POLÍTICA ECONÒMICA
I CANVI DE MODEL.
Reflexions sobre el cas balear
Carles Manera
Quin model de creixement tenim?
•
1. Connectat amb l’exterior: depenent dels
cicles de l’economia internacional.
•
2. Intensiu en treball, amb un mercat laboral
molt dinàmic.
•
3. Especialitzat en el sector serveis, amb
rellevància de l’activitat turística.
•
4. Pes del sector de la construcció en la
generació del creixement.
Conjuntura i Estructura: dues
distincions cabdals
•
Conjuntura: moviments de curt termini.
Assistim ara a un escenari conjuntural
altament dificultós: caiguda del PIB en un
2,9% el 2009 i del -1,5% el 2010, segons les
previsions del Govern. Taxa d’atur: 15% (front
el 18% de l’Estat). Inflació prevista: -1%.
•
Estructura: situacions més estables i
ASSISTIM A UN CANVI DE PARADIGMA
TECNO-ECONÒMIC EN EL MÓN
•
Estam inserits en la cinquena gran revolució
tecnològica des de la Revolució Industrial.
•
Es caracteritza, entre d’altres elements, per la
revolució a la informació, la microelectrònica,
el software, les telecomunicacions,
LAS INDUSTRIAS E INFRAESTRUCTURAS DE CADA REVOLUCIÓN TECNOLÓGICA (según C.Pérez)
Revolución tecnológica Países-núcleo
Nuevas tecnologías e industrias nuevas o redefinidas Infraestructuras nuevas o redefinidas
PRIMERA: Desde 1711
La Revolución Industrial. Inglaterra
Mecanización de la industria del algodón
Hierro forjado Maquinaria
Canales y vías fluviales Carreteras con peaje
Energía hidráulica (con molinos de agua muy mejorados)
SEGUNDA: Desde 1829. Era del vapor y los ferrocarriles.
Inglaterra (difundiéndose hacia Europa y EUA)
Máquinas de vapor y maquinaria (de hierro, movida con carbón)
Hierro y minería del carbón (ahora con un rol central en el crecimiento)* Construcción de ferrocarriles
Producción de locomotoras y vagones Energía de vapor para numerosas industrias (incluyendo la textil)
Ferrocarriles (uso del motor a vapor) Servicio postal estandarizado de plena cobertura
Telégrafo (sobre todo nacional, a lo largo de las líneas de ferrocarril) Grandes puertos, grandes depósitos, y grandes barcos para la navegación mundial
Gas urbano TERCERA:
Desde 1875
Era del acero, la electricidad i la ingeniería pesada EUA i Alemania
sobrepasando a Inglaterra
Acero barato (especialmente Bessemer) Pleno desarrollo del motor a vapor para barcos de acero
Ingeniería pesada química y civil Industria de equipos eléctricos Cobre y cables
Alimentos enlatados y embotellados Papel y empaques
Navegación mundial en veloces barcos de acero (uso del Canal de Suez) Redes transnacionales de ferrocarril
(uso de acero barato para la fabricación de rieles y pernos de tamaño estándar)
Grandes puentes y túneles
Telégrafo mundial, Teléfono (sobre todo nacional) Redes eléctricas (para iluminación y uso industrial) CUARTA
Desde 1908 Era del petroleo, el
automóvil i la producción en masa
EUA (con Alemania rivalizando por el liderazgo mundial)
Difusión hacia Europa
Producción en masa de automóviles Petróleo barato y sus derivados Petroquímica (sintéticos)
Motor de combustión interna para automóviles, transporte de carga, tractores, aviones, tanques de guerra y
generación eléctrica Electrodomésticos
Alimentos refrigerados y congelados
Redes de caminos, autopistas, puertos y aeropuertos
Redes de oleoductos
Electricidad de plena cobertura (industrial y doméstica)
Telecomunicación analógica mundial (para teléfono, télex y cablegramas) alámbrica e inalámbrica
QUINTA
Era de la informática i las telecomunicaciones EUA (difundiéndose hacia Europa i Asia)
La revolución de la información:
Microelectrónica barata, Computadoras, software Telecomunicaciones, Instrumentos de control Desarrollo por computadora de
biotecnología y nuevos materiales
Comunicación digital mundial (cable, fibra óptica, radio y satélite) Internet/Correo y otros servicios electrónicos
Redes eléctricas de fuentes múltiples y de uso flexible
QUINA ÉS LA FORÇA DE L’ECONOMIA
BALEAR EN AQUEST CONTEXT?
•
1. Un entorn ambiental agradable.
•
2. Experiencia reconeguda.
•
3. Dinamisme del mercat de treball.
•
4. Capacitat de reacció front les crisis.
•
5. Existència de sectors industrials tradicionals amb clares
pulsacions de mercat.
•
6. Abundància de capital privat.
•
7. Actuació més sinèrgica amb la UIB.
•
8. Millores energètiques.
•
9. Condicions per fer efectives polítiques de districte
LES AMENACES
•
1. L’alt consum de territori.
•
2. Poca cohesió social.
•
3. Congestió espacial.
•
4. Poca formació de capital humà.
•
5. Pèrdua de productivitat i competitivitat.
•
6. Escassa inversió en R+D+i.
•
7. Benestar social que no es correlaciona amb el
nivell de renda.
LA TEORIA: LÍNIES MESTRES DE
POLÍTICA ECONÒMICA
•
1. El debat és
com
es creix enlloc de
quant
es creix. El creixement és
crucial; però s’ha de QUALIFICAR.
•
2. I què és qualificar? Apostar per “infrastructures silencioses”, que
afecten la formació de capital social públic. Que asseguren
benestar.
•
3. La diversificació del sector terciari. Majors flexibilitats al sector
serveis: aposta nítida per activitats quaternàries i quinàries.
TURISME NO SÓN NOMÉS TURISTES.
•
4. Aposta per la formació de capital humà, a tots els seus nivells.
•
5. La inversió pública entesa com a gran palanca de creixement, en
ÉS POSSIBLE PLANTEJAR UNA NOVA
FORMA DE CRÉIXER?
•
Un model de creixement no s’estableix per
decret. Una pauta de producció diferenciada
descansa sobre activitats econòmiques
concretes, precises, sense factors abstractes.
El mercat determina el funcionament; però no
és menys cert que el sector públic pot
LA PRÀCTICA (1):
ELS PROBLEMES ESTRUCTURALS
•
1. La caiguda de la productivitat del treball.
•
2. Intensa especialització econòmica.
•
3. Manca de capital social públic.
•
4. Externalitats ambientals negatives.
•
5. Estacionalitat turística.
LA PRÀCTICA (2):
HI HA SIGNES D’UN NOU MODEL DE CREIXEMENT?
•
SÍ!:
• 1. Planificació econòmica des de l’òptica de la governança. Exponent clar: Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social. Traslació
pressupostària 2010: 540 milions d’euros.
• 2. Perspectiva d’un veritable “polígon de coneixement”: Parc Bit,
Universitat, Hospital de Son Espases, Parc de Tecnologies Ambientals.
• 3. Impuls a polítiques de CLUSTERS.
• 4. Nou Pla de la Ciència.
• 5. Avanç de les polítiques socials: increment de la Renda Mínima un 17%
entre 2007 i 2010; recursos assignats a la Llei de Dependència han augmentat un 181% des de 2007; Recursos destinats a Consorcis Sociosanitaris han augmentat un 133% des de 2007.
• GRAN SÍNTESI: les activitats del nou model suposen el 5,6% del PIB balears
Les activitats vinculades al nou
model:
•
Aconsegueixen creixement en un context econòmic de
contracció: augmenta el número d’empreses, augmenta
l’ocupació i el treball qualificat.
•
Utilitza i genera coneixement i tecnologia: predomini dels
sectors quaternari i quinari; creació d’empreses que
introdueixen diversificació econòmica i major sostenibilitat
ambiental.
•
Es fonamenta sobre la cooperació: cooperació
inter-empresarial, i cooperació entre les empreses i altres agents
de la innovació.
•
Permet obtener noves fonts de finançament alternatiu:
PER UN TERRITORI COMPETITIU
•
La competitivitat d’un territori es reforça si
funcionen bé les connexions entre les unitats
que generen coneixement i les que l’utilitzen
de manera productiva. Per això, són
importants la formació i la densitat de xarxa
que es teixeix entre aquestes unitats
Un laboratori esencial: el Parc Bit.
Dades rellevants:
•
Número d’empreses: de 6 (juny 1998) a 29 (juny de
2003) a 51 (juny de 2007)… fins a 111 el juny de 2009!
•
Número de treballadors: juny de 2007: 1.315; juny de
2009: 2.386. El 42% són titulats superiors; el 7% són
Doctors; el 24% titulars de grau mitjà; el 19% tècnics de
formació profesional; el 15% especialistes no titulats.
•
El 38% de les empreses es dediquen a software-TIC; el
9% a Audiovisual; el 8% a Biotecnologia; el 4% a
Un laboratori essencial: el Parc Bit.
Dades rellevants:
•
Hivernacle d’empreses: de 6 el 2006… a 40 el 2009!!.
Aquests projectes:
•
Generen facturació: més d’1,5 milions d’euros en el primer
semestre de 2009, amb pes decisiu del sector privat.
•
Generen projectes de R+D+i: front als 3 projectes de 2007,
ara n’hi ha 21.
•
Creen llocs de treball altament qualificats: front a 33 el
2008, ara són 44 tot just en el primer semestre de 2009.
•
Clústers: Audiovisual (amb 60 associats), Tic Turisme (amb
MÉS CONEIXEMENT A
L’ECONOMIA
• L’aposta per la R+D+i. A banda del que s’ha explicat anteriorment, això es
constata en les assignacions pressupostàries en aquests camps:
• 2008: 120 milions d’euros (incorporant transferencia a la UIB); 2009: 130
milions d’euros; 2010: 149 milions d’euros (que incorporen inversions en R+D+i en edificis de recerca al Parc Bit).
• Generació de renda de les activitats inherents al nou model: Tot això afecta diferents sectors productius, que abasten igualment les activitats tradicionals. Es pot veure que les activitats econòmiques amb més valors afegits són detectables, a hores d’ara, no només en el sector terciari de l’economia (de manera que el diversifiquen, com s’ha dit, envers escenaris quaternaris i quinaris), sinó també en el sector primari (les activitats
A TALL DE CONCLUSIÓ:
BALEARS…
• 1. Lidera l’activitat empresarial en el món turístic: exportam know-how i
nivells experiencials de tota mena.
• 2. Té competència solvent en el turisme de sol i platja, amb elements
inequívocs de qualitat: millors serveis en relació a certs competidors emergents.
• 3. La ciutat de Palma palesa indicadors clars de diversificació econòmica en el sector terciari, segons el ranking de les ciutats europees de més de 350.000 habitants. Hi ha, per tant, experiència tangible d’activitats
quaternàries i quinàries.
• 4. Tenim un territori fràgil, limitat, però potent: urgeix preservar el nostre
capital natural com a actiu primordial, i esperonar aquelles activitats que estimulin el turisme des de prismes diferenciats.
• 5. Hi han “brots verds” d’un nou model de creixement, que hem irrigat
des de juliol de 2007.
• 6. Necessitam pensar col·lectivament, amb un sentit holístic, per sortir
