Han començat ja les obres als te-r te-renys de l’antiga escola OSI (Gran de Gràcia-Santa Rosa) per fer-hi un equipament per a joves, una escola bressol i un aparca-ment de motos. La obra inclou un auditori subterrani amb capacitat per a unes 400 persones. Aquest espai ve a sumar-se a un altre amb 250 places, que es troba a l’interior de la Biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps acaba-da d’inaugurar. Fins ara, l’únic es-pai públic del cor de Gràcia amb una certa capacitat era el Centre Artesà Tradicionàrius, on també s’estan fent obres que milloraran l’acústica de la sala d’actes i alhora l’aïllaran de l’exterior per evitar molèsties als veïns.
La Vila de Gràcia s’omplirà
de nous auditoris públics
Imatge de com serà el nou equipament del carrer Gran de Gràcia-Santa Rosa-Trilla.
UBICACIÓ
La nova comissaria és
a l’avinguda de
l’Hospital Militar
BENVINGUDA
El Districte va fer
donació de la bandera
de Gràcia als Mossos
VEÏNATGE
El cos va oferir una
jornada de portes
obertes al veïnat
Pàg. 3
Pàg. 4
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Azucena Carranzo
Metgessa del CAP de Vallcarca“És bo consensuar
programes amb els
veïns per millorar
la salut del barri”
C O M E R Ç Pàg. 5
Gràcia homenatja
els seus establiments
comercials
centenaris
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Unió Excursionista
de Catalunya
Estrena nou local social S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6Teleassistència
per a la gent gran
S’amplia el serveiEQUIPAMENTS Pàg. 6
Gràcia acollirà
el punt d’informació
Barcelona Centre
Universitari
Gràcia estrena la
comissaria dels Mossos
G R À C I A
B A R C E L O N A
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • D e s e m b r e 2 0 0 5
G R À C I A
B A R C E L O N A ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Francisco Giner, 46.
Telèfon d’informació 010
(preu : 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cívic El Coll 93 285 70 11 Aldea, 15-17.
Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13 Sicília, 321.
Casal de Barri Cardener 93 210 63 91 Cardener, 45.
Centre Artesà Tradicionàrius 93 218 44 85 Travessia Sant Antoni, 6-8.
L’Espai de Música i Dansa 93 241 68 10 Travessera de Gràcia, 63.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Jaume Fuster 93 368 45 64 Plaça Lesseps, 20.
Biblioteca Julià de Capmany 93 218 78 55 Torrent de l’Olla, 219.
Biblioteca del Centre de 93 217 95 27
Treball i Documentació
Gran de Gràcia, 126.
SERVEIS SOCIALS
Centre El Coll-Zona Nord 93 285 72 67 Aldea, 15.
Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25 Pl. Rius i Taulet, 6.
Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21 Providència, 42.
Centre d’Atenció a 93 458 99 08
Disminuïts (Infants)
Grassot, 3, 4t.
GENT GRAN
Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11 Mozart, 24.
Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74 Montmany, 45.
Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62 Pg. Vall d’Hebron, 76-78.
Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26 Av. Coll del Portell, 74.
Casal d’Avis Siracusa 93 219 10 40 Siracusa, 23-27.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació Jove 93 284 75 73 Torrent de l’Olla, 104.
Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.
Centre de Recursos 93 237 47 43
Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20.
Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57 Camèlies, 36-38.
Agència Tributària 93 237 41 80 Av. Príncep d’Astúries, 66.
Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80 Igualada, 10.
C. de Normalització Lingüística 93 217 87 23 Príncep d’Astúries, 54, 2n.
Centre de Recursos Pedagògics 93 415 50 98 Topazi, 29.
GUÀRDIA URBANA
Unitat Territorial Gràcia
Trilla, 10.
Emergències 092
Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22
Accidents (C/ A, núm. 97-103) 93 223 53 20
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Mossos d’Esquadra 088
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Pare Claret 93 208 25 70 Sant Antoni Maria Claret, 19-23.
CAP Larrard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79.
CAP Vallcarca
(Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22 Av. Hospital Militar, 169-205.
(Edifici Pedraforca)
Servei d’Urgències de
l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00 Av. Santuari de Sant Josep
de la Muntanya, 12.
Centre de Salut Mental 93 218 93 02
d’Adults de Gràcia
Mare de Déu del Coll, 41.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
26 de desembre, 7 i 8 de gener
L’Estel de Natzaret
A les 18 h. C. Catòlic de Gràcia (Santa Magdalena, 12-14) La representació de Pastorets més antiga de Barcelona.
Divendres 30 de desembre
Ball de gent gran
A les 18 h. ACIDH (Siracusa, 53) Amb refrigeri i obert a tothom.Dimecres 4 de gener
Cavalcada de Carters Reials
A les 18 h. Sortida dels Jardinets de GràciaRecorregut: Gran de Gràcia/Jardinets, travessera de Gràcia, Sardenya, Sant Antoni Maria Claret, Tordera, Milà i Fontanals, Puigmartí, Torrent de l’Olla, Diluvi i plaça Rius i Taulet.
Dissabte 17 de desembre
Pinotxo
A les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) De la companyia Artespectacolo.
Divendres 23 de desembre
Contes per a un món millor
A les 17 h. Bib. Gràcia-Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20-22) Dins del cicle Un Nadal de conte.
Divendres 30 de desembre
Entre bruixes i monstres
A les 17 h. Bib. Gràcia-Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20-22) Dins del cicle Un Nadal de conte.
Dijous 15 de desembre
Del nacionalcatolicisme a l’església
popular
A les 20 h. Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8)
Xerrada dins el cicle “Gràcia sota la dictadura franquis-ta”, organitzada pel Taller d’Història de Gràcia.
Dissabte 17 de desembre
Un passeig per l’antic barri de Vallcarca
A les 10 h. Punt de sortida: pl. Lesseps/República Argentina Durada aproximada: 3 hores. Preu: 5 euros. Inscripció prèvia: Tel.: 93 368 45 66. a/e: [email protected]Dimecres 14 de desembre
Concert de Nadal
A les 20 h. Cotxeres del Palau Robert (pg. de Gràcia, 107) Amb la Jove Orquestra Comarcal d’Osona. Obres de Vivaldi, Händel i Corelli. Direcció: Joaquim Térmens.
Dissabte 17 de desembre
Franca Masu
A les 22 h. L’Espai (trav. de Gràcia, 63) Presenta el seu nou disc Abbamama.
Diumenge 18 de desembre
Alberto Conde Trio
A les 19 h. L’Espai (trav. de Gràcia, 63)Un dels exponents més importants del jazz gallec.
27, 28, 29, 30 de desembre
Tactequequè?
A les 22 h; dg, a les 19 h. L’Espai (trav. de Gràcia, 63) Una proposta on instruments de vent i percussió es donen la mà per crear ambients i ritmes exòtics, càlids i colorits. Públic familiar.
Divendres 23 de desembre
Festa final tallers d’instruments
i danses del CAT
A les 20 h. Lluïsos de Gràcia (pl. del Nord, 7-10)
Fins al 25 de desembre
Vida quotidiana als campaments
de refugiats saharauis
Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)
Dins la Setmana cultural Gràcia amb el Sàhara.
Fins al 10 de gener
Darrere del mig gram
Sala d’Actes de l’Escola Universitària d’Infermeria, Fisio-teràpia i Nutrició Blanquerna (Padilla, 326)
Exposició de fotografies de Patrícia Esteve sobre perso-nes drogodependents de la cocaïna i l’heroïna.
Fins al 26 de febrer
Paraules divines.
Museu Egipci (València, 284)La mostra ens apropa a un dels sistemes de comunica-ció escrits més antics de la història de la humanitat. P
Peerr ppoossssiibblleess ccaannvviiss ddee llaa pprrooggrraammaacciióó ddee NNaaddaall ––ll’’eeddiicciióó eess vvaa ttaannccaarr eell 2233 ddee nnoovveemmbbrree–– ccoonnssuullttaarr eell 001100 oo llaa wweebb w
wwwww..bbccnn..eess..
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo.
Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Deniel.
Coordinació general:Jaume Novell. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro.
Producció:Joan Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:
Ascensió Garcia. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
JAF
L
a nova comissaria dels Mossos d ’Esquadra a Gràcia, situada a l’avinguda de l’Hospital Militar, 169 (a un cantó del Parc Sanitari Pere Virgili), va omplir-se el passat dia 4 de novembre de veïns i veïnes i de represen-tants del món associatiu. No és que tothom anés de cop a denunciar res, es tractava de donar la benviguda al cos po-licial que és responsable de la seguretat ciutadana a Bar-celona des del dia 1 de no-vembre.L’acte va ser presidit per la consellera d’Interior, Mont-serrat Tura, el president del Consell Municipal, Ferran
Mascarell, el regidor del Dis-tricte, Ricard Martínez, i la responsable de la comissaria de Gràcia, la inspectora dels Mossos, Cristina Manresa, que va agrair la càlida ben-vinguda que el districte ha donat al cos policial. En els seus parlaments respectius, els regidors van fer emfàsi en el fet que els Mossos han de ser una policia de proximitat i que han de convertir-se en uns veïns més i, en aquest sentit, van demanar la com-plicitat de la societat civil gra-cienca. I com a mostra de benvinguda i d’integració dels Mossos en el veïnat, van fer lliurament de la bandera de Gràcia a la inspectora
Manresa. La bandera va que-dar instal·lada a l’entrada de la comissaria, al costat de la senyera de Catalunya. La consellera Tura, per la seva banda, va assegurar que estaven disposats a fer les co-ses tan bé com sabessin i va
dir que esperava poder fer front amb el màxim encert a les altes expectatives que ha despertat a Gràcia i a la ciutat el desplegament dels Mossos. La comissaria de Gràcia és un edifici de nova planta que compta amb unes modernes instal·lacions, amb oficines per a atenció a la ciutadania, amb despatxos per atendre les víctimes, amb 10 calabos-sos per a detinguts i amb di-ferents espais i despatxos per a ús administratiu. Com a to-tes les comissaries dels Mos-sos, un poema dóna la
ben-vinguda als visitants. En el cas de Gràcia és un poema de Joan Salvat-Papasseit que diu: “Quan els mossos d’es-quadra espiaven la nit i la
volta del cel era una foradada sense llums als vagons: i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop”.
La comissaria dels Mossos es troba a l’avinguda de l’Hospital Militar, 169.
El president del Consell Municipal
i el regidor del Districte van fer
donació de la bandera de Gràcia
a la responsable del Mossos
d’Esquadra a Gràcia com a
expressió de benvinguda
Gràcia dóna la benvinguda
als Mossos d’Esquadra
C I U TA D A N S O P I N E N
Miquel Coma
Botiguer
En principi em sembla bé però em sorprèn que preguntin coses que crec que ja haurien de saber. Han vingut aquí amb una mà al davant i una altra al darrere, però espero que n’a-prenguin i funcionin bé.
María José López
Esteticista
Pues me parece correc-to porque aquí hay mucho jaleo por las noches, la gente se mea en las calles y los veci-nos estamos hasta el moño. Me parece muy bien que controlen y que multen.
M. Ángeles Suárez
Panadera
Me parece fantástico y necesario, y más en Gracia, por todos los jaleos que hay a veces, sobre todo durante las fiestas del barrio. La verdad es que hacen bastante falta.
Roger Salvadó
Estudiant
No m’he assabentat massa del seu desplega-ment, més aviat pels diaris. No em molesta el fet que hi siguin, però quan de nit vas a prendre alguna cosa i els veus sempre et talla una mica el rotllo.
Anna Cabestany
Estudianta
Trobo lògic que vinguin els Mossos, perquè si s’estan desplegant a tot Catalunya també trobo bé que ho facin aquí. Però que s’hi estiguin els uns o els altres, tampoc cal que hi siguin tots.
Teresa Costa
Mestressa de casa
Que hi hagi més vigilància m’agrada, perquè almenys tens més seguretat. Això sí, que facin el que hagin de fer, perquè de vega-des es passen la pilota els uns als altres. Q u è o p i n a d e l ’ a r r i b a d a d e l s M o s s o s d ’ E s q u a d r a a G r à c i a ?
V I S I TA A L A S E U C E N T R A L
A
L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, acompanyat de la consellera Mont-serrat Tura, va visitar, el dia 1 de novembre, la seu central dels Mossos a Barcelona per tal de donar-los la benvinguda oficial en el seu desplegament a la ciutat.
La cotxera “Auxiliar”
L’agost de 1907 es va crear la Compañía Auxiliar de Tranvías y F. C. Económicos amb un capital de cent mil pessetes amb l’objectiu de construir la cotxera Auxiliar. Els terrenys, que van costar 418.000 pesse-tes, van ser aportats per Los Tranvías de Barcelona la “Anónima” i estaven situats entre els carrers de Santa Perpètua, el Torrent de l’Olla i Nil Fabra. Les obres van ser dirigides per l’arquitecte Antonio Millas. La cotxera tenia una capacitat per a 115 tramvies de via ampla i estava dividida en dos nivells, un per Santa PerpÈtua i l’altra per Nil Fabra. Quan es van supri-mir, a finals dels seixanta, els tramvies de Gràcia i la Bonanova, l’edifici va ser venut a l’Institut Municipal de l’Habitatge, entitat que hi va aixecar un edifici per instal·lar les seves oficines i nombrosos habitatges. Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 205 41 04
AbansLa cotxera “Auxiliar” l’any 1958.
Ara Part de l’espai de la cotxera l’ocupa una residència d’estudiants, la vorera i un aparcament subterrani.
J. M. Contel
A B A N S I A R A
Daniel Venteo
L
l dijous, 1 de desembre, l’auditori de la nova bi-blioteca pública Jaume Fus-ter, a la plaça de Lesseps, acull un homenatge molt es-pecial: el Districte de Gràcia premia la trajectòria dels es-tabliments comercials dels seus barris que han arribat al segle d’existència. El reconei-xement es lliura a la nissaga de botiguers que han regen-tat, de manera continuada al llarg de tot aquest període, un establiment que ha man-tingut la mateixa dedicació comercial.La primera edició d’aquest reconeixement es va celebrar l’any 2002. En aquella ocasió
van ser poc més d’una tren-tena els establiments que van rebre el premi. Enguany, la distinció també es
conce-deix a aquells establiments que han arribat al 75è ani-versari o l’han superat. En total, una cinquantena de comerços. La tradició
comer-cial de Gràcia, com de la res-ta de la ciures-tat, és molt rica i sovint centenària. Alguns negocis, molt d’ells verita-bles icones del paisatge urbà i humà dels barris, han acon-seguit sobreviure als terri-bles esdeveniments que han marcat la història del segle XX, com ara jornades revolu-cionàries, guerres i dictadu-res. Avui el petit i mitjà co-merç dels barris ha trobat un nou lloc dins del panorama comercial urbà gràcies a un acurat tracte directe i pro-ductes de qualitat.
C O M E R Ç
Premi a la
trajectòria
centenà-ria dels
establi-ments comercials
de Gràcia
Gràcia homenatja els seus
establiments comercials centenaris
Can Comulada (cantó esquerra) en una foto antiga.
Els comerços que
han arribat al segle
d’existència, i els
que celebren el seu
75è aniversari
o més, reben una
distinció del
Districte
10è Aniversari de l’Associació
d’Artesans
Una altra entitat que aquest mes de desembre compleix anys és l’Associació d’Artesans de Gràcia. Els artesans graciencs celebren el seu 10è aniver-sari amb la presentació d’una publicació que com-memora aquesta primera dècada d’existència. La part gràfica reprodueix, entre d’altres, l’interes-sant procés d’elaboració dels productes artesanals.
www.bcn.es/publicacions
Aquestes festes
regala llibres
41 oficis
Reflexions contemporànies sobre artesania
Aquest llibre ens ofereix una memòria il·lustrada dels pri-mers 10 anys de l’Associació Artesans de Gràcia. Dins de l’entorn del barri de Gràcia, fa un recorregut per les experiències de diferents artesans i els seus ofi-cis –en recull un total de 41–, i explica els processos de producció i treball de cadascun. Veurem com els arte-sans, que ens ofereixen una peça única, encara que tenen les seves arrels en el passat, en la tradició i en la estimació d’un ofici, són absolutament vigents i actuals.
Any 2005, 240 pàgines Format: 16,5 x 23 cm PVP: 12 e
ISBN 84-7609-278-4
Pinzellades d’història al barri
El grup d’estudis del Coll-Vallcarca organitza, fins a l’11 de desembre, un cicle d’activitats sobre la història del barri del Coll dedicat a les fonts, les mi-nes i les explotacions mineres de ferro. El cicle, que inclou conferències i exposicions, tindrà lloc al cen-tre cívic del Coll (carrer Aldea, 15). Per a més infor-mació sobre les activitats organitzades es pot con-sultar el web: www.bcn.es/gracia.
Biblioteca Jaume Fuster
Fins al 26 de febrer de 2006 es pot visitar i consul-tar el projecte de la nova Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps, 20). El projecte proposa maneres di-ferents d’entendre una biblioteca i experimentar-hi des de les arts visuals i plàstiques. La mostra inclou itineraris artístics pel nou espai, trobades i cicles amb artistes i agents que fan possible la transfor-mació de les biblioteques.
Gràcia sota la dictadura
El Taller d’Història de Gràcia, en la seva voluntat de recuperar la memòria històrica de l’è-poca contem-porània, vol re-cordar el 30è aniversari de l’acabament oficial del malson franquista, amb la mort física del dictador. Entre els mesos de novembre de 2005 i fe-brer de 2006 s’han organitzat taules rodones i ex-posicions que aborden tant el paper dels estaments oficials con també dels col·lectius antifranquistes. Inclou la publicació d’un llibre d’imatges i docu-ments. Per a més informació es pot consultar el web: www.gracianet.org/taller
Club de Lectura de Teatre
Dins de l’Any del Llibre i de la Lectura i fins al mes de juny de 2006 es pot participar al Club de Lectura de Teatre coordinat per Carlota Benet a la Bibliote-ca PúbliBibliote-ca Vila de Gràcia. Les trobades són el tercer dijous de cada mes i l’entrada és lliure. A partir de la lectura de textos dramàtics s’aprofundeix en el món del teatre mitjançant un apropament crític a les arts escèniques.
N O T Í C I E S
f
Gerard Maristany
D
e moment s’han fet les obres preparatòries, que inclouen l’enderroc de les tan-ques que encerclaven els ter-renys de l’antiga escola OSI. A l’edifici conservat, al qual s’a-fegirà un tercer pis, hi haurà un equipament per a joves, on s’instal·larà el Consell de la Joventut i el Casal de Joves de Barcelona. L’esperat equi-pament estarà disponible per a totes les entitats gracien-ques, tot i que encara s’està discutint la gestió del con-junt. Al cantó del carrer Trilla s’instal·larà una escola bres-sol. Els pares podran esperar els seus fills en la placeta qua-drada que es farà entre l’equi-pament de joves i l’escola. Al subsòl s’instal·larà un aparca-ment per a 144 motos que s’espera que tingui uns preus assequibles per als joves que visitin l’indret. També al subsòl s’instal·larà unaudito-ri on caben 378 cadires que es poden retirar per poder-hi ce-lebrar concerts ballables. S’in-tentarà que cap al final de 2007 estigui tot enllestit. Les obres d’aquest solar tenen un cost similar al de la Biblioteca
Jaume Fuster, uns 8 milions d’euros.
Tal com s’explicava a la porta-da, amb el nou auditori pre-vist tindrà lloc un canvi es-pectacular en el nombre de
sales públiques disponibles al cor de Gràcia: n’hi haurà tres, dues de les quals seran noves. El nombre seguirà creixent: recordem que l’edifici de La Violeta (vora la plaça del Sol), adquirit per l’Ajuntament, té un teatre propi i encara s’està discutint què s’hi farà. La concentració de noves sales públiques supera un dèficit històric que fins ara cobrien les entitats (Lluïsos de Grà-cia, Cercle Catòlic…) i els tea-tres privats. Per cer t, en aquest últim sector s’està a l’espera que torni a obrir la sala gracienca del Teatre Lliu-re, una notícia que podria arribar a finals de la tempora-da 2006-2007 (vegeu Barcelo-na Informació, núm. 90).
L’antiga escola OSI serà per als
joves, els infants i les motos
Han començat ja
les obres al solar de
Gran de
Gràcia-Santa Rosa. El nou
equipament
inclourà un auditori
subterrani
Imatge de com serà el futur equipament.
S’hi farà un casal
jove, una escola
bressol,
aparca-ment per a motos
i una plaça
L’alcalde Joan Clos, durant la inauguració.
Gràcia omple la biblioteca Jaume Fuster
Redacció
L
a nova biblioteca Jaume Fuster es va omplir de gom a gom durant la jorna-da de portes obertes que es va celebrar el 13 de novem-bre amb motiu de la seva inauguració. El mateix diu-menge ja es va donar el pri-mer carnet de sòcia a una senyora. Fins el dia 22 de n o ve m b re h i h a n p a s s at 3.000 usuaris cada dia.En-tre els assistents a la inau-guració, hi havia l’escriptora M. Antònia Oliver, vídua de Jaume Fuster.
Aquesta és la biblioteca més gran de Barcelona. Amb una superfície útil de 5.636 m2,
disposa d’un auditori, una s a l a p o l i v a l e n t , u n a s a l a d’exposicions, bar cafeteria, àrea infantil, àrea de fons general, àrea de diaris i re-vistes i una àrea de música i
cinema. També disposa d’un espai multimèdia amb 22 ordinadors amb accés a in-ternet. Una de les caracte-rístiques que la fan destacar és el seu horari: 65 hores setmanals, distribuïdes en-tre el matí de dilluns i el diumenge al migdia. A la segona planta de l’edifi-ci hi ha l’Arxiu Munil’edifi-cipal del Districte de Gràcia, situat fins ara al carrer Camèlies. U N PA L A U A M B H I S T Ò R I A
A
E
l treball del marbre requereix molt de co-neixement de l’ofici i els clients, per la seva banda, necessiten que els assessorin i els donin garanties. Marbres Deltell són professionals del marbre des de l’any 1928 i s’han guanyat el re-coneixement tant dels veïns de Gràcia com de la resta de la ciutat. Ara és la Marisa qui regenta l'establiment, la qual ja pertany a la tercera ge-neració d’aquest negoci familiar. Fan treballs de decoració i també poden intervenir en la cons-trucció de cuines, banys, terres, façanes, i tambéfan làpides. I no treballen solament amb una gran varietat de marbres, sinó que també ho fan amb granit i silestone. Accepten encàrrecs a mida i tant de grans projectes com de petites re-formes. Podem demanar pressupost i sense cap compromís per part nostra analitzaran el nostre cas i ens recomanaran la solució més escaient seguint criteris d’utilitat i estètica. Perquè és cert que quan ens cal fer reformes és molt agra-dable que ens ho posin fàcil.
Marbres Deltell / C/Sant Cristòfol, 9
E L T A U L E L L
Un referent en l’ofici del marbre des del 1928
A Marbres Deltell fan treballs de construcció i de decoració.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Daniel Romaní
A
partir del mes de ge-ner, es podran veure més universitaris pels car-rers de Gràcia. “L’antiga vila és un lloc molt atractiu per als universitaris de fora de Catalunya. Hem obser vat que hi ha moltes demandes d ’allotjament a la nostra central de reserves i és equi-distant de les universitats de Barcelona; totes estan connectades per la línia tres de metro, la línia verda, quepassa per Gràcia”, explica Al-bert Montull, gerent de BCU (Barcelona Centre Universi-tari), que el mes de gener obre un punt d’informació i acollida per als universitaris estrangers a l’espai que fins ara ocupava la Biblioteca Antoni Julià de Capmany, el fons de la qual ha estat tras-lladat a l’altra banda de la plaça Lesseps, a la Biblioteca Jaume Fuster, que acaba d’obrir les portes. El local (Torrent de l’Olla, 219),
si-tuat a peu de carrer, té una superfície de 200 m2.
El BCU és integrat per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les universitats de Barcelo-na i la seva àrea d'influèn-cia. “Fins ara no oferia ser-v e i s a l s u n i ser-v e r s i t a r i s
estrangers i hem cregut ne-cessari crear un punt d’in-formació tant per als estu-diants com per als professors i investigadors que vénen de l’estranger i de la resta de l’Estat espanyol. Ara tindran un lloc físic on acudir de ma-nera recurrent a resoldre as-pectes que tenen a veure amb la seva vida extraacadè-mica”. Així, hi trobaran allotja-ment –s’hi ubicarà l’actual central de reserves del BCU, el “Barcelona Housing Service for Students”–, serveis de te-lefonia, de missatgeria, ser-veis financers, facilitats i avantatges per adquirir deter-minats productes i serveis, in-formació de mobilitat, activi-tats culturals –algunes organitzades directament pel mateix Barcelona Centre Uni-versitari–, informació de les activitats solidàries de les uni-versitats, consells pràctics...
Els universitaris
estrangers hi
trobaran
informa-ció, serveis, consells...
El punt d’informació d’universitaris
estrangers obrirà el gener a l’antiga
Biblioteca Julià de Capmany
(Torrent de l’Olla, 219)
Entrada del futur punt d’informació per a universitaris.
Gràcia acull el punt d’informació
de Barcelona Centre Universitari
S E R V E I P Ú B L I C
Redacció
La teleassistència és un servei adreçat a persones que, per la seva edat o estat físic, poden requerir una atenció d’urgència durant les 24 hores del dia. És un dispositiu domèstic d’alarma, connectat a un centre de control, que funciona prement un botó. Barcelona ampliarà el seu servei de teleassistència d’aquí al 2007, període en el qual es passarà dels 5.000 aparells actuals als 25.000. Per demanar aquest servei, s’ha d’estar empadronat a la ciutat de Barcelona, disposar de línia telefònica i te-nir la capacitat suficient per utilitzar-lo. El poden de-manar: 1. Persones més grans de 85 anys que visquin soles. 2. Persones discapacitades, majors d’edat, amb grau de disminució igual o superior al 75 %, i que supe-rin el barem de necessitat d'ajut d’una tercera persona o superin el barem de mobilitat reduïda. 3. Persones més grans de 65 anys amb suport familiar/social insufi-cient i amb problemes de salut o dependència. 4. Perso-nes discapacitades majors d’edat amb barem positiu de mobilitat reduïda i suport familiar/social insuficient. Les persones que es trobin en la situació 1 i 2 han de de-manar el servei al Centre de Serveis Socials municipal o a l’Àrea Bàsica de salut corresponent per domicili, o bé al Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelo-na (Av. DiagoBarcelo-nal, 233). Les persones que es trobin en la situació 3 i 4 han d’adreçar-se al Centre de Serveis So-cials de l'Ajuntament corresponent per domicili per de-manar una entrevista amb un assistent social. El preu del servei varia en funció dels ingressos econò-mics. En alguns casos pot ser gratuït i en d’altres s’haurà de pagar un màxim de 6 euros al mes. Més informació: 010 (de dilluns a dissabte, de 8 a 22 hores. Preu de la trucada: 0,55 euros + IVA/3 minuts o fracció) www.bcn.es
El servei de teleassistència funciona les 24 hores del dia.
P O L I E S P O R T I U
Pere S.Paredes
L
a Unió Excursionista de Catalu-nya a Gràcia va inaugurar al prin-cipi de novembre la seva nova seu so-cial, on tindrà un lloc de reunió dels seus quasi 900 socis i on donarà ca-buda a les seves innombrables activi-tats esportives i culturals.Per a Josep Sicart, vicepresident del Consell General de la Unió Excursio-nista de Catalunya i soci de la UEC de Gràcia, “no hi ha una manera millor de conèixer la muntanya, la natura i el teu país que trepitjar amb molta cura i respecte tots els indrets de la nostra terra”.
Per poder sortir d'excursió amb totes les garanties, la UEC de Gràcia en particular (i les deu restants, que
con-formen la Unió d’Excursionistes de Catalunya) ensenya i forma, mit-jançant diversos cursos teòrics i pràc-tics, els amants de la natura. Amants que poden tenir des dels 6 o 7 anys fins a gent una mica més gran, que sobrepassa els 70. “Això sí, promocio-nem molt entre els nens la seguretat i el respecte a la natura, ja que totes dues coses van unides”, afirma Sicart. “Com que el nombre de socis de l’en-titat no para de créixer i cada dia s’o-fereixen més i més classes,
conferèn-cies, exposicions, cursets, xerrades, etc. –continua Sicart–, el local de la UEC de Gràcia s’ha fet petit i calia trobar-ne un altre que pogués oferir als socis les condicions idònies per gaudir del seu club”.
Dintre de les UEC, s'hi pot trobar molta gent a qui li agrada el munta-nyisme, l'escalada, l'espeleologia, la fotografia, la bicicleta, el romànic... “L’ambient –diu el vicepresident de la UEC– no ha canviat gens i continuen totes les activitats que ja hi havia pro-gramades i se’n fan d’altres de noves. Gràcia es un districte on agrada molt la muntanya, les excursions, les pas-sejades. Aquí diem que el que fa muntanya, fa salut i fa país”. La nova seu de la UEC de Gràcia està al carrer Encarnació, 131-133.
Quan una entitat es fa
cada dia més gran, amb
més i més socis i amb
més i més activitats, el
local on es reuneix pot
resultar insuficient. Això
es el que ha passat a la
UEC de Gràcia
A la UEC de Gràcia
diuen que “Qui fa
muntanya, fa salut
i fa país”
Una part del nou local social.
La Unió Excursionista de Catalunya
de Gràcia estrena nou local social
per MANEL
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Viu el barri”
De dilluns a divendres, d’11.30 a 13.30 Canal 39 UHF
RÀDIO
Ràdio Gràcia - 107.7 FM
Aldea, 15. Tel. 93 284 82 88
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
L’Independent de Gràcia
La Perla, 31. Tel. 93 217 44 10
Revista Gracinova
Muntaner, 521, entl.
De l’Associació de Comerciants Gracinova Tel. 93 284 77 13
Zona Alta de Barcelona
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00 [email protected]
Transversal
www.transversalweb.com [email protected]
INTERNET
Plànol de Barcelona
El web bcn.es proporciona una eina de consulta útil i ràpida: es tracta del plà-nol de Barcelona en línia, que permet consultar al mapa qualsevol adreça, el transport públic de la zona, espais d'interès i equipaments amb només un clic, i fins i tot, fer un vol virtual per la ciutat. A més, es pot accedir a la fitxa de cada un dels equipaments que s'ha-gin situat al mapa.
www.bcn.es
Planificar la ruta al web Com anar-hi
Aquest apartat del web bcn.es permet escollir el millor itinerari en transport públic per anar d'un lloc de la ciutat a un altre. Només cal indicar l'adreça del lloc d'origen i la del lloc de destinació perquè es mostrin els itineraris recomanats en transport públic i el temps total que es trigarà a arribar-hi. A més, ara es pot veure la ruta recomanada en tres dimen-sions com si fos una animació.
A més de fer de metge, vostè s’en-carrega del que se’n diu relacions amb la comunitat. En què consis-teix exactament aquest encàrrec?
Tenir contacte amb les associacions de veïns, la parròquia, l’Ajuntament..., amb totes les entitats que ens perme-tin conèixer les necessitats de salut de la gent. L’objectiu és donar resposta als problemes de salut concrets que hi ha al barri. Sovint, des dels Centres d’A-tenció Primària es fan programes que són considerats molt importants pels professionals que hi treballen, però no tenen la resposta esperada per part dels veïns. És bo consensuar progra-mes de salut amb els veïns per millorar la salut del barri.
Hi ha alguna problemàtica especí-fica al barri de Vallcarca que afecti la salut dels seus habitants?
Sí, hi ha el problema de la mobilitat –moltes barreres arquitectòniques–, cosa que afecta especialment els avis.
Molta gent gran té dificultats per mou-re’s pel barri. Poden anar a comprar el pa a prop de casa, però no poden baixar al carrer Repartidor, a la baixada de la Glòria... Vallcarca no és l’Eixample, que és pla, és clar que allà hi ha altres pro-blemàtiques (pisos sense ascensor...) A causa d'aquest problema de mobilitat hem hagut de reforçar l’atenció domici-liària: ja sabem que molt sovint hem d’anar-hi nosaltres, quan algunes perso-nes grans tenen un problema de salut.
S’han pres algunes mesures per millorar la mobilitat?
Hi ha un bus de barri i en alguns trams, escales mecàniques..., però encara hi ha molta feina a fer.
El CAP és el servei sanitari més proper. Creu que els ciutadans co-neixen bé les seves funcions i en fan bon ús?
Durant els dos anys i mig de funciona-ment del centre, els veïns del barri ens han anat coneixent i ens han anat aga-fant confiança. Penso que cada vegada fan servir millor els serveis que oferim. Davant de qualsevol dubte que puguin tenir, els animo a posar-se en contacte amb nosaltres.
Creu que els immigrants que hi ha
al barri coneixen bé els serveis del CAP?
Sí, precisament ara estem definint qui-nes necessitats específiques tenen els immigrants. A Vallcarca, hi ha sobretot llatinoamericans –que no tenen la bar-rera idiomàtica–, i una petita part de marroquins, que van venir fa deu o dot-ze anys, i ja estan integrats i ara porten la família...
I de seguida reben la targeta sa-nitària?
Sí, és clar, el dret a la sanitat és univer-sal. Per tramitar la targeta sanitària es demanen certs documents com l’empa-dronament, ja que per planificar els re-cursos sanitaris és molt important conèixer quin és el nombre d’usuaris a atendre. És clar que si una persona té una urgència, el primer que cal és aten-dre-la, els papers vénen després...
L’hivern deu ser l’època de més afluència al CAP. Quines mesures prenen per evitar la grip?
Per als més grans de 60 anys i als ma-lalts amb patologies cròniques, la mesu-ra més important per evitar la grip és la vacunació; avui, els veïns estan força conscienciats i vénen a vacunar-se per iniciativa pròpia; així aconseguim una taxa de cobertura vacunal molt alta.
Vostè fa un programa setmanal sobre salut a Ràdio Gràcia. Creu que la gent està més sensibilit-zada sobre la importància de la prevenció per gaudir d’una bona salut?
Estem molt contents de com han res-post els veïns davant els consells que es donen al centre. Un exemple: hi ha mol-ta gent gran que ha agafat el costum de passejar una hora cada dia. De tota ma-nera, encara hi ha molta feina a fer per conscienciar sobre la importància de no engreixar-se –en els infants i adoles-cents, comença a haver-hi un problema d’obesitat–, d’eliminar hàbits tòxics com el tabac i l’alcohol... I de fer exercici: si la gent veiés clar que l’exercici fa bai-xar la pressió i el colesterol ens estalvia-ríem moltes pastilles, i molts disgustos!
E N T R E V I S T A
Azucena Carranzo
, metgessa del CAP de Vallcarca
Azucena Carranzo a la consulta de CAP Vallcarca.
