CANVI : la casa del vi a Corea del Sud

(1)

(2)

Treball final de grau

Disseny d’Interiors Setembre 2015 Jessica Gómez Ríos

Tutora: Anna Bach Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

(3)

AGRAÏMENTS

Primer de tot voldria dir que aquest ha es-tat un dels treballs més complexos als quals m’he enfrontat, no només perquè és el pri-mer d’aquest tipus, per l’exigència, o per la seva extensió, sinó per la complexitat de fu-sionar dues cultures, encara que una d’elles sigui la pròpia, ja que no és quelcom que es pugui fer d’una sola manera i, tot i així, no sempre es fa bé.

Dit això m’agradaria agrair, de forma gene-ral, a totes aquelles persones que han parti-cipat en la meva vida, fos per bé o no, per-què són els que han anat modelant, a la seva manera, les pedres del meu camí i això m’ha ajudat a ser com sóc. Però crec necessari re-marcar aquelles que realment m’han recolzat en aquest projecte, espero sigui realitzable, anomenat Treball de Final de Grau.

En primer lloc, als meus pares, per aguantar el ritme de vida que he estat portant durant aquests últims 4 anys, especialment l’últim. La vida de l’estudiant mai ha estat senzilla, tampoc la dels que han de suportar-los a ells, i atès que la meva personalitat, diguem-ho finament, és una miqueta peculiar, segur que la dificultat ha augmentat per a ells. Moltes gràcies per la paciència i el suport.

Seguidament al meu germà i a la meva cunya-da que, si bé no m’han tingut molestant les 24 hores del dia, sempre han trobat un forat per ajudar-me en el que he necessitat. A vosaltres dos, moltes gràcies i sento haver-vos fet per-dre temps de descans després del treball.

En tercer lloc, a la meva tutora, Anna Bach, i a tots els professors que m’han aconsellat durant el curs (Albert Crispi, Tània Costa, Irma Arribas, etc.). De vegades, encara que el tema mai m’ha deixat d’agradar, he tingut alts i baixos i moments de bloqueig, i gràcies a tots ells he aconseguit poder portar-ho mi-llor i seguir avançant.

I per últim, però no menys important, a la meva coautora i amiga Marina Samper. Al principi ens va costar molt mantenir una co-municació fluida, fins i tot quan pensàvem i dèiem el mateix, però que estigui escrivint això significa que ho hem aconseguit (treba-llar entre dues mencions diferents quan et veus una vegada a la setmana o entre classe i classe no és gens senzill). M’agradaria agrair-te, també, les ganes que li has posat i el fet d’haver après a no tenir por de superar-te a tu mateixa. Segur que podríem haver-ho fet millor, ja que mai res és perfecte (i molt men-ys a la primera), però estic molt orgullosa del resultat i el procés, que és el més important.

(4)

ÍNDEX

05 06 07 08 09 11 12 14 17 20 22 22 22 22 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 0. Abstract 1. Introducció 1.1 Tema 1.2 Mètodes 1.3 Context

1.3.1 Cultura gastronòmica 1.3.2 Cultura vitícola 1.3.3 Cultura invasora 1.4 Localització

1.4.1 Seoul (Corea del Sud) 1.4.2 Jongno-gu

1.4.3 Courtyard House 1.4.4 Emplaçament 1.5 Usuari

1.6 Valors 1.7 Objectius 1.8 Repte de disseny 1.9 Necessitats 2. Anàlisi de referents

2.1 Referents ideològics 2.1.1 Ikibana 2.1.2 Germans d’Art 2.1.3 Dango

2.2 Referents atmosfèrics 2.2.1 Monvínic 2.2.2 Mercat

2.2.3 Restaurant FOC 2.2.4 Indochine 2.3 Referents visuals

2.3.1 Calçotada 2.3.2 Sentits Bcn 2.3.3 PAKTA 2.4 Conclusions 3. Entrevista 3.1 Entrevista 3.2 Conclusions 4. Naming 4.1 Propostes 4.2 Selecció 4.3 Logotip 5. Avantprojecte

5.1 Vins blancs 5.2 Vins negres

5.3 Selecció varietats de raïm 5.4 Maridatges segons tipus de vi 5.5 Tipus de vi segons la tapa 5.6 Llista i selecció

5.7 Relacions 5.8 Possibilitats 5.9 Conceptualització

5.9.1 Catalunya 5.9.2 Corea del Sud 5.9.3 Conclusions 5.9.4 Similituds 5.9.5 Formalització 6. Proposta 6.1 Zonificació 6.2 Aplicació 6.3 Materials

6.4 Memoria constructiva 6.5 Amidaments

7. Representació 7.1 Perspectives 8. Viabilitat del projecte

(5)

05

0. ABSTRACT

CANVI és, en poques paraules, un espai de degustació de vins i tapes on la simbiosi entre cultures, catalana i sud-coreana, és el concepte principal entorn al qual gira tot el projecte.

Aquesta idea neix d’una inquietud perso-nal sobre la fusió entre cultures als espais de restauració donat que, gairebé de ma-nera unànime, en lloc de combinar-se, una predomina sobre l’altre. Això es pot deure al fet que no s’ha intentat amb anterioritat, o que no és possible portar-ho a terme. I és a partir d’aquí on sorgeix una hipòtesi: es poden fusionar dues identitats de manera equitativa? O aquesta fusió té a veure amb la percepció personal de l’usuari i, per tant, mai s’apreciarà en la seva totalitat?

La solució que s’ha donat com a proposta de disseny per aconseguir aquesta simbiosi, tant en la formalització com en l’atmosfera final, ha estat la d’escollir elsmaterials més carac-terístics de cada cultura i combinar-los de manera que en alguns aspectes es mantingui la seva pròpia identitat i en altres generin una nova visió de les dues.

CANVI es, en pocas palabras, un espacio de degustación de vinos y tapas donde la sim-biosis entre culturas, catalana y surcoreana, es el concepto principal entorno al cual gira todo el proyecto.

Esta idea nace de una inquietud personal so-bre la fusión entre culturas en los espacios de restauración puesto que, casi de manera uná-nime, en lugar de combinarse, una predomi-na sobre la otra. Esto puede deberse a que no se ha intentado con anterioridad, o que no es posible llevarlo a cabo. Y es a partir de aquí donde surge una hipótesis: se pueden fusio-nar dos identidades de manera equitativa?

O dicha fusión tiene que ver con la percep-ción personal del usuario y, por tanto, nunca se apreciará en su totalidad?

La solución que se ha dado en este diseño para conseguir dicha simbiosis, tanto en la formalización como en la atmósfera final, ha sido la de escoger los materiales más ca-racterísticos de cada cultura y combinarlos

de manera que en algunos aspectos se man-tenga su propia identidad y en otros generen una nueva visión de las dos.

CANVI, in short words, is a space to taste tapas and wines where the symbiosis between cultures, concretely the catalan and south korean ones, be-comes the main concept of the project.

This idea is born from a personal inquiry over the fusion between cultures on the restoration spaces as, in an almost unanimous way, this concept really doesn’t take place, as usually one of the cultures predominate over the other. The reason for this can be that either hasn’t been tried before, or it’s something that can’t be achieved. An hypothesis arises from this scenario: could two so different identities be melted on an equal way? Or this so called fu-sion is more related to the personal perception of the individual and hence will never be wholly appreciated?

The solution that I have developed for this de-sign to achieve such symbiosis, not only on the formalization but also on the final atmosphe-re, has been to choose the most representa-tive materials of each culture and combine them in such a way that on some aspects their own identity is maintained, but a new vision of both cultures is generated on others.

Català

Castellano

English

(6)

06

1. Introducció

1.1 TEMA

Aquest projecte tracta de dissenyar un espai on donar a conèixer la cultura vitícola i gas-tronòmica catalana a Seoul, Corea del Sud. Es creu que la millor forma de mostrar els trets definitoris de la cultura catalana és a través dels seus productes alimentaris més característics, com són el menjar i el vi, així s’aconsegueix que l’aproximació entre totes dues es faci de manera més afable. Tot i que aquests productes i els utensilis emprats per menjar i cuinar són diferents, la manera de pensar sobre la cuina i la identitat que aques-ta genera és molt semblant.

A partir de la simbiosi entre aquestes dues cultures es vol crear un nou tipus d’interio-risme on convisquin totes dues però sense perdre de vista la seva pròpia personalitat. Per aquest motiu s’ha escollit com a espai on intervenir un de caràcter neutre.

La combinació de les dues cultures s’aconse-guirà a partir d’extreure els punts essencials en la seva manera més representativa de construir perquè, d’aquesta manera en tras-lladar-la a Seoul, mantingui una identitat re-coneixible sense resultar invasora.

Fotografies representatives d’algunes de les tra-dicions de Catalunya (esquerra) i Corea del Sud (dreta). Google imatges.

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

(7)

07

1. Introducció

1.2 MÈTODES

Aquest treball està format per dues parts: la memòria i un annex planimètric. A la memòria, és a dir aquest dossier, s’hi troben totes les conclusions, referents i anàlisis del context que formen part del procés de disseny d’aquest projecte, juntament amb les perspectives fi-nals; i a l’annex planimètric estan els plànols que expliquen el treball més tècnic.

Cada cita va referenciada amb el número que li correspon, i es troben a la mateixa pàgina, no hi ha cap apartat específic per a la biblio-grafia. En el cas que no s’hagin utilitzat cites concretes, sinó que el material llegit hagi ser-vit per elaborar el discurs o les conclusions, la referencia estarà situada a la pàgina que correspongui al text, però sense indicació numèrica.

Cal afegir que perquè aquest projecte resulti el màxim enriquidor possible hi participen dues de les especialitzacions dins de la bran-ca del disseny: de l’estudi de l’emplaçament, construcció i projecció s’encarrega la Jessica Gómez (interiorisme); i la Marina Samper (gràfic) està a càrrec de la imatge corporati-va, publicitat i aplicacions gràfiques.

A més a més hi ha una part en la qual les dues especialitats treballen conjuntament: la recerca i exploració del tema i l’anàlisi del context, tot i que els resultats i les conclu-sions es presenten per separat.

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

(8)

08

1.3 CONTEXT

1.3.1 Cultura gastronòmica

1.3.1.1 Vanguardia V.S Tradició

Com va dir Josep Pla en el seu llibre Lo que hemos comido «La cocina de un país es su paisaje metido en la cazuela»[1]. Si agafem aquesta cita com a referència es pot observar com, simplement, a través del menjar, po-dem aconseguir entendre o crear una identi-tat de caràcter territorial i cultural.

I això és el que ha passat a Catalunya, i en menor quantitat a Corea del Sud. La cuina catalana s’ha transformat en la representant de la seva pròpia cultura i tradicions gràcies als xefs que s’han aconseguit fer un nom a l’estranger com: Ferran Adrià, Carme Rus-calleda o els germans Roca, entre altres. D’aquesta manera Catalunya ha guanyat fama i reconeixement arreu del món i ha propiciat que encara es potenciï més aquest interès que Catalunya i gastronomia vagin agafats de la mà (sobretot a partir de l’ex-pansió dels sentiments nacionalista i sobi-ranista). Però realment aquesta cuina és tan pròpia i identitària com es pensa o es dóna a entendre? La majoria de productes que con-formen els plats més identificatius de la gas-tronomia catalana provenen d’altres cultures Abans d’entrar en l’anàlisi del context en el qual es situa aquest projecte, cal fer una divi-sió entre l’explicació sobre la gastronomia i la viticultura per tal que es pugui comprendre de manera més clara.

Tot i així la cuina no es defineix només pels ingredients utilitzats, també intervenen les tècniques, els costums i els estris.

Ara bé, cal diferenciar molt clarament la cui-na vanguardista, que agafa els ingredients necessaris per aconseguir un propòsit més estètic i innovador, i genera, per tant, una identitat basada en el reconeixement; i la cuina tradicional, que varia i evoluciona amb el temps segons les necessitats dels que la consumeixen, i crea una identitat a partir de la historia. En el cas de Catalunya s’uti-litzen totes dues de manera representativa, però especialment la vanguardista donat que suscita més expectació i atenció. En canvi, al context sud coreà, tot i que també hi ha casos de xefs dedicats a la cuina vanguardista, la reconeixible és la cuina tradicional.

[1] Pla, Josep, (1997) Lo que hemos

comido, Destino, Barcelona:1997 [2] www.nutrigenomica.udl.cat/blog/ de-donde-viene-la-frase.html

Murgadas, Francesc, (2000) La

Gas-tronomia: patrimoni natural i històric, nº 8, Barcelona: Primera Plana.

Font: www.bcnweb.barcelonaturisme. com/wwwfiles/bcnweb/onmenjar/ historia/gastronomiacat_cas.pdf Font: www.gencat.cat/culturcat Font: www.studylands.com/guide/ KR-gastronomy.htm

amb qui ha estat en contacte: grecs, romans, àrabs, americans, etc. És una cuina que s’ha influenciat i ha agafat el millor de cada lloc, es podria dir que ha construït la seva pròpia gastronomia i, per tant, identitat.

Però el menjar no té a veure només amb el lloc o el territori on es troba sinó també amb la societat de la qual prové i participa. La cui-na és el reflex de la societat i és ucui-na part es-sencial de la cultura, com bé defineix Ludwig Feuerbach en la frase «Somos lo que come-mos»[2] a Enseñanza de la alimentación.

Exemple de sopar entre amics en un restaurant a Catalunya. Google imatges.

Exemple de sopar entre amics en un restaurant a Seoul. Google imatges.

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

(9)

09

Un altre factor en comú entre els dos són els costums relacionats amb la gastronomia. Totes dues cultures diferencien el menjar fa-miliar del menjar social, ja que un està fet a casa (espai privat) i l’altre està fet en un bar o restaurant (espai públic), respectivament. Però tot i així, en aquest últim cas, passa a ser una rutina o una tradició donat que sempre es produeix a la mateixa hora, al mateix lloc i amb la mateixa gent. A més a més en els dos casos solen ser menjars col·lectius i que la festa es produeix al voltant del foc, ja sigui a la cuina o a la taula.

comportament de la societat o filosofia i estil de vida, és interessant com a través de la visió i reflexió de la cuina, es pot trobar un dels punts d’unió entre aquests dos contextos.

1.3.1.3 Discrepàncies/similituds

Ja fa uns anys la cultura vitícola catalana és més coneguda i sol·licitada per altres països, essent alguns d’ells orientals. És una cultura identitària emergent però a la que se li ha dedicat poca atenció des del lloc de proce-dència ja que, encara essent el país després de França amb més denominacions d’origen del món[4], n’hi ha un nombre molt baix de locals dedicats a la seva venda i tast de forma exclusiva. És només un dels factors pel qual el seu potencial resta desapercebut.

«Las DO catalanas no saben el tesoro que tienen con las variedades propias. Hay una riqueza brutal que se ha dejado perder y que hay que recuperar […] Un vino es un viaje a un territorio, si quieres que exprese una tie-rra, has de vivir el lugar y entender sus uvas».

[5]

Catalunya és, juntament amb Andalusia, la regió amb una major tradició vitícola d’Es-panya. Representa el 8.23% de la producció de vins i derivats del país i n’exporta les ⅔ parts, de les quals la primera meitat va dedi-cada al vi i la següent al cava. Aquesta tradi-ció fa de Catalunya una regió històrica amb una identitat pròpia molt definida.[6]

1.3.2 Cultura vitícola

1.3.1.2 Costums

Aquesta també va ésser influenciada per al-tres cultures, en aquest cas, la japonesa i la xinesa, i es caracteritza per ser de tipus rural amb sabors molt naturals. L’enllaç i relació que hi ha entre la natura i el cos humà, tret identificatiu de la cultura i filosofia coreanes, també es veu reflectit en el menjar i la cuina. De la mateixa manera que a Catalunya, els coreans varien la seva dieta en funció de les estacions de l’any (cuina de temporada) i te-nen en compte el temps, el tipus de terra i la humitat de l’ambient.

[3] La informació sobre la situació geogràfica està extreta de la web: www.dateandtime.info; la informació sobre el clima a Seoul està extreta de la web: www.spanish.visitkorea.or.kr/ spa/AK/AK_SP_1_1_2.jsp

[4] Font: www.bodegasyvinos.com/

Font: www.kickstarter.com/pro- jects/607714727/gastronomic-ko-rean-adventure-the-documentary Font: www.southkorea.angloinfo. com/lifestyle/food-and-drink/ Font: www.naciodigital.cat/vadevi/ noticia/5581/escola/vi/catala/destaca/ interes/respecte/viticultura/catalana

També cal destacar que, tot i que no hi ha coincidències respecte a la situació (Bar-celona: 41º23’N / 2º11’E; Seoul: 37º1’N / 126º58’E), el clima (Catalunya: mediterrani; Corea del Sud: monsònic temperat)[3], o el

Mapa de les denominacions d’origen catalanes. Directori propi.

Icones indicadores sobre la relació entre el lloc i el vi (importació i exportació). Directori propi.

1 2 3 9 4 ₈ 5

12 7 11

6

DO Alella DO Montsant

DO Cava DO Penedès

DO Conca Barberà DO Priorat

DO Costers Segre DO Tarragona

DO Empordà DO Terra Alta

DO Catalunya DO Pla de Bages

10 1 7 8 9 4 10 5 11 6 12

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

(10)

10

«Todas las denominaciones de origen (DO) catalanas admiten las variedades más glo-balizadas del mundo, como syrah, cabernet sauvignon, merlot y chardonnay, con las que se hacen monovarietales en su nombre. Y eso no les aporta ninguna credibilidad a la hora de crear un vino propio y diferencial [...] Si esto sigue así, solo servirá para hacer copias malas de grandes originales».[7]

«La idea de la identidad a través de una va-riedad es reciente, porque la tierra aporta lo suyo. En el Penedès se hicieron aberraciones pero a medida que pasa el tiempo la gente que hace vino de calidad encuentra el cami-no y suele ser con variedades autóctonas. que además son las más apreciadas sobre todo en el extranjero».[8]

Per tot això es creu convenient potenciar la cultura vitícola catalana i fer-la arribar al ni-vell de reconeixement que actualment té la gastronomia. Encara que a Corea del sud no es produeixi vi, a causa de la seva situació geogràfica i la qualitat del seu sòl, amb la glo-balització i l’accés als productes estrangers, el vi s’ha posicionat com un producte molt valorat i desitjat. El problema radica en el fet que la majoria d’aquest vi és francès, gràcies a la fama mundial d’aquest, i per tant, el guany total del cost de les importacions s’ho em-porta França. Amb aquest treball no només es pretén fusionar ambdues cultures i generar una nova manera de fer i veure les coses, sinó també afavorir econòmicament les dues parts.

[5] Cita de Pérez, Sara extreta de: Jané, Carmen (2014), “El vino catalán se lanza al rescate de las uvas autóc-tonas”, El Periódico; data de consulta 24.10.2014.

[6] Font: www.asaja.com/sec-toriales/sector_vitivinicola_5/ las_producciones_declaradas_de_vi- nos_y_mostos_en_la_campa-na_2013_2014_ascienden_a_52-61_ millones_de_hectolitros__1615

[7] Cita de Alcover, Jordi extreta de: Jané, Carmen (2014), “El vino catalán se lanza al rescate de las uvas autóc-tonas”, El Periódico; data de consulta 24.10.2014.

[8] Cita de Valencia, Joan extreta de: Jané, Carmen (2014), “El vino catalán se lanza al rescate de las uvas autóc-tonas”, El Periódico; data de consulta 24.10.2014.

CRITERIS A TENIR EN COMPTE A L’HORA D’ESCOLLIR EL VI PER A LA CARTA

Qualitat Preu Conegut Procedència

70%

29%

20% 21%

ESTABLIMENTS QUE TENEN UN ESPAI ESPECIAL A LA SEVA CARTA PER A LES DO

Font: Infografies basades en l’estudi realitzat per l’empresa Nielsen. www.incavi.gencat.cat/web/. content/or_organismes/or01_incavi/or01_11_ documentacio_tecnica/documents/2008/fitxers_ estatics/2008estudi_nielsen.pdf

DO MÉS UTILITZADES A LES CARTES

Pl

a de B

ag

es

17%

C

on

ca de B

arb erà 23% Pr io ra t 49% Ter ra A lta 19% M ont sa nt 35% Al el la 24% C os ter s de l S eg re 50% Ta rr ag on a 19% Ca ta lun ya 40% Emp or dà 31% Pen edès 82%

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

(11)

11

És a causa que gastronomia i identitat van lligades que s’ha creat una problemàtica a la majoria d’establiments en els quals s’origina un tipus de cuina diferent a la del lloc on es troba. Són espais dedicats a mostrar i servir el menjar del seu país d’origen però que es converteixen en ambients temàtics. Aquests petits emplaçaments s’identifiquen perquè una part, preferiblement folklòrica, repre-senta al país d’origen de manera que sigui reconeixible per a tothom. D’aquesta manera la mencionada cultura es transforma en un referent que colonitza el lloc on es troba i provoca una percepció errònia per part de l’usuari.

Actualment hi ha alguns establiments que són característics d’aquesta tendència, com per exemple: els xinesos, italians, americans, mexi-cans o japonesos, entre altres, en el cas català; i els mateixos, juntament amb els especialitzats en el menjar espanyol, en el cas de Corea del Sud. Però això no vol dir que no existeixin lo-cals, dedicats al menjar de fora del territori on està situat, que no estiguin estudiats per què aquest problema no succeeixi. Tot i així, no és la situació que es dóna amb més freqüència.

També cal afegir que és més comú trobar fu-sions entre cultures sense relació amb el lloc on se situa l’establiment: un exemple és el restau-rant Ikibana[9], que barreja el menjar japonès amb el brasiler però es troba a Barcelona.

1.3.3 Cultura invasora

[9] Per a més informació sobre aquest restaurant anar a la pàgina 23 (situada a l’apartat dels referents)

Exemples d’aquesta pràctica són alguns restau-rants xinesos (a d’alt), mexicans (al mig) o ameri-cans ambientats anys 50 (a baix). Google imatges.

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

(12)

12

1.4.1 Seoul (Corea del Sud)

El motiu pel qual es va escollir Seoul (Corea del Sud) és perquè, juntament amb el Japó, és un dels països orientals més interessats en Catalunya, concretament en Barcelona, grà-cies a l’arquitectura modernista i a la gastro-nomia principalment. «La Ciudad Condal es la urbe española más visitada por los surco-reanos».[10]

Donat que les discrepàncies entre Corea del Nord i Corea del Sud encara no s’han solu-cionat, hi ha una visió negativa, i fins i tot de por, sobre aquest país i la seva situació però, com passa moltes vegades, això és provocat pel desconeixement. «Muchos ciudadanos alrededor del mundo, incluidos chinos y japo-neses, consideran a los coreanos como los “la-tinos” de Asia Oriental. Se les reconoce, pues, un carácter más alegre y abierto que el de sus propios vecinos, en la línea de la idiosincrasia española en el conjunto de Europa»[10].

Corea del Sud té un sistema econòmic basat en el capitalisme, a causa de la intervenció dels Estats Units després de la guerra contra Corea del Nord, i la seva societat està molt interessada i segueix d’aprop el que succeeix fora de les seves fronteres, sobretot en qües-tions de música (EUA i Regne Unit), moda (França) i gastronomia. És per aquesta forma de veure quelcom estranger, amb una men-talitat més oberta, que l’elecció de Corea del Sud sembla la més encertada.

Gràfic sobre les ganancies, en milions d’euros, que rep cada país segons les seves exportacions. Font: www.lavozdegalicia.es/noticia/ economia/2014/08/20/exportaciones-corea-sur-disparan-855-ju-nio/00031408512183037655451.htm [10] Font: www.blogs.globalasia.com/ corea-del-sur/por-que-a-los-corea-nos-les-gusta-tanto-espana/

[11] Font: www.eleconomista.es/

Mapa Corea del Sud. Seoul, la capital del país, es troba remarcada. Directori propi.

Cartell Jocs Olímpics de Seoul l’any 1988 (4 anys abans dels de Barcelona ‘92). Google imatges.

1.4 LOCAL·LITZACIÓ

També cal tenir en compte la recent emer-gència de l’economia coreana, ja que de mica en mica s’està donant a conèixer al món sen-cer. «Corea del Sur logró en el año 2014 un nuevo récord histórico en su volumen de exportaciones e intercambio y en superávit comercial, que alcanzó los 47.400 millones de dólares (39.181 millones de euros), según datos difundidos por el Gobierno de la cuar-ta economía de Asia».[11]

Tot i així es podria dir que era un dels paï-sos orientals més oblidats donat que ha estat eclipsat pels avenços tecnològics del Japó, al principi; la competència en termes labo-rals de la Xina, després; i, sobretot, com s’ha comentat abans, la por que genera el desco-neixement sobre les relacions entre Corea del Sud i Corea del Nord després de la guerra l’any 1950. No va ser fins fa uns anys, gràcies sobretot als Jocs Olímpics que tingueren lloc l’any 1988 a Seoul, que aquest pensament va començar a canviar.

Les relacions entres Espanya i Corea del Sud són bones i sovint es fan intercanvis.

PRIMER SEMESTRE DE 2014

€ 784 M € 808,1 M

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

(13)

13

1.4.1.1 Anàlisi de l’emplaçament

8 5 4 3 2 1 17 18 16 19 21 20 22 15 13 14 11 7 6 9 10 25 12 24 23 SEOUL

COREA DEL SUD

Preselecció 1 LLEGENDA Selecció final Districtes 1 5 6 7 2 3 8 17 18 19 20 21 22 23 24 25 9 10 14 15 16 13 11 12 4 GANGSEO-GU

- 13.000 habitants/km2_.

- 152.240 habitatges. - 20 locals administratius. - Seu de les companyies aèries.

MAPO-GU

- Zona residencial amb espais verds. - Edificis governamentals.

- Universitats.

- Empreses en el sector de la música.

SAODAEMUN-GU

- Zona històrica.

EUNPYEONG-GU

- Zona residencial. - Carrers molt estrets. - No es pot circular amb cotxe.

JONGNO-GU

- Centre de la ciutat.

- Considerat el rostre i el cor de Corea. - Palaus sobirans.

- Residencia del president. - Zona turística (visita obligada). - Barri tradicional.

- Santuaris. - Museus.

- Universitats (campus).

- Temples (representant del budisme coreà).

SEONGBUK-GU

- Universitats. - Zona residencial. GANGBUK-GU

- Zona residencial amb espais verds.

DOBONG-GU

NOWON-GU

- Zona residencial amb espais verds. - Edificis educatius.

JUNGHANG-GU

- 22.000 habitants/km2_. DONGDAEMUN-GU

- Poca àrea comercial. - Universitats. - Edificis públics.

GWANGJIN-GU

- Zona residencial. - Universitats.

- Empreses de transport. - Locals nocturns (karaoke).

SEONGDONG-GU

- 19.303 habitants/km2_. JUNG-GU

- Zona cultural (museus, teatres). - Bancs.

YONGSAN-GU

- Mercat dedicat a l’electrònica. - Zona comercial (diversitat ètnica). - Locals nocturns.

- Universitats. - Base militar.

YEONGDEUNGPO-GU - 16.000 habitants/km2_.

- Zona comercial y residencial. - Oficines d’organitzacions financeres. - Oficines de medis de comunicació.

YANGCHEONG-GU - 27.000 habitants/km2_.

- Zona comercial. - Classe mitjana-alta. - Aeroport.

GURO-GU

- Zona residencial. - Zona històrica.

GEUMCHEON-GU

- Empreses dedicades a la tecnologia. - Nivell socio-econòmic baix.

DONGJAK-GU

- Universitats. - Cementiri nacional. - Mercat del peix.

GWANAK-GU

SEOCHO-GU

- Zona residencial (classe alta). - Seus públiques.

- Forma part de la Gran Àrea de Gangnam.

GANGNAM-GU

- Zona comercial i entreteniment. - Àrea de negocis.

SONGPA-GU

- Zona residencial. - Instalacions esportives.

GANGDONG-GU

(14)

14

1.4.2 Jongno-gu

La raó de l’elecció del districte Jongno-gu, davant els altres 24, és perquè està considerat el rostre i el cor de Corea i ha estat el centre de la ciutat durant 600 anys. Es podria dir que representa l’essència i la historia del país. A més a més és un destí obligat pels visitants donat que disposa de santuaris, temples, pa-laus, museus, campus universitaris i barris tradicionals. Es caracteritza pels seus co-merços a petita escala situats als baixos de les cases i perquè és on es troba la residència del president de la República, Cheaong Wa Dae.

«Jongno funciona como centro neurálgico de negocios de la ciudad al mismo tiem-po que preserva su identidad de distrito antiguo. En las calles se mezclan palacios históricos, mercados, jardines y plazas con edificios contemporáneos de oficinas y esta-blecimientos chic. Aunque no se encontrara en el centro, sería igualmente un barrio muy visitado por el equilibrio entre modernidad y antigüedad con lugares de interés y monu-mentos inmaculados, mercados desgastados con encanto y tiendas de música».[12]

[12] Font: www.airbnb.es/locations/ seoul/jongno Font: www.english.jongno.go.kr/ englishMain.do E 200m 100 50 100 0 N B D C M N I F A O G H J _K L Sajik-ro Yulgok-r o Jong-ro Ujeong guk -r o Samil-daer o Buk chon-r o Samcheong-r o Cheongwadae-ro Hy oja-r o Jahamun-r o Sejong-daer o Pirundae-r o Changuimun-r o Saemunan-r o Seongsan-r o Tongil-r o 1 2 7 3 4 ₅ 6 B A A A A A A B A I B J C F N K D G O E H L M Zona edificada Edificis rellevants Zona verda Muntanya Inwang Ambaixada del Vaticà Muntanya Bugaksan Residencia del President

Museu presidencial Sarangchae Ambaixada de la República de Xina Seongju Villa

White House

Complex central del govern Museu d’art contemporani Daelim

Museu del palau nacional Gwanghwamun Palau Gyeongbokgung Museu de la Nació Palau Changgyeonggung

LLEGENDA

Bus

1020 / 1711 / 7016 / 7018 / 7022 / 7212 종로09

90S투어 Gwanghwamun

1

B A

Metro

Gyeongbokgung (línia 3)

Sortida LLEGENDA Jahamun-r o Hy oja-r o

Jahamun-ro 16-gil

E 200m 100 50 100 0 N B D C M N I F A O G H J _K L Sajik-ro Yulgok-r o Jong-ro Ujeong guk -r o Samil-daer o Buk chon-r o Samcheong-r o Cheongwadae-ro Hy oja-r o Jahamun-r o Sejong-daer o Pirundae-r o Changuimun-r o Saemunan-r o Seongsan-r o Tongil-r o 1 2 7 3 4 ₅ 6 B A A A A A A B A I B J C F N K D G O E H L M Zona edificada Edificis rellevants Zona verda Muntanya Inwang Ambaixada del Vaticà Muntanya Bugaksan Residencia del President

Museu presidencial Sarangchae Ambaixada de la República de Xina Seongju Villa

White House

Complex central del govern Museu d’art contemporani Daelim

Museu del palau nacional Gwanghwamun Palau Gyeongbokgung Museu de la Nació Palau Changgyeonggung

LLEGENDA

Bus

1020 / 1711 / 7016 / 7018 / 7022 / 7212 종로09

1

B A

Metro

Gyeongbokgung (línia 3)

Sortida LLEGENDA Jahamun-r o Hy oja-r o

Jahamun-ro 16-gil

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

(15)

15

Mapa dels 25 districtes de Seoul. Jongno-gu es troba remarcat. Direc-tori propi.

Vistes del parc natural Bugaksan (al fons) i la residència del president de la

República de Corea del Sud (a la dreta) desde el parc Jeasung. Google maps. Pavelló Hyangwonjeong, dins del Palau Gyeongbokgung. Google maps.

Fotografia del carrer Johamun-ro 16-gil, on es troba la Courtyard House,

feta desde la cruïlla amb Johamun-ro 24-gil. Google maps. Mostra del tipus d’establiments que es practiquen al barri (Local al pis de sota i habitatge al de sobre). Google maps.

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

1.8 Repte de disseny

1.9 Necessitats

(16)

16

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

1.8 Repte de disseny

1.9 Necessitats

1.4.2.2 Plànol de situació

El recinte escollit, com s’ha comentat amb anterioritat, es troba en una zona on residèn-cies, monuments i petits locals comercials són els elements principals. Cal recordar que pertany al nucli antic de la ciutat. Per aquest motiu l’alçada de les construccions és relati-vament baixa i, la densitat d’aquestes, elevada.

S’ha de dir que en aquesta zona es troben poques voreres o passos de vianants i que els carrers són estrets, d’un sol sentit majo-ritàriament, per això són utilitzats més pels vianants que pels mitjans de transport. Les vies importants i amb major freqüència de vehicles són les adjacents, ja que la distri-bució és de manera arterial. No obstant això compta amb bastants parcs, zones verdes i pàrquings al voltant.

Pel que fa a la il·luminació, ja que els edificis propers són de poques plantes, pot aprofi-tar-se al màxim la llum natural provinent del sol. Encara que és per aquest mateix motiu que hi ha pocs fanals. Per poder observar el camí de nit s’utilitzen les llums exteriors de les construccions, les quals són suficient donada la proximitat d’unes amb unes altres.

Plànol de situació de l’establiment. Directori propi.

(17)

17 A A A A B B A A Jahamun-ro Hyoja-ro 1 7 2 3 4 ₆ 5 N

1.4.3 Courtyard House

[13] www.ilikearchitecture. net/2013/10/courtyard-hou-se-min-soh/

És una residència de tres pisos situada a l’an-tic barri de Hyoja-dong. Tot i que l’àrea del lloc és de només 194 metres quadrats, con-sidera important tenir en compte l’entorn natural i el context en el qual es troba. La casa aconsegueix aquesta integració a partir de redimensionar la seva escala per mime-titzar-se amb els habitatges adjacents, i dis-tribuir la seva planta en forma d’U al voltant d’un pati central. Al mateix temps ofereix, també, unes vistes espectaculars de la ciutat i de les muntanyes del nord.

Els espais de vida estan disposats al voltant del pati central el qual s’obre cap al sud-est per capturar la major quantitat de llum na-tural possible.

L’interiorisme també acompanya aquesta idea d’afavorir el context natural, i és per això que utilitza una paleta cromàtica senzilla: focalitza l’atenció cap a l’exterior i relaciona aquests espais entre si.[13]

0 5 10 10 20m N Jahamun-r o 24-gil

Jahamun-ro 16-gil

Hy oja-r o 13-gil Hy oja-r o Edificacions Parking Pas de vianants Zona verda LLEGENDALLEGENDA 0 5 10 10 20m N Jahamun-r o 24-gil

Jahamun-ro 16-gil

Hy oja-r o 13-gil Hy oja-r o Edificacions Parking

Pas de vianants Zona verda

LLEGENDA

B A

Edificacions Gyeongbokgung (línia 3) 1020 / 1711 / 7016 / 7018 / 7022 / 7212

Metro Bus

Parking Pas de vianants Zona verda

Sortida

1 종로09

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

(18)

(19)

(20)

20

1.4.4 Emplaçament

Nom: Courtyard House

Arquitectes: Min Soh, Jin Hee Cho, Kyoungtae Kim

Dissenyadors: Min SohKyoungtae Kim, Hannah Lee, Gusang Architec-tural Group

Fotògraf: Namgoong Sun

Local·lització: Jahamun-ro 16-gil número 177, Hyoja-dong, Jongno-gu, Seoul, Corea del Sud

Any finalització de la construcció: 2013

El motiu pel qual s’ha escollit aquest habitat-ge i no pas un local és perquè a Seoul, igual que es feia antigament a Catalunya, tradicio-nalment els locals comercials es divideixen en dues zones: el local, pròpiament dit, és a dir, la part pública, que es troba a la planta baixa; i l’habitatge dels propietaris del co-merç, a la/les planta/es superiors. Eren cons-truccions baixes i amb una connexió interior entre tots els nivells.

Amb això en ment s’ha cregut oportú com-plir amb aquesta tradició, ja que el projec-te és una fusió entre les dues cultures, no només un intercanvi culinari, i es considera la «casa de la cultura».

A més aquest espai compta amb una sèrie d’oportunitats que afavoreixen el projecte, encara que també presenta reptes a sortejar.

Una de les oportunitats que la Courtyard House aporta és que tant el seu espai exterior com l’interior són neutres, d’aquesta manera no participen en la intervenció que es vagi a realitzar. Però això també es pot traduir com un dels seus reptes, ja que és necessa-ri reforçar la fusió a l’intenecessa-rior perquè pugui apreciar-se la simbiosi entre cultures: si l’ex-terior ja comptés amb la identitat d’una de les cultures, es podria simplement utilitzar l’interior per mostrar l’altra.

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

1.8 Repte de disseny

1.9 Necessitats

També cal afegir que, encara que la casa compta amb 194 metres quadrats, n’hi ha molt pocs que siguin útils i, per tant, no ca-ben tots els serveis necessaris, com per exem-ple un bany per a minusvàlids. Si bé és cert que aquest servei podria situar-se en algun dels nivells superiors, els accessos a aquestes plantes i els passadissos tenen l’amplària ne-cessària per a un habitatge, però es queden curts en un local comercial.

Per contra, el fet que existeixi aquesta divisió en 3 pisos ajuda a diferenciar les 3 activitats bàsiques del local, i els diferents accessos situats en la planta baixa fomenten que les connexions internes necessàries per al bon funcionament del local es produeixin de ma-nera més senzilla.

Finalment cal no oblidar l’orientació i la dis-posició en forma d’U, molt estudiada en el disseny original, ja que no només beneficien la ventilació i la il·luminació natural sinó que serveixen de transició entre interior i exte-rior, respectivament.

(21)

21

00

DISSENYADORA

SITUACIÓ DATA ASSIGNATURA

ESCALA PLÀNOL JESSICA GÓMEZ RÍOS Treball Fi de Grau PLANTA 0 ESTAT ACTUAL CANVI

Jahanmun-ro 16-gil, Seoul (Corea del Sud) 14 diciembre 2014 1/50

EA01 DISSENYADORA 00

EA02 DISSENYADORA 00

EA02

* Per a més informació anar a l’apar-tat 1: Plànols Esl’apar-tat Actual, a l’Annex planimètric (pàgina 04).

Plànol de la casa, d’esquerra a dreta: planta baixa, primera planta i segona planta. Directori propi.

PB

P1

P2

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

(22)

22

1.5 USUARI

1.6 VALORS

1.7 OBJECTIUS

1.8 REPTE DE DISSENY

1.9 NECESSITATS

És un projecte pensat per satisfer les neces-sitats tant dels amants i/o experts del vi o el menjar que busquen la qualitat i mostren in-terès pels productes catalans, siguin coreans o estrangers, com dels empresaris que bus-quen un lloc tranquil i íntim on poder fer ne-gocis mentre degusten els productes. També té en compte els possibles visitants catalans que necessiten trobar un lloc «familiar» en una ciutat nova i desconeguda per a ells; i les persones que, simplement, desitgen descon-nectar de l’estrès diari.

Donat que l’objectiu principal és la fusió de les cultures catalana i coreana, el disseny, tant d’interiors com gràfic, ha de reflectir aquesta simbiosi. Això es pot donar en el cas dels materials, ja que en comparteixen al-guns; en les formes, perquè totes dues tenen símbols representatius i reconeixibles; o en el llenguatge, donat que posseeixen maneres similars de tractar la gastronomia.

Cal tenir en compte la dificultat de fer con-viure dues cultures d’orígens diferents i que alhora han tingut poc contacte entre elles. També és important que aquesta fusió es produeixi de manera que tingui sentit, i es faci equitativament.

El propòsit principal és donar a conèixer els productes vitícoles i gastronòmics de Cata-lunya juntament amb els de Corea del Sud. En qüestions de disseny es pretén generar un espai i una identitat que satisfacin la neces-sitat de no perdre la personalitat i essència de cada cultura però sense envair-se l’una a l’altra (simbiosi). Es vol demostrar que, can-viant la manera com es plantegen actualment els locals d’hostaleria que provenen d’un al-tre país, es pot aconseguir millorar l’atmosfe-ra i la concepció del mateix negoci.

L’espai es dividirà en 3 zones (igual que el nombre de plantes) i cadascuna es dedicarà a una activitat diferent, però relacionada amb l’essència del local.

PB

Cuina, despensa, recepció, espai culinari, bar de vins, bany del personal i vestuari.

P1

Banys (home i dona), taller de cuina i tasts, sala de documentació i sala privada.

P2

Despatx dels propietaris del local i petit bany. Una de les dues terrasses tindrà accés pels clients.

Es necessitaran 5 empleats, juntament amb les dues propietàries, distribuïts en: un recep-cionista, dos a la barra (amb l’opció d’atendre també les taules), dos cambrers (un a la planta baixa i l’altre a la primera); i cada planta per-metrà l’aforament màxim de 31, 25, 8 (en el cas que no hi hagi clients a la terrassa), res-pectivament.

Fins ara no hi ha espais gastronòmics que hagin assolit totalment la tasca d’allotjar dues maneres de fer i de pensar diferents: o bé s’han centrat en la cuina, o bé han agafat la cultura més agressiva. Per aquest motiu no està clar que es pugui arribar a desenvolupar aquest projecte tal com està planejat, però es busca aconseguir que, a partir de la recerca de la major quantitat d’informació sobre el tema i referents reconeguts i viables, allò que es transmeti als clients a través de l’experièn-cia sigui comprensible i autèntic.

No pretén ser un espai invasor, tampoc neu-tre, sinó mostrar personalitat, caràcter i es-devenir un pont d’unió entre dos punts no tan allunyats.

1. Introducció

1.1 Tema

1.2 Mètodes

1.3 Context

1.4 Local·lització

1.5 Usuari

1.6 Valors

1.7 Objectius

(23)

23

2. Anàlisi de referents

2.1 REFERENTS IDEOLÒGICS

2.1.1 Ikibana

Lloc

Av. Paral·lel, 148 (Barcelona)

Any d’inauguració

2012

Dissenyador/s

El equipo creativo

Client o promotor

Ikibana the Sao Paulo way SL El restaurant Ikibana de Paral·lel (igual que

el del barri Gòtic) t’ofereix una aposta gas-tronòmica única, on s’harmonitzen els aro-mes de dues gastronomies aparentment molt diferents i llunyanes: la brasilera i la japonesa. El millor d’aquestes dues cultures culinàries es fusiona en una infinitat de receptes atrevi-des i innovadores com, per exemple: la Co-xinharellena de pollastre, shitake, togarashi i formatge, amb crema de coriandre i salsa yakitori; o l’Entrecot de wagyu (raça bovina originària de Japó).*

Avantatges

• Fusió de dues cultures diferents.

Inconvenients

• No s’aprecia aquesta fusió a l’interiorisme del local. Massa ‘fashion’.

• El naming i la identitat gràfica tampoc aprofiten aquesta barreja de cultures.

www.ikibana.com/

(24)

24

2. Anàlisi de referents

2.1.2 Germans d’Art

Lloc

Plaça Anna Frank, s/n (Barcelona)

2014

Dissenyador/s

Casa Àsia i Centre Artesà Tradicionàrius

És un espectacle de Kayoto Nakata, bailao-ra de flamenc resident a Barcelona des de 2009, que vol crear un pont cultural entre la música del Japó i el Flamenc amb motiu de la commemoració dels 400 anys de les rela-cions hispano-japoneses.

L’espectacle té la intenció d’establir rela-cions entre la cultura japonesa més pura i el flamenc amb la fusió de les músiques de l’instrumentista de syamisen Hiroyuki Ku-rosawa, la ballarina de dansa japonesa Ufo Furusawa, Kayoko Nakata com a bailaora, Rafael Rodríguez a la guitarra espanyola, el cantaor Raúl Levia, Horacio Curti al syaku-hachi i Jiro Oma a la percussió. Durant l’es-pectacle es mostrarà com aquestes cultures tan distants tenen més proximitat del que sembla amb la fusió del so del syamisen i el flamenc.*

www.casaasia.es/

(25)

25

2. Anàlisi de referents

2.1.3 Dango

Lloc

Av. Diagonal 423 (Barcelona)

2013

Dissenyador/s

Carlos Ferrater

Dango Barcelona Situat a la Casa Sayrach, un dels edificis

mo-dernistes més emblemàtics de Barcelona dis-senyat el 1918 per Manuel Sayrach, -en plena zona d’oficines i d’oci nocturn -, Dango Bar-celona es presenta com l’opció més ‘fashion’ per als amants de la cuina japonesa.

En un ambient de disseny, el restaurant ofe-reix autèntica cuina nipona a una carta on també trobarem plats de tradició mediterrà-nia, creant així una fusió molt interessant.*

Avantatges

• Barreja de cuina mediterrània i japonesa.

Inconvenients

• S’ha optat per un llenguatge més inter-nacional. No hi ha unió entre les dues cultures.

• Eclecticisme sense sentit. No respon a cap concepte relacionat amb la identitat de l’empresa.

www.dangobarcelona.com/

(26)

26

2. Anàlisi de referents

2.2 REFERENTS ATMOSFÈRICS

2.2.1 Monvínic

Lloc

C/Diputació, 249 (Barcelona)

2008

Dissenyador/s

Alfons Tost Interiorisme

Monvínic Restaurant amb una extensa selecció dels

mi-llors vins dels cinc continents amb finalitats didàctiques que el converteixen en un espai dedicat exclusivament a la pedagogia del vi.

Avantatges

• Disposa d’una biblioteca on acull revis-tes, llibres i guies de vi que el client pot consultar.

• Compta amb una bodega amb gran diver-sitat de vins de diferents regions del món.

• Nova carta de vins digital.

• Acompanyament del vi amb tapes.

• Ofereix un ampli programa d’activitats: tasts, conferències, meetings internacio-nals, etc.

• Disposa d’una botiga on adquirir els seus productes.

Inconvenients

• No hi ha fusió.

(27)

27

2. Anàlisi de referents

2.2.2 Mercat

Lloc

Oostelijke Handelskade, 4 (Amsterdam)

2012

Dissenyador/s

IQ Creative i l’estudi Concrete

Bert van der Leden

www.mercat.nl/

www.afflante.com/21875-mercat-restau-rant-in-amsterdam-concrete/

La companyia darrere de Supper Club, un refugi nocturn d’Amsterdam, ha fet un can-vi d’imatge inspirat en l’ambient del Mercat català i els seus aliments. El local disposa de dos llocs de menjar per separat: en un se ser-veixen les begudes, i en l’altre els aliments a la barra. Els mobles són intencionadament eclèctics. Per augmentar la sensació d’au-tenticitat, una variada col·lecció d’artefactes espanyols relacionats amb l’alimentació s’ex-hibeixen en els armaris oberts, situats sota tres passatges arquejats que condueixen a la segona zona, el restaurant.

Avantatges

• Bona representació del mercat.

• Dues maneres de consumir.

• Barreja de gastronomia i llengua.

Inconvenients

(28)

28

2. Anàlisi de referents

2.2.3 Restaurant FOC

Lloc

C/Hongkong, 40 (Singapur)

2014

Dissenyador/s

Lagranja Design

Nandu Jubany El projecte consisteix en la reinterpretació

dels plats asiàtics per Nandu Jubany amb la finalitat que els clients gaudeixin d’una expe-riència catalana a Singapur.

El foc és l’element més important de la cuina i segueix tenint un paper rellevant en les fes-tes tradicionals catalanes. Per aquest motiu, el nom i els símbols escollits com a imatge corporativa del restaurant són el correfoc, el burro català, la revetlla de Sant Joan i el drac de Sant Jordi.

Els «capgrossos», el porró i el molinet de pe-bre són elements emblemàtics de la cultura catalana utilitzats per decorar el local, con-vertint-se d’aquesta manera en un homenat-ge a la cultura catalana.

Inconvenients

• No hi ha cap fusió cultural.

• Interiorisme amb caràcter invasiu.

www.focrestaurant.com/

(29)

29

En plena jungla d’asfalt, el xef cambodjà Ly Leap ha aconseguit inserir una veritable sel-va exòtica. A la cuina, les parets de vidre les quals deixen al descobert a Ly i el seu equip, es treballen productes amb els quals s’acon-segueixen especialitats tailandeses, cambod-janes i vietnamites.*

Avantatges

• Cuina al descobert.

• Ús de productes catalans, d’alta qualitat, però amb receptes del lloc d’origen.

• Integració de tres cultures culinàries diferents.

Inconvenients

• Representació invasiva del paisatge de Tailàndia.

• Ús només d’una de les cultures a l’interio-risme del local. No es veu la combinació entre elles.

www.indochinelyleap.com/

*www.bcnrestaurantes.com/barcelona-co-mentario.asp?restaurante=indochine-ly-leap

2. Anàlisi de referents

_Lloc

C/Muntaner, 82 (Barcelona)

2008

Dissenyador/s

-Client o promotor

(30)

30

2. Anàlisi de referents

2.3 REFERENTS VISUALS

2.3.1 Calçotada

Lloc

255-49 Itaewon-dong, Yongsan-gu (Seoul)

2014

Dissenyador/s

math+archi+design 마스아키디자인

Calçotada Restaurant que agafa un producte concret

que s’identifica amb una tradició culinària catalana i la converteix en la protagonista de la carta i de la identitat. El producte consu-mit però no és el calçot d’origen català, sinó que es cultiva una varietat de la ceba d’origen coreà semblant a l’original a escala gustativa i formal.

Avantatges

• Fusió del calçot (gastronomia catalana) amb un producte coreà.

• Integració gràfica a l’interior (infografia explicativa).

Inconvenients

• No disposa de web, difícil contacte.

• Només hi ha fusió gastronòmica.

• No queda clar quin és el concepte sobre el qual gira la distribució i disseny del local.

www.facebook.com/calcotada?fref=ts

(31)

31

2. Anàlisi de referents

2.3.2 Sentits Bcn

Lloc

C/Bailén, 88 bis (Barcelona)

2010

Dissenyador/s

Fusta’m

Sentits Bcn Fundada en 2007, Sentits Bcn és una

em-presa distribuïdora de vins de qualitat de producció limitada que des del 2010 compta amb una botiga-showroom -que comparteix espai amb oficines i magatzem- dedicada a la venda al detall.

La botiga compta amb una zona d’exposició molt ben organitzada amb possibilitat d’or-ganitzar tasts i cursos per a grups i on tam-bé estan presents les terres on es cultiven les vinyes. Al fons de la botiga n’hi ha un petit espai dedicat a la venda d’accessoris i objec-tes per als amants dels bons vins.*

Inconvenients

• Tot i que la botiga compta amb la repre-sentació, literal, de la terra on es cultiven algunes de les vinyes, els productes no estan dividits segons la seva provinença.

www.sentitsbarcelona.com/

www.fustam.cat/es/sentits/

(32)

32

2. Anàlisi de referents

2.3.3 PAKTA

Lloc

C/Lleida, 5 (Barcelona)

2013

Dissenyador/s

El equipo creativo

Albert i Ferran Adrià, i els Germans Iglesias

www.es.bcn50.org/

www.youtube.com/watch?v=gXjTvbuSX4s elequipocreativo.com/

La gastronomia peruana adquireix cada cop major reconeixement en el món, mentre que la cuina japonesa ja gaudeix d’un guanyat prestigi. El restaurant Pakta proposa als co-mensals una alternativa culinària interessant i exclusiva, basada en la combinació de les dues cultures.

El terme Pakta prové del llenguatge Que-chua que significa ‘unió’ o ‘junts’, mentre que nikkei, terme utilitzat per designar als emi-grants d’origen japonès a mitjans dels anys 80, també es fa ús d’aquesta paraula per de-signar aquells menjars japonesos preparats fora del Japó i en els quals s’utilitzen ingre-dients autòctons.

Avantatges

(33)

33

2. Anàlisi de referents

2.5 CONCLUSIONS

Una vegada recaptada i analitzada la infor-mació sobre els referents, es poden apreciar alguns aspectes que caldria tenir en compte:

1. Tot i que hi ha diversos restaurants dedi-cats a la cuina fusió, cap d’ells tracta la cuina coreana, gairebé tots se centren en la japo-nesa. Els restaurants coreans es dediquen únicament a la seva pròpia gastronomia. El motiu no està clar, però podria deure’s al desconeixement sobre aquesta cultura o a la dificultat per relacionar-se amb d’altres, gas-tronòmicament parlant (com per exemple amb el tema del picant).

2. Els restaurants que es dediquen a la fusió gastronòmica normalment escullen una de les cultures per a la concepció de l’interio-risme o creen un espai neutre. Tot i que a la gràfica és més comú veure aquesta barreja, en el disseny del local una d’elles sobrepassa a l’altra i l’anul·la.

3. Els valors afegits ajuden a crear un lloc més profitós i útil, és a dir, no s’ha d’agafar només el que és bàsic i necessari sinó que s’han de pensar altres vies o utilitats que ajudin i re-forcin el missatge a transmetre.

4. Els espais temàtics més que representar un lloc el caricaturitzen i, per tant, el ridiculitzen.

5. Es vol evitar caure en els tòpics o en les ‘modes’, si no generar conceptes i atmosferes d’acord als valors de l’espai comercial. No s’ha de suplantar la identitat o el context sinó unir-s’hi i adaptar-s’hi.

6. La fusió es pot crear a partir de molts as-pectes, no cal que sigui la suma de diferents components característics de cada cultura. S’ha d’analitzar cada una d’elles, trobar la seva essència i aleshores decidir què és ne-cessari fusionar i què no. Pot ser que hi hagi un element similar entre les dues que serveixi de pont d’unió i de fil conductor pel projecte.

(34)

34

3. Entrevista

3.1 ENTREVISTA

3.1 Entrevista

3.2 Conclusions

Dirigida a Han In Jung esposa del cuiner i propietària del restaurant coreà Han In Jung[14]:

És popular l’aperitiu a Corea?

A Corea hi ha molts aperitius. Antigament com encara les neveres eren inexistents, el peix com el bacallà, les sardines, les gambes i els calamars molt sovint es deixaven asse-car. D’aquesta manera el temps de consum es podia allargar i servia d’acompanyament a l’arròs.

Una altra cosa sempre present en els àpats típics coreans és la disposició de dos plats principals d’arròs i de sopa, que van acom-panyats de plats més petits com ara carn, peix, verdures, kimchi, etc. La combinació d’aquests no només fa del menjar un àpat més complet, també permet al consumidor preparar-s’ho al seu gust.

Quins són els plats més típics?

La col fermentada o també anomenada kim-chi sempre és present en tots els àpats i s’uti-litza com acompanyament de l’arròs i la sopa.

Poden encaixar el vi i el menjar coreà?

No. El raïm no aniria bé amb la cuina corea-na, ja que en aquesta hi predomina el gust picant, com ara el Kimchi. Allà el vi escasseja i molts coreans quan viatgen a altres països per negocis o per plaer l’importen per con-sum personal. Com a substitut del vi tenim

el Makgeolli, una beguda lleugerament alco-hòlica i refrescant que recorda a la llet, molt utilitzada per les mestresses de casa o pels treballadors del camp quan fan un descans.

Una altra beguda molt típica de Corea del Sud és el Soju, però la seva gradació en al-cohol és més alta que la del vi. Es pren jun-tament amb la carn, i el consumeixen tant joves com empresaris.

Què hi predomina en l’estil coreà?

La fusta allà està molt utilitzada sobretot per-què a l’hivern fa molt fred i és un bon aïllant tèrmic. Antigament enmig del terra empe-drat es feia una foguera i d’aquesta manera tot el terra romania calent. Amb l’avenç de les noves tecnologies, la foguera és substi-tuïda per un terra radiant que permet que aquest s’escalfi més ràpid. La temperatura del terra és molt important ja que la major part de la població, sobretot la de la tercera edat, hi dorm i hi menja.

[14] Restaurant de menjar coreà si-tuat al Carrer Aribau, 32 (Barcelona). www.haninjung.com/

Transcripció i traducció de l’entrevis-ta, d’espanyol a català, realitzada per Jessica Gómez i Marina Samper.

Makgeolli o Makkoli. Google imatges.

(35)

35

3.2 CONCLUSIONS

Tot i que és només el testimoni d’una perso-na, ajuda a veure com funciona la base de la cultura gastronòmica sud-coreana.

Per començar, i com ja s’ha esmenat abans, tant antigament com en l’actualitat la cuina gira entorn un centre, el qual es troba a la taula: abans era la foguera per escalfar la casa i el menjar i ara són els bols d’arròs i de sopa, base de la seva alimentació. Aquesta situació la comparteix amb la tradició catalana. Per aquest motiu és important continuar amb aquesta idea de “cercle al voltant de” o de co-munitat.

Per contra, l’acció que cada consumidor es prepari el seu plat no té sentit en aquest pro-jecte, ja que el vi té unes peculiaritats que li-miten la gamma de productes que el poden acompanyar sense afectar, negativament, el seu sabor. És per això que s’ha optat no només per importar el vi sinó també les ta-pes. Els aliments mediterranis no es caracte-ritzen per ser picants i hi ha molta varietat de productes que funcionen com a maridatge.

3. Entrevista

3.1 Entrevista

(36)

36

4. Naming

4.1 PROPOSTES

4.2 SELECCIÓ

Canvi Casa del vi Winderful Vinus Vibar Cor & Cata Vici Visi Alví Agravi Vitàstic Winetastic Convidat Una copa La vinya El tastet C2K C4K VCK Katalunya Gastrolunya

Canvi Cor & Cata Vici Vitàstic Convidat C4K

CANVI

Canvi està format per dues síl·labes. La pri-mera és «CAN» la qual fa referència a llar o casa. La segona partícula és «VI», és a dir, el producte estrella de la casa de la cultura.

Canvi al mateix temps proposa, com esmena el mateix nom, un canvi en les dues cultures al generar una de nova a partir d’aquesta fusió.

4.1 Propostes

4.2 Selecció

4.3 Logotip

•Casa del vi

•Evolució

•Intercanvi

•Moviment

4.2.1 Conceptes sorgits

4.3 LOGOTIP*

Donat que el concepte fonamental és la ge-neració d’una nova identitat basada en la in-tegració de dues cultures, es combinaran els elements de l’alfabet llatí amb el sistema coreà, el hangul. En el hangul les síl·labes adopten forma de bloc, és a dir, que cada una d’elles estan disposades en un quadrant imaginari.

Aquest fet, juntament amb la idea de barre-jar corbes i rectes, i el joc de contrasts entre buits i plens, són la base de l’alfabet generat per a aquest projecte.

(37)

37 1 2 3 4 6 8 11 12 9 10 7 5 DO ALELLA Vi blanc

- Pansa Blanca - Chardonnay - Chenin - Garnatxa blanca - Macabeu - Malvasia

- Moscatell de gra petit - Parellada - Picapoll blanc - Sauvignon blanc

Vi negre

- Cabernet Sauvignon - Garnatxa peluda - Garnatxa negra

- Merlot

- Monastrell - Pinot Noir - Samsó - Sumoll negre - Syrah - Ull de llebre

DO CAVA DO CATALUNYA Vi blanc - Albarinho - Chardonnay - Chenin - Garnatxa blanca - Gewürztraminer - Macabeu - Malvasia - Malvasia de Sitges - Moscatell d’Alexandria - Moscatell de Frontignan - Parellada

- Pedro Ximénez - Picapoll blanc - Riesling - Sauvignon blanc - Sumoll blanc - Xarel·lo - Viognier - Vinyater

Vi negre

- Cabernet franc - Cabernet Sauvignon - Garnatxa negra - Garnatxa peluda - Garnatxa roja - Garnatxa gris - Garnatxa tintorera

- Merlot

- Monastrell - Petit verdot - Picapoll negre - Pinot Noir - Samsó - Sumoll negre - Syrah - Trepat - Tempranillo

DO CONCA DE BARBERÀ Vi blanc

- Macabeu - Parellada - Chardonnay

Vi negre

- Ull de llebre - Garnatxa negra - Cabernet Sauvignon

- Merlot

- Pinot Noir - Trepat - Syrah - Samsó - Monastrell

DO COSTERS DEL SEGRE Vi blanc

- Macabeu - Xarel·lo - Parellada - Chardonnay - Garnatxa Blanca - Riesling - Sauvignon Blanc - Moscatell d’Alexandria - Malvasia

- Gewürztraminer - Albarinho

Vi negre

- Garnatxa Negra - Ull de llebre - Cabernet Saugvinon

- Merlot

- Monastrell - Trepat - Samsó - Pinot Noir - Syrah

DO EMPORDÀ Vi blanc

- Garnatxa blanca - Macabeu - Xarel·lo - Chardonnay - Sauvignon blanc - Gewürztraminer

Vi negre

- Samsó - Garnatxa negra - Garnatxa roja - Ull de llebre - Cabernet Sauvignon

- Merlot

- Syrah

DO MONTSANT Vi blanc

- Garnatxa blanca - Macabeu - Moscatell de gra petit - Pansal

Vi negre

- Cabernet Sauvignon - Garnatxa gris - Garnatxa roja - Garnatxa peluda - Monastrell - Samsó - Garnatxa negra - Picapoll negre

- Merlot

- Syrah - Ull de llebre

DENOMINACIONS D’ORIGEN CATALUNYA 6 5 3 2 4 9 1 8 10 11 12 7 DO PENEDÈS Vi blanc - Chardonnay - Xarel·lo

- Malvasia de Sitges - Parellada - Riesling - Macabeu - Moscatell d’Alexandria - Sauvignon blanc

Vi negre

- Garnatxa negra - Monastrell - Syrah

- Merlot

- Samsó - Ull de llebre - Cabernet Sauvignon - Pinot Noir

DO PLA DE BAGES Vi blanc

- Chardonnay - Sauvignon blanc - Gewürztraminer - Picapoll blanc - Macabeu

Vi negre

- Merlot

- Ull de llebre - Cabernet franc - Cabernet Sauvignon - Syrah

- Garnatxa negra - Sumoll negre

DOQ PRIORAT Vi blanc

- Garnatxa blanca - Macabeu - Pedro Ximénez - Chenin

- Moscatell d’Alexandria - Moscatell de gra petit - Pansal

- Picapoll blanc - Viognier

Vi negre

- Garnatxa negra - Samsó - Garnatxa peluda - Ull de llebre - Picapoll negre - Cabernet Sauvignon - Cabernet franc - Pinot noir

- Merlot - Syrah DO TARRAGONA Vi blanc - Macabeu - Parellada - Xarel·lo - Chardonnay - Moscatell d’Alexandria - Garnatxa Blanca - Sauvignon Blanc - Subirat Parent

Vi negre

- Ull de llebre

- Merlot

- Samsó

- Cabernet Sauvignon - Garnatxa negra - Sumoll negre - Syrah - Pinot Noir

DO TERRA ALTA Vi blanc

- Garnatxa blanca - Macabeu - Parellada

Vi negre

- Garnatxa negra - Garnatxa peluda - Samsó

(38)

38

5. Avantprojecte

5.1

VINS BLANCS

Alella

Varietats

Pansa blanca 01 / 11

Costers del

Segre Penedès Tarragona

Catalunya Conca de _Barberà Empordà Montsant Pla de Bages Priorat Terra Alta Total

Chardonnay 08 / 11

Chenin 03 / 11

Garnatxa blanca 08 / 11

Macabeu 11 / 11

Malvasia 03 / 11

Moscatell de

gra petit 03 / 11

Parellada 07 / 11

Picapoll blanc 04 / 11

Sauvignon blanc 07 / 11

Xarel·lo 05 / 11

Gewürztraminer 04 / 11

Pansal 02 / 11

Subirat Parent 01 / 11

Albarinho 02 / 11

Moscatell

d’Alexandria 05 / 11

Pedro Ximénez 02 / 11

Viognier _{02 / 11}

Riesling _{03 / 11}

Malvasia de

Sitges 02 / 11

Moscatell de

Frontignan 01 / 11

Sumoll blanc _{01 / 11}

(39)

39

5. Avantprojecte

5.2

VINS NEGRES

Alella

Varietats

Trepat 03 / 11

Costers del

Segre Penedès Tarragona

Catalunya Conca de _Barberà Empordà Montsant Pla de Bages Priorat Terra Alta Total

Picapoll negre 03 / 11

Cabernet franc 03 / 11

Garnatxa peluda 05 / 11

Garnatxa negra 11 / 11

Tempranillo 01 / 11

Cabernet

Sauvignon 10 / 11

Merlot 10 / 11

Monastrell 06 / 11

Garnatxa roja 03 / 11

Garnatxa gris 02 / 11

Pinot Noir 07 / 11

Petit verdot 01 / 11

Samsó 10 / 11

Syrah 10 / 11

Garnatxa

tintorera 01 / 11

Sumoll negre 04 / 11