A Manresa, a començaments del segle XX, també hi ha un interès per les cançons1a la manera del què hi ha per la llengua i les tradicions des-pertat pel moviment de la Renai-xença.
Així, molt abans de la sessió oficial de constitució de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya2 (que va tenir lloc el dia 6 de gener de 1922, al Pa-lau de la Música Catalana organitzat per l’Orfeó Català), hi havia un nucli musical que ja mostrava interès per la recerca de cançons, i valorava tot el què suposava de recuperació i con-servació de la música popular. Aquests recollectors3de cançons amb música i lletra varen ser principal-ment Blai Padró i Joaquim Pecanins i d’una forma més puntual Miquel
Ca-elles.
Blai Padró i Obiols
4Fou un gran humanista; figura cab-dal en l’activitat cultural i musical de Manresa, fortament vinculat al Centre Excursionista de la Comarca de Ba-ges, a l’Orfeó Manresà5, entusiasta sardanista que ensenyava a ballar sar-danes, i dedicat a diferents entitats culturals de la ciutat.
Era el soci núm. 33, i col·laborà amb el Centre Excursionista de la Co-marca de Bages, amb articles i en l’e-dició del seu butlletí, del qual en fou director l’any 1926; també fou encar-regat (1905)6i secretari de la secció
de les col·leccions (1906), vocal de la secció de Folklore i secretari de la secció del Diccionari7(1907).
Blai Padró col·laborà, també, amb l’Orfeó Manresà i amb la seva escola de música, fins i tot formant part del tribunal d’exàmens8de teoria musical elemental i superior, que era presidit per Joan Lamote de Grignon9, mestre honorari de l’Orfeó Manresà. Queden palesos els seus coneixements musi-cals en diferents articles publicats, com el dedicat al director Joaquim Pecanins, dins l’acte d’homenatge
que se li tributà10. A més, l’any 1918, Blai Padró acceptà ser el redactor de les “Cròniques” de l’Orfeó Manresà11.
Va adquirir els seus coneixements de música durant la seva estada al minari de Vic, i després hi afegí la se-va gran afecció musical de ser fol-klorista i de fer de recol·lector de can-çons populars, que anà publicant en diferents butlletins del Centre des del 1906 al 1909, i els anys 1929 i 1930.
A més del seu interès per recupe-rar cançons populars, també en tenia per donar-les a conèixer; per això féu una conferència, el diumenge 2 de desembre de 1906, al local del Cen-tre, sobre la cançonística popular co-marcana12, a on la seva esposa, Con-cepció González, cantà diverses can-çons com a il·lustració, la qual cosa els va fer mereixedors de moltes feli-citacions i aplaudiments.
De les cançons que va recollir Blai Padró, n’hi han 28 que estan publi-cades al Butlletí del Centre Excursio-nista de la Comarca de Bages, durant els anys 1906-1909 i en una segona etapa els anys 1929 i 1930, que per ordre alfabètic del seu títol13(i anoto també el seu íncipit literari) són les següents14:
Aymador escarmentat (Fadrinets que sou ara)
Baxeu pastors
Blancaflor (Aquí està la Blancaflor) Bon cassador (Una matinada fresca) Corrandes (A la vora del riu, mare)
D o s s i e r
Glòria Ballús i Casòliva
La recerca d’un Cançoner Popular
a Manresa
El fill del Rey (Si n’hi ha tres ninetes) Els pastors (Maria es sola y l’infant que
bressola)
Jesús y Maria (Ara ve un Sant diumen-ge)
Josep i Maria (Sant Josep colliu-me una poma)
L’Arciseta o la filla del mallorquí (Petiteta l’han casada) La Cena (Portal de Betlem)
La ciutat de les Bòfies (Des d’ençà que soc soldat)
La dama d’Aragó (A Aragó n’hi ha una dama)
L’enramada (El dia de Corpus) La esquerpa (Si tu t’en fas la lluna) La filla de la molinera (Fadrins que hi
aneu al Pla de Cervera) La marxa dels Armats
La monja (Si n’hi ha una monja) La mort de la nuvia (El dia de Sant
Joan)
La pastora (Deu vos guard Josep) La ploma de perdiu (Hi havia tres
ninetes)
La porqueyrola (Crides fan u crides feren)
La vella i l’estudiant (A Madrid n’hi ha una vella)
Matinet de Sant Joan o A la nit de Sant Joan
Pau Gibert (Marió se’n va a la font) Roseta (T’en recordes tu Roseta) La filla del pelegrí (Petita l’han casada) La filla del rey (Si n’estava malalta)
Joaquim Pecanins
i Fàbregas
15D’una manera similar també rea-litzà aquesta tasca de recol·lector de cançons Joaquim Pecanins. La seva estima per la cançó popular el va por-tar, a partir de l’any 1903, a tenir l’interès de recollir les melodies per recuperar la cançó tradicional catala-na.
Les seves primeres recerques les presentà al concurs de la Festa de la Música Catalana, que organitzava
l’Orfeó Català16a on aconseguí diver-sos premis17.
L’any 1904, en el Concurs de la I Festa de la Música Catalana, celebrat el dia 24 de juliol, Joaquim Pecanins guanyà el premi que oferia el Centre Excursionista de Catalunya amb la col·lecció núm. 114, Recull de Can-sons populars (Lema: Vox populi). El Jurat estava format per Felip Pedrell, Josep Garcia Robles, Antoni Nicolau, Eusebi Daniel i Lluís Millet.
El recull estava format per 28 can-çons que va recollir a Prats de Llu-çanès i a Sant Joan de les Abadesses durant el gener i el juliol de 1903 i l’abril de 1904:Agna Maria, Angele-ta, Ball rodó, Cançó de l’Infant; Ca-terina; Cap a Betlem camineu, Coll-serola (recollida d’un vell de 85 anys que segons Pecanins canviava la lle-tra cada vegada que la cantava), Da-yaires, Ermona, Estrella guiadora, El soldat, El sastre, Els presos de Vall-sebre, El Pla de Tarragona, Fum, fum, fum (cançó popular que es cantava en les Matines de Nadal a Prats de Blancaflor, recollida per Blai Padró, publicada l’any 1907
Joaquim Pecanins
Festa de la Música Catalana, Diploma de la primera edició (1904)
Lluçanès); Joan de la Pobla, Lo Fra-re Blanch, La Font de Lluçà, La Car-melitana, La Sirena, Margarida de Castelltersol, Mariagna (cantada per Bernat Fuster),Pintor, Rosa del Folló (cantada per Carbonell),Sileta, Tere-sa, Una nina de Ripoll (cantada per A. Reynals), Un ball rodó (cantada per Josep Cañellas, es cantava ba-llant-la en sortir de les Matines del dia de Nadal a Prats de Lluçanès).
La Veu de Catalunya del dia 21 de juliol de 1904 anota unes referències als premis i unes dades biogràfiques dels autors premiats, i en referència a Joaquim Pecanins diu:
El premi del Centre Excursionista l’ha guanyat en Pecanins, un jovenet de Prats de Llussanés, que no ha tingut que fer més que trasladar al paper sos recorts de infantesa pera reunir una co-lecció de cansons populars, entre las que n’hi ha de tan hermosas com «Ro-sa del Folló» y «La Sirena».
És el més jove dels premiats, puig no compta més que 21 anys. Fill del Llus-sanès, ha concorregut a la crida de l’Orfeó Català amb un recull de can-çons de la terra aplegades i harmonit-zades amb l’amor del que ordena els records de la seva infantesa i el jurat ha premiat el seu treball que ve a en-riquir amb noves obres l’aplec d’har-monies encantadores que revelen l’à-nima catalana.
En Joaquim Pecanins prové de nissa-ga de músics, puig que ja ho era son avi, que l’inicià en els primers passos en aquest art. Vingué després a Bar-celona, sent un nen encara, ingressant al Conservatori del Liceu on estudià baix la direcció del mestre Lamote de Grignon.
Més tard se n’anà a Vic, on va seguir els estudis musicals amb el mestre Bosch, director de la banda municipal d’aquella ciutat. En una temporada que passà en el seu poble natal, Prats de Lluçanès, s’encarregà de la direcció del “Orfeó Lluçanès” que dirigeix el mestre Mossèn Miquel Serra i per con-sell d’aquest senyor vingué a Barcelo-na per fer estudis seriosos d’aquest art, per al que sembla que Déu l’ha cridat. Aquest estudià a l’Escola Municipal de Música amb els mestres Nicolau i
Da-niel, havent acabat aquest any el segon curs d’Harmonia.
La gran afició de l’estudiant mestre és el “Cant Gregorià” pel que hi té un ver-tader deliri i a quals estudis hi dedica molta atenció.
Per a sufragar els gastos que aquests estudis artístics li ocasionen, en Peca-nins dóna lliçons de piano i violí ins-trument que coneix i domina d’una ma-nera extraordinaria.
En Joaquim Pecanins és una esperança per a la música catalana i si amb igual bravó amb que ha començat segueix d’aquí en endavant contribuirà amb el seu nom a la major glòria de la nostra estimada Catalunya.
L’any següent18, el 1905, tornà a guanyar el mateix premi amb el recull núm. 75, Aplech de Cansons Popu-lars (Lema: Del cor de la terra), que segons el jurat, que estava format per Felip Pedrell, Francesc de Paula Sán-chez Gavagnach, Francesc Alió, Joan Lamote de Grignon i Lluís Millet, fou la més important col·lecció de can-çons que es presentà.
El recull estava format per 46 can-çons amb la música i el text d’una es-trofa: La cinta daurada, La del Pagés (cantada per Julià Puig, fill de Lla-nars), Els quintos catalans, Los dos camins (cantada per Rafel Verdaguer de Sant Joan de les Abadesses); La Captiva, El Mestre, El Contrabandis-ta i El festeig (canContrabandis-tades per Carme Roquer Danés, de Sant Joan de les Abadesses); La noya llarga (cantada per Rafael Verdaguer), Els Miquelets de Fransa, Los dos enamorats, El si-ti de Girona, Els fadrins de Prats, Gra de sivada, El Rey Herodes, L’Oració, Jesús, L’Estudiant de Vich, La Mare-madrastra, Lo cant dels aucells, Cla-reta, L’Hereu Tarot, Don Lluis de Frontenyà, Un Divino, el fill del Rey, El Teixidor, la Dida, Els Carlins, La fi-ra de Tafi-rascó, Ffi-rancisca, La Presó, L’Hostal de la Llàntia, Els fadrins de Centellas, L’Aucell d’Andorra, L’Es-criba, La Compta Flor, L’Espina, el Bateix y la Mortalla, El Príncep de l’A-ronja, L’Aucell del Rey, Serraller, La flor de la violeta, La bandera verme-lla, La Tumtaina (ballet), Lo Rotllet (Ball de bastons), El Virolet (ball de bastons).
El dia 4 de juny de 1906, tingué lloc la III Festa de la Música i guanyà un accèssit de 50 pessetes, amb la col·lecció recull de cançons presen-tades amb el núm. 120 i el Lema Flors de montanya, i formaven el ju-rat Antoni Nicolau, Josep Ribera, Amadeu Vives, Enric Morera i Lluís Millet.
El recull estava format de 55 can-çons amb el text de varies estrofes: Magdalena, Re-ma-ni-fa-sol, El Prò-dich, L’Estrella del dia, El Naixement, Deslliuransa, Goigs del Roser, Els tres pastorets, El Rey de Fransa, La mort d’Isabela, Camí d’anà a la guerra, Els Segadors de Barcelona, La Dida, La mort del rey, La vila d’Orlanda, La Ro-seta, El Pavo, La cansó del gat, La fi-lla del Rey, El penjat, A la porta del fossar, L’Agneta, El bon cassador, L’enamorat, L’amor primera, La mort del Fadrí, El pastor del Empordà, Les Rosetes de tot l’any, El Perpellol, L’Espigolaire, El Tinent, El roser de roses blanques, El Soldat, El salt del Colom, L’Aplech del Pla d’Anyella, La vila d’Olot, El Sorteig, El Repropi, De-sengany, La filla d’Organyà, El Lla-dregot, El mosso del Forner, La Vella, Les criades, El Turtit y la Turtita, Les Noyes d’Olot, El Bailet, L’Hereu Rie-ra, Corrandes (Una perdiu so sentida), Corrandes del Rossinyol, Corrandes (Ciutat de Vich), Mestre Joan.
Pecanins també recollí altres can-çons, com L’Oliva (cantada per Rafel Verdaguer, de 67 anys, fill de Sant Joan de les Abadesses), El Mestre (cantada per Carme Roquer Danés, de Sant Joan de les Abadesses); Dia de Reis, Pastors, Portal de Betlem, El poder del cant, Jesús s’estava a l’hort, La Mare del presoner, El Senyoret, Te d’anar al llit a les fosques, El preten-dent, Jo en tinc els draps a la post, La Pastora, La pobra, L’Anunciació, La pastora, Dolcíssim Jesús, El mira-cle de Solsona, La Mare de Déu plo-rava, Els calçots traidors, Els teixi-dors, L’any vuit, Marieta, Dissapte de Corpus, La Pepa de la Salut, Poteca-ri brut, Jo en se una cançó, La tira-llonga dels Cossos Sants (joc d’in-fants de Manresa), El pimpollo, Els tres segadors (de La Cerdanya), La fi-lla d’un rei francés, El Miracle del Cant (Manresa 1919).
De 1905 a 1908, la Revista Musi-cal Catalana19 anà publicant sota el títol de Cansons Populars Catalanes una selecció de les cançons populars guanyadores del concurs: La Escolta, Margarida de Castellersol, Rosa de Folló, El Soldat, El sastre, La Font de Llussà, Els presos de Vallcebre, Joan de la Pobla, El Pla de Tarragona, Coll-serola, Agna Maria, Teresa, Sileta, Angeleta, Caterina, La Sirena, Ma-riagna, Fum, fum, fum, Cansó de l’In-fant, Cap a Bethlem caminem, Estre-lla guiadora, Ball rodó, La cinta dau-ra, La de Pagès, Els quintos catalans, Els dos camins, El mestre, El contra-bandista, El festeig, Els Miquelets de França, Gra de civada, Els Fadrins de Prats, L’Oració, Jesús, La Mare-Ma-drastra i L’estudiant de Vic.
El 13 d’abril de 1914, a Tarrago-na, Pecanins també participà en el III Congrés Excursionista20. Després de la conferència de clausura que donà Rossend Serra i Pagès, Pecanins, al piano, afegí il·lustracions musicals cantades per Rosa Miró (que era can-taire de l’Orfeó Manresà, i que tam-bé col·laborava com a professora de l’escola de música).
Joaquim Pecanins hi havia pre-sentat una comunicació sobre la “Cançonística popular”, on proposa-va la designació d’uns quants músics per recollir les tonades populars de Catalunya. En aquella sessió s’acordà fer un recull de cançons populars ca-talanes i presentar-lo a l’Institut
d’Es-tudis Catalans per a la seva publica-ció, i es proposà que els Centres Ex-cursionistes celebressin certàmens musicals populars –grans impulsors de la cultura catalana en tots els àm-bits–. Un dels assistents –el comte de Santa Maria de Pomés– demanà a Jo-aquim Pecanins que publiqués la col·lecció de 3.000 cançons que ja havia recollit de diferents comarques (però que no hem pogut trobar). Mal-grat aquests bons propòsits l’edició, finalment, no es va portar a terme. No obstant això, tornem a observar l’in-terès que hi havia per la recerca de cançons.
Amb l’interès de donar a conèixer les cançons populars, Pecanins tam-bé donava conferències sobre folklo-re musical, on hi oferia il·lustracions musicals amb la col·laboració de la seva deixeble Rosa Miró. Així ho féu al Centre Excursionista de Vic21, amb el títol “Cansonística popular”, (diu-menge dia 31 de gener de 1915). a l’Orfeó Manresà (el dia 7 de març); per l’Orfeó Monistrolench (el 14 de març); i per a l’associació Gremi d’Ar-tistes de Terrassa (el dia 19 de març); i continuà l’any següent, 1916, a l’Athenea, de Girona22(dia 25 març) i al Centre Excursionista de Catalunya (el 31 de maig). El 28 de gener de 1917 la conferència es realitzà al lo-cal de l’Orfeó Cerverí, a Cervera; i el 25 de juliol al Centre Popular Cata-lanista, de Sant Andreu de Barcelona. Per la seva bona relació amb
Ros-send Serra i Pagès23, també realitzà recerca de cançons a la zona del Ri-pollès, als voltants dels anys 1918-1920, al costat de prestigiosos fol-kloristes de Ripoll: Tomàs Raguer, Jo-sep Maideu, Manuel Cavalleria, Sal-vador Vilarrasa, formant el Cançoner del Ripollès24, on hi estan publicades les cançons que recollí: Goigs de Sant Joan de Mata; Goigs de Nostra Sen-yora de Montgrony; El presoner d’O-lot; La noia llarga; Un dilluns al de-matí; Don Francisco; i La guirondai-na.
A l’any 1918, fou l’impulsor de la publicació El Cançoner Musical Po-pular Català, de Rossend Serra i Pa-gès, en el Butlletí del Centre Excur-sionista de la Comarca de Bages25, on hi va publicar també 16 melodies que havia recollit a Prats de Lluçanès, amb uns extensos i interessants co-mentaris. Les cançons, per ordre al-fabètic, són les següents:
Ballet de quatre o ballet de Deu (Tira-li’n tira(Tira-li’n)
Collcerola (A vinticinc d’abril començo) El cabell rubio (De los quatro que
bai-lan)
El cant dels ocells (Al veure despuntar) El comte l’Arnau (Com vetlleu vos tota
sola muller lleal)
El repicar de Prats de Lluçanès Els Romeus: Ball de Pitota i Correguda Els tres tambons (Si n’eren tres
tam-bons)
Jesús i Maria (Ara ve un Sant Diumen-ge)
L’Angeleta (La filla de Don Soler) La costa del Molí Nou
L’enyor (Una certa enyor) La tirallonga dels Cossos Sants Les aures (A les aures presuroses)
Més endavant, sent director de l’Escola de Música de Terrassa, Pe-canins fou convidat a participar en l’Obra del Cançoner Popular de Cata-lunya, segurament era el reconeixe-ment a la inquietud que sempre ha-via mostrat per la recerca de cançons i a la tasca que havia fet des del 1903, i a la sessió oficial26, al costat de Valeri Serra i Boldú, Vicenç M. de Gibert, Joan Llongueras, Josep Bar-berà, Mn. Higini Anglès, Mn. Vicenç F. Casajús i Mestres, Mn. Francesc Versió de la cançó El cant dels ocells, recollida per Joaquim Pecanins
Baldelló, Mn. Esteve Casaponce, Mn. Joan Puntí Collel, Maria Baldó i Ade-laida Ferré.
Primera notícia escrita
de la cançó Fum, fum, fum
Dins la gran quantitat de cançons recollides, cal remarcar la cançó Fum, fum, fum, que va recollir a Prats de Lluçanès a començaments del se-gle XX, i que formava part del primer recull de cançons presentades l’any 1904, i que publicà La Veu de Cata-lunya, del dia 24 de juliol de 1904, amb la ressenya de la Festa, i el But-lletí del Centre Excursionista de Ca-talunya, l’any 1905 27, publica la cançó Fum, fum, fum, i l’Escolta.
Tenim la notícia que Felip Pedrell, el prestigiós musicòleg, va descriure les sensacions que li van produir quan va escoltar-la per primera vega-da: Era en el pueblecito de Prats de Llussanés a la medianoche del día de Navidad. El pueblo estaba congrega-do en la iglesia celebrancongrega-do la llama-da misa del gallo. En esta ocasión cantaban el “Fum, Fum, Fum”, acompañados de toda suerte de ins-trumentos acústicos (zambombas, panderetas, etc). El efecto que con ello conseguian era extraordinaria-mente pintoresco, hasta el punto, que sin duda para muchos resultaba irre-verente. El pueblo, sin embargo, no atiende a estos pequeños matices,
cuando consigue encontrar su propio medio de expresión. El “Fum, fum, fum” tiene otras seis estrofas que si bien tienen un origen religioso, sirven principalmente para expresar la exu-berante alegría, risas y juergas, pro-pias de estos dias.
Podem afirmar, després d’haver consultat nombrosos cançoners, que aquesta nadala tan popular des de fa anys, hauria estat recollida i anotada
per primera vegada per Joaquim Pe-canins el desembre de l’any 1903 (o abans) a la població de Prats de Lluçanès. Sense poder concretar des
de quin any ni en quins altres indrets es cantava, cal agrair-li molt aquesta aportació escrita d’una nadala con-vertida, encara ara, en una cançó que tothom sap i canta.
D’aquesta cançó en to de La me-nor –que integra quasi tots els canço-ners nadalencs– en va fer diferents versions: per veu piano (a l’any 1904 i una altra de posterior), per a cor de 4 veus mixtes amb acompanyament d’un quintet de corda (1922), i fins i tot una altra per a ser cantada amb la tonalitat de Do menor.
Pecanins també fou compositor; realitzà obres pròpies però, sobretot, harmonitzacions i versions diferents de cançons populars catalanes, entre les quals destaquen El mestre i la viu-deta i La Dama d’Aragó per a cor a 6 veus mixtes, i Plou i fa sol, amb ges-tos, que formaren part del repertori dels orfeons de l’època i
l’harmonit-zació per a tres violins, viola i dos vio-loncels.
Cal destacar, també, les cançons: La filadora (amb les versions per harmònium, per violí i piano i per quartet de corda i piano); Serineta (per a veu, piano, quintet de corda); El Mestre (per a 4 veus mixtes i amb acompanyament de quartet de corda); i harmonitzada per a veu i piano: Una nina de Ripoll (1903), La cançó del mi fa sol, El Calvari, Oh desvetllat pastor adormit, Oh pastoret que a Be-tlem vas, Camina pastor, La Nit de Nadal, Del roser en surt la rosa, Més enllà de les muntanyes, Goigs en lla-hor de la màrtir Santa Aurélia de Ni-ce; Lo pastoret divi (veu i orgue, 1903), Miracle del Cant (veu 1919), Sant, Sant, Sant (a dues veus); i Els Goigs de Ntra. Sra. de Juncadella, pa-trona del Pla de Bages (per a veu i or-gue o harmònium, amb lletra de Jau-me Boloix) que va ser premiada amb el primer accèssit del certamen de 1915 de l’Acadèmia Bibliografico-Mariana, celebrat a Lleida.
De les composicions pròpies po-dem destacar Somni (1906), La do-na d’aigua (per violí, violoncel i pia-no), Comiat, dedicada a l’Orfeó Man-resà; Cançó de gràcies (per a veu i piano); i Elegía (per quintet de cor-da). Té obres per a piano, com Jo-ventut i una harmonització de La llu-na, la pruna; i també fou autor de sar-danes28, per a piano una sense títol, de 1904; i Maria (1907), i per a co-bla El rossinyol i La ploma de perdiu, basades amb temes populars cata-lans.
Amb el pseudònim de Víctor Eu-geni signà composicions, com les cançons Des del lluny i La Pastoreta (per a veu i piano); i Els Goigs de la Llum (a veus amb quintet de corda) molt populars a Manresa i que va es-trenar l’Orfeó Manresà, l’any 1918.
Miquel Caelles
i Santasusana
29Miquel Caelles tingué una bona formació musical que el portà a ser cantaire i professor de música a l’es-cola que tenia l’Orfeó Manresà. Se-gurament seguint les petjades del seu Fum, fum, fum, cançó de Nadal que fou recollida per Joaquim Pecanins a Prats de Lluçanès.
mestre Joaquim Pecanins, fou també recol·lector de cançons, que foren pu-blicades al Butlletí del CECB l’any 1925; i dos anys abans també va pu-blicar, al Butlletí del Centre Excur-sionista Montserrat30, cançons i jocs d’infants que va recollir de la quitxa-lla que jugava a la plaça Major; a més de la cançó també hi anotà l’explica-ció de com s’havia de cantar i de ju-gar.
La relació de les cançons i jocs d’infants que anà publicant, durant els anys 1923, 1924 i 1925, en el Butlletí del CEM31 foren: Cunillet amagà, amagà; La cançó de les men-tides; Escarbat, bum, bum; La mare de Déu plorava; L’escudelleta; La ca-ra de póma; Antònia; Polónia; Cam-bres, son cambres; La gallina polica-na; Olles, olles, del vi blanc; La tira-llonga del Cossos Sants; Ara que la mare no hi es; Plou, i fa sol; Els sol-dats venen de França; Al carrer de l’Oliva; Pica manetes, i Caball fort.
Amb el títol de Cançons Nostrades, a l’any 1925, i signades amb les ini-cials “M.C.”, el jove recol·lector i so-ci de l’entitat Miquel Caellas Santa-susana, publicà amb un ampli co-mentari dues cançons: La noia ena-morada32 (cantada per Teresa Peca-nins, l’any 1918), i Les noies de Cer-danya33.
Cal esmentar, també, que l’histo-riador Joaquim Sarret i Arbós34, a l’any 1901, en el seu llibre Ethologia
de Manresa en referir-se a jocs d’in-fants, encara que sense música, es-menta cançons que, algunes d’elles i anys més tard, seran anotades per Mi-quel Caelles, com La gallina punica-na, Olles, olles de vi banc i La tira-llonga del Cossos Sants.
Comentari final
A Manresa, Blai Padró, Joaquim Pecanins i el seu deixeble Miquel Ca-elles, van fer una important tasca de recopilació i publicació de cançons populars, en una primera etapa del 1906 al 1909, després a l’any 1918 i més endavant als anys 1925, 1929 i 1930.
Blai Padró (més amateur), Joaquim Pecanins (músic de professió) que ja
des del 1903 havia recollit cançons, i Miquel Caelles (semiprofessional) que va seguir la petjada del seu mes-tre, varen tenir interès en fer la re-cerca de cançons. Tots tres, encara que de maneres diferents, ho varen veure com un signe característic, un signe d’identitat d’una població, d’u-na comarca, d’un país, van dod’u-nar va-lor a aquest patrimoni musical que escoltaven, el varen recollir i el varen publicar amb el fi de preservar-lo i de fer-lo arribar a tothom. Crec que els hem d’agrair aquesta important tasca realitzada per a la cançó popular ca-talana.
Gràcies a ells –encara que no hi va-ren participar directament–, gràcies al seu treball i al d’altres que varen tenir aquesta mateixa inquietud, s’impulsà i es va poder portar a ter-me les diferents missions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
NOTES
1. REBÉSMOLINA, Salvador: “La recol·lecció de cançons populars al segle XIX” a El cançoner popular català (1841-1936). Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2005, pp. 26-45.
2. MASSOT IMUNTANER, Josep: “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya” a El cançoner popular català (1841-1936). Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2005, pp. 72-87.
3. Cal remarcar la tasca realitzada per Jo-aquim Sarret i Arbós (*Manresa, 1853; †1935), que ja fa referència a cançons de Manresa, encara que només hi es-menta el text, en la seva obra Ethologia de Manresa. Manresa, Impremta de Sant Josep, 1901.
4. Blai Padró (*Manresa, 13 de febrer de 1873; †6 de novembre de 1934). Veu-re -BALLÚSCASÓLIVA, Glòria: El Centre Ex-cursionista de la Comarca de Bages: 1905-2005. Cent anys de vida musical. Manresa, Centre Excursionista de la Co-marca de Bages, 2006, pp. 33-93. 5. Fou secretari (1908-1909) i president
de l’Orfeó Manresà (1910). Veure: Re-vista Musical Catalana, 1908, p. 51. Cròniques del “Orfeó Manresá”, núm. 15, octubre de 1911, p .137. Cal des-tacar que durant la seva presidència de l’Orfeó es començà la publicació de la revista mensual Cròniques del “Orfeó Manresá” i la realització de la Gimnàs-tica Rítmica per a nois i noies, essent el director Joaquim Pecanins.
6. Butlletí del CECB núm. 1, 15 de no-vembre de 1905, p. 4.
7. Butlletí del CECB núm. 8, 15 de març de 1907, p. 151. També ostentà dife-rents càrrecs directius: fou secretari del Consell Directiu (1918-1922), vicepre-sident (1924-1925) i membre del Con-sell Superior (1927-1934).
8. Cròniques del “Orfeó Manresá”, núm. 35, juliol 1913, p. 308.
9. Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Bar-celona, *1871;†1949), director i com-positor. El 1902 fou nomenat director de l’orquestra de l’Associació Musical de Barcelona. L’any 1914 l’Ajuntament de Barcelona li atorgà la plaça de músic major de la Banda Municipal de Barce-lona. Destituït al 1939, fou nomenat di-rector de l’Orquestra Municipal de Valèn-cia. Fundà, també, l’Orquestra Simfòni-ca de Barcelona que va ser un eix de la recepció de música simfònica a
nya i Espanya, fins a la seva desaparició el 1925.
10.Cròniques del “Orfeó Manresá”, núm. 45, juny 1914, p. 384-385.
11.Butlletí del CECB, núm. 76, juliol-de-sembre de 1918, p. 155.
12.Butlletí del CECB núm. 6, 15 de gener de 1907, p. 117.
13. En tot aquest escrit, al referir-me a frag-ments transcrits de diaris i publicacions i, també, en els títols i íncipits de les cançons, respectaré exactament com ho trobo escrit, sense fer-hi cap tipus de correcció ni normalització lingüística. 14.Butlletí del CECB, núm. 3, 15 de maig
de 1906, pp. 57-58, 59-60, 60-61; núm. 4, 15 d’agost de 1906, pp. 80-83; núm. 5, 26 de novembre de 1906, pp. 107-108; núm. 6, 15 de gener de 1907, pp. 126-127; núm. 7, 15 de fe-brer de 1907, pp. 141-142; núm. 12, 30 d’agost de 1907, pp. 222-223; núm. 21, 15 de maig de 1908, pp. 55-56; núm. 22, 15 de juny de 1908, pp. 69-70; núm. 23, 15 de setembre de 1908, pp. 85-86; núm. 24, 1 de novembre de 1908, p. 99; núm. 25, 1 de desembre de 1908, pp. 118-120; núm. 26, 1 de gener de 1909, pp. 133-134; núm. 27, 31 de febrer de 1909, pp. 351-352; núm. 32, maig de 1909, pp. 223-224; núm. 33, juny-juliol 1909, p. 232; núm. 37, desembre 1909, p. 268; núm. 130, juny 1929, p. 327; núm. 131, juliol 1929, p. 338; núm. 134, desembre de 1929, p. 372; núm. 135, gener-febrer de 1930, p. 14; núm. 137, 1930, pp. 39-40.
15. Joaquim Pecanins (*Prats de Lluçanès, 2 de maig de 1883; †Banyoles, 23 de gener de 1948). Veure -BALLÚSCASÓLIVA, Glòria: El Centre Excursionista de la Co-marca de Bages: 1905-2005. Cent anys de vida musical. Manresa, Centre Ex-cursionista de la Comarca de Bages, 2006, pp. 105-139. Agraeixo a la se-nyora Maria Vallés, vidua Pecanins, tota la informació que m’ha donat i la genti-lesa de fer-me participar de les seves vivències i records.
16. La Festa de la Musica Catalana se ce-lebrà els anys 1904, 1905 i 1906 al Te-atre Novetats i els anys 1908, 1911, 1915, 1917, 1920 i 1922 al Palau de la Música Catalana.
17.Revista Musical Catalana, 1905, p. 119. Per ampliar informació veure: -AVI
-ÑOA, Xosé: La música i el Modernisme.
Barcelona, Curial, 1985, pp.237238; -ARTÍSBENACH, Pere i MILLETLORAS, Lluís:
Orfeó Català 1891-1991. Llibre del Cen-tenari. Barcelona, Fundació Orfeó Ca-talà-Barcino, 1991, p. 158; -MASSOT I
MUNTANER, Josep, ed.: Història de l’Obra
del Cançoner i complement a l’inventa-ri de l’arxiu. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995, pp. 334 i 338; i -CRIVILLÉBARGALLÓ, Josep: “L’Or-feó Català i les Festes de la Música Ca-talana” a El cançoner popular català (1841-1936). Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalu-nya, 2005. pp. 52-63.
18.Revista Musical Catalana, 1905, p. 119.
Agraeixo les atencions del personal de la Biblioteca de l’Orfeó Català.
19.Revista Musical Catalana, 1905, pp.210-211 i 231-234; 1906, pp.10-12 i 46-48; 1907, pp.75-78, 101-102 i 123-126; 1908, pp.10-12; 1914, pp.173-175; 1915, pp.43-45, 204-205 i 278-281.
20.Butlletí del CECB, núm. 65, gener 1914-desembre 1915, pp. 116-117. 21.Cròniques del “Orfeó Manresà”, núm.
49, novembre 1914, p. 420; núm. 51, gener de 1915, p. 436; i núm. 53, març de 1915, p. 451.
22. Per ampliar informació, veure: CIVILCAS
-TELLVÍ, Francesc: El fet musical a les
co-marques gironines en el lapse de temps 1800-1936. Girona, Dalmau Carles, Pla, sa, 1970. Segona edició 1994, pp. 39.
23. CRIVILLÉ I BARGALLÓ, Josep: “Rossend Serra i Pagès i la seva escola” a El cançoner popular català (1841-1936). Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2005, pp. 64-71.
24. JUAN, Maria Antònia, ed.: Cançoner del
Ripollès. Ripoll, Centre d’Estudis Co-marcals del Ripollès, 1998, p. 517. Anotades amb els num. 101, 114a, 172, 182a, 231c, 244, 398, i recolli-des a Montgrony, Sant Joan de les Aba-deses i a Ripoll, pp. 126-127, 139-140, 187, 197, 253, 262-263.
25. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 72, gener-de-sembre de 1918, pp. 253-264. Veure: BALLÚS CASÓLIVA, Glòria: El Centre Ex-cursionista de la Comarca de Bages: 1905-2005. Cent anys de vida musical. Manresa, Centre Excursionista de la Co-marca de Bages, 2006, cançons núm. 29 a 42.
26. Per ampliar informació, veure: -MASSOT I
MUNTANER, Josep: Inventari de l’Arxiu de
l’Obra del Cançoner Popular de Catalu-nya, volum IV, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1994, pp. 483, 581, 594, 633, 634, 640 i 689. MASSOT IMUNTA
-NER, Josep, ed.: Història de l’Obra del
Cançoner i complement a l’inventari de l’arxiu. Barcelona, Publicacions de l’A-badia de Montserrat, 1995, pp. 16 i 238.
27.Butlletí del Centre Excursionista de Ca-talunya, 1905, volum XV, pp. 21-23. 28. RIERA VINYES, Carles; SERRACANT CLER
-MONT, Josep M. i VENTURASALARICH, Jo-sep: Diccionari d’Autors de Sardanes i de música per a cobla. SOM, revista de Cul-tura Popular de Catalunya, 2002. 29. Miquel Caelles Santasusana (*Manresa,
3 de juliol de 1896; †22 de març de 1930)
30. El Centre Excursionista Montserrat es formà el 8 d’agost de 1920.
31.Butlletí del CEM, núm. 3, juny de 1923, pp. 34-35; núm. 4, juliol de 1923, pp. 44-45; núm. 5, agost de 1923, pp. 57-58; núm. 6, setembre de 1923, p. 74; núm. 7, octubre de 1923, pp. 86-87; núm. 8, novembre de 1923, pp. 99-100; núm. 9, desembre de 1923, p. 105; núm. 10, gener de 1924, pp. 14-15; núm. 11, febrer de 1924, pp. 25-26; (en el butlletí del mes de març no hi figura cap cançó); núm. 13, abril de 1924, pp. 6-7; núm, 14, maig de 1924, p. 23; núm. 15-16, juny-juliol de 1924, pp. 34-35; núm. 17, agost de 1924. p. 45; núm. 18, setembre de 1924, p. 58; núm. 19, octubre de 1924, pp. 71-72; núm. 20, setembre de 1925, p. 13-14; i núm. 21, novembre de 1925, pp. 26-27.
32.Butlletí del CECB, núm. 89, juny de 1925, p. 82.
33.Butlletí del CECB, núm. 90, juliol de 1925, p. 98.
34. SARRET IARBÓS, Joaquim: Ethologia de
Manresa. Datos historics sobre costums manresanes, preceits d’una disertació fi-lológica, breu y raonada sobre l’etimolo-gia del nòm “Manresa”. Manresa, Im-premta Sant Joseph, 1901, pp. 190-203. Obra que tingué el premi del Pri-mer Certamen de la Joventut Catòlica, celebrat a Manresa el dia 27 de maig de 1901.
Glòria Ballús i Casòliva Doctora en Musicologia
