Els primers periódics valencians

Texto completo

(1)ELS PRIMERS PERIÒDICS VALENCIANS.

(2) ELS PRlMERS PERiÒDICS VALENCIANS \. CONFERENCIA PRONUNCIADA AMB MOTIU. DE LA. CL~USURA. DELS CURSOS DE LLENGUA. I LITERATURA VALENCIANA DE "LO RAT·PENATlI. EL 19 DE JUNY DE 1960. PER. ENRIC SOLER GODES. UNIVERSITAT JAUME I BIBLIOTECA. ~_~,. I I I I ~ I I~ 1I10111003531662 1 1~1 ~1I1 1 1 1 1 1 ~ 111111111 ~I I ~III~~ III11I11. _ _- - - - " ..... ,"~",. ~ _ . _ ~ . . . . . - - -. .. _. _ _" ' ' ' ' ' _ '. ~. ,. _ _m. . . . . . , . _ , ~ _ " " ' " ~. SUCCESSOR DE VIVES MORA - ARTS GRAFIQUES CA.RRER D'HERNA.N CORTÉS,. 8.

(3) CRÒNICA. EL CURS 1959 .. 1960. ]\J. o. de registre:. 2.914 - 61. Dipòsit legal: 7/.. 1.676-1961. De tota la tasca cultural valenciana que dia a dia va des" capdellant Lo Rat.. Penat, la de conseqüències més efectives, la de més patriòtica realitat és la llavor que, de punta a punta del País Valencià, sembren els Cursos de Llengua Valenciana. Cada chr3etista és un valencià voluntari per a la gran obra del nostre recobrament. Cada cursetista és un valencià que, des del dia en que es matricula ha tombat resquena a tot lo . estrany i s'ha posat de cara a València. I viure de cara a València és estimar més la tèrra nostra i fer personals els pro.. blemesde tota mena que afecten el nostre poble. . Desde 1947 en que el, malaguanyat Carles Salvador, pre" sident de la Secció de Llengua i Literatura de Lo Rat..Penat, creà els Cursos de Llengua Valenciana al nostre Casal, la tasca ha estat continuada amb la fe i la constància què calen per a' portar avant aquesta gran obra que tan honora a tots els valencians. Si el~ inicis foren modests, avuí ja podem mirar enrera amb satisfacció i orgull, .perquè l'estol de 'cursetistes que han . fet els Cursos i que' ens segueixen amb. el mateix daler és uri panorama d'unes perspectives incalculables.. EI curs 1959.. 1960'ha' estat el de matrícula' més alta amb 342 cursetistes. Aquests procedeixen en majorquan.titat, naturalment, del Regne de València" però els nostres Cursos han assolit tan gran difusió que els hi tenim de les més dis~intes terres. Per 5.

(4) exemple, de Tortosa (seminaristes naturals de les comarques castellonenques), amb 18; de Madrid i Burgos, 5; de Mahò, Ceuta i Gavà, 2, i amb un de Marin (Pontevedra), Santurce (Biscaia), Mascle Barberans, La Cènia, Barcelona, CiutadeHa, Reus, Cartagena, Sant Cugat del Vallés, Sevilla i Tarragona. l fins de festrànger: 11 de rAIguer; 2, Ozieri, i un de 8assari, Milan i San Remo, en Itàlia; i de Kaln arn Rhein (Alenlanya) i Brignoles (França), un de cada. Seguint el costum d'altres anys, heus ací un breu resum estadístic; matriculats al Cur& per a Infants, 19; matriculats al Curs Oral, 14 ; matriculats als Cursos Orals i per Corres.. pondència, 20· i solament al Curs per Correspondència, 289. En l"acte de clausura del curs 1959"'1960 havem lliurat 11 premis a infants; 36 d'aplicació; 49 diplomes de primer curs; 7 diplonles q.e segon curs; un diploma de primer i se.. gon curs; 11 premis i diplomes a cursetistes de, restranger i 5 títols de professor. Els llibres concedits de premi: 702 volums. Han obtingut el títol de professor després de superar les proves de revàlida els senyors-Vicent Gras i Calatayud, d'Al.. coi; Joan Albera·i Garcia, Vicent Ferri i ·Garcia, Juli Fuentes iCarsí· i Artur M. Garcia i Royo, tots de València. En l'acostumat Cor¿.curs .de Lectura -Infantil han obtingut premi els següet+ts infants: Premi extraorclinàri «Carles Sal.. vador»; Amparín Alemany Balbastre; premi «Lisard ArIan" dis», Antoni Aura i Busó; premi «Beatriu Civera», Josep Cer" vera i Fornas i Maria del Carme Aura i Busó; prenli «Amparín Soriana i Pina», Josep Barberà Laporta i Amparín MoU i Mengual; premi «M.! dels Angels Grima», Elisa Casaña i Montagut i]osep Pastor i Ferrer; premi «Editorial Sicània», Canxeta Pérez i Biosca i Ferran Marí i Cerezo, i premi «Maes.. trat»,, Josep Antoni Moll i MenguaI. . En el curs que comentem havem establert un Curs d'~stiu destinat als estudiants que per atendre els estudis oncials- no disposen ·de temps en els mesos d'octubre a juny. La matrícula en aquest primer curs ha estat de 33. cursétistes. Havem pt:blicat el núm. 9de'jes nostres publicacions, que 6. és el text de la conferència pronunciada a racte de clausura ?el curs 1959.. 1960 per Enric Soler Godes, brillant escriptor 1 poeta, n:~~?re de la _Secció dels Cursos, amb el títol Els pri'" mers perlodlc,; valenclans, tema de gran interès històric no ~ractat encara i que és una valuosa aportació a l "estudi de' tan Im.portant branca de la literatura en rèpoca de la nostra Re'" naIxença· cultural. U~a veg~da més havem de fer patent la nostra més sin.. cera 1 emocIonada gratitud vers els senyors que for:-men el claus~re de p.rofessors: Francesc Ferrer i Pastor, Ismael Rosselló Z~rrla~a, V1cent Martí i Miñana, Vicent Ferrís i Garcia, To" mas Sànche.z Pastor, Jesús Lópe:z; Sancho, Mn. Lluís Alcon i Ed?, P. Guillem ~ic~~a .Maronda, O. P., i Josep Cervera i GrIfol, per la dedIcaclü 1 abnegació que posen en el complí.. ment d"aquesta feixuga tasca. . L'acte de clausura del curs 1959"'1960, celebrat el 19 de Jun>:, va tindre un~ significació que cal fer reeixir: l'honlenatge dedIcat al secretarI de~s Cursos, senyor' Enric Matalí i Tímo" n.eda, per la se~a destacada actuació en els cinc anys que ha tIngut al seu carrec la secretaria general de Lo Rat..Penat. De tots és coneguda la dedicació absoluta que a la marxa del~ Cursos ha fet el senyor Matalí amb una perseverància ~erItablement reconeguda per tots, sacrificant hores a l'esplai 1 al des.~ns; els Cursos han anat impulsats per la seua callada llavar l '1ncansable voluntat. Lo Rat..Penat v~ oferir"~i ~n pergamí, que ell va agrair amb t::araules emocIonades 1 -SInceres, i tots, els amics i els cursetIstes, van asseures al seu redós en l'acostumat dinar de fi de curs.. 7.

(5) ELS PRIMERS PERIÒD-IGS Y. '\'RENAIXENÇA L.tY Es un fet evident que la nostra Renaixença és encara un camp verge per a l'investigador. Pel cantó que te la mires no es troba senyal de cap petjada, com si el tema, en els seus variats aspectes, no fos prou interessant, quan del seu estudi poden treure"s un grapat de consideracions que, vullgues que no, ens f atien meditar les seues conseqüències. Encara que es senyale com a començos del nostre reco'" brament l'any 1843, data en la qual Tomàs Villarroya publicà en les pàgines d'El Liceo la seua cèlebre Cançó, ja abans havia com un neguit, com un epyorament tremolós i popular al que no devem perdre de vista. La renaixença ¿"aquella ànsia po.. pular era com el renaixement de la valenciania, no del valen' cianisme estrictament polític, sinó del- sentiment, de rafany i de l'ambició que durant més d\~l1 segle va fecundar, primer secretament al cor dels bons valencians i després a la clara llum del sol, amb l'adhesió de les conseqüències múltiples i contradictòries de la nostra València. Hi ha que tenir en compte que la Renaixença ha estat," és i serà rúnica força, rúnica veritat que no ha reculat mai i que tard o d'lhora tQts han hagut d'acceptar. Hem fet el nostre camí i hem triomfat plenament. El que començà· com una expansió més o menys literària en aquells coHoquis que venien els cegos, és avui -a cent •anys de distància-l- una força que, culturalment, e,ns ha donat un perfil coHectiu i una perspectiva històrica inconfusible, 9.

(6) perqu~ els pobles quasi no s'ladoi1en de la seua desnacionalit... zació; però quan se n"adonen, còm nosaltres, és que ja tornen a renacionalitzar..se. La literatura popular valenciana, tan rica en modismes castissos, fre s ca ¿'expressió, adés ingènua, adés picaresca, RAHONAMENT, " però sempre fidel a la tradició Q..t'E ~AN Q!JATRE. LLAURADORS DE,'LA Hort~ de' V J!C'ncla al Recoc de: f.;¡ fua Po"udò. robre' i al nostre tarannà és :filla dels havc:t vif1 b Functò. ) Proc('(;ò dcl COIlI'IJ~ de dir.~ Ciucat en lo :tn), P3(f'.a.1 17 S8 En lo quI.: llu dI.: cll~ I~ sentiments y de 1"ànima del lIig lo ~lficri dcl R.c:~ Hl.:ro-ks. Ò dr 1.1 Dc· poble; per això aquells col'lo'" S0tl:l \llllt~rmenl dit Compfi pe J~ E/r!)!'; d' In 1r,¡;Jlttz", P.'bl",diJ r.fl 4Jr'j ln; " quis dê ,primera hora van do.. IN1tR,OC.\JlO1l.S nar al poble consciència de la ~,I~ ~~~.~i~~ ~:~, :;~:. ~~:;, ;;l~ r;:r·ua~r. htu /(";' D,li v¡n seua personalitat. no "¡Il,,, dr e..", Paliol dI &1lC1l IinO lo quc dmcrc de' IoC) Els començos de la nostra in bt <:ap. i~~Ce'~=h~~¡ C~I~O;:S ~i~~~~ Fcl. lr ~~òl:: .:/. ';1:tOI~~j b~o Renaixença -dels primers pe.. Hm I¡ r'r>a:r..o. y C,m. nmcjz d.,m :~~ ~~:~ ,/I~~\.{,~F::;~~· . ~~~"(~:~~r ~~k~ls<n)'Ol', ' ' tiòdics valericianshi ha que ,.\1 r'J. mi 'aval ua'r..los·justament' en el ~'.. V~~(n:~~n~~;;1 :~'Cr;tr'~~: I~~~~~ :¡~;¡~nH~~~~1:,'¡r J1 \'''}'O' ..re (.cI y 1.1I¡' Ittlor.1i ell ltr,olea, temps, ,la distancia"i'l'ambient ';" ~~;!;~ ~(e,,;~~, ',¡;~~~CS' 'Yo;;:~~~~;:; fre: ~;(Otto l'lllt vin de (cltt, poe. li social de l'època; perquè grà" (u'lCio r T".,• • poll,¡., " :~:~, ~;:',~;~t~ Q:;c ;l'~~':' fc~I~(;rC\nd:~~i:~~tl::;1 I cies a ells, resperit romàntic :.!l!. Sun 'I crrrth.l d,¡ (,)vàlcJ T,.j.Sct!yot AèIOI. :\1: \.\' restaurador fou una realitat eh en les primeres ànsies reinte" Un full, de 1.'759 gratives~ , No' devem ób1idar mai que la Renaixença o no és res o és el sentiment d"una responsabilitat valenciana davant València.. les nostres llibertats i que pagaren llur heroica actitud finant a la ciutadella de Pan1plona. Però aquesta terra, an1b el seu tarannà fester, prenent..se aquella desgràcia amb resi~nació i, ironia~, ll~nçava pels carrers de València, en aquella epoca ci opresslO 1 de vergonya, Ull full on hi havia dibuixat un hon1e l'lU, sec i famolenc, anlb els següents versets:. Carles III i Felip V m'han deixat en lo que tinc.. III. Dissortadament, quan en 1·707 el País Valencià té d'aguan" tar la, desfeta d'lAlmansa amb el sèu seguici .de 'pèrdua de llibertats i bandejament de la' nostra llengua '. de tdta çosa oficial, ja feia temps que els valencians 'anaven deixant de banda el preuat tresor de la nostra parla, així és que la pro" testa pel vergonyós decret' fou migrada; però no hem' d'oblidar dos valencians màrtirs) Lluís Blanquer i Josep OrtÍ, que en nom ·deL ,nostre poble demanaren a Felip V la reposició, de. El període que va de 1586 a ,~.§}7, o siga dels. primers intents literaris fins a la publicació d"EI ,~Mo}~ -prlmer pe" riòdic valencià-, és d"una llavor migradíssima. Sols es PU" bliquen fulls solts: col·loquis, ron1anços, relacio~1s, rao.naments, etcètera, on es relata, en vers, alguna cosa d actuahtat, cosa festiva, guerres, co'nquistes, inundaci?lls, apa~'icions de com~" tes arribada de relíquies de sants, crítica de costums, beat!.. fic~cions, festes reiigioses de tota mena, expulsió de moros, inauguració d"esglésies, festes reials, etc., però tot solament . . ,'. per fer riure. 'Els personatges que Intervenen son gent del poble: Sento d'Albalat, ~uelo el Roig, Tito BufalampoHa, Pepa Cane!Ies, Go?"i, Palseretes, Cosme,.7\[yespla, Badaro, Polinari, Macia de Benifaraig, Saro Perrengue, el Doctor Cudol, etc., ~ue p~rle~ a la nlallera popular, grollera, senzilla; al pa, p,a~ 1 al VI, VI; no gasten galindaines en dir les coses. La crItIca 'que, fan senlpre en les seues converses és dura i aspra, però va ,coberta per aquesta ignorància de la gel;t del. caI?P, carregada de sorr~" deria o de bona fe, d'humor, d acud1ts 1 de paraules de dubtos gust que fan riure. , ' M~lts d'aquestos personatges es fan popu,lars i Sur!el: ~i .. verses vegades, en. diferents treballs, o .algun d a~uest~ te varIes e , en parts, burlant així l'autoritat que n~ consentIa. ,m~s determinats casos el privilegi de pubhcar un perl0dlc. .t\lxlla sèrie de Converses que tingueren Sara Perrengue i el Doctor Cudol semblen ,. un veritable periòdic. l un succés que féu. 10. 11. j. lOiItU:rl.Joycnss¡U¡IU.. (,¡1Ut I \lonn .noll, c.an(,¡n·, (.Otll 10\ "'" ¡nil (l\\I,¡lencj¡. Hln .. I: lunclo sr¡n.. pcrlJu(),o nOll!>C. (t/In. \'¡O. Qpin rol>. "rnll)uedal. ,;¡J. "ll.r. ..11ft. ('-l.. M,¡jor;i!1. ,m¡\,)•• ,om :t (Oil. (j~( r"I lo. tl. .\1;1., en lo blculo C'II II ~o. :sr3<lals l.¡'l sr¡'l1 Ct'.IlrIl31'. ',;WJ '0(3' Q..ur. (ap~". ~../o.I.o. bOlll,. 11'I1I1I, ~"",il.)'. "1 11<1' en. ha~j¡. ,. :t. lo h~v'm CII'" t>:o (.;r:l.$. pn ¡11.a, o dlll) ¡.... \ani~.1 ",oh tU (11 (n~. :qtO(II¡'¡J\Q1 d:~llt.. ~. ·COL.LOQÚIS. r. ROMANÇOS,. qu:.

(7) produir molta literatura d'aquesta mena és la vinguda a Va" lència de Carles IV i la seua famítia.. ** * Vegem unes quantes fulles publicades en aquesta època: 1586. Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat el Rey D. Phelipp. Al Real de la Ciu.. tat Valencia, a 8 de febrer any 1586" feta per lo venerable . mestre Gaspar Guera:u de Montmajor.. To "rnestre Grau a qui més plau ser lo bochí del Rey pasdú )1 lo fiscal pera dir mal vul de mondit. dexar escrit los besamans. quers mestres vans an fet al Rey· per que .en la ley en que yo vixch . dest modo en reixch riurem de tot· y, dir un mot del més agut de I corral brut... l. Així començava aquesta sàtira duent la relació dels que a~aren al besamans; una segona part relacionava els que no. hI anaren. El seu autor fón processat i empresonat. 1638. Crida de la processó y festes del gloriós bisbe y martir Sen Denís, del any Mil siscents ,trenta huit, fi del quart centenar de anys de la Conquista de la present ciutat de Va.. lencia.. Manada fer 'ypublicar per los Justícia y Jurats de la dita ciutat. 1698. El succes p.er haver furtat lo globo deIa Iglesia de Sen Domingo. 1743.' Relació de un l1aurador al Reçtor del seu, Poble, de les Festes que se 'han fet en Valencia per el arribo de la Relíquia del seu Fill Sant Pere ,P4squal, este present any de 1743.. 1755.. del. Coloqúi entre el engonari de la Llon}a y e.l D,tagó. C9legi~ sobre. les festes del Centenar de San Vicent. 12. 1772. Coloqui nou, curiós y entretingut. han es refe.. reixen la explicació de les Danses, Mysteris, Aguiles y altres coses esquisites, tocant a la gran festa del Corpus que fa en Valencia, dignes de tot apreuo Composta per Carles Ros, Notari Apostólich. 1797. Sento el For'l'nal y 'Tito BufalampoHa 'lJan a carrer la BoIta de la Processó y fan una descripció de tot quant ya en ella, tan de Altars y Arcs, com els der:nes adornos de la Carrera. 1802. Discret rahonament queixa formal que fan contra el Micalet de la Seu, la er orre de Espioca y la 7'or re de Pa.. terna, sobre la gran visita. que este tingué en lo dia 5 de Desernbre a, les dos de la vesprada;, hora que arribaren a vi.. sitarlo per veure y admirar tan magnífica obra y deliciosa visita, el, Señor Rey Don Carros ~uart (que Deu guard) y el Señor Don Fernando de Borbó. Princip de Asturies, y els Señors Infants de España Don Carlos y Don Antonio. 1809. Coloqui 'trilingue o caJoqui entrevesat de Valencia y Castelhíy uns cantonetsen lletí, entre Macia. el Parlador y el' Mestre Descola dun Poble de L'Horta de Valencia, re" f erent a la guerra. 1813. Conversació que tingueren Saro Perrengue, carre" ter de Godella, y el Dotor Don Bonifacio Cudol, Abogat de Valencia, en lo mes de Agost del Any 1813, después de la anada del Exersit francés del Mariscal Suchet. 2 l així per l'estil, un grapat de papers que' el poble llegia entusiasmat, perquè el valencià, llavors, i encara després durant molts anys, servia només que per a això, per a 'fer riure, per a. desfogar..se quatre patriotes, que fent la gara'gara anaven do" nant el sentit de Pàtria amagat entre riotes i versos, en un valencià desfet, castellanitzat, corromput, d'un valor literari molt'deficient, amb versos prou' tronats; ,però sí amb fe, ama' gant sota aquelles ratlles un desig de"Uibertat,de millorament, de rebeHia contra la llengua forastera imposada a la força. Aquestes pobres manifestacions literàries foren els mollons que, marquen el camí -en èpoques, quasi esborrat~ dels nos" tres clàssics nns a nosaltres. 13.

(8) INICIS PÈRIODfSTICS Aquella mena de literatura popular que inicià Carles Ros es revifà a les acaballes del segle XVIII i c011;l.enços del XIX, per les aportacions de dos coHoquiers nous, veritables mestres en aquest estil. És el primer d"aquests Manuel Civer~ rel Semoler o Fideuer-, amo,d'una fàbrica de fideus que tenia sortint del Trenc del Mercat-'a.la ciutat de València i que dedicava les estones d'espai que les ocupacions del negoci li deixaven a escriure les seues famoses Converses entre SarD Perrengtte y el DotorCudol, que el corregeix i aconsella en tot. Civera finà en 1822. Fàcil poeta, dedicà la seua obra lite" ~\ria a combatre els francesos, com, per exemple, en aquesta dècima escrita a la vinguda a València dels soldats de Na.. poleó: Cànem:l cànem al traydor> cànem:l cànem al cobart; canó y plom a Malapart, y aquell que li tinga amor: foch y sanch sense temor, cànem y plom sense tasa al qu,' en francesos se fasa; cànem a tot godoiste~ canó. y plom al egoiste, y a tota la 'naIa' rasa. En 1809 publica per primera vegada una «Conve~sasió que tingueren Saro Perrengue:l carreter de Godella,' y el Doto.r Cudol, abogat de Valensia, en la ·plasa de la Seu, davant la estatua de Nostre Rey Fernando ~eptim, que Deu 'guarde, colocada en 23 de Març del any 1809». . Aquestes Converses~ primer intent de periòdic valencià, . tIngueren tres èpoques polítiques: la primera, patriòtica; la segona, constitucional, i la tercera, -absolutista. 14. En 1813 en dóna a llum tres Converses més entre Sara Perrengue i el Dotor Don Bonifació Cudol, després de l'anada de l'ejèrcit francés del mariscal Suchet. l en 1820 en publica deu -amb ordenació correlativa- en vers valencià i amb ortografia pròpia i original, valencianitzant paraules castellanes o bé castellanitzant"ne de valencianes. La primera Conversació tracta sobre haver «churat el Rey la Constitució». Al peu del full porta: «Valencia. Imprenta de Brusolas. Año 1820.» Aquesta tenia quatre pàgines en quart a dues columnes. De la segona conversa fins la .vuitena, doble número de pàgines, sense- indicació de matèria en el títol, i amb la següent nota: «Advertencia. Sabent el autor de estes conversacions, que molts les han co~prades totes y guar~ den la última (que sera 1~ désima), per a encuadernarles, ha fet un prolec el que es vendra en la Semoleria del Mercat (sa casa), prop lo carrer de San Fernando.» En la darrera Conversació hi ha' una 'dècima castellana en que fautor esdecla~a cristià i constitucional, i adverteix a rimpresor que el periòdic és propietat de rautar. Després deIes deu converses publicà un plec amb capça'" lera nova per a relligar la coHecció i el pròleg, anunciat. La capçé!lera diu: Colecsió de varies conversasions alusivesal nou sistema constitucional que p.asen entre els dos acreditats pa" triotes Sara Perrengue~ carreter de Godella, y el Dotar Cudol:l abogat de esta ciutat de Valencia. Heus ací el pròleg que, encara que· és incorrecte per arto" grafia deficient, no té desperdici pel fons i pel.que diu·: '«Molt despresiada està la .llengua valenciana, y es la causa, per que els mateixos ,que debien ensalsarla la degraden. Eixa multitut de indesents coloGJ.uis plens.de escandalos y porque.. ries, la poca' aplicasió dels' instruits valencians .en escriurela, el. despreci ·en que, molts quijotes la miren, pues tenen per deshonor parlaria, son els motius de lasehua decadensia; y ha arribat a tal estat de perÇlisió que es rar entre nosatros el gue sap escriurela. conforme. . »De este abandono resulta ·no escriures ninguna cosa de utilitat y profit de eUa) yde así es, que eixa multitut de po" IS'.

(9) bles que no nentenen atra, estan en extrenl Ignorants de 10 que els convé saber, tan en lo polític com en lo moral. El P. Fr.. Gabriel Ferrandis, honor de nostre rein~t gloria de la Relichió de predicadors, y selós e infatigable propagador del Evanchali de 'Chesucrist, conegué a fondo esta veritat, com.. pongué un catecisme de la Doctrina Cristiana en la nostra llengua, pera els que nentenen atra, sabense los presís y nesesari pera salvarse, y se instruisen a fondo en los prinsipis de la Catolica Relichió.. . ~>Yo, con~ixent en lo polític igual nesesitat, determine en escriure en llengua valenciana estes conversasions pera que se instruixquen· en lo. nou sistema Constitucional y penetren la utilitat y benefisi que ells' els resulta~. Mesclaré en.les.tals conversasions algunes chocositats pera ferles mes agradables y baix eInam supost de Sara Perrengue y el Doctor Cudol po.. saré en boca de aquell els obstacles gra~iosos' y preguntes igno" rants. propies de un rustic del' camp,'y la de estes solucions de desengañ, moralitat e instrucció; encara que alguns ignorants presumits creguen poder haberla en esta' clase de escrits y en idioma valensià ¿que acàs no es poden esperar de esta llengua idees altes, penetrasions agudes y pensaments de sublimitat? ¿que no es pot en ella explicar tot '10 perteneixent al nostre Dogma y lo mes intrincat dels misteris de la. nostra Relichió? ¿que no hià prou força y enerchia èn ella pera rependre els visis, instruir als' ignorants y convertir als pecadors? »Respònga per fili el meu Pare, Chermà y Patró Sent Vi.. sent Ferrer, que predicant en llengua valensiana instruí, con" . vensé' y convertí a innumerables.. En' fi, yo tirlc .per un simple al que vullga sostindre que el idioma valensià no siga capàs y suseptible de tot lo que son els demés; y afirmat ell esta veritat y creensia' escriuré en el meu" idioma les dites conver" sacions, y si acàs carixen de idees elevades y expresions pom~ poses, nocariran de bona iD:tensió' y esta aêompañada de ·la prudensia del que les. llixca disimu1'arà tots els defectes. »Advertencia: En 10 q{¡e va dit en, este Prolec, no pretenc oposarme a les sabies ordens de la Superioritat, que mana es fasa la instrucció públi~a en llengua castellana.» 3. no. t·. Com es pot comprovàr aquesta declaració ~ ,tot u;: tes: tament literari'pdític; és el retrat perfecte d.'una epoca~ lidean ci' u nvalencià d'aquells delregionalismo bten .entendtdo,. que es plany que el poble no sàpiga l~egir ni e~cnure en la seua llengua però· que admet. i troba be que a 1escola es fassa tot l .' llengua oficial. Quina diferència més gran e1ltre aquest ~l;òl~g i la: lletra del frare Lluís Galiana a ,C~rles Ros,' en l.a qual tot és afany per retornar als nostres c1assiCS a fi de polIr el llenguatge! t. *** L'altr~"..k:.e~l~etJlue sobresurt en aquest~s .inicis period~s~ tics és ~ Clèrigues:)lue usava ~~ se~domm,<~ que portà una Vida aCC10entada per questions pohtiqUes ~ ~111. ~ué que fer de tot per a poder viure. Era un poeta faci.1 1 festiu, que no hi Jlagué en el seu temps f:sta de ca:rer , barnla, falles de Sant Josep, funció de Sant V1cent o s:nlple broma on no sortís la seua veu o la seua ploma pel m1g. , En tots els llaes-es trobava, al passeig, al teatre al cafe o en reunions, i allí i fora d'allí sembrav~ l~ conve::sa amb el seu enginy curull d"acudits, dites, ocu:rren~les, burl~s,. c~ntes: històries i xafarderies amb un to festiU, p:cant,. satlrl~ 1 sor neguer. És dar que aquest caràcter destanfat 11 valgue força persecucions i d~sgusts. Seus són els miracles sense títol que es v~ren representar en raltar del carrer de la Mar, l'any. 1~3 2, l l'escena rep~e" ntada l'any 1845 en el mateix lloc 1 t1tulada Fruyts de les :isions de Sant Vicent Ferrer, el mateix que els versoS en va" 1encià i castellà que en el dit any, com era costum, es coHOd~' ren en les inmediacions de l'altar. Un d'leUs fou aquesta e" cinla:. El que ignore el valencià· calle el pico~ si pot ser, i no es fique abagiller, si parlem o no en cristià;. que esta gerga al sa y al pla 17.

(10) té m·ês gracies estampada.s .. que quantes ni haurc.í inventades per andàluços, murcians, menjegos ni castellans, tres "tnil milIons de vegades.. .~è:ò 1~ fama a Clèri~u,es li ve, de La Ronda del Butoni, perlodlc lIberal que pubhca a Valencía en 1820 , Tot ell era una burla de la ronda' qu~\' el ge~leral' Xavier Ella va posar a la ciutat en 1~ 14, i que es deia Patrulla de la, Càpa, per a perseguir els lladregots i els fitxats de consti.. tu~ionaJs, que eren detinguts i dipositats al palau del marqués de Dòs Aigües. . . Aquestos versos són un reflex d"aquella campanya seua: «El Diario de 'Valencia» anava cridan.t un cego;' y te repetialuego: Aquí veran la sentencia que mand.a dar su escelencia com lo que han de castigar. 'J'.{os dicen que por robar, alguns d'ells' no dic que no mes per: la constitució molts l'han vingut a pagar. 4. : <?lèrigues fou un dels que també estigué' dipositat com a SOSpItós constitucional" i en proclamar..se la Constitució i tornar. la llibert~t.,ò~imprelJ;lta'publicà aquest intent de periòdic, des.. fogaht"se -tant com pogué idel·qua:l tal'volta>sortf .un sol número,imprés a can Ferrer de Orga. Aquestos fulls de paper: les Converses, de Ci~era, i La Ronda, de Clèrigues, són' els dos primers intéllts periodístics queprecedixen la florida d"El Mòle,delque anem aparIar.. 18. «EL MOLE» Josep M.~ Bonilfa és una figura interessantíssima de la nos" tràRel1aixe:nça; ell funda, llança i governa El Mole durant un ," grapat d'anys, i el. publica en valencià, en 'Jna època en que la nostra llengua, literàriament, sols, s'usava en coHoquis i en coses per a 'fer riure, aixó fa sobresortir la seua «empre" sa "no indigna de un valencià <imant del país que el viu néi" xer, demostrar en cuan puga que la llengua sublime del rey DonChaume de Aragó, la dels travadors provel1sals de la edat micha, se presta en taí1ta fa.. ciUtat a les travesures del chis" te y agudea, pera elscuals pa" reix feta principalment, com a la grandiositat de asunts sagrats, polítics, literari~t' y ,de cuanse" Josep Maria Bonilla vol atra especie que siga». Al publicar El Mole, Boni.. lla no vullgué fer un periòdic de vulgar divertiment, sinó un periòdic que proporcionara als lectors les noves de 10 que ocu" rria pel món; posant..los al corrent de les novetats, polítiques i guerreres .d"aquella època tan fàcil à les rèvoltes'; «El Mole tindrà ses articles de política, parts oficials, resu111 de les se" sions, etc.; en una paraula, se procurara ferla interesanten la grasia ,y chiste, que Deu y nostra llengua siguen servits donarnos. ., . »Sent 'el prinsipal obchecte d'El MoÍe dO~lar a coneixer les· bellees del llemosí,convensuts íntimàmente de la insufisiensia nostra pera dur a terme la e~presa ,ardua que comensem, Y coneixent a moltisims benemerits paisans nostres, que se traven millor que nosatros en estat de desempeñarla; prevenim que 1'9.

(11) El dia primer de febrer de rany 1837 el geni emprenedor de Josep Maria Bonina, ajudat per Pasqual Pérez i Josep Ber' nat i Baldoví, llança al carrer El Mole, primer periòdic 'valen' cià que sort{ escrit en la nostra llengua. 'Tenia set~e pàgines en., octau, costava cada número deu diners i sortia vuit o nou· vegades cada mes. Els coHaboradors sign,aven amb aquests seudònims: :N.4P"y"'col, Garruefa,. Pataca .grosa, Parrusco, Grosa pataca i Garrofa. Era de caire polític "liberal i el seu leula: «Constitució, llibertat, independencia _de pensar, sense partit algú ni viu ni mort; Isabel Segona i orde.» El text estava generalment re" partit en les següents seccions: Ilustració Popular, part histò" rica sobre la descripció, de la ciutat .- de València, articles his.. tòrics i 'altres sobre llengua valenciana, etc.; El Mole, secció. política; Colorins, versos solts i comentaris de poca extensió; Coses de fora, notícies dels pobles. Publicà en el seu primer any tres volums: el primer for' mat per 24 números, la darrera data, el 24 d'abril; el segon volum de l.cr de març a 4 d'agost, també de 24 números, i el tercer volum d'll a 31 d'a" gost amb sols 8 números. Cada EL volum porta numeració corre" lativa. El número 24 del primer volum aparegué tot ell escrit en NÚMERO f. castellà, com a rèplica a la Car.. ta de un español al redactor de Dia t de F ebrerde 18~7. «El Mole» que combatia aquest periòdic per perniciós. Com' el llenguatge que usava era prou solt, fou denunciat diverses·· ve.. gades, sofriren persecusions els seus redactors i a causa d'un. procés deixà de publicar..se. Reviscolà -altra vegada -se" gona època- el 3 de novembre de 1840, per a morir el 9 de juny de 1841, portant el títol VALENSI,l: d'El Mole sols el primer nú" ~ tMPllENTA DE LOPEZ. mero~ i els sigüents amb el títol cada vegada diferent, como si fossen fulls solts, però amb numeració correlativa. Això fou fet, sembla, per evitar'se l'editor responsable, Josep Maria Bo.. nilla, els entrebancs posats als periòdics polítics, entre ells el dipòsit d'luna forta quantitat en metàl-lic. Heus ací els títols del \primer volum de la segona època: "El Mole, El Rosiñol, El Piulo, El Garrofí, El 'fro, El Rellamp, El Nap, el Rabe, El Carro, El 'Te uJaí El Cañís, La Sa-m' bomba, El Gafarró, La Mosca, El Margalló, El Tramús, El Verderol, El Colomí, EIChorlit, El 'Trull, La Maixquera, El Cresol, La G6.buJa i L'Esclafit. Aquests vint.. i ..quatre números. 20. 21. se admitiran comunicats y articles envalensià y del chénero que siguen.» Però Bonil1a, que políticament era un liberal put, sense traves de cap classe, no subjecte a cap partit, sinó a la «Llei i a la Constitució», fugia dels exaltats, det' moderats, dels aris.. tòcrates, dels demòcrates i dels demagogs; era un bou sense corda (dins dels termes de la raó), de la mateixa manera tan1" poc en periodisme volia trabes ni obligacions. «Un dia mos çionarà la taravel1a per escriure, yhaurà Mole; atre dia no tindrem ganes,. y els que le esperen, .tindran pa~iensia.Sola'" n1ent per nesesitat nos obligarem a donar huit o nou números al mes; pera sense señalar els dies. Ultimament pera parlar mes ras que unà. espasa, diem que nosatros, com 'tot, fie1 cris.. tià, tenim un Deuen qui creure, una relichió que profesar, una patria que defendre, una lley que obedir,y una bolchaca que omplir, lacual (alabat siga Deu!)' se trava per les pre" sents mes ',. pansida y arrugada que figues en cofí.» 5 .La ~uscripció valia 4 quinsets al mes a la ciutat, i' 6 a fora, franc de ports; els números solts es venien a 10 diners. A la llibreria de López, carrer de Brodadors', núm. 11.. ***. I.

(12) forn1en un volum de 384 pàgines amb quasi tot el text contra els carlins emigrats. El segon volum de la. segona època té 7 números amb unes 150 pàgines, els títols dels quals són: El Papafigo, ~l Pa:. pa.gaU, El Papamosques, El Siudadano, La Lley,E: Gttttarr? i El Panerot. Tot el numero pr1" mer d'aquest segon volum --:.-E! Papafigo- anava contra el Papa,. EL mDtE.. pel qual motiu fou denunciat i arreplegada l'edició. A canse.. qüència del procés' Bonina hagué Dia 16 Cbiner 1855. . de fugir a Barcelon~; en els 'J;lú" mètos següents .es ficar'en amb l'arquebisbe de València i auto.. ritats eclesiàstiques. Aquesta és' la sèua millor èpo" ca de difusió i d'èxit econòmic, ja que arribà a tirar. ~és de dues Pas 6rden ycustis1a. BoJsillos. úng!es ydinés,'U vo· resmes de paper per .a els ce,es Iuntat nasioual Carabasa al forn. Moralitat. Arròs .en fesòls ,,/ naps, encarregats de vendre! 's, o siga unsS.OOO exemplars. Pels volts de Vplensfa: 1854 tingué una segona' .època ll1I'aENT;' 1)E CRC5I!P MA1l1.A. A.YOLDl. per segona vegada, i llavors sortí en combinació amb El PuebZo, que dirigia el propi Banina. En gener de 1855 tornà al carrer El Mole p~r terce:a ve" gada i desaparegué el mateix any; ~n l~ P?;-tada, a mes de~ títol, preu i· data, portava' aqu~sta ~nscrlpc1o: «Pa:, orden 1 custicia. BolsiHos, úngles y dines. La voluntat n:actonal; Ca" raba.sa al forn. Arrós en fesols i naps.» En el pr1mer numero portà un treball sobre La Constitució de éstes Corts Consti' tuyents, curiós de debó. . El 26 de gener apareix sense número El Gat,'·la·Rata yel Gos, i a sota deia Folletí del antic rep,actor de El Mole. Pel que'es veu, Bonilla tingué intenció de tornar a fer el':canv~ de noms com en la segona època, però no va prosperar la Idea i seguí El Mo1e amb el se~ nom veritable.. 22. La quarta ,època deIa seua vida va de 1863 a 1864, amb un total de 24 números només; era setmanari i sortia els dilluns per a substituir El Porvenir, que aquest dia .no sàrtia, i del qual era com un SUp lement. Publicà alguns articles sobre la llengua valenciana. El 22 ~'a~ost aparegué per cinquena vegada, com a suple'" ment del dtarl Los Dos Reinos, els dilluns, i advertia que «par'" laria de política conl en les. tres èpqques primeres, en 1837, 1840 i 1855, en lo mateix sentit que sempre, com a lliberal antic, independent, dels que ara diuen tontos per que may han vol1gut entrar. en la moda nova de ungla, pandi1la y ernpleo».. Sembla que :finà la seua publicació amb el número 29, data 13 de març de 1865, i amb la pàgina 464. El número 5, del 19 de setembre de 1864, fou denunciat i arreplegada,l'1edició, i el 26 del ,mateix mes publica Bonilla un altre número 5, suprimint el denunciat i afegint nou ori.. ginal. . . La sisena època, i darrera, va de i de febrer de 1870 a juny del mateix any, sense poder fixar el nombre de números pu" bl~cats, ja que deia: «Ixirà cuél.nt li done la gana.» D"idees de.. claradan1ent republicanes, tenia en la portada un gravat en fusta representant un estable ple de rucs. En la paret es llegia: «Xixona' del bo», i a sota posava: «D~rector de les solfes. Ai~í van les músiques.». *** Fa goig i fa pena vore aquest periòdic valencià. Fa goig per ésser ell el fruit primerenc d'una publicació periòdica es.. crita en la nostra llengua. Fa pena vare en ells sols un deler polític de cara a Madrid. Clar que la vàlua d'Iaquesta publicació més que el con" tingut radica en l'esperit que.1idóna vida. La rutina d"escriure en espanyol, el menyspreu que es sentia pel valencià en aquella època a casa nostra on tots els escriptors, i erudits vivien d'les.. quenaa ,la l1enguamare, així, Bonilla, excepció d"aquest correht, té el mèrit de l"excepció mateixa, i patriota' de cor 23.

(13) sencer. restarà sempre com un exemple d'amor i fidelitat a la llengua. Perquè eren moltes les dificultats que s'toposaven a rèxi~ d"aquesta publicació. El valencià, abandonat de tot con~ reu literari, no tenia normes ortogràfiques, únicament els mi~ grats ,estudis gramaticals plens de bona fe i voluntat de Ca.r" les Ros, ja ql.l,f Labèrnia no publica el seu diccionari nns l'any 1859. L~i' idees polítiques de Bonilla feren anar ·EI Mole a tom" ballons; encara no alçava una mica la veu, ja havia caigut sobre ell la mà amenaçadora del fiscal. En un dels primers números diu Pataca Grosa -Pasqual Pérez;- referint..se a aquesta me~a de mania persecutòria: «¿Tu feus, Lluisa, la in~ensia en que parla el Móle? Pues mira que son perill té que denunsien èste article, perque qui vol y pot may li falten anelles. Diu el Móle: hia este y este abus. Denunsia al canto, perque ataca el honor dels que poden incurrir en ells. Diu el Móle: no hia abusos. Denunsia al canto, perquehudiu per ironia y burla. Diu el Móle: ha sus.uit asó y asó. Denunsia al canto, perque sent yo quihu ha de fer, no l?ot susuir. Diu e! Móle: plouen albardes. Denunsia, per" que en~ara que ploguen, no deuen ploure. Diue1 Móle: dema eixira el sol. Denunsia, perque el Móle nQ deu dir que eixira. el sol, perque bastara que hu diga' el Móle pera que alló siga denunsiable. Pero, home de Deu, ¿podra dir el Móle sisquera que yo soc el Móle? -1 digues, ¿aixó es veritat ú mentira? -Veritat. ~Pues en eixe cas... en fes 10 que vullgues, perO yo no te lliuraria de denun§ia. "-¿I si diguera yo que es· ve~ ritat tot 10 que diu el credo? -En tal cas... en tal cas..., vamos, podria pasar; pero no seria mal consultar si era o nodenun" siable.» 6 La primera època d'lEl Mole és la més.digna, la més noble, la que .féu un ventable servei a la nostra Renaixença, perquè Bonilla "era un valencianista de veritat. Ja en el primer Qú: mero, per a justificar la seua aparició en llengua· valenciapa~ diu: . «Tot 10 món estarà yapa~lant del Móle; uns be, atrès mal. y molts ni be, ni mal. En tot susuixc 10 mateix. Asó es el món. Mes ¿perqué estrañaran vore un periódic en valensüí? ¿Per que no ens entendrem? De cuansevol manera España es una Torre de Babel. En Fransa, tots parlen fransés; en Inglaterra, tots en inglés; en Rusia, tots en rus; i així en els demés pues.. tos. A España,. pegues cap a Cataluña, parlen de un modo; tires cap a Viscaya, feslos un nuc a la cua, ni agafes parau" Nt)M. f.-SUPLEMENT ALS DOS REINES. ' la; t'amarres cap a Galicia, bona nit; t'laboques a Sevilla, y et parlen caló.» l afegeix tot seguit segur Valensia 22 de Agost de 1864. del que diu: «Lo que han de fer els cas" tellans que no entenguen El Móle es no tocarlo tan sols en les seues mans, ni llegirIa en els seus ulls, sense que en busquen uns atres d'tun intér.. prete, perque si no tot ho tra'" bucaran y llansaran a pedre sense traure cap ni sentener. Nosatros escribim pera els va'" VALEN51A: lencians y res. mes.»7 1mprenta del ¿ui,tJ.of' Yalensid, plau del Embaíxaor Viçh, nUD). to. Bonillaera prou clar en les seues idees i més encara en exposar~les. Sembla que l"aparició -del primer número d'lEl Mole portà molt d"enrenou, més que per la COS~ política per .la cosa insòlita d'testar tot ell redactat en valenCIana llengua, 1 el ca' mentari o justificació fou aquest: «Era molt de esperar lo que esta susuint, y l1osatros ho teniem previst. Sabem que.molts que se presi~nde i~telichents en el idioma valensià, han criticat el del prImer numero del Móle, dient que moltes de les seues eXJ?resions saben a cas" tellanisme. Asó, que fins cert punt podra ser exacte, pu~s no ens. presiem de coneixer a fondo un idioma que desgr~slada'" ment ha caigut casi en desús; no es en tanta extensl0 com. 24. 25. a. n..... EL MOLE ANTIC..

(14) es vol fer. creure. Sols farem. als escrupulosos .una 'pregunta y es si el fransés, el inglés, el español, que son en el dia 1~ 1l~ngüe5 mes cultivades de Europa, deuen el seu aument y rIquesa al caudal propi,· y si no han pres unes de atres diccions y modismes; y no contents en aixó, han acudit al inmens re" pertori de la llengua gr~ga y llatina, pera crear veus en que expresar les noves creaCions del ingeni, particularment en el ram de matematiques, mecanica y física. Lo mateix diem dels v.ocabl.es que acas oldran a castellanisme y de l'estil modern y SIntaxIS ~odernes qt7:e tal ~eg~da adoptem.. Habem cregut que e~1tre estIl cuIt y e~tll ordinarI y vulgar havia alguna diferen" SIa ~ y per. lo m~telx donenl proves del primer en els 'articuls serIOS, y del segon en els que van firmats per 'N,ap"y"col. Sem" pre que pera expresar conseptes moderns ctegam indispensa" ble recurrir. a la creasió d.e no:res paraules hu farem, pero usant .del mIrament y parSlmonla que en tals casos aconsella HoraSl0. »!ornem a repetir, no obstau.t, que' no ens tenim per grans e?nelxedor~ cie nostra llengua, SIna purs afis'ionats, que nese" sItem. y deslchem les llums y advertensia dels filólegs valensians, a qUI. pr~guem. de nou ens favorisquen en lo dit, y en cuan cOI:tnbuIXC~, SIna alsar de son abatiment, a 10 maneoa no de!xar. morIr pera sempre un idioma que ha dominat tot el ffilchdla de ~ransa, l~ part oriental de España, y que cultivat, com correspon, podrIa fer 'en el dia el recreo y delísies de la chent de gust y !iteraria, aixÍs com feu el honor y la delisia de les corts galants de la Provensa y Languedoc resonant la seua veu acompañada del arpa dels menestrals ~neIs dorats salons de A viñó, y encantant en les seues melodies les riberes del Ródano.» 8 Per a ésser El Mole un periòdic popular la defensa de la nostra llengua prenia uns vols d'erudició.... tanlbé popular, però ferma. En el matei~ número hem trobat aquesta nota: «Ens han dit que els mestres de escola de esta siutat volen posar)1 academia de valensüí pera els que no sapiguen llechir el Mole.»9. l espigolant entre les seues pàgines copienl açò: . . «5"achuntaren en sert hostal un valensia,un mallorquí, un andalús, un gallech, un ca tala, un viscaÍ, y tots parlaven, y tots eren españols y ningú s"entenia. Vacha nasió compacta!» 10 Bonilla, portat del seu ver amor a la terra i a la llengua aprofità totes les ocasions per a fer ben palesa la seua. valen" ciania integral, i de la secció 5.' época. N.- i~. dedicada a comentar fets polí" tics copiem el següent: «Com a eixemple dels equi" vocs que pot portar el desco'" Va!ensia 7 de MaiG' de 1.870. neiximent d'una llengua y la torsuda interpretació d"una fra'" ",se, vecham el siguient cuenta o sosuit. »Diu que era un pare que vivia en una barraca euel camí de Jesús; y este pare tenia un fill, y es~e pare y este fill eren llauradors, i este pare sempre estava malaltús, y este fill era un archent viu que se en pasa' Directcks de les &ll(t.$. va de ralla, perque a cada pas A.W van les músiques. anava a tamborinades en uns y atres, de modo que el pobre . . del pare no tenia prou cuens pera pagar barbers y med1cmes als que son fiU señalava... »Susuí, pues,_ un dia que la malaida criatura n~ se com: s'enredra en un pixavinet, y de llargues a curtes h emboca un cudol sanser en 10 cap, de modo que el deixa mig esta" mordit. On fou el cas nO hu se, solament dic que es trobaven a tir dos (tguasils, que es chent· que, sempre esta a pur: t ,. y amaneixen on manco els esperen. Lo sert es que Vaoret (alxlna li dien aquella malaventura de chic) ana aquella nit a dormir a Sant Arcís. »El primer pas fou buscar qui tinguera u~lgüent res~on; sable, perque la chu6tisia no treballa debaes. L anchelet d1gue. EL MOLE.. 27 26.

(15) plorant que vivia en el ca,mí de Chesús y que a SOn p .. l' dien Tófol. Sobre la marcha es destina un notari acom;:: ~ de un escri~ent a pendre declarasi?ns al pare. El notari, ::U~ per desgr~sla era chu~ro, y no. gUIpava sisquera una paraula de valensla" encomensa el seu mterrogatori de esta forma: »-¿~ue tiene usted? »El pobre Tófol, sempre cregut que aquell era el dotor . , »-Siñor,. yo tinc tremolins. »-Escriba V. -digué el notari al escribent- que el Se. ñor tiene tres molinos; con esto ya hay para empeza.r el ex' pedíente.». li respongué:. ..... ,. ... l altra vegada i en un cas paregut, l'interrogatori fón aquest:. «-~ué tiene usted?-, pregunta el notari. »--rSiñor, res es el que tenim-, respongué el llaurador. ' »-Pues, señor, reses, reses... las reses que son la riqueza. de la nación. Usted tiene reses; ya hay para empeza.r el es.. quilmeo.» 11. .. En la segona part d'El Mole ens trobem en aquest elogi de la nostra· llengua: «Lo mes particular y apresiable del idioma valensia es la consisió y la brevetat; sobre el cual tornarem a dir lo que insinuarem en el prospecte,. sobre la multitut de dicsions ma. nosílabes de que abunda. Atra de les coses que la fan agradable y dolsa es l'us gran que fa de la e entre les vocals, y de la s; no tenint pronunsiasió forta dental ni gutural.» Seguint per aquest camí, Boni11a es condol de la degeneració ha que havia arribat, fent via «capa la. Sèua total destrucsió, si algún :filólech valensia, y amant del seu país, no la trauen del abati. ment en que es trava, y li restituix el llustre antic, y la grasia primitiva». 12. .. En el volum segon d'aquesta primerà època, que comença d l.er de maig, indica amb un esperit de. superació --que no 28. que Però ma~1.. era un . el treien fora de sL Molta tInta.

(16) La. Donsf1yna, co1-lecció· de música alegrè i divei"tida ·en. solfa valenciana per El Sueco i N.ap-y-col; és a dir,)9sep :Ber.nat i Baldoví, director i fundador, que llavors resIdIa a Ma' drid per ésser diputat, i Josep Maria Boni11a, ajudats per Pas-. qual Pérez.. ,. ' I ". La. Li\. .DON8AitNA d"El Mole, ço és, entre setnlanari que, pu'". . . '. ;. Sortí el primer numero 1 1 de desembre de 1844, 1 el darrer -e113-, el 23 de febrer de 18'45; era eminentment literari, fugí de ficar,se en política... i la política el va matar.· Ja quan Baldoví Ï' el seu company Boni' lla van llançar al carrer el pros' pecte anunciador de la sortida de dit setmanari, començaren a ploure a la redacció un gr~n nombre d'anònims. En el número" 2" de Don' sayna, Banina (J\{ap,y"còl), pU'" blicà una introducció p e g an t fort als polítics i a la política: ~ ...cuant un español diu la na.. sión esta muy ma.I, .vol dir qtie J<?sep Bernat i Baldoví a ell no li va be... ; cuant un atre diu la patria es feHs, vol dir que la seua pancha esta plena, perque pancha y patria es tot u... » Aquestes ". i' altres innocentades massa sabudes" de la. 'vida 'política' aixecaren una· polseguera d'anònims que feren escriure a Josep M.~· Bonil1a en el número' 5.·del dit periòdic un article titúlat Veritats moltgroses,' en el qual es defensava dels. àtacs de que era objecte i posava com draps bruts els '-autors dels anònims perquè li llançaven en cara que les .idees polítiques de Baldoví i d'ell no eren molt germanes., Nous anònims inflaren la tosa, i en el número' 9 ï sota el títol Va en tota formalitat, altra vegada"Bonilla insistia en el tema i es dolia de ràctitud' que contra' ell havien pres un grapat de comunicants i exposava el seu intent de retirar.. se de la redacció de La Donsayna~ i en el nÚ'~ero 10, El Sueca (Bernat i Baldoví)"' publicava .un "Ma.nífiesto· a los españoles, '31.

(17) o sea,dos parauletes als suscríptors de «La Donsayna.», en el qual deia que falla.nt el músic major dels tres que componien la banda i faltant poc. per· a el trimestre de subscripció, en finar aquest acabaria la seua vida el periòdic, com així va passar.. *** Les pàgines de La D~nsayna estan plenes d'laquells acudits frescos i d'aquell humor de sal grossa dels seus autors. Res més? Dissortadament rés més, com no siga el deslligament que és la característica de les coses que féu Bernat i Baldoví. Vegeu. si no aquest~ epigrama seu: Ahir li van preguntar a un chiquet sa mare en Tous: ¿~uè vols fill, peraaJmorsar, et fas llonga.nisa u ous? Y el pícaro del chiquetJ/ soltant la llengua y la risa contesta . molt satisfet: Fasam ous en llonganisa. 16 J. J. . Un bell grapat de treballs humorístics en prosa i vers pu". bhcats a La Donsayna es feren popularíssims t entre el poble, com. per exemple: ·Los Misterios de Patraix Versos d'Etampit, Declaració amorosa, L'Esty,diantremullat A la Reina Isabel II però més que res 'laCana de Sento .Bes~roles a Pascualo Ra.~ tolí i la contesj:aci6 d'taquest, i els cèlebres· Epitafios del Semen-terio de Canta..Cucos, superiors mantes vegades als epitafis del Cementerio de Momo, de FranciscoMartíne2; ·de la Rosa. ,!egem ·unes quantes mostres: J. Así esta aquell llec de marres; morí de tant de fanar; y per la afisió a menchar, menech4 encara .lesbarres. 32. En esta fosa tan baixa esta un f amóscheneraZ, que sols tenia de tal l'orgull, el nom y la faixa.. Según disen y descurro, lo demés era de burro. l nés li dien <t esta, nom bonicopera dona tenint una D en la cresta. Pepa . y son '/Parit Colau descansen en pau así; sols cuant u i atre morí. estigueren chuntsen. pau. 17. *** L "'ort:ogra:6.a és un. desastre. Baldoví i els seus coHaboradors. sabien que es podia fer una mica més,perfecta la redacció dels treballs que publicaven, però tant se'ls· encioQ.ava. Ja en el número segon fan aquesta advertència: «Encara que rn.olts ho saben y ya ho han vist, bo sera advertir per si aca.s~que mosatros escribim en valensia·tal com es parla en lo dia; de modo que en conter de escriure mitjana, posem 'n1..icha:n.a, que es com millor s'enten; a contes de escriu're lleig y vaig~ posem llech y vach; a compte de. roig y goig, posem roch y goch y asó ho diferensiem de Vich y Mu.nich escribint Vic y Munic, y així en lo demés. Ara.ya ho saben ben claret; después no vinga'en cuentos algún do<;te de cuina.»18 Quina diferència d'aquestél:: manera· d'lexpressar..se a·la d'lEI 1\4:o le! I:> "aqueSta manera. s'iniciava .la· nostra. Renaixença, tallant a.. tort. i a dret sense cap mena ·d'lescrupol, traient..se mals de cap·, afonant en compte d'enlairar, fent una veritable destrossa i q'\.l..edant..se tan tranquils. Aquesta mania --o comoditatd~escrïu.re el valencià tal com es parla era un dels tòpics -dic era,. perquè els Cursos de Lo Rat.. Penat rhan tallat en sec-. 33.

(18) que com plaga de la llagosta no deixaven florir el prometedor , camp del nostre renàixer.. Per tots els indrets del País Valencià es llegia La Don.. sa y n a .En acomiadar..se dels seus subscriptors ho fa en vers i està trenta..dos versos citant Nti)(. ~. ,1 Dl DESEMBRE DE '18++. pobles, de ~ots .els racons de les nostres comarques, de l"Horta, del.Maestrat, de la Plana, de la Marina, etc., i encara conti.. nua en prosa,. afegint que també es llegia a Catal\lnya, Astúries, Extremadura" Sevilla, Teròl, et.. cètera, ço és on hi havia valen.. cians. . Aclvt'l'tenH.la ami.tosa 4 ma-.oe-l'& de ,~. A València es venien uns Pr61f'<,. tres"cents cinquanta exemplars; ALS LECTORS. a Madrid, cent..vint;· a Sueca i 'Bon dia r-salut; éabal1e·f!. Ta esti tampa LA Doxs.mu. y ya 1 eom4nsar la primera tocata; pero Xàtiva, vuitanta, L així a p'oc UlUlI es prtl$u que MS en.teDgé.I1l, 1 que ureglém contes. Cuant meS amics, mes cim. Regl11&rmllllt este periód,ie no mueiur5. 1& Ipr.:" -a poc amainant. en ~ltres po.. bles. Morí La Donsa.yna. al poc temps de nàixer. Fugint· del foc de la política, caigué a les ' brases.. LA DONS1\YNA.. sorD .tíeneatrasos, un Sonét monosílab, Carta' de f<..uelo Pe... lusa i la resposta de Pepe 'Tramús, una Pinturq en vers· pera.. nomantí.cs" Les. pataques, Els caragols" .la consabuda secció Correu de Madrid (quina mania en Madrid i en la política centralista) a més' un sens fi d'acudits i epigrames com aquest:. ". Pera dependr~ el francés la muller -d'un peix delsgrosos;, tenia en molts pocs dinés a un «quidam»" que en..dos;mentrés. duya els saragüells a trosos. Y el mar:itque era un gandul, dir. solia en to de ~engua. -To crec ·que· en lloc de la llengua lo que eH t'amostra"es el c... 19. , Tres anys després de morta La Donsayna el triumvirat Baldoví.. Bonilla.. Perez tornen a juntar..se en 1847 per a publi.. car El abalet~ setmanari valencià dedicat a la gent de bon humor i especialment· als subscriptors; repicava tots els diu.. menges a València" p~rò sols repicà tret.ze voltes, puix en .'aquest número :finà. Sortí al- carrer el 2 de març. de dit any i desaparegué el 31 ,de juliol. Fón de caire festiu i literari amb alguna que altra punxada política, però sense fer sang. Dels treballs publicats en lès seues pàgines es feren populars: La terra de ChauchaJEl te ... En' el número 9 publicà un Punt G;tamaticòJ" que diu així: «No mes preguem als reformadors y guardies vigilants de la purea y bon olor de la llengua, que es fasen carrec de l'abús de les síncopes y apóco'" pes, que s"han introduit en el llenguache de laconversasió fa~ .' .. • 2 de Maell de 1847 algunes Numero L miliar, espesialment paraules señalades,. com v. gr.: ca, en lloc de cada; ca... en lloc de casa, una q... en lloc de que; pa... en lloc de pera; po... en lloc de pera, etc: Asó pro" dueix coses, per les cuals a vok tes no sera prou tap arse les orelles, pues casi involuntari a" ment se porta u la ma als ·na" SOS; y en proba, alla va un INTRODucsro. tros de conversasió, que tingue'" ¡Cahallel'sl... tot donsa.int:r ren no 'fa molts dies ·dos ,criades Pera au,:udar d lI), cJltmt, Lo primeret gu~ dl!u,. fl'!r, Es templar be el iilsfrummf. .. en 10 cabas baix del bras en el ."bans i/e eÏ;¡:ir pel Cu.rrer, Mercat Nou, sinse recordarsen ïa esta. atra volta el tab¡¡l en dansa. yl. u:ell i. 34. 3.5. «EL. TABALET». er. EL TABALET. en. I.

(19) que l'olla estaba al foc y queIes ames se fornien aguar". clandes. »-¡Oi! ¿Cha Pepa? ~¡Eu! no t'habia vist. ¿Que portes, freses? -Si, chustet, no tenia pa. pa, y tindriem pa peres. Así porte unes taronches... pero bones, es cagalló com un sucre. -Pos Tona nat'queixes, eS mencha pa bordes, es coneix que en ca t'ama ho pasen be. Sí, si saberes... 10 que ca cué en costa... ca gota de suor com una si~era... » No cal seguir per" què tota la conversa té el mateix poc trellat com Iq transcrit, que fina així: «Al arribar aSÍ, tinguí prou y me pareguí cosa de denun.. siar· a l'Academia, per les raons ya dites, y que esperem que se tomaran en consideración.» 20 Aquesta mena· de l1engu(ltge i qe literatura fón el pa nos' tre de cada dia en les velles publicacions literàries valencianes. Manco mal que la mala sembra va. durar poc de temps i en el número 13 es despediad~l públic:. A uns proba. Jer el tabal, a a.tres probaJer el ase; fer u y atre rtl'ha eixit mal, pues be: «Requiescat in pace». El· meu palillo'confesa que s'ha esmaifat un poquet . «por tanto», siñor, «me pesa» . «pésame» sertabaZet. Y ya que' surra.nt la. p.e H no li ha eixit el terna seca vol vare si aserta en ell, fent de hui en' avant EL SUECO.21. «EL. SUECQ». E§crit pels mateixos que feren La Donsayna i El 'Tabalet, i com els· seus germans, fón Ull .periòdic de corfa i molla i ensisam de totes herbes, adobat amb oli de política gafaütera Nta_er.l.. 9 CoartoM.. 1If'6mero 12.. • Cua:rto,.. EL SUECO. N6m'rola.. · EL SUECO.. l en efecte; així va ésser,_: perquè als dos mesos, el 5 de setembre de 1847 apareixia aquest nou setmanar.i. Quatre portades d'El "Sueca. València, 1847.. 36. ~~~!.?~-. 37.

(20) i vinagre de literatura grega, per una societat anònima en" quadernada a la rústica. Sols publicà tretze números, el. primer amb data 5 de se" tembre de 1847 i el darrer de 28 de novembre del mateix any. Era bilingüe i am~ ,-més text en. castellà que e.n valencià i el poc que portava en. la nostra llengua. era -. iln desastre. Sols voleln indicar, que en el número 10, un corresponsal de Xàtiva escriví una lletra en la que entre altres coses deia: «Volguera que usia tinguera la bondad de exp1icarme el motiu per qué alguns :fills del reine de València, que en éll viuen, y en éll moriran probablemel)t,. en lloc de. mostrarse agraïts a la patria, que els dona a menchar actualment,y a la llet que els mantingué en la seua infansia, han de tindre tanta aversió y repugnansia a la llengua valensiana, que casi s"aver'" goñisen de parlaria; .en termes que en el instant que poden dispondrede sis pesetes pera ferse cuatre farfalansles unes y pelarse el tos les atres, 10 primer que amostren als seus fills es a olvidar el llenguache del país, com si foren pecats mortals el nom de pare y mare.»22 Aquest plany, es com un tornaveu, que al seguit de la Renaixença i per sobre tots els averanys en contra,.senyala l'existència d'un sentiment valencià que no ha mOrt ni mo'" rirà mai.. UN MAL CA'Mi Vist el que eren i el que donaren de si els primers pe" riòdics valencians, hem de seguir dissortadament, durant un grapat d'anys un mal camí. S'Ihade pagar a 'massa preu la perniciosa influència dels periòdics de Bernat i Baldoví. Això ens dóna una clara idea del panorama inteH~ctual valencià vist des del nostre cantó, clar està. La gent de lletres, raristoc;àci~ de la inteHigència vivia d'lesquena al problema valencià. Embolcallats en una atrriòsfera romàntica, es dedica.. ven a imitar les formes ï els gusts de Madrid i vivien tan sols per a les . seues reunions i els seus versos castellans. . El valencià continuava 'essent la llengua del poble i els pO". lítics enverinats de centralisme; Ja Cançó· de Villarroya es perdé entre rallau de Sonetos, Odas i 'Mad'Yigales fins que Llorente sortí esplendorosament i féu .,escola. Durant anys i anys els periòdics valencians són una plaga. L'Iexemple i l"envestida d'El Mole és anuHat per la poca· solta de La Donsayna i El abalet. l així van naixent ·-con1 els rovellons- en el panorama de la València renaixentista els fulls d'un periodisme estantís i poc agradós per no dir de mal. er. -~~ ... D.........,''", ..... ,. ..........l' ..U. ..--. "'OtltRU)lJ<.tArt~<lI.St".1'U.".. . . _.,..... . . . • .... .,. ... I . .. Capsalera d'El Palleter. València, 1882. r. -~-·. . . . . . . .. " ........ _. •••. ~ · .... ,. ... ~- ......... Capsalera d'El Roder. València, 1884. gust. Són setmanaris de curta vida, sens fons ni sentiment de cap classe. La seua' finalitat és el fer riure, i poques vegades ho consegueixen~ puix el mateix poble els rebutja i ve de se" guida la seua desaparició. Però tant se val, perquè en surt un altre, clar que tots amb la mateixa poca substància. El títol- i el contingut s~mblen tots fets 'per la x:nateixa mà: El Cresol, El Gall, jEIButoni!, La Degolla, El Pare Mulet, El Bou Solt, El Dotor Cudol, El Pardal- de Sant Chuan, El Roder... Tots :fills de la rialla, de la sal grossa, de la política, però tots han vingut al . . món senSe ànima i sense sentiments valencianistes. Alguns d'eUs -ben pocs-- tingueren millor acollida i aguantaren una vida més llarga:. . El Sa-Ztamartí, que vixqué quatre èpoques distintes desde 18pO a 1882. El dirigia Rafael M.l1 Liern i aprofità dit pe" riòdic per a publicar dos obres teatrals seues, De femater a lacayo i Les eleccions de un poblet. El Papagall també tingué quatre èpoques; 1864.. 1868. Era I. 39.

(21) un periòdic «semanalo quincenal,en varies llengües: valen" cià, español, francés y català», con1ençà la seua publicació de", dicada als hòmens de bé, artistes i jornalers i a darrera hora es declarà liberal, combatint a Isabel 11 i a Gonzalez Bravo; això vol dir que vivia de cara a la política espanyola. El Palleter fón un «periòdic in1poHtic carregat de sofre» que arrelà entre el poble i que amb contínues intermitències va viure de' 1882 fins a 1917. Per les seues campanyes i ar" tieles fón denunciat varies vegades, patí persecucions i suspen.. sians, el que vol dir que la seua publicació fou molt anormal. Va ésser fundat pels germans Gaspar ,i Josep Thous Orts, i a la mort d'aquests el continuaren els seus fills. En dos nú" meros extraordinaris, 'del mes de maig de 1908, commemorà el crit del Palleter contra els francesos, on coHaboraren noms tan estimats com Teodor, Llorente, Puig Torralva i Miquel Duran i Tortajada. Però El Palleter, encara que aplegà a sub.. titular"se «semanari rechiona1iste» portava massa sofre polític i la política de Madrid el féu anar d'ací enllà fins que el matà. Gaspar Thous, en un dels eclipses d'El Palleter, va publi.. car El Roder, del que sols van sortir dotze números. Per a trobar al mig de tan de paperam brut de lletres, però net de sentiment valencià, un periòdic que tinga cons.. ciència i amor a la terra hem ci' arribar a 1882.. «LO RAT PENAT», CALENDARI LLEMOSÍ. A l'arribar ací, anem a encarar..nos en la figura més noble de la Renaixença, Constantí Llombart. El seu nom ha d'ésser pronunciat pels bons valencians amb respecte; la seua obra ha d'ésser admirada amb gratitud. Per a molts, Llombart és sols i simplement que el funda.. dor de la societat Lo Rat..Penat quan el cor, la fe, la voluntat i l'esforç d'aquest gran valencianista estigueren presents ell totes 'les nobles iniciatives dels primers temps. És el patriarca de la nostra Renaixença, primer conscient del camí que es trepitja, heroí de 'la constància. en l'ús de la llengua en aquells 40. moments de dubte. El romanticisme de Llombart havia'de por" tar.. lo fatalment al camp de les ànsies literàries nacionals. Com la seua esperança és la més forta, la seua acció és per tant' la més viva perquè l'.empeny el record; no desmaia mai en el seu camí, ja que pensa que tornarem ha ésser perquè ja fórem. . Llombart en aportar la seua in.. teHigència al moviment de re" . integració nacional, obri nous CALENDARI LLEMosi camins i assenyala perspectives insospitades. Abans de fundar .el nostre 1875. treu a gloriós Casal, en 1874 , Compost ab la di-:.tinguida (',olaboracio llum una publicació anyal, el ili els mes reputats escriplor!> MValt'ncia, de CataluDya Calendari llemosí Lo Rat Penat, Y de les Illes B2lears. . EN CONSTAN.rl 'lLOM8ART. i en el seu pròleg diu: «Tot vol començar, que molt abans (Acr primer 4, que en Barcelona es publicara 10 il:lustrat periòdic titolat Lo Gay Saber, ja desitjava donar a llum en, València un setmanari del mateix caràcter que aquell; però sempre aparegué un abs.. "'VA.l... l:";.NCll\ • tacle que va fer fallar la idea.» Llibrw;¡ d' En mcm MlllL:.R. [~il'l • . Car'fl'd,'Cab::!lcN, 11.° l Per :fi el seu somni es féu 1874. realitat con:fiantde veres que ell els anys següents la publicaCIó milloraria: «De doldre es el~" menyspreu que els nets d'Ausias March, pareix sentir..ne per la dolça llengua de llurs avis. No obstant, tinguem fe, no des.. confiem del seu patriotisme, ells despertaran al nostre crit i com es d'esperar, no cap dubte que a 1an, traüre'm pel fil '10...-," capdell.»23 " Era «Lo Rat Penat» un calendari compost amb la distin.. gida c~Haboració dels més reputats escriptors de' València, de Catalunya i de les Illes Balears. L'home de confia.nça de Llom.. hart en aquestes tasques de T'esperit era ,Puig. Torralva, i d'aquest són les següents paraules: «L'arbre de Ja' nostra glo... LO RAT-PENAT.. )3. 41. p~btil'al'i6.}.

(22) riosa Renaixença exten al vent ses poderoses~ branques,plenes de vida i saba com l'ànima dels que el cultIven. »Lo camp del valencianisme està en saó. La llavor sem' brada en tan bones condicions, brota i les plantes es veuen nàixer. La collita serà abundantíssíma ide les més g~anades. »Mentres tan que un sol hermós i un temps prImaveral ajuden al camp del nostre renaixement pera que donesabros'. EL BOU SOLT. s..uvi~tk.. '. •.,. fI."~ '.,.-..I."'~. Capsalera d'El. C~lpsaler3. d'El P .. M u l et. València,. 1877... l. '. O-'_Jr."'-"~ r.....- ............. B Q u Solt. València, 1877.. efemèrides. Va publicar.-se un sol capítol de la Història gra" matical de la llengua Zemosino..valenciana, de Puig Torralva. Dos narracions «Centelles i Solers» i «La mart d'En Ramon Boil» -a més' d~ cent i un cantars-, de Manuela Agnés Rausell. La llegenda àrab «Fatimah» i «La . . tQU.e"-Ck.J.a_..Baa~,.,, tel1a>~ ~ . . ~~~~E-~t . . ~~~J.Q~~~~;, i les biog~'~fies de Llorente, Bóaria, 'Puig Torralva, Almela, i Iranzo Simón. El Calendari Llemosí Lo Rat Penat)l al fu'ndar.. se la Sacie' tat d"Amadors de les Glòries Valencianes va ésser el portaveu anyal dels valencianistes í en les seues pàgiriescomençaren a publicar.. se la majoria dels treballs, en prosa i vers, premiats en els primers Jocs Florals. Però també el periodisme popular tirà a Constantí Llom" bart, i en 1877 funda El Pare Mulet, que encara que s"anun" ciava com a setmanari impolític, anava contra la monarquia i alenava un cert aire anticlerical. En la capçalera hi havia un frare pre.nínt rapé i a sota aquesta quarteta:. ge. ]\{o hia un bicho mes resolt aembestir sinse clemensia qu/ un flare que te llisensia pa fer. cuant bullga el «Bou solt». 25. sisims fruits, no manquen vesses que procuren corcecarlos amb sos malignes arrels.» 24 ••• Aquesta revista, desde 1874 a 1880 fou dlrlg~da pel seu fundador Constantí Llombart. La dels anys 1881 1 1882, per Josep M.f! Puig Torralva; per cert que en el primerd'aquest?s dos anys hi ha una lletra de Puig Torralva en la que dIu que, noticiós de que Constantí Llombart marxa de València, li den1ane permís per a publicar el Calend~ri .. Ll~mbart no, s~ls autoritza la seua publicació sina que a mes 11 dona les graCIes «per l'interés que les coses de la terra li mereixen» ,i s 'ale~ra .de que «haja trobat nostra bona c~usa., .er:: este p~us, qUI l~ defenga». La de l'any 1883 va sortIr dIrIgIda per Llombart 1 Puig Torralva i finalment la de 1884 altra vegada. pel seu fundador sols. En les seues pàgines apareixen un grapat. de curiositats històriques degud~s· a M. Carboneres i R. Chabàs.. La coHabo" ració poètica ;. és abundant, així també com les rondalles i les. El 15 de setembre de 1884, .Llombart compleix el desig més iHusionat de la seua vida, treu a la llum Lo Rat Penat, periòdic·· literari quinzenal, portantveu oficial de la Societat. 42. 43. .. Començà a publicar.. se el 6 de gener de 1877 i el número 9 -del 3 de març- fou denunciati morí el periòdic, però a continuació, el 22 d"abril féu sortir El Bou Solt, seguint la compaginació de l'anterior arribant:hns la pàgina 292 -nú' mero 26-, corresponent al 3 de novembre del mateix any. En aquest setmanari es publicaren els famosos 'Tipos d'Auca que ,després es féu una tirada apart~ .. «LO RAT PENAT», PERIòDIC LITERARI QUINZENAL.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects : Carles Salvador