Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Octubre 2005

(1)

Entre el proper 22 d’octubre i el 22 d’octubre de 2006, Sant Antoni Comerç (SAC) celebrarà del seu desè aniversari amb diverses cam-panyes de promoció adreçades als consumidors. Aquestes campanyes recordaran que el SAC és, segons assenyala el seu president, Vicenç Gasca, “un gran centre comercial en ple centre de Barcelona i amb una varietat d’oferta descomunal”, integrat per 1.200 comerciants i amb el Mercat de Sant Antoni com a punt de referència.

Gasca fa un balanç del camí fet en aquesta dècada i dels reptes que ha d’afrontar un comerç “que ha pas-sat de ser un comerç junt, un al costat de l’altre, a ser un comerç unit, comunicat”.

El centre comercial Sant

Antoni Comerç fa deu anys

Octubre omple quatre interiors

d’illa amb contes i jocs del món

El Mercat de Sant Antoni es un dels referents del centre comercial.

ESPECTACLES

A les illes de Montserrat

Roig, Cèsar Martinell,

Safo i Flora Tristán

ITINERARIS

S’han editat 90.000

tríptics amb itineraris

per 28 interiors d’illa

UTILITZACIÓ

Cada dia visiten els

interiors d’illa unes

3.000 persones

E I X A M P L E

B A R C E L O N A

Pàg. 3

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • O c t u b r e 2 0 0 5

w w w. b c n . e s

Pàg. 5 E N T R E V I S TA Pàg. 8

Lluís Permanyer

Periodista i cronista de

Barcelona

“Els qui creuen que

Barcelona només

és façana, que s’ho

facin mirar”

S O C I E TAT Pàg. 4

Les aules de

gent gran arriben

a l’Eixample

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Pistes municipals

esportives del Parc

Joan Miró

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

L’Oficina d’Atenció

al client d’Aigües

canvia d’adreça

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

(2)

E I X A M P L E

2

Octubre 2005

E I X A M P L E

B A R C E L O N A

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)

Aragó, 311.

Telèfon d’informació 010

(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.

Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.

Centre Cívic Sagrada Família 93 256 28 30 Mallorca, 425-433.

Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.

Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253

de Barcelona

Ausiàs March, 60.

Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.

Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.

Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.

Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.

CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.

CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.

CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 24.

GENT GRAN

Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.

Espai de Gent Gran

M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.

C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36 Sepúlveda, 181, principal.

Espai de Gent Gran Esq. Eixample 93 410 82 65 Rosselló, 78-80.

Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Atenció a la Dona 93 256 28 19 Mallorca, 425

Of. de l’Habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.

Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00 Viladomat, 319, entl.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.

Agència Tributària 93 291 11 00 Pl. Letamendi, 13.

C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.

GUÀRDIA URBANA

Unitat Territorial Eixample

Nàpols, 42-62.

Emergències 092

Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22

Accidents (C/ A, núm. 97-103) 93 223 53 20

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Mossos d’Esquadra 088

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Ausiàs March 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.

CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.

CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.

CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.

CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.

CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.

CAP València 902 500 179 València, 377-379

Dispensari de carrer València 93 227 93 00 València, 184

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Diumenge 23 d’octubre

Itinerari cultural en bicicleta

De 10 a 14 h. Punt de sortida: Aragó, 311 (seu del Districte) Itinerari literari pel territori on van deixar la seva em-prenta Santiago Rusiñol, Jacint Verdaguer, Josep Pla, Joan Maragall, Carme Laforet...

Dilluns 24 d’octubre

Cuina de pel·lícula

A les 20 h. C. Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425-433) Finalitza aquest cicle de l’Any de la Gastronomia amb la pel·licula Comer, beber y amar, d’Ang Lee.

Nit d’ànimes

A les 17.30 h. Interior d’illa de Flora Tristan (Padilla, 210) El Sobrino del Diablo presenta el seu espectacle Sam-hain,que ens apropa als mites de por de sempre.

Divendres 21 i dissabte 22 d’octubre

El último café

A les 22 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) La Mala Cia. Dins la 10a Mostra de Teatre de Barcelona.

Dimecres 26 d’octubre

3solo3

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)

Dansa contemporània: Distribución del silencio, ¿Una vez? Me cortré con un cutteri Cuerpos vulnerables.

Divendres 4 de novembre

Se buscan mujeres

A les 22 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) Dones alterades inspirades en el personatge de Maite-na es presenten a un càsting. De la Cia. Las Lokis.

Dimecres 9 de novembre

Idioms /Allez

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302) Dansa contemporània. Duet bilingüe.

Del 24 al 30 d’octubre

Barcelona. Ciutat de bicicletes

Casa Elizalde (València, 302)

Dins de la Setmana de l’ús cívic de la ciutat. Xerrada so-bre el dret dels vianants dimarts 25 d’octuso-bre a les 19 h.

Divendres 14 d’octubre

Marcos Ricceti i Elena Vitt

A les 18 h. Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491) Un recital de tenor i pianista que explora els vincles en-tre els autors argentins i catalans.

Divendres 21 d’octubre

Charo Picazo i David Granato

A les 18 h. Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491) Brahms, Strauss, Mozart i autors catalans com Mom-pou i Granados.

Miralls llatins

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)

Concert de flauta de Pan i guitarra.Obres de Machado, Villa-Lobos, Piazzolla, Granados, etc.

Paulinho Lêmos

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302) Cantautor d’origen brasiler.

Euclydes Mattos

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302) Un poeta que canta bossa nova.

Mag màgia

A les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)

D’Enric Magoo. Històries màgiques que combinen les emocions, la música i la sorpresa.

El príncep granota

A les 12 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) De la Cia. Teresa Roig.

Els contes de la Bleda

A les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)

Una pallassa entranyable que explica contes enmig de somriures.

Diumenge 6 de novembre

Teatre de cordó

A les 12 h. Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491) Històries tradicionals amb tocs de màgia i cançons populars.

www.bcn.es/publicacions [email protected]

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, Isabel Pagès. Coordinació general:Andreu Parera.

Coordinació de fotografia:Jaume Novell. Fotografia:Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:

Miquel Navarro. Producció:Joan Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.

(3)

Núria Mahamud

A

questa tardor no hi ha excuses per deixar de visitar els jardins dels inte-riors d ’illa de l’Eixample. Torna un altre cop la Tardor a l’Illa, que en aquesta oca-sió serà un viatge pels cinc continents per descobrir els costums i la cultura dels nostres veïns i veïnes d’ar-reu el món. La companyia Faula i Marinva Joc i

Educa-ció han programat un diver-tit espectacle per als més petits, ple de sorpreses, en el qual descobriran jocs i jo-guines de tots els indrets del planeta.

És un viatge interactiu d’a-proximadament una hora, on pot participar tota la fa-mília, però adreçat especial-ment als infants. Enguany la Tardor a l’Illa se celebrarà di-versos diumenges d’octubre

als jardins de Safo, Montser-rat Roig, Flora Tristan i Cè-sar Martinell, però cada any van canviant els escenaris i les activitats i, molt proba-blement, la propera edició serà dedicada a les arts plàs-tiques.

Itineraris per descobrir

Cada dia unes 3.000 perso-nes visiten els interiors d’illa de l’Eixample i és que darrere la gran quadrícula que va projectar Ildefons Cerdà s’a-maguen uns petits oasis de pau amb jardins per relaxar-se, jugar o llegir. Però per a

molts barcelonins encara són uns espais completament desconeguts.

Per aquest motiu, l’Ajunta-ment ha elaborat set desple-gables, un amb la llista i

loca-litz ació dels 28 inter iors d’illa recuperats i la resta amb sis propostes d’itinera-ris, la majoria de les quals

coincideixen amb la delimi-tació dels barris. Cada fullet conté un plànol de localitza-c i ó d ’a q u e s t e s r u te s i e l temps estimat de recorre-gut, normalment de dues hores, a més de fotografies dels llocs més assenyalats o curiosos dels voltants, que comprenen indrets com es-tabliments antics, mercats, passatges, façanes, escultu-res, etc.

S’han editat 90.000 exem-plars que es distribuiran en-tre els ciutadans i diferents entitats del districte perquè estiguin a l’abast de tothom.

E I X A M P L E

3

Octubre 2005

Els itineraris permetran descobrir façanes de l’Eixample.

Els interiors d’illa de l’Eixample són espais privilegiats

dins la ciutat i cada tardor es converteixen en uns

escenaris molt especials amb actuacions adreçades a

les famílies i, sobretot, als infants

Contes per a nens i itineraris

culturals als interiors d’illa

C I U TA D A N S O P I N E N

Manuel Borgés

Soldador

Es muy importante para los pequeños y los mayores. Es una mane-ra de distmane-raerse y des-pejar la mente en un lugar tan agradable como son los jardines.

Jaime Salas

Vigilant

Es una novedad para mí, porque hace relati-vamente poco tiempo que vivo en el Eixample y ahora que lo sé me pasaré un día para asistir a algún espec-táculo.

Ilva Forner

Actriu

No lo sabía, no tenía constancia, pero me parece muy bien, es algo muy bueno para la ciudad y el barrio. Espero pasar un día y ver los espectáculos y los jardines.

José Antonio Porro

Comercial

La programación me parece bien y los jardi-nes me gustan mucho. Es una manera de dis-traerse y un sitio donde la gente puede relajarse y disfrutar de su tiem-po libre.

Maria Isabel Bellido

Aturada

Yo suelo ir a los interio-res de illa. Son lugainterio-res muy bonitos y tranqui-los donde puedes pasar un buen rato. Única-mente no me gustan los jardines durante la noche.

Josefa Delgado

Netejadora

No tengo demasiada información sobre la programación, pero todo lo que sean cosas positivas para el barrio me parecen muy bien. Los interiores de illa son muy bonitos.

Q u è l i s e m b l a l a p r o g r a m a c i ó d e l s i n t e r i o r s d ’ i l l a d e l ’ E i x a m p l e ?

Cada dia unes 3.000

persones visiten els

jardins interiors

d’illa de l’Eixample

C O N T E S A L ’ I L L A

A

2 d’octubre Jardins de Safo (Llançà-València) 9 d’octubre Jardins de Montserrat Roig

(Provença, 535-537)

16 d’octubre Jardins de Flora Tristán (Padilla, 210)

23 d’octubre Jardins de Cèsar Martinell (Villarroel, 60)

(4)

4

Octubre 2005

S O C I E T A T

Dolors Roset

L’

Agrupació d’aules de formació per a la gent gran de Catalunya (AFOPA) vol estendre la seva activitat a l’Eixample i començar amb alguna sessió programada aquest mateix curs, entre l’octubre de 2005 i el juny de 2006. Aquest barri reuneix els requisits bàsics, perquè té una estructura de centres cívics espaiosos i equips de professionals capacitats per coordinar l’activitat. Els or-ganitzadors ja s’han posat en contacte amb els centres cívics per saber si hi estan interessats, i en alguns ja hi ha un calendari de sessions. També s’espera que en els centres on encara no hi ha res previst, sigui la mateixa gent gran la que demani

l’or-ganització d’activitats a l’A-FOPA a través del centre cí-vic.

Ara fa 25 anys es va crear l’AFOPA amb l’objectiu de fer arribar la cultura a la gent gran. Amb el suport de

les vuit universitats catala-nes, s’imparteixen classes sobre tot tipus de temes: des d’Humanitats, Ciències Socials, Literatura i Belles Arts, fins a Ciències pures i Tecnologia. També es fan seminaris especialitzats d’Història i Informàtica, ta-llers de Memòria, Català i

Anglès, i una sortida cultu-ral al trimestre a un lloc rela-cionat amb algun dels temes tractats. Els cursos són d’ex-tensió universitària o, els dels centres cívics, de difu-sió cultural, i s’imparteixen amb una freqüència d’un cop a la setmana. Els confe-renciants són professors universitaris, de Batxillerat i d’ESO, i professionals espe-cialistes en una matèria. Fins ara s’han obert 37 cen-tres a tot Catalunya i hi han passat, aproximadament, 14.000 alumnes. A Barcelo-na, hi ha aules de difusió cultural a centres cívics de Gràcia i de les Corts. L’Ei-xample serà el tercer barri a unir-se a la iniciativa.

Més informació:

A través d’un centre cívic poseu-vos en contacte amb l’AFOPA

Telèfon: 93 453 57 74

L’AFOPA treballa per acostar la cultura a la gent gran.

La gent gran de

l’Eixample tindrà

una altra activitat

pensada per a ells

E I X A M P L E

El tren als carrers

Balmes i Pelai

Enderrocada la muralla que encerclava Barcelona, en l’espai alliberat entre les places d’Universitat i de Catalu-nya, es va obrir el carrer de Pelai. Entre aquest carrer i la serralada de Collserola només hi havia alguns dels po-bles del Pla i una gran extensió de terres que ben aviat van configurar l’Eixample, mentre el projecte del Ferro-carril de Sarrià començava a fer els seus primers passos. Finalment, el 23 de juny de 1863 va ser inaugurat i Bar-celona va quedar unida amb Sarrià tot passant per Grà-cia i Sant Gervasi. Però aquest nou ferrocarril, que tenia la seva estació terminal al carrer Pelai, a tocar de la plaça Catalunya, va dividir en dos l’Eixample, ja que circulava en superfície pel carrer Balmes. Aquesta divisió va durar fins poc abans de la inauguració de l’Exposició Univer-sal de l’any 1929 en què el traçat va ser soterrat.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28

AbansEl traçat de la via del tren de Sarrià en la confluèn-cia dels carrers Balmes i Pelai l’any 1896.

Ara A partir de l’any 1929, aquest indret, així com tot l’Eixample, es va deslliurar d’aquesta barrera.

J. M. Contel

A B A N S I A R A

Els centres cívics que ho demanin a

l’AFOPA ja començaran a tenir activitats

programades aquest mateix curs

L’Eixample obrirà aules

per a la gent gran

2005, 400 pàg. Format: 22,5 x 27 cm PVP: 45 euros ISBN 84-8478-144-5

Coedició de l’Ajuntament i Triangle Postals

Barcelona. Palimpsest

Joan Barril (text) | Pere Vivas (fotografia)

(5)

Felicia Esquinas

N

o ha estat fàcil, diu Vi-cenç Gasca, president de Sant Antoni Comerç, però durant aquesta dècada els in-tegrants del SAC han fet una transformació impor tant. “Hem passat de ser un co-merç junt, en el sentit d’estar una botiga al costat de l’altra, a ser un comerç unit. És com una relació de parella. Pots estar junt, però no haver-hi comunicació, però si estàs unit sí que n’hi ha, de comu-nicació”, explica Gasca. “I això et dóna la força per tenir re-presentativitat i portar a ter-me accions que no es poden fer a títol individual”.

Entre el proper 22 d’octubre i el 22 d’octubre de 2006, el SAC celebrarà el seu aniver-sari amb diverses campanyes de promoció adreçades als consumidors. Campanyes per record ar que aquests 1.200 comerciants del barri de Sant Antoni són “un gran centre comercial, en ple cen-tre de Barcelona i amb una varietat d’oferta descomu-nal”, assenyala el seu presi-dent. Aquesta oferta abasta des de l’equipament personal fins al de la llar, informàtica

–concentrada a ronda Sant Antoni, Sepúlveda i Casano-va–, una illa sencera dedica-da a l’alimentació com és el Mercat de Sant Antoni i, al seu voltant, una oferta única a Barcelona, els Encants de roba. Sense oblidar el mercat dominical de llibres i video-jocs de segona mà.

Fa deu anys

El SAC es va crear en un mo-ment de forta tensió entre les

grans superfícies i els petits botiguers. Segons recorda Vi-cenç Gasca, “en aquell mo-ment es creia que el comerç tradicional desapareixeria da-vant de les grans superfícies. Hi havia aquesta inquietud i calia organitzar-se. Però amb el temps ha quedat clar que, com tot en la vida, hi ha un públic per a cada cosa. O unes persones que uns dies

s’estimen més anar a fer un tipus de compra a un lloc, i uns altres dies a un altre”. Una cosa que també s’ha po-sat de manifest és la necessi-tat de fer campanyes promo-cionals conjuntes. “A les grans superfícies s’obliga els botiguers a contr ibuir a aquestes accions per contrac-te; nosaltres hem d’aconse-guir que la gent s’hi adhereixi voluntàriament. I és la difi-cultat més gran que tenim”, afirma Gasca.

Avui, el paisatge comercial del barri també s’ha transfor-mat. Vicenç Gasca assenyala que l’arribada d’immigrants s’ ha traduït en l’apar ició “d’un tipus de comerç que ocupa uns espais de demanda d’una clientela potencial que ara existeix i abans no”. Mirant cara a demà, el projec-te que més inprojec-teressa al SAC és la futura remodelació del Mercat de Sant Antoni. Per a Vicenç Gasca, el mercat “ha de ser un punt de referència de la ciutat i la locomotora que tiri de l’activitat comer-cial d’aquesta zona”.

E I X A M P L E

B A R C E L O N A

5

Octubre 2005

N O T Í C I E S

f

7è cicle de cinema a la Pedrera

La Pedrera inicia el setè cicle de cinema. L’Auditori Caixa Catalunya ha programat el nou cicle que porta per títol Cinema a la Frontera i que preveu la projec-ció de vuit pel·lícules. L’eix del cicle són les fronteres geogràfiques que han esdevingut un dels paisatges més rics i polivalents del cinema. Cinema a la Pedre-ra proposa vuit títols per viatjar arreu del món. El ci-cle se celebra cada trimestre excepte durant l’estiu. Més informació: www.bcn.es/eixample.

Obres a l’avinguda de Roma

Les obres de remodelació a l’avinguda de Roma ja s’han iniciat en el tram comprès entre els carrers de Casanova i Comte d’Urgell, en la seva primera fase. Els treballs inclouen l’ampliació de les zones per als vianants, la renovació de la calçada, nou enllumenat, renovació del mobiliari urbà, millores en l’accessibili-tat i un carril bici. És previst que les obres finalitzin el febrer de 2006.

Enganxa’t al civisme

Del 3 al 30 d’octubre, la Casa Elizalde (València, 302) organitza una sèrie d’activitats per tal de potenciar actituds de respecte cap a l’entorn. Dues exposicions, una gimcana amb joves d’ESO i una altra entre grups d’infants i avis faran reflexionar sobres qüestions com la neteja, la mobilitat i l’accessibilitat. També hi haurà un taller de creació amb deixalles i un altre de construcció de bufalvents per millorar la visibilitat dels infants en les bicis.

Laboratori d’Arts Escèniques Tísner

El Centre Cívic Cotxeres Borrell posa en marxa el Laboratori d’Arts Escèniques Tísner per a aquells creadors, amateurs o professionals que vulguin desenvolupar els seus projectes artístics. El Labo-ratori també està adreçat a directors, dramaturgs, guionistes, actors, coreògrafs, tècnics, gestors i es-cenògrafs, entre d’altres.

Acte del Consell de les Dones.

Jornada participativa sobre el progrés de les dones

F.E.

E

l dissabte 22 d’octubre, la Casa Elizalde (C/ Valèn-cia, 302) acollirà una jornada participativa per avaluar la Plataforma d’Acció sorgida de la IV Conferència Mundial de la Dona, organitzada per les Nacions Unides, que es va ce-lebrar a Pequín fa deu anys. La Plataforma d’Acció per a l’avançament de les dones tableix els dotze punts es-tratègics que han de desenvo-lupar els estats per assegurar

el progrés i la igualtat de les dones a tot el món, des de la salut fins a l’educació, des del món laboral fins a la família. La Plataforma va ser ratifica-da per tots els participants en aquella conferència, però pocs països l’han arribat a aplicar. Amb aquesta jornada de de-bat se celebren els 25 anys de la fundació del Consell Nacio-nal de les Dones d’Espanya i de la seva incorporació a l’In-ternational Council of Wo-men. Durant la trobada hi

haurà tres taules rodones, se-guides d’un col·loqui, on par-ticiparan dones de l’àmbit po-lític, cultural i social. A la tarda es presentaran les con-clusions del debat i el llibre Escac i Mat, obra teatral d’A-raceli Bruch publicada per l’A ssociació Teatre-Dona. Com a cloenda hi haurà un recital de música i poesia.

Inscripcions: Consell de les Dones. Rambla de Catalunya, 45, 1r 1a. Preu de la jornada i dinar: 10 euros.

Creat el 22

d’octu-bre de 1995, Sant

Antoni Comerç

(SAC) està integrat

per 1.200

comer-ciants amb el

Mercat de Sant

Antoni com a punt

de referència

Sant Antoni Comerç celebra

el seu desè aniversari

“Hem passat a ser

un comerç unit,

comunicat”, diu el

president del SAC

(6)

E I X A M P L E

6

Octubre 2005

A

quest establiment de pintura està espe-cialitzat en el color. Hi trobem 150 co-lors exclusius, creats per Toni Colomina, un pintor d’ofici amb molts anys d’experiència, que és qui porta el negoci. En entrar a l’esta-bliment trobem les làmines que mostren tota la gamma de colors. El coneixement de l’ofici del Toni és una garantia per al client. Tot i l’a-jut que ofereix la tecnologia, l’experiència és bàsica per obtenir un bon resultat. Si li por-tem una petita mostra, ens pot trobar el color

exacte i això només s’aconsegueix amb un ull molt entrenat. La Casa de la Pintura ha apos-tat també per la pintura ecològica, no conta-minant. El servei que ofereixen va més enllà: fan estudis cromàtics a casa nostra sense compromís i ens aconsellen el color més adient segons l’espai i la llum. Disposen, a més, de tot tipus de material de pintura i per a les Belles Arts.

La Casa de la Pintura C/Provença, 71

E L T A U L E L L

Colors exclusius i la garantia de molts anys d’ofici

Toni Colomina, amb pintura de tots colors.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Beatriu Sanchís

E

s tracta d’una deixalleria on es poden portar de-terminats tipus de residus, com ara bateries, piles, radio-grafies, fluorescents, aerosols i oli de cuina, entre d’altres. El Punt Verd del barri comp-ta amb un servei d’Educació Ambiental, l’Aula Ambiental. Aquest servei és promogut per l’Ajuntament a petició del Fòrum Cívic de la Sagrada Fa-mília, el qual ja en un primer moment va demanar la crea-ció del Punt Verd del barri. El proper mes de març farà tres anys que funciona aquest es-pai. S'hi poden portar mate-rials reutilitzables, com ara la roba, materials reciclables, com els petits electrodomèstics, i

especials com les pintures. Els residus s’han de portar en peti-tes quantitats, dipositar-los dins del contenidor correspo-nent i no abandonar-los fora del centre. Els residus es po-den portar de dimarts a dis-sabte durant el matí i la tarda i els dilluns de 16.30 a 19.30

hores. Cal recordar que exis-teixen tres tipus de punts verds a la ciutat. El primer ac-cepta diferents tipus de

resi-dus, com per exemple la runa i la fusta, i són per a tothom. El segon tipus, que és el cor-responent al Punt Verd de la Sagrada Família, no accepta ni runa ni fusta i està adreçat només als particulars. La ter-cera modalitat de Punt Verd és la mòbil: un camió es des-plaça per apropar-se als veïns del barri, els residus dels quals recull mentre no siguin fusta i runa. El Punt Verd de la Sagrada Família és la deixa-lleria de barri que recull més residus de tota la ciutat. En paral·lel, l’Aula Ambiental in-forma sobre els residus, la re-collida selectiva, les bones pràctiques i el consum res-ponsable. Du a terme una tasca d’activitats trimestrals com cursos, xerrades i expo-sicions obertes a tothom i gratuïtes. La propera xerrada serà el dia 26 d’octubre, a les 19 hores, sobre “Com tenir una casa sana i ecològica”. L’Aula també organitza visi-tes guiades i dóna suport a altres entitats. L’espai també organitza campanyes com la de Mou-te amb bici, on ce-deix durant una setmana dues bicicletes per moure’s per la ciutat, o Fem compost al parc, on es recullen els ma-terials orgànics per reutilit-zar-los amb les plantes.

Més informació

Punt Verd Sagrada Família C/ Lepant, 281

Telèfon 93 435 05 47

Al Punt Verd s’hi pot

portar roba, petits

electrodomèstics i

olis i pintures, entre

altres materials

Es tracta del Punt Verd de barri que més

residus recull de tota la ciutat. Es troba

situada entre els carrers de Lepant i

Provença

Sala on es recullen els residus al Punt Verd de Sagrada Família.

El Punt Verd de la Sagrada Família,

per la cultura de la sostenibilitat

S E R V E I P Ú B L I C

Núria Mahamud

L’Oficina d’Atenció al Client d’Aigües de Barcelona (Agbar) del carrer Diputació, 355, ha canviat d’empla-çament. Des de setembre s’ha traslladat al carrer Con-sell de Cent 396, a només 100 metres de l’anterior, la qual ha estat oberta durant més de trenta anys al cos-tat de l’antic palauet del marquès de Santa Isabel. En aquesta nova oficina es poden fer les mateixes ges-tions que es feien fins ara: obtenir informació sobre serveis i tarifes, contractar l’alta o donar-se de baixa, domiciliar el pagament de les factures, així com també fer un canvi de dades, presentar una reclamació o un suggeriment a la companyia o sol·licitar un duplicat de la factura. A més, els ciutadans i ciutadanes també po-den fer totes les seves gestions a través dels telèfons gratuïts i d’Internet per evitar cues i desplaçaments. Així doncs, des d’ara existeixen a Barcelona dues ofici-nes d’Atenció al Client de la companyia de l'aigua: la de Consell de Cent, 396 (entre passeig de Sant Joan i Bailèn), i l’oficina del carrer Pallars, 477, al districte 22@ (a cinc minuts de Diagonal Mar). D’altra banda, cal recordar que la Torre Agbar de la plaça de les Glò-ries no té cap oficina d’atenció al públic.

Aigües de Barcelona

Oficines d’Atenció al Client • Consell de Cent, 396 • Pallars, 477

Horari: de dilluns a dijous, de 8.30 a 16.30 h, i divendres, de 8.30 a 14.30 h.

Telèfon d’Atenció al Client: 900 710 710

(de dilluns a divendres de 8 a 20 h)

Telèfon d’Avaries: 900 700 720(24 h)

www.aiguesdebarcelona.es

Interior de la nova oficina.

Aigües trasllada l’oficina

a Consell de Cent, 396

(7)

E I X A M P L E

7

Octubre 2005

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

“N

osaltres i el barri estem molt contents amb la feina que des de maig estem fent a les dues pistes esportives municipals que hi ha al Parc Joan Miró, ja que hem aconseguit posar ordre a tot el caos que regnava en aquesta part del Parc de l’Escorxador”, diu Jaco-bo Fernández, un dels integrants de l'Associació Esportiva de l’Ei-xample.

Abans de gestionar aquestes dues pistes, els voltants i les instal·la-cions estaven infrautilitzades (es-portivament parlant) i eren les seus de reunions de grups de joves que no en feien un ús adequat.

Les dues pistes son d’ús lliure i te-nen el mateix horari que el Parc de Joan Miró. S'hi practiquen tres dels més populars esports que es poden realitzar a l’aire lliure: el futbol sala, el voleibol i el bàsquet.

Aquest canvi cap a la promoció es-portiva va pas a pas i lentament, però “gràcies a l'ajuda de tots els usuaris, dels veïns i a la comprensió dels mateixos col·lectius que ocupa-ven les pistes, ara mateix els nens i les dones, que són els qui més agra-eixen la utilització de les dues pis-tes, hi poden jugar dintre d’un ho-rari establert i amb unes garanties de participació sense problemes”, afirma Fernández.

Per a Jacobo, un dels punts més importants d’aquest canvi en l’orde-nació i control de les pistes ha estat la figura del dinamitzador: “és una

persona que s’ocupa de tots els as-sumptes referents a les dues pistes: dóna el material necessari, organit-za el partits, controla que els grups no estiguin massa estona jugant, organitza els nens en equips o grups, sap de futbol sala, bàsquet i voleibol, controla els horaris i el llo-guer de la pista poliesportiva, s’ocu-pa de mantenir en ordre tot el que es relaciona amb aquesta zona. I és molt conegut pels usuaris, els quals el respecten i ajuden”.

PPM Parc Joan Miró. Aragó, 1 Pistes Poliesportives

Municipals. T.: 93 426 99 21

L’Associació Esportiva

Eixample i el poliesportiu

Joan Miró han traçat un

nou pla per reorganitzar

l’esport a les dues pistes

poliesportives municipals

La figura del

dinamitza-dor ha posat ordre a tot

el caos de les pistes

Les pistes són d’ús lliure.

Nova promoció esportiva a les pistes

municipals poliesportives Joan Miró

per MANEL

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió “Viu el barri”

De dilluns a divendres, d’11.30 a 13.30. Canal 39 UHF

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM Travessera de les Corts, 139. Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Revista Cor Eixample Consell de Cent, 352 Tel. 93 487 12 43

Revista Fort Pienc

Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46

La Revista de Barcelona

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Sant Antoni 2000 L’Informatiu Revista editada per l’Associació de Veïns de Sant Antoni. Av. Mistral, 30 baixos

Butlletí de l’AA.VV Sagrada Família València, 558 1r. Tel. 93 231 41 61

Butlletí de l’AA.VV Esq. Eixample Av. Roma, 139 baixos. Tel. 93 453 28 79

INTERNET

Contra el racisme i la xenofòbia

A la pàgina de l’associació no governa-mental SOS Racisme, hi trobareu tot tipus d’informació i de denúncies de situacions que atempten contra la igual-tat i els drets fonamentals de les perso-nes. A més, ofereix material didàctic molt útil dirigit tant a educadors/es com a estudiants de primària i secundària. També hi podeu fer arribar les vostres denúncies. www.sosracisme.org

Comença la temporada de bolets

L’associació de micologia Font i Quer us ofereix tot tipus d’informació sobre la recerca i la difusió dels coneixements micològics, la prevenció d’intoxicacions produïdes per la ingesta de bolets, així com la conservació i protecció de la flora. També hi trobareu una galeria de fotografies de diferents bolets i informa-ció sobre sortides organitzades. www.fontiquer.org

(8)

E I X A M P L E

8

Octubre 2005

Com es definiria vostè?

Barceloní, periodista i escriptor.

I en la part històrica?

Com a periodista, faig de cronista de Barcelona.

D’on surt el seu interès per Bar-celona?

Me’l va encomanar el meu pare quan jo era petit. Quan tenia 12-13 anys, els primers llibres seriosos que vaig llegir eren uns sobre Barcelona del meu pare.

Què es troba en la lectura de la ciutat?

Informació, que és el que m’interessa més, perquè m’ajuda a comprendre-la.

Si la comprenguéssim més, esti-maríem més el nostre entorn?

Segons Ortega i Gasset “comprender es amar”.

Quina diferència hi ha entre la Barcelona de les seves lectures i la d’ara?

La de les meves lectures és una Barce-lona històrica i la d’ara és la real de cada dia, però tot i això, hi ha algunes

constants que romanen gairebé inal-terables a través fins i tot dels segles.

Com?

Seny, rauxa, mediterraneïtat, estimació per la ciutat, etc.

Aquests no són signes de tot Ca-talunya?

Mediterraneïtat no, i estimació per la ciutat no necessàriament. I pel que fa a la rauxa, hi ha llocs de Catalunya en què no es manifesta d’una manera evident en el paisatge urbà a través de l’arqui-tectura i de l’art.

Aquests aspectes són necessaris en la quotidianitat?

Sí: el paisatge urbà és fonamental, ja que imprimeix caràcter. Cerdà va influir d’una manera decisiva en el caràcter dels barcelonins amb el seu Eixample: va ajudar a introduir-hi ordre i equilibri.

Els barcelonins tenim la ciutat que ens mereixem?

Sí, sense cap mena de dubte, i l’alt nivell de qualitat ha estat reconegut dar-rerament per gent de tot el món.

Barcelona és una ciutat de façana o és alguna cosa més?

Els qui creuen que només és façana, que s’ho facin mirar: vol dir que no hi veuen més enllà del nas.

La ciutat ha d’estar en una cons-tant metamorfosi?

Sí, Déu nos en guard que fos el contrari, perquè llavors seria una ciutat morta. Els canvis, en general, són positius, com és obvi; amb tot, a vegades no és així. I cal corregir.

En què ha canviat la nostra ciutat?

Radicalment, s’ha modernitzat de cop, ha recuperat tots els decennis perduts per culpa del franquisme i la tenim ben

encarada per emprendre el segle XXI. Hem tingut el privilegi d’assistir a la ter-cera transformació urbanística més im-portant de la seva història: La primera, quan Pere III construeix l'última mura-lla gòtica; la segona, quan Cerdà projec-ta l’Eixample i es construeix; i la tercera, l’obrada amb motiu dels Jocs Olímpics.

Després de tot això, què hauríem de fer en el futur?

La ciutat està acabada, sortosament. Ara només falta que funcioni bé; és una llàstima que això que sembla tan fàcil, en alguns aspectes encara no s’hagi aconseguit.

Llavors el futur és incert?

No, al revés, el futur per sort nostra és molt cert, però cal no badar.

Tot aquest coneixement i filosofia de la ciutat com el canalitza?

Escrivint, ja sigui al diari, en els llibres, o en les conferències.

Hi ha interès per aquests temes?

Moltíssim més que en les altres ciutats, i això provoca un alt nivell d’exigència que obliga els qui condueixen la ciutat a anar molt en compte.

A què és degut aquest interès?

A l’estimació i al fet que estan molt or-gullosos de la seva ciutat, cada vegada més.

Parli’m dels seus llibres.

N'he publicat més d’una cinquantena, dels quals més de trenta són dedicats a Barcelona. Els altres han estat biogra-fies de poetes o assaigs sobre les arts. I també he publicat una novel·la.