Estudi de la migració prenupcial dels ocells transaharians

Estudi de la migració prenupcial

dels ocells transaharians

ILLA DE L’AIRE

2017

Autor de la memòria i coordinador del projecte 2017: Santi Catchot Pons (Societat Ornitològica de Menorca)

1 – INTRODUCCIÓ 3

2 – MATERIAL I MÈTODE 4

3 – CAMP DE TREBALL 6

4 – RESULTATS 2017 7

Ull de bou de passa (Phylloscopus trochilus) Coa-roja (Phoenicurus phoenicurus)

Busqueret d’abatzer (Sylvia communis) Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Busqueret mosquiter (Sylvia borin) Busqueret de garriga (Sylvia cantillans) Menjamosques gris (Muscicapa striata) Menjamosques negre (Ficedula hypoleuca) Tórtora (Streptopelia turtur)

Boscarla de canyís (Acrocephalus scirpaceus)

5 -ESPÈCIES REPRODUCTORES I OBSERVACIONS INTERESSANTS... ...32

6 – RESULTATS GLOBALS 1993-2017 39

7 – CONCLUSIONS 32

8 – AGRAÏMENTS 43

9 – BIBLIOGRAFIA 44

ANNEXOS

Total anellaments 2017 i relació amb les captures totals del període 1995-2017

1 – INTRODUCCIÓ

Com cada any, totes les aus migratòries que han passat l’hivern al sud del desert del Sàhara retornen durant la primavera a les extenses àrees de cria d’Europa. Durant aquest tra-jecte, tots aquests ocells, anomenats migradors transaharians, han de vèncer dues grans barre-res geogràfiques: el desert del Sàhara i la mar Mediterrània. Aquest trajecte que tots els ocells migradors transaharians realitzen dos cops a l’any durant tota la seva vida, és el que s’anomena migració transahariana. També hi ha un altre gran grup d’ocells migradors anome-nats presaharians; aquests són els que passen l’hivern al nord del desert del Sàhara i que tam-bé han de fer els viatges d’anada i tornada dos cops a l’any per a poder sobreviure durant tota la resta de l’any. Aquests dos grans grups d’ocells són els que conformen, gairebé, tota la po-blació migradora d’ocells europeus.

Aquest trajecte migratori el duen a terme, com dèiem, dos cops a l’any: l’un després de l’època de reproducció, anomenat migració postnupcial o de tardor, i l’altre abans de la cria,

co-negut com a prenupcial o de primavera. El projecte Piccole Isole (PI) té com a objectiu principal l’estudi de la migració primaveral

o prenupcial de tots els ocells transaharians al seu pas per la Mediterrània i, més concretament, determinar quin paper juguen les petites illes que hi ha en aquesta mar, com a àrees de des-cans, d’alimentació, de refugi, etc. S’ha de tenir en compte que el Mediterrani és un dels grans obstacles que troben abans d’arribar a les zones de cria i, per tant, qualsevol illa o illot que es creui en el seu camí, pot resultar importantíssim per a la vida de milers d’aus migratòries, i més després d’haver creuat un altre gran desert com és el del Sàhara.

El projecte PI va néixer l’any 1988 organitzat i coordinat des d’Itàlia per l’Istituto Naziona-le per la Fauna Selvatica. Els primers anys hi van participar només estacions italianes, però molt prest es convertí en un projecte internacional amb la incorporació d’estacions a França, amb un camp de treball a Còrsega, l’any 1991. Un any abans, el 1990, ja hi havien participat els ornitòlegs de Malta amb una estació en aquesta illa. Va ésser l’any 1992 quan s’incorporaren estacions de l’Estat espanyol i la Gran Bretanya amb camps de treball a Cabrera i Gibraltar, respectivament. En anys successius, fins arribar al 2013, hi han participat estacions ubicades al Marroc (delta del Mouluya), a Israel, a Grècia i a Xipre. Avui dia ha perdut un poc d’embranzida, tot i que continuen actives algunes estacions.

L’estació de l’illa de l’Aire va prendre part en aquest projecte per primer cop a l’any 1993, (organitzada i coordinada des del GOB, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, fins a l’any 1999), i des de llavors hi ha participat anualment organitzat per l’empresa de Serveis Mediambientals SUBBUTEO S.L. i aquests darrers anys per la Societat Ornitològica de Menor-ca, convertint-se en una de les estacions més actives, no tan sols en dies d’activitat, sinó també en nombre d’anellaments. Des de l’any 2000 fins el 2004 ha comptat amb l’estalonament i la subvenció de la Direcció General de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, a més d’una beca per analitzar els resultats de les campanyes d’anellament concedida per l’Observatori Socioambiental de Menorca, entitat depenent de l’IME (Institut Menorquí d’Estudis). Des de l’any 2005 fins el 2011 va ser el Consell Insular de Menorca, a través del Departament d’Economia i Medi Ambient, o la Reserva de Biosfera qui s’ha fet càrrec del finan-çament d’aquest projecte, a través del servei d’ajuts mediambientals d’aquests organismes i/o amb contractes a entitats especialitzades (Subbuteo S.L.) els anys 2006, 2007 i 2008 i Obser-vatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) el 2009, 2010 i 2011).

A partir de l’any 2012 la SOM ve realitzant un esforç important, i amb la col·laboració d’un gran nombre de voluntaris ha pogut dur a terme la campanya, sense cap tipus d’ajuda oficial. Aquest

present any 2017 ha continuat la manca d’ajudes oficials pel projecte. S’ha pogut dur a terme gràcies al suport d’un gran nombre de voluntaris. Una campanya d’aquesta envergadura és molt difícil d’organitzar sense cap suport. És per aquesta raó, si no hi ha novetats importants, que la campanya del present any ha estat la darrera d’una sèrie continuada de 24 anys anellant i estudiant el pas de les espècies migratòries al seu pas per Menorca, i més concretament per l’illa de l’Aire.

Des de l’any 1993 fins a l’actual 2017, ja s’han realitzat 83.812 primeres captures (ane-llaments i recuperacions) d’ocells de 115 espècies diferents, essent algunes d’elles les primeres cites per a Menorca; algunes, primeres cites per a les illes Balears, a més de nombroses rare-ses a l’Estat espanyol, segons la llista del Comité Ibérico de Rarezas de la Sociedad Española de Ornitología (SEO).

2 – MATERIAL I MÈTODE

La campanya d’estudi de la migració d’aquest any 2017 ha constat de 60 dies de treball. El dia 19 de març començava la campanya i es mantenia el mateix esforç de treball fins al final del període d’estudi, el 17 de maig, cobrint gairebé tot el pas migratori dels ocells transaharians i el final de la migració dels ocells anomenats presaharians. El període d’estudi per comparar amb els altres anys és entre l’1 d’abril i el 15 de maig, per tant enguany hem superat el mínim de temps necessari amb l’objectiu de conèixer millor l’inici i final del pas d’ocells transaharians. Com cada any, s’ha treballat amb 168 m. de xarxa i amb un mínim de dues persones perma-nentment a l’illa.

Una vegada instal·lada l’estació, les xarxes resten obertes les 24 hores del dia (només es tanquen per qüestions meteorològiques adverses i greus, per exemple pluges o temporals de vent). Durant les hores de llum, aquestes es revisen sistemàticament cada hora per tal d’extreure’n els ocells que hi queden agafats. El mètode de captura no pot ser altre que les xar-xes japoneses verticals, instal·lades, a més, als mateixos llocs de cada any per, d’aquesta ma-nera i emprant sempre la mateixa metodologia, treure’n la màxima rendibilitat a les dades. No s’empren mètodes artificials d’atracció d’ocells, com ara reclams, tant mecànics com naturals. De cada ocell s’agafen una sèrie de dades obligatòries: espècie, edat, sexe, mesura de l’ala i de la tercera primària, pes, greix i múscul, així com també una sèrie de dades addicionals d’algunes espècies concretes que es troben en un dossier de campanya present a cada esta-ció. Totes aquestes dades es processen i s’envien juntament amb una memòria als coordina-dors del projecte i a les entitats i/o institucions que el financien.

El total de participants en aquest any han estat més de vint persones entre anelladors i persones en formaciò provinents del País Basc (Aranzadi), Catalunya (ICO) i Anglaterra (BTO) o Suècia (Flasterbo). Concretament hem disposat d’anelladors experts, responsables de l’estaciò, provinents de la SOM; Oscar Garcia, Raül Escandell i Santi Catchot, BTO; Richard Barnes, Robin Ward i ICO; Marc Illa. Hem rebut també la visita de persones que visitaven l’illa i s’interessaven per la campanya, membres de la SOM i fins i tot un grup d’anelladors francesos membres de l’Asociation CAP ORNIS.

A l’illa es manté, des de fa 25 anys, un esforç de captura idèntic de 168 metres de xar-xa que permet comparar les dades obtingudes. Tambè s’instal·len xar-xarxes per controlar les po-blacions d’algunes aus marines.

3 – CAMP DE TREBALL

L’illa de l’Aire és un petit illot situat a l’extrem sud-oriental de Menorca. Està separat d’aquesta per un braç de mar d’aproximadament 1,5 Km. La superfície de l’illot és d’unes 31 ha. Té una forma allargada (1.200 x 400 m) i està emplaçada de forma paral·lela a la costa sud de Menorca.

La vegetació de l’illa està molt adaptada a les dures inclemències meteorològiques, les fortes ventades i les seves corresponents onades arriben a cobrir gairebé tota la seva superfí-cie, com hem pogut comprovar més d’una vegada durant aquests darrers anys.

L’existència d’un petit bosc de tamarells (Tamarix africana) ofereix un refugi molt atractiu per als ocells que hi arriben. Aquesta és la zona emprada com a camp de treball per a les tas-ques d’anellament. A part d’atas-quest petit bosquet, també trobam al voltant del camp d’anellament un petit nucli de mates (Pistacia lentiscus) i ullastres (Olea europaea var. Sylves-tris), que juntament amb les grans extensions de fonoll marí (Crithmum maritimum) i salada (Suaeda vera) conformen la part més visible de la riquesa botànica d’aquest illot.

S’ha de destacar també la importància d’aquest illot no només com a punt important per a la migració dels ocells o per la presència de sargantanes endèmiques (Podarcis lilfordi ssp. lilfordi), sinó també com a lloc de cria d’interessants espècies de passeriformes i d’aus marines. En concret, i pel que fa a les darreres, totes les espècies que es reprodueixen a les Balears ho fan també aquí, en un territori de només 31 ha., essent el corb marí (Phalacrocorax aristotelis ssp. desmarestii) el darrer a ser descobert com a nidificant el passat any 2003. Algunes d’aquestes estan en perill d’extinció i/o són endèmiques, fet que seria suficient per donar a l’illa un grau de protecció superior al que té actualment. Sobretot, seria recomanable posar-hi vigi-lància, cosa que evitaria directament moltes de les amenaces actuals que pateixen totes aques-tes espècies que hem citat anteriorment.

4 – RESULTATS 2017

Aquest any la campanya s’ha allargat fins els 60 dies, cobrint gairebé tot el pas migratori dels ocells transaharians i el final dels presaharians, del 19 de març fins al 17 de maig. El nom-bre de captures se sintetitza al gràfic 1.

Els resultats totals han estat els següents: 3.729 primeres captures de 61 espècies dife-rents, repartides de la següent manera: 3.644 anellaments i 84 recuperacions, a més de 1.565 controls d’ocells anellats durant la mateixa campanya.

Si ens atenem a les dates d’1 d’abril-15 de maig, que és el període comú d’estudi dels anys 1995-2017, i per tant les dades que emprarem per fer les taules comparades amb els al-tres anys i per calcular les variacions en el nombre de captures amb la mitjana total del projec-te, són les següents: 3.084 primeres captures, 3.000 anellaments i 37 recuperacions, només un 2,4% per davall de la mitjana, tot i que els nombres s’han mantingut gràcies, principalment, a l’augment de les captures de les espècies presaharianes. Els controls han estat 1.542.

Les 12 espècies més anellades, sense comptar el passerell (Carduelis cannabina), resi-dent a l’illa 145 ocells són, en primer lloc, l’ull de bou de passa (Phylloscopus trochilus) amb 1.080 primeres captures, lleugerament per davall de la mitjana global del projecte. Les espècies que segueixen són, per ordre de més a menys, el rupit (Erithacus rubecula) amb 608 anella-ments i l’ull de bou comú (Phylloscopus collybita) amb 135. En general les espècies típicament presaharianes que s’han capturat per damunt de l’habitual, especialment el rupit. La coa-roja (Phoenicurus phoenicurus), 234 anellaments és la quarta, amb unes captures per damunt dels nombres habituals d’aquesta campanya.

En un salt quantitatiu important seguirien el busqueret d’abatzer (Sylvia communis), amb 79 anellaments. Despres el menjamosques gris (Muscicapa striata) amb 76 anellaments i el menjamosques negre (Ficedula hypoleuca) amb 78 anellaments. A continuació tenim, el rossi-nyol (Luscinia megarhynchos) amb 66 i el busqueret de garriga (Sylvia cantillans) amb 67 que com explicarem més endavant agrupa dues espècies diferents. En desena posiciò trobam la tórtora (Streptopelia turtur), amb 42 captures i una recuperaciò estrangera, el busqueret mos-quiter (Sylvia borin) amb 33 anellaments i el puput (Upupa epops) amb 32, són les darreres d’aquesta llista de les 12 espècies més anellades. D’aquestes, i d’algunes més, podeu veure la diferència de captures en relació al total del projecte a l’annex 1.

Altres espècies transaharianes interessants que se solen anellar cada any es van captu-rant en nombres sensiblement per davall de la mitjana dels darrers 25 anys. Destaquen les cap-tures de l’hortolà (Emberiza hortulana) i el boscaler pintat gros (Locustella naevia), amb 6 i 8 exemplars anellats. El mateix podem dir de la boscarla de canyís (Acrocephalus scirpaceus) amb 22 anellaments. De l’ull de bou pàl·lid (Phylloscopus bonelli) i l’ull de bou xiulaire (Phyllos-copus sibilatrix) hem anellat 5 i 17 captures respectivament. Comentarem aquesta informació amb més detall quan tractem les espècies anellades l’any 2017.

Tot i que és molt difícil fer una anàlisi de la campanya sense tenir dades de la hivernada passada a l’Àfrica ni dades de les altres estacions mediterrànies (tant les més orientals, italia-nes, com les més occidentals, costa peninsular catalana i espanyola) es pot veure clarament que les espècies transaharianes s’han mantingut o han baixat lleugerament. El fet que la cam-panya comenci bé al final de l’època de migració dels ocells presaharians fa que aquestes os-cil·lacions en el nombre de captures sigui bastant normal. Molts ocells poden haver passat just uns dies abans de començar a anellar a l’illa.

Quant a les recuperacions, com sempre les espècies residents i nidificants a l’illot han estat les més recapturades. En total han estat 37, repartides de la següent forma: 34 passerells (Carduelis cannabina), 1 busqueret capnegre (Sylvia melanocephala), 2 rupits (Erithacus rube-cula), tots ells anellats durant la passada campanya de tardor o durant unes jornades fetes al mateix lloc durant l’hivern, per tant hivernants a l’Aire. A més, a més, s’han produït 2 recupera-cions procedents d’ocells no anellats a l’illa de l’Aire: una tórtora (Streptopelia turtur) amb anella de la Rep. Txeca i una coa-roja (Phoenicurus phoenicurus) amb anella francesa. Com a curiosi-tat, citar que durant la campanya ens han arribat els avisos de recuperació de tres exemplars anellats durant aquesta mateixa campanya: un ull de bou comú (Phylloscopus collybita) recu-perat a Dinamarca 32 dies després de ser anellat a l’Aire i dos ull de bou de passa (Phyllosco-pus trochilus), un recuperat a Holanda només 15 dies després de passar per l’Aire i l’altre trobat mort a Suècia (va xocar amb unes vidrieres després d’haver recorregut més de 4.000 km des de l’Àfrica subsahariana) 33 dies després de ser anellat aquí.

Destacables són, també, les captures d’algunes espècies considerades “rares” pels co-mitès de rareses de Balears. Aquestes espècies són: un exemplar de busqueret emmascarat (Sylvia hortensis), un de capsigrany roig (Lanius collurio) i tres de bosqueta pàl·lida (Iduna opa-ca), tots tres considerats rareses. De les espècies residents, sembla que la població de busque-ret capnegre (Sylvia melanocephala) s’ha capturat amb bons nombres, el tord negre (Turdus merula) continua per l’illa, però encara no hem estat capaços de trobar el niu o veure polls de l’any i els passerells (Carduelis cannabina) segueixen essent l’espècie de passeriforme més abundant. Enguany ha estat sorprenet la presència durant tota la campanya de súl·leres (Em-beriza calandra) cantant i anellats 11 exemplars, però sense evidències prou clares de repro-ducció. També destacar la captura d’una mèrlera blava (Monticola solitarius); el mateix exem-plar capturat al principi i al final de la campanya.

Gràfic 1: Nombre total de primeres captures per dies, any 2017(P1= 19 de març-21 de març,..) (P1 només 3 dies i P13 només 2 dies)

Total primeres captures per pentades, any 2017 n=3.729

156 ₁₁₈ 316 435 157 885 411 180 180 419 311 116 55 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000 P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9 P10 P11 P12 P13

A continuació veim els resultats, un per un, de les 10 espècies més anellades durant la sèrie històrica 1995-2017, excloent els migrants presaharians, l’oronella (Hirundo rustica), per no ser representatiu el nombre de captures del pas real de l’espècie, i els residents. Per a aquesta part de la memòria i anàlisi dels resultats només es tindran en compte les primeres captures de les campanyes del 1995 fins a 2017, i de l’1 d’abril fins el 15 de maig. D’aquesta manera els nombres exposats seran comparables sense haver de tenir en compte la diferència d’èpoques, dates i esforç de captura. Per a la resta d’espècies anellades aquest any podeu veure l’annex 1.

Ull de bou de passa (Phylloscopus trochilus)

El pas per l’illa s’inicia a mitjans de març i finalitza a finals de maig, tot i que la majoria d’ocells passen entre mitjans d’abril i principis de maig, com es veu molt clar al gràfic 2.

El 2015 va ser un any molt fluix, però tant l’any passat com enguany, s’han recuperat els nombres habituals de primeres captures, tot i estar encara un 22,2 % per davall de la mitjana global, que és de 1.285 captures per any. El pas ha estat especialment marcat en dos cops a les pèntades 3-4 i 7-8, a mitjan d’abril i principis de maig. Cap al final de la campanya han anat baixant molt les captures. La tendència observada al llarg dels anys és d’una lleugera disminu-ció (vegeu gràfic 4). Aquesta tendència no és significativa però és de magnitud similar amb l’observada en la població nidificant d’Europa durant el període 1990-2005 (-2,2%; Møller 2008). Com es pot observar a continuació, cal destacar que el nombre de captures d’aquesta espècie varia molt d’un any a l’altre, probablement per factors meteorològics més que estricta-ment poblacionals, tot i la tendència negativa observada.

Gràfic 2. Total captures d’ull de bou de passa per anys 1995-2017

PHYLLOSCOPUS TROCHILUS TOTAL PER ANYS N=31.917

1995-2017 1698 1915 1286 1252 1111 2095 1678 787 1696 1109 1637 1292 787 1063 2066 1710 1201 1709 1796 433 1139 1080 1383 0 500 1000 1500 2000 2500 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Gràfic 3. Total captures per pèntades d’ull de bou de passa 2017

Les nombroses recuperacions disponibles (n=56 fins l’any 2010), indiquen que els ocells que migren per l’àrea d’estudi provenen d’una zona força àmplia: des de les Illes Britàniques i Irlanda pel NW fins al sud-est d’Escandinàvia pel NE. Les recuperacions a la Península Ibèrica solen correspondre a ocells capturats en aquesta zona durant la tardor, moment en què l’espècie segueix una ruta més occidental que durant la primavera. Enguany s’ha recuperat un exemplar amb anella de Suècia. Aquest país és d’on provenen la majoria d’ulls de bou de pas-sa capturats durant la primavera a l’illa de l’Aire.

Mapa 1. Distribució de les recuperacions d’ull de bou de passa relacionades amb l’illa de l’Aire (als mapes només estan representades gràficament les que tenim notícies fins l’any 2010)

PHYLLOSCOPUS TROCHILUS. PÈNTADES N=1.080 Any 2017 110 53 259 185 53 58 193 137 32 0 50 100 150 200 250 300 P1 1 abril- 5 abril P2 6 abril- 10 abril P3 11 abril-15 abril P4 16 abril-20 abril P5 21 abril-25 abril P6 26 abril-30 abril P7 1 maig- 5 maig P8 6 maig- 10 maig P9 11 maig- 15 maig

Mapa 2. Tendència de la població nidificant d’ull de bou de passa a Europa (Møller 2008)

Encara que Phylloscopus trochilus (a la dreta de la fotografía) és l’espècie d’ull de bou més anellada, cada any capturem altres espècies similars, com ara Phylloscopus sibilatrix (a l’esquerra), Phylloscopus bonelli (al centre) o altres com Phylloscopus ibericus i Phylloscopus collybita. Ocasionalment tambè s’han anellat més espècies d’aquest génere, per la qual cosa podem considerar l’illa de l’Aire un bon lloc per a l’estudi de la migraciò d’aquests ocells.

Coa-roja (Phoenicurus phoenicurus)

El pas d’aquesta espècie té un patró similar al de l’ull de bou de passa. S’inicia a mitjans de març i finalitza a mitjans de maig; la gran majoria dels ocells passen al llarg de 50 dies: entre la primera quinzena d’abril i la quarta pèntada de maig. Enguany, com es pot veure al gráfic 5, el pic de pas ha estat durant els primers dies de maig. La resta de campanya s’ha vist un pas molt regular, però escàs. Amb aquestes dades no s’observa clarament el pas diferenciat de mascles i femelles.

Enguany el flux migratori ha estat un 14,6 % superior a la mitjana. S’observa una ten-dència lleugerament positiva, especialment des de l’any 2010. Al conjunt d’Europa la població nidificant mostra una tendència lleugerament positiva (+1,3%; Møller 2008), en consonància amb el que s’observa en els resultats d’aquest projecte.

Gràfic 4. Total captures de coa-roja per anys 1995-2017

Gràfic 5. Total captures per pèntades de coa-roja 2017

PHOENICURUS PHOENICURUS TOTAL PER ANYS N=4.698

1995-2017 187 180 303 173 185 141 207 250 88 277 94 212 152 159 150 278 242 202 293 387 144 160 234 0 100 200 300 400 500 199 5 199 6 199 7 199 8 199 9 200 0 200 1 200 2 200 3 200 4 200 5 200 6 200 7 200 8 200 9 201 0 201 1 201 2 201 3 201 4 201 5 201 6 201 7 PHOENICURUS PHOENICURUS TOTAL PER PÈNTADES N=234

ANY 2017 30 7 43 30 24 28 45 19 ₈ 0 10 20 30 40 50 P1 1 abril- 5 abril P2 6 abril-10 abril P3 11 abril-15 abril P4 16 abril-20 abril P5 21 abril-25 abril P6 26 abril-30 abril P7 1 maig- 5 maig P8 6 maig-10 maig P9 11 maig-15 maig

El nombre de recuperacions és molt reduït (n=5). La recuperació a la Península Ibèrica correspon a un ocell capturat allà durant la tardor, moment en què l’espècie segueix una ruta més occidental.

Mapa 3. Distribució de les recuperacions de coa-roja relacionades amb l’illa de l’Aire

Busqueret d’abatzer (Sylvia communis)

El pas d’aquesta espècie s’estén des de finals de març a finals de maig o principis de juny (el dia 30 de maig de 2009 encara es van capturar 4 exemplars). El flux migratori ha estat lleugerament inferior al promig -42,3 %. La tendència a llarg termini mostra una tendència nega-tiva, accentuada aquests dos darrers anys, en què les captures han estat per davall de la mitja-na del projecte, actualment en 128 exemplars per any. La població nidificant a Europa durant el període 1990-2005 ha augmentat a un ritme d’un 1,6% anual (Møller 2008), fet que no concor-da amb la tendència al llarg d’aquests concor-darrers 25 anys a l’illa de l’Aire, que és lleugerament ne-gativa, però tenint en compte que quan acaba la campanya encara és època de migració, segur que queden ocells per migrar. Enguany el major flux de pas s’ha donat a principis de maig.

Gràfic 6. Total captures de busqueret d’abatzer per anys 1995-2017

Gràfic 7. Total captures per pèntades de busqueret d’abatzer 2017

SYLVIA COMMUNIS. TOTAL PER ANYS N=3.149

1995-2017 110 135 119 100 133 210 205 204 151 201 59 120 139 150 84 139 115 188 165 144 88 111 79 0 50 100 150 200 250 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 SYLVIA COMMUNIS. TOTAL PÈNTADES N=79 ANY 2017

1

0

6

9

10

5

33

14

1

Només quatre recuperacions disponibles. Destaca l’ocell recuperat a les illes d’Escòcia, a 2.225 km de distància), 25 dies desprès de ser anellat a l’Aire. La darrera recuperació que ens ha arribat (no representada al mapa) és d’un exemplar anellat a l’Aire el maig de 2013 i re-cuperat a Dinamarca 30 dies després.

Mapa 5. Distribució de las recuperacions de busqueret d’abatzer relacionades amb l’illa de l’Aire

Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

El pas d’aquesta espècie s’inicia a finals de març i finalitza, essencialment, a mitjans de maig, com es pot veure perfectament al gràfic 9. Tot i que alguns exemplars encara puguin es-tar migrant, ja a les dues darreres pèntades es veu que el pas es va reduint clarament.

Segueix la tendència negativa d’aquesta espècie. Enguany un 38,3 % per davall de la mit-jana. La tendència a llarg termini mostra també un descens pronunciat en la presència d’aquesta espècie al seu pas per l’illa de l’Aire. Un fet que no està en consonància amb l’estabilitat global mostrada per la població nidificant a Europa (vegeu mapa 8) durant els dar-rers anys (Burfield & van Bommel 2004).

Gràfic 8. Total captures de rossinyol per anys 1995-2017

Gràfic 9. Total captures per pèntades de rossinyol 2017

LUSCINIA MEGARHYNCHOS TOTAL PER ANYS N=2.459

1995-2017 98 93 130 129 82 146 73 277 53 170 87 89 93 107 78 80 103 206 76 85 42 96 66 0 50 100 150 200 250 300 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 LUSC. MEGARHYNCHOS TOTAL PÈNTADES N=66 ANY 2017

2

0

17

12

8

11

13

2

1

0

5

10

15

20

El nombre de recuperacions és molt reduït (n=4). Hi ha una recuperació molt interessant, però, d’un ocell anellat a l’illa de l’Aire la primavera de 2000 i recuperat a Extremadura a finals de maig del mateix any a 947 km de distància. Aparentment es tracta d’un ocell que es va cap-turar a Menorca en ser desviat de la seva ruta habitual, per algun fort temporal de vents de component oest. Després de reorientar-se va tornar a la seva àrea de cria. També la recupera-ció d’un ocell anellat a les illes Columbrets a la primavera i recuperat a la primavera següent a l’Aire ens mostra que la ruta migratòria per anar a les seves zones de cria no és el mateix cada any.

Mapa 7. Distribució de les recuperacions de rossinyol relacionades amb l’illa de l’Aire

Busqueret mosquiter (Sylvia borin)

El pas d’aquesta espècie s’inicia a principis d’abril i finalitza a finals de maig o principis de juny. Com veim al gràfic 11, la major part de les captures es fan durant el mes de maig, i aquí a l’illa no es capturen els primers exemplars fins a mitjan abril.

Seguint la norma habitual en aquesta espècie, enguany el pic de pas ha tingut lloc entre la pèntada P7 (vegeu gràfic 11) quan s’han capturat la gran majoria d’ocells d’aquesta primave-ra. Globalment, el flux migratori ha estat per davall de la mitjana 1995-2017, - 66.5 %. La ten-dència a llarg termini no mostra cap signe destacat, en concordança amb l’estabilitat global mostrada per la població nidificant a Europa durant els darrers anys (Burfield & van Bommel 2004, Møller 2008). El pas molt tardà d’aquesta espècie fa que molta part de la població encara no hagi passat per l’illa en acabar la campanya el 15 de maig. També hem notat al llarg dels anys, que les fortes entrades de migrants s’han donat en dies de fort temporal, fet que ens fa pensar que si el bon temps ho permet, prefereixen aturar en un lloc amb més recursos que l’illa de l’Aire. De fet, en les campanyes fetes a l’illa de Menorca aquesta espècie es captura, pro-porcionalment, de forma més abundant.

SYLVIA BORIN

TOTAL PER ANYS N=2.198 1995-2017 170 132 ₁₂₅ 109 100 200 484 92 38 69 44 83 60 63 60 51 32 68 43 69 51 26 29 0 100 200 300 400 500 600 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Gràfic 10. Total captures de busqueret mosquiter per anys 1995-2017

SYLVIA BORIN TOTAL PER PÈNTADES N=32

ANY 2017

0

0

0

0

1

4

19

6

2

0

5

10

15

20

El nombre de recuperacions és molt reduït (n=5) però indicatiu dels moviments en direc-ció N-NE típics de l’espècie durant la primavera. Recordar la nova recuperadirec-ció d’un exemplar anellat la primavera passada a les costes catalanes, emprant una ruta lleugerament diferent aquest any (no representada al mapa).

Mapa 9. Distribució de les recuperacions de busqueret mosquiter relacionades amb l’illa de l’Aire

Busqueret de garriga (Sylvia cantillans)

El pas per l’illa s’inicia a principis de març i finalitza a finals de maig, tot i que la majoria d’ocells passen entre principis d’abril i mitjans de maig. La fenologia migratòria observada és el resultat de la superposició del patró de pas dels dos sexes i dels dos taxons molt diferenciats (S.c.moltonii i S.c.cantillans). Cal tenir present, que S.c.moltonii migra unes tres setmanes més tard que S.c.cantillans i que els mascles solen passar abans que les femelles.

Molt recentment la comunitat cièntifica ha separat aquestes dues subespècies decidint atorgar a S.c.moltonii el grau d’especie anomenant-la Sylvia subalpina mentre que les restants subespècies serien Sylvia cantillans (tant la S.c.cantillans com la S.c.albistriata, entre altres). Hi ha, però, dificultats grans per separar les femelles amb certesa de moment. Nosaltres aquest 2017 hem separat els mascles i efectivament s’observen diferències en el periode de pas. Cal destacar que és sorprenent la captura de sylvia subalpina a Menorca perquè estem al nord de la seva àrea de reproducció (Balears, excepte Menorca on no s’ha demostrat plenament la se-va reproducció, Còrsega, Sardenya i nord d’Itàlia).

En total, enguany hem capturat 38 mascles, 16 eren Sylvia subalpina mentre que 22 eren Sylvia cantillans (7 d’aquests de la subespècie oriental Albistiata, un altre fet molt sor-prenent). Podem observar en aquesta senzilla taula com es va desenvolupar el pas.

Gràfic 12. Pas de mascles de Sylvia subalpina i Sylvia cantillans aquesta primavera de 2017

Enguany el flux migratori ha estat lleugerament inferior, -9.6 %, a la mitjana global. De fet, la tendència observada a llarg termini és significativament negativa. Aquesta tendència està en línia amb l’observada en algunes de les possibles àrees d’origen dels ocells que migren per l’illa (e.g. França; Burfield & van Bommel 2004). La presència comuna dels dos tàxons d’aquesta espècie dificulten molt la lectura de les següents gràfiques. Com hem comentat abans s’ajunten el pas de mascles i femelles de les dues subespècies.

La major part de les captures es realitzen durant el principi de campanya (els darrers di-es de març ja di-es van capturar 9 exemplars), fet que ens fa pensar que el pas d’aqudi-esta di-espècie és cada any més primerenc. Pot ser que el canvi climàtic està alterant el pas d’aquesta

SYLVIA CANTILLANS TOTAL PER ANYS N=1.704

1995-2017 93 75 121 71 75 88 121 91 70 136 71 72 75 50 42 43 71 31 86 58 62 35 67 0 20 40 60 80 100 120 140 160 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Gràfic 13. Total captures de busqueret de garriga per anys 1995-2017

SYLVIA CANTILLANS TOTAL PER PÈNTADES N=67

ANY 2017 10 4 16 10 5 6 5 8 3 0 5 10 15 20 P1 1 abril- 5 abril P2 6 abril- 10 abril P3 11 abril-15 abril P4 16 abril-20 abril P5 21 abril-25 abril P6 26 abril-30 abril P7 1 maig- 5 maig P8 6 maig-10 maig P9 11 maig-15 maig

Només disposem de tres recuperacions, però totes molt interessants. Es tracta de dos ocells anellats a l’illa de l’Aire i recuperats posteriorment a Cabrera, uns 140 km cap al SW, 9 i 27 dies més tard. La tercera també a Mallorca, aquesta vegada a l’illa gran (no representada al mapa), el mateix any, just després de la migració prenupcial. Sembla tractar-se d’ocells que s’havien passat de llarg i que, un cop a l’illa de l’Aire, es van reorientar per finalitzar la migració a les seves zones de cria situades més al sud (Mallorca i Cabrera en aquests casos, on molto-nii és un reproductor localitzat).

Mapa 11. Distribució de les recuperacions de busqueret de garriga relacionades amb l’illa de l’Aire

Menjamosques gris (Muscicapa striata)

El període de pas d’aquesta espècie per l’illa de l’Aire és dels més reduïts: s’inicia a mit-jans d’abril i finalitza, essencialment, a mitmit-jans de maig, tot i que durant la segona quinzena d’aquest mes continua el pas escàs d’aquesta espècie. El flux migratori observat enguany és superior, 12.1 %, al promig de 1995-2017. El patró fenològic també és força similar al promig, capturant-se la majoria d’exemplars a finals de campanya (vegeu gràfic 16). La tendència ob-servada al llarg dels anys també és positiva (+4,0 % anual) però no significativa. A Europa, du-rant el període 1990-2005, ha disminuït a un ritme d’un 1,6% anual (Møller 2008).

MUSCICAPA STRIATA TOTAL PER ANYS N=1.559

1995-2017 23 84 44 36 59 66 59 38 52 132 71 48 61 100 77 63 64 66 79 85 34 142 76 0 20 40 60 80 100 120 140 160 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013₂₀01 4 2015 2016 2017

Gràfic 15. Total captures de menjamosques gris per anys 1995-2017

MUSCICAPA STRIATA TOTAL PER PÈNTADES N=76

ANY 2017 0 0 0 0 2 3 19 40 12 0 10 20 30 40 50 P1 1 abril- 5 abril P2 6 abril- 10 abril P3 11 abril- 15 abril P4 16 abril- 20 abril P5 21 abril- 25 abril P6 26 abril- 30 abril P7 1 maig- 5 maig P8 6 maig- 10 maig P9 11 maig-15 maig

Només hi ha dues recuperacions disponibles però molt interessants les dues. La primera és d’un ocell capturat el 29 d’abril de 1997 a l’illa de l’Aire i recuperat a Formentera un dia més tard (263 km al SW). Aparentment, es tracta d’un ocell que s’havia passat de llarg i que va re-trocedir per arribar a la seva àrea de cria situada més al sud (a Formentera en aquest cas). La segona és d’aquest mateix any, no està representada al mapa, i és d’un exemplar anellat el dia 24 d’abril i recapturat a Helgoland, Alemanya, 15 dies després a 1.622 km de distància.

Mapa 13. Distribució de les recuperacions de menjamosques gris relacionades amb l’illa de l’Aire

Com en el cas de l’espècie anterior, recentment sembla ser que s’han separat les sub-espècies M.s. striata i M.s. balearica dels menjamosques present a Còrsega i Sardenya M. s. tirrenica que serien una nova espècie pendent de nom “oficial” i que, de moment, no sabem di-ferenciar amb l’ocell en mà. Podem veure una lleugera tendència de pas més avançat en bale-arica que migra uns dies abans que striata, com podem veure a la següent taula. Enguany hem capturat 49 ocells amb aparença striata per 32 de balearica. Al gràfic apareixen sumades les captures i s’aprecia el sorprenent solapament del pas de les dues subespècies.

Menjamosques negre (Ficedula hypoleuca)

El període de pas d’aquesta espècie per l’illa de l’Aire és força reduït: s’allarga de mitjans d’abril a mitjans de maig, (tot i que es poden veure encara ocells migrant fins a final de maig), però és especialment marcat a finals d’abril i principis de maig, com s’observa al gràfic 19, amb un fort pas d’exemplars d’aquesta espècie durant la primera pèntada del mes de maig.

El 2017 el flux migratori ha estat baix si el comparem amb el 2016, però sembla haver una tendència a incrementar els nombres als darrers anys a l’illa. Enguany ha estat un 6.5 % per davall de la mitjana global. Aquesta tendència no està en consonància amb el que s’ha ob-servat a Europa durant el període 1990-2005, on ha disminuït a un ritme d’un 1,7% anual (Mø-ller 2008). Sospitam que la procedència dels menjamosques negre que passen per l’illa podria ser més oriental, llocs on les poblacions són més estables (vegeu mapa 16). La recuperació d’un exemplar anellat a Rússia l’any 2015 dona un poc més de credibilitat a aquesta hipòtesi.

FICEDULA HYPOLEUCA TOTAL PER ANYS N=1.919

1995-2017 26 76 67 63 22 23 111 59 35 80 47 153 105 58 163 104 65 32 88 169 118 176 78 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Gràfic 18. Total captures de menjamosques negre per anys 1995-2017

FICEDULA HYPOLEUCA TOTAL PER PÈNTADES N=78

ANY 2017 3 0 3 12 19 6 14 19 2 0 5 10 15 20 P1 1 abril- 5 abril P2 6 abril- 10 abril P3 11 abril-15 abril P4 16 abril-20 abril P5 21 abril-25 abril P6 26 abril-30 abril P7 1 maig- 5 maig P8 6 maig- 10 maig P9 11 maig- 15 maig

El nombre de recuperacions és molt reduït (n=4) però mostren un eix de moviment en di-recció NE típic de l’espècie durant la primavera. La recuperació de la península ibèrica és d’un exemplar en pas de tardor. L’any passat es va recuperar un exemplar amb una anella russa (0607FH RU) que no està representada al mapa.

Mapa 15. Distribució de les recuperacions de menjamosques negre relacionades amb l’illa de l’Aire

Tórtora (Streptopelia turtur)

El pas per l’illa s’inicia a mitjans d’abril i finalitza a finals de maig. Tot i que és més impor-tant entre finals d’abril i mitjans de maig. Aquest any el pas ha estat molt repartit des de la P4, primeres captures, fins a la P7, època on s’han anellat la majoria d’exemplars.

El flux migratori ha estat lleugerament inferior a la mitjana (-2.5 %), i en general la ten-dència continua essent clarament negativa. Aquesta tenten-dència està en línia amb el declivi ob-servat a Europa (Burfield & van Bommel 2004). Estudis més recents mostren la tórtora com una de les espècies comunes amb més forta regressió a Europa, en total consonància amb l’observat a l’illa de l’Aire. Que la tórtora continui essent una espècie cinegètica contribueix for-ça a aquesta situació.

STRPTOPELIA TURTUR TOTAL PER ANYS N=991

1995-2017 33 69 24 51 30 75 63 66 35 67 46 28 31 41 40 37 49 20 57 20 24 43 42

0

20

40

60

80

Gràfic 20. Total captures de tórtora per anys 1995-2017

STREPTOPELIA TURTUR TOTAL PER PÈNTADES N=42

ANY 2017 0 2 0 8 1 10 13 7 1

0

5

10

15

El nombre de recuperacions és molt reduït (n=5). Una correspon a un ocell anellat a la primavera a Menorca i recuperat només 35 km més lluny durant la tardor. La resta de recupe-racions indiquen que els ocells que migren per la zona d’estudi poden provenir d’una àrea força àmplia. Enguany (no apareix encara al mapa) hem recuperat per primera vegada una tórtora amb anella estrangera, República Txeca.

Boscarla de canyís (Acrocephalus scirpaceus)

El pas per l’illa no és molt marcat. S’inicia a mitjans d’abril i finalitza a finals de maig o principis de juny, tot i que la majoria d’ocells passen durant el mes de maig, com es pot veure perfectament aquest any.

El flux migratori ha estat un 18.5% inferior a la mitjana. La tendència observada al llarg dels anys, tot i els resultats d’aquest any, mostren una estabilitat en el flux migratori. Aquesta tendència està en consonància amb l’estabilitat global mostrada per la població nidificant a Eu-ropa durant els darrers anys (Burfield & van Bommel 2004). El fet que molts exemplars passin durant la segona quinzena de maig dificulta l’anàlisi dels resultats (com es pot obervar al gràfic 23, la majoria d’ocells han passat durant la darrera pèntada de la campanya, i això ens fa pen-sar que el pas s’allarga cap a final del mes).

ACROCEPHALUS SCIRPACEUS TOTAL PER ANYS N=621

1995-2017 39 15 5 9 15 27 44 28 18 93 11 23 33 46 20 39 28 17 28 21 5 35 22 0 20 40 60 80 100 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Gràfic 22. Total captures de boscarla de canyís per anys 1995-2017

ACROCEPHALUS SCIRPACEUS TOTAL PER PÈNTADES N=22

ANY 2017 0 0 0 1 0 2 8 8 3

0

2

4

6

8

10

El nombre de recuperacions és força reduït (n=7) però indiquen la predominança de mo-viments cap al N o NE, amb menys component E del que són habituals a Catalunya. Un ocell capturat a la tardor a Huelva mostra la tendència de l’espècie a passar més cap a l’oest durant la tardor, com s’ha vist en moltes altres espècies.

5 - ESPÈCIES REPRODUCTORES I OBSERVACIONS MÉS INTERESSANTS

Els anellaments d’aquestes espècies es realitzen normalment fora de campanya. En cas con-trari s’especificarà al text.

AUS MARINES

Corb marí (Phalacrocorax aristotelis)

Al principi de la campanya hem aprofitat la nostra estada per contribuir en el seguiment de les parelles reproductores que es fa a l’illa des de fa bastants anys. En referència a l’any 2017 podem dir que enguany la poblaciò reproductora s’ha triplicat, estimant la poblaciò en un mínim de 20 parelles. De 18 d’aquestes parelles hem constatat posta o polls al niu i de les al-tres 2, vam observar ja a la nostra arribada 2 adults amb 3 polls al mar i un altre adult amb un poll que, juntament amb la descoberta de diversos nius buits amb signes d’ocupació, ens fan pensar que probablement també corresponien a ocells nascuts a l’illa.

Dels 18 nius segurs, 9 vam comprovar la posta (mitjana de 2,77 ous per niu) i finalment van néixer polls a 13 nius mentre que 5 d’ells van fracassar en la posta. En total, d’aquests 18 nius segurs tenim constància del naixement de 30 pollets però sembla que nomès 19-21 van arribar a volar, per la qual cosa s’intueix una productivitat relativament baixa. En total vam ane-llar 21 pollets (2 els vam trobar morts al niu ja grandets i dos no sabem si van sobreviure o no i no van ser anellats). Pel que fal als adults, n’hem controlat 7 anellats en anys anteriors i n’hem anellat 7 més. Hem pres mides biomètriques a quatre d’ells i sexat alguns pels característics sons guturals d’aquesta espècie. Tambè s’ha localitzat, a part d’aquests 7 adults, un més ane-llat anys enrera a la colònia, però sense poder especificar exactament a quin niu correspon o si s’ha reproduït o no.

Pens que seria molt interessant aprofitar la gran feina realitzada en anys anteriors per anellar polls i adults als nius per tal d’aprofundir en l’estudi d’aquesta espècie. Pot ser alguna visita a principis de març i la nostra estada durant la campanya d’anellament a l’illa seria una oportunitat immillorable per obtenir una informaciò molt valuosa.

En el moment de redactar aquesta memòria hem tingut notícies de l’avistament d’un poll anellat enguany que s’ha observat a Illa Grosa (Murcia). Seria el primer avistament en aquesta zona. Hi ha bastants lectures d’ocells nascuts a l’illa i observats poc després a Catalunya.

Gavina corsa (Larus audouinii)

El període reproductor d’aquesta espècie pràcticament comença quan estem acabant la campanya. És interessant observar com, a poc a poc, van arribant més individus fins que es forma la colònia o, com enguany, les colònies, perquè s’han agrupat unes 30 parelles al mateix indret que l’any anterior i 77 a certa distància cap a l’interior de l’illa. Es comprova per tant, un any més, la reproducció de l’espècie a l’illa amb un lleuger increment dels seus efectius.

Es tracta de dades aproximades ja que el seguiment de la seva presència a l’illa, que es realitza des de fa molts anys, es complementa amb més seguiments quan ja ha acabat la cam-panya. A finals de juny s’anellaran els polls amb anelles de color, com cada any, permetent així un bon nombre de controls.

L’anellament de gavina corsa amb anelles de color al llarg de molts anys ha aportat una valuosa informació sobre aquesta espècie

En total es van realitzar a la colònia 17 lectures d’exemplars amb anelles de color. D’aquests, 11 eren ocells adults anellats com a pollets a l’illa entre l’any 2001-2013. Un altre ocell va ésser anellat també com a pollet a una altra colònia menorquina. 4 gavines més eren ocells anellats fora de l’illa a altres colònies de l’Estat i, finalment, una d’elles va ésser anellada a alguna colònia italiana (estem pendents de rebre informaciò d’aquestes darreres observaci-ons).

Gavina camagroga (Larus michahellis)

No hem realitzat cens, però estimam en unes 250-300 parelles la poblaciò reproductora a l’illa. Encara que la colónia està molt atomitzada i és complicat localitzar els pollets per les di-ficultats del terreny, hem aconseguit anellar amb anella metàl·lica, i una altra de color, 34 po-llets els darrers dies de la nostra estada a l’illa.

En el moment de redactar aquesta memòria hem tingut notícies de l’avistament d’un poll anellat enguany que s’ha observat al port de Barcelona.

Baldritja balear (Puffinus mauretanicus)

La reproducció a l’illa és molt probable però, de moment, no l’hem aconseguida demos-trar plenament. Hem realitzat interessants observacions (fins a 900 al mar el dia 21 de març en front de l’illa). Es constata la seva presència amb escoltes i observacions d’ocells a la nit al llarg de tota la campanya. Vam observar ocells posats a terra (en vam anellar un) i fins i tot localit-zada la seva presència a dins d’escletxes inaccessibles d’almenys un o uns pocs individus.

Exemplar de P. mauretanicus capturat a l’illa. Semblen criar unes poques parelles en una escletxa inaccessible. La seva reproducciò a l’illa és molt important per a aquesta espècie amenaçada

Baldritja grossa (Calonectris diomedea)

Anellats alguns exemplars. És curiòs que a finals de febrer, 3 mesos abans de començar el llarguíssim període reproductor d’aquesta espècie, ja trobam parelles als caus. S’està realit-zant un estudi específic d’aquests ocells a partir de finals de juny. Fins i tot vam ser testimonis d’una còpula a l’interior d’un dels seus caus emetent uns reclams completament desconeguts per nosaltres.

Marineret (Hydrobates pelagicus)

L’illa de l’Aire és l’únic indret de Menorca on es coneix la seva reproducciò (3 petites co-lònies). S’han realitzat durant la campanya els primers seguiments d’aquest any amb el resultat de 15 anellaments i 15 recuperacions d’ocells anellats en anys anteriors.

La feina constant al llarg d’aquests anys i l’elevada longevitat d’aquestes diminutes aus marines aporten molta in-formació sobre aquesta espècie, tot i que les cavitats on cria són inaccessibles

RAPINYAIRES

Falco peregrinus

El falcó és l’únic rapinyaire reproductor a l’illa. Aquest any hem anellat els quatre polls. Altres rapinyaires presents a l’illa són el soter (Hieraaetus pennatus) que ve diàriament a caçar (i que enguany hem tingut la sort d’anellar dos exemplars) i el xòric (Falco tinnunculus), amb 2 anellaments més a les xarxes de l’estació.

LIMÍCOLES

Sibel·lí (Burhinus oedicnemus)

Tot i que se senten ocells molts vespres, no sabem si es reprodueixen a l’illa o creuen durant la nit. Enguany vam anellar un exemplar a l’estació d’anellament. Antigament sí vam ar-ribar a trobar un niu amb ous i un altre any vam veure pollets.

COLUMBIFORMES

Colom salvatge (Columba livia)

Anellats diversos exemplars a l’estació i recuperat un ocell anellat fa molts anys (pendent informació).

APODIFORMES

Vinjola pàl·lida (Apus pallidus)

Interessants captures de 6 exemplars a l’únic, però complicat, indret on és possible ane-llar-los instal·lant una xarxa de 12 metres a la sortida de la cova on, de bon matí, és possible capturar-ne algun exemplar.

PASSERIFORMES

Passerell (Carduelis cannabina)

Sens dubte, l’ocell reproductor més comú. Pot ser hi ha prop de 100 parelles reproducto-res a l’illa (hem anellat més de 200 ocells durant la campanya).

Busqueret de cap negre (Sylvia melanocephala)

Segona espècie reproductora a l’illa. Com el passerell, primer controlam els ocells ja anellats a l’illa (alguns de més de 8 anys d’edat) i més endavant els polls. Probablement deu haver-hi entorn a 10 parelles reproductores.

Un altre passeriforme que podria ser que es reprodueix a l’illa és la súl·lera (fins a 10 anellaments i mascles cantant tota la campanya), En canvi, no hem observat ni anellat cap vi-trac (Saxicola torquatus) i encara que hem anellat algun tord negre (Turdus merula), no tenien signes evidents de reproducció. En canvi, ha estat agradable constatar, després de molts anys d’absència, l’anellament d’un mascle jove de mèrlera blava (Monticola solitarius).

A continuació oferim tambè informaciò d’altres espècies d’ocells (nomès les més interes-sants) observades, però no anellades, al llarg de la campanya;

- Casmerodius albus : 1 exemplar, dels dies 19 al 24 de març.

- Ardea cinerea: observats individus pràcticament durant els 60 dies de campanya. Un màxim de 8 exemplars, normalment només 1-2.

- Ardea purpurea: 2 exemplars el 7 i el 17 d’abril.

- Sterna sandvicensis: observats alguns exemplars des de principi de campanya fins el dia 21 d’abril.

- Hieraetus pennatus: observats pràcticament tots els dies de campanya alguns exem-plars que venen a l’illa a alimentar-se (vam constatar la mort d’una gavina cama gro-ga en una ocasió. Pot ser hi ha migrants també perquè hem observat fins a 9 exem-plars junts.

cam-- Numenius arquata: 1 exemplar, pot ser el mateix, des de 26 de març a 16 d’abril. - Numenius phaeopus: diverses observacions entre el 30 de març a 13 d’abril. - Haematopus ostralegus:1 exemplar 26 de març i un altre el 13 d’abril.

- Arenaria interpres: fins a 6 exemplars, observats des del 26 de març a 30 d’abril. - Streptopelia decaocto: 1 exemplar el 25 de març.

- Columba palumbus: 1 exemplar el 2 d’abril.

- Ardeola ralloides: 13 exemplars el 2 d’abril i 5 exemplars el 4 d’abril.

- Nycticorax nycticorax: 1 exemplar el 30 de març i 17 d’abril i 7 exemplars el 8 d’abril. - Milvus migrans: 1 exemplar el 4 d’abril.

- Pandion haliaetus: 3 exemplars els dies 9, 17 i 23 d’abril. - Anthus cervinus: 1 exemplar 16 d’abril.

- Tadorna tadorna: 1 exemplar el 19 d’abril.

- Recurvirostra avosetta: 5 exemplars el 23 d’abril. - Grus grus: 5 exemplars el 24 d’abril.

- Cataracta skua: 1 exemplar el 27 d’abril. - Bubulcus ibis; 1 exemplar el 10 de maig.

- Phalacrocorax carbo: 11 exemplars el 9 d’abril.

6 – RESULTATS GLOBALS 1993-2017

L’anàlisi dels resultats globals obtinguts durant aquests vint-i-cinc anys de campanyes d’estudi de la migració prenupcial dels ocells a l’illa de l’Aire, comprendrà tots els resultats ob-tinguts entre l’any 1993 fins al 2017, tot i la diferència en el nombre de jornades de camp i els períodes coberts (1993-1994: 16/04-15/05; 1995: 01/04-15/05; 1996-1998: 17/03-15/05; 1999-2009: 01/04-15/05; 2010:01/04-14/05; 2011 i 2012:01/04-15/05; 2013: 17/03-15/04); 2014 i 2015: 01/04-15/05 i finalment 2016: 28/03-15/05, 2017 19/03-17/05). Aquest fet s’haurà de tenir sempre en compte a l’hora de valorar els gràfics i taules representats en aquesta memòria.

El total de primeres captures és de 83.912 repartides en un total de 115 espècies dife-rents. L’ocell més anellat des de l’inici és l’ull de bou de passa (Phylloscopus trochilus) amb 34.804 exemplars, el que suposa un 41% del total, essent aquest nombre lleugerament inferior a la mitjana de captures del total del projecte. De totes les espècies anellades, comptant només les migrants, n’hi ha 12 que superen ja les mil primeres captures. El passerell (Carduelis can-nabina) és una de les espècies més capturades però en ésser essencialment resident no s’ha inclòs a les anàlisis més detallades ni als gràfics de les espècies més anellades.

Del grup dels migrants essencialment presaharians trobem tres espècies que ja han su-perat la barrera de les mil primeres captures. Són el rupit (Erithacus rubecula), l’ull de bou comú (Phylloscopus collybita) i el busqueret de capell (Sylvia atricapilla), totes tres afavorides per les captures efectuades durant les campanyes que han començat el 17 de març (1996-1998 i 2013) i també enguany, que s’ha començat dues pèntades més prest, tot i que no s’han donat uns nombres de captures d’aquest tipus de migrants molt elevades.

Pel que fa als migrants transaharians, vertader objectiu d’estudi del projecte PI, veiem que hi ha vuit espècies que superen el miler de primeres captures, a més del ja comentat ull de bou de passa. La coa-roja (Phoenicurus phoenicurus), la segona espècie transahariana més abundant durant la migració primaveral, el busqueret d’abatzer (Sylvia communis), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el busqueret mosquiter (Sylvia borin), el busqueret de garriga (Sylvia cantillans), el menjamosques negre (Ficedula hypoleuca), el menjamosques gris (Muscicapa striata) i la tórtora (Streptopelia turtur), que s’ha afegit al grup aquest mateix any amb un total de 1.055 anellaments totals.

L’illa de l’Aire és una de les estacions on més s’anella la tórtora, tot i ser una de les es-pècies catalogada al llistat d’aus comunes que més ha disminuït durant els darrers 30 anys, se-gons uns estudis recents duits a terme a 24 països d’Europa. Aquest estudi ha estat elaborat per experts de la Universitat d’Exeter (Regne Unit), la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) i el Pla Paneuropeu de Seguimient d’Aus (PECBMS).

De les altres espècies, 95 en total, tan sols representen el 10% de les captures totals du-rant aquests 25 anys.

Totes aquestes dades es poden veure a continuació, al gràfic 24.

Total 20 espècies més anellades 1993-2017 n=83.812

Phy. Trochilus; 34804; 41%

Eri. rubecula; 8457; 10% Altres; 8844; 10%

Sax. rubetra; 479; 1% Tur. philomelos; 445; 1% Pho. phoenicurus; 5080; 6% Phy. collybita; 4782; 6% Syl. communis; 3471; 4% Lus. megarhynchos; 2775; 3% Syl. borin; 2339; 3% Syl. atricapilla; 2324; 3% Fic. hypoleuca; 2007; 2% Syl. cantillans; 1879; 2% Upu. epops; 480; 1% Mus. striata; 1667; 2% Str. turtur; 1055; 1% Hir. rustica; 1007; 1% Acr. scirpaceus; 714; 1% Lan. senator; 498; 1% Car. chloris ; 566; 1% Hip. icterina; 584; 1%

Gràfic 24- Representació de les 20 espècies més anellades durant el període 1993-2017 a l’illa de l’Aire

D’aquestes 20 espècies destaquen algunes per ser molt abundants, com es pot compro-var al gràfic 1, però moltes altres espècies que no arriben al miler de captures també són molt interessants per ser espècies escasses durant la migració al seu pas per les illes, i per Menorca en concret. De les 10 més abundants (transaharianes) hem fet un resum en un apartat anterior.

Un darrer grup destacable són els ocells catalogats com a rareses a la llista de l’estatus de l’avifauna Balear i també les que estan incloses a la llista del Comité Ibérico de Rarezas de la SEO. Tot seguit podem veure els comentaris de les espècies de cadascun d’aquests tres grups.

Del grup de les espècies que són comunes però escasses durant les migracions al seu pas per l’illa de l’Aire, i exposades de major a menor segons el seu nombre de primeres captu-res totals, en destaquem 18. Les més abundants d’aquest grup són la bosqueta icterina (Hippo-lais icterina) amb 584 captures, enguany només s’han anellat 12 exemplars, per davall de la mitjana històrica, i la comuna (Hippolais polyglotta) 414 captures, també amb 9 ocells anellats durant la present campanya, que ens han donat molta informació sobre el pas migratori d’ambdues espècies per Menorca. Enguany, a més, hem anellat 3 exemplars de bosqueta pàl·lida (Iduna opaca), raresa a les Illes Balears.

La següent és el puput (Upupa epops) amb 431 captures al llarg de tota la campanya, que malgrat sigui una espècie sedentària a Menorca s’ha pogut comprovar amb aquest projecte la seva condició de migrant moderat, observant-se i capturant-se molt més exemplars dels que es pensava en un principi. Aquest darrer any s’han realitzat 48 primeres captures, un valor molt elevat. Dues espècies més que s’han anellat de manera relativament abundant han estat l’ull de bou xiulaire (Phylloscopus sibilatrix), 414 captures, espècie que s’observa a Menorca només durant la migració prenupcial, i que resulta ser molt irregular al seu pas per l’illa, oscil·lant entre les 46 primeres captures de 2006 i els resultats de l’any 1997 en què tan sols es va capturar un exemplar. El boscarler pintat gros (Locustella naevia), amb 277 primeres captures és una altra de les espècies escasses durant la migració al seu pas per la nostra illa. També l’ull de bou pàl·lid (Phylloscopus bonelli) amb 219 primeres captures, mereix una menció en aquest apartat.

Fent un bot quantitatiu important passem a la següent espècie que és l’enganapastors (Caprimulgus europaeus) amb 123 captures. A continuació tenim l’hortolà (Emberiza hortulana), una altra de les sorpreses del projecte, amb 103 primeres captures, 6 de les quals han estat anellades aquest any. L’hortolà era una espècie no capturada a Menorca abans de començar l’estudi a l’illa de l’Aire i citada en molt poques ocasions (de fet estava catalogada com a “rara” fins fa uns anys a les illes Balears). El formiguerol (Jynx torquilla) és el següent en nombre de primeres captures, 89 en total al llarg de tots aquests anys, amb dues captures durant aquesta campanya. És un ocell molt comú durant l’hivern a Menorca, però poc conegut pels seus hàbits migratoris, especialment a la primavera. També destacable és l’oriol (Oriolus oriolus), una es-pècie comuna però escassa durant les migracions a Menorca, amb 43 primeres captures. El culblanc roig (Oenanthe hispanica), amb 12 anellaments i la mèrlera vermella (Monticola saxati-lis) amb 4 en el total d’aquests 24 anys són, com l’espècie anterior, comuns, però molt poc abundants i poc observats, en general, a Menorca. Tots els exemplars capturats d’aquestes tres espècies a Menorca han estat anellats durant la campanya PI a l’illa de l’Aire o a l’illa d’en Colom, fet que també reforça les petites illes com a punt estratègic per a la migració dels ocells, si més no com a lloc estratègic per estudiar-la.

Per acabar aquest apartat queden per citar el busqueret trencamates (Sylvia conspicilla-ta), amb només 9 anellaments, espècie estival, molt escassa i molt localitzada en alguns punts de la costa nord de Menorca i de Mallorca. El tord de collaret (Turdus torquatus), amb només 14 primeres captures i el pardal barraquer (Passer montanus), amb tan sols 4 anellaments, to-tes tres són espècies molt rares a Menorca (el pardal s’ha observat alguns hiverns per l’illa). El gaig blau (Coracias garrulus), amb 3 anellaments, el mussol banyut (Asio otus), amb 2, un, el mussol emigrant (Asio flammeus) també amb una sola captura i el tord rei (Turdus viscivorus) també amb un sol anellament són les darreres d’aquesta llista d’espècies escasses que citem en aquesta memòria, i de les quals es coneix tan poc al seu pas per l’illa de Menorca.

Pel que fa a les espècies catalogades com a rareses a les illes Balears, també s’han anat anys de feina a l’illa de l’Aire. En