta cap altra actuació posterior a tal data; i que repassant
la premsa s’hi troba fins una vintena de possibles usos per a tal edifici, que van des de la seu del Co-mandament Sud de l’Exèrcit Europeu o alguna agèn-cia europea fins a un casino.
Troba curiós que des de 1992 l’Ajuntament hagi deixat que l’edifici vagi caient sense fer-hi res; i ex-pressa la seva preocupació pel fet que el govern mu-nicipal no concreta què hi pensa fer: per tot això, el seu Grup opta per absternir-se.
El Sr. Álvarez destaca que l’edifici de Miramar està situat en un indret que atrau molts visitants i turistes i, per tant, la seva situació d’abandó resulta molt nega-tiva per a la imatge de Barcelona: per aquesta raó el president del seu Grup demanà la setmana passada de visitar-lo acompanyat de la Sra. Carreras-Moysi.
S’alegra, doncs, de la proposta que s’està discutint, tot i que no acaba d’entendre per què s’ha trigat tant de temps a fer-la i a cercar un ús per a l’edifici tan emblemàtic, tasca en la qual el seu Grup s’ofereix a aportar les seves idees tot esperant que no costi set anys més: per tant, el vot dels membres del Grup Po-pular serà afirmatiu.
El Sr. Maestro es congratula també de la proposta que recupera per a la Ciutat l’edifici de Miramar, tot i admetre que en els darrers set anys no s’ha fet tot allò que la ciutadania esperava; creu que el seu Grup pot deixar la seva empremta en aquesta qüestió per aconseguir una solució satisfactòria per a la Ciutat; i puntualitza que els terrenys que es varen oferir per-què s’hi instal·lés el Comandament Sud de l’OTAN, no eren a Miramar, sinó a l’Hospitalet.
La Sra. Mayol celebra també el rescat de la con-cessió de l’edifici de Miramar tot advertint que l’acord d’avui no prejutja res respecte a la utilització posterior de l’edifici, qüestió que s’haurà de discutir a fons en el si de l’equip de govern i amb l’oposició i en la qual ja avança que l’ús com a hotel de luxe no és pas el desitjable pel seu Grup perquè l’edifici se situa en el parc central de Montjuïc, en les cotes altes del qual l’equip de govern aposta pels jardins i la natura, i, per tant, l’ús de l’edifici ha de tenir molt present aquest context i, per eix, la sostenibilitat.
El Sr. Mascarell subratlla que el darrer any ha estat el millor en la història del parc de Montjuïc en termes de presència de públic, tret el curt període dels Jocs Olímpics. Agrega que la inauguració del Jardí Botà-nic, que ha comportat la transformació d’un espai complex, i també de Casaramona i l’avanç de la Ciu-tat del Teatre permeten augurar un futur molt interes-sant per a aquest parc, que és avui l’indret més usat pels ciutadans i visitants que vénen de fora; i que els usos que es busquin a partir d’avui per a l’edifici de Miramar, han de quedar emmarcats en el context de cultura, natura i esport que caracteritza el parc de Montjuïc.
El Sr. Puigdollers precisa al Sr. Maestro que el 1995 l’alcalde Maragall anuncià, en una conferència de premsa tinguda a la sala Lluís Companys, que l’Ajuntament proposava l’edifici de Miramar com a quarter general i seu administrativa de l’Exèrcit del Sud de la Unió Europea Occidental, anunci que pro-vocà polèmica en els diaris en oposar-s’hi Iniciativa per Catalunya per coherència amb els seus planteja-ments ideològics.
justa-ment perquè el parc de Montjuïc és, com ha dit el Sr. Mascarell, un dels indrets més visitats de la Ciutat, encara fa més vergonya l’estat d’abandó en què es troba l’edifici de Miramar.
El Sr. Álvarez expressa la seva discrepància amb unes declaracions del Sr. Alcalde que estimaven en deu anys el temps per fer el parc, perquè, a juí seu, s’hauria d’acabar en el present mandat.
El Sr. Alcalde puntualitza que els deu anys són ne-cessaris per a poder gaudir, completament de l’acrò-polis verda, ja que els arbres, un cop plantats, neces-siten un període de creixement per a arribar a la seva plenitud i esplendor.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Mo-lins, Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens.
4. Resolució de reclamacions i aprovació definitiva de la modificació del Reglament del Consell Tributari. És dóna compte que aquest punt de l’ordre del dia es concreta en la proposta següent, presentada a la Junta de Portaveus:
Estimar en part les al·legacions presentades pel Grup Municipal de Convergència i Unió, en el sentit d’introduir a l’article 16 del Reglament del Consell Tri-butari, un segon apartat amb el redactat següent: “La memòria elaborada pel Consell Tributari serà presen-tada per l’alcalde o persona que tingui la delegació al Consell Plenari en el moment de l’aprovació provisio-nal de les Ordenances Fiscals”, i desestimar la resta d’al·legacions; i aprovar definitivament la modificació del Reglament del Consell Tributari, que restarà re-dactat segons consta en el document annex a aquest acord.
S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. 5. Modificar l’article 26 de l’Ordenança de cementi-ris, aprovada pel Consell Plenari en data 24 d’octubre de 1997, amb la nova redacció que consta en el do-cument que s’adjunta; sotmetre’l a informació pública per un termini de trenta dies perquè s’hi presentin al·legacions o suggeriments; i per al cas que no se n’hi formulin, tenir-lo per aprovat definitivament.
El Sr. Miró avança el posicionament favorable del seu Grup, però mostra la seva preocupació perquè en el terreny dels serveis funeraris l’Ajuntament no actua per iniciativa pròpia, sinó a impuls de la societat mixta i, concretament, aquest dictamen ha estat promogut per un acord de Serveis Funeraris de Barcelona, SA.
Anuncia que el seu Grup pensa presentar prope-rament iniciativa de modificació del Reglament dels esmentats serveis per tal que, en la pràctica, no es continuïn prestant, com fins ara, en règim de mono-poli, perquè el Reglament vigent no afavoreix la com-petència.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
6. Donar conformitat, tal com preveu l’article 23.2 b) de la Carta municipal de Barcelona, als Plans d’actua-ció dels Districtes 2000-2003, de Ciutat Vella, l’Eixam-ple, Sants-Montjuïc, les Corts i Horta-Guinardó, segons les dades expressades en els documents adjunts.
La Presidència anuncia que, de conformitat amb la decisió presa per la Junta de Portaveus, els Plans d’actuació dels diferents Districtes seran votats sepa-radament.
El Sr. Ciurana considera que aquest dictamen és el penúltim acte de tota una sèrie de despropòsits en la tramitació del Programa d’actuació municipal i dels Programes d’actuació dels Districtes, que començà amb la discussió del primer en la Comissió d’Urbanis-me i Infraestructures —a pesar que tal Programa no se circumscriu a les inversions, sinó que abasta tota la política municipal— sense haver-lo sotmès prèvia-ment als Consells de Districte, seguí amb l’aprovació inicial acordada per aquest Plenari, quan encara al-gun Consell de Districte no havia emès el seu infor-me, i amb el menyspreu per l’informe desfavorable i el text alternatiu que havia formulat algun Consell de Districte, però tot això s’agreuja si s’analitza com els diversos Consells de Districte varen emetre el seu in-forme: de manera detinguda en alguns casos, però de passada en la majoria, ja que en alguns Districtes se suscità debat i en altres passaren com una simple comunicació del despatx d’ofici; en uns els presentà el regidor respectiu, en altres el gerent i en altres un regidor delegat per l’equip de govern.
Considera que el dictamen en debat és una mostra més del desgavell que ha comentat, perquè, per al seu Grup, els Programes d’actuació dels Districtes haurien d’ésser un element conformador del Progra-ma d’actuació municipal, és a dir, s’hi haurien d’inte-grar abans d’aprovar-lo inicialment, i, en canvi, per a l’equip de govern tenen caràcter subsidiari. Afegeix que tant el Programa d’actuació municipal com els Programes d’actuació dels Districtes són arbres que han crescut torts des d’un bon principi pel que fa al procediment seguit, no per causa de la manca d’un reglament, sinó com a conseqüència d’una voluntat política que ha volgut confondre el debat i ha optat per la via més restrictiva i menys participativa amb menyspreu per les formes, per bé que l’equip de go-vern tingui l’especialitat d’autofelicitar-se per les se-ves actuacions.
Significa que els ciutadans i ciutadanes de Barcelo-na i els Grups de l’oposició no poden contrastar de manera coherent els continguts dels Programes d’ac-tuació dels Districtes amb el Programa d’acd’ac-tuació mu-nicipal, i això condiciona el seguiment futur que en puguin fer; que tal impossibilitat deriva, en primer lloc, de la seva diferent estructura (en uns consta pressu-post, en altres no; en uns hi ha compromisos, en al-tres no; hi ha xifres que apareixen i desapareixen), és a dir, no hi ha un criteri clar sobre el seu contingut; i que la certificació del secretari del Districte d’Horta -Guinardó, segons la qual el Ple del Consell del Dis-tricte aprovà per unanimitat el Programa d’actuació de tal Districte, no s’adiu amb la posició que expressà el seu Grup municipal.
Per coherència amb les consideracions anteriors, demana que el mes d’abril, un cop aprovats els Pro-grames d’actuació dels Districtes restants, es presen-ti un text que els refongui tots amb el Programa d’ac-tuació municipal i permeti fer un control i seguiment de l’acció de govern.
Finalment, anuncia que el seu Grup votarà en con-tra dels Programes d’actuació dels cinc Districtes que s’han presentat avui.
un informe previ dels Districtes, de manera que en lloc d’incloure en el Programa d’actuació municipal uns comentaris genèrics sobre els Districtes i aprovar després els seus Programes d’actuació, calia haver seguit el procés invers, debatent primer els Progra-mes d’actuació dels Districtes en el respectiu Consell i incorporar-los després al Programa d’actuació mu-nicipal.
Pregunta per què avui només s’han presentat Pro-grames d’actuació dels cinc Districtes i espera que els cinc restants es presentin la propera sessió.
Assenyala que la manca d’un model quant al con-tingut dels diferents Programes fa que mentre que uns tenen un bon grau de concreció i, per tant, de compromís, altres són absolutament genèrics.
Addueix, tot seguit, que en alguns Districtes, com ara Sants-Montjuïc, bo i comptant l’equip de govern amb clara majoria, hi ha hagut voluntat que l’oposició pogués opinar i en altres no; i en aquesta darrera lí-nia ha d’esmentar, especialment, el cas de les Corts, on s’ha invocat un Reglament anterior a la Carta mu-nicipal per aprovar un Programa d’actuació contrari a la voluntat resultant dels vots dels ciutadans.
Finalment anuncia que el posicionament del Grup Popular serà coherent amb el tingut pels seus repre-sentants en cada Consell de Districte, i per tant, vota-rà en contra dels Programes d’actuació dels Districtes de Ciutat Vella, l’Eixample i les Corts i s’abstindrà en els dels Districtes de Sants-Montjuïc i d’Horta-Guinar-dó; i demana la refosa del Programa d’actuació muni-cipal i dels Programes d’actuació dels Districtes en un document únic.
El Sr. Casas contesta les anteriors intervencions dient que els Programes d’actuació dels Districtes restants seran presentats en properes sessions; que el text refós que han demanat als Grups de l’oposició, no està previst en cap norma, però no té inconvenient a publicar conjuntament el Programa d’actuació mu-nicipal i els diversos Programes d’actuació dels Dis-trictes; que si bé la Carta no estableix cap ordre de prelació en l’aprovació d’un i altres, no tindria cap sentit aprovar els Programes d’actuació de Districtes sense conèixer el marc econòmic i pressupostari ge-neral de la Ciutat que queda definit en el Programa d’actuació municipal; que la regulació reglamentària d’aquest procés no podrà contradir la necessitat d’una aprovació general prèvia a la decisió de cada un dels territoris ni diluir l’autonomia i descentralitza-ció dels territoris per afanys unitaristes; i que els Dis-trictes plantegen avui què volen fer en els quatre pro-pers anys amb propostes que no són cap desgavell i que juntament amb el Programa d’actuació municipal defineixen el futur de la Ciutat.
El Sr. Ciurana matisa que ell ha parlat de desgavell referint-se al procediment seguit i no pas a les pro-postes dels Districtes; que, en la seva opinió, les propostes dels Districtes han de conformar el Progra-ma d’actuació municipal; i que la publicació, més que conjunta, hauria d’ésser refosa i respondre a uns cri-teris unitaris que permetin fer el seguiment i control de l’execució dels diferents Programes.
El Sr. Alcalde indica que es mirarà d’atendre la pe-tició del Sr. Ciurana.
El Sr. Alcober observa que a l’hora de votar el Pro-grama d’actuació del Districte, els representants del Grup de CiU en el Ple del Districte de Sants-Montjuïc s’abstingueren, igual que els del Grup Popular.
S’aprova el dictamen núm. 6 de l’ordre del dia: a) pel que fa als Programes d’actuació dels Districtes de Ciutat Vella, l’Eixample i les Corts amb el vot en con-tra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro; i pel que fa als Districtes de Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó, amb el vot en con-tra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens i amb l’abstenció dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
Districte de Ciutat Vella
És dóna compte que el dictamen següent de l’ordre del dia té aquesta nova redacció, convinguda a la Co-missió:
7. Aprovar definitivament, d’acord amb l’article 68 de la Carta de Barcelona, la Modificació del Pla espe-cial de reforma interior del sector nord de la Barcelo-neta, promoguda per Gas Natural SDG, SA, que re-cull el compliment de les prescripcions de l’aprovació inicial i les modificacions introduïdes com a conse-qüència del tràmit d’exposició al públic que es rela-cionen a l’informe del Sector d’Urbanisme de 10 de febrer de 2000, amb la següent prescripció que s’in-corpora d’ofici: l’actuació en la zona G5 i el sistema 4 contribuirà a la millora de les dotacions d’aparcament dels habitatges de la Barceloneta, per la qual cosa, sens perjudici del compliment dels estàndards d’apar-cament corresponents als usos propis, el projecte que se sotmeti a llicència, inclourà una dotació no in-ferior a 150 places d’aparcament per a residents del barri; estimar parcialment les al·legacions presenta-des pels Ims. Srs. Joaquim Forn i Chiariello i Josep Miró i Ardèvol, en la seva qualitat de regidors del Grup Municipal de Convergència i Unió, i pels Srs. Manel Moscat i Martínez i Oriol Badell i Santaulària, en representació de l’Associació de Veïns Barce-loneta, de conformitat amb l’informe del Sector d’Ur-banisme de 2 de febrer de 2000.
El Sr. Miró manifesta que l’estimació parcial de les al·legacions del seu Grup amb la rebaixa de dos pi-sos, la millor integració de l’edifici en la zona, i la re-serva de 150 places d’aparcament per als residents, i el fet que no s’esgoti l’edificabilitat disponible, són elements positius a l’hora de valorar aquesta modifi-cació del planejament de la Barceloneta per fer possi-ble la construcció d’un edifici singular i, previsipossi-ble- previsible-ment, de qualitat, on s’instal·larà una de les grans empreses que tenen seu a la Ciutat.
fa quinze anys i que hauria d’haver-se enllestit ja en fa set.
Recorda que un escrit de l’Associació de veïns feia notar la manca de gestió de tal Pla pel que fa a la majoria dels edificis residencials del barri i, conse-güentment, l’escassa millora de les condicions de vida relacionades amb el problema dels habitatges i el manteniment i millora de les finques, de manera que les transformacions dels entorns del barri no ha-vien tingut una correspondència adequada amb millo-res significatives a l’interior i la rehabilitació del barri havia de recórrer encara un tram molt llarg.
Creu que darrera de l’estat d’opinió de molts veïns sobre l’edifici singular que es pretén construir, hi ha la-tent aquesta inquietud que ha d’ésser motiu de preocu-pació en aquest Plenari, sobretot quan l’evolució dels índexs de desigualtats entre els diferents barris deixa ben clara la situació de la Barceloneta, la qual el 1991 era el penúltim barri pel seu nivell de desigualtat i el 1996 continuava ocupant aquest lloc, però amb l’agreu-jant que la desigualtat havia encara crescut perquè, si el 1991 el seu índex era 272, mentre que el del barri que ocupava el primer lloc era 973, el 1996 el seu índex ha-via baixat a 164, mentre que el del barri que ocupava el primer lloc assolia pràcticament l’índex 1.000.
Insisteix que el problema de la Barceloneta està en un urbanisme públic que no és capaç d’afrontar les necessitats del barri amb els recursos i prioritats que exigeixen: per aquest motiu, el seu Grup opta per abstenir-se.
El Sr. Álvarez estima positiu que les grans compa-nyies que tenen la seva seu social a Barcelona tin-guin un edifici emblemàtic, però no troba adequat instal·lar en l’espai objecte del dictamen un edifici de 18.000 m2 en planta baixa i dinou pisos d’alçada, que
tindrà un impacte visual negatiu i crearà una mena de pantalla, raó per la qual l’Associació de Veïns de la Barceloneta s’hi ha pronunciat en contra: per això, el seu Grup es decanta per l’abstenció.
El Sr. Casas, després de puntualitzar que el Pla es-pecial de reforma interior que es modifica no és el de la Barceloneta, sinó el del sector nord de la Barcelo-neta, enumera les diverses actuacions que s’han dut a terme en aquest barri i les que hi estan en marxa, su-bratllant que el 15% dels habitatges del barri han en-trat en programes de rehabilitació; que 1.000 famílies del barri estan subjectes a processos d’expropiació i trasllat; que s’han construït 800 habitatges públics; que l’edifici de Gas Natural, SA, el Parc Biomèdic i altres iniciatives del Port aportaran activitat econòmica al barri: creu, doncs, que dir que no s’ha actuat en tal barri és desconèixer la realitat o voler-la ignorar.
Recalca que la modificació en debat és bona ar-quitectònicament i ofereix una bona solució a l’en-torn; i que en la reunió d’ahir els veïns es limitaren a demanar que les 150 places d’aparcament fossin per a residents en el barri, cosa que se’ls contestà afirmativament.
El Sr. Maestro opina que és molt positiu que Gas Natural, SA, instal·li la seva seu a la Barceloneta; i que no s’ha de fer demagògia, perquè els terrenys que s’alliberen es destinaran a equipaments; i que, en definitiva, l’operació en debat contribuirà a rehabi-litar i donar servei al barri.
El Sr. Forradellas comenta que durant la discussió en la Comissió el Grup de CiU semblava estar d’a-cord amb aquest dictamen i el Sr. Miró fins i tot
sug-gerí la incorporació d’elements d’arquitectura biocli-màtica en el nou edifici, aspecte en el qual la presi-denta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Ur-bana farà les gestions pertinents; que el procés particitatiu està suficientment assegurat, i per tant, no es poden mantenir postures ambigües; i que les pro-postes en marxa sobre la subzona d’activitats indus-trials del Poblenou i sobre l’ús de sòl d’equipament per a fer-hi habitatges de lloguer per a joves no re-flecteixen pas la primacia de l’urbanisme privat sobre el públic, però, en tot cas, anima el Sr. Miró a conti-nuar defensant la postura que ha mantingut avui.
El Sr. Miró matisa que ha reconegut que a la Barceloneta s’hi han fet coses que estaven bé i ha cenyit les seves crítiques al terreny de l’habitatge, perquè el Programa d’actuació municipal 1996-1999 preveia la construcció de 500 habitatges, 42 a la fa-çana marítima, i la promoció d’habitatges de lloguer per a la gent gran, i perquè l’execució del Pla espe-cial, que havia d’estar acabat ja fa set anys i de resol-dre el problema dels quarts de casa, comportava la construcció de 1.007 habitatges i l’enderrocament de 5.529 habitatges de quart, però res d’aixó s’ha fet en un grau que permeti als veïns tenir confiança en l’ur-banisme públic, ans els fets demostren, cada cop més, que els procesos urbanístics estan guiats per una concepció liberal i la consegüent primacia de l’ur-banisme privat sobre el públic.
El Sr. Álvarez puntualitza que ha centrat la seva in-tervenció anterior en el dictamen en debat, però a la Barceloneta hi ha un problema d’habitatge ben notori que faria aconsellable constituir una societat com ara Procivesa o Proeixample.
El Sr. Casas diu que això pretén fer-ho, precisament, Foment de Ciutat Vella, SA; que el Pla especial de re-forma interior està pràcticament realitzat en un 95%; que hi ha 1.000 famílies ja reallotjades en altres llocs i 800 que tenen habitatges nous, però continua havent-hi encara problemes en els quarts de casa i que s’ha d’es-tudiar com es poden resoldre; i que tothom sap qui té les competències en matèria d’habitatges i qui hauria de fer, per tant, l’esforç que es reclama.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Mo-lins, Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
El Sr. Alcalde, interpretant els sentiments de tots els presents, que es posen dempeus, expressa el re-buig del Consistori per l’acte de terrorisme que ha acabat amb la vida de Fernando Buesa i el seu es-corta, el Sr. Jorge Díez, rebuig que es materialitzarà amb l’assistència dels membres de la Corporació a l’acte convocat per a les dotze d’avui a la plaça de Sant Jaume; i agraeix les mostres de condol que li han expressat els presidents dels Grups Municipals.
Per tant, la Presidència, a les onze hores i cinquan-ta minuts suspèn la sessió que es reprèn a les dotze hores i quinze minuts amb la presència de tots els membres del Consistori ressenyats començament d’aquesta acta.
Districte de Sants-Montjuïc
General Metropolità per a l’ampliació del recinte firal de Montjuïc-2, promoguda per l’Ajuntament de Barce-lona i la Fira de BarceBarce-lona; suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, de reforma o rehabilitació, d’enderrocaments, d’ins-tal·lacions o ampliació d’activitats o d’usos concrets, pel termini d’un any, en l’àmbit assenyalat al plànol an-nex, elaborat d’acord amb l’article 68.5 de la Carta de Barcelona; i exposar-la al públic pel termini d’un mes;
El Sr. Casas explica que aquesta proposta, que és el resultat del procés encetat amb el document previ de criteris, objectius i solucions generals de planeja-ment, pretén aconseguir un recinte firal ampli, cosa que requereix una modificació urbanística i les inver-sions necessàries, i per això s’assigna a una superfí-cie de 205.000 m2 una qualificació compatible amb un
recinte firal i els aditaments que necessita, espais via-ris, accessos, zona verda, equipaments i espais com-plementaris; que es planteja, en definitiva, que la Fira consolidi en el polígon Pedrosa, ara conegut com a Fira 2000, un recinte complementari del de Montjuïc, en un territori limítrof entre els municipis de l’Hospi-talet i Barcelona, ja que la Fira és, al cap i a la fi, una indústria que promou les activitats que desenvolupen tots els sectors econòmics. Afegeix que, després de valorar els suggeriments formulats als criteris que s’exposaren al públic, la proposta garanteix que la ve-locitat i el termini de l’expansió de la Fira siguin els volguts pels responsables de la Fira i d’aquest Ajun-tament.
Concreta que es farà un recinte tancat, amb una superfície neta d’exposició de 70.000 m2, que tindrà
dues referències, una situada a la Zona Franca i l’al-tra a la Gran Via; que la proposta procura millorar la mobilitat del sector i també inclou tot un seguit de previsions entorn al trànsit viari i als aparcaments que exigeix un gran recinte de les seves característiques; que s’hi preveu la incorporació, en el moment de l’aprovació provisional, dels estudis actualment en curs per determinar quina línia de metro ha de pas-sar-hi, ja sigui la línia 9, que passarà per la porta de la Zona Franca, ja sigui la prolongació de la línia 2; i que el dictamen inclou, finalment, la suspensió de lli-cències per no haver d’autoritzar, dintre de l’àmbit afectat per la Modificació presentada avui, usos que hi siguin incompatibles.
El Sr. Molins anticipa l’abstenció del seu Grup per aquests dos motius:
1r) Perquè la decisió de localitzar l’ampliació de la Fira en el polígon Pedrosa, presa legítimament pels òrgans del govern de la Fira, no li sembla la més ade-quada, perquè 70.000 m2 de superífice neta
d’exposi-ció són, segons el seu parer, insuficients per a aten-dre les necessitats futures d’expansió de la institució firal i, a més, presenta l’inconvenient que, en no tar-hi previst inicialment l’ús que ara es proposa, es-tan envoltats d’una trama urbana molt consolidada que dificulta l’ús firal: per això, calia haver cercat un espai més allunyat del centre urbà i sense una trama que en dificulti ampliacions futures.
2n) Perquè dels deu paràmetres de la proposta un, que fa referència a la creació d’una porta d’accès principal i a la formació d’una façana que doni imatge al recinte, afecta el terme municipal de l’Hospitalet i la solució que es dóna a un altre, el relatiu a la porta d’entrada pel carrer del Foc i el passeig de la Zona Franca, no acaba d’agradar al seu Grup, perquè
que-da en clar desavantatge si se la compara amb la pen-sada a començaments de segle per a l’avinguda de Maria Cristina.
El Sr. Álvarez justifica el vot favorable del Grup Popular dient que les necessitats de la Fira superen l’actual recinte firal de Montjuïc i la Fira és essencial per promoure l’activitat econòmica de la Ciutat i, per tant, la Modificació presentada resulta molt positiva tot i plantejar alguns dubtes pel que fa a la façana, als transports públics, fonamentalment el metro, i als aparcaments.
Comenta, a continuació, que no fa gaire han apare-gut en els diaris notícies sobre la pèrdua de pes eco-nòmic de la nostra Ciutat i així ahir mateix un diari presentava la disminució, per segon any consecutiu, del turisme de negocis com una conseqüència de la pèrdua de la capacitat de negocis de la nostra Ciutat, i un altre parlava de la concentració del negoci publi-citari a Madrid en detriment de Barcelona; que se-gons un estudi fet per una consultora multinacional, la Fira aporta a l’economia de la Ciutat 100.000 milions de pessetes, suporta 16.000 llocs de treball a jornada completa, indueix una activitat molt important en els sectors hoteler i de la restauració i en el comerç i fa conèixer la Ciutat en el món; i que en els darrers anys la nostra Fira pateix una competència enorme de les altres ciutats espanyoles com València, Bilbao i, so-bretot, Madrid, fins al punt que si bé la nostra Fira concentra encara 64 salons monogràfics, 52 dels quals tenen nivell internacional i alguns tanta impor-tància com el de l’Automòbil, Construmat o Alimentà-ria, Madrid ja compta amb salons tan importants com Fitur, que s’ha convertit en la segona fira mundial del turisme, Simo o Arco.
Creu, doncs, que perquè Barcelona conservi el protagonisme que sempre ha tingut en el món de les fires, cal: a) crear un nou recinte firal i, per això, el seu Grup dóna suport al dictamen; b) fer el centre de convencions o palau de congressos, ja que el que la iniciativa privada inaugurarà properament a la Diago-nal, no té, a juí seu, prou cabuda; c) assolir el con-sens institucional entre l’Ajuntament i la Generalitat, perquè la manca de tal consens durant quatre o cinc anys entorn a l’ampliació de la Fira, li ha fet perdre competivitat en benefici d’altres, principalment la de Madrid; d) tirar endavant nous projectes i salons, com ara Mitting Point i el Saló Internacional de la Logísti-ca, impulsat pel Consorci de la Zona Franca; e) acon-seguir que la Generalitat s’incorpori a la Fira, ja que bona part de l’èxit de la Fira de Madrid prové del fet que hi participin a terceres parts l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Comunitat Autònoma i no s’entén que la Generalitat no s’aboqui en la nostra; f) millorar el transport públic per afavorir l’accessibilitat als recintes firals, especialment mitjançant el metro; i g) deixar de percebre el cànon que actualment cobra aquest Ajuntament a la Fira, malgrat no tractar-se d’una quantitat elevada —75 milions de pessetes— o fixar-lo simbòlicament en una pesseta, si legalment no fos possible deixar-lo de percebre, i augmentar les inversions a la Fira.
El Sr. Alcalde destaca també la importància de la Fira i assegura que està disposat al diàleg per assolir el consens, el qual primer s’ha d’obtenir en el si d’aquest Plenari i després s’ha d’estendre a les insti-tucions, per tal que la Fira pugui afrontar els reptes del futur, que són complexos i deriven de la compe-tència d’altres certàmens, i pugui ésser una gran fira, sobretot quan els resultats dels darrers anys estan mostrant unes perspectives molt favorables en la seva evolució.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Mo-lins, Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens.
Districte de les Corts
Es dóna compte que el dictamen següent de l’ordre del dia té aquesta redacció convinguda a la Comissió: 9. Aprovar definitivament, d’acord amb l’article 68 de la Carta de Barcelona, el Pla especial de l’edifici Europa (antic Grup Mundo) situat al carrer del Carde-nal Reig, núm. 11B, promogut per Hotels Rosincs, SA; estimar l’al·legació presentada per l’Im. Sr. Josep Miró i Ardèvol, en la seva qualitat de portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió, amb l’excep-ció del que fa referència a la manca de l’informe pre-ceptiu del Consell del Districte; estimar l’al·legació presentada pel Sr. Oriol Sagarra i Trias, en represen-tació de les comunitats de propietaris del carrer del Cardenal Reig, núms. 13, 15, 17 i 19; de l’avinguda de Xile, núms. 34, 36, 38 i 40; del carrer del Pintor Ribalta, núms. 13, 15 i 19, i del carrer del Pisuerga, núms. 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18 i 20; estimar en part l’al·legació presentada pel Sr. Manuel Valls i Fer-rer; desestimar les al·legacions presentades pels Srs. José M. Anzizu i Furest, també en representació de les comunitats del carrer del Pisuerga, núms. 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18 i 20, per la Sra. Glòria Romero i García, en representació de la comunitat del carrer del Pintor Ribalta, núm. 17, i pel Sr. Juan Gisbert i Polo, en nom propi i en representació dels propietaris d’alguns pisos del carrer del Cardenal Reig, núm. 19; tot això de conformitat amb els informes dels Serveis de Planejament de 14 de febrer de 2000 i l’annex de 16 de febrer, de valoració de les al·legacions presen-tades en el tràmit d’informació pública.
El Sr. Miró fa constar que, segons la documentació addicional, el projecte ha de preveure l’accés dels ve-hicles d’emergència; i el Sr. Casas contesta que, efectivament, és així.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen anterior.
Districte d’Horta-Guinardó
10. Aprovar definitivament, d’acord amb l’article 68 de la Carta de Barcelona, l’Estudi de detall d’ajust d’alineacions del passeig de Fabra i Puig, núms. 357-359, i del torrent de Can Mariné, núm. 12B, promogut per Promomarme, SL.
Districte de Sant Andreu
11. Aprovar definitivament, d’acord amb l’article 68 de la Carta de Barcelona, la modificació de l’Estudi
de detall del Subàmbit 1 del Sector XI (Berenguer de Palou) de la Modificació del Pla General Metropolità de Sant Andreu-la Sagrera, promogut per Valleher-moso, SA, que incorpora les prescripcions de l’apro-vació inicial que figuren a l’informe dels Serveis de Planejament de 29 de novembre de 1999.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.
COMISSIÓ DE POLÍTICA DE SÒL I HABITATGE
Districte de Sant Martí
12. 1r) Restar assabentat del desistiment formulat per tots els licitadors admesos, les companyies mer-cantils Construcciones Reyal, SA, FCC Inmobiliaria, SA, Vallehermoso, SA, i Necso Entrecanales Cu-biertas, SA, en dates 15 de juliol, 21 i 24 de desem-bre de 1999, respectivament, a les proposicions pre-sentades per a prendre part en el concurs restringit convocat per a l’adjudicació, pel sistema d’expropia-ció, de l’execució de la Unitat d’actuació núm. 13 del Pla especial de reforma interior Diagonal-Poblenou. Declarar, en conseqüència, desert el concurs, a l’em-para de la clàusula 37 del plec de condicions eco-nomicoadministratives particulars reguladores del concurs i 90.2 de la Llei de contractes de les Admi-nistracions públiques. Ordenar a l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU), com a òrgan de gestió del con-curs, la cancel·lació i retorn de les garanties provi-sionals constituïdes en la caixa de l’IMU pels es-mentats licitadors.
