Informe sobre l esclafit del nord del Segrià del dia 21 de juny de 2022

(1)

Berlín, 38-46 4t 08029 Barcelona Tel. 93.567.60.90 Fax. 93.567.61.02

Informe sobre l’esclafit del nord del Segrià del dia 21 de juny de 2022

• El dia 21 de juny a les 14:57 TU es va produir un esclafit d’intensitat EF1 segons l’escala de Fujita millorada entre els municipis de Lleida, Almacelles, Alguaire i Almenar (Segrià)

• Les dades registrades per les estacions meteorològiques automàtiques i la concentració d’incidències a la ciutat de Lleida i entre els municipis de Tremp, Talarn, la Conca de Dalt i la Pobla de Segur (Pallar Jussà) suggereixen que en aquestes dues zones també s’haurien pogut produir possibles esclafits d’intensitat EF0

El dia 21 de juny, una depressió que estava situada al nord-oest de la península Ibèrica va donar lloc a un episodi de precipitació extensa, que va ser localment d’intensitat moderada i va anar acompanyada de tempesta i de ratxes fortes o molt fortes de vent, sobretot al terç oest del país. Les ventades van provocar danys materials a diversos punts de les comarques de Ponent i del Prepirineu occidental, si bé els més importants es van concentrar al nord del Segrià, coincidint amb els registres dels cops màxims de vent més intensos mesurats per la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) durant aquella jornada. Per tal de delimitar l’àrea més afectada, conèixer l’origen dels danys i estimar la intensitat del fenomen meteorològic, des del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) es va dur a terme un treball de camp. S’ha pogut concloure que a les 14:57 TU es va produir un esclafit d’intensitat EF1 (138 a 178 km/h, segons l’escala de Fujita millorada¹) que va afectar diversos municipis del nord del Segrià, especialment els termes de Lleida, d’Almacelles, d’Alguaire i d’Almenar. A la resta del terç oest del país, els danys no es poden associar de manera clara a l’esclafit, sinó que haurien estat provocades pel front de ratxa del nucli convectiu. Tot i això, hi ha dues zones (la ciutat de Lleida i entre Tremp, Talarn, la Conca de Dalt i la Pobla de Segur) on els registres de vent de les estacions meteorològiques automàtiques i la concentració d’incidències suggereixen que s’hi podrien haver produït possibles esclafits d’intensitat EF0 (< 138 km/h).

Anàlisi sinòptica

El dia 21 de juny hi havia una depressió estacionària al nord-oest de la península Ibèrica, tal com ho mostra el model IFS del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF) (Figura 1). Tenia reflex en tots els nivells; també, tot i que de manera poc clara, en superfície. Fruit del cicle d’escalfament diürn, hi havia una baixa tèrmica a la vall de l’Ebre, que afavoria que la marinada es canalitzés per la vall i advectés una massa d’aire humida a nivells baixos al sud i a l’oest de la zona d’estudi durant el centre de la jornada.

1National Weather Service: Enhanced F Scale for Tornado Damage. https://www.spc.noaa.gov/efscale/ef-scale.html.

(2)

Al llarg d’aquell dia, el centre de la baixa en altura es va desplaçar lleugerament cap a l’est, fet que va motivar el reforçament del vent a nivells alts. En aquest sentit, a les 15 TU hi havia un màxim de vent a 300 hPa que travessava la península de sud a nord pel seu centre. A la part dreta d’aquest, hi havia un màxim de divergència en altura, fet que afavoria, des d’un punt de vista dinàmic, moviments ascendents d’aire.

Per la seva banda, a l’àrea Mediterrània tot just s’allunyava la massa d’aire càlid que havia donat lloc a la primera onada de calor de l’any durant els dies immediatament anteriors. A 500 hPa la temperatura va baixar més ràpidament que a nivells més baixos (per exemple a 850 hPa), de manera que va augmentar el gradient vertical de temperatura.

El radiosondatge previst pel model WRF per Lleida per a les 15 TU d’aquell dia presentava un notable cisallament vertical del vent (en relació amb el mòdul, no pas amb la direcció), afavorit pel màxim de vent en altura, l’eix del qual es trobava uns centenars de quilòmetres més a l’oest (Figura 2). A més, el perfil de la temperatura i del punt de rosada mostrava un estrat sec força gruixut entre superfície i 800 hPa, de manera que el nivell de condensació per elevació era alt (> 2400 m). Aquestes característiques són típiques dels entorns en què es poden produir esclafits o fronts de ratxa intensos².

2 Taszarek M, Allen JT, Púčik T, Hoogewind KA, Brooks HE (2020): Severe Convective Storms across Europe and the United States. Part II: ERA5 Environments Associated with Lightning, Large Hail, Severe Wind, and Tornadoes.

Journal of Climate, 33(23): 10263-10286. https://doi.org/10.1175/JCLI-D-20-0346.1.

(3)

Figura 1:

(a) Vent a 300 hPa, (b) temperatura i topografia de 500 hPa, (c) temperatura i topografia de 850 hPa i (d) pressió atmosfèrica reduïda a nivell de mar del model IFS de l’ECMWF per al 21 de juny de 2022 a les 15 TU.

(4)

Figura 2:

Radiosondatge previst pel model WRF per Lleida per al dia 21 de juny a les 15 TU.

La línia vermella contínua correspon a la temperatura, la vermella discontínua, al punt de rosada, i la grisa contínua, a l’evolució d’una parcel·la d’aire des de la superfície. A la dreta del diagrama es mostra el perfil vertical del vent.

Teledetecció

La seqüència d’imatges del satèl·lit Meteosat mostren el ràpid desenvolupament d’un nucli convectiu al sud de l’Aragó, poc després de les 13 TU. Entre les 13:30 TU i les 13:45 TU ja s’observaven valors de temperatura del cim del núvol per sota de -64 °C (Figura 3), fet que denota els forts corrents d’aire ascendent que hi havia al seu interior. La temperatura va assolir el mínim entre les 14:00 TU i les 14:30 TU, fins a baixar dels -68 °C. En aquest moment, la zona més freda presentava una estructura amb forma de “V”, quelcom que és

(5)

un indicador de la possibilitat que es puguin produir fenòmens de temps violent³ (Figura 3b). Amb el pas de l’estona, l’estructura convectiva es va anar desplaçant en direcció nord-est, alhora que l’extensió de l’enclusa va anar en augment.

Figura 3:

Imatges del canal 10,8 µm de l’infraroig del satèl·lit Meteosat del 21 de juny a les (a) 13:45 TU, (b) 14:15 TU, (c) 14:45 TU i (d) 15:15 TU.

Les imatges de reflectivitat del radar de la Panadella (CDV) mostren l’aproximació d’una estructura convectiva des de l’Aragó cap a les comarques de Ponent. La seva translació era de sud-oest a nord-est i es movia ràpidament, amb una velocitat mitjana de poc més de 20 m/s. Va entrar al Segrià pels volts de les 14:40 TU, i en va sortir a les 15:20 TU.

Presentava valors elevats de reflectivitat, amb màxims de més de 45 dBZ (Figura 4).

Malgrat que no es mostren les imatges en aquest informe, la mateixa estructura convectiva va continuar el seu recorregut cap al Prepirineu occidental amb valors semblants de reflectivitat. Entorn les 15:30 TU es van desenvolupar nous nuclis convectius a la part davantera de l’estructura analitzada, a la Conca de Tremp.

Pel que fa al camp de velocitat radial, a la imatge de les 15:06 TU s’observen valors propers als 30 m/s molt a prop d’Almenar (Figura 4d). S’hi pot veure, a més, el canvi en la direcció i en la velocitat del vent entre el flux general i l’arribada del front de ratxa associat al nucli convectiu. En imatges anteriors hi ha un patró similar, malgrat que és menys evident.

La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 5209 llamps núvol-terra al llarg del dia 21 de juny, 1611 dels quals va caure dins de Catalunya, majoritàriament concentrats al terç oest entre les 14 TU i les 17 TU. En general estaven associats a l’estructura convectiva que és objecte d’estudi. Al llarg del seu cicle de vida es van detectar diversos augments sobtats del nombre de descàrregues elèctriques (van

3 Pineda N, Aran M, Andrés A, Busto M, Farnell C, Torà M (2009): Study of the hailstorm of 17 September 2007 at the Pla d’Urgell. Part two: meteorological analysis. Tethys, 6: 81–100.

https://www.tethys.cat/sites/default/files/pdf/articles/6tethys-06-eng.pdf.

(6)

saltar tres alertes de Lightning Jump⁴, a les 14:11 TU, a les 15:09 TU i a les 15:31 TU), fet que va motivar l’emissió d’un avís de temps violent a les 14:15 TU.

Figura 4:

Imatge PPI 0,6° de reflectivitat (en dBZ) del radar CDV del 21 de juny a les (a) 14:54 TU, (b) 15:00 TU i (c) 15:06 TU, i (d) PPI 0,6° de velocitat radial (en m/s) del mateix radar de les 15:06 TU. La fletxa blanca indica la zona on es van produir les fortes ràfegues de vent, mentre que la “X” de la imatge (d) mostra la ubicació del radar per a facilitar la interpretació de la figura.

Dades d’estacions meteorològiques

Algunes estacions de la XEMA de Ponent van registrar cops molt forts de vent amb el pas de l’estructura convectiva. En una primera zona, al nord del Segrià, es van mesurar ratxes superiors als 90 km/h del sud-oest al voltant de les 15:00 TU (Taula 1). El valor més elevat, amb 130,7 km/h, correspon a l’estació d’Alguaire (Segrià). A aquella mateixa hora, al nucli urbà de Lleida hi va haver un segon màxim de vent, independent del primer. Un tercer màxim va tenir lloc entorn les 15:50 TU a la Conca de Tremp, amb ratxes del sud- oest que es van acostar als 100 km/h.

El vent no va ser de la mateixa intensitat arreu, sinó que les ràfegues més fortes es van concentrar en unes zones concretes. Fora d’aquestes àrees, els registres van ser clarament inferiors. Per exemple, les estacions situades al nord d’Alguaire, ja a la comarca de la Noguera, van mesurar ratxes màximes poc per sobre dels 50 km/h.

Un altre fet remarcable va ser l’evolució de la pressió atmosfèrica. A les estacions on hi va haver les ratxes de vent més intenses que figuren a la Taula 1, llevat de l’estació del Montsec d’Ares, van registrar un augment notable de la pressió atmosfèrica en pocs

4 Farnell C, Rigo T, Pineda N (2017): Lightning jump as a nowcast predictor: Application to severe weather events in Catalonia. Atmospheric Research, 183: 130-141. https://doi.org/10.1016/j.atmosres.2016.08.021.

(7)

minuts. Per exemple, a Alguaire la pressió va augmentar 3,2 hPa en 6 minuts. A Raimat l’ascens va ser de 4,6 hPa en 29 minuts, i a la Pobla de Segur, de 7,9 hPa en 28 minuts.

En general, les estacions van mesurar un descens notable de la temperatura en molt poca estona (de 8 a 10 °C en mitja hora) i un augment significatiu de la humitat relativa. Totes aquestes observacions són consistents i compatibles amb el pas d’un front de ratxa o d’un esclafit.

Finalment, en comparar les dades de la XEMA amb les del radar, es pot comprovar que el màxim de vent anava associat a la part davantera d’un màxim de reflectivitat. En el cas de l’àrea afectada al nord del Segrià, correspon a la zona indicada amb una fletxa blanca a les imatges de radar (Figura 4).

Taula 1:

Cop màxim de vent, direcció del cop màxim i hora en què es va registrar per a les estacions de la XEMA del Segrià i del Pallars Jussà que van superar els 70 km/h el dia 21 de juny.

EMA Comarca Cop màxim

(km/h)

Direcció del cop màx.

(graus)

Hora (TU)

Alguaire Segrià 130,7 229 15:05

Montsec d’Ares (1.572 m)

Pallars Jussà 111,6 215 15:36

Raimat Segrià 94,3 235 14:58

Tremp Pallars Jussà 94,0 233 15:50

Lleida – la Femosa Segrià 82,8 258 15:03

la Pobla de Segur Pallars Jussà 73,4 203 15:52

Treball de camp

El dia 24 de juny es va dur a terme un estudi de camp⁵ amb l’objectiu de localitzar els danys causats per l’episodi de vent fort d’origen convectiu i, així, poder delimitar l’àrea més afectada, conèixer quin fenomen meteorològic els va ocasionar i estimar-ne la intensitat màxima. Es tenia coneixement de danys materials per vent a moltes poblacions del Segrià, i també del Pallars Jussà. Tot i això, l’anàlisi in-situ es va centrar al voltant de l’àrea on s’havien registrat les ratxes de vent més intenses (el nord del Segrià), que coincidien amb la zona on hi havia les incidències d’una major rellevància.

La major part dels danys es van localitzar en una àrea força extensa entre els municipis de Lleida, Almacelles, Alguaire i Almenar (Figura 5). Es tracta d’una zona de 18 km de

5 Rodríguez O, Bech J, Soriano JD, Gutiérrez D, Castán S (2020): A methodology to conduct wind damage field surveys for high-impact weather events of convective origin. Natural Hazards and Earth System Sciences, 20: 1513- 1531. https://doi.org/10.5194/nhess-20-1513-2020.

(8)

longitud i una amplada variable, que oscil·la entre els 5 km del sud-oest de l’àrea (zona d’inici) i els 8,5 km del nord-est (zona final). Tenint en compte les dades de radar i de les estacions meteorològiques, l’episodi hauria començat al voltant de Sucs (terme municipal de Lleida) entorn les 14:57 TU i hauria acabat a Almenar a les 15:09 TU.

Figura 5:

Àrea afectada per l’esclafit del nord del Segrià (zona ombrejada de color blanc). Els punts vermells indiquen la ubicació de les EMA de Raimat (part inferior del mapa) i d’Alguaire (al centre-dreta).

Els desperfectes observats consistien en la pèrdua de plaques metàl·liques o de fibrociment de coberts, granges i magatzems agrícoles, així com de teules de teulades d’habitatges i altres edificis. A l’aeroport de Lleida-Alguaire hi va haver danys als hangars i en diverses avionetes i aparells de menors dimensions; un avió ultralleuger va quedar tombat. També es van trobar nombrosos arbres amb branques trencades i diversos exemplars tombats o escapçats (Figura 6). En el cas dels arbres tombats, la direcció de caiguda predominant era cap al NNE al nord de la zona afectada i cap al NE al sud, de manera que el patró de danys era lleugerament divergent. Els camps de conreu també en van patir les conseqüències. Ara bé, a diferència del que es va poder observar en el cas

(9)

del tornado de la Llacuna i Santa Maria de Miralles⁶, aquesta vegada les espigues dels camps de cereals afectats estaven tombades totes en la mateixa direcció (cap al nord-est, en general). La distribució dels danys i les característiques de l’àrea afectada són compatibles amb el pas d’un esclafit⁷.

Cal esmentar que, a diferència dels tornados, que deixen una franja de danys molt delimitada, en els casos d’esclafits és més complex acotar la zona afectada perquè sovint s’hi barregen desperfectes dispersos causats pel vent associat al front de ratxa del nucli convectiu. Per aquesta raó, al mapa que es mostra a la Figura 5 s’hi representa la zona més afectada, allà on hi ha danys continus i on hi ha senyals clars que aquests van ser produïts per l’esclafit. Fora d’aquesta àrea, també hi va haver alguns desperfectes, però en general van ser més dispersos i de menor entitat.

La tasca d’estimar la intensitat màxima d’aquest episodi mitjançant l’escala de Fujita millorada va ser difícil en haver-hi àmplies zones de camps de conreu amb no massa elements malmesos. Els danys observats són compatibles amb el llindar superior del grau EF0 o l’inferior del grau EF1 de l’escala de Fujita millorada, fet que és consistent amb les dades de les EMA de la zona. Per tant, és molt probable que el vent fos inferior als 150 km/h.

Fora d’aquest sector del nord del Segrià, els danys no es poden associar de manera clara a un esclafit, sinó que haurien estat provocades pel front de ratxa de l’estructura convectiva. Tot i això, hi ha dues zones on és possible que hi hagués pogut haver esclafits, si bé de menor intensitat. La primera de les àrees és el nucli urbà de Lleida, on hi va haver branques trencades, algun arbre tombat i altres desperfectes. Les dades de vent de l’EMA de Lleida – la Femosa i la concentració d’incidències suggereixen que hi va haver un reforçament local del vent, i que aquest podria haver estat per un esclafit d’intensitat EF0. Un fet semblant va succeir al Pallars Jussà, concretament entre els termes municipals de Tremp, Talarn, la Conca de Dalt i la Pobla de Segur, amb danys en l’arbrat i en algunes teulades. També podrien haver estat causats per un esclafit d’intensitat EF0. Per tant, cal parlar de dos possibles esclafits més, a les zones esmentades, encara que no s’ha pogut concloure amb certesa l’ocurrència d’aquest fenomen.

6 SMC (2021): Es confirma el tornado de la Llacuna – Santa Maria de Miralles a l’Anoia.

https://govern.cat/govern/docs/2021/06/30/10/01/f85f2714-6945-433c-8368-89684f11a7b6.pdf

7 Fujita TT (1981): Tornadoes and Downbursts in the Context of Generalized Planetary Scales. Journal of Atmospheric Sciences, 38(8): 1511-1534. https://doi.org/10.1175/1520-0469(1981)038<1511:TADITC>2.0.CO;2.

(10)

Figura 6:

(a) Hivernacles amb danys, (b) diversos pins amb branques de grans dimensions trencades i (c) camp de cereals amb les espigues tombades.

Conclusions

El dia 21 de juny una estructura convectiva organitzada i amb signes evidents que podia dur associats fenòmens de temps violent va arribar des de l’Aragó a les comarques del terç oest. Entre les 14:57 TU i les 15:09 TU es va produir un esclafit d’intensitat EF1 que va afectar una zona de 18 km de llargada i d’una amplada de 5 a 8,5 km, entre els termes municipals de Lleida, d’Almacelles, d’Alguaire i d’Almenar. L’EMA d’Alguaire va registrar un cop màxim de vent de 130,6 km/h. A més, hi va haver dos possibles esclafits més, d’intensitat EF0, al nucli urbà de Lleida (al voltant de les 15:00 TU) i entre els municipis de Tremp, Talarn, la Conca de Dalt i la Pobla de Segur (entorn les 15:50 TU), si bé en aquests casos no s’ha pogut concloure amb certesa l’ocurrència d’aquest fenomen.

3 de juliol de 2022