• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 073, núm. 21 (30 jul. 1986)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 073, núm. 21 (30 jul. 1986)"

Copied!
68
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

O a n

Consell Plenari

Actasessió 26-VI-1986 634

Acords sessió 16-VII-1986 641

Comissióde Govern

Acta sessió 25-VI-1986 645

Acords sessió 9-VII-1986 653

Disposicions Generals Acordsdelsòrgans degovern

Reglamentde funcionament del Mercat de Fruites i

Verdures 657

Modificacions, addicions i adaptacionsa lanorma¬ tiva de laGeneralitat, de les Normes de Gestió i

Participacióde les Escoles Municipals 664

Modificació de l'Àrea deRègim Interior iProtecció

Ciutadana 667

Decretsde l'Alcaldia

Conferiment i atribució d'actes de gestió i

delega-RIPCíC

anta

ció de facultats en els Consellers Presidents delsConsells Municipals de Districteen matèria

deguals 695

Conferiment i atribució d'actes de gestió i delega¬ ció de facultats en els Consellers Presidents delsConsellsMunicipals de Districteen matèria

dejoventut i infància 695

Cartipàs

Nomenament membre del Consell Municipal del

Districte del'Eixample 696

Consells Municipals de Districte

Districte 3. Sants-Montjuïc.Acords

sessió 9-VII-1986 697

Districte6. Gràcia. Acords

sessió 9-VII-1986 ! 697

Consell Municipal Permanent

Acta sessió 23-VI-1986 698

Ajuntament

Hpr

de Barcelona

»—«««.

(2)

634 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21

30-VII-içm

CONSELL PLENARI

Acta de la sessió del 26 de juny de 1986,

aprovada el 16 de juliol de 1986.

AlSaló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de

Barcelona, el vint-i-sis dejuny de mil nou-cents

vuitanta-sis, esreuneix el Consell Plenari, sota la presidència de

l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira; hi concor¬

ren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Jordi Parpal i Marfà, Joaquim de Nadal i Caparà, i Raimon Martínez i

Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors, amb rang de Tinent

d'Alcalde, Jordi Borja i Sebastià, Pau Cernuda i Barrios, Josep M. Serra i Martí, i els ll·lms. Srs. Regidors, Guerau

Ruiz i Pena, M. Aurèlia Capmany i Famés, Eulàlia Vintró

i Castells, Joan Clos i Matheu, Francesca Masgoret i

Llardent, Enric Truñó i Lagares, Joan Torres i Carol,

Juan José Ferreiro i Suàrez, Albert Batlle i Bastardas,

Antoni Dalmau i Ribalta, Mercè Sala i Schnorkowski,

Jordi Vallverdú i Gimeno, Germà Vidal i Rebull, Josep

Espinàs i Xivillé, Josep Antoni García i España, Xavier

Valls i Serra, Francesc Segura i de Luna, Francesc

Borrell i Mas, Antoni Comas i Baldellou, Joaquima Alemany i Roca, Josep Bueno i Escalera, Josep

Thió

i

de Pol, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Fabregat i Fabre¬

gat, Enric Vila i Andreu, Jordi Bonet i

Agustí,

Joan

García i Domingo, Josep Bascompte i Sola, Manuel Rial i Ferrer, Antoni M. Satorras i Roji, Mercè Muñoz i

Ramonet, Ferran Clemente i Solsona, i Jordi Conill i Vall,

assistits per l'll im. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i

Cortal, que certifica.

Excusen la seva assistència, els ll·lms. Srs. Ramon

Trias i Fargas, i Josep M. Pujadas i Porta.

Hi éspresent l'Interventor Municipal Sr. Martí

Pagona-barraga i Garra.

Oberta la sessió perlaPresidènciaales dotze hores,

són llegides i aprovades lesactesde les dues sessions, extraordinària i ordinària, celebrades el 28 de maig de

1986, la primera d'elles amb les precisions indicades pel Sr. Comas, el qual, respecte a la segona, i, concre¬ tament, a la modificació introduïda a l'art. 1 del Regla¬

mentde Funcionament del Mercat deCanyelles, obser¬

va que l'Ordenança de Mercats té, a juí seu, un rang

superior a tal Reglament, però el Sr. Serra i Martí

discrepa d'aquestaopinió tot significantque elstermes

de l'esborrany reflecteixen la seva proposta de modifi¬ cació de l'esmentat article.

En el despatx d'ofici, el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 30 de

maig de 1986, que crea la Coordinació General de

l'activitat de l'Administració municipal, i del 5 de juny de

1986, que nomenael Sr. Fernando Navarro i González, Coordinador General amb les funcions i comeses que

s'assenyalen en l'esmentat decret.

Quedar assabentat i agrair l'acord del Consell de Ministres que dóna suport ala Candidatura de Barcelo¬

na com a seu dels Jocs Olímpics de 1992.

Quedarassabentat iagrair el suportque han donat a la Candidatura de Barcelona com a seu dels Jocs

Olímpics de 1992, el «Consejo de Gobierno de la Junta

de Comunidades de Castilla-La Mancha», els Ajunta¬

ments de Girona, Las Palmas de Gran Canària, Palèn¬

cia, Sòria, Balaguer, Manresa i Port de la Selva; i les

següents entitats:

Associació

Catalana de Socors Mu¬ tus «Montepío Montserrat» de Buenos Aires, Casaldels Catalans de Califòrnia, Casal Català de

Guayaquil,

Ca¬

sal Català deMontevideo, Centre Català de

Santiago

de

Xile, Centre Català de Concepción (Xile), Centre Català

de Rosario(Argentina), Centre Català de Caracas,«The

Anglo-Catalan Society»; Associació de Veïns

Camp

d'en Grassot, «Casa de Andalucía de Barcelona», Cen¬ tre Atlètic Laietana de Mataró, Colla Jove dels Xiquets de Valls, Col·legi Oficial d'Agents Comercials de Barce¬ lona, Collegi Públic Castellonroi, Escola Estel de Sant

Pere de Riudebitlles, i «Sindicato Español de Pilotosde Líneas Aéreas».

Quedar assabentat de l'acord del Consell de Districte de Sarrià del 5 d'abril de 1986, en recolzament de la candidatura al Premi Nobel de Literatura del poetai veí

deSarrià, J.V. Foix; i donarl'adhesió del'Ajuntamentde Barcelona, a les diverses organitzacions d'escriptors

que l'han demanada.

Quedar assabentat i ratificarels següents convenis:

amb l'Estat, la Generalitat, i la Societat del Gran Teatre del Liceu per a l'ampliació del Consorci del Gran Teatre

del Liceu; amb l'Institut d'Estudis Catalans per a la

realització d'estudis i informes perajudar a

l'elaboració

de plans per al desenvolupament dels sistemes

de

comunicació necessaris per satisfer les

exigències de

l'organització dels Jocs Olímpics.

Quedar assabentat de les Ordres del Ministeri d'Eco¬

nomia i Hisenda del 28 de maig de 1986, perles

quals,

respectivament, s'autoritza a l'Ajuntament de

Barcelo¬

na: 1) a concertar un préstec destinat al

refinançament

del préstec exterior, de 80.000.000 de

dòlars i

«swap» de 40.000.000 d'ecus;

i 2) per concertar un préstec sindicat a

llarg

termini

per 4.556.962,025 ptes., destinat a finançar

les

despe¬

ses derivades del rescat de la concessió dels Serveis

de Sanejament d'Aigües Residuals.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de25 de

juny de 1986 pel qual es modifica la

plantilla amb

les

següents remodelacions: 1.-

Amortització de

13 places

de Tècnic Superior de Medicina i 14

d'Oficial

de

la

Guàrdia Urbana; 2.- Creació de 13 places

de

Tècnic

Superior d'Educació i 14 de Sots-oficial

de

la

Guàrdia

Urbana.

S'entra, tot seguit, en el debat de

l'ordre del

dia.

PRIMERA TINÈNCIA D'ALCALDIA

Negociat de Planejament

Ratificar els acords de la Comissió de Govern

d

11

de juny de 1986, pels quals s'aprova:

A) inicialment: 1) el Pla especial

d'ordenació

del

sector limitat pels carrers del

Cardenal

Sentmenat,

a

Via Augusta, dels Vergós, de l'Abat

Samsó

i

de la

(3)

P1 30-VII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 635

Pla

especial

d'ordenació i concreció de la unitat d'ac¬

tuació

delimitada

pel Pla General Metropolità

entre

els

carrersde

Numància, de

Viriat, d'Enric Bargués i

el

sòl

qualificat de

17-7; 3) el Pla

especial

per a

la

nova

concreció del tipus

d'equipament

i la determinació de

les titularitats en el sector qualificat pel Pla General

Metropolità

com a zona

de

renovació urbana transfor¬

mació de l'ús a equipament (17-7), definit pels carrers del Guinardó, de la

Indústria,

del Freser, de les Navas

deTolosa i de Sant Antoni Maria Claret; i4) l'Estudi de

detall d'ordenació de les parcel·les C-D-E-G de l'illa delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i els

carrersdela Llacuna, del Perú, i de Sant Joan de Malta. B)

provisionalment:

1)

el Pla especial d'ordenació

de

la muntanya de Montjuïc; i 2) el Pla especial d'ajusta¬

ment d'alineacions i ordenació volumètrica de les illes limitades per l'avinguda Meridiana i els carrers de les

Navas de Tolosa, de Mallorca, i del Trinxant.

Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 25 dejuny de

1986 pels quals:

B) s'aproven els

Criteris,

objetius i solucions generals

de planejament del sector d'Hostafrancs, en l'àmbit

contigu al carrer de Tarragona, i el Pla especial de

reforma interior del carrer de Tarragona, i es manté la

suspensió de l'atorgament de llicències pel termini de

dos anys acomptar des del primer de març de 1986. C) s'aproven inicialment: 1) el Pla especial d'ajusta¬

ment de límits zonals, concreció d'equipaments, orde¬

nació del jardí urbà i protecció arquitectònica relatiu a l'illa limitada pel passeig de Gràcia, la rambla de Cata¬

lunya i els carrers de Còrsega i del Rosselló; i 2) el Pla especial de rectificació puntual de l'Ordenança del Pla

parcial de lazona Nord del'avinguda Diagonal i el barri

de les Corts.

D) s'aproven provisionalment: 1) el Pla especial de

reforma interior del barri del Baró de Viver; i 2) el Pla especial d'ordenació volumètrica i millora del sector limitatpel carrer de Numància, l'avinguda Diagonal, els

carrers deGandesa, d'Europa i de Cabestany, l'entorn de la

plaça

de

la

Concòrdia,

el límit inferior de la

zona

14a) i pels carrers de Joan Gamper i de Solà.

E)s'aprova definitivamentl'Estudi de detall d'ordenació volumètrica de la finca 589-595 de l'avinguda Diagonal.

La Presidència puntualitza que el punt A) del dicta¬

men precedent relatiu a l'acord pel qual s'evacua ei

tràmit d'audiènciaconferit perlaCorporació Metropolita¬ na,en els expedients sobre una proposta de modifica¬ ció del Pla General Metropolità referent a la façana marítima del territori de la Corporació Metropolitana i sobre el Pla especial de reforma interior del sector del

passeig de Carles I i l'avinguda d'Icària, quedà retirat

per les raons exposades en la reunió del Consell

Municipal

Permanent.

El Sr. Comas tocant el Pla

especial de la muntanya

de

Montjuïc,

manifesta

que no ha trobat cap estudi

justificatiu de l'enderrocament del Pavelló de l'Institut

Nacional d'Indústria, ni tampoc de la conveniència de

desplaçar

la Fira; que

l'Àrea

de Circulació considera insuficients les previsions d'aparcament a lazona però

J10

se

II

fa

cas; que

la Direcció

de Serveis

de

Gestió

Urbanística

estima les valoracions inferiors a la realitat; i

pue per totes aquestesraons, elseuGrup no pot donar elseuvotfavorablea lasevaratificació.

Respecteal Pla

de reforma

del barri del Baró de Viver, dóna per

^produïdes

deI aprovació

les

objeccions

formulades

en

el moment

inicial, i assenyala que els plànols pre-senten ratllades;

que manca untext refós que permeti

conèixer que s'aprova realment; que el pla d'etapes no concreta qui aportarà els 3.000 milions que costarà la

sevaexecució ni com ni quan s'aconseguiràtalfinança¬

ment; i que l'informe de la Direcció de Serveis de

Planejament Urbanístic assenyala la necessitat de preci¬

sar els costos d'urbanització i les fases d'execució, punts dels quals no es diu res; per tant, el seu Grup

tampoc pot donar el seu vot favorable atal Pla. El Sr. Alcalde matisa queel Pla sobre la muntanya de

Montjuïc no comporta l'enderrocament immediat del

Pavelló de l'Institut Nacional d'Indústria: només es limita

a establir un percentatge d'edificabilitat, del 5 %, per a

lazona.

S'aproven ambdues propostes amb el vot en contra

dels Srs. Segura, Borrell, Comas, Alemany, Bueno,

Thió, Amat, Fabregat, Vila, Bonet, i Garcia i Domingo,

quant als Plans d'ordenació de la muntanya de Mont¬ juïc, i de reforma interior del barri del Baró de Viver.

Negociat d'Expropiacions i Desnonaments

Declarar lesiu perals interessos públics, l'acord de la

Comissió Municipal Permanent, de 29 d'abril de 1983,

pel qual es fixava en 2.850.000 ptes., l'apreuament per

a l'expropiació dels terrenys vials de 300 m2.

perta-nyents a la finca núm. 27-31 del passeig de Santa

Coloma i s'ordenava pagar aquest import als Srs. Ivon¬

ne Fernández i Seynaeve, M. Elena, Ivonne, M. Lluïsa i

Ignasi Pérez i Fernández, per quant els esmentats

terrenys vials han d'ésser obtinguts pel Municipi a títol

de cessió gratuïtaal'emparade l'art. 83 de la Llei sobre

Règim del sòl i ordenació urbana; i interposar recurs

contenciós-administratiu, demanant l'anul·lació de l'a¬ cord esmentat.

Fixar, en tràmitd'avinença, en 41.000.000 de pesse¬ tes, l'apreuament per tots els conceptes, inclòs el desnonament, per a l'adquisició de la finca núm. 7-17

del carrer de Manacor, de 12.033,08 m2. d'extensió,

afectatsen part dezonaverda privadaprotegida 8-apel

Pla General Metropolità, propietat de l'Hospital de les Colònies Estrangeres; aplicar la despesa, quant a 21.000.000 de pessetes, amb càrrec al Pressupost General de 1986, part. 611.641, actuació 003, i els restants 20.000.000ptes, amb càrrec a la partida que

en el seu dia es determini, del Pressupost General de

1987; pagar-loa la propietat un copjustificat,mitjançant

certificat registral, eldomini i llibertat de càrregues de la finca o consignar-lo altrament a la Caixa General de

Dipòsits, i aixòefectuat, ocuparl'esmentat immoble.

El Sr. Alcalde comenta que aquest darrer dictamen

ve a resoldre el problema de l'Hospital de les Colònies

Estrangeres, la solució del qual ha estat demanada

insistentmentpels representants consulars; i el Sr. Amat

es congratulatambé d'aquesta proposta, tot esperant

que la finca adquirida serveixipercomplementar el Parc

del Putgetconstruint-hi equipaments esportius.

S'aproven perunanimitat ambdós dictàmens.

SEGONA TINÈNCIA D'ALCALDIA

Negociat de Pressupostos i Comptes

Aprovar modificacions de crèdit consistentsensuple¬

(4)

636 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21

30-vitm

El Sr. de Nadal destaca entre les modificacions

proposadesque s'habiliten 71.000.000 depessetesper subvencionar laneteja de façanes i altres actuacions de millora del paisatge urbà.

S'aprova perunanimitat.

Oficina Técnico-administrativa de la Subàrea

d'Empreses Municipals

Aprovar el projecte de contracte-programa a establir

amb l'Estat, la Generalitat de Catalunya, laCorporació

Metropolitana i Societats privades Municipals, Trans¬

ports de Barcelona, S.A. i Ferrocarril Metropolità de

Barcelona, S.A., amb la finalitat d'assolir respecte a les esmentades Empreses, la reducció del dèficit existent, l'increment de coeficient de cobertura de lesdespeses i laconsecució delsobjectiusque s'assenyalen; i facultar l'Excm. Sr. Alcalde-President per formalitzar la docu¬

mentació necessària per a l'efectivitat del present acord.

La Regidora-Presidenta de les Companyies Munici¬

pals de Transports, Sra. Sala,sintetitza lesclàusules del

projecte de Contracte-programa dient que les Empre¬

ses es comprometen a mantenirun volumde passatge

i uns índexs de productivitat així com a seguir una

política de preus i de recursos humans i unes determi¬

nades tècniques de gestió; que les subvencions de

l'explotació, ésa dir, deldèficit, seran: un40 % acàrrec

del'Estat, un30 %acàrrec de la Generalitat, un 15 %a càrrec de la Corporació Metropolitana, i el 15 % restant

a càrrec de l'Ajuntament; que quant a l'exercici de

1985, s'inclouen també regularitzacions perles consig¬

nacions insuficients que tenien en els respectius pres¬

supostos, l'Estat (pel que fa al Metro), la Corporació

Metropolitana i l'Ajuntament; que l'Ajuntamentes com¬

promet a pagar el dèficit dels anys 1983 i 1984 en un

període de 15 anys, durant els cinc primers dels quals

no caldrà pagar res; que recorda també el compromís

de l'Ajuntament assumit l'any 1984, de refinançament de les emissionsd'obligacions del Metro; que es preci¬

sen els compromisos de les diverses Institucions (Ajun¬

tament, Corporació Metropolitana i Generalitat) quant

als diferents serveis socials iespecials (el tramvia blau); que l'Estat assumeix les quantitats -uns 1.000 milions

de pessetes- que quedaren pendents com a conse¬

qüènciade l'aplicació de la Llei de Sanejament; que els

costos derivats de laintegració del Metro en la Segure¬ tat Social seran també finançats perles diverses Admi¬ nistracions en les proporcions(40, 30, 15, i 15per 100)

que ja ha esmentat; que els resultats a aconseguir per les empreses es defineixen en un capítol i en un altre,

es detallen les inversions a càrrec de la Generalitat

(20.500 milions) i de les empreses (27.300 milions de

pessetes); que es preveuen unes aportacions de 47.800 milions de pessetes per dèficits d'explotació i

d'altres 20.500 milions a càrrec de la Generalitat, per

inversions; que fins a l'any 1988 l'Estat pagarà en total

31.800 milions de pessetes, suma que inclou el 30 %

que lliurarà a la Generalitat perquè aquesta el traspassi

a les empreses; que a més de les quantitats consigna¬

des, l'Ajuntament haurà de pagar uns 4.500 milions de pessetes; que es tractatambé de l'estructura financera

de les empreses; que es crea una Comissió de Segui¬

ment, amb representants de totes les Administracions implicades; que el control financer serà realitzat per la

Intervenció General de l'Administració de l'Estat; que

els nousserveis hauran d'éssersufragats perl'Adminis¬ tració que els ordeni; i que les principalsobligacionsde

l'Ajuntament són incloureenels Pressupostos de 1987i 1988 les quantitats necessàries per pagar el personal excedent (155 persones l'any 1987; i 149 el

1988)

i assumir: a) el dèficit dels anys 1983 i 1984, b) el

refinançament de les obligacions del Metro, c) els

serveis socials i especials; i d) el 15 % del dèficitd'ex¬

plotació.

El Sr. Satorras anticipa que el seu Grup votarà positi¬ vament la proposta, tanmateix vol expresar-hi certes reticències respecte a qui assumirà la quota de la

Corporació Metropolitana en el cas que

desaparegui,

com preveu el Projecte d'ordenació territorial, actual¬

ment en estudi pel Parlament de Catalunya; així com

respectea si l'actitud de les Centralssindicalspermetrà el compliment dels compromisos assumits per lesem¬ preses.

El Sr. Borrell, havent comentat que als membresde

l'oposició els resulta de vegadespenós haver de criticar

l'actuació dels companys de Consistori que dirigeixen

les Àrees i per això el seu Grup propugna que la responsabilitat d'aquestes i de les Empreses municipals

estigui confiada a funcionaris, manifesta que el seu

Grup s'abstindrà a l'hora de la votació perquè el Con¬ tracte-programa té dues lectures: una de positiva -la

recepció de força diners- i una altra de negativa: la

supressió del capítol (votat per unanimitat pel Consell

d'Administració d'ambdues empreses) relatiu a la inci¬

dència social de lestarifes, perpressions dels represen¬ tants de l'Administració estatal, supressió a laqual es condicionà la conclusió de les negociacions, que noli sembla justa i que no fou posada per la Presidentaen coneixement dels altres membres del Consell d'Admi¬ nistració: creu, doncs, necessari expressar malgrat

és¬

ser satisfactoris els resultats econòmicsassolits, elseu descontent per la formacom s'han portat les negocia¬

cions, que implicaràun fort augment de les tarifes.

La Sra. Sala comparteix la preocupació

expressada

pel Sr. Satorras afegint que, en la seva

opinió, la

Corporació Metropolitana continuarà existint

però si

no

fos així, algú hauria d'assumir les seves

obligacions;

i

dubta que els restants membres del Grup

convergent

puguin estaren elfons d'acord amb les

manifestacions

del Sr. Borrell perquè el Contracte-programa

representa

unasubvenció de 47.500 milions de pessetes i

és

lògic

que si l'Estat n'aporta 31.800 en quatre anys,

demani

que les tarifes de Barcelona, siguin iguals a

les

de

Madrid iSevilla, de manera que perésser

coherent, si

el

Sr. Borrell considera petita la

subvenció

rebuda,

pot

adreçar-se a l'alta Institució que ell ja sap

quina

és,

a

veure si allà hi té èxit, especialment quan,

atesos

els

termes del Contracte-programa amb el

Ferrocarril

de

la

Generalitat, les tarifes d'aquest resultarien en

tal

cas,

superiors ales del Metro de Barcelona.

El Sr. Borrell insisteix que el Consell

d'Administració

de les Empreses volia incloure en

el

Contracte-programa un capítol que explicava les raons

de

la

subvenció social, però el Govern

obligà

a

retirar-lo

i

ell

voldria saber per què.

La Sra. Sala remarcaque la

subvenció

de

l'Estat,

en

part directa i en part indirecta, totalitza

31.800

milions

de pessetes.

El Sr. Borrell reitera que, en la seva

opinió,

el

Con¬

tracte-programa hauria d'explicitar les raons

de

tal

sub¬

venció.

(5)

yúM_P1

30-VII-1986

GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 637

d'una

qüestió llargament

debatuda

en

aquest

Plenari i

a

bastament

coneguda

pels

seus

membres; i

que

l'acord

d'avui

suposarà

una

fita

històrica:

mostra,

doncs, la

sevarecança

perquè

no

s'adopti

per

unanimitat

quan constitueix una

aspiració demanada insistentment

per

tot el

Consistori, i

expressa com

alhora, la

seva

felicita¬

ció a la

Direcció

General de les Empreses

perquè els

termes del

Conveni

són molt favorables

en

alguns

punts,

entre els

quals vol esmentar la

forma

com

s'ha

salvat'el

dèficitacumulat en

els

tres anys que

han durat

les

negociacions

el qual

es

podrà

pagar en

quinze

anys

i sense interès. Confia que

el Segon Tinent d'Alcalde

sabràdesplegarencara

l'esforç necessari

per

allargar el

refinançament

de

les obligacions tot puntualitzant

que

la suma dels 1.000 i escaig milions de pessetes de

subvenció puradel

dèficit,

més

els jubilats, el refinança¬

ment de lesobligacions i el pagament de les persones traslladades al'Ajuntament

importarà

uns

4.280

milions

de pessetes en

el Pressupost

de 1987 (3.900

en

el de

1988) xifra

equivalent

a

la

recaptació

per

la llicència

fiscal: pertant,

s'ha de

procurar que

l'excedent derivat

de la reducció progressiva de tals obligacions i de la

millorade larecaptació d'aquesta figura pugui

destinar-se a altres finalitats.

Com acloenda de la seva intervenció, significa que

en la sevaopinió l'acord assolit és satisfactori, i que el

cost del taxímetre durant els tres anys de les negocia¬

cions no és massa car i es pagarà amb molt bones

condicions; tot esperant que el Contracte-programa

serà sotmèsa la consideració delnou Govern de l'Estat

en laprimerareunió que celebri.

S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Segura, Borrell,

Comas, Alemany, Bueno, Thió, Amat, Fabregat, Vila,

Bonet, i Garcia i Domingo.

Informe sobre l'exercici de 1985 de les Empreses

mixtes Mercabarna, S.A. i Tractament i Eliminació de

Residus, S.A.

El Regidor de Serveis d'Empreses Municipals, Sr.

Serra iMartí, desprésde precisarque l'Ajuntament és el socimajoritari de Mercabarna, amb un51 % del capital

social, mentre que només posseeix un 25 % del de

Tersa(l'altre 25 % pertany a la Corporació Metropolita¬

nai el 50 % restant ales antiguesconcessionàries de la Planta

incineradora)

exposa en primer lloc el seu infor¬

mesobre Mercabarna i, per demostrar la consolidació

de tal empresa, compara la seva realitat actual amb

l'existent el 1980 dient que llavors només funcionava

l'Escorxador i el Mercat de Fruites i Verdures, mentre que ara integra tots els altres Mercats centrals (Peix i

Flor); que s'ha duplicat la superfície dedicada a activi¬

tats complementàries de 75.000 a 150.000 m2; que el

Pavelló Polivalent completa l'oferta alimentària fent-la extensivaalsproductessecs; que s'ha creat la Societat filial Carns-Mercabarna

que factura uns 1.000 milions

anuals i ha estat un element important en el manteni¬

mentdel volum de sacrifici de

l'Escorxador; que, conse¬

güentment, la Unitat Alimentària presenta una realitat

absolutament diferent de fa cinc anys com ho prova

augment que ha experimentat en el nombre de vehi¬

cles entrats,

que el 1980 era d'1.500.000 i el 1985 ha arribat als2.600.000; que Mercabarna s'ha convertit en

un nucli

privilegiat

d'atracció de projectes: efectiva¬

ment, la Memòriano reflecteix les inversions realitzades

Pertercers però ell pot concretar

que durant el passat

exercici s'adjudicaren més de 21.000 m2

en la zona aactivitats

complementàries i més de 1.000 m2. per a

0lcines ' locals

comercials i tot això ha representatuna

inversió induïda superior als 1.500milions de pessetes i

la creació de 250 nous llocs de treball.

Tocant ales principals magnitudseconòmiques de la Societat detalla que els darrers cincanys l'immobilitzat

ha passatde 3.200 a5.833 milions, creixement que es

deu a la incorporació dels terrenys que avui ja són

propietat de l'Empresa mentre que abans eren llogats;

que en el mateix període el capital i les reserves s'han

elevat de 1.200 a3.300 milions de pessetes, els ingres¬

sos han pujat de 590 a 1.132 milions, i partint d'un cash-flow negatiu de 192 milions s'ha assolit un cash¬

flowpositiu de 257 milions de pessetes.

Sintetitza, acontinuació les dades més significatives

de la marxadels diferents mercats integrats a la Unitat

alimentària informant que la producció de l'Escorxador

hatingut uncreixement d'unes 1.500 t. (concretament,

de 24.414 a 25.858 t.) el qual s'ha experimentat en el sector del porquí mentre que el vaquí i de llana han

mantingutels nivells de l'any anterior; que l'activitat del

Mercat de Fruites i Verdures haaugmentatun 4 %; que

en el Mercat de Peix la comercialització tant del peix fresc com del congelat ha crescut un 10%, dada que

implica laconfirmació de tal Mercat.

Per tancar la seva exposició sobre Mercabarna, re¬ marca que Mercabarna resultauna zona atractivaper a

tots els sectors que operen en el camp alimentari, i ha

aconseguit l'entrada de grans majoristes de fruites i

verdures i de peix; que el compte d'explotació ha

millorat sensiblement els resultats de 1984 i ha mantin¬

gut, amb força exactitud, totes les estimacions en

ingressos i despeses del Pressupost de 1985 amb un

augmentdels resultats comptablesque hanpassatdels

20 milions de pessetes previstos a 70; que per a l'any 1986espreveu unresultat comptableque s'està confir¬

mant, de 118 milions i un cash-flow de 309 milions de pessetes; que, consegüentment, Mercabarna ha acon¬

seguitunbongrau de consolidació al servei del comerç

alimentari; que, segons els llistats de la procedència

delscompradors, la seva influènciasuperal'àmbit de la

Corporació Metropolitana per estendre's a tota la pro¬

víncia de Barcelona i, pràcticament, a tot Catalunya; i

que dóna alsseus serveis el cost molt adequat

perquè

la incidència del compte d'explotació sobre el volum comercialitzatno supera l'1% i enel cas del peix arriba

tant sols al 0,23%.

Enceta, a continuació, el Sr. Serra i Martí el seu informe sobre Tersa comunicant que els resultats són plenament satisfactoris i acompleixen les previsions

realitzades l'any passatperquè en elcompte d'explota¬ ció s'esperava aconseguir l'equilibri entre el producte de la venda de l'energia i el cost de la

incineració,

i,

com reflecteixen els gràfics de la pàgina 2 de la

Memòria, en el passat exercici s'assoliren els

màxims

tant en les tones d'escombraries eliminades com en el volum d'energia produïda tant

elèctrica

(Planta del Be¬

sòs) com en forma devapor(Planta de Montcada); que s'ha aconseguit, doncs, el

mínim

cost unitari

d'elimina¬

cióenelqual els costos de funcionament s'igualen amb

el ingressos de venda d'energia; que Tersa ha

obtingut

el 1985 uns beneficis de 13 milions de pessetes que

representen un 16,5% sobre els recursos propis; que

en cinc anys els costos unitaris

d'explotació

per a

aquest Ajuntament i la Corporació Metropolitana han

baixat de 1.964 pessetes/t. a 25 pessetes/t., xifraque suposa pràcticament un cost d'incineració nul; que la

(6)

exis-638 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 30-Vll·lQM

tents a l'àmbit metropolità i resulten similars als de les millors Plantesdel mateixtipus quefuncionena Europa;

que durant el passat exercici

s'implantà

un sistema

d'aprofitament del producte (fusta i metalls) de la recolli¬

da de mobles i trastosvells, amb el qual s'ha reduïten

un50% el cost d'eliminació de les 15.000 tones que es recullen per aquest concepte; que a la Planta de Mont¬

cada es posà en marxa un segon forn amb el qual la seva capacitat s'amplià de 18.000 a 42.000 tones

anuals així com un forn de residus hospitalaris que

permet resoldre en bona mesurala

problemàtica

provo¬ cada perl'activitatmèdica de clíniques i hospitals i s'hi

ha construït -a càrrec de la Corporació Metropolitana de Barcelona, que és la propietària de la Planta- la

instal·lació per a l'aprofitament energètic en forma de

vapor, mesura que ha millorat sensiblement els costos

d'eliminació de tal Planta.

S'excusa de comentar el compte d'explotació i el

balanç de l'Empresa per considerar prou

explícita

la

documentació repartida i passa a enumerar els objec¬ tius principalsperalproper any, quesón: a) aconseguir

uncostd'incineraciónegatiu amb unadiferència de 223

ptes/t. entre el cost d'eliminació i el producte de la

venda de l'energia produïdaen ambdues Plantes, amb la fixació d'un preu estàndard per als kilowats produïts

donat que el compte d'explotació inclou una assegu¬ rança que cobreix la manca de

producció

per avaria i

garanteix, per tant, els ingressos de la Planta; b) enfo¬

car un pla de millora pelselectrofiltres, a realitzarendos

anys amb unainversió global de 300 milions de pesse¬

tes; c) augmentar la venda de vapor de la Planta de

Montcada establint noves contractacions amb empre¬

ses emplaçades en el mateix Polígon; i d) fer funcionar

a plena capacitat, el forn de residus hospitalaris.

Diu, com a conclusió del seu informe sobre Tersa,

que la continuïtat de la Planta del Besòs, fou qüestiona¬

da l'any 80 en aquest mateix hemicicle, però les millo¬

res aconseguides de llavors ençà, permeten afirmar

que el sistema d'eliminació respon a les necessitats de

qualitat, eficàcia i seguretat de l'àmbit de laCorporació

Metropolitana de Barcelona.

El Sr. Fabregat suposa que la partida «altres ingres¬ sos», xifrada en 187 milions de pessetes del compte

d'explotació de Mercabarna, inclou el peatge per l'en¬

trada de vehicles en el recinte, peatge que considera incongruent donatque al'interior de tal recinte hi hatres

Mercats majoristes (Flor, Peix, i Fruites i Verdures) en

exclusiva, sense que sigui possible anar a adquirir

productes en una altra banda: creu, doncs, que

aquests ingressos atípics (pels 2.600.000 vehicles en¬ trats, segons ha dit el Regidor informant) haurien de

desaparèixer perquè no tenen raó d'ésser (quan els

compradors es veuen obligats a anar-hi a adquirir els

productes que després comercialitzen en els llocs de

distribució: mercats zonals, botigues i, fins i tot, altres

poblacions) atès que Mercabarna té ara capacitat sufi¬

cient per compensar l'eliminació de tal peatge.

El Sr. Amat referint-se aTersa demana que s'aclareixi

per què les amortitzacions reflectides en el compte

d'explotació han baixat de 32 milions l'any 1983 i 31 el 1984, a 11 el 1985 donatquejugant amb les amortitza¬ cions, espoden canviar ostensiblement els resultats; fa avinent que comparativament el cost mitjà -2.720.493 ptes.- dels vuitanta-un empleats de l'empresa s'aparta

força dels publicats en unaenquesta salarial del sec¬

tor metal·lúrgic on el cost mitjà d'un oficial de primera

erad'1.410.000 ptes.; que l'augment espectacular -el

20 %- per venda d'energia no queda reflectitdeguda¬

ment en el compte d'explotació; que no entén comes

podrà duraterme la hipotèticacancel·lació del saldo de 35.000 milions a pagar a l'Ajuntament de Barcelona

mitjançant el lliurament de recanvis valorats a cost

històric; que el deute d'uns 6.500.000 ptes. ala Hisen¬ da Pública li fa suposarel no ingrés, durant unparellde trimestres, de les retencions de l'impost sobre larenda de les persones físiques; i que els objectius enumerats per a 1986 són simples declaracions d'intencions per¬

què en les empreses els objectius han d'estarquantifi¬ cats mitjançantun compted'explotació provisional

que

pugui després ésser comparat amb l'evolució de les diverses magnituds al llarg de l'any: prega, doncs,

que

en elfutur les declaracions d'intencionsestradueixinen

xifres.

Ei Sr. Serra contesta que Mercabarna presta un

servei d'aparcament que ocupa un espai i té uncost; que quan hom va a l'aeroport també ha de pagar

l'aparcament; que, peraltrabanda, les quotes del'apar¬

cament de Mercabarna són perfectament assumibles;

que l'evolució de Tersa ha complert les previsions i

l'Empresa disposa d'un compte d'explotació per al present exercici que pot facilitar al Sr. Amat si el vol;

que el preocupa que en les sessions plenàries es

treguin xifres sense

importància

en lloc de valorar

l'actuació de les empreses en el seu conjunt com es feu en el Consell d'Empreses on el Sr. Borrell plantejà

qüestions de caràcter més general; que el personal

d'operació de les empreses és altament especialitzati

això justifica el nivell de retribució mitjana que percep, tanmateix, no té inconvenient a facilitar al Regidor convergent un detall dels sous cobrats per cadaem¬

pleat per si considera que s'han de retallar; i que els

augments d'ingressos per energia no consten

perquè

aquesta es lliurà a l'Ajuntament perquè la

compensi

amb la que consumeix de les empreses subministra¬ dores.

El Sr. Borrell expressala seva

preocupació

pel

funcio¬

nament del Consell d'Empreses, que fou creat per

seguir la marxa de cadascuna d'elles

fixant-se-li

una periodicitat trimestral enles sevesreunions

però

des

del

mes de novembre no hi ha hagut cap

més

reunió queia

realitzada, acorre-cuita, pocabans de la present

sessió

plenària: demana, doncs, que es

reconsideri

l'actuació

de l'esmentat Consell, el qual des del mes

de

novem¬

bre, té damunt la taula la qüestió, plantejada

pel Grup

convergent, de la continuïtat del Patronat

Municipal

de

l'Habitatge.

Estén a continuació a Mercabarna les observacions

al Sr. Amat sobre la definició dels objectiusde

Tersa,

toi

puntualitzant que una empresa com

Mercabarna

no

pot

funcionar sense uns objectius ben clars; que

malgrat

afirmar el Sr. Alcalde en el pròleg de la

Memòria

que

la

Societat ha complert els seus objectius,

s'ha

suprimit

de tal Memòria el capítol relatiu al

compliment

dels

objectius perquè aquests no eren l'any

passat gens

clars: efectivament, equilibrar els recursos

financers

o

preparar l'Empresa perquè pugui afrontar

l'encàrrec

de

col·laboració en la gestió dels Mercats

detallistes, o

millorar la logística interna i els serveis

dins

la

Unitat

Alimentària no són objectius sinó

intencions;

que,

con¬

següentment, Mercabarnahauria de

concretar

els

seus

objectius perquè, enguany, només en

un

de

clar:

la

creació, en el seu recinte, de la Central

T.I.R.

(que

(7)

30-VII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 639

tant,

establir

uns

objectius definits i quantificats.

El'

Sr. Alcalde

invita

al Sr. Borrell

a

fixar-ne alguns i el

Regidor

esmentat

contesta

que

fer-ho seria

una

pedan¬

teria mentre

el

seu

Grup

no

participi

en

la

Comissió

Permanent: demana,

doncs,

que

l'oposició pugui parti¬

cipar

plenament

en

el funcionament de tal Empresa.

A

preguntes

del Sr. Alcalde,

el Sr. Serra precisa

que

un dels representants

de

la Corporació Metropolitana

enla Companyia

és

el

Sr. Thió, el qual

no

ha assistit

a

cap

de les

reunions

del

Consell d'Administració.

El Sr. Thióper al·lusionsremarca que

el Sr. Borrell ha

fetesment ala presència de

l'oposició

en la

Comissió

Permanent, no en el Consell

d'Administració

(la

fre¬

qüència

de les reunions

del

qual

no

desitja plantejar i

on

nohi ha tampoc

presència

de

l'oposició perquè

el

seu

Grupforma

part

del

govern

de l'ens

metropolità)

mentre

que

l'oposició d'aquest

Ajuntament

no

té representació

en els centres de decisió de l'Empresa.

El Sr. Alcalde tancael debatsignificant que ambdues Companyies han passat

de

dèficit

a

superàvit

sense

que es donin

situacions

de monopoli estricte, donada

l'existència dels escorxadors de Castellbisbal i Pallejà i

del Mercatde la Flor deVilassar; i queles Memòries són perfectibles

però hi ha motius

per

sentir-se

satisfets de

la gestió de les

Companyies.

Negociat de Proveïments

Declararextingit el lloc sense número dedicat a dipòsit degel del Mercat de SantAndreu; i incrementaren3'60 m2. el lloc núm. 7, i en 1 '60 m2. el lloc núm. 8, segons

plànol adjunt que s'aprova.

S'aprova per unanimitat.

TERCERATINÈNCIA D'ALCALDIA

Secretaria Tècnica de l'Àreade Cultura

Atorgarla Medalla al Mèrit Artístic en laseva catego¬

ria d'Or al torero Joaquim Bernadó i Bertomeu, en reconeixementalasevatrajectòria perllongada, de

més

de trenta anys, i com homenatgea un dels toreros més Importantsque ha donat Catalunya.

Atorgarla Medalla al Mèrit Artístic en la seva catego¬

ria d'Or al compositor Manuel Blancafort de Rosselló,

enreconeixement a

l'aportació a la música catalana, a travésde les seves obres interpretades arreu del món, que donen a conèixer un estil original que combina

característiques catalanes amb les modernes tendèn¬

cies de la música contemporània. LaRegidora de Cultura, Sra.

Capmany, creu que la

personalitat de Manuel Blancafort l'excusa de defensar la distinció proposada

per a aquest músic; i que, en

canvi, no éscorrent l'atorgament d'una Medalla al Mèrit

Artistica untorero catalàperquè

enl'Estat espanyol els

toreros sólen ésser andalusos i els porters de futbol

vascs,encara que ignora si podria trobar algun antece¬ dent en la història de la Casa

Gran, donat que, com rcés la coneix, més hi descobreix coses

que no s'es¬

perava.

Indicaquela peticióde la Medalla alMèrit Artístic

per

a

Joaquim

Bernadó

ve avalada perAntonideMoragas i

Spà, Mariano Cruz, Néstor Lujan, Antoni de Senillosa,

Miquel

de

Moragas,

Joan Hernández i

Pijoan i Fernando

Salas; que per a certs catalans la corrida suposa

la

intromissió d'una cultura forastera dins la nostra però

per a ella representa, en certa mesura, la realització

artística de la mitificació del bou, ancestral i molt medi¬ terrània, fins al punt que, com remarquen els historia¬ dors, el Mediterrani es troba flanquejat per dos indrets

amb el nom de tal animal: Portbou i el Bòsfor; que com

a antecedent de la corrida trobem en la nostra cultura

popular el «correbou», encara viu en molts punts de la geografia del Principati enaltres llocs de cultura catala¬

na; que la força mítica del bou es prestava, també, a

l'organització de lluites amb altres animals, entre els

quals resultaren molt famosos a les nostres places els

cans de bou mallorquins; que la corrida és també un dels elements de cultura més Importants d'Europa i es troba tant codificada com el ballet en els seus movi¬ ments i en el seu vocabulari, que un rigor i precisió

envejable pels Parlaments; i que l'Enciclopèdia Catala¬

na, malgrat estar orientadaper criteriscientífics, literaris

i cinematogràfics, es fa ressò de la figura de Joquim

Bernadó a qui reconeix un estil elegant amb la capa i

amb la muleta iun persistent defecteal'hora de matar.

Glossa, acontinuació, lafigura del mestre Blancafort

destacant que ha influït de manera extraordinària en la musicologia delPaís i ha tingutunareconegudaaudièn¬

cia internacional; i que, probablement, no se li ha

atorgat abans el guardó amb què avui es proposa

distingir-lo, perquè no es una personadonadaa sortir al

carrer.

El Sr. Conill recorda que Catalunya ha tingut també altres toreros importants i per això la proposta s'hauria de relativitzarenei sentit que es tracta d'un delstoreros

més importants deCatalunya; i elSr. Alcaldepuntualitza

que així l'ha informada el Consell Municipal Perma¬

nent.

El Sr. Rial anuncia el vot favorable del Grup popular, i

la Sra. Muñoz agrega que, en la seva opinió, Bernadó matavaforça bé.

S'aproven per unanimitat ambdues propostes.

Subàrea de Joventut

Informe sobre l'estat d'aplicació de les línies del

Projecte Jove, aprovades pel Consell Plenari el 26 de

juny de 1985.

Apetició del Regidor d'Esports iatesa l'hora, s'ajorna fins a la propera sessió la

presentació

de l'informe pre¬

cedent.

Negociat d'Esports

Adjudicar al Centre Cultural Esportiu

Turó

de la Peira i

a l'Agrupació Esportiva

Turó

de la Peira conjuntament

i

solidàriament, en virtut de concurs, la concessió de la

gestió i explotació del Camp municipal de

futbol

Turó

de laPeira, situatal Parc del mateix nom, per unperíode

de deu anys, laprestació social anyal especificadaen

la

proposta i compliment de les altres condicions

del plec;

i requerir l'Entitat adjudicatària

perquè

en el

termini de

deu dies constitueixi a laDipositaria de Fons la garantia

definitiva de 50.000 ptes.

Adjudicar al Racing Vallbona, envirtut de concurs,

la

concessió de la gestió i

explotació

del Camp

municipal

de futbol Vallbona, situat al carrer de Cristà, núm. 20,

per un període de deu anys, la

prestació social anyal

(8)

640 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 21

30-VII-içm

condicions del plec; i requerir l'Entitat

adjudicatària

perquè en el termini de deu dies constitueixi a la

Dipositaria de Fonslagarantia definitiva de 50.000 ptes.

Adjudicar al Club Esportiu Besonense, en virtut de

concurs, la concessió de la gestió i explotació del Campmunicipal de futbol Besonense, situat alcarrerde

Lluís Borrassà, núm. 21, per un període dedeuanys, la

prestació social anyal especificada en la proposta i

compliment de les altres condicions del plec; i requerir

l'Entitat adjudicatària perquè en el termini de deu dies constitueixi ala Dipositariade Fons la garantia definitiva

de 50.000 ptes.

Adjudicara la Unió Esportiva Poble Sec, en virtut de

concurs, la concessió de la gestió i explotació del Camp municipal de futbol la Satàlia, situat al carrer de

Margarit, núm. 67, per un període de deu anys, la

prestació social anyal especificada en la proposta i

compliment de les altres condicions del plec; i requerir

l'Entitat adjudicatària perquè en el termini de deu dies

constitueixi ala Dipositariade Fons la garantia definitiva

de 50.000 ptes.

Adjudicar al Club Atlètic Ibèria, en virtut de concurs, la concessió de la gestió i explotació del Camp munici¬

pal defutbol Ibèria, situatal carrerde la Mare de Déu de

Port, núm. 191, per un període de deu anys, la presta¬

ció social anyal especificada en la proposta i compli¬ mentde les altres condicions delplec; irequerir l'Entitat

adjudicatària perquè en el termini de deu dies consti¬

tueixi a la Dipositaria de Fons la garantia definitiva de

50.000 ptes.

Adjudicar a la Unió Esportiva Polvoritense, en virtut

de concurs, la concessió de la gestió i explotació del

Camp municipal de futbol Julià de Campmany, situat a

la Pedrera Safont, (Montjuïc), per un període de deu anys, la prestació social anyal especificada en la pro¬

posta i compliment de les altres condicions del plec; i

requerir l'Entitat adjudicatària perquè en el termini de deu dies constitueixi a la Dipositaria de Fons la garantia

definitiva de 50.000 ptes.

Adjudicara l'Agrupació Esportiva Canyelles, envirtut

de concurs, la concessió de la gestió i explotació del

Camp municipal de futbol Polígon Canyelles, situat al

carrer Alt de les Roquetes Camí Can Rius, per un

període de deu anys, la prestació social anyal especifi¬

cada en la proposta i compliment de les altres condi¬ cions del plec; i requerirl'Entitat adjudicatària perquè en el termini de deu dies constitueixi a la Dipositaria de

Fons lagarantia definitiva de 50.000 ptes.

El Sr. Garcia i Domingo exposa la conformitat del

Grup convergent al traspàs de la gestió dels equipa¬

ments esportius als agents socials; i perevitar agravis

comparatius entre els cessionaris, demana a

l'Àrea

el

compromísd'arranjar elsdèficits quepresentenalgunes

de les instal·lacions cedides, particularment aquelles que estrobenen zones suburbialson la Ciutat continua

canviant de nom, com és el cas dels Camps de futbol

Vallbona i Ibèria; altrament, el seu Grup presentaràuna moció amb tal propòsit.

El Sr. Truñó contesta que és conscient de les defi¬

ciències de conservació d'alguns equipaments espor¬

tius, peròquan ell assumí, el 1981, la responsabilitat de

l'Àread'Esports heretà dels companys de Grup del Sr.

García i Domingo, uns dèficits de conservació i mante¬ niment avaluats en 750 milions de pessetes; que entre les instal·lacions avui cedides, els Camps Turó de la Peira, Canyelles i Julià de Capmany, ja han estat objecte d'importants millores; que en els dos casos

citats pel Regidor convergent, es podria discutirsi els Clubs cessionaris no havien tingut res a veure enel

procés de deteriorament, però, disposantja de l'instru¬

mentjurídic adequat, (el Reglament),

l'Àrea

es compro¬ met a millorar l'estat de conservació de tals instal·la¬

cions; i que latransferència d'aquesta competènciaals Consells de Districte, permetrà un millor seguiment de la conservació de les instal·lacions esportives.

El Sr. Garcia i Domingo opina que^

el Sr.

Truñó,

després del temps que porta dirigint

l'Àrea

hauria de

deixar de parlar del'herència rebudai presentarfets;iel Sr. Truñóreplicaque laDirecció General d'Esportsdeia

Generalitat, noaportàels diners necessaris persignarel Conveni d'instal·lacions esportives.

S'aproven per unanimitat les set propostes pre¬

cedents.

Justificada la urgència en la forma reglamentària,es

debat la següent moció:

1. Autoritzar la realització d'una operació de crèdit

amb una previsió màxima d'interès fixada en el Mibor

més un punt i pervalor de 4.000 milions de pessetes com a màxim, que serveixin perfinançar temporalment

les inversions previstes al cap. 6 del PressupostGene¬

ral, a l'espera de la materialització de la transferència

del mateix valor, que haurà d'efectuar la Generalitat -concepte 432,15 de l'estat d'ingressos- a títol de

finançament parcial dels serveis de capitalitat que su¬

porta unilateralment aquest Ajuntament i, en conse¬

qüència, anul·lar i deixarsense efecte el punt2de l'art.

15è. de les Bases d'Execució del Pressupost; i facuitaï

l'Alcaldia oel Regidorenqui delegui, per alaformalitza¬ ció de tal operació.

2. AmpliareI Pressupost General per a 1986, habili¬

tant les corresponents partides pressupostàries als es¬

tats d'ingressos i despeses (946.02 Préstecs rebutsa

curt termini; i 946.99000.9900.03 Amortització anticipa¬

da préstecs finançament programa d'inversions

1986)

per l'esmentat import de 4.000 milions de pessetes.

3. Vincular l'amortització del present

préstec

a

l'e-fectiva percepció de la transferència per costos

de

capitalitat suportats.

4. Donar de baixa la subvenció de 500 milions de pessetes de la Generalitat perfinançar

parcialment

els

Programes d'Ocupació Comunitària, com a

conseqüèn¬

cia de la manca de crèdits per aquest concepte que

figura en el Pressupost de la Generalitat,

recentment

aprovat; i substituir-los parcialment per

300

milions

provinents de les transferències que es

detallen

en

la

documentació adjunta.

5. Aprovar la creaciód'una partida al cap.

6

adscri¬

ta directament a l'Alcaldia, i nodridaper diferents

trans¬

ferències entre partides del mateix

capítol,

que

es

detallen en la documentacióadjunta.

6. Aprovar altres modificacions de

crèdit

i

transfe¬

rències entre partides del cap. 6 que

també

es

detallen

a l'adjunta documentació.

El Sr. de Nadal explica que la

moció

precedent

fa

referència, en els seus dos primers punts,

al

finança¬

mentdel capítold'inversionsdel Pressupost

d'enguany,

en els 4.000 milions de pessetes que es

troben pen¬

dents de la recepció de la transferència

pels

costos

de

capitalitat o de suplència; que, havent-hi

la

perspectiva

de poder estendre lasolució aconseguidaper

als trans¬

portspúblics, als problemesque la Ciutat

en

el camp

de la Sanitat (dintre el marc de la Llei de

Sanitat)

i

de

l'Ensenyament (punt enel qual les converses es

troben

(9)

nor-30-VII-1986 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 641

mes

d'execució del Pressupost quant

a

les inversions,

preveient

un

sistema

de finançament

anticipat de la

subvenció

de

capitalitat mitjançant

una

ampliació dels

ingressos per

la

tresoreria

nova que

representa

els

esmentats

4.000 milions, i de les despeses

per

retornar

anticipadament

aquesta

quantitat

a mesura que es

vagi

contractant la

subvenció de capitalitat, i

això

explica el

tercer punt

de

la moció.

Segueix

dient

que

tal

moció

afronta

també la

manca

dedotació dels Programes

d'Ocupació Comunitària

en

elsPressupostos

de la

Generalitat, fet

que

implicava

o

la

supressió

de

les obres amb

càrrec

als esmentats

fonsolasubstitució de

tals

recursos per

transferències

procedents

d'altres

partides

municipals, i s'ha optat

per

aquesta

darrera

solució prescindint d'altres

actuacions

que

s'estimen

menys

importants

que

els Programes

d'Ocupació

Comunitària,

a pesar

de

no

ésser possible

cobrir latotalitatdels 500 milions que s'esperava rebre de la Generalitat sinó tan sols 300 milions, xifra que constitueix el màxim esforç que pot realitzar aquest Ajuntament; que

simultàniament, al capítol

6è.

del Pres¬

supost es crea una

partida adscrita directament

a

l'Alcaldia i nodrida amb diferents transferències dintre

del mateixcapítol peratendre

el llistat de peticions

dels

Districtes relatives al seu programa

específic

d'inver¬

sions; que altres modificacions

pressupostàries afecten

unaampliació de capital del

Centre d'Estudis

Urbanís¬

ticsMunicipals i Territorials; i que la

moció recull

també

determinades transferències entre partides d'acord

amb l'anàlisi del Pressupost i l'estat

d'execució

dels

diferents projectesd'inversions; i que en laseva

redac¬

ció s'han incorporat les observacions formulades en el si del Consell Municipal Permanent, en el

sentit de

limitar el tipus d'interès de l'operació de

crèdit

al Mibor

més un punt, i facultar l'Alcalde o el membre de la

Corporació en qui delegui, per a la seva

formalització.

El Sr. Comas confia que es materialitzin lesesperan¬

ces delSegonTinent d'Alcalde quanta la

subvenció

de

capitalitat, tot significant que durant el debat d'aprova¬

ció del Pressupost d'enguany el seu Grup ja

formulà

les

seves reserves sobre l'esmentadasubvenció de capita¬

litat, la qual ara obliga a concertar una

operació

de

crèdittemporal peròque es convertiràendefinitiva si tal subvenció no arriba a obtenir-se. També observa que durant la reunió del Consell Municipal Permanent pro¬

pugnàque lapartida adscrita al'Alcaldia

tingués caràc¬

ter finalista i concret; i demana aclariments sobre la

transferència per a la subscripció d'accions.

El Sr. Alcalde indica, pel que faa aquest darrer punt

que el Sr. de Nadal ja ha precisat de quina empresa es

tractava.

S'aprova perunanimitat.

El Sr. Alcalde comunica que les preguntes presenta¬

des tindran contestació perescrit.

Expressa, per últim, laseva

satisfacció

per la conclu¬

sió del Contracte-programaque ha vinguta resoldre un

problemahistòric molt greu, obrintnoushoritzonsperal

finançamentmunicipal i la

felicitació del Consistori al Sr.

Trias per haverresultat elegit Senadorper a la

circums¬

cripció de Barcelona, esperant que

representarà també

els interessos de la Ciutat a la Cambra Alta en la qual finsarala

Corporació

no hi tenia una

participació

tan

di¬

recta.

No havent-hi més assumptes per tractar, la Presi¬

dència aixeca lasessióalestretzehores iquaranta-cinc

minuts.

Acords

Sessió del Consell Plenari celebrada el 16 de

juliolde 1986.

Aprovació de l'acta de lasessió anterior.

Despatx

d'ofici

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 7 de

juliol de 1986, que delega en els Regidors-Presidents

dete Consells Municipals

de Districte, competències en matèria de guals i confereix el caràcter d'actes de

gestió a les autoritzacions per a la seva reparació,

supressió, reducció, canvi de titularitat i modificació de tes

característiques

i a la liquidació i cobrança dels

drets,taxesidipòsits

que meritin tals autoritzacions així

^cles fcWes

de

nova

construcció, ampliació i

lega-Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de

Piol de 1986, que delega

en els Regidors-Presidents

els Consells

Municipals

de Districte, determinades competències relacionades amb l'ús dels locals i ins¬

tal·lacions dels Centres per a activitats de la joventut i

infància, i confereix ei caràcter d'actes de gestió a les

notificacions, trasllats i comunicacions generats en l'e¬

xercici de tal

delegació.

Ratificar el Memoràndum de

cooperació

amb la

«Se¬

cretaria de Desarrollo UrbanoyEcologia de los Estados

Unidos Mexicanos»; així com els Convenis: a) amb el Ministeri de Treball i Seguretat Social per a

la coordina¬

ció de la política

d'ocupació;

b)

amb la

Federació de

Municipis de Catalunya

sobre futures

col·laboracions

entre els Laboratoris municipals; c) amb la

Universitat

Politècnica de Catalunya sobre futures

col·laboracions

en matèria d'estudis informàtics; i d) amb la

Corporació

Metropolitana per a la

captació

de

fins

a

600 m3.

d'aigua procedent

del Ter

per

paliar

els

dèficits de

subministrament d'aigua potable de la

Residència Sani¬

tària de Can Ruti(Badalona) i lazona

d'equipaments

del

seu entorn.

Ratificar l'acord del Consell d'Administració de l'Insti¬

tut Municipal

d'Assistència Sanitària, de

26 de juny de

1986, que a l'empara de

l'Ordre de 4

de juny de

1986,

relativaa la sol·licitud i concessió de subvencions per a Centresd'Assistència Primàriadepenentsde les

Corpo¬

Referencias

Documento similar

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

Per tant, aquest estudi inicial ens va aportar la visió dels professionals d’un dels serveis de la comarca (Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica) en relació a

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

Cancioneiro de Madrid. 1 Nunca espeiei de amor contentamiento. 5v) 2 Es en todo tan corta esta jornada. 6v) 3 Aquel camino larguo de mis daños. 8v) 5 El tiempo en toda cosa

La legislació que cal tindre en compte per tal d’emmarcar aquest treball va des dels documents que estableixen l’organització i el funcionament dels centres educatius i dels

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

dente: algunas decían que doña Leonor, "con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Y tendiendo ellos la vista vieron cuanto en el mundo había y dieron las gracias al Criador diciendo: Repetidas gracias os damos porque nos habéis criado hombres, nos