• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 077, núm. 20 (20 juny 1990)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 077, núm. 20 (20 juny 1990)"

Copied!
44
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Actasessió 27-IV-1990 1066

Comissió de Govern

Acordssessió 18-V-1990 1083

Disposicions d'interès per a l'Ajuntament Acordsdelsòrgans degovern

Modificació organigrama del Districte de les Corts 1091

Modificació organigrama del Districte de

Sarrià-Sant Gervasi 1095

Modificació organigrama del Districte de Gràcia

. 1100 Modificació organigrama del Districte

d'Horta-Gui-nardó 1104

Modificació del Procediment de la Campanyamu¬

nicipal de Mesuresper ala protecciói millora del

paisatge urbà 1108

(2)

CONSELL

PLENARI

Acta de la sessió de 27 d'abrilde 1990, aprovada

el 25 de maig de

1990

Al Saló de la ReinaRegent de laCasa de la

Ciutat

de

Barcelona, el vint-i-set d'abril de mil nou-cents noranta,

es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la

presidència de l'Excm.

Sr. Alcalde,

Pasqual

Maragall i

Mira, i hi concorren els ll ims. Srs. Tinents d'Alcalde,

Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i

Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors,

Guerau Ruizi Pena, Josep M.Serra i

Martí,

Joan

Torres i

Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu,

Mercè

Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas, Juan

JoséFerreiroiSuàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de

Nadal i Caparà, Xavier Valls i

Serra, M.

Aurèlia Capmany

i Famés, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i

Sebastià, EnricTruñó i Lagares, Josep

Espinàs

i

Xivillé,

Núria Gispert i Feliu, Joan Fuster

i Sobrepere,

Antoni

Lucchetti i Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep

M.

Ainaud de Lasarte, Enric Vila i Andreu, Sara M. Blasi i

Gutiérrez, Josep M. Fargas i Falp, Teresa

Perelló

i

Domingo, ArturMas i

Gavarró,

Josep

Bueno

i Escalero,

Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsinai Oliva, Jordi Bonet

i Agustí, Joan Puigdollers i Fargas,

Antoni

Marcet

i

Rocabert, Eduard Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i

Llorente, Joan Anton Audet i Novell, Josep Lluís Olme¬

do i López, Enric Lacalle i

Coll, Antoni Albesa i Vilalta,

i

José Alberto Fernández i Díaz, assistits per I'll lm. Sr.

Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal,

Sr.

Marti

Pago-nabarraga i Garro.

Constatadal'existènciade quòrum legal, la

Presidèn¬

cia obre lasessió a les deu hores i vint minuts.

Es dóna per llegida l'acta de la

sessió anterior,

celebrada el 9 de març de 1990, l'esborrany

de la

qual

ha estattramès atots els membres delConsistori; i s'a¬

prova.

En el despatxd'ofici el Consell Plenari acorda:

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de

febrer de 1990 (NC-19), que designa els membres del

Plenari del Consell Municipal de Circulació i Seguretat

Vial.

Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 22 de

febrer de 1990 (NC-21), que delega la

representació

de

l'Ajuntamentcom asoci en els òrgans de la Societat

del

Gran Teatre del Liceu en l'll im. Sr. Germà Vidal i Re¬

bull.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 26

de febrer de 1990 que designen membres del Plenari

del Consell Municipal de Benestar Social: a) en repre¬ sentació de l'Ajuntament de Barcelona, l'll im. Sr. Albert Batlle i Bastardas, en substitució de la ll·lma. Sr. Fran¬

cesca Masgoret i Llardent (NC-22); b) en

representació

del Consell Escolar Municipal de Barcelona, la ll·lmaSra.

Marta Mata i Garriga (NC-23); c) en representació del Consell de la Joventut de Barcelona, el Sr. Albert de Gregorio i Prieto, en substitució de la Sra. RosaAlarcón

i Montañés (NC-24); d) en representació de l'àmbit universitari professional: l'll im. Sr. Eugeni Gay i

Montal-vo, en substitució del Sr. Josep M. Antràs i Badia, la

Sra. Josefina Massanes i Archer, en substitució de la

ll·lma. Sra. Rosa M. Fernández iAlgué, l'll im. Sr. Ramon

Garriga i Saperas, en

substitució del

Sr. Carles Ponsa

i

Ballart, i l'll im. Sr. Andreu Morillas i Antolín, en substitu¬

ció del Sr. FrancescSantacana i Martorell (NC-25); e) la

Sra. Ana M. Collado i Lizano com a representant de

Comissions Obreres, en substitució del Sr. Jordi Joan

Santolaria i Parella (NC-26); i f) la ll·lma.

Sra.

Rosa

Barenys i Martorell, com a experta

(NC-27).

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 26 de

febrer de 1990(NC-28), que nomena

el Sr.

Lluís

Doñate

i Barer Director de l'EscolaMassana per un període de

cinc anys.

Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 26 de

febrer de 1990 (NC-29), que nomena el

Sr.

Francesc

Miralles i Bofarull patró-representant de la

Ciutat

a l'Escola Massana, en la seva qualitat de personalitat

rellevant de la vida cultural.

Quedar assabentat del decretde l'Alcaldia, de 26 de

febrer de 1990 (NC-30), que designa membres repre¬

sentants de l'Ajuntament en el Consell Assessor

del

MuseuFrederic MaréselsSrs. Ferran Mascarell i Canal¬ da, Lluís Hortet i Previ, i Jordi Carrió i Figuerola.

Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 12 de

març de 1990

(NC-32),

que

defineix

les funcions de

l'Arxiver municipal i l'adscriu a la

Gerència

dels

Serveis

Centrals.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de27 de

febrer de 1990 (NC-36), que designa els membres

del

Comitè Permanent del Consell Municipal de Circulació i Seguretat Vial.

Quedar assabentat del decret de ¡'Alcaldia, de 15 de

març de 1990

(NC-39),

que

designa

Conseller-delegat

de l'Institut Municipal d'Informàtica el Sr.

Angel Ros i

Domingo.

Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 26 de

març de 1990

NC-43),

que nomena

el Sr. Ricard Pié i

NinotDirector de Serveis de Planejamenti

Gestió

Urba¬

nística.

Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de30 de

marçde 1990

(NC-46),

que

delega

determinades atribu¬

cions en el Sr. Francisco Longo i

Martínez,

Gerent

del

Serveis Centrals.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2

d'abril de 1990 (NC-47), que modifica l'organigrama

de

l'Àrea de Cultura substituint la Direcció de Serveis de

Difusió i Relacions Culturals per una Unitat

Operativa

amb la mateixadenominació.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 30

de març de 1990 (NC-48 i 49), que designen

el Sr.

Ramon Ribera i Reguli i elSr. Abili Fort i Mañero

Gerent

i

Director Tècnic, respectivament, de l'Institut

Municipal

de Música.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 6

d'abril de 1990 (NC-50, 51 i52), quedesignen l'll im.

Sr.

Joan Clos i Matheu i els Srs. Josep M. Llop i Torner

i

Xavier Casas i Masjoan representants de

l'Ajuntament

en la Comissió Gestora de l'Àreade Rehabilitació Inte¬

grada de la Ciutat Vella de Barcelona.

(3)

NÚM. 20 20-VI-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1067

d'abril de 1990 (NC-53 i 54), que

designen l'Il·lm. Sr.

Joan Fuster i Sobrepere i el

Sr. Pere

Pugés i Dorca,

representants

de

l'Ajuntament

de

Barcelona

en

el Con¬

sorci per a la

Normalització

Lingüística

de

Catalunya.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de

6

d'abril de 1990 (NC-55), que

modifica el Decret

de 13

de juny de

1988, de

creació del Consell rector de

l'InstitutMunicipal

d'Animació

i

Esplai.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6

d'abril de 1990 NC-56), que amplia la

delegació

de

funcionscontingudaen el Decret de

l'Alcaldia de

21

de

gener

de

1986

per a

l'efectivitat de la

Transferència

núm. 10, en el sentitque lesfacultats delegades en els

Presidentsdels Consells municipals de Districte puguin

també ésser exercides en relació a les matèries resul¬

tants de l'ampliació de l'esmentada

transferència

en

virtut de l'acord de la Comissió de Govern de 23 de

març de

1990.

RatificareI decret de l'Alcaldia, de 26 d'abril de 1990

(NC-60), pel

qual

es

designa representant

de l'Ajunta¬

ment a la Mancomunitat de Municipis de

l'Àrea

Metro¬ politana de

Barcelona, l'Il·lm.

Sr.

Albert Batlle

i

Bastar¬

das.

Quedar assabentat de l'aprovació definitiva del Re¬ glament de Mausoleus

(sepultures especials) dels Ce¬

mentiris de Barcelona, en no haver-s'hi presentat cap reclamació durant el termini d'informació pública.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 28 de

febrer de 1990 (EF-614), que aprova la liquidació de despeses i ingressos del Pressupost de l'Ajuntament

que s'ha d'incorporar al Pressupost refós de 1990 en

concepte de resultes.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 28 de febrer de 1990 (EF-615), que aprovales liquidacions de

despeses i ingressos dels Pressupostos dels Instituts Municipals d'Assistència Sanitària i dels Serveis Funera¬ ris, i dels Patronats Municipals de l'Habitatge, d'Assis¬

tència Mèdica al Personal Municipal de Turisme, de Disminuïts Psiquics, de Disminuïts Físics, del'Orquestra Ciutat de Barcelona, de Guarderies, de l'Escola

Massa-na, Mies van der Ròhe i Avillar Chavorros, que s'han

d'incorporar als respectius Pressupostos refosos de

1990 en concepte de resultes.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 22 i

26 de març de 1990 (EF-518 i 517), que aproven reconeixements de credits perimport de 871.383.895 i

993.798.587 pessetes, respectivament.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 20de

març de 1990 (E-170), que trasllada ala Generalitat de

Catalunya sengles propostes de denominar Col·legi

Públic Escola Baloo el situat en el carrerVayreda s/n, i

Col·legi Públic Estel-Guinardó el situat en el carrer

Telègraf, 58.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 6 d'abril de 1990(E-228), que traslladaala Generalitat de

Catalunya

sengles propostes de denominar: Institut de BatxilleratGalileo, l'Institut de Batxilleratde Sant Andreu

situat alcarrerdel Molí núm. 57; Col·legi PúblicFraussa,

el situat al carrer de Mallorca, 121-123; Col·legi Públic

Carlit, el situat a la Gran Via de les Corts Catalanes,

núm. 651;

Col·legi

Públic Dovella, el situat al carrer de

Mallorca, 593-597; i Col·legi Públic Turó del Cargol, el

situat a l'avinguda del Coll del Portell núms. 69-92.

Ratificar els Decrets de l'Alcaldia, de 29 degener, 15 de febrer, 1, 7 i 12 de març

de 1990, pels quals es

nomenen membre del Consell Municipal del Districte, de

Sants-Montjuïc,

el Sr. Agustí Estraviz i Corredera en

substitució del Sr. Jordi Prado i Olmos (NC-20), el Sr.

Sergi Salgado i Formatge en substitució del Sr. Josep

Rosell i Buigas (NC-33), i el Sr. JosepAhicart i Salvador

en substitució del Sr. Joan Carbonell i Just (NC-34); de

SantAndreu, el Sr. Ramon Sellas i Benvingut en substi¬

tució de la Sra. Elena Cruz i Rico (NC-35); i de Nou

Barris, el Sr. Adolfo Gesal i Sánchez en substitució del

Sr. Josep Hernándezi Hernández (NC-42), elSr. Matías Fuster i Ramon en substitució de la Sra. Ma.

Àngels

Vela i Moreno(NC-41), i el Sr. Josep Hernández i García

en substitució del Sr. Alfons Estévez i Folk (NC-40).

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 16 de març de

1990 (NC-38), que adapta les quotes de les llicències

fiscals d'activitats comercials i industrials i deprofessio¬ nals i artistes al Reial Decret Llei 7/1989, de 29 de

desembre, i els imports enfunció dels quals s'apliquen

els coeficients correctors de l'arbitri de radicació se¬

gons lesdiferents quotes de llicència fiscal.

RatificareI decret de l'Alcaldia,de 6 de març de 1990

(P-222), pel qual, en virtut de concurs, es nomena la

Sra. Isabel Moreto i Navarro, Cap del Servei de Protec¬

ció del Patrimoni Monumental i Històric.

Ratificar els decrets de l'Alcaldia de 6 de març de

1990(P-216 i217), que declaren deserts els concursos

per a la provisió dels llocs de treball de Cap del

Negociat de Població i Cap del Negociat d'Esports.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 23 de

març de 1990, que dóna la conformitatal text refós del

Pla especial d'ordenació i estructuració del sector in¬ dustrial de Sant Andreu redactat en compliment de

l'acord de la Comissió d'Urbanisme de 19 d'octubre de 1988.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 23 de

març de 1990, que aprova Programa d'activitats a

desenvolupar per l'Oficina Municipal d'Informació al

Consumidor i el seu pressupost, i s'aculi al sistema de

col·laboració que articula l'Ordre del Conseller de Co¬

merç, Consum i Turisme, de 7 de febrer de 1989.

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 31 de desembre

de 1989 (EF-1548), que aprovaels Comptes de Cabals de la Dipositaria corresponents al quart trimestre de 1989.

RatificareI decret de l'Alcaldia, de 25 d'abril de 1990

(EF-629), pel qual se sol·licita de la«Comisión Nacional

del Mercado de Valores» autorització per a ampliar fins

a 20.000 milions depessetes el Programade Pagarésa

curt termini aprovat peracord plenari de 16 de juny de

1989, amb l'objecte de refinançar pòlisses de

crèdit-préstec, acurttermini, amb idèntiques condicions ales

prèviament aprovades en l'esmentada sessió plenària.

Ratificar, exercint funcions de Junta General de Parc

Zoològic de Barcelona, SA, el decret de l'Alcaldia, de

16 de marçde 1990 (NC-37), que designa membre del

Consell d'Administració d'aquesta Societat privada mu¬

nicipal, el Sr. Juan de Dios Talavera i Gómez, en

substitució del Sr. Manuel Callejo i Casanueva, preci-sant-hi que la designació és per un període de quatre

anys i en els termes de l'article 16 dels Estatuts so¬

cials.

Ratificar, exercint funcions deJunta Generald'Iniciati¬

ves, SA, el decret de l'Alcaldia, de 30 de marçde 1990

(NC-58), que designa membres del Consell d'Adminis¬

tració

d'aquesta Societat

privada municipal, el Srs.

Josep M.

Àlvarez

i Suárez, Pere Grau i Hoyos, Alfred

Pastor i Bodmer, Carles Busquets i Trias de Bes i Enric

Vives i Valls, de manera que l'esmentat Consell queda

(4)

Maragall i Mira, que

n'és el

President,

els ll·lms.

Srs.

Francesc Raventós i Torras, que n'és el

Vice-president,

Antoni Lucchetti i Farré i Joaquim de

Nadal i

Caparà, la

ll ima. Sra. Mercè Sala i Schnorkowski, i els Srs. Josep

M.Álvarezi Suàrez, Miquel Duran

i Campos,

Pere Grau

i

Floyos, Alfred Pastor

i

Bodmer,

Carles Tusquets

i Trias

de Bes, i Enric Vives i Vall; i es precisaque

la

designa¬

ció dels nous membres és per un

període

de quatre

anys i en els termes

de

l'article

16 dels Estatuts

so¬

cials.

El Sr. Albesasignificaque

el

seu

Grup

no

pot

ratificar

el decret esmentat per

coherència

amb

el vot

emès

en

la modificació dels Estatuts d'aquesta Societat, en no

haver-se atès uns requisits que, en la seva

opinió,

eren

indispensables.

El Sr. Bonet anuncia l'abstenció dels Regidors del

Grup convergent.

S'aprova amb el vot en

contra

dels

Srs. Lacalle,

Albesa, i Fernández, i amb

l'abstenció dels Srs.

Cullell,

Ainaud, Vila, Blasi, Fargas,

Perelló, Mas,

Bueno, Amat,

Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet,

Cardona, Fabregat,

Audet, i Olmedo.

El Sr. Batllecomunicaque pocabans de començar

la

sessió la Federació d'Associacions de Veïns de Barce¬

lona li ha fet arribar un escrit relatiu a la caserna de la Guàrdia Civil situada a la travessera de Gràcia i que concorda amb una moció del Grup d'Iniciativa per

Catalunya sobre el

mateix

immoble; i suggereix

de

donar-netrasllata laComissió de Govern perquè adopti

laresolució pertinent.

El Sr. Fabregatfa constarque el

Consell

de Districte

de Gràcia acordà, per unanimitat,

donar suport

a

la

reivindicació dels veïns i, peraixò, ahir

presentà

a tots

els Grups un escrit on es proposa

al

Plenari l'acord de

sol·licitar del Govern Civil l'aturada de les obres afi de

cercar uns emplaçaments

alternatius.

L'Alcaldia manifesta que recull com a prec tals

peti¬

cions i ofereix de parlar-ne amb el

Governador

civil.

El Sr. Lucchetti expressa, alhora, laseva estranyesa per la

tramitació

que ha

rebut la

seva

moció, i la

seva

conformitat amb la solució oferta per l'Alcaldia, motiu

pel qual

dóna

per

tractada

l'esmentada

moció.

El Sr. Alcalde precisa que la

moció

s'ha

introduït

en

aquest moment del debaten

haver arribat

l'escrit de la

Federació d'Associació de Veïns amb el mateix ob¬ jecte.

El Sr. Albesa observa que el problema de la caserna

deGràcia, que nos'ha d'aprofitar

políticament

per

ningú,

s'originà, dissortadament, en no

haver-se

negociat

con¬

venientment la destinació del solar; que la reivindicació

del Districte, consignada pel seu

Grup, reflecteix la

preocupació perla perillositat de

l'equipament

previst

en

la finca i no vol pasqüestionar la necessitat de dotar

la

Guàrdia Civil d'instal·lacions idònies perquè pugui com¬

plir degudament la

funció

de

defensa

de

la

seguretat

dels ciutadans que té encomanada.

El Sr. Alcalde reitera que donarà trasllat al Governa¬

dorCivil de les anteriorsopinionsjuntament amb l'escrit

de la Federació de l'Associació de Veïns.

S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos

a l'ordre de dia.

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 23 de

marçde 1990, pel qual s'aprova definitivament la modi¬

ficació puntual de l'Estudi de

detall, aprovat

el 16

de

juliol de 1986, del

solar amb

front als

carrers

de Joan

Güell núms. 201-209, de JoaquimMolins núms. 1-5 i de

les Corts núms. 74-92.

S'aprova.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 6

d'abril de 1990, pel qual se

suspèn,

pel

termini d'un

any, l'atorgament

de

llicències

d'edificació, parcel·lació,

i enderroc, de reestructuració de locals, i d'instal·la¬

ció de noves activitats i ampliació de les existents, en l'àmbit definit al plànol annex, amb

la finalitat de desen¬

volupar els estudis de

planejament

necessaris

per a

la

redacció del planejament especial

del

sector

dels Habi¬

tatges del Governador.

El Regidor d'Urbanisme,

Obres i

Serveis, Sr. Serra i

Martí, destaca la importància d'aquest

dictamen

que

enceta el procés de

remodelació dels

Habitatges del

Governador.

El Sr. Bonetcelebraque, finalment, s'abordi

el

procés

de reforma interior d'aquest barri, tot recomanant que

l'adquisició dels habitatges no

s'afronti

d'una

manera

tan dispersa com fins ara, a

fi de comptar

amb els

terrenys lliures

necessaris, i

que

el pla

especial de

reforma interior reflexioni sobre la conveniència d'aug¬ mentarla densitat del sector.

El Sr. Lucchetti també remarca la importància del

dictamen i es congratula de l'actitud del

Grup

conver¬

gent en una

matèria

que es

competència exclusiva de

la Generalitat i queprobablement no

s'ha

portat

abans

a laconsideracióplenàriaperla dificultat

d'arribar

a una

entesa amb l'Administració autonòmica: espera, doncs,

que els Pressupostos de

la Generalitat d'enguany

con¬

tinguin una partida

substanciosa

a

fi d'accelerar la

solució del problema.

El Sr. Bonet replica que la Generalitat

una

bona

predisposició envers

l'habitatge,

però

les

seves

actua¬

cions estan supeditades a la posada a

disposició del

sòl necessari perpart dels ajuntaments i,

insisteix

que

el

procés

d'adquisició

dels habitatges

i locals

pel Patronat

Municipal de l'Habitatge s'ha

fet de

manera

dispersa i

insuficient.

El Sr. Albesa observa que les picabaralles

institucio¬

nals no resolen res; que la resposta que el

Sr. Lacalle

ha rebut a la seva pregunta com a diputat en

el

Parlament espanyol sobre

què

pensa

fer el

Govern

Central en l'esmentat grup d'habitatges, no

permet

albirar la col·laboració del Ministeri d'Obres Públiques i

Urbanisme que el Sr. Ferreiro esperava

aconseguir; i

que el seu Grup dóna suport al

dictamen,

que ve a

resoldre una necessitat que es remunta

gairebé al

moment de la construcció dels esmentats habitatges l'any1952, sempre i quan escompleixin les

condicions

següents indefugibles: la

reubicació

dels

afectats

en

el

mateix sector, la previsió d'una mena

d'apart-hotel

per

allotjar-hi els pensionistes i jubilats

de baix poder

adqui¬

sitiu, i la construcció d'uns habitatges dignes amb una

superfície mínima de 50

m2

El Sr. Ferreiro, després de celebrar

l'aprovació d'a¬

quest dictamen ja que tots els

Grups coneixen

bé la

situació del barri, subratlla la unanimitat que la

solució

de tal problemàtica, que afecta unes

1.700

persones,

ha concitat el Consell de Districte, i també lanecessitat

d'aconseguir unsuport del Govern de l'Estat,

motiu

pel

qual el Grup socialista s'ha

compromès

a

presentar

una

esmena als Pressupostos Generals de l'Estat percana¬ litzar aquesta ajuda.

(5)

MUM 20 20-VI-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1069

perquè

la

Ciutat hi

havia situacions

encara

més

degra¬

dades (el

barraquisme

i els

grups

Eduard Aunós

o

del

Baró de Viver) i que, per

tant,

eren

prioritaris, i perquè

l'Ajuntament

ha

hagut

d'actuar

en

funció

de

les disponi¬

bilitats de la Generalitat, que té la

competència

exclusi¬

va en aquest camp sense que

legalment pugui obligar

els Ajuntaments

-i

no

ho fa

en cap

més lloc

que

Barcelona- afacilitar el sòl; i que

l'adquisició

d'habitat¬

ges afectats

s'ha fet

d'una

manera

dispersa

perquè,

mentre el planejament

urbanístic

no

permeti

un expe¬

dient

d'expropiació,

només

es pot comprar a

qui vol

vendre i les expectatives de venda han produït una escaladaen els preus.

El Sr. Bonetmatisa que el Convenivigent en matèria

d'habitatges imposa uns

deures i obligacions

que

aquest Ajuntament

ha assumit

voluntàriament.

El Sr. Valls replica que la signatura del Conveni no

pressuposava una

obligació

legal

prèvia

de

cedir

els

ter¬

renys.

El Sr. Lucchetti pensa que, quan una Administració

disposa, per a una

població

de

6

milions d'habitants,

d'unpressupost superior al bilió de pessetes

més

de la meitat de les quals no tenen una afectació finalista, i, això no obstant, dedica unes quantitats ridícules a

l'habitatge, s'imposa unareflexió sobre aquesta proble¬

màtica.

El Sr. De Nadal abona les paraules del Sr. Vallsdient

queel Conveni és un mal menordavant l'incompliment

de l'obligació que imposa la competència exclusiva

d'una determinada Administració; i que, com a Presi¬

dent del Districte de Sant Martí repdels Consellers de la Generalitat contínues peticions de terrenys per a equi¬

paments i així, a la seva demarcació, l'Ajuntament té

cedits ja més de 3 hectàrees per a uns equipaments

quel'Administració cessionàriaencara no ha començat. S'aprova perunanimitat.

Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 6

d'abril de 1990, pels quals s'aproven inicialment: 1) l'Estudi de detall de les finques del passeig de Gràcia núm. 75 i delcarrerde Mallorca núms. 259-257bis; 2)el

Pla especial per a la concreció de l'ús i ordenació

volumètrica dels terrenys situats entre els carrers de

Provenga, de Nàpols i de Mallorca; 3) l'Estudi de detall

de laparcel·la situada al carrer de la Feixa Llarga núms. 15-17 de la Zona Franca; 4) l'Estudi de detall del barri decasesbarates Eduard Aunós; 5) l'Estudi de detall de la finca situada en el passeig de la Zona Franca, cantonada amb el carrerde Sant Eloi; 6) el Pla especial de definició d'usosa desenvoluparen la parcel·la situa¬

da en la confluència del passeig de la Zona Franca i el

carrer del Mercuri; 7) l'Estudi de detall de definició de les alineacions del carrer de Montclar i d'ordenació

volumètrica de la finca situada entre els carrers del Bosc i de Palafolls; 8) l'Estudi de detall per ala regulació

volumètrica de l'edificació en zona 20-a/9-c en l'àmbit

del Pla especial de reforma interior del sector dels

carrersDoctorBové-Pasarell2a. fase; i 9)la modificació

del Pla Parcial del Sector Renfe-Meridiana, aprovat per acord del Consell Metropolità de 22 de març de 1984,

en l'àmbit corresponent a la seva àrea central, que per objecte l'ajustament dels paràmetres de l'ordenació

volumètrica i la precisió dels equipaments previstos. El Sr. Albesa assenyala la necessitat que els nous

habitatges

del Grup Eduard Aunós s'adjudiquin a les

persones que actualment ja viuen en el barri.

El Sr. Serrali assegura la reubicació dels afectatsen

el barri i la Sra. Sala considera òbviaaquesta condició,

jaque l'Estudi de detall s'ha confeccionat tenint present

les aspiracions dels veïns perquè, si en principi els urbanistes desaconsellaven el manteniment d'habitat¬ ges en una zona industrial, aquesta solució no fou ben

entesapels afectats i aquesta actitud obligà areconduir

el planejament previst, ara això exigirà canvis en el

Pla General Metropolità en el sector de la Zona Franca per no trencar el continu residencial.

El Sr. Albesapuntualitzaque ellno diu obvietats, sinó que remarca determinades qüestions quan desitja que constin en acta.

El Sr. Bonet anuncia l'abstenció del seu Grup en

l'apartat relatiu al Pla parcial del sector de

Renfe-Meridiana que atorgauna major llibertatal de composi¬

ció alsgestors urbanístics, perquè, segons els plànols,

l'alçadadels edificis passade 31 a 51 m., però segons

la memòria, pot arribarfins als 71, aspecte que s'ha de

precisar, i perquè la proposta, massa oberta, s'haurà de

concretar mitjançant un estudi de detall que defineixi l'ordenació volumètrica.

El Sr. Serra i Martí precisa que l'alçada dels edificis

serà de 70 m, que semblen adequatsper alazona; que el Pla vigent comprometia el desenvolupament de la

promoció; que no caldrà confeccionar cap estudi de

detall perquè la solució arquitectònica és decidirà en

optar per una de les ofertes; i que es preveu un

equipament públic de 7.500 m2 de sostre i un de privat

de 4.500, mantenint la distribució entre els usos resi¬

dencial, comercial i d'oficinesambunmargede variació

del 8% del total.

S'aprova el punt núm. 3 amb l'abstenció dels Srs.

Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno,

Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fa¬ bregat, Audet, i Olmedo en l'apartat 9), relatiu a la

modificació del Pla parcial de Renfe-Meridiana.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 6

d'abril de 1990, pel quals'aprova provisionalment el Pla

especial Torre Collserola, promogutperTorre de Collce-rola, SA, en la sevaversió refosa.

El Sr. Alcalde precisa que aquest dictamen cor¬ respon a l'edifici d'equipament; i el Sr. Serra i Martí

agrega quel'emplaçament es determina amb la confor¬

mitat de totes les parts implicades.

S'aprovaper unanimitat.

Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 6

d'abril de 1990, pels quals s'aproven definitivament: 1) l'Estudi de detall d'un edifici d'oficines al solar de la Rambla núms. 88-94 i del carrerdel Cardenal Casañas núm. 9; 2) l'Estudi de detall del Centre comercial i Hotel del carrerPelai; 3) l'Estudi de detall de compensació de

volums i rectificació de les alineacions del pati central d'illa de l'àmbit delimitat perla plaça de Catalunya i les

finques núms.8 i 10 de la ronda de Sant Pere inúms. 1,

3 i 5 del carrer de Fontanella; i 4) l'Estudi de detall d'ordenació volumètrica de les finques del carrer de Frederic Rahola núms. 43-45.

El Sr. Bonet assenyala la conveniència d'eliminar l'antic edifici del carrer del Cardenal Casañas núm. 9,

del Catàleg del Patrimoni arquitectònic de la Ciutat; i fa

avinent que el seu Grup s'abstingué de votar l'aprova¬ ció inicial de l'Estudi del Centre comercial i Hotel del

carrer Pelai, perquè volia que s'incorporessin a l'expe¬

dient un informe de l'Àrea de Circulació sobre les entrades i sortides de l'aparcament i un altre sobre l'adequació del projecte a l'Ordenança de l'Eixample, i preconitzavaun estudi de detallque definísla

(6)

delscarrers de Bergarai de

Pelai,

requisits

que,

tanma¬

teix, encara nofiguren a

l'expedient; lamenta,

doncs, la

forma com es porten els assumptes a

la

consideració

d'aquest Plenari, i demana, en

conseqüència,

que

l'ex¬

pedient quedi sobre

la taula

altrament el

seu

Grup

no

podràemetre un vot

favorable,

com

tampoc

en

el relatiu

a les alineacions del pati interior de les

finques de la

plaçaCatalunya, de

la ronda

de Sant Pere i

del

carrer

de Fontanella, que pertanyen a «El

Corte Inglés».

El Sr. Serra i Martí contesta: a) respecte al

Centre

comercial del carrer Pelai, que

l'Àrea

de

Circulació

emetrà el seu informe quan es determini les

entrades i

sortides de l'aparcament subjectes a

concessió

admi¬

nistrativa igual que

l'accés

a la

planta

d'oficines;

que

la

formulació d'un estudi de conjunt endarreriria molt el

procés

perquè

hi intervenen

diversos

operadors els

quals, no obstant

això,

estan

disposats

a

harmonitzar

les façanes; i que

també el

frenaria incloure-hi

l'edifici

del xamfrà, ocupat per les oficines dels

Ferrocarrils de

la Generalitat i per dos bancs; i b) respecte a

l'Estudi

relatiu a les finques de «El Corte

Inglés»,

que

l'edifici

actual d'aquesta empresa es

manté

com a

edifici dis¬

conforme.

El Sr. Lucchetti manifesta que el seu Grup votarà

novament en contra de l'Estudi de detall dels immobles

pertanyents a «El Cortes

Inglés»

perquè

no

s'han

nego¬

ciat amb tal empresa unes compensacions

adequades

quejustifiquin

l'acceptació

de

l'excés d'edificabilitat

de

l'edifici actual, ja que no considera suficients la

modifi¬

cació de lafaçanai la

implantació

de mesures

de

segu¬

retat.

El Sr. Bonet observa que enl'Estudi de detall relatiu a lesfinques de «El Corte

Inglés»

hi ha hagut una

al·lega¬

ció, molt ben fonamentada, d'un ex-degà del Col·legi

d'Arquitectes, i una rèplica de l'advocat de la

societat

propietària, però els Serveis d'Urbanisme no

s'han

pronunciat sobre aquests aspectes.

El Sr. Ainaud vol que consti en acta la

preocupació

del Consell de Districte de l'Eixample perquè al voltant

de la plaça de Catalunya les coses es fan sense un

projecte previ de conjunt i els diversos projectes pun¬

tuals causen la impressióque no s'actuad'una manera prou seriosaen un espai tan important per a la

Ciutat.

LaSra. Capmany subratllaque la plaça de Catalunya,

punt de confluènciaentrela ciutat novadissenyada per

Cerdà i la vella reclosa dins lesmuralles, fou durantmolt temps un descampat on els diversos Consistoris no

sabien què fer-hi, ja que mentre hi ha places que s'han fet totes soles, com és el cas de la plaça de Sant

Jaume o la Plaça Reial, la plaça de Catalunya no fou

concebuda així perquè Cerdà no pensà a fusionar el

seu projecte amb la ciutat antiga i no hi ha cap edifici

que valgui la pena, de manera que tal vegada caldria

fer-hi un «Potemkin» estètic mitjançant unes columnes quetapessin els edificis actuals.

El Sr. Serra i Martí significa que el nomenament, a

proposta conjunta del Districte i de

l'Àrea

central, d'un

coordinador és mostra de l'esforç per resoldre la pro¬ blemàtica de laplaça de Catalunya.

El Sr. Ainaud insisteix que dues reunions amb el Coordinador citat pel Sr. Serra i Martí no garanteixen

una funció de coordinació adequada, i que manca un

projecte de conjunt.

El Sr. Alcalde recorda unadiscussió amb el Sr. Trias

Fargas sobre l'encaix de l'Eixample amb la Ciutat Vella i

les diferències entre els plans de Cerdà i de Rovira i

Trias; i opinaque el tractament de laplaçade Catalunya

s'enfoca avui amb més profunditat que no pas històri¬

cament.

S'aprova el punt núm. 5 de

l'ordre del dia

amb

l'abstenció dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas,

Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers,

Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, i Olmedo, quant a

l'apartat 2) relatiu a

l'Estudi de detall

del

centre

comer¬

cial i hotel del Carrer de Pelai, i amb el voten contra de

la Sra. Vintró i del Sr. Lucchetti i l'abstenció dels

mateixos Regidors que en l'apartat

anterior,

quant a

l'apartat 3), relatiu a

l'Estudi de detall del pati central de

l'illa de l'àmbit delimitat per la plaça de Catalunya i les

finquesnúms. 8 i 10 de la

ronda

de

Sant Pere i

núms.

1,

3 i 5 del carrer de Fontanella.

Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 6 d'abril de 1990 pels quals s'aproven inicialment: 1) el

Projecte

d'urbanització

de l'illa formada per

l'avinguda

Diagonal, i els carrers de

Numància,

d'Entença, i de

Déu i Mata; 2) el Projecte

d'urbanització

del carrerde la

Font Muguera i camins

d'accés;

3)

el Projecte d'urba¬

nització del carrer de Joan Torras, entre el passeig de

Torras i Bages i el carrer del Cinca; i 4) el Projecte

d'urbanitzacióde l'interior de lestresilles formades pels

carrers de Zamora, de Llull, d'Avila i de Ramon Turró.

El Sr. Albesa, en relació al Projecte d'urbanització de

l'illa formada per l'avinguda de la Diagonal i pels carrers

de Numància, d'Entença i de Déu i Mata, recull la

preocupació del Consell del Districte de les

Corts

i de la

Secretaria Executiva de

l'Àrea,

i expressala convenièn¬ cia de reduir a dos carrils l'amplada del vial previst per dessota de la Diagonal que

desembocarà

en el carrer

de la Caravel·la Niña, pertal d'evitar problemes circula¬

toris, sobretot a les ambulàncies que es dirigeixin a

l'hospital situat en aquell indret.

El Sr. Lucchetti, referint-se al mateix Projecte, anuncia

el vot negatiu del seu Grup en consolidar-s'hi, pel que fa alsequipamentsescolars, una

situació

amb la qual

el

seu Grup està en desacord perquè no s'han concretat

les compensacions que s'obtindran de la Generalitat

per oferir-li no només els terrenys,

sinó

uns edificis

escolars pervalorsuperior als 600 milions de pessetes,

i perquè un de tals equipaments se cedeix a un centre

privat en contradiccióa la política que el seuGrup pro¬

pugna.

La Sra. Perelló, en lasevacondició de Presidenta del

Districte de lesCorts, comentaque l'informe del

Consell

de Districte reflectia la preocupació expressada pel Sr. Albesa i, per això, resulta molt convenient ajornarfins a

1993 la construcció del vial esmentata fi de noagreujar

el desgavell circulatori provocat per les obres del

II

Cinturó; i que el Districte valora positivament les solu¬

cions referents als Centres docents de nova construc¬

ció perquè conserva les places escolars actuals

i,

concretament, l'escola religiosa privada que ha desen¬

volupat una meritòria funció social durant més de cin¬

quantaanys, i veu incrementar l'ofertad'escola pública

mitjançant l'Escola Itaca, alhoraque s'assolirà una

vella

reivindicació del Districte: la recuperació de la

masia

Can Rosés, fins ara ocupadaperaquesta escola, com

a biblioteca.

S'aprova el punt núm. 6 de l'ordre del dia amb

el vot

encontra de la Sra. Vintró i del Sr. Lucchettien l'apartat

1), relatiua la urbanització de l'illaformadaperl'avingu¬

da delaDiagonal ipelscarrersde Numància, d'Entença i de Déu i Mata.

Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 6

(7)

NÚM. 20 20-VI-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1071

eiProjecte

d'urbanització del

carrer

d'enllaç entre els de

Chapí i d'Horta;

i

2) el Projecte d'urbanització, d'iniciati¬

vaprivada,

del

carrer sense nom,

entre

els del Pantà de

Tremp i de Josep

Sangenís.

S'aprova per

unanimitat.

Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 6

d'abril de 1990 pels quals: a) es declaren

vàlids

els

concursos celebrats per a contractar els treballs de

conservació d'enllumenat públic de la 1a., 2a. i 3a.

Demarcació per untermini de

vigència

de sis anys i uns

imports

màxims

de

2.205, 2.205

i

2.484

milions de

pessetes, a

càrrec dels Pressupostos

generals del

període

comprès

entre

1990 i 1996;

b) s'adjudiquen els

treballs de referència, conjuntament i solidàriament, a Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas, SA

(SICE) (CIF

núm.

A-28002335),

Instalaciones

yMontajes

Eléctricos y Saneamiento, SA (IMES, SA) (CIF núm.

A28010478), i Catalana de Muntatges, SA (CAMUNSA)

(CIF núm.

A08512030),

ambunabaixa del 5% sobreels

preus unitaris continguts en el Plec de condicions, que fou aprovat per la Comissióde Govern el 15 de setem¬ bre de 1989, havent-se de constituir en unió temporal d'empresesen el termini d'un mes a comptar des de la

notificació delpresent acord; i c) s'acceptenlespropos¬

tes formulades per la part adjudicatària en raó de la

millora querepresentaper ales instal·lacions d'enllume¬

nat de la Ciutat.

Queda sobre la taula el dictamen anterior.

La Presidència recorda la prohibició reglamentària

d'adreçar-se al Consistori des de la tribuna del públic,

quan una persona intenta fer-ho.

ALCALDIA

MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 6 d'abril de 1990, pel qual s'aprovàprovisionalment el Pla

especial dels establiments de concurrència pública i

hostaleria del Districte de Ciutat Vella.

El Regidor de Salut Pública, Sr. Clos, després de

destacar la importància de la intervenció dels usos de

l'espai dintre les actuacions de millora d'un entorn urbà,

sovint massacentrades enaspectes purament urbanís¬

tics i arquitectònics, fa avinent que

la recuperació de

Ciutat Vella, reclamaa més de la rehabilitació física dels

edificis, una anàlisi dels usos per introduir un cert

equilibri en determinades zones; que el Pla d'usos avui presentat distingeix una àmplia gamma d'establiments

quecomprèn els culturals (les sales d'arts, exposicions

i

conferències),

els de jocs d'atzar

(els salons recreatius

i els bingos), els de restauració

(bars, restaurants i

establiments similars no musicals), els esportius, els

d'exhibició (sex shops, i sales d'exhibició), els d'am¬ bientaciómusical oespectacles, iels d'hostaleria clàssi¬ ca (hotels, aparthotels, pensions i

meublés); que les

afectacionsestablertes pels plans especials de reforma

interior delimiten uns espais molt amplis coincidents

amb les zones més deteriorades en el moment de

redactar-los (la vertical de les Draçanes

a la Casa de Caritat; i l'eix entrecreuat comprès entre la prolongació

de Iavinguda de Francesc Cambó

i el Jardí vertical entre els carrers d'Aliada i de Vermell) en les quals

incideixmés intensament l'acció de Promoció de Ciutat

Vella, SA;que, amb independènciad'això, s'han escollit

també els 300 habitatges que, segons un estudi rea¬ litzat sobre un total de 3.000 per una empresaexterior,

estaven en pitjors condicions, i, en grafiar-los sobre els

plànols han aparegut quatre noves zones amb proble¬

màtica edificatoria (la banda esquerra del carrer de

Joaquim Costa; l'extrem més proper a Correus del

Carrer Ample; l'espai delimitat pels carrers de la Prince¬

sa, de la Bòria, dels Corders i dels Carders; i l'extrem

nord del barri de Ribera) que s'abordaran des d'una oficina mixta on col·laboraran Promoció de Ciutat Vella,

SA, el Districte i la Generalitat; i que les llicències

espontànies de rehabilitacióprivadaes distribueixen per

igual per tot el Districte.

Continua dient que atenent, en canvi, els usos, els

nuclis més degradats, és a dir, on s'han produït més tancaments de pensions i meublés, són el quadrat format pels carrers de Ferran, d'Avinyó, i d'Anselm Clavé i la Rambla, i els costats dels carrer Nou de la

Rambla i de laUnió, zones on coincideix també el major

nombre de bars tancats pel Govern Civil per tràfic de

drogues; que el Pla d'usos exigeix unes condicions

més dures per a la instal·lació de tota la gamma d'activitats que comprèn, sobretoten leszones d'espe¬

cial restricció i, per aconfeccionar-lo, s'ha seguitcom a

primer criteri l'amplada dels carrers classificats en qua¬ tre categories (de més de 20 m; de 20 a 10 m, de 10 a 5 m i de menysde 5 m, ales dues últimes de les quais

pertany el 95% de carrers del Districte) corregint-lo en funció del'espai privat interiorperevitar la desertització;

que les àrees d'especial protecció són les compreses:

l'una, desdel carrer Hospital finsaSanta Mònica i de la

Rambla al carrer de Sant Geroni; i l'altra, entre els

carrers de Ferran, d'Anselm Clavé, d'Avinyó i la Ram¬

bla; que imposen unes dificultats addicionals per a

l'obertura d'establiments de concurrència pública i per als traspassos de llicència preveient unes compensa¬ cions econòmiques quan no s'autoritzin els de llicèn¬ cies relativament antigues; i que per als meublés -defi¬ nits com a establiments d'hostaleria amb contractació

perfracció de dia- s'exigeix 10 m2de hall perhabitació -índex que és l'equivalent a l'exigit als hotels de tres estrelles- per evitar la degradació de l'espai públic de

l'entorn.

La Presidència adreça una cordial salutacióa l'Alcal¬ de de Sant Feliu de Guíxols.

El Sr. Albesa, després de reconèixer la dificultat a

rehabilitar el Districte de Ciutat Vella, que tots els

barcelonins consideren necessaridignificar perquè torni

a atraure veïnat, subratlla la problemàtica humana i social dels actuals habitants del barri, jaquetradicional¬ ment ha estat una zona d'hostaleria barata per a estu¬

diants, i artistes, de manera que el pla d'usos hauria de

procurar no perjudicar els interessos particulars i facilitar

hospedatge econòmic a la gent que no té possibilitat

d'anar als hotels de tres o més estrelles, jaque tirant la

gent escales avall no se soluciona res i el respecte als

ciutadans i els seus drets tépreferència sobre qualsevol altra consideració: en conseqüència, elseu Grups'abs¬

tindrà.

La Sra.

Capmany

significa que rehabilitar vol dir retornar a un barri la vitalitat queja havia tingut; que els

projectes del carrer Ferran i la Plaça Reial varen ésser

unes experiències enriquidores per al barri però des¬

prés les classes dominants emigraren primer cap a

l'Eixample i després cap altres zones residencials i els

(8)

fuig; que la gent, com

ella

mateixa,

que

s'enamora de

Ciutat Vella i hivaaviure, no treu

pas

ningú

que

hi viu,

sinó que ocupa llocs que eren

buits;

que

les pensions

barates, malgrat

l'apologia

que

n'ha fet el

Sr. Albesa,

solen donar,malauradamentuns beneficis

més

alts que

els hotels cars, que ofereixen millors

serveis;

que se¬

gons ha comprovat

personalment, els

preus

són

més

alts aCiutat Vella que no pas al'esquerra de

l'Eixample,

perquè hi ha una

població flotant

que

encareix els

preus; que

cal

desterrar

el mite de la

por per

la

inseguretat delscarrersde

Ciutat

Vella;

que quan

vivia

a

la Rambla de les Flors, la gentdel barri

sabia perfecta¬

ment quines eren les zones

més conflictives

a pesar

que aleshores no

hi havia el problema

de la droga i la

conflictivitat no tenia la dimensió econòmica que té

avui; que nos'ha de ferun

populisme

sentimental; i

que

a finals de maig

s'inaugurarà

a la

Rambla

una

petita

llibreria amb el propòsitde fomentar

l'hàbit de la lectura

entre els veïns.

El Sr. Vila, per la seva

condició d'ex-President de

l'Associació d'Amics de laPlaça deCatalunya, remarca

la indefinido i la importància de l'esmentada plaça, on

conflueixen diverses línies ferroviàries, per instar un estudi deconjunt detots els projectes

sobre l'esmenta¬

da plaça, en el qual puguin

intervenir

també

els

mem¬ bres de l'Associació citada.

El Sr. Albesa puntualitza que coneix des de la seva

joventut el nucli antic de la

Ciutat;

que

prescindint dels

beneficis quepugui reportar, l'hospedatge

econòmic és

indispensable perquè pugui gaudir de la

Ciutat

un

bon

nombre devisitants; queel Pla d'usos, queté aspectes

positius, ha derespectarels

drets adquirits

pels

veïns;

i

que el Regidor de Finances hauria de

prendre bona

nota de les dades que ha ofert la Sra. Capmany sobre

la carestia de la vida, de cara a la revisió anual de les

Ordenances fiscals.

LaSra. Salasignificaqueel Pla d'usos de

Ciutat Vella

resulta tan satisfactori que el Districte de Sants-Montjúíc

vol promoure'n un per a la seva

demarcació,

comen¬

çant pel Poble Sec; i el Sr.

Alcalde troba molt encertada

aquesta decisió, vistos els efectes de

transició

que es

produeixen ental sector.

S'aprova el dictamen ambl'abstenció dels

Srs.

Laca-lle, Albesa i Fernández.

ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS

Establir, amb caràcter extraordinari i per un període

d'un any, un règim de subvencions, pertal de fomentar

la cessió dels sòls qualificats de vial, afectats per alineacions de carrer, que impedeixen l'obertura i urba¬

nització de les viespúbliques de la ciutat, l'import de les

subvencions serà modulat en base a les liquidacions

que en concepte de «taxes per serveis urbanístics» i

d'import sobre construccions, obres i instal·lacions fos procedent aplicar. Entre la cessió dels terrenys i la

sol·licitud del permís d'obres de nova planta en els solars afectats haurà de transcórrer un termini mínim d'un any.

El Sr. Serra i Martí informa que aquest dictamen

persegueix la millora de la urbanització de la Ciutat

vistos els positius resultats aconseguits amb les expe¬ riències dels carrers de Madrazo i de Guillem Teli; i el

Sr. Alcalde agrega que té com a finalitat accelerar el

procésde retrocés de les façanes fins a lesalineacions

establertes, mitjançant l'atorgament de

subvencions

compensatòries.

S'aprova per unanimitat.

Aprovar l'Ordenança

d'Instal·lacions

d'antenes

exte¬

riors.

Aquest punt de l'ordre

del dia

es concreta en

la

següent proposta:

Aprovar inicialment

el

text

de

l'Ordenança sobre

instal·lació d'antenes, elaborada pels Serveis de Control

de l'Edificació de l'Àrea d'Urbanisme; sotmetre-la a

informació pública per un termini de trenta dies, per tal

que puguin

presentar-s'hi reclamacions i suggeriments;

i, per al cas que no se'n

presenti

cap,

tenir-la

per

aprovada definitivament.

El Sr. Serra iMartí explicaqueaquestdictamen deriva

de l'encàrrec formulat per unamoció anterior aprovada

per unanimitat i

pretén

que totes

les

antenes

individuals

existents en l'actualitat en un edifici es concentrin en

una sola de comunitària; regula

també

les antenes dels

ràdioaficionats, els ràdioenllaços i lesinstal·lacions pera la telefonia mòbil partint d'un pla

tècnic

general, i determina les instal·lacions subjectes a llicència, el

procediment per a demanar-la

i

les

taxes cor¬

responents; i que la Campanya de

Millora del Paisatge

Urbà divulgarà l'Ordenança i

prepararà

les mesures

compensatòries perafavorir la

reconversió.

El Sr. Albesa reconeix la necessitat d'aquesta Orde¬

nançaperòexpressa,alhora, laseva

preocupació

per

la

seva aplicabilitat a les instal·lacions avui existents que

tindrà un cost estimat en 25.000 pessetes per a cadas¬

cuna d'elles, motiu pel qual el seu Grup es reserva la

formulació d'al·legacions en la fase

d'informació al

pú¬

blic.

Ei Sr. Bonet anuncia el vot favorable del seu Grup

perquè considera positiva

l'ordenació

del vol

del paisat¬

ge urbà, però suggereix la

conveniència

de

preveure

uns estímuls per a l'adaptació de les

instal·lacions

actuals, i d'ampliar, potser, el termini per afer-la.

El Sr. Vidal posa en relleu l'oportunitat d'aquesta

Ordenança en un moment en

què

les

innovacions

tecnològiques i

l'ampliació

de l'oferta televisiva

obliguen

a introduir millores en les instal·lacions actuals.

El Sr. Serra i Martí precisaque lacampanya

publicità¬

ria es farà en col·laboració amb els instal·ladors d'ante¬

nes que oferiran també bonificacions en els preus.

El Sr. Bonet matisa que l'allargament del termini per a

l'adaptació és unaqüestió a estudiar durant la

informa¬

ció pública; i el Sr. Serra i

Martí

comparteix aquest pa¬

rer.

El Sr. Albesa demana que l'expedient inclogui

també

dades econòmiques sobre el cost, perla seva

incidèn¬

cia en les economies domèstiques.

S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Albesa

i

Fernández.

ÀREA DE SALUTPÚBLICA

Aprovar, com a segona fase de

desenvolupament

del Pla de Millora de la qualitat del medi atmosfèric,

les

següents mesures: desenvoluparun programa de

revi¬

sió de les llicències atorgades fins ara (en el marc

del

Reglament d'Activitats molestes, insalubres,

nocives

i

perilloses), que siguinsusceptibles d'impactes

ambien¬

tals i que hagin pogut quedar obsoletes a

conseqüèn¬

cia de canvis tecnològics en la producció o

de

la

(9)

efec-NUM. 20 20-VI-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1073

tives; ampliarla xarxa

d'estacions

mòbiis de control de

les emissions gasoses

produïdes pels vehicles

que

circulen a la Ciutat, fins a un total de deu, una per Dis¬

tricte.

El Sr. Clos explica que, en el camp

de

la qualitat de

vida, determinats costos per ales

economies privades

i petites

actituds individuals

-com no

llençar

un paper

o no usar el cotxe privat o concentrar les antenes

individuals en una de comunitària- repercuteixen en

públic i

ajuden

a

tenir

un

espai

més amable;

que,

en aquesta

línia,

el programa contra

la contaminació

atmosfèrica ha procurat la substitució d' unes 700

calderes de combustible sòlid ofuel-oil per unes altres

més netes, com són les de gas o electricitat, ha evitat

l'emissió de 2.500 tones anuals de contaminació per

S02, de 53 de partícules, 20 de monòxid de carboni i

4 d'hidrocarburs, amb una inversió d'uns 800 milions

de pessetes a

càrrec

de persones no gaire potents

econòmicament, mentre que el cost més alt de l'ener¬

gia consumida pot estimar-se en uns

100

milions de

pessetes anuals, esforç que el Municipi ha d'agrair;

que la

contaminació

atmosfèrica per sofre i partícules

ha millorat i des de fa quatre anys no s'han produït

episodis d'alta contaminació, encara que Barcelona,

com tota Ciutat mediterrània, pateixi problemes a cau¬

sa de la contaminació fotoquímica, molt lligada a la

circulació; que de cara al futur, es proposa revisar,

sens perjudici de respectar els drets adquirits, les

llicències d'activitats molestes, insalubres, nocives i

perilloses atorgades ja fa anys perquè introdueixin els mitjans tecnològics adequats, a fi de resoldre la pro¬ blemàticagenerada per un 13 o 14 per 100 de petites instal·lacions fixes, i també es proposa ampliar fins a deu el nombre d'instal·lacions de la contaminació

produïda pels vehicles.

El Sr. Albesa observa que l'expedient només fa referència al control de la contaminació causada pels

vehicles; que el respecte dels drets adquirits s'ha de

matisar segons estracti de defensar un bé protegit per la Constitució espanyola com és la salut, ode procurar només la millora del paisatge urbà; que es congratula de l'ampliació del nombre d'estacions mòbils de control de la contaminació causada pels vehicles perquè

aquests quan funcionen en condicions adequades no contaminen i, pertant, noés vàlid adduir la reducció de la contaminació per justificar determinades mesures

restrictives del trànsit; que també celebra que s'hagin recollit les iniciatives del seu Grup sobre la implantació

de catalitzadors i l'ús de benzina no contaminant; i que

s'haurien de precisar els nivells i els terminis del progra¬

ma de revisiód'instal·lacions.

El Sr. Puigdollers observaque, efectivament, com ha

assenyalat el Sr. Albesa, l'expedient fa difícil saberquè

es porta a aprovació i inquireix

quan s'exigirà llicència

per a les activitats que es desenvolupen en el Port

Autònom, quins paràmetres mesuraranles estacions de control de vehicles. Assenyala que si bé el sofre i els

fums, elements contaminadors que són claramentper¬

ceptibles baixen, altres, com l'òxid de nitrogen, que passen desapercebuts estan pujant; i

que la protecció ambiental és una competència municipal

exclusiva en

els Municipis de més de 50.000 habitants.

El Sr. Clos, discrepant

del Sr. Albesa, puntualitzaque tot vehicle, encara

que funcioni correctament, contami¬

na perquè consumeix combustible

fòssil, i, pertant, cal

convèncer la gent de la conveniència de

restringir el

trànsit pertal de reduir la contaminació; i que indepen¬

dentment que s'hagin de respectar els drets adquirits,

tots els Grups haurien d'animar els seus votants a un

esforç econòmic per millorar el soroll, la neteja o l'at¬

mosfera.

El Sr. Albesa precisa que la combustió és una reacció d'oxidació-reducció que, quan és estaquiomè-trica, dóna anhídrid carbònic, aigua i calor, però quan està descompensada pot donar monòxid de carboni; que quan parla en el Plenari ho fa en benefici de tots

els barcelonins i no pasúnicamentdels seus votants; i

que quan demanaal'equip de govern que respecti les

economies particulars ho fa perquè les mesures exigi¬

des comporten un esforç econòmic que resulta més

gravós per a la gent de menorcapacitat econòmica.

El Sr. Truñó replica que, a escala mundial, el gran

problema de la contaminació és, precisament, l'anhídrid carbònic, perquè és el causant de l'efecte hivernacle.

S'aprovaper unanimitat.

Aprovarla modificació de l'article 44 de l'Ordenança

municipal sobre control de la contaminació peragents

físics (vehicles equipats amb aparells sonors).

El Sr. Clos comenta que aquest dictamen concreta

les mesures aprovades el desembre, establint per ales

sirenes dos nivells sonors per usar-los, respectivament,

durant el dia i durant lanit, al'esperade poder implantar aparells similars als usats aFrança.

El Sr. Torres agrega que la guàrdia urbana i els bombers es comprometen a Implantar en els seus

vehicles els dos nivells sonors i a experimentar nous

models homologables als dels altres països europeus. El Sr. Puigdollers demana aclariments sobre perquè l'ordre del dia només fa referència a l'article 44 i tanmateix l'expedient té un abast més ampli en ade¬

quar-ne d'altres i diversos annexos; i el Sr. Clos confir¬

ma que la proposta definitiva té l'abast més ampli

que el Sr. Puigdollers ha remarcat.

El Sr. Puigdollers es congratula de les modificacions proposades, ja que el seu Grup recomanà una revisió de tal Ordenança. Es mostra, en principi, d'acord amb el criteri que, partint dels nivells sonors existents, es procuri evitar que s'hi sumin els que siguin realment evitables; però formula reserves quant als límits fixats

per a les sirenes, que incomplirien els nivells exteriors

establerts per a les nits, alhora que remarca que les

modificacions proposades comporten una revisió dels nivells sonors vigents fins ara.

El Sr. Albesa, després d'anunciar que el seu Grup

presentarà al·legacions a fi que es redueixin els límits

fixats per a les sirenes, que resulten massa alts, considera que el dictamen hauria d'explicitar els diver¬

sos articles modificats que s'hauria de realitzar una

campanyade sensibilització ciutadana sobre la reduc¬

ció del soroll, estretament lligada amb la qualitat de

vida, i que s'hauria de procurar que els vehicles dels transportspúblics compleixin les exigènciesde l'Orde¬

nança.

El Sr. Clos fa notarque les sirenes, perésser percep¬

tibles ieficaces, han d'emetreunsoroll superiorala mit¬ jana.

S'aprovael dictamen amb la redacció següent:

Aprovar la modificació de l'article44 i delsannexosII,

III, IV-B de l'Ordenança municipal sobre control de la

contaminació per agents físics introduint les conse¬

güents adaptacions als articles 39, 41, 50, 52, 60 i 61; i

donara l'expedient els tràmitsestablerts en els arts 49

de la Llei de Bases del Regim local i 162 de la Llei

Referencias

Documento similar

Ø El primer día de cada turno (27 de Junio y 13 de julio), se recibirá a TODO el alumnado en la puerta principal del Parque Municipal de San Crispín, donde los monitores les ubicarán

El desarrollo humano como referente de acción, permite que la planificación municipal correspondiente al cantón de La Cruz se establezca con una orientación clara y en respuesta

doscientos cincuenta dólares de los Estados Unidos de América ($250.00), y/o según se determine en el Convenio, por el de Registro de Comercio, pudiendo hacerlo de forma mensual,

Toda persona natural o jurídica, asociación civil, asociación cooperativa, empresa de producción social, fundación, consorcio, mancomunidad, sociedad

El presente eje rector resulta de una alta trascendencia para los habitantes de Juárez, Nuevo León, derivado de la inseguridad que se ha vivido en los últimos años en nuestro Estado y

Una vez revisado estos aspectos, podemos decir que cuando se piensa en mejorar la calidad de los servicios municipales que se entregan a la comunidad, se deben

CURSO: República i Guerra Civil a Dénia. Arxiu

[r]