Periodicli polilich defensor dels interessos morals y raalerials del Pais.
S E P U B L I C A A L MENOS UNA VEGADA CADA S E T M A N A .
REDACCIÓ T A DMIN1BTRACI(5'. <> PBBUfi D E SCSCBIPCIÓ:
i · l L . - a M e r c a t . » 1 . !> Man Mmrti 4 r « . « I me!..
S U C U R S A L D' ADMINISTRACIÓ Á BARCELONAt V •'orm. I S >. t r t m e i « « r e . I · l i b r e r i a i t d e l a M a r i n a . A r c e n t e r i a , u i .
• <•• T e r d a c n e r . R a m b l a d e l m l t \ i . >
A m i a » S . e n l r e t u m L
A n n n e l » > r o m u n i c a d a á p r e u a e o n i e n - f'itlDttl-*.
P A O O B A I . A I I F . ^ T R E T A .
L O S O H - I G I I s r A L S K T O S T O R K T A I x T
C a l e n d a r i d e l a s e t m a n a : Diumenge—Pascua de Pentecostés. S. Enecon ab.
Dilluns.—Sts. Marcelino, Erasme y Blandina mrs.
Dimars.—S. Isaac monjo y Sta. Clotilde reyna.
Dimecres.—S. Francisco Caracciolo cf.
Dijous.—S. Sanxo, Stas. Valeria y Marcia mrs. y S. Bonifaci b. y mr.
Divendres.—S. Norbert b. y cf. y Sta. Càndida mr.
Dissapte.—S. Sabiniá y S. Pere y cps. mrs.
Diumenge —La Santíssima Trinitat. S. Salustiá cf. y Sta. Calíope.
E S P E C T A C L E S E-A.E.TICXJLA-E.S CÍRCUL RECREATIU MARTINENSE.—Avuy, diumenje, á las deu de la nit, Ball de Societat ab orquesta, estan los salons alfombrats y decorats.
E S E E C T - A - C L E S IPTJBEICIïS
TEATRO DEL CASINO PROVENSALENCH. — Avuy, diumenje. — Lo drama E l nudo gordiano y la comedia ¡ Infanticidi !—A las vuit en punt.
BARCELOlsrA
TEATRO PRINCIPAL.—Companyia de don Emilio Mario.—Avuy diumenje.—
Tarde.—Cabeza de chorlito.—Pera la nit. Los dulces de la boda.
GRAN TEATRO DEL LICEO.—Avuy diumenje.—Tarde. — La ópera Mefistó- fele —Per la nit Romeo e Giulíetta.
TEATRO DEL ODEON.—Avuy diumenje.—Tarde.—Lo drama Lázaro el mu do,—Altre popular drama Gerónimo T a r r é s y la divertidíssima comedia ¡La mar!
TEATRO ROMEA.—Avuy diumenje.—Tarde. — L a pasionaria—Nit. — L » carcajada.
TEATRO ESPANYOL.—Avuy diumenje —Tarde y n i t — L a mascota.
— L a muerte civil.
BON RETIRO.—Avuy diumeDje.-Tarde —La ópera F r a Diavolo, y per la nit II Trovatore.
CIRCO ECUESTRE BARCELONES.—Companyia ecuestre gimnéstica.—Avuy diumenje.—Duas preciosas funcions de tarde y nit.
CONCERTS DE EUTERPE EN LO TIVOLI.—Avuy, diumenje tercer concert matutinal per lo coro de Clavé y la orquesta que dirigeix lo mestre Rodoreda.
C A T A L U N Y A Y •LS DIPUTATS
Doce son loa diputados cuneros que las cua-
tro provincias catalanas envian al Congreso.
Los pueblos disputan para estar representados, y para que los que tienen su representicion sostenfíau sus intereses. Los diputados llevan la voz de los que los han nombrado y tienen t u genuïna representación. Es así que Cataluña
na elegido, á diputados ¡libre-cambistas... Sa- quen las consecuencias los catalanes.
fde La Crónica de Cataluña.) Comensém per declarar que Catalunya no elegeix cap diputat; aquestos son elegits per la nació, segons lo sistema parlamentari vigent, y segons aqueix sistema es una heretjía anomenar diputats cwreem als espanyols ab capacitat complerta, elegits per espanyols mateixos.
Y no obstant, los periódichs de tots los colors politichs, los mateixos de- fensors entusiastas de la centralisació madrilenya y d' unas corts espanyo- las s' esbravan posant de relleu totas las contradiccions, totas las desven- tatjas d' aquest sistema.
Invocan à Catalunya los periódicbs que !s titulan constitucionals, des- de la oposició; pero desde !1 poder han travallat ab una constancia digna de m i l l o r causa pera tirar per terra lo magnífich edifici de nostra patria, esborrantne fins son nom de la Uegislació política y administrativa d' Es- panya.
Parlan de cunerisme los que desde 'las corts aceptaren credencials pera certs cárrechs en que eran cuneros en tota la estensió de la paraula que ho d i g a n sino los diputats que per obra y gracia d' un ministre amicb passa- ren á esser gobernadora de qualsevol provincia, encara que desde son po- ble natiu fins á sa Barataria h i h a g u é s la mateixa distancia que desde '1 nort de Catalunya & Màlaga, ó desde qualsevol recó dels pobles é n s k a r s &
Barcelona.
Invocan á Catalunya tots los partits quan se veuhen perduts, essent pera ells la darrera carta del joch pera guanyarli la partida al país que, desenganyat y tot, encara poch ó molt se 'Is escolta.
La centralisació, aquest monstre destructor de tot lo que verdaderament constituheix la patria, ha devorat tant que ara mateix j a no l i queda que destruhir; posada à negar, nega la existencia de aquest poble i n d u s t r i ó s
y actiu que tantas glorias ha aportat à la nació, baix lo pretest de arriTar á la unitat nacional terdadera com si fos falsa la obting-uda per medi de l a u n i ó franca y expontàqea dels pobles espanyols.
No obstant, de temps en temps s' abandona lo sistema destructor, a l menos en apariencia, y nostra llengua propia tan escarnida sempre es par- lada pels representants del centralisme; nostras tradicions y Uegislació es- pecial son invocadas per ells y fins surten de sa boca páranlas y frases en- tusiastas à favor de Catalunya: pero aixó no sol sncsehir sino quant corre perill lo sistema per aquesta gent defensat. Saben perfectament ells que las mes grans glorias d' Espanya son degudas á aquest esperit regional que tant los mortifica y tanta nosa 'Is fá; coneixen per experiencia los suprems esforsos de que es capés aquest pais pera defensar lo que l i es pro- p i , y se 'n profitan..
Aquest procedir de la política madrilenya comprova més y més lo fet de la existencia de nostre poble, encara que la vejém negada per nostres llegisladors y fins per alguns que no s' avergonyeixen ¿ ratos perduts de dirse catalans.
Catalunya existeix de fet, sino de dret: la constitució política d'Espanya no respon, donchs, á las necessitats del pais en que regeix, y lo que es més trist encara, respon perfectament à 1' esperit destructor del centralisme que en temps de pau procura fer lo mal que pot à tot lo gloriós de nostre poble, guardantho arreconat pera treureho com à material de guerra en temps de perill.
Ara com ara, Catalunya no envia diputats à las forts, per mes que sos- tingan lo contrari los partits á la madrilenya. Catalunya no existeix n i en lo polítich n i en lo administratiu; pera nostres politichs nohi|hainteresos comuns entre 'Is pobles catalans, y si per desgracia encara algun ne queda convé destruhirlo perquè no fa sino nosa à la gran obra de la unitat n a - cional.
Aixis lo unerisme es sols una preocupació dels catalans, p e r q u è cap y à la fi las corts espanyolas se componen de diputats representants de l a nació y no de cap districte n i comarca.
Si surt una majoria Uiure-cambista los catalans devém acotar lo cap: es que à la nació en general l i convé lo lliure-cambi
Catalunya no es escoltada pera res; y si un dia quaranta cinch provin- cias espanyolas decidissen que son perjudicials à las mateixas las quatre restants ¡pobres d' ellas! Se haurian de conformar en desaparèixer. ¿ N o hem vist desaparèixer de la Uegislació política y administrativa d'Espanya los interessos particulars, propis y naturals de Catalunya?
Com se vou donchs h i ha un abisme entre la Uegislació y la pràctica, y à n ' aixó es degut sens dubte que '1 pais en sa gran majoria se mantinga separat dT aquesta broma de mal g é n e r o que 's diu política y encarregui indirectament al mateix gobern lo nombrament dels seus representants.
De manera que n i de per riure n i de veras envia Catalunya diputats &
Madrid. Si no 'is envia ¿com poden resuharli contraris & sos interessos?
.¿Es que l i serian mes favorables si fossen fills de nostra terra, los diputats pels districtes enclavats dintre de Catalunya?
En una nació ahont la majoria es la ú n i c a lley que goberna; en una nació en que no son escoltats, n i respectats, n i sols tinguts en compte los interessos d' una comarca que desde son naixement ha procurat no mes pera la prosperitat general, es impossible sortir en defensa d' aquestos sa- grats interessos ab alguna probabilitat d ' è x i t : es cuestió de sistema y si encara h i ha en la nació alguna ó algunas comarcas que ho dubten pitjor pera ellas y pera totas.
A P L I C A C I Ó D E L A R T Á L A I N D U S T R I A . (Coatinuació.)
X I . —Nosaltres no ho creyém. Creyem si qu' entre los ¡lustrats jovens del Centre s' ha fet opinió sobre la materia fins independentment de tot lo moviment historiat, empero tenint en compte la part activa que En Sam- pere y Miquel ha pres en lo moviment favorable à l ' aplicació del Art à la industria y á la circunstancia d' haver sigut designat per son diputat à Corts cas de no aceptar la Diputació lo senyor Salmerón en 1872—lo senyor Sampere y Miquel fou llavors elegit per Igualada—y en 1876: per lo dit be podria esser que la influencia que ditas designacions suposan h a g u é s en mes ó en menys trascendit entro lo jovent provensalench. Per lo demés essent Sant Martí un centre merament industrial los triunfos y las derro- tas de nostra industria los Certàmens universals V han tocat mes al v i u que no à altres centres mes cosmopolitas, com per exemple Barcelona, que ab criminal indiferencia mira com se mina per los extranjers sa importan- cia industrial y comercial.
Las fábricas de Sant Marti totas ó casi totas han concorregut à las E x - posicions universals; sos estampats h i han guanyat forsas medallas d' o r y argent, s' han vist comparar ab las fábricas de 1' Alsacià, de Mulhouse, y per fi la mateixa industria, si bé per altra localitat germana, per SanSj ha guanyat lo gran diploma d! honor en lo certàmen últim de Paris (1878).
—Avuy Sant Martí conté la gran industria llanera dels senyors S o l á y S e r t que t a m b é g u a n y à r e u en Viena (1873) lo matèix diploma.—Donchs aqueix gran aplech d'industrials, que pochs han deixat de concorre personalment
& dits Certàmens per imposarse del estat y progrés de las industrias s i m i - lars extranjeras, ¿cóm no h a b í a n de portar entre nosaltres l ' i m p r e s s i ó que nostra inferioritat industrial naixia en gran part de nostra inferioritat ar- tística? Y aqueix coro u n à n i m e de la opinió dels homens mes competents,
¿nó havia de travallar la opinió p ú b l i c a fins feria esclatar en lo certamen sobre la materia d' aquest any?
X I I . —Donchs na es un certàmen pera i n q u i r i r una veritat especulativa '1 que s' ha obert, aixó es, no es u n certamen sobre las ventatjas y modo
«le 1' aplicació 'Te' Art h la Tn·'u't··ia com Io« que se c e l e b r à r e u en Paris á
Viltims del sigle passat, aquest es u n fet contrastat, conegut, evidenciat per los mateixos progressos que en lo bon gust han fet las industrias mar- tinencas.—Donchs nosaltres no havem d ' e x t é n d r e n s en demostrar com no poden viure, n i e x t é n d r e r s , n i progressar las industrias de la forma y del color, n i de pendentment de las arts generatrius, de la arq uitectura. la escultura y la pintura, y com aqueixas arts son las mares de las arts ditas suntuarias ó industrials.
Sols dirém que quan en 1856, los ingiesos, gent pràctica si n ' h i ha, ana- van buscant lo millor método, modo y manera de aixecar sas industrias del retràs artistich en que estavan, al fer en Manchester, lo gran centre Industrial inglés, una exposició retrospectiva, posàren en lo frontó del p a - lau industrial aqueixa inscripció, verdader Nosce te ipsum de las arts i n - dustrials: A Ihing of beauty is d joy / o r ever.—Aqueix precepte platonià p u i g sa filiació no escapava à la gran ilustració del Jurat, fou tota una re- velació pera los industrials ingiesos que aviat se convencéren de que no 'Is bastava tenir en sa casa mes baratos que en 1' estranya los productes p r i - mers, la ma d' obra mes exercida, las m á q u i n a s , los procediments cientl- fichs mes perfeccionats pera dominar lo mercat industrial; sentiren que fins per sobre de tot aixó se necessitava del bon gust, y à adquirirlo d i r i - giren totas las forsas; tota V activitat, totas las riquesas de la Gran Breta- nya. Convensuts donchs creyém als industrials y poble de Sant Marti y en sa representació lo Centre Catalanista provensalench de que 'Is productes industrials més bells d o m i n a r á n sempre sobre los mes bons y baratos, p u i g 1' home en qui es innat lo sentimeni de la bellesa va sempre darrera 4 ' ella com la papallona darrera la ' l l u m . Si no recordis la lluyta
que de temps ve sostenint 1' industria inglesa ab la francesa. De la prime- ra se "n lloa tots los dias sa major baratura, sas bonàs qualitats i n t r í n s e - cas, sos colors permanents, sa durada; de la francesa abominem de sa fantasia, d' esser sempre baladí, de tenir com diuhen nostras económicas mullers, dolenta vellura, y empero, ¿quí 's sustreu à sos atractius, à son g;ust artistich, à sa elegancia, en una paraula à son art?—Entenguis que no volem dir ab aixó que Fransa porti lo ceptre de totas las industrias, y que encara per totas ellas no tingui rivals de primer ordre en los altres paissos d' Europa; lo que volem dir, lo que dihem es que tot lo mon va &
darrera de l ' industria francesa perqué es la que ha sapigut agermanar, gracias à son geni natiu, tan com à son travall, lo fet industrial ab l ' ar- tistich.—iVo hi ha, donchs. progrés fora del ari; no hi ha mercat •per cap i n - dustria /ora del art, veritats de sentit comú pera tots los paissos, mes que desgraciadament per nosaltres fins semblan esser de las més abstrussas.
S. SANPERE Y M I Q U E L .
{ Seguirá.)
S E C C I Ó C O ^ V I E R C I A - L
BABCELOSA 31 DE MAIG..—Nostre mercat ha continuat bastant encalmat operantse ú n i c a m e n t pera '1 consum.
AyguardenU.—Encalmat, cotisem l'esperit de r i de 35 graus de 72 à "74 duros los 68 cortés sens envàs; brisa de 54 à 56 id., id., industria extrafi de 76 à 78 id., id.; id. prima de 72 à 74 id., id., húngaro de 68 à 70 id id.
Bacallà —Lo Noruech se fa mes baix per esperarse '1 fresch. Se cotisa de 6 '/, à 7 duros los 40 k. segons classe: Islàndia de 38 à 40 id., id..
Carbons.—Los preus continúan fluixos cotisantse'1 Cardiff de 5 Vv ¿ 6 rals lo quintà; Glasgow de 4 '/• à 5 id„ id.; Newport de 5 •/» à 6 id., id. cok de 9 '/. à 10 id. id.
Cotons.—Alguna cosa s' ha fet du.ant la setmana pero esclusivament destinat al consum. Se cotisa '1 Nova Orleans de 18 V, à 19 pessos lo quintà segons ciasse; Charleston y Savannah de 18 à 18*/» id., id.; Pernambuch de 17 •/, à 17 •/, íd., id.; Souboujedch de 15 à 15 '/. id., id.
Drogas.—Alum de Mazarron —Se fa à 44 rals los 100 k.
Cotxinilla de Canarias.—Se detalla de 9 à 10 '/• rals lo k.
Escorxa de magrana.—Comun regular; se fa à 24 rals lo quinià.
Indi—Se fà '1 Guatemala flor de 26 à 27 rals lo quintà; sobres de 24 à 25 id. id.; cortes de 20 à 21 id., id.
Palos.—Pocas existencias. Se cotisa 1 Campetxo: Laguna de 30 à 31 rals lo quintà; Santo Domingo de 18 à 22 id., id.; groch de 20 à 24 id., id ; Nicaragua à 56 id., id.
Resina americana—Se cotisa de 18 à 20 rals lo quintà.
Sumach.—Lo del pais se fa à42;rals lo quintà y '1 de Sicilia à 58 id., id.
Fariñas.—Ha continuat operantse únicament pera '1 consum, cotisant- se fora portas als següents preus:
Barcelona. Primera de 14 á 17 pessetas los 41*60 k.
id. Segona de 12 à 1 4 » » Id. Tercera de 6'/, à 10 » » Id. Quarta de 5 à 6'/, » » Castella Primera de 15 à 16 » » Aragó Primera de 14 à 16 '/, » » Superiors de 18 à l S 1 / , » * Grans.—Arròs.—Lo de Valencia se cotisa de 18 à 22 '/. pessetas los 4160 k . . segons classe.
Blat.—Continua 'l mercat bastaut encalmat, cotisantse als preus se- güents:
à 16 '/• pessetas los 70 litres.
k l T U » » à 1 5 % » » á M ' / . » » Blat de moro.—Vendas regulars. Se cotisa '1 Mazagan de 9 */»ál0 pesse- tas los 70 litres; Poti de 9 7, à 9 •/» id. id ; Salonique à 9 •/, id. id.
Bessas.—Preus fluixos. Se cotisan las de Segarra de 12 à 13 pessetas los 70 litros; Navarra à 12 id., id.
Escayola.—Se detalla la de Sevilla de 16 à 16 '/' passetas los 70 litres.
Fabos.—Cotisem: Andalucía de 9 »/* à 10 pessetas los 70 litres: extranje- Candeal Castella de 16
Berdianska Sebastopol
Nicolaieff
ras de 9 'U à 9 •/» id.; id.
Fabons.—Qs cotisan los de Sevilla de 10 '/* á 10 '/. pessetas los 70 litres- Monjelas.—Pocas existencias y regular demanda. Se detallan las de Valencia de 22 '/«à 25 pessetas los 70 litres; boca-rossas de 18 ' / ' ¿ 19 '/«id.1 id.; Ibrayla de 16 á 17 id.; i d .
Ordi.—Bastant encalmat. Se cotisa ' l de Andalucía de 7 à 7 '¡^ pesse- tas los 70 litres; extranjer de 6 •/» à 7 id-; i d .
Olid' O/ÍMÍ.—Encalmat. Se cotisa: Tortosa superior de 22 á 22 '/, pesse- tas la càrrega; i d . regular de 21 à 2 1 i d . i d . ; i d . comú de 20 á 20 '/. ¡d.
id.; pera fábricas de 19 ' / i ¿ 19 '/4id. i d .
Petroli.—Bastant encalmat. Se detallan los barrils de 100k. en b r u t fora portas á 42 pessetas.
Vins —Continua encalmat aquest líquit per continuar las noticias poch faborables pera 1' embarch. Se cotisa 1 negre superior de 22 á 27 pessetas los 121 litres; i d . comú de 15 à 20 i d . id.; Blanch de 22 á 25 i d . i d . ; Priorat de 40 à 45 id. !d.; Alicant de 37 à 4 2 i d . i d . ; Mistela blanca de 40 à 45 i d . i d . ; id.; negra de 65 á 67 i d . i d .
Vinagre.—Continuafeutse de 20 à 25 pessetas los 121 litres.
CEISrTZEcIE IISTDTJSTIRIAZL,
Los abaix firmats proposan pera sócis de n ú m e r o als senyors Antoni Escriu, Clot.—Joan Mas, Iglesia 13, Taberner.—Joseph Puigjermanol, Clot 34, Comestibles.—Miquel Planas, Taulat 20, Carboner.—Joseph Rocasalves, Vat-Rás 12, Carboner.—Antoni Domingo, Dos de Maig 21, Carboner.—
Francisco Domènech, Pasatje Violà, Carboner.—Francisco Vives, Taulat, Carboner.—Sant Marti de Provensals 16 de Maig de 1884.—Antoni M i r . — J u l i Valls.—Joseph Bayó.
—Los abaix firmats proposan en calitat de soci de n ú m e r o pera '1 mes de Abril à D. Enrich Casals, que v i u carrer de la Montanya (sense n ú m e - ro).—Sant Marti de Provensals 3 de Abril de 1884.—Domingo Serra.—
Manuel F e r r é s — P a u Olivella.
—Los abaix suscrits del Centre Industrial [«el Fenicio» proposan pera soci del mateix pera '1 mes de Maig à D. Jascinto Bosch que v i u carrer de Sant Pere n ú m e r o 45, botiga de forner.—Sant Martí de Provensals 11 M a i g de 1884.—Joseph Aris-—Ramon Plà.—Joseph Giola.
Lo que 's posa en coneixement de tots los socis, pera si tenen algun dubte respecte 1' admisió dels proposats.
Sant Martí de Provensals 30 Maig 1884.—Lo Secretari, Francisco Rusell.
S E C C I Ó O F I C I A L
A d m i n i s t r a c i ó de Correos de Sant M a r t i de Provensals.
Nota de las cartas que per ignorarse lo domicili de sos interessats s' han continuat en las llistas d' aquesta Administració desde '1 23 al 3o del present.
Miquel Salvatella.—Joseph Pinol.—Zequiel Alat.—Francisco Bosch.—Elias Ma-
teu.—Anton Farrer.—Joan Colominas.—Francisco Solore —Senyors Roca y Serra*
Pere Pons.—Rosa Pol.—Francisco Nerot.—Venancio Ramis.—Josepb Tapias y Rie- r?.—Cipriano Sortó.—Anton Oller.—Julià Giménez.—Epifanio Rodriguez.—Ramon Escolà.—Francisco Gondelao.—Eudaldo Puig.
Sant Martí de Provensals 3ode Maig de 1884.—Lo Administrador, 5«fo»ria Llorens.
Administració de Consums de Sant Marti de Provensals.—Estat demos- tratiu de la recaudació obtinguda en los Fielats d' uquest poble desde el dia 2 3 al 29 del corrent mes.—Fielat n.* 1, Pessetas: 2S63,o6.—Ficlat n.* 2, Id. i65o'35.—Fielat n." 3 , Id. lóoS'gi.—Fielatn.*4, Id. íçifyï,—Fielat n." 5, Id. SÏO'12.—Fielat nú- mero 6, Id. 93<69.—Fielat n.* 7. Id. ooo'oo.—Total pessetas: 9647*94.
Recaudació obtinguda en 1' Escorxador durant lo mateix termini ab expressió dels caps sacrificats y pés de'Is mateixos.—Caps, 578.—Pés, kilógs. i o 3 2 3 ' o —Import, Pessetas; 2o64'6.o
S E C C I Ó I R E L I C i a - I O S A .
Parroquia Antiga de Sant Marti de Provensals.—Avuy se farà la conclusió del Mes de Maig y las filias de María obsequiarán á sa Mare Santíssima ab comunió general y plática preparatoria á las 8 del matí. A las 10 ofici solemne cantat per la tant acreditada capella de Nostra Senyora de la Mercé de Barcelona, y sermó per lo Prebere Doctor don Joan Blanchkper la tarde á dos quarts de quatre, rosari, conclusió del Mes de María, sermó y se acabará ab lo cant de varias lletrillas á la Vcrge acom- panyadas en lo armonium per lo acreditat mestre don Julià Vilaseca, besa raans á la Verge y repartició á los fidels del testament de tant bondadosa Mare.
NOTA. Per ser primer diumenge del mes se farà per lo matí, ans de la primera missa la profesó de Nostra Senyora del Roser.
Parroquia de Santa Haria del Taulat—Avuy la Associació de la Cort de María obsequiarà á la Verge Santíssima ab los cuits aeguents: A las 8 misa de comu- nió general ab plática preparatoria que dirá lo Rererent don Valerià Lluch. Prebére, Vicari, á las 10 ofici ati orquesta y sermó per lo Reveren Doctó don Ant >ni Piquer Prébere. Per la tarde á 'as quatre, Je<pucs del resu del Santíssim Rosari, se cantará lo Trisagi à María seguirà lo sermó que dirá lo mateiy orador del matí, y s* acabará ab lo besamans á la imatge de la Verge, cantintse entre tant el aToia Pukbra» y lletrillas.
Lo dilluns será lo final del M . - de María, per la tarde á las quatre se comensará la funció en la que predicará lo Reverent P»re, Joan Barber, Prebere.
Nova Iglesia Parroquial en lo Clot.—Diumenge dia primer Je Juny. en con- clusió del Mes de María, hi haurà comunió general ab placiica preparatoria que iará lo mateix celebrant en seguida de acabada la Santa Missa. A las deu ofici solemne. A las quatre de la tarde se razará lo sant Rosari, exercissis del Mes de María, y se organissará la professo per anar á rebrer ab solemnitat la nova Imatge de Nostra Se- nyora del Roser al capdevall del carrer del Clot; entrada la pròt'essó en 1' Iglessia se colocará la Imatge en 1' altar major se cantará un himne á la Verge Santíssima, des- prés lo sermó per lo Reverent don Jcan Barbé, se llegirà lo oferiment de las flors es- pirituals y dels cors á María; enseguida besa mans á la Reyna dels Àngels y mentres- tant se repartirá un tesiament espiritual de María á cada hu deis ficls y se cantarán himnes de alabansa á María acabant ab la despedida composta per lo Professor don Julià Vilaseca. En acció de gracias de tenir ¡a colocada en la nova Iglesia V Imatge de Ntra. senyora del Roser se dedicarán cinch dias de funcions á la Verge Santíssima
Lo dilluns com á dia festiu á las quatre de la tarde se rezaré lo Santíssim Rosari exer- cicis de Nostra Senyora del Roser sermó que farà tots los dias lo espressat Reverent
don Joan Barbé coacluhint ab los cantich de Monlserrat, compostos per 1' expressat senyor Vilaseca. En los días feyners la funció comensará á dos quarts de vuyt del vespre finalisant sempre 5b los cantich de Montserrat, á R de que los aprengan tots aquells que anirán á la |romeria. Lo divendres será '1 últim (dia de las funcions per quant lo dissapte á las onse en punt la peregrinació surtirá de la estació del carril ab
un tren especial.
- A . i s r T J 3 s r c i s
G R A N F A B R I C A D E L I C O R S 1. S8CAT Y COKFASTIÀ.
Varietat en tota classe de vins , licors, etc. — Champagne de las marcas mes acre- ditadas.
C L O T
S A S T R E R Í A
DE
BOïf A¥fifiTlf 8& SBRRáu
BON T A L L . 1 3 5 - T r i u n f o - 1 3 5 . G A L A N U R A (Prop V Aliansa)
En aquest gran establiment trobarà lo parroquiá tota mena de géneros á preus suma ment baratos. Mostruaris de totas classes. Bons géneros del país rebuts directa- ment de las fábricas.
1 3 5 — T r i u n f o , — 1 3 5 .
L L I B R E R I A D E L A M A R I N A
D E
^ V l l L L E T - Q e R M A N S .
C a r r e r de l a A r g e n t e r í a , n.° 6 1 — B a r c e l o n a .
Grandiós assurtit en efectes d'escriptori, papers v sobres nacionals y estranjers. Lli- bres ratllats y en blaach de totas classes. Copiadors de cartas. Tintas, plomas y ob- jectes de dibuix. Impresions rápidas en tipografía y litografía de totas classes de tra-
vall. Se fan llibres pera '1 còrners de totas classes y grandarias segons mostra.
Gran assurtit de llibres y planos pera la Marina y obras recreativas y diccio- naris de varias Menguas
Nota.—Aquest gran establiment reb directament tots los efectes de las fábricas nacionals y extranjeras.
CENTRO DE ANUNCIS Y SUSCRIPCIONS.
5 C a r r e r d e F e r n a n d o V I I y A r ó l a s , 5.
B A R O E r - o r - r A -
MAGATZEM D E MÚSICA
DE
R a m b l a d e S a n t J o s e p h , p r o p d e l a V i r r e y n a . — B a r c e l o n a . Comissió y exportació.
Gran assortit en tota mena d' obras musicals, espanyolas y extrangeras.—Especia- litat en música religiosa. Accessoris pera piano.—Abono especial pera lectura de música.
Correspondenola directa ab tots los editora d' Espanya y demés nacions
BESCÜYTS YIRAS "
Se recomanan per é s s e r lo postre m é s agradable y e c o n ó m i c h y per sa especialilut pera '1 t h e , café, l l e t , xacolata y v i Champagne.
D e v e n d a e n t o t a s l a s c o n f i t e r í a s y t e n d a s d e c o m e s t i b l e s . D E P O S I T : A V I N Y Ó , 3 2 .
P U B L I C A C I O N S C A T A L A N A S
Me« Trimestre Stmestre Any LA ILUSTRACIÓ CATALANA 6 rals
LA RENAIXENSA. Diari de Catalunya. 2 edicions.. 8 » LA VEU DEL MONTSERRAT. Setmanari vigatá. . . 2 >•
L" ATENS. Revista quinzenal de literatura y art.. >
REVISTA LITERARIA. Periódich mensual » L' ART DBL PAGÈS. Revista quincenal agrícola. . 1
L' ARCH DE SANT MARTÍ 4 1 18 rals
24 0 6 >
32 rals 48 »
60 rals 96 »
I 2 12
2 0 2 0 12 2 0
" V . A . 2 F I . I E T . A . T S
En lo pati de la Llotja, dos grossos banquers parlant d' un agent de bolsa imbécil y pretenciós; deya un d' ells:
—;Quin negoci s faria ab aquest home! No més s' hauria de fer que comprarlo per lo que val, y véndrel per lo que ell se creu valer.
Una senyora deya à Alexandre Dumas:
—Jo pregunto ¿perqué ' l bon Deu i n v e n t à 'Is homes?
—Senyora, pera impedir que las donas s' assessinessen ellas ab ellas.
En la Academia de Ciencias. Se discuteix sobre la longevitat humana.
—Desde la Revolució francesa la vida mitjanr. es molt més curta que avans. exclama un académich en tó convensut. Desafio à q u e 'm presenten un sol home que hagi arrivat à cent anys, nascut desprès del 1793!
Hi ban rótuls qual misteri es impenetrable.
A Paria en lo carrer de la Fayette, en una lleteria s' hi llegeix:
Llet nacioHal y dessota:
Formatjtsidem.
Preguntavan á un home de mon:
—¿Qué es lo matrimoni?
—Un desafio, al final del que no sempre 1' honor queda satisfet.
—¿Y la medicina?
— L ' art de matar à la gent sense que la justicia s' hi fiqui.
En un dels carrers de Barcelona, un aprenent de jockey manant ma- lament lo seu cavall, escomet à un tranjeunt, y aquest exclama furiós:
—¡Quin imbécil!
—¡Imbécil! ¡jo imbécil! exclama '1 cavaller roig de rabia, y trayentse una tarjeta afegeix:—Aquí té ma direcció!
—No la necessito pera res; més valdria que la fesses servir tu, pera guiar mellor la teva bestia.
En un restaurant-café-cervesería, al poch temps d' haverlo inaugurat.
—¡Y ara! ¿qué fá? ¿A.b lo seu mocador m' aixuga '1 plat?
—¡Oh! No hi fa rés; j a '1 tenia un xich brut.
Entre aficionats á la cassa y pesca.
—¿Qué s' ha|fet de 'n Pere?
—Và per aquestos mons de Deu.
—¿Qué s' ha trastocat?
—No. Cassa.
—¡Ah! Fa parlar á la pólvora...
—Si, pero encara no li han respost.
En un restaurant:
—¡Mosso! Tréguim lo plat del davant. Aixó es indigne! ¡Hi he trobat un cabell en aquesta costella!
— E n efecte, fá '1 mosso mirantse '1 cabell, pero si m permet, li faré no- tar que es un cabell blanch.
—¿Y qué?
—Que vosté 'n fá molt despreci, y á mi m' han ensenyat desde petit á respectarlos.
En Joanet que te tres anys s' aixecà uu dia de taula dihent i n g è n u a - ment ahont anava.
Sa mare li ensenya que aixó no 's fá.
—¿Donchs com s' ha de dir?
—Se diu, per exemple, me :n vaig à passejar...
Al cap de poch temps d' aixó, al ésaer ais postres, en Joanet se torna roig. y dona mostras de no trabarse ab prou comoditat.
—¿Que tens? i i d i u sa mare.
—Es que... es que m he passejat... á las calsas.
En una perruqueria del carrer de Fernando.
Un parroquiá, mirant al carrer.
—iQuina donal
—Jo la pentino, d i u lo perruquer; per cert que te tanta cabellera, qne h i t í n c h d' estar una hora.
—¿De véraa? ¿Y es veritablement seva?
—¿Qué si es seva? Me consta positivament, ¡jo mateix l i he venuda!
En un encant de mobles.
—Una superba mala de peli de Rússia, d' una solidés probada... que no ha servit encara!
U n d' aquests joves literats que 's pensan capjirar lo mon ab la p u b l i - cació del seu primer llibre,—gayre bé sempre pagat al editor,—troba al sa- bí crítich francés Barbey d' Aurévilly en un dels bulevards de París.
—¿Qué no ho sap? Ja ha sortit lo meu llibre. A la f i he pogut arribarhi!
—¿Arribarhi?... Si, al portal es possible, pero ara vindrà '1 registre, per si porteu frau.
—Y donchs. ¿Com esteu del reumatisme que tsniau al bràs dret?
—Molt bé, doctor, molt b é . Vaig estarme una hora fregantme '1 genoll esquer ab la medicina que vonté 'm và receptar, y fora dolor.
—¡Com! ¿lo genoll esquer? Jo l i havia dit lo bràs...
—Donchs, v e ^ i , no me a vaig recordar y . . . Lo doctor à part:
—¡Bo és saberho!
Tornem à insistir sobre 1' estat deplorable en que 's troba per falta d' aygua potable la barriada del Fort Pio.
Per m é s que hem sapigut, posteriorment à la queixa que formulàrem en un de nostres passats n ú m e r o s , que 1' actual municipi no dona gran importancia à dit assumpio, per lo qual, tal vegada, ha deixat en un recó la instancia presentada per alguns d' aquells vehins al regidor senyor D. Frederich Rusea, no hem de desanimarnos; un dia ó altre estarán per nosaltres los senyors que componen 1' Ajuntament, perquè no sempre t i n - d r à n feyna en la alia política, que es com si diguessem la política foras- tera.
Invitats per aquell vehinat, orfe d ' a d m i n i s t r a c i ó , passàrem à veure per nostres propis ulls, lo fonament de la queixa]que j a fa mesos y mesos que co-
neix nostre Ajuntament. Efectivament, aquella barriada no té aygua pera beure ab las condicionssuficients perala salut pública. Actualment, aquells vehins se veuhen obligats à anar à Barcelona à provehirse, perquè es pro- bat que las que facilitan los pons son dolentas a totserho; aquellas ayguas, per m é s que al extréurelas del pou son claras y preseutan tot l1 aspecte de bonàs, deixantlas estar una estona s' h i veu prompte tot un mon d' a u i - malets d' un color roig pujat, ab escata negrosa. Si aquella aygua 's fa coure, deixa tal pòsit al voltant de la olla, que dona uua patent proba de sa riquesa en sustancias orgánicas, y finalment, enjcertas y determinadas épocas del any, aquestas ayguas j a al eser estretas del pou no 's presentan tan cristallinas, sino que fan una bromera especial, com s' h i fos gaseosa.
Qui no estiga acostumat à beuren, té segur u n fort m a l de ventre, no m é s bebentne u n vas, y no h i ha remey qui v i u en aquella barriada, ó s ha d' enmalaltir. ó fastiguejarse anant per aygua à Barcelona.
Nótis, no obstant, que ab ben poch cost se podria lograr que aquell barri j a molt important avuy, t i n g u é s una font pública, p e r q u é te à duas passas lo carrer de Nàpols de la vehina ciutat, canalisat j a per la empresa d' ayguas de Dosrius.
Sabém, ademés, que la companyia d' ayguas de Sant Martí de Proven- sais «ca 'n Roger» ha fet proposicions als vehins del barri del Fort Pio qon- sistents en portarhi aygua suficient pera V us d' aquell vehinat sí l ' A j u n - tament contribuhia al cost de la obra de canalísacíó d' una manera i n - directa, aixó é s , establinthí una font pública servida per dita companyia.
¿Creu ab tot aixó nostre municipi que cumpleix bé lo seu e n c à r e c h deixant de banda un assumpto de tan interés pera nostra localitat? Si aixís ho cregués ho sentiriam en primer Uoch per éll, j a que sempre 'ns fà llàstima qui no vol compendre la rabo, y en segon Uoch per la nostra po- blació que no s' ha merescut may u n olvit com lo de que se la fà objecte.
—Com haviam anunciat al mati del diumenge prop passat se reuniren en 1' estació del Clot alguns individuos del Centre Catalanista Provensa- lench, pera la projectada excursió à nostre vehina é histórica població de Moneada.
Ab lo primer tren emprengueren lo camí y com fos encara dejorn quan arrivaren à aquell punt esperavan se fes mes de dia, quant foren regoneguts per lo Secretari municipal senyor Font, essent atentament rebuts, aixia com per part del senjor Rector, q u i no ho pogué fer com desitjava per trovarse indisposat.
Se dirijiren à la coneguda font de mitja Costa, ahont feren u n moment de descans y emprenent lo camí del arrunat castell visitaren à aquell m u n t de ruinas que per eterna recordansa, com à senyera inmortal clavà un dia en aquell Uoch u n d' aquells inclits varons à que deven nostra i n - dependencia.
U n dels excursionistas donà lectura dj una llarga ressenya extreta de las principals obras que parlan d' aquell inespugnable castell, y allí, des- de aquell elevat punt d' hont se domina lo plà de Matabous, le gegantesch Monseny, 1' arrogant Monserrat, tot lo plà del Vallés; per u n cantó V i n -
dustriosa Sabadell y per 1' altre l ' alegre plà de Barcelona guarnit de f u - mosas fitas, ab 1' Alcides g e g a n t í ab sa filla als brassos, y '1 mar fent de fondo à aquest g r a n d i ó s cuadro, se transporta lo esperit á la llunyana época de nostre historia en que nostre poble se guanyava la patria y 1' amor á la terra reviu en lo cor de tot bon català.
Després se dirijiren los excursionistas á visitar la cova que tantas Ue- gendas ha donat k nostres pobles, no poguent recorrer mes que unas trenta passas per trobarse materialment tapada.
Lo Secretari de Moneada ab una amabilitat que 1' honra, proporcionà als excursionistas alguns importants datos sobre V historia d' aquella po- blació lo mateix que el senyor Rector, qui disposà que fossen guiats per una persona de confiansa en sas investigacions ja que éll se vejé obligat á fer l l i t .
Molt satisfeís tornaren los excursionistas ab lo tren de las vuyt, prome- tentse m ú t u a m e n t que no seria 1' última excursió que s: organises en lo
«Centre» j a que contribuheixen á estrènyer mes y mes los Uassos d" amis- tat que uneix als socis, establintse entre ells una verdadera emulació pera 1' estudi de tot lo que fa referencia á V historia, costums y tradicions g l o - riosas de nostra patria.
Felicitem de veras al Centro Catalanista Provensalench, desitjant que c o n t i n u í lo c a m í emprés, de molt profit pera la causa que nosaltres de- fensem.
—Del Cos municipal fou nombrat u n regidor pera formar part de la j u n t a d' instrucció y segons tenim entés no se sab encara quin fou lo afa-
vorit ab semblant càrrech per la senzilla rahó que encara may s' ha vist en cap de sas juntas.
¿Se 'ns podria d i r q u i es aquet senyor?
—Lo corresponsal madrileny del Diario de Barcelona, d i u lo s e g ü e n t en elogi de la Industria catalana:
«A pesar de la cridòria dels llibre-cambistas y deis xarrayres contra- dictors dels progressos industrials de Catalunya, la superioritat técnica é industrial dels catalans, va essent coneguda en las provincias d' Espanya.
Me sugerexen estas lineas la presencia en esta del distingit enginyer ca- t a l à don Joan Brunet y Alsina, arribat poch ha de la provincia de Lugo, ahont fou cridat per d i r i g i r la inatalació de una fàbrica de filats y texits de cotó, fet que revela '1 coneixement de l a competencia técnica é industrial dels catalans per sos compatriotas, p u i g j a no s' ha de acudir ais extran- gers per plantejar certs establiments industrials, generalisantse '1 m o v i - ment de l ' industria iniciat ab tant vigor é inteligencia à Catalunya.
Altra proba de lo que dich son los freqüents viatges que fa á diferents punts d' Espanya lo senyor Cornet y Mas, il·lustrat enginyer de la «Ma- quinista Terrestre y Marítima», per empendre obras de importancia, es- pecialment à Bilbao, que avans tots estos trevalls se feyan fora d' Espa- nya. Ha arribat à tal punt lo desenrotllo y crèdit de esta fàbrica, que actualment se remou lo pensament en la part de Valencia de encarregarli l a construcció d' u n pont de ferro sobre '1 r i u Xúcar.»
—S' han adobat j a las taulas d' algunas verduleras que veuen en la plassa del Mercat, que percert mereíxian un bon adob S' han queixat d i - tas donas, y ab molta rahó, de que tot suvint h i hagi cap al vespre una colla de noys que las prenen per joguina fenthi forsas y saltirons. Convin- d r i a que fossin vigiladas per qui l i correspon.
— H i ha molta animació per la professó que s' ha de fer per Corpus, puig hi ha q u i diu que h i assistirán sis ó set músicas. Lo carrer de 1' Auro- ra y altres d' aquell barri pensan adornarlos ab pins y varias capellas.
p u i g sos vehins están molt contents perquè aquest any h i passarà. Varis carrers seguirán fent lo mateix y entre ells creyém ho serán lo de las Esco- las y '1 de 1' Iglesia. Se d i u que t e r m i n a r á la professó ab un ramellet de fúchs artificials com 1' altra vegada, ab motiu d inaugurar 1' Iglesia par- roquial del Clot.
—De una á duas de la matinada del diumenge últim, va ésser ferida de una punyalada en 1' espatlla una noya de uns 22 anys, en 1' escaleta de
la casa n ú m . 146, del carrer de W a d - R á s .
S' hens ha dit que 1' agressor sostenia relacions amorosas ab aquella infelis
Als crits que donà a c u d í lo sereno del barri que j u n t ab alguns vehins la pujaren á son pis, p u i g habitava en la citada casa.
—Lo mateix dia y casi à la mateixa hora, va rebre una bala en la pan- t o r r i l l a un home qu' estava recullint cargols prop de la riera d" Horta.
Segons la veu pública va ésser ferit per un guarda-camps que sense donarli avis de cap mena l i va desparar la carrabina interesantli la tibia e n sa part externa.
Si es cert, com creyém, lo que acabém de contar, no podem deixar de cridar l ' atenció del senyor Alcalde per d i r l i qu' esperem corretgirá ab ma forta aqnets atropells. P u i g si b é compreném que n i n g ú te dret á entrar en una finca agena sense '1 permís del duenyo, també compreném que cap guarda-camps deu desparar ab tanta lleujeresa 1' srma que porta pera defensa,
—Diumenge passat á la tarde, va tenir lloch la votació de secretari del Comité Republicà Progresista d' aquest poble, com ja varem anunciar, resultant elegit pera dit càrrech lo ciutadà Joan Casellas y fioqué.
—Lo diumenge passat, à la n i t , se posà en escena en lo Teatro del Ca- sino: «El Triunfo», lo drama titulat: «Conflicto entre dos deberes», o r i g i - nal del distingit poeta don Joseph Echegaray, y la pessa en un acte «Un Tigre de Bengala».
Prengueren part en lo desempenyo de aquestas obras los senyors Pa- n a d é s com à director. Giménez, Muela, Font y Mimo y las senyoras Ver- dier y Espazra.
Tots varen saber interpretar lo seu paper corresponent y ho proba 1' haver sigut cridats al palco escénich al final de cada acte, recullint una verdadera pluja d' [aplaudiments de part de la numerosa y distingida concurrencia que omplia aquell lloch, del que sortí molt satisfeta.
—Tenim la satisfacció de anunciar que restablert de la penosa dolencia
que 1' ha t i u g u t tants dias molestat y detingut á Barcelona, ha regresat á P e r p i n y à lo distingit lletrat y carinyós amich nostre don Justí Pepratx en companyia de sa amable esposa que havia vingut pera assistirlo. Del afecte que en nostra terra se te conquistat lo senyor Pepratx, proba u ' ha sigut 1' interés que tots los periodistas, lletrats y amichs de la causa catalana han mostrat durant la sua malaltia, éssent en gran n ú m e r o los qui cada dia passa van à enterarse del estat del pacient en casa dels senyors Aldabert y G u i m e r à , propietaris de L a Renaixensa, éssent visitat per varis distingits facultatius de la capital. Celebrem lo complert restabliment de nostre esti-
mat amich, lo inspirat traductor de V Atlántida, y zelós promotor de la renaixensa catalana al Rosselló.
—Han visitat nostra redacció los s e g ü e n t s periódichs: E l Anipurdan. L a veu de A/onlserraí, E l Pala/rugellense, Lo Bullleíi de la Associassió d1 excur- sions catalana. E l Profesorado, L Avens.
Los h i agrahim.
—En la ilustrada ciutat d1 Igualada, avuy deu inaugurarse oficialment lo «Centre Catalanista», que fa poch s* h i fundà. Han rebut invitació pera aquest acte tan important quant de notable enclou nostre renaixement, y podem j a per endavant dir que la festa serà digna de sa importancia no sols pels preparatius que s' han fet, sino per las moltas personas que han aceptat j a la galana invitació que 'Is h i ha enviat aquell Centre.
—Deu haverse obert en Pesth un' Exposició que promet ser bona.
Se tracta d' una Exposició de Joyeria.
La familia imperial, lo clero y 'Is magnats han promès exposar los valors seus m é s bons.
Serà una vardadera Exposició de milions, y h a u r à montanyas de ma- tall y pedras preciosas.
Tots aquest tresors s e r à n exposats en dos salons del Museu Nacional.
Lo primer saló serà destinat à la Exposició retrospectiva. Se veuràn allí joyas descubertas à Torento ahont se trovarán gots y copas que ' I seu p é s , se fixà à 2,400 ducats. Suposan alguns que aquex era lo tresor del rey Alarich.
En lo segon s a l ó s ' exposaràn las riquessas de 1' iglesia h ú n g a r a , entre ellas h i figura un càlzer regalat en 1304 per lo rey d" H u n g r í a Lluís d' A n - j o u , y un got regalat en lo sigle X I V per los Estats d' H u n g r í a , al comte de Palffy, got de molt valor y mèrit artístich.
—També la Font de can Llimonet està completament seca. ab aquesta j a son cuatre las que 's troban en tal estat: ab la calma que nostres fivallers se miran tal asunto, se 'ns prepara un estiu regaladíssim.
—Las obras de la nova iglesia de Santa Maria del Taulat, faja tan de temps que estan paralisadas y deixadas que son estat francament cons- trasta en gran manera en aquella bonica barriada: ¿Nos podria donar ex- plicacions la comissió que à tal f i h i ha nombrada?J
Imprempta de LA RENAIXENSA, Xuclà, i3, baixos.—Barcelona.
