de
Barcelona
Recollida
pneumàtica
deresidus
sòlids urbans
Barcelona,
1.537.249
persones
compromeses
amb
elplaneta
La
ciutat
en
xifres
Pilar
Rahola,
Quarta
Tinent
d'Alcalde
La
Carta
Municipal,
la llei
de Barcelona
Nissaga
de
caps deServeis
Personals
La
Direcció
de
Comunicació
Corporativa
i
Qualitat
Fòrum
Universal
deles Cultures
Barcelona 2004
Guia
dePersonal
Tres
anys
de
commemoracions
del
transport
públic
EXPOSICIÓ
Del
29
de
maig
al
27
de juliol de
1 997
De
dimarts
adiumenge de
10
a1 5
h.
Dijous
obert fins
ales
20
h.
MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES
Palau Reial
de
Pedralbes
- Av.Diagonal,
686
-08034
Barcelona
-Tel.
280 50 24
Organitzen: Col·laboren:
primavera del disseny designin Spring
Museu de les Arts Decoratives
de Borcelana
Institut de Cultura
CONSORCI
DE MUSEUS
DE LA
COMUNITAT
VALENCIANA
BALMES403(BANG & OLUFSEN CENTER)
GAGGENAUIBERIA, SA
MIELE
OFICINATÈCNICA D'IMATGE,AJUNTAMENTDEBARCELONA
GEStRALIÏAJ VALENCIANA
MECA
CASA
UNA
HISTÒRIA
GO
52
maig/juliol
Director:
Toni
Puig
Consell Assessor:
Manel Blasco, Enric Casas, MarioGiménez,PereMunuera,
AlbertSerra, Carme Valls
Subdirector:
AntoniFernández Editora:
ClaraBlanchar
Edita:
Ajuntament de Barcelona
Autoedició, fotomecánica
i
impressió:
Impremta Municipal. Exp. 9763356
Dipòsit
legal:
B. 14.742-1990
Disseny gràfic:
FerranCartes/MontsePlass
Maquetació:
Impremta Municipal. Beatriz González
Fotografia:
FranciscoOntañón. Oficina Tècnica
d'Imatge,
R.Escudé, A. Lajusticia
Col·laborenen aquest
número:
Esperança
Álvarez,
Núria Burguillos,
AnnaCarné,JaumeCastellví,
RafaelEseverri,Imma Estada,
CaridadFerré, Joan
Àngel
Frigola,
TeresaGámez, RosaGarriga,
EsterLópez,
Núria de Luna,
MercèMartínez, IsabelPagès,
Jordi Roldán,Isabel Sánchez,
Ramon Villanueva, Ramon
Vinyes.
Adreça:
TorreJussana
Av. CardenalVidal i
Barraquer, 30
08035 BarcelonaTel. 407 10 22 Fax 407 11 97
http://www.bcn.es
e-mail:
[email protected]
Estiu Editorial Fets iProjectes
Gestió 1997 Serveis Generals Serveis Personals Mantenimentiserveis
ViaPública Urbanisme Ciutat Vella
Eixample Sants-Montjuïc
LesCorts
Sarrià-Sant Gervasi Gràcia
Horta-Guinardó
NouBarris Sant Andreu Sant Martí
Reportatge
Dossier
Biblioteca Entrevista
Ecologia
CartaMunicipal Indicadors Comunicació Cultura Personal
Amanida denotícies
Hasprovatbanyar-tesotala mirada del peix? 4 Vacances d'estiulluny de l'organització! 5 El Pla dePensions, finalmenten marxa 6 Lahistòria delsaparells electrodomèstics
Integració laboral depersonesamb disminució A Barcelona l'estiu és sinònim de Grec
L'Associació,revistaper ales associacions Museu Barbier-Mueller d'artprecolombí
Inversionsa l'edifici de
l'Ajuntament
8Campus Olimpia, l'esportque engresca 9
Recollida
pneumàtica de residus sòlids
urbans 10Mycelium, unprojecteperla modernització dels Bombers 11 L'ordenació urbanística de la ciutat 12 Rehabilitació de la
Capella
deSant
Llàtzer 13 De la fàbrica Dammal'illa MontserratRoig 14 La memòriapopular recull documents vius 15 Demicaenmica, finsa 19.000 m2 de verd 16El 30travessaBarcelona de nordasud 17
Interrelació amb elspaïsosdel Mediterrani 18 Noves oficinespels
Serveis
Tècnics 19Millor atenció als ciutadans i ciutadanes de lazonanord 20 Nous serveis per ala Sagrera, Navas i el
Congrés
21Dels molins del s.XVIIIala cultura del XXI 22
Nissaga decapsde Serveis Personals 23
Tres anysde commemoracions deltransport
públicaBarcelona
BarcelonaSocietat,ola ciutat social
PilarRahola,QuartaTinent d'Alcalde Barcelona, 1.537.249persones compromeses
amb elplaneta
LaCarta
Municipal,
lallei
deBarcelona
La ciutatenxifresLaDirecció de ComunicacióCorporativa i Qualitat
Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 Guia de Personal
Maromuntanya?
D/313 27 28
32 34 36 40 42
44
■M
Has
provat
pq
banyar-te
sota
la
mirada
del
peix?
F.ONTAÑON
4
\
I
IS
•s
o
M
Vacances
d'estiu
lluny
de
l'organització!
Avui els treballadors i les treballa¬ doresformen les
organitzacions de
serveis: els donen vidad'organització,
escolten les necessitats de la ciutada¬nia, fan funcionar els serveis, els faci¬
liten als ciutadans... La feinadiària,
callada,
ben feta delsequips
de
ser¬veisés, avui,
l'Ajuntament quotidià.
Una feina que
demana esforç
atot¬hom. No és fàcil treballar enserveis.
Comporta,
sempre,escoltar i millo¬
rar. Estaren unaactitudproactiva.
Comporta
aprendre, abandonar
mo¬notonies,
procediments
encarcaratsi
clixés.Demanaentrara la feina fresc.
Iestar
disposat
asortir-ne
cansat.I el
cansaments'acumula: demanatempsde
repòs.
En les administracions de l'anar
fent,
deposarl'automàtic,
complir,
treballar amb els mínims,sermolts
per
fer
poc...,les
vacances nosón
necessàries.
Perquè la vida quotidiana
del funcionariat és de balneari. Una vida de treballfàcil,qüestionada
perla ciutadania. I
pels funcionaris
i
tre¬ balladors laboralsquetreballen
a l'administració amb mésempentai
feina feta que en unaempresa.Perquè
tenimunavocació—unaaposta vital— perallò
queés públic:
per construir la ciutat amb la ciutadania.Les administracions que
avui
s'entenen i treballencom
organitza¬
cions de serveis cuiden alsseustreba¬ lladorsi treballadores. Totl'any. I
quanarriben
les
vacances,especial¬
mentlesd'estiu,no lesentenen com untemps mort,
buit
perl'organitza¬
ció. Saben queles
vacancessón
temps
diferent,
enel
queels treballa¬
dorsi treballadores descansen. Des¬
connecten. Posendistànciaa la feina de
l'organització.
Se
n'obliden.
Pas¬
sen. I saben,també,
qued'aquesta
distànciaestiuenca,
plena
de calor, de
colori
d'experiències diferents,
ensorgirà
un nou anyde feina ben feta,
qualificada,
plena.
Un
nouimpuls
perservir, diaa dia i minutaminut,a la
ciutadania ialesseves
plurals
neces¬ sitats. Amb atenciópersonalitzada.
Vacances, doncs, d'estiua
l'Ajun¬
tament. Lacasaentra,per unpetit
espai
de
temps,enunperíode
d'orga¬
nització, de serveis més tènue. Comla ciutat. A
l'agost, especialment,
totté unclima de calma. Però
l'Ajunta¬
mentno tanca.Només baixa la inten¬ sitat del volum dels serveis. Mai la seva
qualitat.
Els treballadors i treballadores
tanquem
la feina.
La
passem a com¬ panysd'equip.
Als
querestaranal
peu
dels serveis.
I
marxemde
vacan¬ces.Acasa ensesperen
els pantalons
curts, les camisessensemànigues.
Els
projectes de
vacancesamb
els
qui estimem,
construïts
i somniats
ambmesosd'antel·lació.Potser un
llarg viatge. O
la
muntanyai la platja.
Ocasa, ala ciutat. Sense
rellotges.
Sense horaris. Sense l'atenció
desper¬
taque sempre
demanen
els
serveis
públics.
Temps de
vacancesamb
llibres.
Amb sobretaules que
s'allarguen.
Amb silencis
plens. Amb els fills
que descobreixen el món i la vida. Amb els avispels qui "aquest
anysí
quefa
calor". Amb cinema iteatre.Ambaventura.
L'organització, la feina,
queda
allà.
lluny. Però
undia
torna.I
ens sentimcontentsde treballar per unaciutat iunaciutadania. Detu atu.
Després,
quan tornael
tempsde
feina, ensfa unamica de mandra
tor-nar-hi. I la
primera
setmanacostaadaptar-se als horaris,
al'equip,
a escoltar elsaltres, aficar-se
enla cul¬ turadel'organització...
Però ho fem
ambunpetit
somriure.
Amb
ganes.Perquè
encada
funcionari,
treballa¬
dorlaboralo
polític hi
ha
untraçde
serveipúblic. Que,
ara,descansat, vol
tornarala feina. Amb entusiasme. Descansades vacances■
d'estiu!
I
El Pla de
Pensions,
finalment
en
marxa
LaComissió Promotoradel Pla de
Pensions del sistema
d'ocupació
que promoul'Ajuntament
encompliment
del
previst al darrer Pacte
de Condi¬
cionsLaborals, haescollit
ja, després
d'analitzar les ofertesdels
principals
bancs,caixes i
empresesassegurado¬
res,l'entitat
gestorai l'entitat dipo¬
sitària del Fons,quees
concreta
enel
Bancde Sabadell.
Eldia 19 de
juny
haurà acabat el
terminiperquè
totel personal
enplan¬
tilla de
l'Ajuntament
espogués adhe¬
rir alPla,omplint, signant
i lliurant
aqualsevol Registre de la
Corporació,
labutlleta que es va
enviar al
domicili
de totsels treballadors,juntament
amb unacarta
explicativa.
Aixímateix,es van exposar,
als
cartellsd'anuncis,
el Cens de
personal
i els Estatuts que
han
de regir el Pla.
Un cop
publicada
la llista
definiti¬
vadels treballadorsadherits,que
seran els
partíceps
del Pla,
escalcu¬
larà laproporció de les aportacions
municipals
quecorrespon acadascun
—proporcional
al'antiguitat des de
1980a 1993 per
l'aportació
extraor¬ dinària i lineal perles
aportacions
corresponentsa1995 i 1996— i la
Corporació lliurarà les quantitats
a l'entitatgestora.A
partir d'aquest lliu¬
rament,les
quantitats
acreditades
per cadatreballadorseranja
undret
con¬ solidatindividual de cadapartícep.
Actualment, els
Instituts munici¬
pals
estanentràmit de
constituir el
seu
propi Pla,
encondicions similars
al del'Ajuntament.
Ara síque
podem
dir
quetenim
en marxael Pla de Pensions.La
història
dels
aparells
electrodomèstics
El Museu de les ArtsDecoratives
participa
enl'edició d'enguany
de la
Primavera del
Disseny
amb
unaexposició d'aparells
electrodomèstics
procedents de la
col·lecció Alfaro
Hofmann.
L'exposició
esdiu "Meca¬
nització de lacasa. Unahistòria del'electrodomèstic"i técom a
objecte
presentar
l'impacte de
la
tecnologia
en la vida
quotidiana
através d'una
acurada mostrad'electrodomèstics.L'aparició d'aquests aparells
afinals del
segle
passatvaproduir
una transformació d'hàbitsi conductesque va
tenir repercussions
importants
enelsàmbitseconòmic, social i cul¬tural. Lareducció de les tasques
domèstiques
es vaaconseguir mit¬
jançant
la mecanització dels
proces¬sosde treball que
abans
s'executaven
manualment, sobretot les
operacions
de
neteja
i els treballs de
preparació i
conservació d'aliments.Com ausuàries
principals,
les
donesvanadquirir
unprotagonisme
tal queels fabricants,
projectistes i
publicistes
vanpresentarcomaaspi¬
ració màxima de lacondició femeni¬
natenir lacasamecanitzada amb els nouselectrodomèstics. Els
aparells
vananar
perdent l'aspecte
tosc,brut i
pesant
i
vandonar
pas aaparells de
fàcil
maneig, més lleugers, amb
part de lasevamaquinària oculta
i
acabats
endiferentscolors.Així,
elsdisse-nyadors,
procedents de
distintes dis¬
ciplines de l'àmbit creatiu,
es vanincorporar
ales indústries
pertal de
millorar les
prestacions
i
l'estètica de
lesmàquines,
i la finalitat
d'incre¬
mentarles vendes.
Lamostrarestarà oberta fins el 27 de
juliol
ala
seudel
museu,el Palau
Reial de Pedralbes.6
Integració
laboral
de persones
amb
disminució
"Lesempreses
davant
la integració
laboral de les persones
amb disminu¬
ció" és el títol d'un llibreque
informa
de lesexperiències i de les
iniciatives
quel'Equip d'Assessorament
Laboral
—EAL—, de l'InstitutMunicipal de
Disminuïts deBarcelona,ha dutater¬ me en la
integració
laboral de
perso¬ nesamb disminucióenelmercat laboralordinari, des de laseva crea¬cióarafa dotze anys.
La
publicació explica
el procés
laboral i/oformatiu que
segueixen les
persones
des
quecontacten
amb
l'EAL, finsques'integren
en una empresa,i
esparla, sobretot,
de la
funció
principal
queté l'educador
o l'educadora laboral.Tambéinformadelscursosderecercaactiva
d'ocupa¬
ció,enels
quals s'inicien
les
persones ambdisminució.L'explicació del dis¬
senyde
cursos amida, la
formació i
les
pràctiques
ques'imparteixen
ales
mateixes empreses, es
complementa
amb articles
d'empreses
concretesque
manifesten
les
sevesopinions
sobre
l'experiència de
tenir treballa¬
dors i treballadores amb disminució.Les empreses que
han
contractat
per¬sonal amb disminució tenenactituds
favorables atornar-hoaferi la
majo¬
riaes mostrareceptiva
ala
col·labo¬
ració amb
professionals
externs a l'horad'integrar
personesamb dismi¬
nució en lesplantilles de
personal.
Siesteu interessatsen aquesta
publicació,
podeu sol·licitar-la
a l'InstitutMunicipal de Disminuïts de
Grec
97
A Barcelona
Festiu és sinònim
de Grec
Detotel que es
fa
aBarcelona
durant elsmesosde
juny, juliol i
agost,el Grec s'ha convertit
enl'es¬
deveniment dels esdeveniments cul¬ turals de ciutat. El Festival d'estiu de Barcelona,que vacomençar
el 25
dejuny i
esperllongarà
fins
al
16
d'agost,
converteix l'estiu
de la ciutat
en un granaparador de
teatre,música,
dansa, cinema i altres
expressions
artístiques.
Enguany, el Festival d'estiu de
Barcelona
pretén
consolidar
i
poten¬ ciartreslínies d'actuacióbàsiques.
Enprimer
lloc,
insistir
enel
seu paper d'interlocutor sensible a totesles ini¬ ciatives relacionades amb lesartsescèniques
quesiguin susceptibles
de
comptar
amb el recolzament institu¬
cional. En segon
lloc,
continuar esti¬
mulant el gran
potencial creatiu de la
ciutat
impulsant produccions
per encàrrec. Ien terceri últim,estaraprop
de l'activitat cultural més inno¬
vadora que
té lloc
ala ciutat.
Amés, icom no
podia
serd'altra
manera,
el Grec s'obre
perprimera
vegada
al'espai virtual d'Internet
a través d'un webdissenyat amb
l'ob-jectiu
queesdevingui
unpuntperma¬nentd'intercanvi d'informació rela¬ cionada ambaquest
esdeveniment.
Elweb,a banda dels apartats
"Pro¬
grama", "Notícies" i "Informació
General",
disposa de l'apartat "El
públic parla",
unespai
onla
gent potdir laseva. Un bocaa bocaconstant i
ininterromput.
També s'ha habilitat
uncanal directe de comunicació amb la bústia del festival quepermetrà
conèixer de prop
la diversitat d'opi¬
nions del
públic.
Tot això
a,http://www.grecbcn.com
L'Associació,
revista per a
les associacions
Barcelonacompta
amb gairebé
7.000organitzacions
nolucratives:
associacions, fundacions,
clubs, enti¬tats,institucions... quemostren
la
veui l'acció democràtica iper
la
qualitat
de vida de la ciutadania. Són el tercer sector.El sectorque,sumatal'admi-nistratiu i
l'empresarial, construeixen
i sostenenla ciutatemprenedora
que avui Barcelona necessita.Un sectorque, en
els
anys noranta,estàen un
profund i ample procés
de
reconversió. Moltesassociacions,
així, s'estan
plantejant
comorganit¬
zar-semillor per sermés útils
ala
ciu¬
tadania des d'una missió actual iuns serveis ambqualitat. S'estan
plan¬
tejant
unaeconomia diversificada
que nodepengui només de l'administra¬
ció. Obren l'associació al voluntariat ciutadà. Esplantegen
unarelació de
diàleg i cooperació continuada amb
l'administració
municipal. Uneixen
esforços i criteris
pertreballar i
enten¬dre'scom asector.Volen comunicar-seamb més
força amb la ciutadania...
Unsector,doncs, amb futur. Peròpoc
comunicat
entreell. Per això el
Consell
Municipal
d'Associacions
de
Voluntariat haproposat un arevista
desector: escrita perles
associacions,
que
serveixi
perdonar
aconèixer la
sevapluralitat,
quemostri
la
varietat
deserveis iprojectes
enels
que es treballa i queserveixi
—això avui és
molt
important—
peraprendre
unes associacions d'altres.L'Ajuntament
ha assumit el
projec¬
tei elfinança. Es diu L'Associació,
i
hasortit,ja,
unNúmero 0. Ara
surtel
Número i amb la informació facilita¬ da per
42 associacions i la
signatura
de 18d'elles al peu
d'articles molt
diversos.Museu
Barbier-Mueller
d'art
precolombí
AlcarrerMontcada, al costatdel
MuseuTèxtil i moltaprop
del
Museu
Picasso s'acabad'inaugurar
un nou museu.Estractadel Museu Barbier-Mueller d'artprecolombí,
situat al
PalauNadal,unpalau medieval
cons¬ truïtdurant elssegles
XV-XVI
queha
estatrehabilitat per a
l'ocasió.
Elnou museu neix amb el
propòsit
de ser uncentrededicatalaproduc¬
ció d'activitats ialadifusió de conei¬xementssobre l'art
precolombí. El
museuexposa unaàmplia
representa¬ ció de cultures del continent americà abans del'ocupació
europea.Les
peces provenen
de les àrees de
Meso-amèrica, Amèrica Central, Amèrica
Andina i l'Amazònia.
El Museu Barbier-Muellerpermet posara
l'abast dels
ciutadans i visi¬
tantsestrangersuna
obra
difícilment
accessible encircumstàncies normals.
Lacol·lecció que
s'exhibeix
espotestudiar des delpunt
de vista
no només de l'art sinó moltsaltres, comla històriao
l'etnologia.
Les peces provenen
de la col·lec¬
ciósuïssaBarbier-Mueller i hanestat
cedides fins
l'any
2001.
El Museu
Barbier-Mueller,
decaràcter
privat, té
laseva seu a Ginebra ies vaobrir al
públic
arafa vint
anys,el 1977.
S
23
I — CO
r—I
vO
^
CO
A—?
¿5.S
S
o^
7~\/^
Inversions
a
l'edifici de
l'Ajuntament
"L'edifici
Vell de
l'Ajuntament
és sis
vegades
centenari i
la història de
la
sevaconstrucció
i
remodelació
espot
considerar
com unasíntesi de
la història
de la ciutat.
"
L'edifici Vell de
l'Ajuntament
és
sisvegades
centenari i la
història de
lasevaconstrucció iremodelacióespot
considerar
com unasíntesi de la
història de laciutat.L'historiador
Agustí
Duran
i
Sam-pere,en
el
seullibre sobre "La
casade
la ciutat"ens
explica: "La
casade la
Ciutatde Barcelona ocupa undels
cos¬tatsde la
plaça de Sant Jaume,
proba¬
blefòrum de la vellacolòniaromanai
corde la Barcelonatradicional.
Laconstrucció de lacasa de la
Ciutates vainciarenel
segle XIV, i
podem
dir
qued'aleshores
ençà ha
viscutenconstantrenovació. La lluita
per
adaptar-se
ales
canviants
necessi¬
tatsdel'administració, i
l'afany de
correspondre
ensumptuositat
ala
ciutat, hanimposat
al'edifici inces¬
sants mutacions durantsis
segles.
Tots els estils que
l'art ha
anatadop¬
tantdurantunperíode
tandilatat han
deixatrastre enl'edifici, i s'han
pro¬ duïtcanvis i mutilacionsentreels ele¬mentsestructurals idecoratiusque
podrien
ocasionar alguna
confusió
en els observadors que no en cone¬
guin la
història.
De
l'època gòtica
restenla façana
antiga,
la
portai el
sostrede
l'Escri¬
vania,la dels Cent Jurats i el retaule
dels Consellers,conservat
al Museu
d'Artde
Catalunya.
El
Renaixement,
en lasevaformainicial,ens va
llegar
la
galeria del pati central i
les
estan¬
ces del Trentenari.algunes
restesdel
qual
podem contemplar
encara.De
la
decoració barroca que va
envair la
casa en el
segle XVII,
només s'ha
pogut
salvar alguna pintura, i
enscal
arribar al
segle XIX
per atrobar
ala
façana
de la plaça Sant Jaume, la
pro¬ vad'un novafase d'activitatcons¬ tructiva.L'edifici ha sofert modernament
tres
importants
restauracions,
corres¬ponents
als períodes preparatoris de
dues
exposicions internacionals: la
del 1888 amb l'alcalde Riusi Taulet,i la del 1929, corresponenta
l'alcal¬
dia del baró de Viver.Perala
primera
es vaconstruir
l'hemicicle del Consistori Noui es vainiciarunatransformacióinterior,
dirigida
perl'arquitecte
Lluís Domè¬
nech iMontaner, que
després
es vainterrompre. Durant la
segonarestau¬ració, dutaaterme
pels
arquitectes
Antoni
Falguera, Adolf
Florensa
i
Joaquim Vilaseca,
es vafer la
reno¬ vació monumental iarqueològica més
important,
donant
nouvalor
aele¬
mentsantics, unificant l'estructura interna, i decorant les salesprincipals
ambsumptuosa
dignitat".
Dinsde les obres de remodelació i acondicionament tècnic de l'edifici vell de
l'Ajuntament,
s'han descobert
restes
arqueològiques de la antiga
ciutatromana,concretamentunseg¬
mentdecarrerde la ciutatromana,
amb la
claveguera
central coberta
amb lloses i la xarxadepetits
desgua-sos amb lesrestes de columnesipilars
que ensindiquen
queel
carrerera
porticat.
Aquest
carrer era uncarreró
menor quees corresponamb els
actuals Bai¬
xadade Sant
Miquel, Font
de Sant
.Miquel i Bisbe Caçador.
Aquestes
restess'han
deixat
ala
vista perque
els
visitants de
l'edifici
puguin
veure unpetit
exemple de la
relació entrela ciutatromanai les novesedificacions.s
GO
O
GO
Campus
r^H
o
GO
Olimpia,
Ph
l'esport
I
que
engresca
GO
"L'objectiu primordial
delsCampus Olimpia
ésproposar una
oferta esportiva
dequalitat
peral
temps
de lleure
dels nensi nenesen
període de
vacancesd'estiu."
Aaquest
procés ha contribuït
espe¬ cialment la notablequalificació
dels
tècnicsespecialistes
enels diferents
esportsi
dels
monitors. Aquesta és
unacondició que es
considera
necessària perpoder col·laborar
enles activitats que es proposen,
i
vaculminar
l'any
1996 amb l'elaboració
de la "Carta de Drets iObligacions
delsparticipants
dels
Campus Olim¬
pia".
A
aquestelement
qualitatiu hi
hem
d'afegir,
també, les condicions
econòmiques,
quefan
els
campusaccessibles per a
tothom.
Finalment,
volemremarcarqueels
Campus Olimpia
també són
unins¬
trumentper a
la
integració dels
nensi
nenes
discapacitats,
físics
opsíquics,
ja
quese'ls
reserva expressamental
voltantdel 5 per cent
del
percentatgetotal de
places.
Totsaquests
elements, la
qualitat,
lafuncionalitat, la diversitat... han convertit els
Campus
Olimpia
en un serveireconeguti ja
profundament
arrelatales vacancesdel lesfamílies barcelonines.Anna Camé
Núria De Luna
Direcció
d'Esports
Un estiu més
l'Ajuntament i
les
entitatsgestoresde les instal·lacions
esportives municipals organitzen
els
Campus
Olimpia, el
programad'acti¬
vitats
esportives destinades als
nois i
noies de 5 a 16 anys.Aquest
progra¬ ma està molt ben consolidat i arribaja
ala cinquena edició. L'èxit
dels
campus
ha
anatcreixent
any rera any, talcomdemostren les dades departi¬
cipació
que,de 1993
ençà, s'han
mul¬
tiplicat
percinc.
Enguany són 11.118 les places
previstes
enles 24
instal·lacions
on esdurana termeels
Campus Olimpia.
Enels campus es
podrà practicar
bàs¬
quet,
futbol,
handbol, voleibol,
nata¬ció,
activitatsaquàtiques i
d'altres
esports
habitualment
al'abast dels
nensi nenesde Barcelona,o d'altres
ofertes de més difícil accéscomla
vela,
l'hípica,
el beisbol, l'escalda, el
futbol
americà,
la bicicleta demun¬tanya, etc...
En total
espottriar
entre 61 esportsi activitats diferents.
L'objectiu
primordial
dels Cam¬
pus
Olimpia
és
proposar unaoferta
esportiva
de
qualitat
peral
tempsde
lleure delsnensi nenes en
període
de
vacancesd'estiu,
pensada
persatisfer
elsseusdesitjós,
però tenint
també
presentsels interessos dels
pares.Els campus
afavoreixen
que nensi
nenesde diferents barris de laciutat,
amb realitats socials i culturals també
diferents,
convisquin
durant deu dies
compartint
experiències
al voltant de
les
pràctiques
físiques i
esportives
que se'ls proposen.El
resultat últim és l'en¬
riquiment personal
dels
nensi
nenes.En el camp
de l'esport
espot enten¬dreaquest
enriquiment
com unamag¬ níficamaneraqueels nois i noies
con¬ tinuïnl'aprenentatge
de
les modalitats
esportives practicades
al'estiu al
llarg
de
l'any
odurant el
cursescolar.
La clau de l'èxitd'aquest
progra¬ maestà,
sensdubte,
eneltipus
d'organització dels
Campus.
D'una
banda,esproposenactivitats
esporti¬
vesque es
complementen
amb
d'altres de caràcter més recreatiu i que nosón habituals
enaltres tipus de
programesd'estiu. D'altra
banda, la
franja
horària
que es proposa,amb
servei de dinar
inclòs,
és moltconve¬nient per a
les
famílies
enel
període
de vacancesescolars. Esadir, els
Campus Olimpia són
un programasingular i funcional.
Unaltreaspecte
molt important
quecal destacar
és
la
qualitat del
ser¬ vei ques'ofereix.
Any
rera any,hem
procurat,
i creiem
queho hem
acon¬seguit.
millorar els nivells
de
qualitat
I — -J-3 OQ
OS
OS
£3
^
Recollida
pneumàtica
de
residus
sòlids
urbans
"L«recollida
pneumàtica
de residussòlids
urbans,
s'estàimplantant
en d'altres
països
coma
alternativa
ala recollida
convencional, pels
avantatges
que
comporta."
FOTOS: R.ESCUDÉ
Molt aviatseran dues leszones de
Barcelonaonestarà
implantat
un nou sistema de recollidad'escombraries:la recollida
pneumàtica.
Amb aquest
sistema de
recollida
residus urbans, labrossa
estransportaper unes
canonades
subterrànies des
del carrer o desdelreplà
de les
vivendesfinsa unacentral de recolli¬ dao finsa uncamióespecial, depe¬
nentdesi el sistemaésestàtico
mòbil. En els doscasos, la brossaes
compacta
abans de
sertransportada al
llocdetractament final.
Desde 1992alaVila
Olímpica
del Poblenoufunciona model estàtic
d'aquest
sistema de
recollida.
El cicle
de recollidas'iniciaenels
replans de
l'habitatge
introduint
la bossa
d'escombrariesen unacomporta
de
maneraqueés transportada
per un tubvertical quefa
de baixant
fins
aunavàlvula instal·ladaenel soterrani
on la bossa
queda
emmagatzemada.
Lavàlvula de funcionamentpneumà¬
ticconnectaambuna xarxadecano¬
nades horitzontalsque, persota
dels
vials, arriba fins lacentral de recolli¬
da onels residus escompacten
i
emmagatzemenen
contenidors
fins
quesón
traslladats
ala planta
de
trac¬
tament.
Tot el sistemaestà totalmentauto¬
matitzat iinformatitzat i
qualsevol
anomaliaesdetectai
queda
reflectida
en elcentredecontrol
mitjançant
senyals
d'alarma. El cicle de
recolli¬
da dura
aproximadament dues hores
i
normalmentesrealitza una
vegada al
matí i unaaltra al vespre.Pel que
fa al
sistema
mòbil, és el
que
s'està
instal·lant
enaquests
momentsalcarrerGran deGràcia
entre els Jardins deSalvador
Espriu
i
la Rambla del Prat.
Larecollida la fauncamióespe¬ cialment
dissenyat,
capaçde
succio¬
narels residusdels contenidors so¬terrats.
Aquest
sistema
mòbil
el
composen
les
bústies d'abocament,
elsdipòsits
d'escombraries,
una xar¬ xade canonadesi puntsde
recollida.
El funcionamentdelsistema ésel
següent:
el ciutadà llença
la bossa
d'escombrariesdins d'una
bústia
situada al carrer. Sota
d'aquestes
bús¬
tieshi haunstancs
d'emmagatzemat¬
ge on
els residus
es vandipositant
entreelsperíodes
de recollida. Una
xarxa decanonades connectatotsdels
tancsambuns punts
de
recollida
situatsestratègicament
enindrets de
fàcil estacionamentpel
camió
recol·lector que
succiona
tota
la bros¬
sa
emmagatzemada
enels
tancs.
Totelprocés de recollida
pot
ser visualitzat desdel camió eneltermi¬
naldel sistemade controlque
permet
tambédetectar
qualsevol
tipus d'ano¬
malia. El cicle derecollida potrepe¬ tir-sediversesvegades al
dia
enfun¬
ció de lesnecessitatsque
sorgeixin.
Tantamb el sistemaaturatcom enel mòbil, elsusuaris del servei
poden
llençar
les bosses de
la brossa
aqual¬
sevol hora deldia.
Larecollida
pneumàtica
de residus
sòlidsurbans,s'està
implantant
en d'altrespaïsos
com aalternativa
ala
recollida
convencional,
pels
avantat¬gesquecomporta
sobretot pel
quefa
al'impacte
ambiental
quesuposenla
presència de contenidors
ala
via
pública
perles
males olors
i
els des¬
bordaments, i lesmolèsties
provoca¬ despel vehicle habitual de recollida,
enespecial el
soroll.
ktïî
C"""1
o>-Mycelium,
un
projecte
per
la
modernització
dels
Bombers
"S'està
desenvolupant
i
implantant el sistema informàtic
MYCELIUMperla gestió
iseguiment de les intervencions
dels Bombers. "R.ESCUDÉ
Totes les intervencions que
realit¬
zen el Servei d'Extinció d'Incendis i Salvamentestan comandades i subor¬ dinades alagestió
quefa
el
seuCen¬
trede Comunicacions. La bona
gestió
del seu Centre de Comunicacions—en
endavant, CECOSEIS—, és
unrequisit
imprescindible
pergarantir
l'eficàcia i eficiència de les interven¬ cions dels Bombersalanostraciutat. Elprocés
començaquan unciutadà
trucaal telèfon
d'urgència 080
de
Bombers per
demanar la
sevainter¬
venció
d'ajuda
aalgun
problema
que se li escapai
nopotresoldre.
De maneramolt
esquemàtica
la
gestió
quefa el CECOSEIS consis¬
teixen rebre la trucada i recollir
dades
bàsiques
—ubicació, tipus
d'incident,
importància—, decidiréis
recursoshumans i materialsquehan
d'intervenirenfunció de les dades anteriors i donar la sortida correspo¬
nent. A
partir d'aquí,
estractade diri¬
gir
totala
informació
que esgenera,donarsuport
de
totamenaal
coman¬damentde la sortida iportar
el
segui¬
menttotal de la intervenció finsa la seva finalització.
La
importància
del
paper que rea¬ litza elpersonal
operador del
CECO¬
SEISobliga
adotar-los dels ajuts
tec¬nològics
més moderns i
avançatsper tal de facilitar-los lasevatasca. Ambaquest
objectiu s'està desenvolupant i
implantant
el sistema informàtic
MYCELIUM per
la
gestió i segui¬
mentde les intervencions dels Bom¬ bers quedirigeix
i coordina "en
calent" el CECOSEIS. El
Mycelium
s'emmarca dintre de la gammad'aplicacions conegudes
anivell
internacionalcom a
"Computer
AidedDispatch"
—CAD— i
quetenen comfinalitat
ajudar
ala gestió
de lesoperacions de
qualsevol
orga¬ nització quehagi d'intervenir
per resoldre situacionsd'emergència.
Eldesenvolupament
i
adaptació
delMycelium
ales necessitats
espe¬cífiques
dels
bombers de Barcelona
es va
plantejar
des del
seuinici
comMYCELIUM -Computer Aided Dispatch-Temps REAL- -{OPERADOR]
)Arxiu £ditar Operador Incidències BDQ Correo Finestra
toXü
iTo
DR3
L:|cauihm.íi!I
Recepció Trucada080
jO:1-192511
Localització incidència
Tipus via Nom oficial Núm Pis PortaEsc. Déscripcjó lloc
Carrer
Cruïlla 1
a
5EE
é
Ü>
is
11:00
Jel.[ Tijjus I
Notificador Particular
Núm. Prio.
|
Urgent
j | ±|
¿ona|
j[~C~|
00
¡08/05/379:53!
j 9700501*860?0-S:iTrí,* Faç.vi-. PN C/PÂLÊR77.7
"~J
97005027i7020-Prevenòó oper¿ZF \CAJ COU-SEROLA¡97005025
7010-Pierer.ció o;>:.;£x jAV/R9NAMARIACR»STÍÑa[q3/0S/979:32juntreball
conjunt
entrel'Institut
Municipal d'Informàtica i el Servei
d'Extinció d'Incendis i Salvaments.
Labona acollida que
el personal
ope¬rador —la
major
partd'ells
sense capexperiència
prèvia
eneines informàti¬
ques—
ha donat al
projecte des del
primer
momentha
estatfonamental
pera
la
sevabona
marxa.El
projecte s'ha
d'implantar
entresfases,
laprimera de les
quals s'ha
po¬saten servei recentmenti
contempla
l'aplicació
CAD-Mycelium,
és
adir,
la informatització de lamajor
partde
tasques
de gestió del CECOSEIS.
Actualment s'està treballantenels mòduls
cartogràfics, la
localització
en elplànol de Barcelona de les
incidèn¬
cies i delsrecursosassignats,
i
enla
integració
enel sistema dels itineraris
recomanatsenfunció del lloc de la intervenció. També s'estan establint connexionsentrebases de dades del'Ajuntament i bases de dades d'altres
organismes i
institucions
quepuguin
facilitar informacions útils perla
ges¬ tió de les intervencions.Després de
l'estiu s'iniciaran treballs perintegrar
el
Mycelium-CECOSEIS
amb el
My¬
celium de la CentraldeComandament de la Guàrdia Urbana pertreballar
ambunúnic sistema d'informació. Més endavantes duràa termela
incorporació
d'altres
sistemes d'ajuda
ala presa
de
decisions.
I
tanaviat
comlainfrastructura dels serveis dels telèfonsd'emergència
ho
permeti
caldrà posar al'abast del CECOSEIS
la identificació automàtica del núme¬ rode telèfon de
qui
sol·licita
una intervenció i lasevalocalització. Ensíntesi, aquestprojecte pretén
millorar laqualitat del servei del SEIS
reduint eltemps transcorregutentreel
momentenque es
produeix
unatruca¬ da i l'arribada al lloc delservei, racio¬nalitzar el flux d'informació i docu¬ mentació per
evitar la
repetició de
tasques,i
automatitzar les decisions
relativesa
l'assignació de
recursos.Ramon Villanueva
Ramon
Vinyes
Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament
S
Oí
s
s
*®'É
'-&JB
CL5
J!"1
L'ordenació
urbanística
de la ciutat
"La
Diagonal restarà
oberta
en laseva totalitatal
llarg de
l'any 1998
i elsedificis
començaran aaixecar-se simultàniamentamb laseva
urbanització. "
Barcelonava, comsempre
ha
anat,endavant. Al
llarg de
la
sevaexistèn¬
cia s'ha caracteritzatpel
seudinamis¬
me,lasevaempenta
i les
ganes d'anarassolint les fites quela
histò¬
ria, el seudestíoels reptesvoluntà¬
riamentacceptats
li
han
anat marcant,
fins arribar al reconeixement detot¬hom de laseva
capacitat
per a generar il·lusions col·lectives.Per lasevasituació i per
la
seva dinàmica Barcelona ésunaciutatenpermanent
activitat, amb
unesten¬
sionssotala
superfície
que provo¬ quenexpectatives de
futur. Es
van superaresdeveniments
amb incidèn¬
ciaa nivell mundial ipodria
pensar-sequedesprés, la ciutat
esrelaxaria,
perdria iniciativa. Aquesta
possibilitat
erarealencaraque,
afortunadament,
lavida ciutadanacontinuaambempenta
i
entotesles
sevesmanifes¬
tacions. Una d'elles i nolamenys
important és el
seudesenvolupament
urbanístic.Lamaterialització d'allò que ano¬ menem Urbanismees un
procés
com¬plex,
llarg i,
avegades,
traumàtic. Des
de la presa
de
decisió del model de
creixement delsbarris i de la ciutat fins que
apareixen els edificis, s'obren
elscarrersal trànsit i
s'equipen els
espais urbans,
esprodueixen
tota
mena de conflictes,com una magmaincan¬
descentenpermanentmoviment,
que finalment esclataconfigurant
el
paisat¬
geurbà
quetotsconeixem.
Laciutat,enelseu
procés de canvi
i renovaciócontínua, estàapunt
de
generar un nou
esclat
quecanviarà la
fisonomia detotunsectorde la ciutat tradicional exclòs de les
prioritats
d'atenció donada lasevacomplexitat:
estractadel sectordeDiagonal-Poble
Nou i el FrontMarítim.El
desenvolupament
d'aquests
sec¬torsde la ciutat
permetrà obrir defini¬
tivament laDiagonal fins arribar al
maricompletar la
façana marítima de
Barcelona,
perllongar la quadrícula
Cerdà al Poble Nou i resoldre l'arri¬ badaala línia del mar.
Aquestes
operacions
urbanístiques
es trobenen
procés de
gestació, però
la sevamaterialització espodrà
con¬templar molt aviat.
La
Diagonal
restarà
oberta
enla
sevatotalitat al
llarg de
l'any 1998
i els edificiscomençaran aaixecar-se
simultàniament amb laseva urbanització.
Alsector
Diagonal-Poble Nou
esrenovaran un total de 636.277metres
quadrats,
queequivalen
a63,5
illes
de
l'Eixample.
Es
construiran 4.792
habitatges, 273.143
metresquadrats
decarrers,
232.163
metresquadrats
de terciari-indústria i comerç,
80.962
d'equipaments i 149.616
de
zones verdes.Aquestes
dades dónen
unaidea
de
l'abast del'operació.
Al sector anomenatFront Marítim es renovaran624.088 metresqua¬
drats. Es construiran 2.713 habitat¬ ges,
364.930
metresquadrats de
ter¬ciari-indústria i comerç,
50.438
d'equipaments, 110.293
de
nous carrers i 251.941 dezonesverdes.Com espot veure per
les xifres,
estracta
d'operacions d'abast ciutat,
ambunaincidènciaenl'activitat ciu¬
tadana d'enormes
proporcions
que d'una maneragràfica, confirma
que Barcelona nos'atura.Rafael
Eseverri
vO
oo
Rehabilitació
de
la
Capella de
Sant
Llàtzer
"L'Escola Taller Sant
Llàtzer,
amb la direcciódels Serveis Tècnics
i la col·laboració dels tècnics de Can
Xatarra, del Servei
d'Actuació del Patrimoni i delprojecte de Revisió
delCatàleg, han realitzat
treballsaSantLlàtzer. "
L'església
de Sant Llàtzer
estroba
al sud-oest del barri delRaval,exac¬ tament ala
plaça del Pedró, just
davant del monumentde la Font de SantaEulàlia,undels més antics delanostraciutat.
Estractad'una
església
romànica,
unestilarquitectònic
quees va cen¬trarfonamentalmentenles construc¬
cions
religioses: esglésies i
monestirs.
Noesconeix capdocument històric
original
queenspermeti datar
amb
totaseguretat
el
momentde la
cons¬trucció de
l'església
de Sant Llàtzer
ni del'hospital
annex,anomenatori¬
ginalment de Santa
Maria dels
Malalts.Noobstant això, l'estil
romànic de l'absis fa pensar que,
almenys l'església,
es vaerigir
capal
segle XII. El
nomde
l'església prové
de l'altar del
segle
XIV dedicat
a SantLlàtzer, elpatró
dels leprosos.
Els altrestresaltars de
l'església
estandedicatsala
Verge Maria, San¬
ta
Margarida i Sant Cristòfol.
El
segle
XVIII
es varealitzar
una granreforma
al'església.
Es
vacol·locaruna novavolta amb llumets
per
tal de cobrir la
naui
es va cons¬truiruna
capella dedicada
al Sant
Sepulcre,
on estrobava l'accés actual
al
temple,
quecomunicava
amb la
nauromànica.La documentació faesmentd'una sèrie dereformes, el 1792, dutesa termeper
l'industrial Erasme de
Gònima, que va
dotar l'església d'un
retaule per al'altar major, d'estil
neoclàssic, amb les
imatges de Sant
Erasmealcentrei les de Sant
Ignasi i
SantJosep
als laterals.
El
1906, els
leprosos
van sertras¬lladatsaHortai la
capella
vaquedar
sense un ús definit. El 1913,l'esglé¬
siaes vatancaral culte i des de lla¬ vors vaservir de magatzem,fins
que el 1954l'Ajuntament
vadecidir ini¬
ciarunes obresde restauració. Però lacapella
varestar
tancada
novament
fins que
el 1977 el
SERPPAC i els
veïns lavan tornaraobrir per a
l'ús
col·lectiu.FOTOS: R.ESCUDÉ
Les últimes obres de rehabilitació de la
Capella
les
vacomençarl'any
1995 l'Associació CanXatarra.
Aquesta associació
promoutallers
quees
pugin
desenvolupar
com a programespúblics
d'ocupació
i for¬
mació
adreçats
ajoves de 16
a25
anys.Així
es va crearl'Escola Taller
SantLlàtzer, amb 60 alumnes,que
durant dos anys
i
amb la direcció dels
Serveis Tècnics del districte de Ciutat Vella i la col·laboració dels tècnics de CanXatarra, del Servei d'Actuació
del Patrimoni i del
projecte
de Revi¬
sió delCatàleg, han realitzat
treballs
aSant Llàtzer.
Aquest projecte d'intervenció
esva anomenar"Reutilització de Sant Llàtzer" iharepresentat
la renovació
detotala coberta de lanaucentral i del Sant
Sepulcre,
la reconstrucció de
lafaçana,
la construcció
d'una
entra¬da ala
Capella
de la
plaça del Pedró i
d'unaltell dins la
Capella,
la
repara¬ ció ienguixat dels
desperfectes
de la
volta de la naucentral, i treballs depintura
i
entramatdel
terrade la
nau central. En elprojecte també hi
vancol·laborar duesempreses
especialit¬
zadesenobra civil i restauració. Sense cap mena
de
dubte
totaixò
harepresentat unmunt
de notables
esforços
pertal
recuperar unajoia
de
l'arquitectura
romànica del segle
XII
de laciutat.
OS
oa
De
la
fàbrica
Damm
a
l'illa
Montserrat
Roig
"Amb la
recuperació d'aquest
sónsetels interiorsd'illa
recuperats
al'Eixample,
en els
deu
anys que vande 1986a
1996."
H.ESCUDÉ
El districte de
l'Eixample ha
recu¬peratper a
ús ciutadà
quatre
mil
metresquadrats d'interior
d'illa
al'espai
que va ocuparl'antiga fàbrica
Damm fins
l'any
1992,
entreels
carrersRosselló,
Dosde
Maig,
Pro-vença
i Cartagena.
Elnou
espai
recuperat portael
nom de"MontserratRoig"
i
pertanya la segonafase de les obres
de
recupe¬ raciód'aquest interior d'illa.
L'espai
comptaamb
una zonaenjardinada
amb nombrosavegetació:
tarongers,pollancres,
mimoses, tipuanes i pal¬
meres. S'hi accedeixper
dos
passa¬ dissosencaratsquetracenunalínia
imaginària
quetravessal'illa des del
carrerRosselló al de
Provença.
La
primera fase de les
obres de
l'interior d'illaes va
inaugurar
el
mes demaig de 1996 i abasta
una gran terrassadelimitada pels
edificis
perimetrals, amb
unsorral pels més
petits.
També s'ha construït
un aparcamentsoterrat
de 4
plantes i
700
places
per al'estacionament
de vehicles. Denit,
l'interior d'illa
quedarà
tancatcomqualsevol altre
parcde la ciutat.
El nou
jardí
portael
nomde la
desapareguda
i enyorada escriptora
Montserrat
Roig,
que va serveïna
de
l'Eixample i
vasaber plasmar
enels
seus llibres i articles el móni lasensi¬bilitat del
peculiar districte.
Finsl'any 1992,
enaquestespai
ararecuperat perals ciutadans s'hi
va ubicar la fàbricacerveseraDamm.L'empresa
de begudes
ha
cedit
com a escultura històricapel
nouequipa¬
mentunalambí,
l'aparell metàl·lic
que
serveix
perdestil·lar.
Elcosttotal de les obres derecu¬
peració d'aquest interior d'illa ha
estatde 100 milions de pessetes, a càrrecde l'Immobiliària
Progesa,
que vaadquirir el solar
quanl'empresa
Dammvatraslladar-se forade la ciu¬tati vaedificar-hi
habitatges.
Amb larecuperació d'aquest són
setels interiors d'illarecuperatsa
l'Eixample,
enels deu
anys que van de 1986a 1996: la Torrede lesAigües, el Pati de la Casa
Elizalde,
elPalauRobert, Sebastià Gasch,
Villarroel-Gran
Via, Illa Carlit i, la
darrera, MontserratRoig. Fins l'any
1998 està
previst
recuperardos
espais
més,enla línia
dissenyada
perIlde¬
fonsCerdà, i recollida des
del distric¬
te,de
prioritzar els espais públics
peraús ciutadà.
La memoria
popular
recull
documents
vius
"Ara
fa
un anyel Centre de Documentació Històrica
Montjuïc-la Marina
va iniciar el
fons d'història oral
de la Zona Franca. "Des de 1993, el districte de
Sants-Montjuïc
ha establert al
seuterritori
diferents Centres de Documentació
Històrica,
cosaqueha significat
unadescentralització de funcions de l'Arxiu
Municipal
del
Districte.
La
finalitatprincipal és
millorar els
ser¬veis,
promourela
participació ciuta¬
dana per recuperar
el patrimoni
docu¬
mentalnooficial i difondre el
patrimoni
cultural
propi.
Ladifusió cultural s'ha materialit¬
zaten
l'organització
de
xerrades
sobre
la històrialocal,amés de visitesco¬mentadesadiferentscentresd'interès històric i itineraris
pels barris.
També
s'hanorganitzat
concursosde
fotogra¬
fia iexposicions, i s'han fet
treballs de
recercaper al'elaboració
de
materials
documentals.Pel que
fa la participació ciutada¬
na, els Centres de Documentació
Històrica treballen per
territoris
als
diferents barris del districte:
Poble-Sec, Zona Franca, Font de la Guatlla i Sants, Hostafrancs i la Bordeta.
Bàsicament,
elquefan és recollir
tot
tipus
de documentació i materials
antics relacionats amb la vida i la història dels barris i els seushabi¬
tants:
fotografies,
cartells,
publica¬
cions
periòdiques, testimonis orals...
Evidentment,
el material recollit tégarantides
les màximes
mesuresde
conservació i de classificació. Totaquest
treball és possible grà¬
ciesala col·laboració voluntària delsveïnsi veïnesdelsnostresbarris que
solen contribuir desinteressadament en la sensibilització i la defensa del
patrimoni
documental. Això és cabdal
enlatascade detecció i
recuperació
de documents imaterials,
però també
per a
la classificació i l'ordenació de
les diferents dades dels Centres. En aquest
sentit,
arafa
unanyel
Centre de Documentació HistòricaMontjuïc-la
Marina
vainiciar el fons
d'història oral de la Zona Franca. El promotor
fou Ramon
Anglès, fill
de
Carme
González,
elqual
vacomençar lasevatasca anotantenllibretesqua-ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE DESANTS-MONTJUÏC
driculadestotsels records i les vivèn¬ cies de laseva mare.
Poc
després, el
Centre
de Docu¬
mentació Històrica del Poble Sec tambéva iniciar elseu fons d'història oral
aprofitant el
projecte
de
l'exposi¬
ció "La defensapassiva
al
Poble-Sec
durant la Guerra Civilespanyola", i
l'obertura alpúblic del refugi antiaeri
del carrerNou de la Rambla. S'han entrevistatalguns
veïns
i s'han
enre¬gistrat els
seustestimonis
sobre
la
guerra,
els
bombardejos, els refugis...
Al'exposició s'hi
vanreproduir
alguns dels
fragments d'aquest fons
oral, i
precisament
aquestses van convertirenels documents mésimpressionants
i emotius
perla
major
part
dels
visitants de
l'exposició.
Actualment, continuemorganit¬
zant
trobades-col·loqui
peraugmentaraquest
fons
d'història oral. Més tard.
el material estranscriu i es classifica,
i
queda dipositat
al'arxiu
com a document de consultapública.
Núria
