Internet: http://www.bcn.cat Núm. 22 / Any XCIII 30 de juliol de 2006 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 26-V-2006 ... 1634 Acords sessió 23-VI-2006 ... 1663
Disposicions generals
Decrets de l’Alcaldia
Delegació presidència Tribunal de selecció .... 1667 Modificació funcions de la Direcció tècnica de
Manteniment i Pla de Locals ... 1667 Autorització signatura sol·licituds relatives a
vehicles de propietat municipal ... 1668 Encarregar l’elaboració de la proposta de
nor-mes de funcionament de l’Observatori
Per-manent per a la Convivència ... 1668 Modificacions de crèdit ... 1669
Cartipàs
Designació vocal del Consell de Govern del Consorci Institut d’Estudis Regionals i
Me-tropolitans de Barcelona ... 1671 Designació president Consell d'Edicions i
Pu-blicacions ... 1671 Designació membre Comitè de Govern ... 1671 Designació membre Junta de Govern del
Consorci Institut Europeu de la
Mediter-rànea ... 1671 Designació vocal Comissió de Coordinació
Cartogràfica de Catalunya ... 1671
Proposar designació vicepresident segon del
Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar 1671 Designació vocal Patronat de la Fundació
Pri-vada BCN Formació Profesional ... 1671 Designació representant al Consell General
del Consorci de Comunicació Local ... 1671 Delegació de la representació en la Junta
Ge-neral d'Accionistes de “Fira 2000, SA” ... 1671 Designació representants a diferents Consorcis 1672 Nomenament directora de Serveis
d'Adminis-tració del Sector de Serveis Generals ... 1672 Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte d'Horta-Guinardó ... 1673 Designació membres i suplents del Consell de
Govern del Consorci de Serveis Socials de
Barcelona ... 1673 Designació membre del Consell
d’Administra-ció del Patronat Municipal de l’Habitatge .... 1673
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització
paisat-gística ... 1674
Anuncis
Acta de la sessió celebrada el dia 26 de maig de 2006 i aprovada el dia 23 de juny de 2006
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-sis de maig de dos mil sis, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal-de, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Jordi Hereu i Boher, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Re-gidores Maravillas Rojo i Torrecilla, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Im-maculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Ferran Julián i Gonzá-lez, Sara Jaurrieta I Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdo-llers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciura-na i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fer-nández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad Me-jías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villa-grasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 28 d’abril de 2006, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
El Sr. Alcalde adreça una salutació de benvinguda al Sr. Julián i les Sres. Jaurrieta i Sánchez que s’han incorporat recentment al Consistori.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Credencial expedida per la Junta Electoral Cen-tral expressiva de la designació de l’Im. Sr. Ferran Julián i González com a regidor d’aquest Ajuntament en substitució, per renúncia, de l’Im. Sr. Ferran Mas-carell i Canalda després de la renúncia anticipada dels Srs. Manuel Pérez i Benzal i Albert Batlle i
Bastardas; i l’acta de la presa de possessió que tin-gué lloc el dia 3 de maig de 2006.
2. Credencial expedida per la Junta Electoral Cen-tral expressiva de la designació de la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner com a regidora d’aquest Ajunta-ment en substitució, per renúncia, de la Ima. Sra. Ma-rina Subirats i Martori; i l’acta de la presa de posses-sió que tingué lloc el dia 3 de maig de 2006.
3. Credencial expedida per la Junta Electoral Cen-tral expressiva de la designació de la Ima. Sra. Monserrat Sánchez i Yuste com a regidora d’aquest Ajuntament en substitució, per renúncia, de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes després de la renúncia anticipada dels Srs. Eduardo Ceferino José Espagnolo de la Torre i Francisco Antonio de Semir Zivojnovic (Vladimir); i l’acta de la presa de possessió que tingué lloc el dia 3 de maig de 2006.
4. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 1999), que designa membres de la Co-missió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona l’Im. Sr. Ferran Julián i González en substitució de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda; la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner en substitució de la Ima. Sra. Ma-rina Subirats i Martori; i la Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste en substitució de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes.
5. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 1997), que designa l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher cinquè tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Bar-celona.
6. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 2001), que designa l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher portaveu del Govern Municipal de l’Ajuntament de Barcelona en substitució de l’Im. Sr. Ferran Mas-carell i Canalda.
7. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 2003), que comunica al Plenari del Con-sell Municipal la designació de l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa com a portaveu del Grup Municipal Socialista en substitució de l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher.
8. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 2005), que designa Vicepresident del Co-mitè de Govern l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, que hi manté la seva condició de ponent.
9. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 2006), que delega la Presidència del Co-mitè Executiu en l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan en substitució de l’Im. Sr. José I. Cuervo i Argudín.
10. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 2007), que designa l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher president de la Comissió Municipal per a la Im-migració en substitució de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes.
11. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 2008), que designa la Ima. Sra. Assump-ta Escarp i Gibert regidora ponent d’Urbanisme.
12. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 2009), que designa la Ima. Sra. Montser-rat Ballarín i Espuña regidora ponent d’Educació.
13. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 2010), que designa l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher regidor ponent de Participació Ciutadana, Soli-daritat i Cooperació.
14. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 2011), que designa l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa regidor ponent de Cultura.
15. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 2012), que designa l’Im. Sr. Ferran Julián i González regidor ponent de Seguretat.
16. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 1996), que designa la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner regidora del Districte de Sant Andreu en substitució de l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher; l’Im. Sr. Ferran Julián i González regidor del Districte de Nou Barris en substitució de l’Im. Sr. José I. Cuervo i Argudín; i la Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste regidora del Districte de les Corts en substitu-ció de la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña.
17. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2006 (S1/D/2006 2000), que delega provisionalment en la Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste, regidora del Districte de les Corts, la signatura corresponent a les competències atribuïdes a la Gerència de tal districte fins que l’Alcaldia efectuï el nomenament definitiu.
18. Decret de l’Alcaldia, de 5 de maig de 2006 (S1/D/2006 1995), que nomena l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher regidor president del Consell Municipal del Dis-tricte de Gràcia.
19. Decret de l’Alcaldia, de 5 de maig de 2006 (S1/D/2006 1998), que nomena la Ima. Sra. Montser-rat Ballarín i Espuña regidora presidenta del Consell Municipal del Districte de Sant Martí.
20. Decret de l’Alcaldia, de 5 de maig de 2006 (S1/D/2006 2014), que designa el Sr. Josep Farrés i Quesada representant de l’Ajuntament de Barcelona en el Consell Rector de la Corporació Sanitària de Barcelona en substitució del Sr. Eduard Spagnolo i de la Torre.
21. Decret de l’Alcaldia, de 5 de maig de 2006 (S1/D/2006 2013), que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona en el Consorci de l’Habi-tatge de Barcelona: com a Vice-president, l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan; com a membres els Ims. Srs. Eugeni Forradellas i Bombardó, i Jordi Portabella Calvete, i els Srs. Ricard Frigola i Pérez, i Antoni So-rolla i Edo; i com a suplents, els Srs. Jaume Barnadas i López, Carles Pasquina i Bernal, i Ricard Barrera i Viladot; i deixa sense efecte les anteriors designaci-ons de representants de l’Ajuntament de Barcelona en tal Consorci.
22. Decret de l’Alcaldia, de 5 de maig de 2006 (S1/D/2006 2082), que designa membres dels Insti-tuts les persones següents:
Institut de Cultura de Barcelona:
President: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa en substi-tució de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
Vicepresidenta: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña en substitució de la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori.
Institut Municipal d’Educació de Barcelona: President: Excm. Sr. Joan Clos i Matheu.
Vicepresidenta: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Es-puña en substitució de la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla.
Membres: Ima Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla en substitució de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes.
Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste en substitu-ció de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona: Vicepresidenta: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña en substitució de la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori.
Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida:
Vicepresident: Im. Sr. Ferran Julián i González en substitució de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
Membre:Im. Sr. Carles Martí i Jufresa en substitu-ció de l’Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña.
Institut Barcelona Esports:
Vicepresident: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa en substitució de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
Membre: Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste en substitució de la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori.
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat: Membre: Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner en substitució de la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori.
Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona:
Membre: Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner en substitució de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes.
Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona: Vicepresidenta: Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner en substitució de l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher.
Membre: Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste en substitució de la Ima. Núria Carrera i Comes.
Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona: Membre: Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner en substitució de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda.
Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona: Vicepresidenta segona: Ima. Sra. Assumpta Es-carp i Gibert en substitució de la Ima. Sra. Immacula-da MoraleImmacula-da i Pérez.
Membre: Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez en substitució de l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher.
Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste en substitu-ció de la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña.
Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona: Membre: Im. Sr. Ferran Julián i González en subs-titució de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes.
23. Decret de l’Alcaldia, de 5 de maig de 2006 (S1/D/2006 2085), que proposa a la Societat Barcelo-na d’Infraestructures Municipals, SA, com accionista de Foment de Ciutat Vella, SA, que elevi a la Junta General d’aquesta societat la proposta de designació de l’Im Sr. Ferran Julián i González com a membre del Consell d’Administració de Foment de Ciutat Vella, SA, en substitució de la Ima. Assumpta Escarp i Gibert.
24. Decret de l’Alcaldia, de 5 de maig de 2006 (S1/D/2006 2088), que encarrega a l’Im Sr. José I. Cuervo i Argudín, regidor president de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial, l’im-puls, la supervisió i el seguiment de les relacions in-ternacionals de l’Ajuntament de Barcelona.
25. Decret de l’Alcaldia, de 5 de maig de 2006 (S1/D/2006 2081), que modifica el decret de l’Alcaldia de 15 de desembre de 2003, de delegació de compe-tències en matèria urbanística.
26. Decret de l’Alcaldia, de 15 de maig de 2006 (S1/D/2006 2147), que nomena el Sr. Jordi Martí i Grau gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona en substitució del Sr. Oriol Balaguer i Julià.
28. Decret de l’Alcaldia, de 22 de maig de 2006 (S1/D/2006 2240), que designa l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell General i a la Comissió Executiva del Con-sorci de Biblioteques de Barcelona i li delega la Presi-dència de l’esmentada Comissió.
29. Decret de l’Alcaldia, de 22 de maig de 2006 (S1/D/2006 2238), que designa: Vicepresidenta del Consell Escolar Municipal de Barcelona, que hi actu-arà com a presidenta en cas d’absència de l’alcalde de Barcelona, la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña en substitució de la Sra. Marina Subirats i Martori; i representant, la Ima. Sra. Sara Jaurrie-ta i Guarner en substitució de la Sra. Núria Carrera i Comes.
30. Decret de l’Alcaldia, de 22 de maig de 2006 (S1/D/2006 2237), que delega en la Ima. Sra. Mont-serrat Ballarín i Espuña, Vicepresidenta del Consell Escolar Municipal de Barcelona, la representació d’aquest Consell al Consell Escolar de Catalunya en substitució de la Sra. Marina Subirats i Martori.
31. Decret de l’Alcaldia, de 22 de maig de 2006 (S1/D/2006 2241), que crea una Comissió tècnica per a l’impuls i seguiment de les actuacions pendents d’execució de la Modificació del Pla General Metropo-lità al barri d’Hostafrancs, i n’estableix la composició.
32. Decret de l’Alcaldia, de 22 de maig de 2006 (S1/D/2006 2236), que designa el Sr. Ernesto Laga-ron i Vidal conseller general de l’Assemblea General de la “Caixa de Aforros de Galicia” en representació de l’Ajuntament de Barcelona.
b) Mesures de govern
Mg 1. Modificació Pla especial de protecció del pa-trimoni arquitectònic historicoartístic del Districte de Sant Martí. Patrimoni industrial del Poblenou.
La ponent d’Urbanisme, Sra. Escarp, informa que amb la Modificació del Pla especial del Patrimoni ar-quitectònic historicoartístic del Districte de Sant Martí, que s’ha elaborat en compliment d’una moció anterior aprovada per aquest Plenari i d’una resolució adopta-da pel Parlament de Catalunya, queadopta-daran protegits 114 elements industrials del Poblenou, 46 que ja es-taven catalogats anteriorment i 68 que corresponen a noves incorporacions, i la seva aprovació inicial com-porta la suspensió de llicències en els àmbits i edificis inclosos, l’obertura d’un període d’informació pública de dos mesos en els quals es podrà debatre i millorar el document de partida; que, a banda de tipificar el nombre d’elements conservats al Catàleg, té com a àmbit d’actuació tot el Poblenou i considera no no-més els edificis i els aspectes arquitectònics, sinó també les vies de comunicació, les fonts d’energia, els habitatges obrers, les fonts documentals, les infraestructures de serveis públics i la modificació del paisatge urbà; i que s’hi tenen en compte estudis an-teriors realitzats per l’Ajuntament o per altres instàn-cies i la trajectòria de conservació concretada en els Plans urbanístics aprovats en el marc de la Modifica-ció del Pla General Metropolità corresponent al Pro-jecte 22@.
Destaca que s’hi sobrepassen els límits de les ac-tuacions estrictament urbanístiques en preveure tam-bé actuacions de divulgació del patrimoni arquitectò-nic a partir de la creació del Centre de la Cultura
Industrial que s’ubicarà a Can Saladrigas; que tal mo-dificació neix de la voluntat, mantinguda per aquest Consistori, de reconèixer el passat industrial de la Ciutat, concepte que com ja ha indicat abans, va més enllà de l’arquitectura i comprèn les estructures, i és possible gràcies al camí traçat per la normativa de l’esmentada Modificació del Pla General Metropolità corresponent al Projecte 22@, la qual preveu meca-nismes de conservació tant d’edificis com conjunts i elements d’interès social, també pel planejament que se n’ha derivat, en el qual hi ha hagut una preocupa-ció permanent per la preservapreocupa-ció i posada en valor del llegat industrial i històric del barri, ja que tals plans han possibilitat la recuperació de molts d’aquests ele-ments (Can Gili Vell, Can Gili Nou, Ca l’Illa, la Frigo, Industrias Waldés...) que ara es protegeixen des d’una perspectiva global.
Concreta que, pel seu valor, es tramita la declara-ció com a bé cultural d’interès local, dels àmbits de Ca l’Illa, Can Ricart, la Escocesa, la Frigo, Industrias Waldés i Can Gili Nou, construïts entre 1852 i 1959; que, al mateix temps, es cataloguen 55 elements nous amb un nivell de protecció C i altres 7 amb nivell de protecció D; i que queden també protegits 19 pas-satges o determinades estructures parcel·laries.
El Sr. García opina que la modificació pretesament ambiciosa que s’acaba de presentar busca tranquil-litzar algunes consciències davant un barri, el Po-blenou, que viu amb orgull la seva forta identitat i que, relegat a zona industrial, ha vist com els governs municipals s’oblidaven d’ell fins que s’adonaren que era la gran reserva de sòl de la Ciutat, moment a par-tir del qual se n’inicià una transformació basada en un nivell de destrucció desconegut en temps de pau a qualsevol indret de l’Europa occidental; que tal modi-ficació s’ha gestat sense comptar amb la gent que des de fa temps s’està movent per salvar el llegat in-dustrial del Poblenou, el qual va molt més enllà del nombre de totxanes que s’acabin mantenint; que s’anuncia el nou centre de Can Saladrigas sense mencionar que encara es manté en peu gràcies a la pressió veïnal i al fet d’estar situat en zona verda, ja que no van tenir pas la mateixa sort altres espais també reivindicats pels veïns, que estaven sobre sòl edificable, com ara el d’Extractos Tánicos.
Anuncia que el seu Grup pensa presentar al·le-gacions a la modificació en debat amb l’esperança que es pugui substituir el criteri actual del “Salvi’s qui pugui” per un altre de més estricte, dirigit a salvar re-cintes i espais complets, ja que és precisament el manteniment del conjunt allò que fa que esdevinguin excepcionals unes peces que, considerades separa-dament, no tenen pas una qualitat arquitectònica destacable.
Considera, en definitiva, que la modificació presen-tada no resol els problemes que hi ha plantejats i, si no s’hi posa remei, servirà per a constatar, una vega-da més, que el Projecte 22@ en mans de l’equip de govern és una mera operació immobiliària i una nova oportunitat perduda per la Ciutat.
destacat, amb bombo i platerets, la preservació de 114 edificis però oblidant que han estat els veïns qui han hagut de lluitar dia rera dia perquè no fossin en-derrocats per l’acció, legítima, del seus propietaris i la inacció d’aquest Ajuntament, el qual havia de tenir cura de preservar-los com a béns culturals d’interès local.
Valora positivament que s’atorgui aquest grau mà-xim de protecció a 6 conjunts d’edificis, però li sem-blen pocs per a preservar el llegat fabril del Posem-blenou, del qual avui, si no hagués estat per l’acció veïnal, no en quedarien gaire més restes que de la Barcelona romana, ja que en ocasió de l’aprovació del Projecte 22@ s’encetà un debat veïnal a fi que Barcelona no perdés el seu llegat industrial, donat que inicialment, per exemple, a Can Ricart només es protegia la Torre del Rellotge i la nau annexa i mentre l’Ajuntament ne-gociava amb els veïns, els propietaris no varen per-dre el temps i enderrocaren dues naus històriques.
Adverteix que el grau de protecció que s’atorga a Can Ricart queda curt i, per tant, el Grup del Partit Popular farà bandera d’aquesta qüestió perquè, a pa-rer seu, podria acollir el museu que ja el 1999 preco-nitzava qui aleshores era president del seu Grup, el Sr. Fisas; i anuncia la presentació d’al·legacions per aquest motiu.
La Sra. Mayol mostra la seva preocupació davant la manca de criteri propi que detecta en els Grups de l’oposició, ja que, a juí seu, la desqualificació global pel broc gros i la repetició de llocs comuns a què re-corren revelen la incapacitat d’analitzar la modificació en debat, i de formular-hi una crítica constructiva i aportacions: per tant, el govern municipal haurà de refiar-se de les que facin els veïns.
Troba que el document en debat és positiu per tres raons:
1r) Perquè és un bon punt de partida en sortir de l’experiència acumulada a nivell municipal, de les entitats socials, de la trajectòria de conservació con-cretada en els plans urbanístics del Projecte 22@, i es posa a informació pública durant dos mesos per tal d’incorporar-hi les aportacions de persones indi-viduals i de col·lectius que poden millorar la propos-ta inicial.
2n) Perquè presenta el patrimoni industrial a partir de la suma de valors arquitectònics i del valor histò-ric, binomi que li sembla clau, ja que el patrimoni és molt més que arquitectura industrial (immobles i mà-quines de producció) perquè inclou també les vies de comunicació, les fonts d’energia, els habitatges obrers, les infraestructures dels serveis públics, el paisatge urbà: l’exemple de tot això es pot singularit-zar en l’antiga llera de la Llacuna, l’únic rec que es conserva i que discorre paral·lel al carrer de Pere IV.
3r) Perquè inclou un programa de difusió del nostre patrimoni industrial, difusió que té una expressió clara a Can Saladrigas, convertit en centre de referència però que s’haurà de complementar amb altres activi-tats i estratègies per tal de mantenir viva la memòria industrial de Barcelona.
Diu, en conclusió, que l’abast del document en de-bat és discutible i justament per a això s’exposa al públic, però li sembla incomprensible que se’l qües-tioni com un bon instrument per a preservar el patri-moni industrial del Poblenou.
El Sr. Portabella posa en relleu que la modificació que s’ha presentat amplia el nombre d’edificis
prote-gits del patrimoni industrial del Poblenou i això hauria de ser una bona notícia per a tots els Grups munici-pals i ho és, efectivament, per al d’Esquerra Republi-cana de Catalunya, que sempre ha apostat tant per la recuperació de la memòria històrica, que ha tingut di-verses actuacions destacades, com ara l’acord sobre l’Olimpíada Popular, i en petits paisatges urbans, com per la recuperació del llegat arquitectònic, patrimonial i cultural. Afegeix que és a partir d’això que cal valo-rar aquesta modificació del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic del Distric-te de Sant Martí, amb la qual l’equip de govern vol ampliar la protecció de les colònies fabrils, en compli-ment de la moció aprovada el 2005, la qual preveia: la presentació d’un estudi del patrimoni industrial del Poblenou que permetés definir-ne els criteris de con-servació i establir els mecanismes i instruments urba-nístics de planejament amb la finalitat de protegir i conservar aquests espais; i la creació d’un museu o centre d’interpretació i difusió de tal patrimoni, tasca que complirà Can Saladrigas.
Fa notar que l’exposició al públic significarà un pe-ríode de consultes amb els especialistes i de partici-pació veïnal; i que el seu Grup restarà atent als sug-geriments que s’hi formulin, a fi que Sant Martí pugui mostrar un patrimoni arquitectònic historicoartístic tant lluït com volen la Ciutat i els seus veïns.
El Sr. Narváez observa que els Grups de l’oposició obliden que el 1999, quan es discutia el futur de les àrees industrials del Poblenou, alguns dels seus membres demanaven que la totalitat de les àrees in-dustrials fossin convertides en pisos, de manera que si el govern municipal els hagués escoltat, avui al Poblenou no hi hauria res d’això que motiva el pre-sent debat.
La Sra. Escarp contesta les anteriors intervencions dient que espera les al·legacions que s’han anunciat per poder continuar el debat conjunt; que no es pre-tén pas tranquil·litzar consciències, sinó assumir el repte de la conservació del patrimoni industrial del Poblenou; i que no es pot afirmar, com s’ha fet, que el Projecte 22@ menysté el patrimoni industrial del Poblenou quan ha estat gràcies al treball fet a través dels plans especials de desenvolupament de l’àmbit 22@, que s’han anat consolidant els elements que ara s’incorporen al catàleg i, per tant, no hi eren el 2000 i, malgrat això, els Grups de l’oposició el vota-ren favorablement.
La Sra. Escarp respon que en el període d’informa-ció pública es tindrà encara l’oportunitat de discutir a bastament la qüestió en debat; que a Can Ricart es protegeix el 100% del recinte, el 70% dels edificis construïts abans de 1930 i el 98% dels construïts a mitjans del segle XIX; i que els diferents plans espe-cials determinaran els usos dels diversos edificis preservats i els requeriments que han de complir i que, en tot cas, han de recordar l’activitat que havien tingut.
Mg 2. Consell d’Habitatge Social del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
El Sr. Forradellas explica que la constitució del Consell d’Habitatge Social de Barcelona com a òrgan consultiu i de participació en relació a les diferents accions i interessos vinculats a la planificació, la pro-gramació i la gestió de les polítiques d’habitatge de la Ciutat ha estat possible gràcies a la modificació dels Estatuts del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, en el qual s’integra, i els seus antecedents es poden tro-bar en el Grup de l’Habitatge Social del Consell Muni-cipal de Benestar Social que ha fet importants aporta-cions, com ara les relatives a la mobilització del parc d’habitatges buits; que tal Consell permetrà fer ara un pas endavant per avançar en la coordinació, la impli-cació i el seguiment, ja que no pretén ser un organis-me acadèmic, sinó ampliar la seva representativitat, crear opinió i oferir propostes; que en la seva configu-ració s’han recollit una part de les propostes dels Grups de l’oposició i els suggeriments de l’esmentat Grup de treball del Consell Municipal de Benestar So-cial; que hi seran representats els diferents sectors, els promotors, les organitzacions sense ànim de lu-cre, les entitats i les associacions que treballen des de diverses perspectives en el món de l’habitatge; i que el nou Consell presentarà anualment una memò-ria balanç.
El Sr. Puigdollers demana que el Consell d’Habitat-ge Social ajudi a veure les polítiques d’habitatd’Habitat-ge so-cial que cal aplicar en aquesta ciutat per tal de sortir del fracàs més absolut en què estem actualment; i apunta que cal resoldre: la qüestió de les llistes úni-ques per a l’accés a l’habitatge de protecció oficial, de manera que els promotors que no són aquest Ajuntament o les institucions públiques vegin en la llista única una oportunitat de transparència en l’ac-cés a l’habitatge de protecció oficial; l’eventual reser-va, i en quines condicions, a favor dels residents en el barri o en el municipi; l’ampliació del patrimoni de sòl municipal amb les aportacions de finques i de di-ners procedents dels convenis urbanístics; i, en defi-nitiva, la gran quantitat d’assignatures pendents que té aquest Ajuntament en la seva política d’habitatge.
Anuncia, en resum, que en aquesta línia el seu Grup donarà suport al Reglament del nou Consell quan se sotmeti a l’aprovació d’aquest Plenari.
El Sr. Cornet, després d’agrair que la documenta-ció relativa a aquesta mesura de govern li hagi estat lliurada amb prou temps per a estudiar-la, avança, per quan el Reglament es porti a aprovació d’aquest Plenari, tres punts, la inclusió dels quals resulta fona-mental per al seu Grup: 1) que dintre de les funcions que esmenta l’article 3, s’hauria de fer referència a la borsa d’habitatge social, al registre únic dels sol·li-citants de l’habitatge de protecció oficial per a tota la Ciutat, i a l’informe sobre les vendes de sòl de propie-tat municipal per tal d’evitar-ne alienacions
indiscrimi-nades, com les produïdes des de 1996 ençà per un import de gairebé 33.250 milions de les antigues pes-setes; 2) que el mateix article hauria de preveure també la intervenció d’aquest consell en la definició del Programa d’actuació municipal i del Pressupost municipal relacionat amb l’habitatge; i 3) que en la Comissió Permanent prevista a l’article 8, siguin pre-sents tots els Grups municipals per tal de poder tenir un debat seriós i fonamental sobre l’habitatge social davant l’associacionisme.
La Sra. Vallugera expressa la satisfacció del seu Grup per la creació del Consell de l’Habitatge Social, perquè tot i reconèixer la tasca feta pel Grup de tre-ball del Consell Municipal de Benestar Social, la nova incardinació en les estructures orgàniques li sembla millor; així com per la incorporació a la proposta que es presenta, dels suggeriments formulats pel seu Grup quant a la composició del Consell ja que creu que garanteix la representació adequada de tots els agents que es mouen en el món de l’habitatge social, i, consegüentment, la capacitat de les Administra-cions de reflectir els interessos dels seus ciutadans i ciutadanes: creu, doncs, que tant l’enfocament que s’ha donat, com el lloc on es planteja la participació són els correctes, perquè es parteix d’un concepte ampli, de la representació de totes les actuacions que es fan a Barcelona i, en conseqüència, de la possibili-tat de crear complicipossibili-tats en la definició de les estratè-gies públiques per a fer front a una qüestió que ocupa el primer lloc en l’ordre de preocupacions de la nostra ciutadania.
El Sr. Casas remarca que la creació del Consell d’Habitatge Social en el marc del Consorci de l’Habi-tatge de Barcelona, prevista en el Programa d’actua-ció municipal i en el Pla d’habitatge, arriba en el mo-ment oportú i ajudarà a orientar les polítiques d’habitatge que s’estan desenvolupant, i a analitzar tot allò que pugui millorar-les en el seu conjunt, tant en aquells àmbits, escassos, que són de responsabi-litat municipal, com en aquells altres, més amplis i ge-nerals, que són de responsabilitat dels Governs de la Generalitat i de l’Estat; que aquest consell arriba: quan ja està en marxa el 72% dels habitatges que s’assumí el compromís de construir en el mandat, un 45% dels quals seran en règim de lloguer; quan aquest Ajuntament ha posat a disposició de la cons-trucció d’habitatge protegit més de 200 solars amb una superfície pràcticament de 25 hectàrees de sòl, de manera que les valoracions que s’han fet des de l’oposició de la política municipal d’habitatge no es corresponen amb la realitat; i quan arriba l’ampliació dels plans de rehabilitació, el seguiment i l’avaluació dels quals s’encomana també a aquest Consell; està segur, doncs, que el nou Consell podrà complir una tasca ben positiva i important en la lluita per aconse-guir que l’habitatge protegit i la rehabilitació dels habi-tatges tinguin cada vegada més importància a la nos-tra ciutat.
neix amb voluntat de ser flexible i d’opinar sobre les diverses qüestions que es vagin suscitant, però, en tot cas, no es pot pretendre que resolgui totes les as-signatures pendents que estan condicionades per po-lítiques de l’Estat, de la Generalitat i d’aquest Ajunta-ment; que la creació del registre únic de sol·licituds està recollida en la futura Llei del dret a l’habitatge, de manera que el fet de poder-lo discutir en el Parla-ment de Catalunya comportaria un gran pas enda-vant; i que recull les aportacions que s’han expressat en les intervencions precedents per tal de plantejar-les en la sessió constitutiva.
El Sr. Puigdollers matisa que la discussió de la Llei del dret a l’habitatge en el Parlament de Catalunya depèn fonamentalment del Govern de la Generalitat.
El Sr. Forradellas precisa que en relació a la llista única de sol·licituds, s’han fet ja passos endavant en el si del Consorci de l’Habitatge i els propers mesos els membres del Consistori tindran coneixement dels mecanismes que s’han anat arbitrant per facilitar els processos d’inscripció i la transparència; que no es pot influir en els promotors sense disposar dels perti-nents mecanismes legislatius, en els quals, a més del Govern de la Generalitat, també hi tenen responsabi-litats tots els Grups preocupats per l’habitatge, els quals, deixant de banda criteris electorals, haurien de fer un esforç per a aconseguir l’aprovació legislativa d’aquelles coses que convenen en aquest terreny.
c) Informes
1. Programa d’inversions 2004-2007 (Districte de les Corts).
La Sra. Sánchez, en la seva condició de regidora del Districte de les Corts, comença dient que aquest Districte es caracteritza per la concentració de grans espais i equipaments universitaris i esportius envol-tats per una intensa trama residencial, comercial i de serveis i, per tant, les actuacions municipals cerquen harmonitzar i integrar aquests usos per tal de cons-truir un espai de convivència per als seus veïns i veï-nes, i contribuir al desenvolupament econòmic de la zona per a generar oportunitats laborals i de futur per als seus habitants; que un cop finalitzades les grans operacions de ciutat com ara la cobertura de la ronda del Mig o la urbanització de l’avinguda de Madrid, el dipòsit d’aigües pluvials dels Jardins dels Doctors Dolsa, la intervenció pública s’ha centrat en actua-cions a escala més petita que han permès als ciuta-dans gaudir dels beneficis de la renovació del seu en-torn més pròxim; que el Districte de les Corts, complint les prioritats del Programa d’actuació muni-cipal 2004-2007 ha estructurat les seves actuacions en tres eixos bàsics: el manteniment i millora de l’es-pai públic, la millora de l’atenció a les persones i l’ha-bitatge protegit; que en el present quadrienni, l’esforç econòmic del Districte s’ha incrementat d’una manera extraordinària ja que aquestes polítiques coordinades obliguen a sumar esforços i multiplicar economies per tal de consolidar i cohesionar el territori; i que en el present mandat, les inversions públiques han impor-tat 56 milions d’euros, dels quals 39 corresponen a inversions municipals i la resta a inversions indirectes d’altres Administracions.
Referint-se a les actuacions de manteniment i mi-llora de l’espai públic explica que s’ha treballat no tan
sols per mantenir les vies de comunicació bàsiques, sinó que l’esforç ha travessat l’avinguda Diagonal i s’ha estès al 40% dels carrers del barri de Pedralbes i n’és un bon exemple la rehabilitació integral de l’avin-guda de Pedralbes que condueix a un dels conjunts més emblemàtics de la Ciutat, el Monestir de Pedral-bes; que altres actuacions destacables són les que s’han produït a l’avinguda d’Esplugues i als carrers de Bosch i Gimpera, del Marquès de Mulhacén, del Castell d’Olorda, d’Alfambra, dels Cavallers, de Mon-tevideo i del Doctor Joaquim Albarran.
Menciona també l’acabament de les actuacions per a la “peatonalització” del nucli antic, la reurbanització de l’avinguda de Sant Ramon, de la carretera de Coll-blanc, del carrer del Pintor Pahissa, del Comandante Benítez, de Benavent, de Mejía Lequerica, de Sabino de Arana, de les Corts, de Dolors Masferrer, de Gali-leu, de Novell, de Caballero, d’Evarist Arnús, de l’E-quador, del Montnegre i de la travessera de les Corts, actuacions que han comportat la millora de l’enllume-nat públic, l’adaptació dels passos de vianants a les persones amb discapacitat, la col·locació de paviment sonoreductor, millores en la senyalització horitzontal i vertical i la col·locació de nous semàfors. Hi afegeix: el reforçament del transport urbà; les millores en els accessos al metro per a les persones amb mobilitat reduïda; la nova estació de la línia 3 del metro a la zona de Cardenal Reig; la previsió de les noves esta-cions de la línia 9; la millora del transport públic al barri de la Mercè; els acords amb Transports Metro-politans de Barcelona per a incrementar les freqüèn-cies de pas dels autobusos per tal de millorar la mobi-litat en el Districte i caminar cap una ciutat sostenible; i les actuacions per a reforçar les zones verdes ja existents i millorar-ne el contingut, especialment el mobiliari urbà i els jocs infantils, i per a dur a terme nous projectes com l’Hort urbà del camí de la Torre Melina i els jardins de les Dones, d’Aurora Cuadrado, de Joaquim Ruyra, del Palau de Pedralbes, d’Ernest Lluc, del Pintor Tapiró, de Bacardí i de la placeta de Ceràmiques Vicens dins el Pla especial de reforma interior del sector de Bacardí.
Tocant a l’atenció a les persones, comenta que la residència per a gent gran prevista en aquest darrer pla especial dóna satisfacció a una reivindicació veï-nal de fa molts anys, igual com el proper inici de les obres d’un centre d’assistència primària i d’habitatges tutelats als carrers de l’Equador/Montnegre, i la cons-trucció de 48 habitatges per a gent jove al carrer del Doctor Joaquim Albarran; que al carrer de Caballero s’ha inaugurat un local públic per a la gent gran com a fruit de les gestions amb el promotor de la residèn-cia annexa; que s’està ultimant la cessió d’un interior d’illa per a ubicar-hi una escola per a disminuïts psí-quics i una ludoteca als carrers de Marquès de Sentmenat i de Guitart; que els processos expropia-toris permetran l’obertura del carrer de Poblet i la ur-banització de Can Rigalt; i que s’està produint la re-novació profunda del Centre Cívic de Can Déu i la posada al dia de diversos equipaments del Districte.
aparcaments i locals comercials, la remodelació de l’eix dels carrers d’Europa/Anglesola aportarà un mí-nim de 23 habitatges de protecció per reallotjament dels afectats, i la remodelació de la Colònia Castells, liderada pel Districte, significarà en els propers anys la construcció de 447 habitatges de protecció, a més de la urbanització dels carrers i places de l’entorn.
Acaba dient que a les Corts s’ha treballat, es treba-lla i es trebatreba-llarà per construir un temple de la convi-vència a la Ciutat.
La Sra. Ortega expressa, d’entrada, la seva sorpre-sa en veure que l’informe que acaba de fer la Sra. Sánchez, la qual tot i ser nova en el Consistori coneix perfectament el Districte de les Corts per haver-ne es-tat gerent, no ha esmenat les mancances i incor-reccions del document que ha estat distribuït, en el qual es fa balanç d’un programa d’inversions que no s’està complint i que està marcat per una sèrie de re-núncies i manca de lideratge, de manera que les xifres demostren, una vegada més, que tal Districte no ha estat ni està dintre les prioritats de l’equip de govern.
Comenta, després, que si bé 2006 és l’any del mandat en què s’hi preveu un pressupost d’inversions més alt, el percentatge arriba tot just al 5%, però, a més, el grau d’execució és dolent està en el 22%, quan hauria d’arribar al 33%, i tot això ve a demos-trar, un cop més, que es fan uns pressupostos amb grans xifres, però mai no s’acaben d’executar la tota-litat de les inversions previstes, de manera que part dels projectes anunciats han de prosseguir en el mandat següent, i en tal situació es troben, per exem-ple: a) el Pla especial de reforma interior del sector de Bacardí, aprovat el 1981, és a dir fa vint-i-cinc anys, que l’equip de govern encara no ha estat capaç d’executar en la seva totalitat, perquè manca encara la residència prevista que és un equipament prioritari; b) el Pla especial de l’eix dels carrers d’Europa/An-glesola, en el qual està en marxa allò que correspon a la promoció privada, i per fer allò que pertoca a l’Ajuntament; c) el planejament relatiu al sector de la Colònia Castells, que és paradigma de la manca d’in-formació i participació i d’incompliment de terminis, fins al punt que la manca de celeritat en la seva exe-cució ha propiciat que la plataforma constituïda pels veïns afectats edités un llibre on s’explica el periple seguit per aquest projecte.
Sosté, més endavant, que el mandat s’ha caracte-ritzat: a) per la manca de lideratge, palesa en la inca-pacitat per obtenir la cessió d’una petita porció vial corresponent al carrer d’Albert Bastardas, la qual mi-lloraria molt la mobilitat del Districte, i en la impos-sibilitat de tirar endavant la remodelació de l’avinguda de Madrid i de la plaça del Centre per la manca d’acord amb el Districte de Sants-Montjuïc, al qual pertany l’altra vorera, i això a pesar que la regidora d’aquest Districte és, alhora, la presidenta del Consell del Districte de les Corts; b) per la mala gestió, el desgavell i la descoordinació, del qual és un exemple el cas del Monument dels Caiguts; c) per la manca de participació, ja que des de fa un any els veïns estan demanant la creació d’una comissió per a estudiar els equipaments; d) pels incompliments, com ara sobre la ubicació de la biblioteca de la zona est.
Diu, en conclusió, que en el Districte de les Corts el mandat ha estat ple de renúncies i d’incompliments; i que l’informe presentat és tant sols fum com tots els que sol fer el govern municipal.
El Sr. Fernández Díaz significa que en aquelles qüestions que es traslladen a aquest Plenari poques vegades ha vist un expedient tramitat de manera tant deficient com en aquest cas, perquè hi falta concre-ció, fins al punt que en la immensa majoria de les ac-tuacions incloses en el document lliurat als membres del Consistori ni tant sols s’hi especifiquen les dates d’inici i d’acabament de les obres, manca de compro-mís que, tal vegada, vol evitar la constatació dels per-manents retards i incompliments en les promeses que el govern municipal ha fet al Districte de les Corts.
Veu en el programa d’inversions presentat la con-firmació de l’escassa, per no dir nul·la, atenció que el govern municipal dedica a tal Districte que, a juí seu, exemplifica a la perfecció els dèficits que pateix el conjunt de la Ciutat; i esmenta, concretament: el dèfi-cit de guarderies infantils, perquè actualment al Dis-tricte hi ha una demanda no atesa de places que és del 65% quan fa tot just un any era del 45% i, tanma-teix el Pla de guarderies 2004-2007 no n’hi preveu ni una sola de nova, però, a més, corre perill la continu-ïtat de la Ludoteca Cervantes; i la manca de compro-mís respecte al centre d’educació primària Adrià Gual i a l’institut d’educació secundària Ferran Soldevila, a pesar de ser unes grans reivindicacions del Districte. Hi afegeix: la insuficiència de la residència Montne-gre, que té una llarga llista d’espera; els retards en la construcció de la residència prevista pel Pla especial del sector Bacardí, dels habitatges tutelats previstos als carrers de l’Equador/Montnegre, i de l’equipament del carrer de l’Equador, que han de donar resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat i les seves famílies, en la determinació del nou emplaça-ment de l’Escola Paideia, en el centre d’educació es-pecial per a adolescents; la saturació dels dos cen-tres d’atenció primària existents en el Districte que estan clarament desbordats, perquè estan prestant assistència a 9.000 usuaris de més i, tanmateix, hi ha retards en la construcció del que s’està fent en el car-rer del Montnegre i continuarà faltant un altre al barri de la Mercè i l’ampliació del situat al carrer de Mejía Lequerica.
Observa, en darrer lloc, que a l’informe presentat hi ha duplicitats, enteses en el sentit de coses que s’han anunciat dues vegades, però que, tanmateix, no s’han realitzat, com és el cas dels habitatges, previs-tos al carrer de Morales amb travessera de les Corts, per a afectats urbanístics que encara no s’han execu-tat; i que també podria parlar de les reformes que no s’han dut a terme, de Collblanc, de la Colònia Cas-tells, dels Plans dels carrers Anglesola i de Bacardí, de Can Rigalt, incompliments tots ells que demostren la manca de sensibilitat del govern municipal.
carrer del Marquès de Sentmenat, la rehabilitació del Centre cívic de Can Déu són equipaments que contri-buiran a reforçar la política social en tal Districte; i que la remodelació de la Colònia Castells, complexa com totes les remodelacions, és una operació extre-madament delicada que comportarà un canvi subs-tancial en el conjunt del Districte, més enllà de les ac-tuacions en el camp de l’habitatge social que s’han mencionat i que marquen un abans i un després en un districte que està condicionat pels equipaments universitaris i esportius que acull.
La Sra. Vallugera fa avinent que el seu Grup també té una opinió favorable de l’informe exposat, on es presenten unes inversions públiques per valor de 56 milions d’euros i comparteix el criteri que les han ins-pirades: el manteniment i la millora de l’espai públic amb rehabilitacions integrals, la “peatonalització” i pa-cificació de determinades vies públiques i la millora del transport públic, i també la millora de l’atenció a les persones; i que quan s’han esmerçat 13,5 milions d’euros en urbanització i noves zones verdes, gairebé 20 milions en l’adquisició de sòl i 5,5 milions en edifi-cis i millora d’equipaments, no es pot fer una valora-ció tan tremendista i catastrofista com la que han fet els Grups de l’oposició.
Troba francament positiu que es pugui anar veient en aquest Plenari el grau de compliment dels progra-mes d’inversions en els diferents districtes; pensa que el balanç en debat és una bona manera de co-mençar la seva tasca com a regidora del Districte qui fins ara havia estat gerent; i subratlla que el seu Grup té un especial interès pel Districte de les Corts en el Consell del qual té dues conselleres i, per tant, rebut-ja que no sigui una prioritat per al seu Grup ni per al govern municipal.
La Sra. Sánchez contesta que ha escoltat amb atenció i paciència les intervencions de la Sra. Ortega i del Sr. Fernández Díaz, que parteixen de considerar el Districte de les Corts com un feu de les respectives formacions polítiques i, tanmateix, cada vegada està menys clar que sigui així; que l’equip de govern hi està fent les coses bé, però s’esforça per fer-les en-cara millor; que el mandat es tancarà havent complert els compromisos adquirits el 2004; i que el Grup del Partit Popular recolzà, amb la seva abstenció, el Pro-grama d’actuació d’aquest Districte i, per tant, no li sembla de rebut que ara critiqui totes i cadascuna de les actuacions que es porten a terme.
La Sra. Ortega creu que tots els veïns del Districte agrairien que en el temps de mandat que encara res-ta, les coses es fessin millor; i que els membres del govern municipal estan instal·lats en un cofoisme que denota cansament, manca d’ambició i d’idees, i un projecte esgotat i, per tant, haurien de tocar de peus a terra.
La Sra. Sánchez assegura que el govern municipal no està gens cansat i no li falten ni il·lusió ni ganes de treballar.
2. Cartipàs municipal.
La Presidència, tal com es convingué a la Junta de Portaveus, acumula en aquest punt el debat dels punts núms. 3 a 7 de l’ordre del dia.
El Sr. Alcalde explica els motius i les raons de les modificacions produïdes en el Cartipàs municipal, centrant-se en allò que n’han estat les premisses bà-siques i menciona, en primer lloc, la constatació del compromís amb l’acord de govern signat a principi
del mandat pels Grups que formen el govern munici-pal, acord que funciona molt correctament i permet desenvolupar les polítiques explicitades en tal docu-ment, de manera que les modificacions introduïdes en el Cartipàs signifiquen un compromís de continuï-tat amb aquell acord; i, en segon lloc, esmenta el compromís que la modificació del Cartipàs representa respecte al Programa d’actuació municipal, elaborat a través d’un procés en el qual tenen veu i participació tots els districtes, sotmès després a informació públi-ca i a diverses audiències en les quals es recullen to-tes les aportacions que poden encabir-s’hi, i aprovat definitivament per a aquest mandat el 6 d’abril de 2004, programa que incorpora 315 objectius i 1.543 projectes que guien l’acció de govern, de manera que es tracta d’un mecanisme que evita improvisacions i reaccions desproporcionades davant l’evolució de la conjuntura temporal o local, i que, amb l’adequada flexibilitat, permet respondre al compromís polític per escrit amb la ciutadania i del qual tothom en pot fer seguiment.
Li sembla que, en el moment actual, quan s’ha complert les tres quartes parts del mandat, el grau de compliment de tal programa és força correcte, perquè al voltant del 90% dels projectes estan ja endegats i, concretament, un 25% ja estan acabats, un 66% està en procés d’execució i només resta per iniciar-ne un 10%; mentre que, d’altra banda, s’hi preveu invertir a l’entorn de 1.800 milions d’euros, xifra que afortuna-dament ja s’ha superat, perquè a hores d’ara ja hi ha compromesos 1.954 milions, que són mostra tant del rigor de la gestió econòmica, com d’un major grau de llibertat política a l’hora de fer actuacions en el territo-ri municipal.
Posa en relleu que l’acció de govern ha tingut com a prioritats: a) les actuacions sobre el territori, és a dir la proximitat i els petits projectes de millora en cadas-cun dels districtes i dels barris, fins al punt que el 90% dels 1.534 projectes esmentats són inferiors als 3 milions d’euros –xifra que, tot i ser important, s’ha de valorar tenint present el cost que té qualsevol in-tervenció en el teixit urbà–, que posen de manifest la prioritat que s’ha donat al manteniment, a les petites obres de millora, a la permeabilització per arribar al màxim nombre d’indrets possible fugint de les grans obres que potser havien caracteritzat altres mandats, per anar més als aspectes de detall i acabat; b) les intervencions en aquells serveis personals que són competència de la Ciutat, com ara el Pla d’inversions acordat amb la Generalitat per als equipaments de serveis socials, les biblioteques i les escoles bressol.
Recalca, doncs, que la guia de la modificació del Cartipàs passa per l’aprofundiment del compromís amb el Programa d’actuació municipal.
de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar So-cial; i el Sr. Casas, Vicepresident del Comitè de Go-vern i president del Comitè Executiu.
Comenta que una primera prioritat d’aquests can-vis ha estat el reforçament de l’acció sobre el territori i, per això, al front de les tasques executives dels Dis-trictes de les Corts, de Sant Andreu i de Nou Barris s’hi ha posat un nou regidor, perquè la prioritat als Districtes és un element que ve d’uns quants anys enrere, al qual, tanmateix, cada vegada es dóna més contingut, i així, mentre fa dos mandats es transferí als Districtes el 20% del pressupost d’inversions, en aquest s’ha arribat al 50% i en el proper es pujarà, si tot va bé, al 60 o 65 per 100, perquè la proximitat és un dels components bàsics de l’acció del govern mu-nicipal; i que en l’estructura central s’ha fet una adap-tació que permeti un millor aprofitament dels molts ta-lents amb què compta l’equip de govern.
Confia que la remodelació que s’ha dut a terme do-narà l’oportunitat de desplegar un nou impuls, una nova il·lusió, un nou esforç i una nova dedicació a les tasques i compromisos sobre el territori i sobre les àrees afectades, per tal com tals relleus estan molt marcats per l’experiència, sobrada, de les persones que ara s’encarregaran d’aquestes tasques.
Insisteix que la remodelació produïda respon al compromís amb el Pacte de govern, al compromís amb el Programa d’actuació municipal, al relleu en la dedicació al territori i al relleu en les assignacions de l’estructura central per tal de tancar el cercle i poder complir amb nota el Programa d’actuació municipal i donar un nou impuls a l’acció de govern.
El Sr. Trias manifesta que, mentre en la darrera sessió es féu, des de la simpatia i de la relació per-sonal, un acte de comiat a aquelles persones que havien renunciat a la seva condició de regidors d’aquest Consistori, avui toca valorar políticament per què s’han produït tals canvis i, en la seva opinió, aquests canvis són fruit de dues crisis: la primera, la crisi del Govern de la Generalitat que ha portat al trencament del tripartit i, a més, eleccions anticipa-des perquè s’ha perdut el lideratge i ha fracassat una manera de governar la Generalitat, i aquesta crisi portà al nomenament del Sr. Mascarell com a conseller de Cultura; la segona crisi, la d’aquest Ajuntament, que no és conseqüència de cap relleu puntual, sinó que estava cantada des de fa molt temps, concretament: des del mateix moment de les eleccions, en les quals la llista encapçalada pel Sr. Alcalde va perdre cinc escons de regidors; des del fracàs del Fòrum Universal de les Cultures, un esde-veniment que havia de catapultar el Sr. Alcalde i l’Ajuntament cap a una situació nova; des de l’esfon-drament del Carmel i la subsegüent manca de lideratge per a donar-hi resposta; i des de tots els problemes que s’han anat generant.
Considera que aquesta segona crisi no l’ha fet el Sr. Alcalde, sinó que ha estat promoguda des del Partit dels Socialistes de Catalunya, concretament el Sr. Joan Ferran ha obligat el Sr. Alcalde a reorganit-zar el govern municipal, fet que li sembla gravíssim perquè denota que tal partit no confia en el Sr. Alcal-de i té dubtes sobre si ha d’encapçalar la seva candi-datura: això ha obligat el Sr. Alcalde a castigar les persones responsables de les àrees que han marcat de manera més negativa aquest mandat, el civisme, la immigració i la seguretat ciutadana.
Sosté que els canvis produïts posen de manifest un gran fracàs; que en l’àrea de la seguretat, el des-plegament dels Mossos d’Esquadra hauria d’haver generat la sensació que les coses van bé i, tanma-teix, mai no hi ha hagut tanta sensació de desordre i de manca d’autoritat a la via pública, on continua im-perant la transgressió i, malgrat això, no es veu cap on pensa el Sr. Alcalde portar les coses; que el Sr. Alcalde ha cessat la ponent d’Educació, perquè el mandat que s’havia de caracteritzar pel civisme, ha estat un desastre i, en vista de la incapacitat per apli-car les normes municipals que hi feien referència, ha calgut aprovar una nova Ordenança, i perquè, d’altra banda, ha deixat per herència una mapa escolar que va en contra del Pacte escolar de Catalunya; que ha cessat també la regidora delegada d’Immigració que havia portat els afers socials en el mandat anterior i, tanmateix, a hores d’ara encara no sap quina és la política d’immigració que porta el govern municipal, però, a més, a 31 de desembre de 2005 aquest Ajun-tament no havia ingressat cap ajut econòmic ni de l’Estat ni de la Generalitat per a poder afrontar les po-lítiques relacionades amb la immigració i, d’altra ban-da, cada cop hi ha més “pisos pastera” i no està clara quina ha de ser l’autèntica política d’immigració de la Ciutat.
Recalca que tot això ha obligat el Sr. Alcalde a in-troduir canvis importants en el Cartipàs municipal per a arreglar coses que no funcionen, per a protegir a al-tres regidors i per a donar temps a alal-tres a continuar l’extraordinari carrusel de propaganda constant, tan-mateix la Ciutat no es fa amb propaganda, sinó amb sensibilitat i, malgrat això, el Sr. Alcalde ha perdut l’oportunitat de demostrar-la en impedir que es discu-teixi una moció d’urgència sobre una qüestió social molt greu: per tant, per molts canvis i jocs malabars que es facin, si no es canvia la mentalitat, la Ciutat no funcionarà com cal.
Diu, en conclusió, que els canvis en el Cartipàs po-sen de manifest un gran fracàs i la necessitat que a la Ciutat hi hagi un canvi en profunditat.
El Sr. Fernández Díaz, després d’agrair que el Sr. Alcalde hagi intervingut al començament del present debat enlloc de reservar-se de fer-ho al final quan ja els Grups no tenen possibilitat de rèplica, significa que en tal intervenció el Sr. Alcalde ha estat incapaç d’oferir un argument raonat i solvent que expliqui el perquè dels canvis en el govern municipal, ja que no ha adduït ni un sol criteri de ciutat i ha confós les ex-plicacions de la remodelació operada en el govern municipal amb un balanç del Programa d’actuació municipal, balanç que més aviat semblava un epitafi a la seva gestió.
in-vita a traslladar a la propera sessió, en la qual es pu-gui tenir un veritable debat sobre l’estat de la Ciutat per poder arribar a conèixer quin ha estat l’abast de la gestió municipal.
Parlant, a continuació, dels canvis introduïts en el Cartipàs municipal diu que el Sr. Mascarell, el masca-ró de proa d’un govern municipal que fa aigües, l’ha abandonat per enrolar-se en un govern de la Genera-litat que també en fa; que el Sr. Alcalde ha cessat dues regidores que tenien responsabilitats molt im-portants, la ponent d’Educació i la regidora delegada d’Immigració, i aquests cessaments reflecteixen el fracàs no de les regidores cessades, sinó del mateix Sr. Alcalde, que és el màxim responsable de l’acció de govern; que el Sr. Alcalde ha cessat la regidora responsable de l’educació, la qual no ha estat capaç d’elevar a aquest Plenari un mapa escolar que doni resposta a les necessitats educatives de la Ciutat, que són més escola pública i millor finançament de l’escola concertada, i que reconegui les mancances que hi ha de places de guarderia i de centres d’edu-cació primària, secundària i de formació professional; que ha cessat també la regidora responsable de la immigració, perquè és una de les qüestions cabdals de la Ciutat i el mandat municipal acabarà sense ha-ver aprovat un nou pla municipal d’immigració com ha demanat en solitari el Grup del Partit Popular, iniciati-va, però, que mai no ha comptat amb el suport de cap altre Grup municipal, a pesar que els darrers sis anys la immigració s’ha multiplicat per cinc, fet que hauria de fer reflexionar i replantejar el Pla municipal d’immi-gració partint del criteri que només es pot donar su-port a la immigració que entra per la su-porta, complint la llei, i no pas per la finestra, incomplint-la.
Fa notar que s’han modificat les responsabilitats d’onze dels quinze membres del Grup Socialista; que en la meitat dels Districtes s’ha canviat el regi-dor del Districte o el president del Consell; i que, tanmateix, els canvis només han afectat els mem-bres del Grup Socialista, a pesar que el govern mu-nicipal és tripartit.
Veu en tot això la confirmació que el Sr. Alcalde no ha fet la remodelació del govern municipal pensant en allò que convé a la Ciutat, sinó en els seus propis interessos polítics i en els del seu partit en un intent de consolidar la seva candidatura en les properes eleccions municipals, de manera que ha pagat un pe-atge al seu partit per poder repetir com a candidat, i encara que hagi parlat de rejovenir el govern, ha fet un “lifting” i una operació cosmètica que constata que el govern municipal està rovellat i, per això, ha cessat dues regidores que no funcionaven, encara que la responsabilitat última era del Sr. Alcalde, però, en canvi, ha promocionat, convertint-lo en portaveu del Govern Municipal, a qui era el màxim responsable de la seguretat a la Ciutat, comesa en la qual ha fracas-sat estrepitosament fins al punt que des de principis d’any en cada sessió plenària hi ha hagut alguna con-trovèrsia ciutadana en aquest terreny.
Insisteix que el Sr. Alcalde, en comptes de cessar-lo, ha optat per promocionar a qui és responsable que a començament d’any s’hagués de discutir una nova Ordenança de civisme, perquè la Ciutat s’havia escapat de les mans al govern municipal i hi campa-ven, des de la permissivitat municipal i la impunitat per als seus actes, una sèrie de personatges que no respecten la llei, les ordenances i les normes de
con-vivència, i és, alhora, també responsable municipal d’evitar la proliferació de grups radicals violents que centraren les discussions en una altra sessió plenà-ria, i també de lluitar contra la delinqüència.
Creu, doncs, que amb la remodelació en debat, el Sr. Alcalde ha intentat cobrir-se l’esquena i assegu-rar-se la seva designació, per part del seu partit, com a candidat a l’Alcaldia pagant, com a peatge, la remodelació d’una part del govern municipal; per tant, li demana que rectifiqui i que en el temps que resta de mandat, exerceixi d’alcalde de la Ciutat i posi l’ac-cent en aquelles coses que preocupen de debò la ciutadania: la seguretat, la immigració, l’habitatge i l’atenció a les persones.
La Sra. Mayol planteja, amb caràcter previ, dues premisses dient:
1r) Que la nova situació política creada posa ner-viosos els Grups de l’oposició perquè els deixa en pitjors condicions que abans, ja que l’avançament de les eleccions autonòmiques comporta un ajornament en el temps de la campanya electoral per a les elec-cions municipals i això és bo per als Grups de la ma-joria i dolent per als de l’oposició, els quals des del començament del mandat, però especialment des de fa un any, han centrat, legítimament, la seva feina amb vistes a la propera campanya electoral, però ara l’avançament de les eleccions autonòmiques els fa canviar el pas i, en canvi, dóna més temps a l’equip de govern per a poder acabar projectes i explicar-los amb tranquil·litat a la gent; en conseqüència, els Grups de l’oposició es troben en una posició difícil i han de cercar subterfugis, com ara la remodelació del Cartipàs municipal, per a reforçar la seva estratègia electoral.
2n) Que si sovint posa en qüestió la capacitat dels Grups de l’oposició com a analistes polítics, avui, des de la distància que li permet no ser membre del Partit dels Socialistes de Catalunya, amb el qual ha mantin-gut una profunda col·laboració de molts anys, està convençuda que tals Grups no tenen ni idea de fer anàlisi política quan parlen de la situació de tal partit. Referint-se, després, a la remodelació del Cartipàs municipal expressa, primer, el seu respecte per la de-cisió del Sr. Alcalde, que és qui té la capacitat per a prendre-la i per a dirigir aquest Plenari i, òbviament, el seu Grup municipal; discrepa, en segon lloc, de la valoració que ha fet el Sr. Fernández Díaz de la de-signació del nou portaveu del Govern Municipal, ja que valora la capacitat política del Sr. Hereu; i, en ter-cer lloc, puntualitza en relació a la conveniència, apuntada pel Sr. Fernández Díaz, d’estendre els can-vis als altres Grups integrats en l’equip de govern, que no veu la necessitat de tals canvis, perquè en les àrees confiades al seu Grup el Programa d’actuació municipal s’està complint estrictament i els seus res-ponsables tenen il·lusió i energia per a continuar tre-ballant en el govern municipal.
Creu que, probablement, l’actitud dels Grups de l’oposició s’explica perquè, encara que ho han inten-tat amb propostes diverses i persistents, no han aconseguit que hi hagués una corretja de transmissió cap a aquest Ajuntament de la crisi per les desavi-nences en el tripartit que governa la Generalitat, i això els ha obligat a magnificar qualsevol actuació per a justificar la seva crítica; tanmateix, mirat amb un cert distanciament, el procés reforça l’equip de go-vern, perquè ha estat capaç de superar aquells as-pectes que l’oposició anava suscitant amb la intenció de provocar-hi desavinences.
Observa, també, que quan el Sr. Fernández Díaz presenta el Grup del Partit Popular, que no ha gover-nat mai en aquest Ajuntament ni en la Generalitat, com a capaç de transmetre políticament les inquie-tuds de la ciutadania, s’oblida que en tal cas hauria tingut capacitat de governar aquestes institucions, cosa que no ha succeït fins ara.
Troba, doncs que aquest és un debat forçat a partir d’uns canvis que són conseqüència de la designació d’un regidor com a conseller de la Generalitat, cir-cumstància que s’ha aprofitat per a fer uns reajusta-ments normals, d’altra banda, en qualsevol govern, que busquen revitalitzar el període de treball que res-ta en aquest mandat per poder acabar amb brillantor els compromisos adquirits en el Programa d’actuació municipal que estaven executant-se, i ho continuaran fent, al ritme adequat.
Pensa, també, que en les intervencions de l’oposi-ció s’ha fet palesa una certa impotència per a entrar en el detall d’aquelles coses que cal millorar, més en-llà d’un discurs buit; i puntualitza que el govern muni-cipal sap llegir la realitat i, per tant, sap que té reptes per encarar la Ciutat cap al segle XXI amb plenitud de capacitats perquè pugui continuar sent una de les grans ciutats del planeta, cosa que, evidentment, re-quereix molt dinamisme i renovació.
Creu, sincerament, en resum, que s’ha obert un debat força artificial davant la substitució d’una per-sona, important en el govern municipal, que tenia di-verses competències, les quals han estat repartides entre diversos regidors, i aquesta decisió l’ha pres qui l’havia de prendre, l’alcalde de la Ciutat i presi-dent del Grup Socialista, ja que el seu abast s’ha cir-cumscrit a tal Grup: per tant, el Grup d’Esquerra Re-publicana de Catalunya li dóna el seu vistiplau, perquè, a més, el procediment li sembla correcte i encertat.
El Sr. Martí fa notar, d’entrada, que la moció del Grup de Convergència i Unió a la qual ha fet esment el Sr. Trias en el curs d’aquest debat no obeeix a ra-ons de sensibilitat social, sinó d’oportunisme polític que intenten posar el dit sobre les nafres sense saber de qui és el dit ni de qui són les nafres; i que el Sr. Fernández Díaz s’ha mostrat contrari a la cirurgia es-tètica i als “lifting”, que ha presentat com quelcom que no és bo.
Subratlla, més endavant, que en les intervencions dels Grups de l’oposició hi ha hagut dues línies argumentals, la confabulació del Partit dels Socialis-tes de Catalunya i l’apocalipsi del govern municipal, que es desautoritzen per si soles, sobretot quan s’ha arribat a la contradicció de dir, alhora, que s’havia fet fora dues regidores que ho feien malament i que s’havia promocionat, en canvi, un regidor que també ho feia malament.
Per tant, considera que les crítiques que s’han fet a la remodelació del Cartipàs municipal no tenen subs-tància; i es reafirma en les explicacions que ha fet el Sr. Alcalde, perquè tal remodelació s’ha produït com a conseqüència de la renúncia d’un regidor en haver estat nomenat conseller del Govern de la Generalitat, i el Sr. Alcalde ha aprofitat aquesta oportunitat per a reforçar la coordinació o la cohesió del govern muni-cipal, amb les noves competències encomanades al primer tinent d’alcalde, el treball en el territori, amb el nomenament dels nous regidors de Districte, i els equips centrals que han de trobar el pols a la Ciutat i gestionar les noves complexitats i problemes que apareixen a la nostra ciutat; de manera que, en defi-nitiva, hi ha un estat de salut perfecte en el Grup So-cialista i en el govern municipal.
El Sr. Alcalde també recalca la cohesió que hi ha en el si de l’equip de govern; agraeix les paraules de suport dels Grups que l’integren, i constata la impo-tència de l’oposició a l’hora d’aportar elements inno-vadors que donin nova llum a la situació que s’està comentant. Afegeix que, afortunadament, a Barcelo-na hi ha capacitat de reacció davant els importants canvis socials que s’estan produint; que la Ciutat pot mostrar un extraordinari dinamisme econòmic i social, i ja no en té prou de voler, com el 1992, estar en el mapa de la internacionalització, de la prosperitat i de la competitivitat, sinó que pretén, a més, estar ben si-tuada en aquests rànquings per tal de poder generar llocs de treball que donin més benestar i portin cap a una ciutat més justa i igualitària; i que cal, també, un nou contracte social ciutadà pel civisme que doni res-posta a les situacions canviants derivades de la immi-gració, el turisme i la globalització.
Concreta que haver passat, en cinc o sis anys, d’un 2 a un 7 per 100 de població immigrada compor-ta una transformació radical que no és extrapolable linealment i no pot continuar en les mateixes propor-cions i, per tant, cal un esforç importantíssim d’inte-gració que, a juí seu i a la vista de les experiències d’altres ciutats, s’està fent prou correctament a casa nostra.
Li sap greu, doncs, que l’oposició recorri –tant aquí, com en els mitjans de comunicació– a la immi-gració com a argument electoral, capteniment que troba profundament incorrecte i que no ajuda a donar una resposta social i cívica com aquelles que la tradi-ció de Barcelona ha permès donar en altres ocasions. Lamenta, d’altra banda, que tals Grups recorrin a qüestions com la seguretat i la immigració tot i saber que ni una ni l’altra cauen estrictament dintre de les competències municipals i que ambdós fenòmens es-tan produint a la societat unes inquietuds que avui expressa molt bé el filòsof Bowman quan parla dels elements líquids de la nova convivència, dels nous valors; i que, tanmateix, davant la impossibilitat de te-nir arguments més seriosos per a la seva tasca d’oposició, burxin en elements que són extremada-ment complexos i que exigeixen molta sensibilitat, molta precaució i molts dedicació, cosa que aquest Ajuntament ja fa a través dels seus diversos serveis, com demostren els increments que s’han produït en els serveis de benestar social.
